Frustración en el Taxi de Barcelona:

Transcripción

1 REVISTA TAXI 151 Taxi Metropolità de Barceloa Juy - Juliol Frustració e el Taxi de Barceloa: setecia firme del Tribual de Justícia Programa de subvecios per a la istal lació d impressores icorporades al taxímetre

2

3 Sumari Editorial Frustració e gra part del sector Edita Istitut Metropolità del Taxi carrer 62, úm. 18 Zoa Fraca Barceloa Telèfo: Cosell de Redacció Daiel Ferádez Pilar Molia Xavier Sabaté P. Rocío Terá Direcció de Comuicació Xavier Sabaté Direcció Periodística P. Rocío Terá Col laboradors Natàlia Arozamedi, Ferra Imedio, Gerardo Prieto, M. Àgels Pujol, Pierre Roca, Maribel Silva, Marc Sachís. Publicitat Tomàs Muñoz Telèfo Correcció Aa Caals Capçalera coberta Eric Satué Dissey Gràfic i Maquetació Sergi Freixes - El Petit Estudi Fotografia Vicete Lamata (fotografia coberta), Ramo Josa i Campoamor Tiratge exemplars de difusió gratuïta i domiciliada a tots els professioals taxistes, empreses, istitucios i persoalitats viculats al sector del taxi. Fotomecàica Tresmar, SA Impressió Gramagraf Sat Joa, Sata Coloma de Grameet Dipòsit legal: B Subscripció ptes. auals amb taló omiatiu La revista Taxi Metropolità de Barceloa o es fa resposable de l opiió expressada e els articles sigats. La resposabilitat és úicamet dels autors. Els articles o sigats só atribuïbles a la redacció. La setecia firme del Tribual de Justicia sobre la Cotribució Especial iterrumpe el Pla de Viabilidad...8 Tribua del taxi...12 Quia opiió té el seu sidicat o associació respecte a la decisió del Tribual de Justícia que aul la la Cotribució al Pla de Viabilitat del Taxi i, e coseqüècia, aul la ua part d aquest? Programa de subvecios per a la istal lació d impressores expeedores de rebuts icorporades als taxímetres...14 Així só, així es veue...16 Els belgues Què opia el cliet?...18 El futur que ja és preset Gra Agular...20 El taxi, u mitjà de trasport apreciat pel turisme urbà Barceloa estiu: e obras Tauler Els taxistes jubilats del 2001 rebe el recoeixemet de l àrea metropolitaa e Badaloa - La Cooperativa Ràdio-Taxi Metropolità de Barceloa celebra el seu 25è aiversari - Neix u portal dedicat al taxi europeu - Caravaa solidària e groc i egre. 5è aiversari d Avismó Cataluya - Revisios metropolitaes i edictes - Acta de la Mesa Tècica del Taxi de 22 de febrer de 2002 i de 19 d abril de 2002 Taxi-Motor Seat Toledo 99, el preferit e el sego trimestre de MERCEDES CLASE E: Calidad y cofort U om, u taxista Jesús Reyes, todo por la solidaridad Taxi Lleure Etrevista a: Toi Albà - Ciema, TV, vídeo - Llocs per comprar - Mejar de tres forquilles. Gastroomia - Esport - Pesat i fet - La hoja de Maribel

4 La Bústia j Seyors, El meu escrit és per agrair al taxista amb la llicècia úmero el seu desiteressat ajut. Dissabte 15 de juy se m va tacar la porta del cotxe i teia e l iterior ua bossa amb el mòbil, diers, etc. Ell, geerosamet, es va prestar a trucar a la Guàrdia Urbaa i a u parell més de serveis fis que li va assegurar que u serraller vidria a solucioar el tema. Jo o vaig poder i covidar-lo a u cafè, per això em plau fer-los arribar l escrit perquè e el meu om li agraeixi l ajuda que em va prestar. Cordialmet, Sara M. Blasi i Gutiérrez Presideta del Cosell Escolar de Cataluya Barceloa, 17 de juy de 2002 j Por u taxista ecotré mi coche Deseo agradecer al taxista co la licecia que el 1 de julio me ayudó cuado, después de salir de ua reuió e busca de mi coche, me percaté de que éste o se ecotraba e el lugar dode lo había dejado y que me lo había robado. E el iteto de ir a deuciar lo ocurrido, cogí al referido taxista y, al verme traspuesto, me pregutó lo que me pasaba. Me dijo que ello o era posible por la zoa. Me acompañó a recorrer todos los lugares desde el paseo de Sat Joa hasta la Sagrada Família durate dos horas, auque previamete le idiqué que o llevaba el diero suficiete. Él me cotestó: Es lo que meos importa ahora. Gracias a su paciecia ecotramos el coche. Isto al agradecimieto de este taxista por su actitud y por la paciecia que tuvo comigo. E este mudo existe gete co mucha humaidad que hace las cosas si recibir ada a cambio. Carles Colomé Feliu Giroa j Gràcies per la cartera El 27 de febrer passat, a les sis de la tarda, després d agafar u taxi des del carrer de Valècia al carrer de Dos de Maig, em vaig adoar que m havia caigut la cartera dis del vehicle. A les tres hores, el taxista es va apropar al meu domicili per lliurar-me-la amb tota la documetació. Voldria, a través d aquestes líies, maifestar-li el meu agraïmet per la seva getilesa i horadesa. Salvador Martí i Masip j Gracias, milloes de gracias, Miguel Por medio de esta revista quiero hacer pública, o ua queja como casi siempre sucede, sio, al cotrario, u agradecimieto profudo a u señor trabajador del taxi que os llevó a mí y a mi mujer al Hospital de la Vall d Hebro. Fue e u mometo crucial para cualquier familia, el acimieto de u hijo. Mi mujer, se sitió mal y os fuimos corriedo a la calle e busca de u taxi, pasó el señor Miguel, que así se llama el taxista, y os llevó al hospital. E el mometo de pagar me di cueta de que, co las prisas, me había dejado la billetera, o llevaba i u duro ecima y este taxista o sólo o os cobró la carrera sio que además os dejó uos euros para cualquier evetualidad. Recuerdo que me dijo: Tome esto que, e estos casos, la oche puede ser larga. Yo le cotesté: Pero hombre, señor, cómo hace esto? No puedo aceptarlo, y él isistió tato que o tuve otra opció y, desde aquí, quiero decirle: Gracias... Milloes de gracias! Como o teíamos tiempo para itercambiar direccioes yo me fijé úicamete e el cartelito que los taxis lleva e la parte de delate, e el que figura el úmero de matrícula y licecia. Nuevamete quisiéramos expresarle uestro más profudo agradecimieto y os gustaría poder quedar u día y compartir uestra humilde mesa co él y su familia. La matrícula y licecia del señor Miguel es B D y 5.320, respectivamete. Nos setimos ta agradecidos co esta persoa que os reafirmamos e la creecia de que e el mudo aú hay gete co gra capacidad de dar si esperar ada a cambio. Este taxista se fue así, si más, solamete deseádoos suerte y salud para uestro crío. A través de este medio quiero hacer saber que, etre los trabajadores del taxi, hay u señor que es extraordiario, y seguro que e el colectivo hay más como él. Muchas gracias. Martí Cáceres Barceloa j Per a u taxista assalariat El Cap del Cos de Guardamolls del Port de Barceloa posa de relleu l actitud del taxista assalariat Adriá Ramírez Sáchez, coductor de la llicècia , que el 30 de juy passat va retorar la cartera del ciutadà ord-americà Da Schmidt que s havia deixat oblidada e el taxi qua es va desplaçar des de l Estació Marítima Termial B fis a u coegut cafè de la plaça de Cataluya. j El Colegio de Río Negro de Zaragoza agradece a u taxista de Puebla de Alfideu Los alumos y profesorado de 6º del colegio Río Ebro de Zaragoza expresa, mediate esta revista, u especial agradecimieto al taxista que el día 19 de juio trasladó a alguos de estos alumos al Hospital del Mar y tuvo la amabilidad de etregar, más tarde, ua cartera que había olvidado uo de los iños e su vehículo. Este señor taxista es de la Puebla de Alfideu, Zaragoza, y es amigo del coductor de la licecia 9.600, matrícula 8936 BLG. Zaragoza, 25 de juio j Gracias por su horadez Agradezco al taxista Jesús Tejada Satamaría, licecia , la devolució imediata al Servei d Objectes Perduts de ua cartera que dejé olvidada e su taxi. Felicito al sector por teer taxistas ta resposables y horados. Núria Oriol Barceloa 4 REVISTA TAXI 151 JUNY-JULIOL 2002

5 Editorial FRUSTRACIÓ EN GRAN PART DEL SECTOR FRUSTRACIÓN EN GRAN PARTE DEL SECTOR La setècia del Tribual de Justícia de juy que aul la la Cotribució Especial per a l execució del Pla de Viabilitat i Moderització del sector ha causat perplexitat e gra part del sector i, sobretot, ha lleçat per terra tot el projecte que es va aar costruit i egociat durat més de cic ays i que preteia assolir u equilibri òptim etre l oferta i la demada de taxis, a fi que el taxista pogués obteir ua més gra redibilitat de la seva activitat. Desafortuadamet, la decisió del Tribual de Justícia ha doat la raó a la mioria de taxistes. La resta, és a dir, la majoria, set ua eorme frustració perquè es paralitza u projecte que começava a camiar, després d haver estat debatut i cosesuat amb totes les associacios i sidicats represetatius del sector e el marc de la Mesa Tècica del Taxi. Molts taxistes esta fis i tot coveçuts que amb aquesta setècia es paralitza u procés històric de moderització del taxi de Barceloa que costarà temps de recuperar. El sector se set frustrat perquè amb la decisió del Tribual s ha ivalidat també el treball i els esforços que durat aquells més de cic ays ha aat fet precisamet els represetats del taxi escollits democràticamet e les diferets cosultes que es va succeir a partir de 1995 i, e les quals, la majoria es comprometie, segos els seus respectius programes, a treballar per la reestructuració del sector com a úica alterativa per millorar el full diari de cada professioal. I, ecara més, quasi totes veie ecessària la participació ecoòmica de la majoria del sector per poder materialitzar la retirada progressiva de llicècies. I així es va reflectir més tard, qua més del 80% dels titulars de llicècia va avalar el Pla fet efectiva la Cotribució Especial i doat u clar exemple de resposabilitat corporativa. També es va poder portar a terme el procés cal o oblidar-ho perquè des de les admiistracios locals, iclosa l EMT, es va fer ua aposta importat de fiaciació del Pla, estat sempre a l espera que l aportació autoòmica arribaria e qualsevol momet de la vigècia d aquest. L IMT acatarà la setècia del Tribual de Justícia, però és cosciet que amb aquesta mesura es paralitza ua part importat del procés que aquesta casa s havia compromès a impulsar després de les peticios reiterades de la represetació majoritària del sector. La setecia del Tribual de Justicia de juio que aula la Cotribució Especial para la ejecució del Pla de Viabilidad y Moderizació del sector ha causado perplejidad e la mayor parte del sector y, sobre todo, ha echado por tierra todo u proyecto que se fue costruyedo y egociado a lo largo de más de cico años y que lo que pretedía era ecotrar u equilibrio óptimo etre la oferta y la demada de taxis co el fi de que el taxista pudiera obteer ua mayor retabilidad de su actividad. La decisió del Tribual de Justicia ha dado, desafortuadamete, la razó a ua mioría de taxistas. El resto, la mayoría, siete ua eorme frustració porque paraliza u proyecto que empezaba a camiar, después de haber sido debatido y cosesuado co todas las asociacioes y sidicatos represetativos del sector e el marco de la Mesa Tècica del Taxi. Muchos taxistas está icluso covecidos de que co esta setecia se paraliza u proceso histórico de moderizació del taxi de Barceloa que costará tiempo, si cabe, recuperarlo. El sector siete frustració porque co el fallo del Tribual se ha ivalidado tambié el trabajo y los esfuerzos que durate esos cico años ha realizado precisamete los represetates del taxi elegidos democráticamete e las diferetes cosultas que se sucediero a partir de 1995 y, e las cuales, la mayor parte de asociacioes y sidicatos se comprometía, e sus respectivos programas, a trabajar por la reestructuració del sector como úica alterativa para mejorar la hoja diaria de cada profesioal. Y, aú más, casi todos veía como ecesaria la participació ecoómica de la mayoría del sector para poder materializar la progresiva retirada de licecias. Y ello, así se reflejó más tarde, cuado más del 80% de los titulares de licecia avaló el Pla haciedo efectiva la Cotribució Especial y dado u ejemplo de resposabilidad corporativa. Tambié se pudo iiciar el proceso o hay que olvidarlo porque desde las admiistracioes locales, icluida la EMT, se hizo ua apuesta importate de fiaciació del Pla, estado siempre a la espera de que la aportació autoómica llegaría e cualquier mometo de vigecia del mismo. El IMT acatará la setecia del Tribual de Justicia, pero es cosciete de que co esta medida se paraliza ua parte importate del proceso que esta casa se había comprometido a impulsarlo después de las reiteradas peticioes de la represetació mayoritaria del sector. REVISTA TAXI 151 JUNY-JULIOL

6 La setecia firme del Tribual de Justicia sobre la Cotribució Especial iterrumpe el Pla de Viabilidad A lo largo de estos últimos años, el IMT ha abierto diferetes vías de diálogo y de coseso para poder istrumetar de la mejor maera posible la reducció de licecias que el sector veía reclamado. El IMT escuchó a todos los represetates del sector, egoció co ellos y, fialmete, puso e marcha u pla después de umerosas reuioes. El Pla de Viabilidad y Moderizació fue ua alterativa aceptada por los represetates del sector e la Mesa Tècica del Taxi, así como la ecesidad de participació idividual de cada taxista e la fiaciació de la reducció de licecias a través de la figura deomiada Cotribució Especial. A pesar de que la mayor parte de taxistas la aceptaro haciedo efectiva su participació e el Pla a través de las correspodietes liquidacioes, u grupo mioritario de taxistas la ha recurrido. El mes de juio, el Tribual de Justícia hacía público el fallo de la setecia e la que se aula la Cotribució. Las asociacioes profesioales y sidicatos del taxi se maifestaro por la ecesidad de ua reestructuració del sector ya e el año 1994, iiciado ua serie de movilizacioes que tuviero su puto álgido e ua maifestació e el Passeig de Gràcia, que cotó co la participació de ua amplia represetació del sector. No obstate, éstas solicitaro formalmete la reducció de licecias e los programas electorales co los que se presetaro a la cosulta celebrada el 17 de mayo de Costituida la Mesa Tècica del Taxi tras la referida cosulta, se iició u prologado periodo de egociacioes co esta admiistració para determiar la catidad de licecias a retirar y el método a seguir co el fi de equilibrar la oferta de taxis co la demada. Las egociacioes o fuero fáciles y así lo refleja las actas de estas reuioes. Frete a la ecesidad de ecotrar u puto de partida, el sector solicitó al IMT que se elaborara u Libro Blaco del Taxi del área metropolitaa como ua úica alterativa para poder cotar co ua image fija de la realidad del sector y aplicar las medidas más adecuadas. Cuatro profesioales fuero cotratados para el estudio: Eduard Bereguer, Jordi Crivillé, Meritxell Josa y Xavier Roca; dos abogados y dos ecoomistas. Dos de estos profesioales fuero propuestos por las propias asociacioes represetativas y, los otros dos, por esta admiistració. Las coclusioes del Libro Blaco que, etre otras medidas acosejaba la reducció de licecias, se diero a coocer públicamete el 30 de marzo de FALLO DE LA SENTENCIA DEL TRIBUNAL DE JUSTÍCIA " Estimado parcialmete la demada articulada declaramos y, e lo meester, codeamos a la Admiistració demadada a la ulidad de la Imposició y Ordeaza Reguladora de las Cotribucioes Especiales para la ejecució del Pla de Viabilidad y Moderizació del Taxi y a la aulació del Pla de Viabilidad y Moderizació del Taxi e los particulares relativos a la misma Se desestima la pretesió idemizatoria ejercitada por la parte actora... Tomado como referecia las coclusioes del Libro Blaco, el 1 de febrero de 1996, el Pleo de la EMT lograba aprobar defiitivamete, después de las alegacioes pertietes de las asociacioes represetativas del taxi y de los partidos políticos, el primer Acuerdo para la Reestructuració del sector co los votos favorables del PSC, CiU, IC-Els Verds y el voto favorable del PP e el puto 1 y la absteció e relació a los putos 2, 3 y 4. A partir de este paso se abrió otro prologado proceso de egociacioes etre las asociacioes represetativas del sector y el IMT co el fi de determiar cómo y de qué maera se debería aplicar el acuerdo 6 REVISTA TAXI 151 JUNY-JULIOL 2002

7 La setecia firme del Tribual de Justicia sobre la Cotribució Especial iterrumpe el Pla de Viabilidad de febrero de La divergecia de itereses de las distitas asociacioes y sidicatos represetativos y la disparidad de opiioes respecto a la forma e la que debería participar cada titular de licecia e la reestructuració o permitiero avazar e la defiició de u modelo cosesuado por todos los iteresados. Los cambios que se produjero e la direcció de esta misma casa co motivo de las eleccioes muicipales del año 1995 permitiero impulsar uevamete las vías de diálogo co las asociacioes represetativas. Fue e este proceso cuado el IMT, previo acuerdo co la Mesa Tècica del Taxi, decidió sacar adelate los pricipios del acuerdo de febrero de 1996, comprometiédose, ambas partes, a iiciar u proceso de iformació al colectivo sobre el alcace de la reestructuració. E aquel mometo, tato el IMT como las asociacioes represetativas del taxi etedía que era iútil covocar u referédum si que el taxista dispusiera de la iformació previa sobre las vetajas y los esfuerzos que la reestructuració reclamaría a cada titular de licecia. A partir de juio de 1996, las reuioes IMT-Mesa Tècica del Taxi se ormalizaro y, e u clima de fraco diálogo y etedimieto, esta admiistració presetó el Pla de Viabilidad y Moderizació del sector. Se trataba de u proyecto itegral, si duda ambicioso, que perseguía o sólo reducir las licecias, sio tambié la moderizació del sector, ua moderizació que icluía, etre otras medidas, la elimiació de la explotació ilegal de la licecia por icidir de forma egativa sobre la oferta del servicio. E todo mometo, el IMT supeditó la aprobació y posterior aplicació del Pla a la discusió, a la aportació de ideas y, e defiitiva, al coseso de la Mesa Tècica del Taxi. Tambié se reclamaba la implicació del sector. El 9 de julio de 1996, los represetates de las asociacioes e la Mesa Tècica del Taxi firmaba u documeto e el que expresaba su satisfacció por el clima de diálogo impulsado por el IMT y aceptaba la presetació del proyecto del referido Pla. El pricipal escollo para iiciar el proceso de retirada de licecias era, si duda, el ecoómico, por ello, desde que se presetó el Pla, y ates de defiir el tipo de participació del taxista e el mismo, IMT y asociacioes profesioales fuero defiiedo y cosesuado progresivamete alguas iiciativas que podría geerar igresos adicioales para iiciar la retirada de licecias. La EMT se comprometió a aportar al Pla 100 milloes de pesetas auales y fue la primera (y úica admiistració) que así lo hizo desde el primer mometo. Se solicitó la colaboració de los ayutamietos metropolitaos. Se plateó la alterativa de la publicidad e el taxi para recaudar fodos, para lo cual se covocó u cocurso público etre Maifestació de taxistas e el Passeig de Gràcia (oviembre de 1994) solicitado la recoversió del sector las empresas publicitarias iteresadas. Se impulsó la campaña Taxi-regal o el cotrato co Telefóica Móviles. Todas estas iiciativas fuero expuestas y discutidas e la Mesa Tècica del Taxi y, posteriormete, aprobadas e este marco. Otra preocupació de los represetates del taxi fue la trasparecia de la gestió de los recursos que el proceso pudiera ir geerado. Co este motivo se suscribió u uevo acuerdo e el que se determiaba las bases que regularía la apertura, el fucioamieto y el cotrol de la cueta bacaria Pla de Viabilidad para la amortizació de licecias, que fue suscrito por los presidetes de la Associació Catalaa del Taxi (Josep M. Goñi), del Sidicat del Taxi de Cataluya (Miquel Tomás), por el Sidicato de Taxis- Uo de los primeros taxistas que amortizó su licecia e el marco del Pla REVISTA TAXI 151 JUNY-JULIOL

8 La setecia firme del Tribual de Justicia sobre la Cotribució Especial iterrumpe el Pla de Viabilidad Acto e el que se amortizaro las seis primeras licecias. Asistiero, además de los represetates del IMT y del Cosell d Admiistració, la Mesa Tècica del Taxi. tas Autóomos de Barceloa (Dioisio Gracia Fajardo), por el vicepresidete del GUT (Domigo Mesas), y por el cosejero delegado del IMT (Blas Alascio). El represetate de la Associació Empresarial del Taxi, Miguel Ágel Cazcarra, o firmó este acuerdo por o estar de acuerdo co el apartado 4.1 del documeto referete al doble turo. El clima de diálogo istaurado e la Mesa Tècica del Taxi y la geeració de los primeros igresos ecoómicos permitió la retirada de las primeras licecias, ates icluso de la defiició de la participació ecoómica del taxista e el Pla. Las primeras seis licecias se amortizaro el 23 de eero de 1997 y, a fiales de aquel año, ya se había retirado 50 licecias. La defiició de lo que sería la aportació del taxista o se cocretó hasta oviembre de Todas las asociacioes represetadas e la Mesa Tècica del Taxi coicidiero siempre e señalar que la retirada de licecias o podría materializarse si la aportació ecoómica del taxista. Fue así como el 6 de oviembre de aquel año el Pleo de la EMT aprobaba, iicialmete, el Pla de Viabilidad y Moderizació y la Cotribució Especial que los taxistas debería hacer efectiva a partir de eero de 1998 y durate cico años. La aprobació cotó co los votos favorables del PSC e IC-Els Verds, y la absteció de CiU, PP y PI. El sector recibió iformació detallada de la aprobació iicial del Pla, de sus objetivos, de la forma e que se aplicaría la Cotribució Especial y asimismo se publicaba la primera auditoría del Pla de Viabilidad e esta misma revista cumpliedo los pricipios de trasparecia reclamados por la Mesa Tècica del Taxi. Durate el periodo de exposició pública para su aprobació defiitiva, el Pla recibió 15 alegacioes; dos procedetes de dos partidos políticos: CiU y PP; el resto, de la Associació Empresarial del Taxi, de la Associació Catalaa del Taxi, del Gremi Uió de Taxistes, del Sidicato de Taxistas Autóomos de Barceloa, ABEAT, Federació Catalaa del Taxi, Alquilauto, SL, Fometo del Trabajo, Federació de Comuicació i Trasports de CCOO y de taxistas idividuales y agrupados. La mayor parte alegó aspectos cocretos del mismo y que hacía referecia básicamete a la cotigetació de asalariados, al doble turo, a la participació de las admiistracioes e el Pla o, etre otros, a la aportació ecoómica de los taxistas. El 12 de febrero de 1998, el Pla era aprobado defiitivamete por el Pleo de la EMT co los votos favorables del PSC, IC-Els Verds, PI, y los votos e cotra de CiU y PP. El texto fial icorporó todas aquellas alegacioes y sugerecias que cotribuía al desarrollo futuro del Pla. El sector y las fuerzas políticas opia sobre el Pla Co la aprobació del Pla de Viabilidad, afirmaba Joa Blac, etoces presidete de la EMT, el equipo de gobiero de la EMT cumple el compromiso que teía co el mudo del taxi y que es el fi de ua política impulsada desde hace tiempo por el propio colectivo.... El Pla de Viabilitat i Moderització és ecessari per al taxi. Coté algues llacues, però és ua garatia 8 REVISTA TAXI 151 JUNY-JULIOL 2002

9 La setecia firme del Tribual de Justicia sobre la Cotribució Especial iterrumpe el Pla de Viabilidad de futur per a la jovetut..., opiaba el portavoz del Partit per la Idepedècia (PI) Covergècia i Uió argumetaba las razoes por las que o apoyaba el pla señalado: No s ha satisfet totes les recomaacios i al legacios que es va presetar a l aprovació iicial. CiU desitja u Pla de Viabilitat per al taxi, però eté que el sector o està suficietmet madur. El Partido Popular afirmaba estar de acuerdo co la retirada de licecias, pero acotaba: el PP duda de que este Pla pueda ser llevado a la práctica. Miquel Tomás, presidete del STAC argumetaba: Nuestro sidicato apoya el Pla de Viabilidad tal como ha puesto de maifiesto e las reuioes de la Mesa Tècica del Taxi y cotiuará co ua política activa e el futuro para beeficio de los trabajadores del sector... No deseo, aputaba Dioisio Gracia Fajardo, hacer ada que perjudique a adie, pero el Pla exige sacrificio; hay que sacarlo adelate como cualquier empresa. Si se cosigue todos estaremos satisfechos, pero debe saberse quié está a favor y quié está e cotra. Creo que hay u futuro por costruir. Jua Zamora, e calidad de presidete de la Associació Catalaa del Taxi, decía: Estoy de acuerdo co el Pla de Viabilidad porque sobra taxis; creo que el colectivo debe pagar la retirada de licecias, pero se debe teer e cueta el dicho que señala: quie paga mada... La Associació Empresarial del Taxi, a través de su presidete, Miguel Ágel Cazcarra, expoía: La AET está de acuerdo co la retirada de licecias. No obstate, cosideramos elevada la cuota de la Cotribució Especial, sobre todo la cuatía que se asiga a las licecias explotadas a doble turo porque la plusvalía que puede obteer es la misma que la del taxista autóomo. Reuió del IMT, Cosell d Admiistració y Mesa Tècica del Taxi e la que se aprobó el Pla de Viabilidad y Moderizació del sector. Berardo Rodríguez declaraba que el GUT cosideraba importate la retirada de licecias, pero o podía aprobar la Cotribució Especial al Pla de Viabilidad si ates o se covocaba u referédum e el colectivo... EL IMT, de acuerdo co los objetivos del Pla, fijó el 30 de abril como fecha para el periodo de pago volutario de la Cotribució Especial, facilitado el fraccioamieto del recibo e dos plazos y aplicado descuetos por su domiciliació y por la participació del taxista co su vehículo e las campañas de publicidad impulsadas e el marco del mismo... La puesta e marcha de la Cotribució Especial, si embargo, o estuvo exeta de problemas y divergecias por parte de u grupo de taxistas. E cocreto, la Associació Empresarial del Taxi, el GUT, UPTC-UGT y u grupo de taxistas mostraro su total desacuerdo co la aplicació de la Cotribució y la recurriero ate las istacias judiciales pertietes. Éstas emitiero su dictame e el año 2000 y la EMT y el IMT paralizaro las liquidacioes y suspediero de forma cautelar el Pla de Viabilidad a la espera de la firmeza de la setecia, cosa que se ha producido y que comportará el cumplimieto estricto de la misma por parte de esta admiistració. No obstate, como ha veido haciedo desde hace varios años, el IMT seguirá trabajado e la admiistració de los itereses de la mayoría del sector, para beeficio de los ciudadaos que so, e defiitiva, los receptores fiales y primordiales del servicio. REVISTA TAXI 151 JUNY-JULIOL

10 Tribua del taxi Miguel Tomás Presidet del Sidicat del Taxi de Cataluya (STAC) Berardo Rodríguez Cacio Presidet del Gremi Uió de Taxistes (GUT) El Tribual ha dictado setecia cotra el IMT, cotra la tasa del pla de recoversió, quedado ésta aulada y, por lo tato, se ha de devolver a todos los taxistas. A partir de aquí, el pla parado y extiguido. Se ha frustrado, por parte de u grupo mioritario de taxistas, la elimiació de licecias (sólo se pudiero elimiar 426) y la reducció del úmero de asalariados (1.300 coductores que, e defiitiva, era licecias efectivas). Los 144 taxistas que impugaro la tasa de recoversió, como es coocida, tedríamos que pregutaros a quié realmete ha favorecido; o mejor dicho, quié ha perdido co esta setecia. E u proceso de retirar licecias como estábamos y de paralizació de la icorporació e el sector de asalariados, ya que co el pla estaba cotigetados, quie ha perdido, realmete, ha sido el sector del taxi. Todo ha quedado paralizado. La primera licecia retirada se amortizó e eero de 1997 y la última e mayo del E total, e tres años y medio se retiraro 426 licecias. Si hubiéramos cotiuado co ese proceso, ahora tedríamos 240 meos y, por lo tato, estaríamos repartiédoos la recaudació de esas licecias: aproximadamete mil milloes de pesetas. Ése es el beeficio que os ha dado el grupo de taxistas capitaeado por el abogado Maresca. Las setecias judiciales o so tema para iiciar ruedas de opiió, después de haber teido cuatro e cotra del Istitut Metropolità del Taxi. Lo que tedría que hacer es empezar a devolver el diero ilegalmete cobrado co ameazas y coaccioes al colectivo de profesioales que se egaba a pagar por o estar de acuerdo, llegado a poer desfavorable e las licecias sólo por el hecho, recoocido costitucioalmete a los ciudadaos, de recurrir a los juzgados cuado sus derechos so igorados y pisoteados por la Admiistració. E el Gremio Uió de Taxistes o estamos de acuerdo i co el ombre del Pla de Viabilidad, por eso después del aborto sufrido propoemos, como siempre, la recoversió del sector, pero como todas las efectuadas e este país hasta la fecha: poiedo las diferetes admiistracioes el diero, ya sea la cetral, la autoómica, o el Ayutamieto de Barceloa y los del resto del área metropolitaa. Si los taxistas o so los culpables de que sobre licecias sio la Admiistració que las cocedió, por qué teíamos que pagar los taxistas? Que pague los culpables. Es más, estos señores que ha paralizado el Pla se ha aprovechado de la iversió realizada por el 90% de la flota y se ha repartido -ellos tambié-, u míimo de milloes de pesetas gracias a la mayoría del colectivo que pagó la cotribució y estaba covecida del pla de recoversió. 10 REVISTA TAXI 151 JUNY-JULIOL 2002

11 Quia opiió té el seu sidicat o associació respecte a la decisió del Tribual de Justícia que aul la la Cotribució al Pla de Viabilitat i Moderització del Taxi i, e coseqüècia, aul la ua part d aquest? Carles Brillas Quiles Presidet d ABEAT Coalisió AET-ABEAT Dioisio Gracia Fajardo Presidete del Sidicato de Taxistas Autóomos de Barceloa (STAB) Habiedo otificado el Tribual Supremo la setecia que e su día dictó el Tribual Superior de Justícia de Cataluya aulado la cotribució especial al Pla de Viabilidad y Moderizació del Taxi, ha sido acogida por la mayor parte de uestros afiliados como muy positiva. El alcace, la aplicació y desarrollo de dicha setecia estimamos debe ser dictamiada por el propio Tribual que la sacioó. Llegado este supuesto cofiamos que el actual equipo dirigete del IMT dará cumplimieto estricto y diligete de lo que determie la autoridad judicial. El STAB o puede estar e cotra de ua setecia que dicta el Tribual Superior de Justícia de Cataluya, debemos acatarla; o obstate, ello o quiere decir que favorezca a uestro sector, al cotrario, etedemos que lo perjudica. Lo perjudica, porque: 1. Todos tuvimos opció de opiar y participar e el Libro Blaco, y se aceptó por ua amplia mayoría, 2. El sector pedía hacía tiempo la amortizació de licecias, se pedía más de tres mil. 3. El sector aceptó pagar el 70% (el 30% las admiistracioes); por tato, era u logro que hemos perdido podríamos ver hemerotecas y actas para comprobarlo. 4. Se otaba que se trabajaba mejor. Nuestros asociados, que so los que está e la calle, así os lo cofirmaba. Ua vez dictada la setecia, debe reiar la calma. No debe haber i vecedores i vecidos, se debe traquilamete estudiar todos los térmios de aquélla para evitar perjuicios iecesarios y así todos recibir el mismo trato. Co respecto al Pla de Viabilidad, tato los que esté a favor como los que esté e cotra, debe itetar acercar posturas, evitar divisioes que alguie podría aprovechar; desde el STAB siempre hemos pesado que la mejor maera es ir uidos ya que, de uo u otro modo, co uo u otro pesamieto, lo que todos perseguimos es el bie para uestro sector y, se haga o o se haga el pla, siempre tedremos algo que hacer para mejorar el taxi. REVISTA TAXI 151 JUNY-JULIOL

12 Programa de subvecios per a la istal lació d impressores expeedores de rebuts icorporades als taxímetres El Cosell d Admiistració de l IMT, reuit el 21 de maig passat, va aprovar u programa de subvecios per a la istal lació d impressores expeedores de rebuts del servei icorporades al taxímetre. D aquesta maera l IMT restableix la vigècia de la Disposició Trasitòria de la Norma Complemetària XVI del Reglamet del servei que ja l ay 1994 determiava l obligatorietat que el taxímetre portés ua impressora expeedora del rebut de la carrera. Per tal que els taxistes pugui adaptar d ua forma còmoda i paulatia els seus vehicles a aquesta moderització, l IMT subvecioarà el 50% del cost de la implemetació de la impressora al taxímetre i, des de l IMT, s ha sol licitat a la Geeralitat que assumeixi l altre 50% del cost. Tot cosiderat que al voltat de taxistes cavie de material cada ay, és a dir de cotxe, l IMT preveu que e el termii de sis ays tot el parc de taxis de l àrea metropolitaa disposarà de la impressora icorporada al taxímetre. A partir de l 1 de geer de l ay 2009 tots els taxis que circuli per l àrea metropolita de Barceloa estara obligats a portar-la, e cas cotrari serà motiu de sació molt greu d acord amb el Reglamet. Per al 67% dels taxímetres istal lats actualmet e els vehicles taxi existeix u model d impressora e el mercat susceptible de ser coectada. Ta sols per al 27% de taxímetres o existeix u model específic, la qual cosa obligarà a substituir-los. Cal teir e compte que tots els taxímetres que esta e procés de fabricació tee o tidra, abas que fialitzi aquest ay, u model d impressora que s hi pugui icorporar. Des de l 1 d octubre de 2002 s exigirà per autoritzar l aplicació de vehicles, tat ous com de segoa mà, a les llicècies metropolitaes que les impressores de rebut de taxi estigui icorporades als taxímetres. El rebut haurà de mostrar les dades ormalitzades e l actual model. Models d impressores dispoibles e el mercat o que ho estara a fial del 2002 Tots els models d impressora dispose del marcatge CE (compatibilitat electromagètica), la qual cosa sigifica que pode ser istal lades e qualsevol vehicle ou. Fabricat Impressora Model de taxímetre coectable INTERFACON, SA IR-30 TX-28, TX-30 VDO-SIEMENS NPD-01 HALE MCT-04 HALE MCT-05 Argo-1156 TPD-01 ARGO-1155 HALE SPT-01 NITAX, SA PR 100 NITAX 100 Qué s ha de fer per demaar i rebre la subveció? S ha de ser titular de llicècia. S ha d estar al corret de les obligacios fiscals, socials i laborals. No s ha de teir pedet el pagamet de cap sació ferma amb l IMT. S ha de teir el vehicle aplicat a la llicècia. S ha de teir istal lada i e servei la impressora coectada al taxímetre. S ha de formular la sol licitud de subveció correspoet. Quia documetació ha d aportar jutamet amb la sol licitud? Certificat que acrediti estar al corret de pagamet de les correspoets obligacios fiscals i amb la Seguretat Social. Factura de compra i/o cotracte de lloguer o similar de l adquisició i istal lació o lloguer de la impressora. Número de compte corret o s aboarà la subveció. Certificat de comprovació de la istal lació i fucioamet per part de l Oficia Tècica de l IMT. Rebrà més iformació trucat al telèfo: (Oficia d Ateció al Taxista). 12 REVISTA TAXI 151 JUNY-JULIOL 2002

13 REVISTA TAXI 151 JUNY-JULIOL

14 Què opia el cliet? Mercedes Basso Geret d activitats de CaixaFòrum, cetre cultural i social de la Fudació la Caixa a Barceloa Quia opiió li mereix el servei del taxi a aquest ou espai de la ciutat que es CaixaFòrum? Es hem trobat que e pocs mesos els taxistes molt ràpidamet ha icorporat el ou equipamet de CaixaFòrum al seu mapa de la ciutat. Els que treballem a CaixaFòrum fem proves i sempre que agafem u taxi demaem directamet per CaixaFòrum sese doar-e explicacios de la ubicació i gairebé sempre sabe o és. M ha cometat més d ua vegada que la campaya de comuicació feta per a la iauguració del cetre ha estat molt boa. La get ubica ràpidamet el ou espai. Sempre que puc aimo els coductors a visitar CaixaFòrum perquè ha de saber que l accés és lliure i que l horari és molt ampli (de 10 a 20 h, de dimarts a diumeges), especialmet pels diumeges que ormalmet tot és tacat. Qua el ostre públic demaa taxis ormalmet o teim problemes i vée molt ràpidamet, però de totes maeres sé que hi ha ua volutat de reforçar el servei del taxi per tota la mutaya de Motjuïc. Què opia de la possibilitat d obteir u rebut de taxi mitjaçat ua impressora expeedora del rebut icorporada al taxímetre? Trobo que és ua molt boa idea perquè tot queda be reflectit i és molt ràpid. Per això trobo molt a faltar aquest sistema. Ua de cada deu vegades que agafo u taxi el vehicle el té icorporat. Esperem que s implati aviat. Què opia del servei de taxi de la ciutat i, particularmet, del servei que dóa a Hero City? El servicio de taxis de la ciudad va mejorado cada vez más co uevas tecologías que permite la comodidad del cliete. Respecto al servicio e Hero City, fucioa muy bie excepto por las oches, e que resulta bastate dificil ecotrar taxis. Nicole Heyma Geret d Hero City Vostè demaa rebut de taxi qua fialitza u servei? Què opia de la possibilitat d'obteir u rebut de taxi mitjaçat ua impressora expeedora icorporada al taxímetre?? Siempre solicito recibo y me parece muy cómoda la impresora de recibos. 14 REVISTA TAXI 151 JUNY-JULIOL 2002

15 Del servei El futur que ja és preset L altre dia vaig pujar e u taxi que em va semblar d aquest segle. No puc dir la marca, perquè e faria publicitat gratuïta, però m hi vaig trobar ta bé que em va semblar recórrer Barceloa e ua mea d aquelles limusies. El taxista, i dir-ho, feia hoor al vehicle que coduïa. Ta sols accedir al taxi i després de les salutacios de rigor, vaig poder gaudir de la música selecta que escoltava metre treballava. No va haver-hi cap paraula etre tots dos perquè cap dels dos o volia trecar l ambiet que, amb la música, s havia creat e el vehicle. Totes les meves males experiècies experimetades e algus taxis durat aquella setmaa es va esfumar de cop. E arribar a destí i e demaar-li el rebut de rigor, davat la meva icredulitat, vaig observar que d u petit aparell sortia u tros de rebut. Quia moderitat!, vaig dir sese embuts. Ja ho veu, seyora, em respogué el coductor, el taxi també està a l altura dels ous temps; així vostès tee la certificació que o els egayem perquè aquest aparell que veu està icorporat al taxímetre. Ja al carrer, vaig agafar el rebut i vaig observar amb detall les dades del meu recorregut, l import de la carrera i el úmero de llicècia del taxi que tot just acabava d abadoar. E aquelles estava qua se m apropa u amic del meu pare que havia estat taxista. Ara, u cop jubilat, gaudeix de la vida després d haver dedicat quarata ays al taxi. Et faig osa? em va pregutar e veure m ta cocetrada e el rebut que havia expulsat la modera impressora del taxista miuts abas. Quia casualitat vaig dir, i li vaig explicar el que acabava de viure e el taxi tot eseyat-li el rebut mecaitzat. Quia meravella! exclamà. Si tot això ho haguéssim tigut qua jo feia el taxi Observo ua certa lluïssor e la seva mirada i prefereixo o aprofudir e el tema, però veig que itrodueix la mà dreta a la butxaca de la seva jaqueta i e treu ua petita cartera. Mira em diu, t eseyaré el model de rebut que e la meva època doàvem al cliet. T estic parlat putualitza de fials dels ays seixata. Ecara coserves tot això? No sé què té el taxi m explica somriet, però estaré amb ell i els seus records fis que deixi aquest mó. Amb el pols tremolós propi de l edat, obre la cartera i m eseya u paper petit descolorit pel pas del temps. Així era el rebut de taxi fa ays exclama, i tu o saps el que es costava omplir-lo perquè molts de osaltres amb prou feia sabíem escriure bé! Jo mateix afegeix, ta sols havia passat per l escola del poble u parell d ays abas d istal lar-me amb la meva família a Barceloa. Algus cliets cometa s impacietave per les presses de sempre o perquè o teie el rebut omplert com volie. M agafa el rebut mecaitzat i després d observar-lo amb l iterès d ua persoa que ecara porta l ofici dis, exclama amb u somriure sicer: Els meus col legues taxistes pode treballar avui millor que els de la meva geeració. E aquestes codicios o dubtaria a torar-hi. Estava a put de llaçar el rebut de taxi dels ostres temps a la paperera que teíem a prop, però l amic taxista del meu pare em cridà amb autoritat: Què fas? I el torà a agafar d ua revolada etre els seus dits evellits metre que a l altra mà sosteia ecara el rebut de taxi atic i exclamà amb la veu quasi trecada i amb molt setimet: Tots dos forme part de la ostra història: el passat i el futur que ja és preset! Natàlia Arozamedi REVISTA TAXI 151 JUNY-JULIOL

16 Gra agular El taxi, u mitjà de trasport apreciat pel turisme urbà La repercussió que l'ay Gaudí està teit e l'activitat turística de Barceloa és prou evidet. Les previsios aputave ja que al voltat de quatre milios de persoes visitarie les obres de l'arquitecte, u 100% més que les que es produeixe e u ay ormal. Tot fa pesar que aquesta previsió iicial es complirà i fis i tot podria ser superada per la realitat. La resposta de la get que es visita per aquest motiu està set ta boa que els resposables del Fòrum 2004 ha platejat la possibilitat que les rutes turístiques orgaitzades per a l'ay Gaudí pugui icloure la presetació del que serà aquest esdeveimet iteracioal així com dels espais o es desevoluparà i que està suposat la trasformació de l'àrea del Besòs, just e la frotera etre Barceloa i el muicipi de Sat Adrià. Les previsios respecte al turisme d'estiu o só prou optimistes per al país, e geeral, però o só aplicables a la ciutat de Barceloa o el turisme urbà és cada cop més estable i o pateix els problemes d'estacioalitat d'altres zoes de la costa Mediterràia. Les xifres dels operadors de turisme i de trasport així ho cofirme. L'aeroport d'el Prat preveu fer durat l'agost operacios i l'activitat creuerística maté la mateixa tedècia de creixemet que l'ay 2001, cetrat-se el període puta e els mesos de la tardor, amb u aspecte molt iteressat que ja es va doar l'ay passat, però que sembla aar a més aquest estiu: la implatació de la modalitat del turisme de creuer e el mercat espayol. Aquest aspecte és u elemet ou per a la ciutat ja que produiex també ua demada molt importat de serveis i de mobilitat i, e coseqüèica, ua demada de taxis que es detecta particularmet prou itesa amb l'arribada dels diferets creuers de passatgers als molls de la reovada Estació marítima barceloesa. A més, l'activitat cogressual ha assolit u llistó molt alt aquest ay, primer amb la celebració de la Coveció Iteracioal del Rotary Club el juy passat i, més recetmet, amb la realització del Cogrés sobre la Sida. Amb motiu d'aquest últim s'ha reuit a Barceloa més de compromissaris. El ombre de covecios i cogressos previstos fis a fial d'ay segueix set sigificatiu i això es tradueix e més beefici per a la ciutat i els seus serveis. Barceloa ocupa actualmet el 13è lloc e el ràkig de ciutats orgaitzadores d'aquests tipus d'evets. Això diu molt d'ua ciutat que ha treballat itesamet durat els darrers ays per cosolidar-se e u mercat e el qual competeixe les millors capitals del mó e la matèria. El model de turisme que està defiit la ciutat de Barceloa reclama bos mitjas de trasport i el taxi és, ses dubte, el millor situat per cotiuar cosolidat la seva quota de mercat perquè dóa u servei persoalitzat i directe. Les persoes que viatge a ua ciutat per motius professioals dispose de poc temps i valore sobretot la rapidesa i la boa competècia per desplaçar-se. 16 REVISTA TAXI 151 JUNY-JULIOL 2002

17

18 Així só, així es veue Rolad Druot és presidet hoorari de la Cambra de Comerç belgo-luxemburguesa a Barceloa. Va arribar a aquesta ciutat des d ua petita població propera a Brussel les l ay 1989 i hi està tat arrelat que fis i tot parla perfectamet català; tat és així, que expressa el seu desig de mateir aquesta coversa e la llegua del país amb ua perfecció admirable. Com tots els ciutadas del ord d Europa destaca del taxi la facilitat amb què se trobe als carrers de Barceloa. Se set molt còmode pel caliu mediterrai d aquesta terra i la calidesa de la seva get. Diu que Cataluya, des de sempre, ha estat u destí molt valorat pel comerç belgo-luxemburguès i que, per a gairebé totes les persoes que arribe per aquest motiu, el taxi és u excel let mitjà de trasport. El taxi de Barceloa és u mitjà de trasport còmode i agradable pquè opie els seus compatriotes del taxi de Barceloa? A vegades la get té ua mica de descofiaça a l hora d agafar u taxi perquè als ostres països o és ta habitual agafar-e u com aquí. O sigui que qua s arriba a Barceloa es plateja si es egayara o es portara per u camí descoegut. Però la impressió és que a Barceloa, el taxi és u mitjà de trasport molt eficaç i agradable. pvostè és usuari habitual del servei? Sí. Jo visc a Sat Cugat, o sigui que la maera més ormal per aar i torar de l aeroport és agafar u taxi. Viatjo sovit a Brussel les i ormalmet agafo el primer avió que surt d El Prat a les 6 de la matiada i és de suposar que el taxi és ua alterativa de trasport ecessari e aquestes hores, com també més tard de la it, qua toro de Brussel les e el darrer avió del dia. pés fidel a ua radioemissora? Sempre truco a la mateixa que treballa a Sat Cugat. Normalmet ecarrego el taxi u dia abas per demaar-e u idicat l hora. Só sempre molt, molt putuals; t espere a la porta del teu domicili. La veritat que és u servei fatàstic. Els cotxes só molt moders i impecables. pi, e geeral, quia és la seva impressió del servei a la ciutat? El trobo molt eficaç, i ua cosa que està molt bé a Barceloa és la possibilitat d agafar-lo al carrer aixecat úicamet la mà. Normalmet, e el ord d Europa, has de dirigir-te a ua parada específica i és molt més complicat perquè s ha d esperar fis que arribi u. E fi. Aquí, a qualsevol carrer, e trobes. pqua es desplacem del lloc o habitualmet es té la residècia, existeix la por d agafar u taxi. Vostè ha tigut cap esurt? Persoalmet, mai, però e coec ua experiècia i mai sabré si el resposable va ser el taxista Us coeguts meus va arribar a l aeroport molt tard, i es va deixar oblidada ua cartera amb els bitllets d avió, diers i targetes. Fis al dia d avui o s ha recuperat i o sabem què va passar. Qua es va trucar a la compayia de taxis o va saber doar-os ua resposta. pvostè sap que hi ha u úmero de telèfo per atedre els usuaris que perde u objecte e u taxi de Barceloa? Sí, però o s hi va poder fer res. pcom paga el taxi, e efectiu o amb targeta de crèdit? Amb la targeta és aturalmet molt més fàcil i còmode, però ormalmet o sé mai si es pot fer o o. pquies cosideracios s ha de teir amb el ciutadà belga que arriba a la ostra ciutat? Per a u belga el més importat és l acollida; saludar la get i que se sigui educat. Ua miqueta, els belgues esta acostumats a ues certes maeres que potser esta fora de lloc a Espaya perquè aquí s és molt més directe i la get viu molt més de pressa. A Bèlgica tothom diu: hola, què vols?, adéu, moltes gràcies i o li agrada que es talli la coversa. També crec que agrada que se ls expliqui algua cosa sobre la ciutat que està visitat. E defiitiva que els agrada rebre ua sesació de beviguda. pbarceloa és u destí turístic per als belgues? Cada cop més es fa el que s aomea mii trip, caps de setmaa llargs, de quatre dies per visitar Barceloa. Les vacaces a Bèlgica só molt més freqüets però de meys durada i o es disposa de vacaces ta llargues com aquí. A l octubre hi ha ua setmaa, ua altra al desembre, dues al febrer i a l abril, i seguit el juliol o l agost. La get aprofita molt aquestes petites vacaces per fer turisme de ciutat. pi és Barceloa u destí preferet e aquest setit? Sí, totalmet. psó també ta importats les relacios comercials? Hi ha moltes empreses i molt movimet etre Bèlgica i Cataluya perquè aquesta comuitat ha estat sempre la porta d etrada del comerç cap a la resta d Espaya. psuposo que també el taxi és u mitjà de trasport? Sí perquè, o bé o se sap com fucioe altres mitjas de trasport o perquè s arriba molt tard a l aeroport i per trobar l hotel és molt més fàcil agafar u taxi. ptroba adequada i suficiet la iformació que l usuari rep e accedir al taxi? Sí, crec que tot està molt be seyalitzat i el taxímetre està molt visible. Des del carrer també veus si u taxi està lliure o o pla utilització de l euro ha solucioat els problemes de coversió i de dubtes respecte al preu d u servei e u altre país. Sí, ses dubte, perquè ara realmet se sap el que es paga, cosa que abas era molt més difícil amb la coversió. pvostè viatja costatmet. Pot comparar el taxi de Barceloa amb el d altres ciutats europees? El de Barceloa és el que m agrada més. Això està clar. Al ord d Europa só molt més impressioats perquè tes la sesació de gaudir més d u xofer privat que d u trasport. A Itàlia, a més que el tràsit és molt dolet, crida l ateció la coducta del taxista. pvostè va arribar a Barceloa l ay Ha estat testimoi de l evolució de la qualitat del taxi? Sí, ara és molt més moder. El parc de vehicles ha millorat molt. pperdoi que li faci ua preguta ta particular. O va apredre ta bé la llegua catalaa? Al meu país. Al Casal de Cataluya a Brussel les que fucioa des de fa algus ays. PRTH 18 REVISTA TAXI 151 JUNY-JULIOL 2002

19 Els belgues A Brussel les el taxi és quasi privat i és u trasport de prestigi ABrussel les el taxi és u trasport de luxe, igú l agafa. Abas de veir a Barceloa o acostumava a utilitzar el taxi perquè a més has d aar expressamet a ua parada. Té u altre sistema de fucioamet; és més per als homes i does de egocis que per als turistes o visitats de la ciutat. És iimagiable agafar u taxi al carrer com a Barceloa. Com ja deia a l etrevista, o bé vas a la parada o bé truques per telèfo. Tampoc hi ha tats taxis com a Barceloa. Les parades só específiques per al taxi i, e pricipi, ja se sap o só: particularmet a les estacios dels tres de rodalies, a l aeroport o e els llocs emblemàtics de la ciutat. El preu d ua carrera mitjaa és el doble que el que ormalmet pot costar a Barceloa. La flota de taxis és molt més de luxe, geeralmet de la marca Mercedes. Els coductors esta preparats específicamet per rebre amb ateció el cliet; só comercials i agradables. Es té més la impressió de teir u xofer persoal que u taxista. Paral lelamet a d altres ciutats europees, a Brussel les hi ha acords etre la xarxa de tres i el taxi per facilitar el trasport dels viatgers des de les estacios. Tamateix e llocs o hi ha molt poc trasport públic hi ha acords etre l ajutamet o l autoritat regioal per agafar u aboamet o cupó per a u viatge dis del poble o de la ciutat. El taxista a Brussel les està molt més acostumat a coviure amb diversos idiomes, perquè com sabeu hi ha tres llegües oficials i la get és molt oberta e aquest setit. L aglès s ha de saber perquè com que Brussel les és la capital de la Uió Europea hi ha molta get de fora. Els eurofucioaris só us cliets habituals del taxi i sobretot els espayols. Qua em trobo amb espayols a Brussel les i volem desplaçar-os d u lloc a u altre, ells tee la tedècia a agafar u taxi perquè esta acostumats a la facilitat d agafar-e u. E cavi, u belga a Barceloa s ho pesarà dues vegades abas d aixecar la mà e demada d u taxi perquè o és u costum. Rolad Druot. Quat a Luxemburg, el taxi fucioa igual que a Bèlgica. Les ciutats só molt més petites. Hi ha meys sorpresa de preus que a Brussel les perquè allà hi ha molt de tràsit i és més gra. Els taxis só moders, gras, Mercedes, i l usuari és geeralmet get de egocis. Luxemburg és ua miqueta com Giroa i el taxi o és ua ecessitat. El taxi a Brussel les és geeralmet egre, tot i que varia e fució de la compayia a la qual pertay. A Luxemburg també só variats quat al color. M agrada molt més el taxi de Barceloa per la facilitat que teim de trobar-e u. És realmet u mitjà que fucioa com u veritable trasport públic. Tes la sesació que hi ha taxis a tot arreu i mai has de pesar com i e qui momet agafaràs u, particularmet a Barceloa. A Sat Cugat és molt més problemàtic. A Brussel les és diferet i o podria dir que és u servei públic. És u servei quasi privat i que diu molt del prestigi de l usuari. Rolad Druot Presidet hoorari de la Cambra Belgo-luxemburguesa a Barceloa REVISTA TAXI 151 JUNY-JULIOL

20 Barceloa E obras de verao Barceloa, como cada verao, emprede ua serie de obras para mejorar las vías y calles de la ciudad, pero tambié para cotiuar co aquellos trabajos que se iiciaro hace alguos meses y que por su complejidad o por causar el meor perjuicio al ciudadao se reserva para el verao. Barceloa está viviedo ua ueva etapa de remodelació cetrada, particularmete, e el distrito de Sat Martí para acoger todas las ifraestructuras del Fòrum 2004 y el acimieto de u uevo barrio que ya va tomado cuerpo. Etre muchas otras actuacioes, el 2 de julio se acaba de iiciar la reforma del Pot de Taulat que se ecuetra etre las calles de Taulat y de Llull. Cuado fialice esta remodelació habrá mejorado otablemete la coexió etre el distrito de Sat Martí y los muicipios de Sat Adrià y Badaloa. El puete, ahora de 50 metros de logitud, gaará otros treita metros, auque seguirá coservado su actual amplitud y, por otra parte, elazará la calle Maristay co Taulat y Llull. Co esta actuació, la calle Taulat actuará como ua prologació de la aveida Diagoal, desde su itersecció co la rambla de Prim. Mietras se realice esta obra, cuya fializació está prevista para mediados de septiembre, está cerrada la salida B24 (Besòs) de la Roda del Litoral, auque para facilitar el acceso a la zoa se ha habilitado la salida 26, por lo que se puede acceder a la rambla de Prim y a la aveida de Diagoal Mar. Gaará e movilidad si sigue estos cosejos: - Si circula por la Roda del Litoral (desde Llobregat direcció Besòs) se acoseja abadoarla e la salida 29 o 30 siempre y cuado la iteció sea dirigirse al cetro de la ciudad o al frete marítimo. - Si se ecuetra e la autovía C-31 y desea llegar al frete marítimo, se le sugiere seguir por la C-31 hasta la salida 1 (Bac de Roda). E la Roda del Litoral, e el tramo afectado por esta obra, se puede circular e doble setido por el lado mar y a ua velocidad máxima de 40 km/h. Otras obras que se realiza e la zoa: Prologació del lateral mar desde la calle Bilbao hasta el puete de Maristay. U aparcamieto subterráeo para autobuses. Proceso de urbaizació del paseo de García Faria. Costrucció del pavimeto de la calle Prim y Sat Raimo de Peyafort para permitir la cotiuidad del tramo peatoal. Cobertura de la Roda del Mig Para mediados de septiembre, y cuado se haya ormalizado la vida laboral, el ciudadao ecotrará muchas obras fializadas relacioadas co la cobertura de la Roda del Mig. Es el caso del tramo compredido etre la calle Badal y calle Costitució, obra que cosiste e desmotar la rampa provisioal de la etrada al troco cetral de la Roda del Mig, etre Quet- 20 REVISTA TAXI 151 JUNY-JULIOL 2002