EL MIG AMIC... 4 GARROTIN JOTES LA FERA FEROTGE ON VAS (CANÇÓ SENSE NOM) RUMBETA BONA... 43

Transcripción

1 DOCUMENT ANNEX Matilde Martínez Sallés Curs

2 ÍNDEX CANÇONS EN CATALÀ EL MIG AMIC... 4 GARROTIN JOTES LA FERA FEROTGE ON VAS (CANÇÓ SENSE NOM) RUMBETA BONA CANÇONS EN CASTELLÀ DÓNDE SE HABRÁ METIDO ESTA MUJER? CONTAMÍNAME EL VIENTO ESPAÑA CAMISA BLANCA FRUTA FRESCA GARROTÍN LA FLACA LA MURALLA LA VACALOCA PONGAMOS QUE HABLO DE MADRID ROMANCE DEL ENAMORADO Y LA MUERTE SI EL NORTE FUERA EL SUR CANÇONS EN FRANCÈS AÏCHA J AI BESOIN DE LA LUNE JACQUELINE LE TÉLÉPHONE ES LÍCITA LA INCLUSIÓN EN UNA OBRA PROPIA DE FRAGMENTOS DE OTRAS AJENAS DE NATURALEZA ESCRITA, SONORA O AUDIOVISUAL, ASÍ COMO LA DE OBRAS AISLADAS DE CARÁCTER PLÁSTICO, FOTOGRÁFICO, FIGURATIVO O ANÁLOGO, SIEMPRE QUE SE TRATE DE OBRAS YA DIVULGADAS Y SU INCLUSIÓN SE REALICE A TÍTULO DE CITA O PARA SU ANÁLISIS, COMENTARIO O JUICIO CRÍTICO. TAL UTILIZACIÓN SÓLO PODRÁ REALIZARSE CON FINES DOCENTES O DE INVESTIGACIÓN, EN LA MEDIDA JUSTIFICADA POR EL FIN DE ESA INCORPORACIÓN E INDICANDO LA FUENTE Y EL NOMBRE EL AUTOR DE LA OBRA UTILIZADA. (LLEI DE LA PROPIETAT INTELECTUAL. ARTICLE 32)

3 CANÇONS EN CATALÀ 3

4 1. Fitxa per al professor 2. Vincles interessants 3. Fitxa per als alumnes 4. Lletra EL MIG AMIC (Pere Pubill Calaf, Peret ) 1. FITXA PER AL PROFESSOR Títol: Autor : Gènere: En el disc: El mig amic Peret Rumba El Ventilador. (2002) 25 Rumba catalana hits Nivell dels alumnes (Sistema Educatiu): Nivell Marc Europeu de Referència Treball interdisciplinari: Continguts temàtics: 1er cicle de l ESO B1-B2 Llengua catalana. Música. Llengua castellana. Interculturalitat. Els gitanos a Catalunya. Suggeriments de treball a l aula: Aquesta cançó, en Pere Calaf Pubill Peret ens explica els seus orígens socials i ètnics o, dit d una altra manera, ètnics i socials. És tot un cant als signes d identitat a ritme de rumba i en català. Una cançó essencial per conèixer la història d un gènere i la estreta i inevitable vinculació de la ètnia gitana amb la cultura catalana. Com diem en altres treballs sobre cançons que formen part d aquest recull, suggerim que els professors de les tres àrees, llengua catalana, llengua castellana i música preparin el tema conjuntament. En el desenvolupament de les activitats es dóna prioritat a l acostament al coneixement de la cultura gitana a Catalunya. El desenvolupament té dos moments: I. Activitats d acostament al cantant i a la cultura gitana a Catalunya. II. Activitats d audició. 4

5 I. Activitats d acostament al cantant i a la cultura gitana a Catalunya. Són les activitats 1i 2 de la Fitxa per als alumnes. Mitjançant una activitat de calentament i una altra de comprensió lectora, els alumnes reben informacions diverses sobre alguns aspectes de la vida social del col lectiu gitano català i també de la vida i obra del cantant Peret. El professor podrà completar aquestes informacions, si creu que el tema mereix més atenció a la seva classe, amb un diàleg posterior amb els alumnes i alguns altres documents complementaris que pugui trobar a la premsa o a les pàgines Web indicades en l apartat de Vincles Interessants. II. Activitats d audició. Les activitats d audició estan precedides per un exercici de predicció sobre el tema de la cançó (Fitxa per als alumnes, activitat 3) i d un treball de morfologia verbal (activitat 4). Les audicions serviran per verificar si han fet bé o no l exercici proposat i desprès, per acabar de fixar-se i copsar la lletra de la tornada. Propostes de perllongament: El professor podrà perllongar aquest treball amb altres rumbes en català o castellà i altres textos o documents audiovisuals sobre la cultura gitana a Catalunya. Discografia: Andreu i els Rumberos (2004) Fourni produccions sonores. Gato Pérez El último y el primero (1997) K. Industria cultural S.L. La Violeta, Rumbes velles i noves de Lleida,(1998) Rec Records, Sabor de Gràcia El mundo baila (2004) K Industria Discografia de Peret Peret, Rumbas de oro, (1989) Divucsa Peret, No se pué aguantar, (1991) PDI Varios Intérpretes Peret el Rey de la Rumba (2000) Virgin. 5

6 2. VINCLES INTERESSANTS Pàgina de la Unión Romaní. Unión del pueblo Gitano : La rumba catalana (en català) Què és la Rumba catalana? Història de la Rumba catalana: La rumba catalana (en castellà) Article. El guadiana de la rumba catalana: Pàgines sobre la Rumba catalana: Historia de la rumba catalana: 6

7 3. FITXA PER ALS ALUMNES EL MIG AMIC 1. Què en saps dels gitanos catalans? Què en saps d en Peret? 2. Uneix els fragments fins a reconstruir tres textos diferents. Desprès troba en l apartat dels títols el que creguis més adient a cada un dels textos: Els gitanos segueixen sent un poble al marge, desconegut (les associacions han arribat a editar una "guia del poble romaní per a periodistes) i envoltat de tòpics. I amb una història encara per escriure, malgrat els nombrosos estudis que s'han fet i les aparicions (ja plenes de tòpics) d'aquest poble a la documentació històrica dels últims segles. Les Jornades que es celebraran aquests dies a la Casa Elizalde de Barcelona es centraran en l'associacionisme gitano, molt més estès del que es podria pensar, i en el paper que les organitzacions gitanes tenen en el creixement social de la comunitat romaní catalana. La dona gitana també hi tindrà un paper, amb una taula rodona dedicada a ella. A més a més de tenir duende pel "cante i baile", els gitanos volen tenir un espai millor a la societat. El gitano català Pere Pubill Calaf, Peret, es un dels continuadors i popularitzadors de la Rumba Catalana que havia nascut a Barcelona amb l Antonio Gonzàlez, El Pescaílla. En Peret va obtenir molts èxits basant la seva música en un esquema molt senzill: guitarres, palmes, i de vegades, piano o bongos. Va fer versions de cançons molt ballables que eren conegudes pel públic gràcies a les orquestres cubanes. La seva composició El mig amic, que explica l ofici i la manera de ser del seu pare, ha estat considerada per molts la millor cançó en català. 7

8 Segons alguns gitanos, la societat occidental, sigui catalana o sueca, no perdona als gitanos el fet de ser-ho. Està bé que ho siguin Joaquín Cortés o Rosario Flores, i en general el "cante, baile y el toreo" que donen la nota de color exportable, però alguns gitanos diuen seguir sentint la mirada discriminatòria i plena de tòpics dels ciutadans. Alguns gitanos asseguren sentir-se sinònim de traficants o de fills de traficant, un perill segur del que desconfiar. El racisme que senten va portar a Juan de Dios Ramírez Heredia, president d'unió Romaní, a intervenir al ple de la passada Conferència contra el racisme de Durban. El dia internacional del poble gitano va ser celebrat ahir per primer cop pel col lectiu català amb una ofrena floral en homenatge a les víctimes de l'holocaust nazi a la riba del riu Ripoll, a Castellar del Vallès. L'acte, anomenat Celebració del riu, commemora el mil lenari de l'èxode d'aquest poble de la regió índia del Panjab, amb un especial record per a aquells que han tingut dificultats "en el llarg del camí". La data també rememora el primer congrés gitano, celebrat el 1971 a Londres. De la seva millor època són les cançons: Borriquito como tú ; El gitano Antón. 8

9 El Conseller en cap de la Generalitat, Josep Bargalló, presentarà en roda de premsa demà dijous, dia 23 de setembre, a les hores, al Palau de la Generalitat, el CD Garrotan Tots els colors de la llum. Rumbes i flamenc tradicional català. En l acte també hi intervindran Manel Ponsa, investigador del flamenc tradicional català, i Antoni Salazar, president de l Associació Cultural Gitana de Lleida, els dos impulsors del recull del repertori musical tradicional dels gitanos catalans que s ha materialitzat en aquest disc, editat per la companyia lleidatana Bossa Records. Els gitanos viuen a Catalunya des del segle XV i durant aquests segles han desenvolupat un repertori propi de música tradicional que utilitzaven en les festes i en la vida quotidiana. Representants del col lectiu a Catalunya van ser rebuts pel president del Parlament, Joan Rigol, que va mostrar el seu reconeixement a un poble que ha lluitat per "mantenir la seva llengua, símbols i dignitat", igual, segons Rigol, que el poble català. El president del Parlament va emplaçar-los a continuar la lluita per mantenir viva la seva història. Amb motiu de la diada, l'institut de la Dona va presentar un llibre dedicat a 50 dones gitanes que han destacat a nivell personal i social i, a més, han mantingut sempre la seva identitat. /03/abr/09/ D aquest repertori en forma part el flamenc tradicional català dels gitanos de Lleida, que havia desaparegut de l esfera pública a causa de la repressió franquista. I també en deriva la rumba catalana, la música popular del nostre país amb més difusió internacional, amb artistes com Peret, Gato Pérez, Gypsi Kings, Los Manolos, Lolita o Rosario. Els gitanos de Barcelona reconeixen que hi havia rumba en català abans de la guerra civil, i, per tant, no va néixer en la dècada del 1950, com se sol explicar. 9

10 Acte: El Conseller en cap presenta el CD Garrotan Tots els colors de la llum. Rumbes i flamenc tradicional català Data: Dijous, 23 de setembre de 2004 Hora: hores Lloc: Auditori del Palau de la Generalitat de Catalunya. Entrada de la premsa pel carrer de Sant Sever. Barcelona Barcelona, 22 de setembre de

11 TÍTOLS A. El conseller en cap presentarà demà el disc de rumbes i flamenc tradicional català "Garrotan B. PERET, EL REI DE LA RUMBA C. ELS GITANOS CATALANS CELEBREN EL SEU DIA INTERNACIONAL D. CANT, BALL I DRETS HUMA 3. Si a una persona li diuen El mig amic, com creus que deu ser aquesta persona? 11

12 4. Omple els buits de la cançó amb els verbs següents, conjugats en el temps i la persona adients: posar / quedar /guanyar / voler /dir /vendre (2) / comprar (3)/regalar /fer/ Teixits...el meu pare Així es... la vida Per la comarca de Vic El meu pare, el mig amic I la gent que li... Li... el mig amic Qui es que es...deixar enredar Per un gitano eixerit? A qui em...una camisa Li... un cobrellit! I el pobre del que li... Se'n... ben lluït Però ho...amb una gràcia I hi... tant d'estil Que inclús...trajos A algun guàrdia civil 12

13 5. Ara, escolta la cançó i verifica si has fet bé l exercici anterior 6. Torna a escoltar la cançó i omple els buits de l estrofa següent: I enredant per... I...per aquí D'aquesta... Em va...pujar a mi Pere Pubill Calaf, Peret 13

14 4. LLETRA EL MIG AMIC I enredant per allà I enredant per aquí D'aquesta manera Em va pujar a mi Teixits venia el meu pare Per la comarca de Vic I la gent que li comprava Li deien el mig amic Qui es que es vol deixar enredar Per un gitano eixerit? A qui em compri una camisa Li regalo un cobrellit! I enredant per allà I enredant per aquí D'aquesta manera Em va pujar a mi Així es guanyava la vida El meu pare, el mig amic I el pobre del que li comprava Se'n quedava ben lluït Però ho feia amb una gràcia I hi posava tant d'estil Que inclús havia venut trajos A algun guàrdia civil I enredant per allà I enredant per aquí D'aquesta manera Em va pujar a mi Pere Pubill Calaf, Peret 14

15 1. Ficha per al profesor 2. Vincles interessants 3. Fitxa per als alumnes 4. Algunes lletres GARROTIN (VV/AA) 1.FITXA PER AL PROFESSOR Títol: Garrotin Autor : Decalaix Gènere: Flamenc En el disc: Pantone (2004) Nivell dels alumnes (Sistema Educatiu): Nivell Marc Europeu de Referència Treball interdisciplinari: Contingut temàtic: 1r. Cicle de ESO A1- A2 Ll. catalana. Música. Ll. castellana. Els gitanos a Catalunya. Història d un pal flamenc. Rimes i composicions. Suggeriments de treball a l aula: El Garrotin és un gènere i no una cançó concreta, el treball que proposem pot partir tant d un enregistrament en un disc com d una actuació en directe. Actualment hi ha molts grups de música folk que treballen a la recuperació de la tradició oral. La seva presència a la classe i el treball conjunt, colze a colze, entre els professors de música i els de llengües pot ser un potent estímul a la motivació i a la creació. El treball està estructurat en quatre fases: I. Activitats d impregnació i de sensibilització a la rima i al ritme del Garrotín. II. Activitats d explicació sobre la història del gènere, la seva vinculació a la música gitana i a d altres pals flamencs, en català i en castellà. Reflexió intercultural explícita. III. Activitats de creació de garrotins. IV. Concert públic. 15

16 I. Activitats d impregnació. I.1. Activitats d audició (si fos possible, amb músics en directe) de garrotins. I.2. Explicació del tipus de música: música flamenca, popular, d origen català i divulgada pels gitanos catalans. I.3. Distribució als alumnes de la fitxa de treball perquè, mentre escolten per segona vegada els garrotins, omplin el primer exercici que els servirà per descobrir la seva estructura. Solució: (És l esquema 2: 6 síl labes i rimen els versos parells, amb una tornada monorima que no té necessàriament la mateixa rima de l estrofa, també de 8 síl labes.) 1.4. Després, es pot preguntar i escriure-ho a la pissarra, quina és la rima de cada un dels garrotins. II. Activitats d explicació sobre la història del gènere, la seva vinculació a la música gitana i a d altres pals flamencs, en català i en castellà. Reflexió intercultural explícita. Per aquestes activitats recomanem una sèrie de documents que poden llegir-se a classe o fóra de classe. III. Creació de garrotins. (Aquest treball es pot fer conjuntament i simultània en les dues llengües (català i castellà) III.1. Per fer aquesta activitat es podria partir d una pluja d idees amb els alumnes sobre els temes sobre el que es podrien fer Garrotins. Cal recordarlos que els garrotins es fan sempre sobre un tema d actualitat tractat de forma satírica. 16

17 Un cop feta la llista de possibles temes a la pissarra... III.2. Se n trien tres, s escriuen a la pissarra encapçalant tres llistes. III.3 Col lectivament, mitjançant la interacció professor-grup, es van afegint llistes de paraules relacionades amb cada un dels temes. III.4. En grups de 4, els alumnes hauran de trobar paraules que rimin amb les que estan escrites a cada llista. IV.CONCERT III.5. Finalment, en parelles, han d escriure dos garrotins sobre el tema que vulguin dels què hauran triat. IV.1 Una bona marea de preparar-lo seria dedicar un parell de sessions de classe, al menys, a cantar els garrotins que ells mateixos hauran escrit, tot animant-los a intervenir espontàniament si se senten inspirats. És molt important poder integrar a aquesta activitat a alumnes que toquin algun instrument, sobre to, la guitarra. IV.2 Després, es pot organitzar un concert amb improvisació al davant dels alumnes d altres grups. 17

18 2.VINCLES INTERESSANTS: Pàgina de DECALAIX grup de recuperació de la tradició oral catalana (Garrotins, nyacres, ) Pàgina Barcelona Flamenca Història de nuestros cantes. Garrotín rotin.htm Història del Flamenco Pàgina de CARLES JUSTE músic e intèrprete de Garrotins Pàgina de LA VIOLETA grup de gitanos de Lleida que recupera la tradiciò Didáctica del flamenco: Discografia: Tots els colors de la llum. Rumbes i flamenc tradicional català. (Bossa Records, Lleida, 2004) 18

19 3. FITXA PER ALS ALUMNES 1. Escolta i respon. De tots aquests esquemes de ritme i de rima (en vermell) Quin és el del Garrotin? Llegeix el text El garrotín de Lleida i respon si les frases són veritat (V) o mentida (M): El garrotin és una cançó molt trista Els gitanos de Lleida van divulgar els garrotins. En el garrotin no es pot improvisar 19

20 El garrotin de Lleida* **Text extret de l article : Una vella passió que es renova, de Francisco Hidalgo, publicat a la pàgina Web: El tema del garrotin lleidatà demana un estudi urgent, rigorós i documentat, sobre el seu origen, evolució, característiques i possible influència en el que avui considerem flamenc. Diversos tractadistes i escriptors han opinat que el garrotin és una creació dels gitanos lleidatans. García Lorca va sentir-hi curiositat i va expressar públicament el seu interès per conèixer-lo. La periodista Irene Polo, en un article sobre Pastora Imperio, intercala el paràgraf següent: Duquende Colita "Aquí mateix a Catalunya, característicament antípoda de la resta d'espanya, es feia flamenc. A Lleida, província agrícola, els pagesos tocaven la guitarra quan sortien a prendre la fresca, les nits d'estiu, i quan s'apropaven al foc durant les vetllades d'hivern, cantant aquells laments plens de tendresa i de madrigals. A la plaça, els gitanos ballaven el garrotin, la dansa flamenca més castissa, filla de Lleida i també d'aquest deliciós últim mig segle." Rossy escriu que "en els primers anys d'aquest segle, va fer furor el garrotin, un nou cant flamenc en mode major sobre un ritme binari que va passar del tablado al teatre i de tots dos al carrer, fins a arribar a cantar-lo les minyones mentre rentaven els plats". També afirma que "el ritme del garrotin té alguna cosa de sardana i poc de flamenc, i pel que fa al flamenc, recorda a la farruca. Però té certa gràcia, el garrotin, amb el seu fort aroma hispanoamericà". I en relació amb el tema del nostre interès diu que és, segons sembla, "creació gitana; més concretament, dels gitanos que vivien al barri del Cañaret de Lleida i la ciutat de Valls, de la província de Tarragona". Juan Manuel Cañizares Colita 20

21 Per la seva banda, Cabañas Guevara torna a insistir sobre el tema en una altra obra seva: "Cap a 1909, i en el Tívoli, va sorgir, morena i graciosa, La Gitana Dora, amb el garrotin, la dansa gitanesca, tant de l'albaicín com de Lleida, adaptant al ball la lletra, que es va apoderar de la ciutat "Con el garrotín con el garrotán a la vera, vera, a la vera, van." Els gitanos de Lleida es reclamen creadors del garrotin, i els més vells recorden encara que es cantava tot l'any. Evoquen també que per Sant Joan la festa prenia un aspecte especial: "A la plaça del Dipòsit es feia una foguera i els pagesos hi portaven coca de Sant Joan i garrafes de vi dolç i moscatell, que es repartien a tothom", recorda Antoni Salazar. Després, paios i gitanos baixaven pels carrers neuràlgics de Lleida fins a arribar a la plaça de Sant Joan, on es concentraven novament, entonant les lletres dels garrotins. "Els més agosarats -continua Salazar- encara anàvem al riu a banyar-nos i, just a trenc d'alba, pujàvem al castell per veure sortir el sol." El garrotin és considerat pels gitanos lleidatans el ball més important de la Lleida del començament del segle XX, tot i que el seu origen és molt anterior i la forma de ballar-lo tenia clares reminiscències de ball de guerrers. Aquells garrotins, que es ballaven a la Lleida es cantaven en català: "El garrotin és de Lleida que volta per tot lo món, i ha arribat a Barcelona, i encara marca Colom.") Miguel Poveda Antonio Narvaez Després de la Guerra Civil, i per raons àmpliament conegudes, les festes dels garrotins van continuar de manera molt íntima i clandestina a les tavernes. Salazar recorda que "n'hi havia unes quantes, la Bodega del Rialto, la dels Joglars, la de la Sabaleta, el teatret de La Violeta; jo encara vaig tenir la sort, molt jove, de pujar a l'escenari a cantar garrotins".aquests garrotins primitius i els seus ritmes han pogut subsistir fins avui gràcies a la tasca de conservació i de recuperació, desenvolupada per Carles Juste, Beethoven, i pel Marqués de Pota. 21

22 3. TEMES ELEGITS 4. RIMES 22

23 5. ESCRIU EL TEU GARROTIN 23

24 4. ALGUNES LlETRES 1 El garrotín és de Lleida que volta per tot lo món, i ha arribat a Barcelona, i encara marca Colom." 2 Un gitano n és de Lleida Va cantar lo Garrotin Va portar-lo a Barcelona I ara diuen que és d aquí Ai garrotin, ai garrotan A la vera, vera de Sant Joan 24

25 JOTES (Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries) 1. Fitxa per al professor 2. Vincles interessants 3. Fitxa per als alumnes 1. FITXA PER AL PROFESSOR Títol: Autor : Gènere: Intèrprets: En els discos: Jotes Melodies populars del folklore tortosí. Autor de les lletres A. Gaya. Cançó popular Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries Si no fos (1996) Túbal Vinguen quan vulguen!(2001) Túbal No es pot viure! (2004) Túbal Nivell dels alumnes (Sistema Educatiu): Nivell Marc Europeu de Referència Treball interdisciplinari: Continguts temàtics: Continguts lingüístics 1er i 2n cicle de l ESO B1-B2 Llengua catalana. Ciències Socials. Música. Tecnologia.. El Pla Hidrològic. El riu Ebre. La parla del Ebre. Creació de jotes. Suggeriments de treball a l aula: Com els mateixos intèrprets expliquen en un dels seus discos (concretament n el disc Vinguen quan vulguen!): "La jota és una de les varietats de cançó social més antigues que tenim. Ningú s'acaba de posar d'acord sobre si baixa pel riu o ve del mar. Potser ens la van portar els moros. Sovint ha servit per a festejar, però també per a criticar, amb ironia de la fina" El cas és que es cantava i es canta". Ens ha semblat interessant poder fer arribar as nostres alumnes alguna proposta didàctica que tingui com a suport la música tradicional, festiva i 25

26 reivindicativa dels tres músics de les terres de l'ebre que sota el nom de "Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries" ens fan conèixer tots els colors d'una realitat moltes vegades poc coneguda des de altres parts del Principat. El treball que suggerim passa per tres eixos: A. Un apropament a les terres de l'ebre, la seva situació al mapa de Catalunya, les comarques, les seves característiques físiques i econòmiques. Creiem que aquest treball es pot fer conjuntament amb l'àrea de Ciències Socials. B. La problemàtica posada de manifest amb la lluita del No al Transvasament l'anomenada Nova Cultura de l'aigua. Aquest part del treball es pot fer amb l'àrea de Tecnologia. C. Un eix lingüístic-musical que consistiria en conèixer les característiques del català que es parla en aquelles comarques i també per gaudir de la música i fer que alumnes fessin les seves pròpies jotes. Pot tractar-se d'un treball conjunt amb l'àrea de Música. Tots tres units pels eixos transversals del respecte al medi ambient, l educació per la salut i el respecte a la diversitat Suggerim també que el treball s'articuli al llarg de quatre dies: 1. El primer dia es farà tota la recerca d'informació relativa al descobriment del territori. 2. El segon, la problemàtica del Transvasament, les raons adduïdes pels que s'hi oposaven i les bases de la NOVA Cultura del l'aigua 3. El tercer s'escoltaran les cançons, amb la lletres i es farà, primer, una observació de les característiques fonètiques, morfològiques i sintàctiques del català a les terres de l'ebre (Fitxa per als alumnes, activitat 1) Desprès, una observació de les estructures fixes de les cançons i de la mètrica i la rima de la part variable. (Fitxa per als alumnes, activitats 2 i 3). Les activitats 4 i 5 serviran per entendre millor els temes de les jotes. 4. El quart dia els alumnes fabricaran les seves pròpies jotes partint de l'esquema mètric de les que han escolta. (Fitxa per als alumnes, activitat 6) El procediment podria ser el següent Es pot proposar la divisió dels alumnes en grups i a cada grup se li pot adjudicar un tema: l'amor, l'institut, les assignatures que els agraden i les que no, els exàmens, el medi ambient, temes d'actualitat etc. La tasca consisteix en fer una estrofa de jota, seguint el model de la cançó. És important que els alumnes s'adonin que hi ha unes quantes estrofes que serveixen de tornada i d'altres que parlen de temes d'actualitat que poden anar variant i per els que només cal trobar una rima i una mètrica adients. 26

27 4.2. Desprès del treball en grup, el professor corregirà les lletres i es cantaran, si es possible amb instruments (amb la col laboració de departament de Música) però si no fos possible, també es pot fer amb l'acompanyament del CD com a música de fons Finalment es posaran les lletres de les jotes per les parets de la classe Totes les activitats podrien ben bé culminar mirant un vídeo duna actuació del Grup i.,.per què no? amb una excursió a l'ebre i una visita a Tortosa. 2.VINCLES INTERESSANTS Pàgina del grup Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries: Pàgina de la plataforma en defensa de l Ebre. Parc natural del delta de l Ebre Mapa i pobles del delta de l Ebre Manifest per una NOVA CULTURA DE l AIGUA a Catalunya 27

28 1. FITXA PER ALS ALUMNES JOTES (Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries) 1. De Roquetes vinc de Roquetes vinc de Roquetes baixo. Agulles de cap agulles de cap agulles de ganxo. 2. Surt de seguida Cinteta, surt de seguida al balcó, si no vols que face a trossos les cordes del guitarró. 3. Les nostres jotes los parlen de coses de cada dia: del treball i de la vida, d amor i geografia; i de consells populars, la millor filosofia. 4. A la jota jota del ganxo del llum que si no t apartes te l tiro damunt. De les allevances i dels malparlats i dels maltequiero que Déu mone guard. 5. Tant si fa fred o calor, com si la terra està humida, sempre ho emprenen en calma, que tot té la seua mida; i mos agrada cantar-li al més senzill de la vida. 6. Estes coses del folklore hi ha qui les ha oblidat, perquè ja no interessa que es digue la veritat. 7. Ai quin sol quin sol ai quin sol saleró ai com ballariem si hi hagués guitarró. Quan te casaràs sabràs lo que és bo. Si al casar ho encertes ja tens feta la sort. 8. Uns diuen que això es cantava, altres que si encara es canta. Uns i altres tenen raó, perquè es cantava i es canta. 9. Al que crida tots l escolten no fan cas del que no crida. Tots los que treballen callen, lo món és una mentida. Per això crido ben fort que vull un riu ple de vida! 10. Alça l aleta, polleta, no em picaràs pollastret, que la senyora Pepeta se casarà en Joanet. Se casarà en Joanet, se casarà en Joanet. Alça l aleta, polleta no em picaràs pollastret. 11. El Ebro nace en Reinosa y pasa por el Pilar y en el Sur de Catalunya queremos que llegue al mar y conservar nuestro Delta, los musclos y el calamar. 12. No perdem lo bon humor i mantenim la moral, ho cantem en alegria perquè és lo més natural: que som la sal de la terra i no una terra de sal. 13. Al carrer del mig no hi volem anar perquè l atra nit mos van arruixar. Mos van arruixar, mos van arruixar, al carrer del mig no hi volem anar. 14. S ha cantat moltes vegades de les virtuts d anar a peu: poder escoltar i olorar i mirar tot lo que es veu. 28

29 son los estudiantes. 15. Mira si he corrido mundo, que he estado en los Freginales, Masdenverge, la Galera, y el Mas de los Barberanes y en esta tierra he quedado de ustedes enamorado. 16. Ai, pistoles, pistoles, pistoles, ai, pecatis mundi, ai, miserenobis. Primentons, primentons i tomates la más mala quiente 17. I si de tant voltar pobles algun dia mos perdem si no saben on trobar-mos no s ho pensen ni un moment collint olivetes fargues a la muntanya estarem. 18. I a vostès que mos escolten els desitgem lo millor: que es queden ben plens d amor i lliures de malalties. Som Quico, Jaume i el Noi, i el Mut de les Ferreries. 1. Subratlla les paraules que no dius igual en el català que tu parles. 2. 1r Bloc d estrofes. Les estrofes números son diferents de les demés, en què? Respon amb una creu (n hi pot haver més d una) - S intercalen entre els textos per donar més alegria - Son estrofes molt antigues, de música popular i serveixen No volen dir res d especial, - S intercalen cada quatre o cinc estrofes - S intercalen cada dues estrofes 29

30 3. 2n. Bloc d estrofes Fes un esquema rítmic i de rimes de les estrofes I marca una creu en allò que creguis que succeeix : - Totes les estrofes tenen quatre versos - Totes les estrofes tenen 4 o 6 versos - Totes les estrofes tenen 6 versos - Totes rimen A B A B - En general, la rima és A B A B A B 4. Classifica les estrofes segons de quin tema parlen: La música popular Amor i festeig Vida natural i al camp Contra el Transvasament de l Ebre 30

31 Despedides Agraïments al públic 5. Saps que vol dir aquest signe? 6. Fes la teva Jota (utilitza el mateix esquema de una de les estrofes del segon bloc) 31

32 LA FERA FEROTGE (Ovidi Montllor) 1. Fitxa per al professor 2. Vincles interessants 3. Fitxa per als alumnes 4. Lletra 5. Document complementari 1.FITXA PER AL PROFESSOR Títol: La fera ferotge Autor : Ovidi Montllor Gènere: Cançó d autor Intèrpret: Carles Belda En el disc: Xerramequ Tiquis Miquis (2004) K. Industri Nivell dels alumnes (Sistema Educatiu): Nivell Marc Europeu de Referència Treball interdisciplinari: Contingut temàtic: 1er cicle de l ESO B1-B2 Llengua catalana. Ètica. Visual y plàstica. Reflexió sobre la manipulació. Dibuixar una història. Fer un còmic. Suggeriments de treball a l aula: La fera ferotge de l Ovidi Montllor és ja un clàssic de la cançó catalana. La versió del Carles Belda aporta novetats musicals que l apropen a la sensibilitat dels nois i noies dels nostres Instituts. El tema plantejat en la petita faula de la cançó és una metàfora sobre la diferència que hi ha entre la perillositat real d algunes persones o situacions i la perillositat que els atribueixen els qui manen (els poders polítics i/ o mediàtics). És una faula que denuncia la manipulació. Tenim prou fets propers a la nostra història recent com per fer que els alumnes puguin trobar el paral lelisme entre el que explica la cançó i el què passa o ha passat al seu voltant. El suggeriment de treball per aquesta cançó passa per tres fases: I. Activitats d audició. II. Activitats de discussió. III. Activitats de representació plàstica. 32