01.A.04. MORFOLOGIA I RELLEU. Planificació de l espai fluvial a la conca del Foix

Transcripción

1 01.A.04. MORFOLOGIA I RELLEU

2 ÍNDEX 1 Introducció Característiques físiques de la conca Serralada prelitoral a les Gorges del foix Litologia Tectònica Depressió del Penedès Litologia Tectònica Serralada litoral Hipsometria... 4 ÍNDEX DE TAULES Taula 1.- Àrea corresponent a cada un dels rangs d alçades de la conca del Foix... 5 ÍNDEX DE FIGURES Figura 1.- Esquema de les principals serralades catalanes Figura 2.- Representació dels percentatges corresponents a la taula 1 (interval cada 100 metres) Figura 3.- Mapa d intervals d altitud a l àmbit de la conca del Foix

3 1 INTRODUCCIÓ La conca del Foix, amb una superfície aproximada de 311 km² discorre per tres comarques històricament unides, l Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. El riu Foix neix a la serralada prelitoral a les Gorges del Foix, prop de la Llacuna, travessa la depressió del Penedès i trenca la serralada litoral obrint-se al mar per la plana de Cubelles. 2 CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES DE LA CONCA A un nivell més ampli, la conca s engloba dins la Serralada litoral catalana, formada per cadascuna de les tres unitats típiques que conformen l espai costaner català: Serralada prelitoral, depressió del Vallès-Penedès i Serralada litoral. Figura 1.- Esquema de les principals serralades catalanes. 3

4 2.1 SERRALADA PRELITORAL A LES GORGES DEL FOIX Litologia Els materials que formen aquesta unitat són del primari i del secundari. El primari o paleozoic està format per roques metapelítiques, pissarres, fil lites i esquists i per roques plutòniques, granodiorites en general. El secundari està format per materials terrígens a la base, caracteritzats per les fàcies Buntsandstein i posteriorment dos paquets de materials marins, calcàries dolomítiques, intercalats per materials terrígens de les fàcies Muschelkalk Tectònica Tant aquesta serralada com la serralada litoral presenten una disposició paral lela a la línia de costa (SO NE), conseqüència de les nombroses deformacions sofertes. El paleozoic és afectat per l orogènia Hercínica que presenta estructures plegades de gran mida, microplecs i esquistositats. L orogènesi alpina va originar falles de compressió i encavalcaments d aquest paleozoic damunt de materials terciaris. El secundari també presenta grans plecs, falles inverses i diaclasació degut també a l orogènia Alpina. 2.2 DEPRESSIÓ DEL PENEDÈS Litologia Els materials sedimentaris de la depressió del Vallès-Penedès són primordialment detrítics i formen dues grans unitats: el Miocè i el Quaternari Les unitats detrítiques del Miocè constitueixen el rebliment més important de la fossa del Vallès-Penedès amb una gran potència de materials El Quaternari presenta una gran diversitat de materials: sistemes al luvials, dipòsits de terrasses i esllavissades de talús i dipòsits de llits funcionals 2.3 SERRALADA LITORAL Tant la part litològica com la tectònica de la serralada litoral són idèntiques a les exposades per a la serralada prelitoral. Geològicament no es pot parlar de dues unitats diferenciades ja que únicament l enfonsament de la depressió del Vallès-Penedès les va separar; per aquesta raó molts autors parlen del sistema mediterrani o dels catalànids referint-se a l estructura formada per la serralada prelitoral, la serralada litoral i la depressió del Vallès-Penedès. 3 HIPSOMETRIA A l observar la distribució altimètrica de les terres que conformen la conca del Foix es pot apreciar la gran diversitat dels accidents morfològics que la solquen. Aquesta part del territori català presenta grans contrast on serveix com a exemple tenir en compte el fet que en una distància d uns 40 km en línia recta es pugui passar del nivell del mar a les màximes alçades de la serralada prelitoral (Puig de Formigosa 1002 m). Al mapa s aprecia la distribució d alçades en categories de 100 metres agrupades per colors, on les tonalitats verdes corresponen a alçades marrons, les tonalitats ataronjades i ocres a les alçades mitges i les corresponents a les serres i per tant alçades majors equivalen als colors marrons (Figura 3). La figura 2 és una representació visual dels diferents percentatges que es mostren a la taula 1. Aquest gràfic mostra que en general la conca del Foix no presenta una altitud mitja elevada, essent la major part del territori comprès entre els 100 i els 400 metres d altitud. D altra banda la conca representa un ventall bastant ampli de rangs, que corrobora la diversitat i riquesa d accidents geològics Tectònica Aquesta fossa està compresa entres dues falles normals que l enfonsen. La falla que abaixa la part nord es troba molt més desenvolupada que la falla de sud, la qual posa en contacte els materials paleozoics amb el Miocè de la depressió. Els materials miocènics presenten un cabussament general de 5º a 10º NO. 4

5 % (sobre el total de l'àrea de la conca del Foix) Taula 1.- Àrea corresponent a cada un dels rangs d alçades de la conca del Foix Intervals Km 2 % > TOTAL Àrea per intervals d'alçada (Km 2 ) >800 Intervals d'altitud (m) Figura 2.- Representació dels percentatges corresponents a la taula 1 (interval cada 100 metres). Figura 3.- Mapa d intervals d altitud a l àmbit de la conca del Foix 5