Fitxa país Estats Units

Transcripción

1 Fitxa país Estats Units

2 Data de tancament d aquesta edició: 30/11/2018 Estats Units Forma d Estat: República federal constitucional Capital: Washington D. C. Idioma oficial: Anglès Població: 325 milions d habitants (2017) Moneda: Dòlar nord-americà (USD) Tipus de canvi: 1 EUR = 1,13 USD (30/11/18) PIB: milers de milions $ (15% del PIB mundial) PIB per capita: $ ( $ en paritat de poder adquisitiu) Facilitat per fer negocis: 8 millor país del món de 190 segons el Banc Mundial (Doing Business) Religió: Protestant: 51,3% Fitxes País és una publicació elaborada de manera conjunta per CaixaBank Research i BPI Research (UEEF) que conté informació i opinions que provenen de fonts que considerem fiables. Aquest document té un propòsit purament informatiu, per la qual cosa CaixaBank i BPI no es responsabilitzen en cap cas de l ús que se n pugui fer. Les opinions i les estimacions són pròpies de CaixaBank i BPI, i poden estar subjectes a canvis sense notificació prèvia.

3 Previsions econòmiques PIB. Variació interanual (%) 3,5 3,0 2,5 2,0 1,0 0,5 0,0 Esperem una certa moderació del creixement econòmic al llarg del 2019, per dos motius: i) un efecte més contingut de l impuls fiscal iniciat a la fi del 2017, i ii) les possibles conseqüències del clima de major incertesa comercial ( guerra comercial ) sobre la inversió empresarial. Tot i això, el creixement es mantindrà en nivells elevats gràcies al bon ritme del consum privat, que es fonamenta en la solidesa del mercat laboral. El 2020, el ritme d activitat es desaccelerarà una mica més. Si es compleix el nostre escenari, però, els EUA experimentaran l etapa expansiva de l economia nord-americana més llarga dels últims 170 anys. 2,8 2,3 1,9 IPC. Variació interanual (%) 3,0 2,5 2,0 1,0 0,5 0,0 2,5 Després d un 2018 amb una inflació general al voltant del 2,5%, aquest indicador se situarà a la zona del 2% (és a dir, més d acord amb l objectiu de la Reserva Federal) a causa de la moderació del preu del petroli i a la suavització de la demanda interna. De totes maneres, els riscos de sorpreses a l alça en la taxa d inflació no són menyspreables, especialment davant la maduresa cíclica actual i les polítiques fiscals expansives en marxa. 2,1 1,9 Política econòmica Tipus d interès de referència (%) i tipus de canvi (EUR/USD) 3,3 2,4 0,6 1,9 2,9 1,18 1,17 3,2 1,24 1,4 1,3 1,2 1, Saldo fiscal (%PIB) -4,9-5,1-4,9-0,3 1,0-12 Tipus d interès de referència (esc. esq.) Tipus de canvi (esc. dreta) Compte corrent (% PIB) La Reserva Federal continuarà el seu procés gradual de normalització monetària, que es justifica per la maduresa del cicle, una posició fiscal encara expansiva i la necessitat d estabilització de la inflació. També cal destacar que els riscos cap a un ritme de pujades més ràpid continuen presents, per possibles sorpreses a l alça de la inflació. -2,5-2,8-3,0 Deute públic (%PIB) ,1 107,8 110,0 L any 2019, els menors ingressos previstos a causa de la rebaixa impositiva aprovada al desembre del 2017 i l increment en la despesa pública discrecional (del 0,7% del PIB) suposaran un nivell de dèficit públic considerable. El dèficit públic pressionarà, al seu torn, l elevat deute públic del país, que des de fa anys es troba en una trajectòria ascendent. Tot i això, l estatus del dòlar com a moneda de reserva internacional fa més sostenibles les necessitats elevades de finançament del país i allunya la situació nord-americana de la d altres països amb un deute públic elevat.

4 Condicions financeres Crèdit privat (% PIB) 160 Deute extern brut (% PIB) ,9 149,3 149, ,0 94,3 94, Després de la crisi, la regulació financera es va dirigir a millorar la supervisió i a reduir els riscos sistèmics (Llei Dodd-Frank), i això va millorar de forma substancial la solvència del sector bancari (la ràtio de capital regulatori se situa en el 14,6% i la taxa de morositat, en l 1,1%). En l actualitat, però, algunes d aquestes mesures estan en procés de reavaluació i simplificació, amb la finalitat que segueixin sent efectives en la reducció de riscos sistèmics, però sense perjudicar l activitat financera. En aquest entorn, els riscos financers no es poden obviar. Així, per exemple, les recents caigudes borsàries nord-americanes són un risc a tenir en compte, especialment per la importància dels canals entre el mercat de valors i l activitat econòmica dels EUA. Pel que fa al sector immobiliari, la nostra visió és que, tot i que hi ha desequilibris locals, en termes generals és un risc que es manté en nivells encara moderats. Situació política En l àmbit de la política interna, un Congrés dividit (després de les midterms, els demòcrates van recuperar la Cambra Baixa, mentre que el Senat es va mantenir en mans republicanes) suposarà pocs avenços en matèria de polítiques públiques, especialment en l àmbit de la fiscalitat. En canvi, és més probable que s avanci en la dimensió de les infraestructures, que generen més consens entre els partits. En política exterior, el replegament dels EUA en el seu paper de líder i defensor dels valors liberals, del multilateralisme i de la cooperació internacional seguirà lligat a la retòrica de l America First del president Trump. Això implicarà la transició cap a un nou ordre geopolític en l àmbit mundial i, inevitablement, generarà incertesa. Malgrat tot això, en el pla comercial no esperem que les mesures proteccionistes (principalment contra la Xina) dutes a terme al llarg del 2018 desemboquin en una guerra comercial en tota regla. Perspectives a llarg termini Creixement del PIB (%) 2,0 1,9 Població (milions d habitants) ,7 1, , , , Els EUA es troben en una etapa madura del seu cicle econòmic. D aquesta manera, a mesura que es dissipin els factors d impuls cíclic, l economia passarà a fonamentar-se en els factors de fons que determinen el seu potencial de creixement: capital (físic i humà), treball i tecnologia. Un potencial que calculem en l 1,9% anual, ja que la qualitat institucional del país i la capacitat d innovació i d atreure talent el mantindran a la frontera del desenvolupament. Els dubtes sobre el seu creixement potencial, però, han augmentat en els últims anys. En part, a causa de fenòmens com els avenços continguts de la productivitat després d un període excepcional, afavorit per les TIC. En aquest sentit, l aplicació de millores en les infraestructures del país, tant clàssiques com tecnològiques, ajudarien a millorar la productivitat.

5 Risc país Ràting Última modificació Perspectiva AA+ 10/06/13 Estable Aaa 18/07/13 Estable CDS* 5 anys (punts bàsics) 25 19, , AAA 21/03/14 Estable /11/2018 Indica que el país té grau d inversió. Indica que el país no té grau d inversió. * Credit default swap: mesura de risc país que reflecteix el cost d assegurar l impagament del bo sobirà. Riscos CURT TERMINI LLARG TERMINI Normalització monetària - + Inflació superior al previst - + Gir proteccionista - + Canvi radical en les relacions econòmiques exteriors - + Creixement econòmic potencial baix - + Endeutament excessiu (públic) - + Entorn empresarial PUNTS FORTS Dimensió del mercat nacional. Mercats profunds. Facilitat d establir un negoci. Hubs financers i tecnològics. PUNTS FEBLES Deteriorament de les infraestructures. Àrees ancorades en recessió. Envelliment de la generació del baby boom. Sectors principals EXPORTADORS Maquinària, electrònica, combustibles minerals, aeronaus i vehicles. IMPORTADORS Electrònica, maquinària, vehicles, combustibles minerals i productes farmacèutics. ICIE Índex CaixaBank per a la Internacionalització Empresarial POSICIÓ EN EL RÀNQUING DE PAÏSOS 2 67 PILARS 5. Estabilitat 63,3 67,7 1. Accessibilitat ,6 2. Facilitat d operar SUBPILARS Top Relacions inversió amb Espanya Condicions laborals 0 Crèdit 4. Entorn financer 89,4 90,7 Amèrica Estats Units (Mín. 0 - Màx. 100) 3. Atractiu comercial Bottom Distància, comunicacions i acords amb Espanya Estabilitat institucional Estabilitat macroeconòmica Font: CaixaBank Research, a partir de dades de Bloomberg, l FMI, l OCDE, Oxford Economics i Thomson Reuters Datastream.

6 Fiscalitat Els costos relacionats amb l establiment d una empresa als EUA no suposen una càrrega fiscal important, ja que hi ha incentius estatals que varien segons l estat amb l objectiu de facilitar i dinamitzar la creació d empreses. Com a conseqüència de les grans dimensions i de la complexitat del país, hi ha diversos organismes que graven la renda de les persones físiques i jurídiques. Així doncs, hi ha impostos federals, estatals i municipals. Des de l 1 de gener de 2018, la taxa nominal de l impost de societats dels EUA és d un tipus únic del 21% per l aprovació de la reforma fiscal Tax Cuts and Jobs Act. Les corporacions també estan subjectes a un impost mínim alternatiu federal i a impostos estatals alternatius. De la mateixa manera que les persones físiques, les empreses han de presentar declaracions d impostos cada any. Han de fer pagaments d impostos estimats trimestrals. Els grups de societats controlats poden presentar una declaració consolidada. L impost als guanys de les sucursals suposa un impost addicional del 30% a les corporacions estrangeres que es dediquen al comerç o als negocis als EUA. L impost sobre les persones físiques és federal i varia en funció de determinades característiques de cada persona, com el seu estat civil i el nombre de fills. Pot oscil lar entre el 10% i el 39,6%. Aquests impostos també existeixen amb caràcter estatal i municipal, si bé no en tots els estats, i solen ser deduïbles amb l impost federal. Als EUA no hi ha IVA, però s ha de pagar un impost estatal a les vendes (Sale and Use Tax) en comprar un producte o servei, que varia segons l estat en què es trobi l empresa. A més, en alguns llocs aquest impost té un increment addicional per als governs locals, ja que es tracta d un tipus de tribut estatal que també poden cobrar les administracions (municipis, agències locals i comtats). S aplica només al consumidor final i els tipus varien entre el 4% i el 8% segons els estats o les corporacions locals que el duen a terme. Les taxes d impostos sobre les vendes i l ús varien d un estat a un altre i, generalment, oscil len entre el 2,9% i el 7,25% en l àmbit estatal. La majoria dels estats també permeten una opció local a les jurisdiccions locals, ciutats i comtats per imposar un percentatge addicional sobre l impost estatal i mantenir els ingressos relacionats. Quant a l impost de successions, per a les defuncions que es produeixin entre el 2018 i el 2025, els patrimonis que superin els 11,2 milions de dòlars estan subjectes a un impost al patrimoni del 40% en el moment de la mort, xifra que representa un augment de 5,6 milions de dòlars respecte de la llei anterior. Per a una parella casada que afegeixi les seves exempcions, un patrimoni que superi els 22,4 milions està subjecte a un tipus del 40% en el moment de la mort. Inversions Segons les darreres dades anuals publicades, l any 2016, els EUA continuen essent l inversor més important del món, amb un flux d IED a l estranger que va arribar als milions de dòlars, xifra que suposa un nivell inferior al de l any passat ( milions). Quant a les entrades d inversió, els EUA van rebre milions de dòlars (respecte dels milions de l any 2015), de manera que es van convertir, una vegada més, en la primera destinació d IED del món. En les dades recollides per UNCTAD s ha observat un creixement del flux de l entrada els tres primers trimestres del 2017, amb una xifra que ha arribat als milions de dòlars. Els principals països inversors són el Regne Unit (15,5%), el Japó (13%) i Luxemburg (11%). Espanya juga un paper irrellevant, atès que representa menys de l 1% del total de la IED, mentre que els sectors que més inversions atrauen són el sector manufacturer (69%), les assegurances i finances (10%) i el comerç a l engròs (7%). Establiment SOCIETAT LOCAL L obertura d una societat mercantil als EUA està regida per les lleis establertes per cada Estat, ja que no hi ha cap llei federal que s hi pugui aplicar, amb l excepció de l obligació d inscriure l empresa al departament fiscal (Tax Department) de l Estat en el qual s implanti, amb l objectiu d obtenir el certificat d autoritat (Certificate of Authority) pertinent, ja que legalment la companyia no pot operar fins que l hagi rebut. El permís autoritza, a més, la recaptació de l impost de vendes (Sales Tax) tant local com estatal. Un cop establerta, l empresa pot desenvolupar la seva activitat econòmica en qualsevol dels 50 Estats que componen el país, així com també al Districte de Colúmbia. La companyia pot tenir la seu central en un Estat diferent d on es va constituir, però se li aplicaran les lleis i impostos de l Estat en què es va dur a terme la seva constitució. Hi ha quatre tipus de societats: 1. Sole propietorship: és la més simple; el propietari i el seu negoci són la mateixa entitat jurídica, de manera que el propietari és personalment responsable de totes les obligacions del negoci. 2. Partnership: es constitueix mitjançant la unió de dues o més persones (denominades partners) que s organitzen per desenvolupar una activitat empresarial de manera conjunta. Els partners poden ser tant persones com altres societats. Acostuma a ser la forma social preferida pels petits negocis i les agrupacions de professionals com advocats o assessors fiscals que treba-

7 Establiment (continuació) SUCURSAL La sucursal no té personalitat jurídica pròpia, ja que no és titular de drets i obligacions pel fet de ser una extensió d una companyia estrangera que depèn de la societat matriu, atès que aquesta respon legalment de totes les obligacions que pugui contreure. Com que no és una societat constituïda, no ha de complir les formalitats legals, per la qual cosa el seu establiment és més senzill. OFICINA DE REPRESENTACIÓ Els contractes d agència i oficina de representació són la manera més senzilla i menys costosa d accedir al mercat nord-americà, estan regulats per lleis estatals i normatives locals, i no hi ha cap mena de restricció segons l activitat econòmica que desenvolupen. En el cas dels agents, al començament de la relació comercial s exigirà una quantitat fixa més comissions i posteriorment es treballarà només llen en equip. Pot ser una societat col lectiva (General Partnership), la principal característica de la qual és que tots els socis tenen responsabilitat il limitada, encara que no contribueixin de la mateixa manera al capital de l empresa (responsabilitat solidària), o societat comanditària (limited partnership), que es distingeix per l existència a la mateixa empresa d un o més socis amb responsabilitat il limitada i un altre o altres socis amb responsabilitat limitada segons les seves contribucions de capital. 3. Corporation (semblant a la societat anònima espanyola): entitat jurídica independent dels seus accionistes, que no necessita un capital social mínim per a la seva constitució. Es pot diferenciar entre Corporation C, que són les que paguen impostos federals segons els guanys corporatius, i Corporation S, que no paguen impostos federals segons els guanys corporatius, i on cadascun dels accionistes és l encarregat de pagar-los segons els beneficis obtinguts. 4. Limited Liability Company (similar a la societat de responsabilitat limitada espanyola): es distingeix per no necessitar un capital social mínim per a la constitució i per la seva estructura flexible. Entre els seus avantatges principals destaca que els propietaris poden deduir les pèrdues en les seves declaracions de la renda i que s evita la doble imposició pel fet de no estar subjecta a l impost de societats. En canvi, el seu cost d organització és molt alt. No necessita un capital mínim social ni que aquest capital provingui de la matriu, ni tampoc requeriments per a una auditoria estatutària. Això no obstant, s exigeix que es portin els llibres i registres adequadament per reflectir amb claredat els ingressos impositius. No hi ha cap tipus de restricció respecte a l activitat econòmica que pot desenvolupar. amb comissions d entre un 10% i un 12% de les vendes. A més, la propietat del producte mentre és al magatzem és encara del fabricant i, en el cas que es produeixi una venda al distribuïdor o al minorista, la propietat de la mercaderia passa directament a aquests. L agent nacional portarà un territori i certs grans comptes i tindrà el suport de brokers regionals per als territoris que no pugui abastar. Aliances estratègiques ZONA FRANCA Als EUA hi ha més de 208 zones franques repartides entre tots els Estats. Aquestes zones estan legalment fora del territori duaner nord-americà i pretenen atraure el comerç internacional. A més, estan sotmeses a la supervisió del Servei de Duanes i cal que siguin autoritzades pel Consell de Zones Franques. JOINT VENTURE Es caracteritza per no ser un tipus de societat mercantil. S estableix mitjançant la unió de dos o més socis (persones físiques o jurídiques) que participen en els beneficis d un projecte comú a partir de la formació d una nova corporació en la qual totes dues parts són accionistes; no cal que una de les parts sigui nord-americana. També es poden associar formant una General Partnership. Condicions aranzelàries TRACTATS DE LLIURE COMERÇ La nova Administració ha aplicat un gir proteccionista a la política econòmica del país, ha multiplicat els procediments de defensa comercial i ha paralitzat la negociació del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP), que tenia com a objectiu reduir les barreres no aranzelàries i aprofundir en la integració econòmica entre els EUA i la UE. Els EUA tenen tractats de lliure comerç amb els països següents: Austràlia, Bahrain, Canadà, Mèxic (Tractat de Lliure Comerç d Amèrica del Nord), Xile, Colòmbia, Corea del Sud, Costa Rica, la República Dominicana, el Salvador, Guatemala, Hondures, Israel, Jordània, Malàisia, Marroc, Nicaragua, Oman, Panamà, Perú i Singapur. Tenen un Acord Marc Comercial i d Inversió amb l Associació Nacional del Sud-est Asiàtic (ASEAN) i Tractats Bilaterals d Inversió amb la majoria de països africans. Fa poc s ha signat l Acord Comercial Transpacífic entre els EUA i 11 països més del Pacífic, entre els quals hi ha el Japó, Austràlia, Nova Zelanda, Perú, Xile i Malàisia. Proposa crear estàndards comercials, d inversió, d intercanvi d informació i de propietat intel lectual.

8 Condicions aranzelàries (continuació) Es troba en procés de renegociació el Tractat de Lliure Comerç d Amèrica del Nord, que té com a objectiu eliminar les barreres comercials entre els EUA, el Canadà i Mèxic; és a dir, suprimir aranzels, normativa innecessària, restriccions a la inversió, entre d altres aspectes, i simplificar la compravenda de béns i serveis. ZONA FRANCA Els principals beneficis de les zones franques nord-americanes són: diferir el pagament d impostos, l eliminació d impostos d exportació i importació i l eliminació de l efecte de la tarifa aranzelària invertida, l exoneració de l impost Forma part de les següents institucions regionals: el Consell de Cooperació Econòmica del Pacífic (PECC), el Banc Interamericà de Desenvolupament (BID), la Comissió Econòmica i Social per a Àsia (CESPAP), la Comissió Econòmica per a Amèrica Llatina (CEPAL) i l Organització dels Estats Americans (OEA). ad valorem o l eliminació d impostos sobre minves i deixalles. Un altre gran benefici d aquestes zones franques és la permanència de les mercaderies sense límit de temps. SISTEMA GENERALITZAT DE PREFERÈNCIES (SGP) Els EUA formen part de l SGP, el qual ofereix un tractament aranzelari preferencial a productes procedents de 132 països, entre els quals es troben principalment els països menys desenvolupats. Negociació i protocol CULTURA EMPRESARIAL A l hora de fer negocis als EUA, la puntualitat és clau. La seva cultura empresarial es defineix pel fet de ser individual, ja que es basa en els èxits personals més que no pas en els col lectius. En general, són directes i precisos en les reunions, per la qual cosa solen ser curtes i s hi tracten exclusivament temes comercials. No inverteixen temps intentant establir vincles personals. Si bé l espanyol és una llengua parlada per una gran part de la població, l idioma utilitzat per a les negociacions és l anglès. Es considera molt important planejar la reunió i documentar-se sobre l empresa amb la qual es farà la reunió. Es valoren molt positivament el posicionament de la nostra empresa al mercat nacional i els projectes més destacats. Fires clau Fancy Food Show BioFach America International Airport Expo NASS Annual Meeting PackExpo International MinExpo International Webs d interès Associació Americana d Exportadors i Importadors: Mitjans de cobrament i pagament MITJANS DE COBRAMENT Els principals mètodes de cobrament utilitzats són el crèdit documentari i les transferències. Com a producte de garantia és habitual la modalitat de crèdit stand-by. MITJANS DE PAGAMENT El mètode més comú i segur de pagament és el crèdit documentari. A mesura que augmenti la confiança amb l empresa amb la qual es fan negocis, es pot optar per altres fórmules menys segures però més rendibles, com ara la remesa d importació, les transferències o els serveis de confirming. ASSEGURANCES DE TIPUS DE CANVI Es tracta de la principal moneda mundial, el valor de la qual s ha enfortit els darrers anys com a conseqüència del creixement econòmic del país i per les polítiques econòmiques dutes a terme pel banc central dels EUA (la Reserva Federal). Per les constants fluctuacions amb l euro, és recomanable assegurar-ne el canvi a futur mitjançant una assegurança de canvi o altres modalitats de cobertura. CaixaBank al país El principal objectiu de l oficina dels EUA és millorar els canals de comunicació amb les institucions financeres locals i donar suport a les activitats dels clients de CaixaBank, ja siguin de comerç exterior o d inversions i projectes d implantació. També ofereix assessorament a companyies nord-americanes i/o multinacionals sobre els productes i serveis que CaixaBank posa a la seva disposició per cobrir les seves necessitats financeres a Espanya o altres països amb presència a través de la sucursal.

9 CaixaBank al món Sucursals Oficines de representació Aliances estratègiques Bogotà (Colòmbia) Nova York (EUA) Agadir (Marroc) Casablanca (Marroc) Londres (Regne Unit) Toronto (Canadà) París (França) Frankfurt (Alemanya) Varsòvia (Polònia) Viena (Àustria) Singapur Pequín (Xina) Xangai (Xina) Sidney (Austràlia) Hong Kong (Xina) Nova Delhi (Índia) Dubai (Emirats Àrabs Units) El Caire (Egipte) Johannesburg (Sud-àfrica) Istanbul (Turquia) Milà (Itàlia) Alger (Algèria) Tànger (Marroc) Lisboa (Portugal) São Paulo (Brasil) Santiago de Xile (Xile) Lima (Perú) Ciutat de Mèxic (Mèxic) Oficina de representació de Nova York 280 Park Avenue, 32nd Floor, Building West N.Y New York Directora: Karolina MiIŁaszewska Tel. (+1)