LA PLATJA GUIA DE CAMP. Camp d'aprenentatge es Palmer. es Palmer SITUACIÓ. Camp d'aprenentatge SALOBRAR MAR I SALINES VEGETACIÓ DUNAR PLATJA AGRÍCOLA
|
|
- Andrea Jiménez Vázquez
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 GUIA DE CAMP LA PLATJA 1 SITUACIÓ Banys de St. Joan SALOBRAR MAR I SALINES sa Barrala Salinera VEGETACIÓ DUNAR PLATJA AGRÍCOLA ses Covetes es Trenc SERVEIS 1
2 INDEX SITUACIÓ... pàg. 1 RESTES DE PLATJA... pàg. 2 L ARENA pàg. 6 LA POSIDÒNIA... pàg. 8 LES DUNES pàg. 9 IDENTIFICACIÓ DE PLANTES... pàg. 11 IDENTIFICACIÓ D ARENA... pàg. 18 ELS ESCARS... pág. 21 Material elaborat per Martí J. Fornés, Pere B. Morey i Catalina Burguera Revisat el setembre 2011 CAMP D APRENENTATGE DES PALMER Ctra. de Campos a Colònia de St. Jordi, Km 5,4 Es Palmer (07630) Campos Tfon Oficina Son Ferriol, tfon caespalmer@educacio.caib.es Els dibuixos estan extrets de SERVERA J. (1988) Els sistemes dunars litorals holocènics: les dunes de sa Ràpita-es Trenc. Aspèctes Geològics de les Balears, Palma, pp RESTES DE PLATJA PLOMES POSTES DE CARAGOLS MARINS PEU DE CABRIT Arca noae ESCOPINYA GRAVADA Venus verrucosa DOSINIA Dosinia Lupinus TELLERINA Tellina sp. 2
3 RESTES DE PLATJA ORELLA DE MAR Haliotis lamellosa PINTA OU Lima lima Mactra Glauca FULLA DE ROSA Anomia ephippium CLICA BLAVA Cerastoderma glaucum CLICA Acanthocardia sp. 3 RESTES DE PLATJA Posidonia oceanica ESQUELET DE SÍPIA ESPONJA BOSSES DE SIRENA Codium bursa CLOSQUES D'ERIÇÓ DE MAR 5
4 RESTES DE PLATJA PETXINA VARIADA Chlamys sp. PEGELLIDA Patella sp. OSTRA VERMELLA Spondylus gaederopus ROSSELLONA Chamelea gallina AMETLA DE MAR Glycymeris violances AMETLA DE MAR Glycymeris glycymeris 4 Litoclastes 8% COMPOSICIÓ DE L ARENA DE ES TRENC ARENA Litoclastes: grans d arena que procedeixen de l erosió de roques i dels materials arrossegats per torrentades. Bioclastes: grans d arena que procedeixen d esquelets d animals marins. Bioclastes 92% 6
5 COMPOSICIÓ MITJANA DE L ARENA DE LES ARENA PLATGES DE MALLORCA Foraminífers 5,6% Bivalves 4,10% Briozous 0,90% Gasteròpodes 0,70% Equinidis 0,60% Bioclastes indiferenciats 56% Restes antròpiques 1,10% Litoclastes 29,70% 7 LES DUNES Imatge de la segona franja dunar on es comprova la desprotecció de les dunes per manca de cobertura vegetal. La savina és la planta dominant en aquesta zona. Esquema del sistema platja-duna. 9
6 LA POSIDÒNIA La mata de posidònia, formada per la xarxa de rizomes i el sediment, estabilitza el fons marí. Creixement anual dels rizomes: horitzontal, uns 3-4 cm, vertical, entre 5 i 20 mm. L acumulació de restes de posidònia protegeix la platja de les onades. 8 LES DUNES Talús del Clot de s Arena on es poden observar les formacions dunars procedents de les tres regressions marines holocèniques: A, B i C. 10
7 # PLANTES DE TIJA HERBÀCIA (a) # PLANTES DE TIJA LLENYOSA (b) IDENTIFICACIÓ DE PLANTES Fulles planes LLIRI DE MAR (1) (Pancratium maritimum) (a) FULLES >15 cm FULLES <15 cm Fulles arrodonides en forma d agulla CARD MARÍ Fulles espinoses (3) 15 cm Fulles sense espines (c) BORRÓ (2) (Ammophila arenaria) (Eryngium maritimum) 11 IDENTIFICACIÓ DE PLANTES (b) (e) FORMA D ARBRE PI (Pinus halepensis) (8) FORMA D ARBUST Fulla composta Fulla simple Fulles peludes(e) Fulles sense pèls (f) BÒTJA DE CUQUES Un foliol major (Anthyllis cytisoides) (9) Fulles trifoliades i ALORENS (10) tacte viscós Marge lobulat HERBA DE ST. PONÇ(11) Marge llis (g) (Teucrium dunense) (Ononis ramosissima) 13
8 IDENTIFICACIÓ DE PLANTES (c) Fulles amb pèls ALFALÇ MARÍ (Medicago Marina) (4) Vora lineal, LLETRERA MARÍTIMA lanceolades i (Euphorbia paralias) (5) dirigides cap amunt Fulles sense pèls Vora lobulada (d) (d) Fulles lluents i dividides RAVE DE MAR (Cakile marítima) (6) CASCALL MARÍ Lobulades de color verd blavós (Glaucium flavum) (7) 12 IDENTIFICACIÓ DE PLANTES (g) Fulles agrupades de 5 en 5 TRÈVOL FEMELLA (Lotus cytisoides)(12) Fulles petites i estretes SEMPREVIVA Fulles ovalades sense peciol (Helichrysum stoechas) (13) ESTEPA BLANCA (Cistus albidus) (14) (f) (h) Fulla composta MATA (Pistacia lentiscus) Fulla simple Vores arrodonides cap a baix Fulla en forma d agulla Fulles molt petites en forma d escata Fulles estretes (h) ROMANÍ (Rosmarinus officinalis) XIPRELL (Erica multiflora) (15) SAVINA (16) (Juniperus phoenicea) (18) (17) 14
9 IDENTIFICACIÓ DE PLANTES (1) (2) (3) (5) (4) (6) 15 IDENTIFICACIÓ DE PLANTES (13) (14) (15) (16) (17) (18) 17
10 IDENTIFICACIÓ DE GRANS D ARENA (7) (8) (9) (10) (11) (12) 16 IDENTIFICACIÓ DE GRANS D ARENA FORAMINÍFER (elphidium sp.) ESPÍCULA D ERIÇÓ FORAMINÍFER (ammonia sp.) FORAMINÍFER (quinqueloculina sp.) 18
11 IDENTIFICACIÓ DE GRANS D ARENA 19 ELS ESCARS Els escars són unes construccions que serveixen per resguardar les barques del mal temps 21
12 IDENTIFICACIÓ DE GRANS D ARENA FORAMINÍFER (planorbulina sp.) FORAMINÍFER (miniacina sp.) Briozous Cucs tubulars Briozous 20 AJUNTAMENT DE CAMPOS
AJUNTAMENT DE VALENCIA Servicio Devesa-Albufera RELACIÓN DE LOS MÓDULOS DE PLANTACIÓN.
Anejo nº ANEJO Nº RELACIÓN DE LOS MÓDULOS DE PLANTACIÓN.. MÓDULO DE PLANTACIÓN ª ALINEACIÓN DUNAR.. DUNA EMBRIONARIA X5 m² Salsolo-Cakiletum Aegyptiacae Cakile Maritima Oruga marina, rave marí. Calystegia
Más detallesANEXO III. FLORA AUTÓCTONA-SILVESTRE y ESPECIES EXÓTICAS INVASORAS EN ENTORNOS DUNARES DE MARBELLA ----
ANEXO III FLORA AUTÓCTONA-SILVESTRE y ESPECIES EXÓTICAS INVASORAS EN ENTORNOS DUNARES DE MARBELLA ---- HISTORIAL FOTOGRÁFICO PARA PLAN ESTRATÉGICO 2022 Marzo 2013 Autor de las fotos: Susanne Stamm Joho
Más detallesAlternatives a la dependència de les platges de les Balears de la regeneració artificial continuada: Informe Metadona
Alternatives a la dependència de les platges de les Balears de la regeneració artificial continuada: Informe Metadona Rodríguez Perea, Antonio Servera Nicolau, Jaume Martín Prieto, José Ángel Estructura
Más detallesDE SA COLÒNIA DE SANT PERE A ES CALÓ I VARIANT DE SA CANOVA
DE SA COLÒNIA DE SANT PERE A ES CALÓ I VARIANT DE SA CANOVA Durada 3:30 h, 12 km. Itinerari d anada i tornada no senyalitzat però sense pèrdua possible. La variant de Sa Canova pren 2 hores més De la carretera
Más detallesInventari de platges de les illes Balears. Caracterizació morfològica.
Inventari de platges de les illes Balears. Caracterizació morfològica. EL SEDIMENT DE PLATJA A LES ILLES BALEARS: Origen, fonts i caracterització Índex 1. El sediments: definició i propietats 1.1 Els sediments
Más detallesRESULTATS ANALÍTICS DELS PUNTS DE MOSTREIG - ANY 2014
RESULTATS ANALÍTICS DELS PUNTS DE MOSTREIG - ANY 2014 MALLORCA PALMA DE MALLORCA PLAYA DE PALMA DERECHA TORRENT JUEUS MOSTRA INICIAL PALMA DE MALLORCA PLAYA DE PALMA C/ PERLA MOSTRA INICIAL PALMA DE MALLORCA
Más detallesGeocaching de fòssils urbans a Vic. Una ruta guiada amb GPS per conèixer la ciutat
Geocaching de fòssils urbans a Vic Una ruta guiada amb GPS per conèixer la ciutat 1 Geocaching de fòssils urbans a Vic Aquesta experiència consisteix en fer un recorregut guiat per la ciutat de Vic, individualment
Más detallesGuia d Interpretació:
Guia d Interpretació: 1 Geografia física: l arena sempre en moviment. 2 - Usos i serveis turístics, recreatius i ambientals de les platges 3 - Plantes i vegetació. 4 Animals: - Invertebrats: escopinyes
Más detallesRESULTATS ANALÍTICS DELS PUNTS DE MOSTREIG - ANY 2014
RESULTATS ANALÍTICS DELS PUNTS DE MOSTREIG - ANY 2014 MALLORCA PALMA DE MALLORCA PLAYA DE PALMA DERECHA TORRENT JUEUS PALMA DE MALLORCA PLAYA DE PALMA C/ PERLA PALMA DE MALLORCA PLAYA DE PALMA FRENTE BALNEARIO
Más detallesSITUACIÓ DE LA REGENERACIÓ DELS HÀBITATS I LES ESPÈCIES A LA ZONA D ACTUACIÓ
SITUACIÓ DE LA REGENERACIÓ DELS HÀBITATS I LES ESPÈCIES A LA ZONA D ACTUACIÓ DES MURTAR Antecedents Les accions desenvolupades en es Murtar com una de les zones d actuació del projecte LIFE+ RENEIX tenen
Más detallesLa major part dels fòssils que trobem al Bages, sobre tot a la zona sud, són fòssils marins.
Vitrina de paleontologia del Museu Comarcal de Manresa La major part dels fòssils que trobem al Bages, sobre tot a la zona sud, són fòssils marins. L existència d un antic mar on els rius abocaven els
Más detallesValoració turística i recreativa dels recursos naturals: I. Les platges de Menorca ARENAL DE TIRANT
Fitxa 18 DADES GEOGRÀFIQUES I FÍSIQUES: Municipi: es Mercadal. Altres topònims: no se n coneixen. Àrees urbanes associades: Platges de Fornells i les Savines. Accés: rodat. Des de la carretera des Mercadal
Más detallesÁrea temática 2. Grupo de Investigación en Gestión Integrada de Áreas Litorales, Universidad de Cádiz, España:
Área temática 2 2.22. ESTUDIO PRELIMINAR DEL ESTADO DE FRAGMENTACIÓN DEL FRENTE DUNAR DE CALA AGULLA (MALLORCA, ISLAS BALEARES). ESTUDIO PILOTO PARA LA CARACTERIZACIÓN DE FORMAS EROSIVAS BLOWOUT EN LOS
Más detallesValoració turística i recreativa dels recursos naturals: I. Les platges de Menorca ES GRAU
Fitxa 43 ES GRAU DADES GEOGRÀFIQUES I FÍSIQUES: Municipi: Maó. Altres topònims: no se n coneixen. Àrees urbanes associades: es Grau. Accés: rodat, des de la carretera Me-5 a l arribada al nucli des Grau.
Más detallesLaura Royo Marí Dep. Ecología a terrestre
EVOLUCIÓN GEOMOFOLÓGICA Y DE VEGETACIÓN DEL SISTEMA DUNAR EN ES COMÚ DE MURO. INTERACCIÓN ENTRE EROSIÓN Y ESTABLECIMIENTO DE LA PRIMERA LÍNEA DE VEGETACIÓN Laura Royo Marí Dep. Ecología a terrestre LOCALIZACIÓN
Más detallesINFORME 06/09/10. La regeneración de áreas incendiadas AMICS DE LA TERRA EIVISSA
INFORME 06/09/10 La regeneración de áreas incendiadas AMICS DE LA TERRA EIVISSA 2 LA REGENERACIÓN DE LA VEGETACIÓN FORESTAL DESPUÉS DE UN INCENDIO 1. Introducción 2 CASOS Los incendios que en los últimos
Más detallesINFORME 06/09/10. La regeneración de áreas incendiadas AMICS DE LA TERRA EIVISSA
INFORME 06/09/10 La regeneración de áreas incendiadas AMICS DE LA TERRA EIVISSA 2 LA REGENERACIÓN DE LA VEGETACIÓN FORESTAL DESPUÉS DE UN INCENDIO 1. Introducción 2 CASOS Los incendios que en los últimos
Más detallesMALLORCA MUNICIPI ZONA DE BANY SETMANA PRESA DE MOSTRA (*)
MALLORCA MUNICIPI ZONA DE BANY SETMANA PRESA DE MOSTRA (*) ALCÚDIA ANDRATX ARTÀ CALVIÀ CALVIÀ PLATJA ALCANADA PLATJA BARCARÈS PLATJA SA MARINA PLATJA PORT D'ALCÚDIA 19/05/2014, 02/06/2014, 23/06/2014,
Más detallesPARTICIPACIÓN VEGETAL EN LA CONSTRUCCIÓN DE LOS SISTEMAS DUNARES LITORALES DE MALLORCA
IV Reunión de Geomorfología Grandal d'anglade, A. y Pagés Valcarlos, J., Eds. 1996, Sociedad Española de Geomorfología O Castro (A Coruña) PARTICIPACIÓN VEGETAL EN LA CONSTRUCCIÓN DE LOS SISTEMAS DUNARES
Más detallesCARACTERIZACIÓN DE LA VEGETACIÓN PSAMMÓFILA DE UN COMPLEJO DUNAR AMENAZADO EN LA PROVINCIA DE MÁLAGA
CARACTERIZACIÓN DE LA VEGETACIÓN PSAMMÓFILA DE UN COMPLEJO DUNAR AMENAZADO EN LA PROVINCIA DE MÁLAGA Gómez-Zotano, J.*, Olmedo-Cobo, J.A.*, Vizoso, M. T.**, Román***, F. Dpto. de Análisis Geográfico Regional
Más detallesDirecció General de Medi Natural i d' Avaluació Ambiental
Orden de...de.. de 2017 de la consellera de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural, por la que se regula la venta de plantas, semillas y partes de planta por parte de los viveros
Más detallesI Figures. Nota tècnica sobre una esquerda desenvolupada en el turó de l església de Santa Maria. Barberà de la Conca IGC AP-001/11
I Figures Figura 1: Mapa de situació general i de detall del municipi de Barberà de la Conca i de la zona estudiada. Font: Institut Cartogràfic de Catalunya, www.icc.cat 1 Figura 2: Plànol de l est del
Más detallesCamp d aprenentatge Empúries. TALLER DE SORRA 1a. Proposta didàctica i Guió de continguts
Camp d aprenentatge Empúries TALLER DE SORRA 1a Proposta didàctica i Guió de continguts Guió de continguts del Taller de Sorra 1a Camp d aprenentatge Empúries Aquesta versió del Taller de Sorra es planteja
Más detallesIMPLANTACIÓ DE DISTINTIUS AMBIENTALS A LES BALEARS - SECTOR TURISME, 2009
IMPLANTACIÓ DE DISTINTIUS AMBIENTALS A LES BALEARS- SECTOR TURISME DADES DE 2009 1 de 12 IMPLANTACIÓ DE DISTINTIUS AMBIENTALS A LES BALEARS - SECTOR TURISME, 2009 > EMAS, ISO 14001, Ecoetiqueta, Distintiu
Más detallesFICHA DE INSPECCIÓN DEL LITORAL
El proyecto Correlimos es una iniciativa de evaluación ambiental participativa del litoral de Andalucía, enmarcada en el Proyecto Pleamar del Programa Aldea. Educación Ambiental para la Comunidad Educativa.
Más detallesDescripció de les plantes
Descripció de les plantes Nom comú: Alzina Nom científic: Quercus ilex Característiques: Arbre de fulla perenne, d uns 5 metres d alçada. Té la fulla ovada i dentada. L anvers és de color verd fosc i lluent,
Más detallesValoración turística y recreativa de los recursos naturales: I. Las playas de Menorca SON BOU
Ficha 1 DATOS GEOGRÁFICOS Y FÍSICOS: Municipio: Alaior. Otros topónimos: no se conocen. Áreas urbanas asociadas: Son Bou, Torresolí Nou y Sant Jaume. Acceso: rodado. Desde la carretera general Me-1 (Maó
Más detallesCLIMES I PAISATGES DE LA TERRA Pàgs Quines són les tres grans zones climàtiques de la Terra segons la temperatura?
CLIMES I PAISATGES DE LA TERRA Pàgs. 74-75 1.- Quines són les tres grans zones climàtiques de la Terra segons la temperatura? 2.- A quina zona climàtica no hi ha hivern?... 3.- A quina zona no hi ha gairebé
Más detallesHoraris Horarios. bus. For men tera. Compromís. Compromiso decalidad Turística
Horaris Horarios bus For men tera Compromís Turística Compromiso decalidad Turística dequalitat de la Savina Cala Saona 30 Big Sur / Cavall de n Borras Moll de Pescadors Can Xicu Sort Polígon Industrial
Más detallesMALLORCA MUNICIPIO ZONA DE BAÑO SEMANA TOMA DE MUESTRA (*)
MALLORCA MUNICIPIO ZONA DE BAÑO SEMANA TOMA DE MUESTRA (*) PLAYA ALCANADA PLAYA BARCARÈS ALCÚDIA ANDRATX ARTÀ PLAYA SA MARINA PLAYA PORT D'ALCÚDIA PLAYA DE SANT JOAN 29/08/2016, 12/09/2017 PLAYA DE SANT
Más detallesTema 3: Les plantes i els fongs
En aquest tema aprendràs que de plantes n hi ha de molts tipus. Les plantes fabriquen el seu propi aliment i els fongs s alimenten de substàncies que fabriquen altres éssers vius, pero també aprendràs
Más detallesEl sistema platja duna. Un exemple de successió primària
El sistema platja duna. Un exemple de successió primària Les dunes de sorra poden oferir una excel lent introducció al procés de successió per què, a mida que es camina des de la platja fins a l interior
Más detallesMeduses. Les meduses són animals invertebrats que pertanyen al grup dels
Meduses Les meduses són animals invertebrats que pertanyen al grup dels Cnidaris i, quan són adults, viuen flotant en el mar són organismes pelàgics-. Tots els Cnidaris es caracteritzen per tenir unes
Más detallesPROJECTE MEDUSA Velella velella Barquetes de Sant Pere. Pelagia noctiluca Medusa luminiscent. Rhizostoma pulmo Born Blau. Aequorea forskalea
PROJECTE MEDUSA 2008 Pelagia noctiluca Medusa luminiscent molt Velella velella Barquetes de Sant Pere Rhizostoma pulmo Born Blau Aequorea forskalea poc Cotylorhiza tuberculata Ou ferrat Chrysaora hysoscella
Más detallesEl preu de la llet i d altres partides dels ingressos a les explotacions. Informe setembre 2009
El preu de la llet i d altres partides dels ingressos a les explotacions Informe setembre 2009 Observatori de la llet De les dades de les explotacions de la mostra de l Observatori es recullen els ingressos
Más detallesELS ANIMALS INVERTEBRATS
ELS ANIMALS INVERTEBRATS CLASSES CARACTERÍSTIQUES EXEMPLES Anèl lids - cucs cilíndrics, segmentats - cuc de terra (llambric) - cos tou, dividit en anells - aquàtics i terrestres Artròpodes Aràcnids - cefalotòrax
Más detallesEd. Visual i plàstica. DOSSIER d estiu recuperació de 1r ESO
Ed. Visual i plàstica DOSSIER d estiu recuperació de 1r ESO estiu 20 nom i cognom: http://blocs.xtec.cat/zonavip/ o entrant per lla web de l institut, per sota el calendari TEMA 1: LA PERCEPCIÓ Veure
Más detallesDunas marítimas y continentales
Vegetación y tipos de hábitats de interés en la Unión Europea Tema 7 Dunas marítimas y continentales Dr. Francisco José Alcaraz Ariza Universidad de Murcia España (versión de 21 de marzo de 2011) Copyright:
Más detallesÀlbum de fulles d arbre
Àlbum de fulles d arbre Introducció No hi ha res més divertit que agafar la motxilla i fer una excursió pels diferents parcs de la ciutat o passar un bonic dia al bosc. És per això que proposem aquest
Más detallesSANTANDRIA - ES CASTELLAR
SANTANDRIA - ES CASTELLAR Aturada 1: Es Pinaret Es Pinaret està situat al terme municipal de Ciutadella que és el més occidental de Menorca En relació al nucli urbà ens trobam situats en direcció sud.
Más detallesQuadern de treball. El bosc de pi roig. 1r cicle. Educació Secundària Oblibatòria. Camps d'aprenentatge
Generalitat de Catalunya Departament d'educació Camps d'aprenentatge Quadern de treball 1r cicle. Educació Secundària Oblibatòria El bosc de pi roig SEGUIM EL SENDER 1. EL REFUGI Esbrina quina és l entitat
Más detallesFenòmens naturals a les platges: restes de vegetals marins (fanerògames i algues)
Fenòmens naturals a les platges: restes de vegetals marins (fanerògames i algues) Data d actualització: Octubre de 2016 Índex de continguts 1 Presentació... 3 2 Què és la posidònia... 3 3 Quin és el grau
Más detallesCONCEPTOS BÁSICOS DEL LITORAL
Si dedicamos mucho tiempo en la playa a tomar el sol, además de correr el riesgo de "achicharrarnos" la piel, las insolaciones pueden producir mareos, dolor de cabeza, vómitos y hemorragias nasales (mosqueta):
Más detallesU3- LA VEGETACI Ó NATURAL DE LES I LLES BALEARS
U3- LA VEGETACI Ó NATURAL DE LES I LLES BALEARS 1. Condicionants 2. Formacions vegetals 1.- Alzinars 2.- GARRIGA D ULLASTRES I GARBALLONS (Ole o Ce rato nio n) 3.- GARRIGA DE XIPRELLS I ROMANINS (Ro s
Más detallesPROYECTO. - entre el arroyo Realejo y la Urbanización Los Monteros -
PROYECTO TRASPLANTAR ESPECIES AUTÓCTONAS ARBUSTIVAS DESDE LA ZONA DUNAR LA ADELFA, Bahía de Marbella a OTRAS ZONAS DUNARES Desplazamiento del saneamiento integral desde la playa y nueva ubicación en la
Más detallesFitxes per a reconèixer les espècies dels indicadors
10. DISTINTIU DE QUALITAT DE FLORA TERRESTRE Anàlisis de l estat de la flora terrestre en el subsistema sorra-duna segons la presència d espècies psammòfiles protegides, amenaçades, endèmiques i rares.
Más detalles16 Platges arenoses i dunes Platges arenoses
Volum II (230-312) 8/11/08 19:40 Página 240 16 Platges arenoses i dunes 16.1 Platges arenoses Volum II (230-312) 8/11/08 19:40 Página 242 16.111+ 16.111 + Platges arenoses supralitorals sense vegetació
Más detallesCALIDAD HIDROMORFOLOGICA EN LAS RAMBLAS MEDITERRANEAS (CUENCA DEL SEGURA
JORNADA SOBRE INSTRUMENTOS PARA LA VALORACION DE LA CALIDAD HIDROMORFOLOGICA EN RÍOS. APLICACIÓN DE LA DIRECTIVA MARCO DEL AGUA CALIDAD HIDROMORFOLOGICA EN LAS RAMBLAS MEDITERRANEAS (CUENCA DEL SEGURA
Más detallesLA MONGETA 1. Dibuixa: La llavor de la mongeta: Una fulla de mongetera:
Títol: Les hortalisses I, II i III Capítol: LA MONGETA, LA CEBA, LA PASTANAGA, LA CARXOFA, LA PATATA Durades: 05:25 min. 05:14 min. 06:03 min. 05:41 min. 08:48 min. LA MONGETA 1. Dibuixa: La llavor de
Más detallesELS ECOSISTEMES. 5A. Curs 16/17
ELS ECOSISTEMES ' 5A. Curs 16/17 TIPUS D'ECOSISTEMES ECOSISTEMA DE BOSCOS Es un ecosistema terrestre en el que la vegetació predominant es l'arboria. Els arbres proporcionen refugi i aliment a nombrós
Más detallesSANT PAU, EL MIRADOR DE VILAFRANCA
SANT PAU, EL MIRADOR DE VILAFRANCA Amb el suport de: ACTIVITAT D EDUCACIÓ AMBIENTAL PER A CICLE MITJÀ DE PRIMÀRIA -Quadern de l alumne- NOM: DATA: NOTES LA MUNTANYA DE SANT PAU AVUI La muntanya de Sant
Más detallesRESULTADOS PRELIMINARES DEL ESTUDIO MALACOLÓGICO DE COSTAMAR
RESULTADOS PRELIMINARES DEL ESTUDIO MALACOLÓGICO DE COSTAMAR MATERIAL Y RESULTADOS El material objeto de estudio corresponde a los restos recuperados durante el proceso de excavación en Costamar. Los hallazgos
Más detallesVa lora c ión turístic a y rec reativa d e los recursos naturales: I. Las playas de Menorca ES GRAU
Ficha 43 ES GRAU DATOS GEOGRÁFICOS Y FÍSICOS: Municipio: Maó Otros topónimos: no se conocen. Áreas urbanas asociadas: es Grau. Acceso: rodado, desde la carretera Me-5 a la llegada del núcleo des Grau.
Más detallesSORTIDES GUIADES NATURA - CULTURA Diumenge 1 de març: Son Saura del Nord. Sistemes dunars i urbanitzacions turístiques litorals
SORTIDES GUIADES NATURA - CULTURA Diumenge 1 de març: Son Saura del Nord Sistemes dunars i urbanitzacions turístiques litorals Responsables: Guillem Pons (biòleg) i Jesús Cardona (arquitecte) ALGUNS APUNTS
Más detallesANNEX NÚM. 3 CARTOGRAFIA I TOPOGRAFIA
ANNEX NÚM. 3 CARTOGRAFIA I TOPOGRAFIA Projecte d'urbanització del C/ Sant Miquel, entre els carrers de l'hospital i de sant Joan, a Esparreguera Annex núm. 3: Cartografia i Topografia 1 2 Annex núm. 3:
Más detallesLOS BIVALVOS FOSILES DE LAS CANARIAS ORIENTALES (SUPLEMENTO)
37 PALEONTOLOGIA LOS BIVALVOS FOSILES DE LAS CANARIAS ORIENTALES (SUPLEMENTO) POR JOAQUíN MECO CABRERA (*) En el número 28 del ANUARIO DE ESTUDIOS ATLÁNTICOS (páginas 65 a 125) se omitió involuntariamente
Más detallesSignes bàsics de la identitat visual de l Ajuntament de Barcelona
Signes bàsics de la identitat visual de l Ajuntament de Barcelona 1 Signes bàsics de la signatura institucional 2 Índex 1. 1.1 Escut...4 1.1.1 Construcció de l escut...5 1.2 Símbol...6 1.2.1 Construcció
Más detallesTema 5: Els ecosistemes
En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests
Más detallesClimes i paisatges de la Terra ACTIVITATS Unitat 3 Activitats extretes de la presentació Climes i paisatges de la Terra de Salvador Vila Esteve
1 Climes i paisatges de la Terra ACTIVITATS Unitat 3 Activitats extretes de la presentació Climes i paisatges de la Terra de Salvador Vila Esteve 2 1. Defineix els següents conceptes: a. Atmosfera b. Clima
Más detallesÍndex Signes bàsics de la signatura institucional 1.1 Escut Símbol Logotip La marca de l Ajuntament...12
Índex 1. 1.1 Escut...4 1.1.1 Construcció de l escut...5 1.2 Símbol...6 1.2.1 Construcció del símbol...7 1.2.2 Versió del símbol a color...8 1.2.3 Versió del símbol a una tinta...9 1.2.4 Versió del símbol
Más detallesEl gènere Lactarius l esclatassang
El gènere Lactarius l esclatassang Balears, 2014: - Un 44% de la superfície és zona boscosa - Ocupa un total de 220.000 Hees - Un 43% és pinar i un 7% alzinar Els pinars: terres primes i calcàries, amb
Más detallesEjemplos de actuaciones
Ejemplos de actuaciones 8 8. Ejemplos de actuaciones El arenal de Liencres Introducción y caracterización 8.1 El arenal de Liencres constituye uno de los más extensos y mejor conservados sistemas dunares
Más detallesINDICADORS BÀSICS I.C QUALITAT AIGUA DEPURADA (Fòsfor)
I.C.4.3.3. QUALITAT DE L AIGUA DEPURADA. Fòsfor El nitrogen i el fòsfor són nutrients que es troben a l aigua depurada en quantitats a vegades importants. El marc legal limita els abocaments d aquests
Más detallesTapitzant no trepitjable (m2) Zona de sauló (m2) Arbustos perennes carrer 21 guardiola NELT no caldria
[REGSOR] [firma] AJUNTAMENT DE Expedient: X2015020158 / GENE2015000866 AMIDAMENTS ZONA EST I LITORAL 2016 Codi de Verificació electrònic: Id nom zona arbres caducifolis (u) arbres perennes (u) palmàcies
Más detallesVORA LA MAR. Estudi malacològic de la platja Can Martinet
VORA LA MAR Estudi malacològic de la platja Can Martinet Soumaya Zraidi INS Narcís Monturiol 2n Batxillerat A Tutora: Montse Guerra Curs: 2017-2018 1 ÍNDEX 1. Introducció...3 1.1 Hipòtesis i objectius...4
Más detallesANNEX 4: PREVISIONS I REPERCUSIONS Escenaris de creixement del trànsit PROGNOSI DE LA SITUACIÓ FUTURA (ILLA DE MALLORCA)
PLA DIRECTOR SECTORIAL DE CARRETERES (ILLA DE MALLORCA) ANNEX 4: PREVISIONS I REPERCUSIONS SOCIOECONÒMIQUES I DE DEMANDA DE TRANSPORT. PROGNOSI DE LA SITUACIÓ FUTURA 4.2. Escenaris de creixement del trànsit
Más detallesFlora urbana i al lèrgia, cooperes?
Flora urbana i al lèrgia, cooperes? Cupressus sp. Xiprer Ciprés Cypress Platanus x hybrida Plàtan d ombta Plátano de sombra Plane tree Olea europaea Olivera Olivo Olive tree Ligustrum sp. Olivereta -Troana
Más detallesQUAN ES VAN FORMAR AQUESTES ROQUES. El món en el període Eocè
QUAN ES VAN FORMAR AQUESTES ROQUES 1. Els terrenys que estudiem avui es van dipositar aquí a la segona meitat de l Eocè. Pinta les caselles corresponents a aquest període de temps. 2. Són certes aquestes
Más detallesProyecto de jardín con flora silvestre de la Región de Murcia
Proyecto de jardín con flora silvestre de la Región de Murcia F. Contreras-López, I.M.Victoria-Cos, M. Dabauza y J. Cos Instituto Murciano de Investigación y Desarrollo Agrario y Alimentario, (IMIDA).
Más detallesComparació de preus del natural amb Europa. Febrer 2014
Comparació de preus del natural amb Europa gas Febrer 2014 SÍNTESI Aquest document replica l exercici fet al 10/2013, on s analitzaven els preus elèctrics. En aquest cas, es recullen els preus del gas
Más detallesEstudi dels efectes de l extracció de fusta cremada en la recuperació post-incendi de la vegetació d una pineda de Pinus halepensis
Estudi dels efectes de l extracció de fusta cremada en la recuperació post-incendi de la vegetació d una pineda de Pinus halepensis (Vilanova i la Geltrú, Barcelona) Adrià Andújar Sallés Beatriz Duguy
Más detallesTots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius:
LA CÈLLULA Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius: nutrició, relació i reproducció. L any 1665,
Más detallesVolcans i terratrèmols
Volcans i terratrèmols 1 Recollint dades sobre els terratrèmols 1. Aneu a l'adreça següent per obtenir una llista dels terratrèmols majors de 4 graus de magnitud (escala de Richter) que s han produït els
Más detallesAGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL
AGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL CURS 2016/2017 Ecoauditoria de l Aigua ESC Catalunya INDEX 1. REVISIÓ DELS CONSUMS D AIGUA 2. REVISIÓ DELS DIFERENTS ESPAIS DEL CENTRE 2.1. PLANTA BAIXA EDIFICI PRIMÀRIA
Más detallesXarxa Telemàtica Campanya de bany 2016 Presentació de RESULTATS
Xarxa Telemàtica Campanya de bany 2016 Presentació de RESULTATS 26 d octubre de 2016 2 Participació dels ajuntaments. Estiu 2016. La participació dels Ajuntaments ha estat del 68% (GI: 64%; BCN: 81% i
Más detallesINDEX DE CAMINS. Núm.
INDEX DE CAMINS Núm. (1) Camí vell d Andratx a Palma/ Camí des coll de Son Fortuny / Camí des coll Andritxol...41 (2) Camí Reial des Port / Camí de Morella (A)...50 (3) Camí de ses Penyes / Camí de s Evangèlica
Más detallesINSTAL LACIONS DE TEMPS LLIURE CASES DE COLÒNIES. Govern de les Illes Balears Institut Balear de la Joventut
INSTAL LACIONS DE TEMPS LLIURE CASES DE COLÒNIES Govern de les Illes Balears Institut Balear de la Joventut Característiques: Mallorca Són instal lacions que funcionen tot l any. Els preus són molt raonables.
Más detallesManual bàsic d Identificació Visual de la Fira de Reus
Manual bàsic d Identificació Visual de la Fira de Reus Introducció Aquest manual de normes gràfiques és la guia en la qual han de basar-se totes aquelles persones que intervenen en el procés de realització
Más detallesLes Guilleries: Sant Hilari Sacalm, capital de les Guilleries: un enorme massís de muntanyes velles i gastades, cobertes d espessa vegetació que li
Les Guilleries: Sant Hilari Sacalm, capital de les Guilleries: un enorme massís de muntanyes velles i gastades, cobertes d espessa vegetació que li donen una singularitat encara més definitòria, situades
Más detallesMODELS D EXÀMENS PRIMER C
MODELS D EXÀMENS PRIMER C Examen Carolina, Raimon, Mario 1-. Quin clima representa aquest climograma? Per què? 2-. Vocabulari. Mínim 3. Landa: Bioma: Sabana: 3-. Explica la diferència entre temps i clima:
Más detallesVivero productor de especies forestales y ornamentales
LISTADO DE EXISTENCIAS 2013-2014 (Actualización sept. 2013) Vivero productor de especies forestales y ornamentales ESPECIE PRODUCCIÓN DE PLANTA EN CONTENEDOR Nombre común Canti dad Contenedor Altura (cm)
Más detallesEstat dels serveis i mesures per a la millora de les telecomunicacions als polígons del Vallès Occidental Annex III: Fitxes municipals dels polígons
Estat dels serveis i mesures per a la millora de les telecomunicacions als polígons del Vallès Occidental Annex III: Fitxes municipals dels polígons Realitzat amb l assistència Amb el suport de: 1 2 Índex
Más detallesIII Campaña y Jornada de la Sociedad Española de Liquenología (SEL) en las islas de Eivissa, Formentera y Sa Cunillera (Illes Pitiüses)
III Campaña y Jornada de la Sociedad Española de Liquenología (SEL) en las islas de Eivissa, Formentera y Sa Cunillera (Illes Pitiüses) Del 8 al 13 de septiembre de 2008 Organizan por la SEL: Víctor J.
Más detallesTEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS
TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS Cognoms: Nom: Data: Nivell: 1r d E S O Grup: 2- ELS PEIXOS (quadern 5) 2.1 Característiques dels peixos 2.2 - Principals tipus de peixos 2.3 La classificació dels animals
Más detallesEDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA
EDUCACIÓ VIÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA INFORMACIÓ PER AL MESTRE El concepte d educació viària va molt més enllà de saber conduir un vehicle a partir dels catorze o dels divuit anys.
Más detallesMUNTANYES i ZONES OROGRÀFIQUES D INTERÈS PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA.
MUNTANYES i ZONES OROGRÀFIQUES D INTERÈS PAISATGÍSTIC DE SON SERVERA. S inclouen a continuació al present catàleg, una fitxa de cada una de les muntanyes o indrets orogràfics amb més interès paisatgístic.
Más detallesTEMPS I CLIMA. Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes:
TEMPS I CLIMA Llegeix les vinyetes i després respon les preguntes: Buf! Que calorosos i secs són els estius a prop de la Mediterrània Què és el clima? És el conjunt de... Quin mal temps que fa avui! Què
Más detallesGuia d Interpretació:
Guia d Interpretació: 1 Geografia física: l arena sempre en moviment. 2 - Usos i serveis turístics, recreatius i ambientals de les platges 3 - Plantes i vegetació. 4 Animals: - Invertebrats: escopinyes
Más detallesINDICADORS BÀSICS. VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor
VI.f.1.4. Llicències de pesca recreativa en vigor Aquest indicador recull el nombre de llicències de pesca recreativa en vigor a Menorca. Segons la llei que regula la pesca marítima, marisqueig i aqüicultura
Más detallesDirigido a los ciudadanos, a las empresas y al turismo:
PROYECTO - GUÍA DE VISITA SOBRE LA BIODIVERSIDAD EN DUNAS Y EN EL LITORAL DE LA RESERVA ECOLÓGICA-DUNAS DE MARBELLA T.M. DE MARBELLA - ÚNICA EN LA PROVINCIA DE MÁLAGA - Dirigido a los ciudadanos, a las
Más detallesConselleria de Agricultura, Medio Ambiente, Cambio Climático y Desarrollo Rural
Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural ORDRE 14/2018, de 20 d abril, de la consellera d Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, per la
Más detallesLA FOTOSÍNTESIS. No hem arribat a cap conclusió.
1 Què passa si les fulles no tenen llum? EXPERIMENT 1: Hem agafat una planta i li hem tapat una fulla amb paper d alumini. - La fulla s assecarà. - La fulla es podrirà. Hem tingut la planta en aquest situació
Más detallesMANUAL BÀSIC D IDENTITAT CORPORATIVA de L AJUNTAMENT DE RIUDOMS
MANUAL BÀSIC D IDENTITAT CORPORATIVA de L AJUNTAMENT DE RIUDOMS Aquest manual reuneix les eines bàsiques per a la correcta aplicació gràfica del logotip de l Ajuntament de Riudoms. Ha estat ideat pensant
Más detallesNom alumne... PRODUCTE
Nom alumne... PRODUCTE Ja en tenim tots els coneixements necessaris per fer la investigació encomanada... i ara, prepareu la motxilla perquè ens anem!!!!!! Anem a investigar l ecosistema més prop a nosaltres:
Más detallesFoto: Archivo del Parque. Parque natural de s Albufera des Grau. Sa Gola CASTELLANO
CASTELLANO Sa Gola Parque natural de s Albufera des Grau Foto: Archivo del Parque Sa Gola Parque natural de s Albufera des Grau Este itinerario recorre el canal de Sa Gola y la zona dunar de la playa de
Más detallesgener > agost CALENDARI DEL PORTA A PORTA www.portaaporta.celra.cat COMBOI.CAT gener > agost ELS CUBELLS ES PODEN TREURE ENTRE LES 20 I LES 22 H ENVASOS RESTA o PAPER ENVASOS Els dimecres: Un dimecres
Más detallesEXERCICI PRÀCTIC solucions
EQUIP NÚMERO:... ALUMNES: EXERCICI PRÀCTIC solucions 1) 2) 3) 4) Puntuació total:30 punts. En les preguntes d opció múltiple, respondre incorrectament no descompta puntuació. BLOC DIAGRAMA 1.- BLOC DIAGRAMA:
Más detalles