Presentació del Projecte Zero Waste. Els residus municipals i les emissions de carboni. Dr Xavier Gabarrell

Transcripción

1 Presentació del Projecte Zero Waste. Els residus municipals i les emissions de carboni Dr Xavier Gabarrell

2 Low Cost - Zero Waste Municipality 1G/MED Objectiu: Desenvolupar un sistema de gestió integrat de residus zero per tal de maximitzar els recursos i l'energia, i reduir la quantitat de residus que acaben en els abocadors, desviant la quantitat de materials i recursos per la seva reutilització i incloure'ls en els programes de reciclatge i els processos que actuen com impulsors de l'activitat econòmica i el desenvolupament sostenible de les regions. Els socis EFXINI POLI, Xarxa d'autoritats locals per al Desenvolupament Social, Cultural, Turístic, Medi ambiental i Agrícola, GRÈCIA, Soci líder. Aristotle University of Thessaloniki Laboratori de Transferència de Calor i d'enginyeria Ambiental, Universitat de Thessaloniki THESSALONIKI, GRÈCIA, Ecological Recycling Society, 3 Carrer Mamai ATENES, GRÈCIA, Scientific Research Centre Bistra Ptuj. PTUJ - ESLOVÈNIA, UAB Universitat Autònoma de Barcelona, Departament d'enginyeria Química,CATALUNYA, Comune di Ragusa, RAGUSA - ITÀLIA, BRGM - Office of Geological and Mineral Research, MARSELLA FRANCE,

3 Low Cost - Zero Waste Municipality 1G/MED Les accions: aplicació pilot de compostatge domèstic; Inventaris de les millors pràctiques i anàlisi DAFO transnacional; manual general sobre el procediment d'aplicació dels sistemes alternatius de gestió de residus i una eina interactiva de suport per a la presa de decisions; Newsletter. Proper per l abril.

4 Low Cost - Zero Waste Municipality 1G/MED Aplicació pilot de compostatge domèstic; Caracterització de mostres de compost: La primera fase ja està acabada de planificar. Volem ampliar a una segona fase, amb més mostres. Compost casolà ja està en marxa. Aplicació durant la primavera. Sistema de referència: Parcel.la amb compost industrial Parcel.la amb fertilització mineral Info day per donar a conèixer els resultats a la tardor Anàlisis del Cicle de Vida (ACV) del sistema complert: Resultats a la tardor del 2011

5 Low Cost - Zero Waste Municipality 1G/MED Inventaris de les millors pràctiques i anàlisi DAFO transnacional; Les fitxes. Bones pràctiques per la gestió de residus. Anàlisis de 3 models: Porta a porta, Cervera 5 conenidors, Calaf Pagar per generar, Argentona S estudiarà 2 municipis més: Residu mínim Mancomunitat de La Malla Quantificació d alguns impactes pel cicle complert. Manual general sobre el procediment d'aplicació dels sistemes alternatius de gestió de residus i una eina interactiva de suport per a la presa de decisions;

6 Low Cost - Zero Waste Municipality 1G/MED Les accions: aplicació pilot de compostatge domèstic; Inventaris de les millors pràctiques i anàlisi DAFO transnacional; manual general sobre el procediment d'aplicació dels sistemes alternatius de gestió de residus i una eina interactiva de suport per a la presa de decisions;

7 Les emissions de carboni. L any 2005 es publicà el Primer Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya, (PICS)elaborat pel Grup d Experts en Canvi Climàtic de Catalunya. El 18 de juny del 2007 s inicia el Segon informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. (SICC), finalitzat l octubre del 2009 i publicat el desembre Capítol de residus: Xavier Gabarrell (coord.), Isabel Escaler, Xavier Font, Anna Massagué, i Joan Rieradevall. Les oportunitats que ofereix el sector per reduir les emissions de GEH són nombroses i poc aplicades fins avui. Any de referència, pel capítol residus: PICS: any 2000 SICC: any 2007

8 Segon informe sobre el canvi climàtic a Catalunya. (2010) Abocador RSM Runa Ramaders Tratament (compostatge i digestió anaeròbia)

9 Capítol de residus. Sicc (2010) Les emissions en abocador prenien un històric del (PICS) i fins 2008 (SICC). Comparació de dos escenaris: Any 2008 versus escenari de transició 2012: Es va plantejar un escenari de transició 2012 basat en els rendiments del funcionament actual (2008), les previsions dels plans de gestió increment de la recollida selectiva de FORM i disminució de la generació, entre altres- i la incorporació de la preestabilització biològica de les fraccions que es gestionen cap a l abocador.

10 Abocador Fracció resta Capítol de residus. Sicc (2010) Incineradora 20%Resta total t Fracció resta 25 %MO RD en la RESTA t 60%Resta total t Fracció resta 20%Resta total t Planta de tractament Fracció resta 75%Entrada t Impropis Materials valoritzables Producció Eenrgia Compost 6 % 25 %MO RD en impropis de RESTA t Abocador Fracció FORM 100%MO total RS t RMT: t Resta RS Total: t MO RS TOTAL: t Planta de tractament Fracció FORM 32%Entrada t Impropis Compost 68 % 44 %MO RD en impropis de FORM t TOTAL MO RD: t

11 Abocador Fracció resta 20%Resta total t Capítol de residus. Sicc (2010) Materials valoritzables Incineradora Fracció resta 60%Resta total t Planta de tractament Fracció resta 75%Entrada t Impropis 25 %MO RD en impropis de RESTA Estabilització Aerobia t Producció Eenrgia Compost 6 % 80 %MO RD t Abocador Fracció FORM Planta de tractament Fracció FORM Compost 68 % 100%MO total RS t RMT: t Resta RS Total: t MO RS TOTAL: t 32%Entrada t Impropis 44 %MO RD en impropis de FORM Estabilització Aerobia t TOTAL MO RD en impropis: t 80 %MO RD t TOTAL MO RD: t

12 Abocador Capítol de residus. Sicc (2010) t* de biogàs (CH 4 i CO 2 ) 94% de reducció 9788 t* de biogàs (CH 4 i CO 2 ) Com podria afectar això a la captació del biogàs per produir energia? * Producció de biogàs

13 Capítol de residus. Sicc (2010) A mesura que es disminuiran les emissions en les plantes de tractament i abocadors, les emissions en l etapa de transport seran més rellevants. Minimització del consum d energia en les plantes industrials Millora de la logística de la recollida de la FORM Bones pràctiques en el compostatge casolà. La reducció dels impropis en les diferents fraccions és el factor clau per tal de reduir les emissions. Amb l escenari de transició es podria obtenir reduccions d emissions a curt termini considerables, i a mitjà termini, substancials. La preestabilització en els residus secundaris i en les fraccions que contenen impropis, permetria obtenir reduccions en les emissions, mentre els impropis no s aconsegueixin reduir fins a valors petits.

14 Gràcies.