2.6. Autoritat del Transport Metropolità (ATM)

Transcripción

1 2.6 Actuacions i activitats realitzades Autoritat del Transport Metropolità (ATM) L Autoritat del Transport Metropolità (ATM) és un consorci interadministratiu de caràcter voluntari, creat el 1997, al qual es poden adherir totes les administracions titulars de serveis públics de transport col lectiu, individualment o a través d entitats que les agrupin i representin, que pertanyin a l àmbit format per les comarques de l Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental. El consorci és integrat per la Generalitat de Catalunya (51%) i per les administracions locals (49%): Ajuntament de Barcelona, Entitat Metropolitana del Transport (EMT) i Agrupació de Municipis titulars de serveis de Transport Urbà de la regió metropolitana de Barcelona (AMTU). Cal remarcar la presència de representants de l Administració General de l Estat en els òrgans de govern de l ATM, en qualitat d observadors. L ATM té com a finalitat articular la cooperació entre les administracions públiques titulars dels serveis i de les infraestructures del transport públic col lectiu de l àrea de Barcelona que en formen part, així com la col laboració amb aquelles altres que, com l Administració de l Estat, hi estan compromeses financerament o són titulars de serveis propis o no traspassats. En els òrgans de govern, assessorament i consulta de l ATM, hi estan representats els diferents organismes i administracions relacionats amb el transport públic col lectiu. Consell d Administració El Consell d Administració és l òrgan rector de l ATM. Es compon de divuit membres de ple dret - nou en representació de la Generalitat de Catalunya, set en representació de les administracions locals constituents (Ajuntament de Barcelona i EMT), dos en representació de l AMTU -, i dos en representació de l Administració de l Estat amb caràcter d observadors. Assisteix també a les reunions el director tècnic de l ATM. Comitè Executiu El Comitè Executiu del Consell d Administració està format per sis membres, tres en representació de la Generalitat de Catalunya, dos en representació de les administracions locals constituents i un en representació de l AMTU. Té la funció general d examinar i elevar al Consell d Administració les propostes sobre instruments de planificació del sistema metropolità de transport públic col lectiu, convenis de fi nançament i contractes de serveis amb administracions i operadors, sistema tarifari i pressupostos anuals, entre d altres. Consell de la Mobilitat L aprovació de la Llei de la mobilitat 9/2003, de 13 de juny, va comportar la modificació dels estatuts de l ATM amb l objectiu de convertir-se en auto- Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

2 ritat de la mobilitat. Aquesta Llei també preveu la constitució de consells territorials de la mobilitat. Els nous estatuts de l ATM, aprovats el juny de 2005, defineixen el Consell de la Mobilitat de l ATM com l òrgan de consulta i participació cívica i social en el funcionament del sistema de transport públic col lectiu i de la mobilitat. Pla director d infraestructures PDI El Consell d Administració de l ATM va aprovar el PDI , en la seva versió definitiva, el 25 d abril de El PDI es concep com un Pla flexible, dinàmic, a desenvolupar en programes quinquennals que siguin la base dels convenis de finançament a signar entre la Generalitat i l Administració General de l Estat. El seguiment s efectua amb dos ritmes temporals mitjançant: Un informe anual, que indica el grau de realització de les actuacions previstes al PDI i les posa en contrast amb l evolució de la població i la mobilitat vehicle privat/transport públic en els diferents àmbits territorials. Una revisió quinquennal del compliment del programa d actuacions i de les previsions de localització residencial, d activitat i de grans centres d atracció/generació de viatges, i de la mobilitat que se n deriva, que permeti definir un nou programa d actuacions incloent, fins i tot, si fos el cas, noves infraestructures que es considerin necessàries. S ha realitzat el sisè informe anual de seguiment del PDI analitzant l evolució socioeconòmica de la regió metropolitana de Barcelona (RMB) i comparant la situació actual (dades ) de les principals magnituds població, índex de motorització i construcció d habitatges amb les dades dels darrers anys. Estat d execució de les actuacions Es descriu l estat de cadascuna de les actuacions incloses al PDI, per programes: ampliació de xarxa (AX), intercanviadors (IN) i modernització i millora (MM), amb el detall de la inversió executada en cada actuació. El programa de xarxa estatal (XE), la responsabilitat del qual correspon a l AGE, ha estat exclosa de l anàlisi econòmica agregada atès que no es disposa d informació suficientment detallada. Les dades emprades per confegir aquest informe han estat proporcionades principalment per la Direcció General del Transport Terrestre i GISA, i complementàriament pels operadors públics TMB (actuacions MM01 a MM08 del programa de modernització i millora) i FGC (actuacions MM09 a MM16). La font de la informació corresponent a la xarxa tramviària és el mateix servei tècnic de l ATM, i les dades relatives a la xarxa estatal de rodalia han estat facilitades pel Ministeri de Foment. 2 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

3 A la taula resum següent s indica l estat d execució de les diferents actuacions del PDI a amb la classificació per grau d execució següent: Obres finalitzades Obres ja licitades i/o en execució Actuacions de les que ja s ha redactat o s està redactant el projecte (estudi informatiu o projecte constructiu) Actuacions pendents de projecte Codi Actuació Import PDI (M IVA exclòs) AMPLIACIÓ DE XARXA Obres finalitzades AX05 L3 Canyelles Trinitat Nova 74,8 AX12a Tramvia Diagonal Baix Llobregat 241,2 AX12b Tramvia Diagonal Besòs 168,9 AX16 Aeri Olesa Esparreguera 3,1 AX18 Metro Lleuger Trinitat Nova Can Cuiàs 33,6 AX20 Material mòbil L1 -- Obres licitades i/o en execució AX01 L1 Feixa Llarga El Prat de Llobregat 114,0 AX04 L2 Pep Ventura Can Ruti 103,6 AX06 L4 La Pau Sagrera TAV 69,1 AX07 L5 Horta Vall d Hebron 119,4 AX08 AX11 L ,3 Material mòbil L9 234,4 AX14 FGC Terrassa Rambla Can Roca 123,3 AX15 FGC Sabadell Estació Pl. Espanya 117,8 Obres amb estudi informatiu realitzat o projecte constructiu en redacció AX02 L1 Fondo Badalona Centre 111,1 AX03 L2 Sant Antoni Fira 2 126,6 AX13 FGC Pl. Espanya Gràcia / Provença 137,6 AX17 Línia Castelldefels Sant Boi Sarrià 652,8 AX19 Plataforma reservada bus corredor de Caldes 62,1 Subtotal 4.431,9 INTERCANVIADORS Obres finalitzades IN03 Sagrera Meridiana 19,1 IN06 Martorell Central 2,6 IN09 Intercanviador Quatre Camins 4,6 Obres licitades i/o en execució IN04 Arc de Triomf 8,3 IN07 Intercanviadors el Papiol Mollet 9,8 Obres amb estudi informatiu realitzat o projecte constructiu en redacció IN01 Pl. Catalunya 110,2 IN02 Hospitalet Centre 26,7 IN05 Intercanviadors relacionats amb el TAV 25,9 IN08 Intercanviadors Castelldefels Sant Boi Sarrià 13,0 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

4 IN10 Aparcaments de dissuasió 2,4 Actuacions pendents de projecte IN11 Noves estacions de bus 3,7 Subtotal 226,2 MODERNITZACIÓ I MILLORA Obres finalitzades MM01 Conversió L4 a L2 18,7 MM09 Soterrament a Pallejà 50,8 MM10 Desdoblament el Palau Martorell 18,9 MM11 Desdoblament Martorell Olesa 9,3 MM16 Nova estació d Amadeu Torner 5,2 MM17 Material mòbil metro. Renovació TMB 198,3 MM18 Material mòbil FGC 78/,1 Obres licitades i/o en execució MM02 Noves estacions 25,0 MM03 Millora d estacions 135,0 MM04 Adaptacions a PMR 100,5 MM05 Renovació de via 21,8 MM06 Millores en explotació i manteniment 34,7 MM07 Seguretat a la xarxa 15,5 MM08 Conducció automàtica (ATO) a l L4 15,5 MM12 Supressió passos a nivell 4,7 MM13 Adaptació a PMR 11,6 MM14 Allargament d andanes 10,1 Actuacions pendents de projecte MM15 Senyalització i control de la circulació 11,1 Subtotal 764,8 Total 5.422,9 Nota: dins del programa de modernització i millora, les actuacions MM01 a MM08 corresponen a la xarxa de metro de TMB i les actuacions MM09 a MM16, a FGC. La inversió realitzada en el marc del PDI ha estat de ,8 MEUR (millor estimació actual del cost total de l obra). Inversions en curs El resum de la inversió realitzada en el marc del PDI a és la següent (en M, IVA exclòs): Import PDI Estimació Import de Import Complementaris Pendent Programa (M ) cost total licitació d adjudicació i altres licitació Ampliació de xarxa 4.431, , , , , ,4 Intercanviadors 226,2 332,8 152,5 128,3 27,2 177,3 Modernització i millora 764, , ,9 978,1 103,4 447,9 Total (1) 5.422, , , , , ,6 (1) No inclou les inversions de l Administració General de l Estat en la xarxa estatal. 4 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

5 Les dades econòmiques que es proporcionen en aquest informe, per a cada programa del PDI i actuació a actuació, són les següents: Import PDI: és la inversió estimada inicialment al PDI, en M, IVA exclòs. Millor estimació actual del cost total de l obra: és una previsió del cost total de l actuació, en M IVA exclòs, obtinguda segons l import de projecte, el de licitació o el d adjudicació i del cost addicional per modificats, revisió de preus i projectes complementaris. En el cas de les obres acabades, aquest cost total equival a l import total liquidat. Import de les obres licitades: import de licitació en M, IVA exclòs. Import de les obres adjudicades: import d adjudicació en M, IVA exclòs. Modificats, revisió de preus, complementaris i altres: sobrecost de l obra adjudicada per aquests conceptes en M, IVA exclòs. Pendent de licitació i adjudicació: millor estimació actual del cost de les obres que resten per licitar i adjudicar en M, IVA exclòs. Actuacions finalitzades Durant l any 2008, la principal actuació que s ha posat en servei és el perllongament de la L3 Canyelles Trinitat Nova (estació de correspondència amb l L4 i l L11). El Trambesòs ha completat la seva xarxa amb l arribada del tramvia a la Rambla de la Mina. El Trambaix, el metro lleuger de Can Cuiàs (L11), la conversió de l L4 a l L2 (MM01) i l aeri Olesa Esparreguera són altres actuacions en servei. Durant l any 2008 s han finalitzat actuacions a la xarxa per import de 1.454,4 MEUR. A la xarxa d FGC, cal assenyalar la posada en servei del tram Martorell Olesa (MM11), actuació que s afegeix al desdoblament del metro Llobregat- Anoia en el tram El Palau Martorell (MM10), el soterrament de Pallejà (MM09), l intercanviador de Martorell Central (IN06) i la nova estació d Amadeu Torner (Europa Fira). D altra banda, la principal realització del programa d intercanviadors durant l any 2008 és l intercanviador L1-L5 de Sagrera- Meridiana (IN08), que s afegeix a l intercanviador de Quatre Camins inaugurat l any Actuacions finalitzades Codi Actuació Import Millor Import de Import de Modificats, Pendent PDI (M ) estimació les obres les obres revisió de preus, de licitació del cost total licitades adjudicades complementaris i adjudicació de l obra i altres AX05 L3. Canyelles - Trinitat Nova 74,8 140,5 134,8 125,6 14,8 0,0 AX12a Tramvia Diagonal - Baix Llobregat 241,2 286,5 217,3 217,3 69,2 0,0 AX12b Tramvia Diagonal - Besòs 168,9 254,5 205,2 205,2 49,3 0,0 AX16 Aeri Olesa - Esparreguera 3,1 4,5 4,8 4,5 0,0 0,0 AX18 Metro Lleuger Trinitat Nova - Can Cuiàs 33,6 49,0 42,2 48,0 1,0 0,0 AX20 Material mòbil L1 0,0 77,9 77,9 77,9 0,0 0,0 IN03 Sagrera Meridiana 19,1 99,9 93,1 78,2 21,6 0,0 IN06 Martorell Central 2,6 18,7 16,5 15,8 3,0 0,0 IN09 Intercanviador Quatre Camins 4,6 4,4 3,7 3,8 0,6 0,0 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

6 MM01 Conversió L2 a L4 18,7 21,7 21,7 20,9 0,8 0,0 MM09 Soterrament a Pallejà 50,8 71,4 72,2 63,3 8,1 0,0 MM10 Desdoblament el Palau - Martorell 18,9 56,6 62,8 53,4 3,2 0,0 MM11 Desdoblament Martorell - Olesa 9,3 59,1 62,3 56,5 2,6 0,0 MM16 Nova estació d Amadeu Torner 5,2 17,0 17,0 17,0 0,0 0,0 MM17 Material mòbil metro. Renovació TMB 198,3 214,5 214,5 214,5 0,0 0,0 MM18 Material mòbil. Renovació FGC 78,1 78,1 78,1 78,1 0,0 0,0 Total 927, , , ,9 174,4 0,0 Les actuacions en execució suposen un import de 8.430,3 MEUR. Actuacions en execució Dins del programa d ampliació de xarxa cal fer esment de les obres del perllongament de la línia L2 Pep Ventura Badalona Centre, que estan en plena execució, així com els treballs en la infraestructura del perllongament de l L4 La Pau Sagrera TAV. La construcció de l L9 de metro segueix el seu curs, un cop analitzat i confirmat el mètode constructiu del tram central (Barcelona). La inauguració del tram Can Zam Fondo és prevista per l octubre de A la xarxa d FGC, s estan executant les obres del perllongament Terrassa Rambla UPC/Vallparadís Can Roca i les del perllongament Sabadell Estació Can n Oriac. També cal remarcar l inici de les obres de l accés ferroviari al polígon de SEAT. Així mateix, s està culminant l adaptació de les estacions d FGC a persones de mobilitat reduïda (PMR) i la supressió dels passos a nivell de la línia Llobregat Anoia. A la xarxa d FMB, s està acabant l adaptació de les estacions sense correspondència i s ha emprés l adaptació de les estacions de transbordament. Dins del Programa d intercanviadors, cal remarcar les obres en curs dels intercanviadors Diagonal i Arc de Triomf. Pel que fa a la resta de les actuacions incloses en el programa de modernització i millora del PDI , la totalitat estan en execució o ja s han finalitzat. Actuacions en execució Codi Actuació Import Millor Import de Import de Modificats, Pendent PDI (M ) estimació les obres les obres revisió de preus, de licitació del cost total licitades adjudicades complementaris i adjudicació de l obra i altres AX01 L1. Feixa Llarga- El Prat (1) 114,0 194,3 66,2 50,7 0,4 143,2 AX04 L2. Pep Ventura-Can Ruti 103,6 156,6 52,2 32,9 5,3 118,3 AX06 L4. La Pau - Sagrera TAV 69,1 277,6 167,2 167,2 0,0 110,3 AX07 L5. Horta - Vall d Hebron 119,4 286,3 213,8 177,0 22,0 87,3 AX08-AX11 L9 de Metro 1.938, , , , ,1 0,0 AX08-AX11 Material mòbil (2) 234,4 304,9 304,9 304,9 0,0 0,0 AX14 FGC. Terrassa Rbla.-Can Roca 123,3 294,3 254,8 199,6 24,9 69,8 6 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

7 AX15 FGC. Sabadell Estació - Pl. Espanya (3) 117,8 384,5 253,6 188,0 0,0 196,5 IN04 Arc de Triomf 8,3 37,2 37,2 28,7 2,0 6,6 IN07 Intercanviadors el Papiol - Mollet 9,8 16,7 1,9 1,9 0,0 14,8 MM02 Noves estacions 25,0 151,6 126,1 71,5 14,9 65,1 MM03 Millora d estacions 135,0 148,8 43,1 41,7 0,0 107,0 MM04 Adaptacions a PMR 100,5 222,7 89,1 76,6 46,9 99,2 MM05 Renovació de via 21,8 30,4 21,8 21,8 0,0 8,6 MM06 Millores en explotació i manteniment (4) 34,7 130,2 135,2 125,9 2,4 1,9 MM07 Seguretat a la xarxa 15,5 29,3 21,6 20,1 0,0 9,3 MM08 Conducció automàtica L4 15,5 15,5 7,6 7,6 0,0 7,9 MM12 Supressió passos a nivell 4,7 13,0 9,7 7,0 1,3 4,7 MM13 Adaptació a PMR 11,6 51,7 25,6 23,7 1,2 26,9 MM14 Allargament d andanes i nous accessos 10,1 41,6 33,6 18,2 1,7 21,7 SN02 Altres actuacions a estacions FGC (5) 0,0 132,8 50,1 34,6 13,7 84,5 Total 3.212, , , , , ,7 (1) En construcció tallers i cua de maniobres (2) No inclou despeses financeres (3) L import pendent de licitació i adjudicació inclou la previsió dels imports futurs de complementaris i revisió de preus (4) Inclou alimentació tracció elèctrica (5) Inclou les actuacions a Diagonal-Provença i Plaça Espanya Actuacions en projecte i pendents de projecte Les principals actuacions que estan en projecte corresponen als perllongaments de la línia L8 pel centre de Barcelona (lliurat l estudi informatiu i pendent de tramitació) i de la línia L2 entre St. Antoni i Parc Logístic (projecte constructiu en revisió). De la línia Castelldefels St. Boi Sarrià (actuació AX17), s han aprovat inicialment els estudis informatius i d impacte ambiental del perllongament de la L3 d FMB Zona Universitària- Sant Feliu i perllongament de la L6 d FGC Reina Elisenda- Sant Joan de Déu. L aprovació definitiva d aquests dos estudis informatius es preveu dins del primer semestre de Per la seva banda, el Ministeri de Foment està redactant l estudi informatiu del tram Cornellà Castelldefels de la xarxa de rodalia d ample ibèric. Les actuacions en projecte i pendents de projecte comportaran una inversió de 3.643,3 MEUR. En relació amb l intercanviador de Plaça Catalunya i la connexió d FGC Barcelona- Vallès, s està finalitzant la redacció del projecte constructiu de la nova cua de maniobres. Així mateix, s ha finalitzat la maqueta de l estudi informatiu del perllongament de l L1 fins a Badalona Centre. Actuacions en projecte Codi Actuació Import Millor Import de Import de Modificats, Pendent PDI (M ) estimació les obres les obres revisió de preus, de licitació del cost total licitades adjudicades complementaris i adjudicació de l obra i altres AX02 L1. Fondo - Badalona Centre 111,1 402,4 0,0 0,0 0,0 402,4 AX03 L2. Sant Antoni - Fira 2 126,6 659,5 0,0 0,0 0,0 659,5 AX13 FGC. Pl. Espanya - Gràcia/Provença 137,6 560,3 0,0 0,0 0,0 560,3 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

8 AX17 L12. Castelldefels - Sant Boi - Sarrià (1) 652, ,5 0,0 0,0 0, ,5 AX19 Plataforma reservada bus corredor de Caldes 62,1 62,1 0,0 0,0 0,0 62,1 IN01 Pl. Catalunya 110,2 110,2 0,0 0,0 0,0 110,2 IN02 Hospitalet Centre 26,7 26,7 0,0 0,0 0,0 26,7 IN05 Intercanviadors relacionats amb el TAV 25,9 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 IN08 Intercanviadors L12 13,0 13,0 0,0 0,0 0,0 13,0 IN10 Aparcaments de dissuasió 2,4 2,4 0,0 0,0 0,0 2,4 SN03 Metros comarcals 0,0 32,4 26,0 25,8 6,6 0,0 Total 1.268, ,5 26,0 25,8 6, ,1 (1) Segons estimacions dels tres estudis informatius (L3, L6 i R3) Actuacions pendents de projecte Codi Actuació Import Millor Import de Import de Modificats, Pendent PDI (M ) estimació les obres les obres revisió de preus, de licitació del cost total licitades adjudicades complementaris i adjudicació de l obra i altres IN11 Noves estacions de bus 3,7 3,7 0,0 0,0 0,0 3,7 MM15 Senyalització i control de la circulació 11,1 11,1 0,0 0,0 0,0 11,1 Total 14,8 14,8 0,0 0,0 0,0 14,8 En la xarxa ferroviària estatal s estan duent a terme actuacions per un import total de 49,57 MEUR. Programa d actuacions a la xarxa ferroviària estatal Com a principal actuació cal esmentar que el Ministeri de Foment està redactant l estudi informatiu del nou tram Castelldefels - St. Boi - St. Joan Despí - Cornellà de la xarxa de rodalies d ample ibèric. El dia 4 de desembre de 2008, es van adjudicar les obres per la construcció de l intercanviador de Sabadell Nord per un import de 4,91 M, a partir d un import de licitació de 5,13 M. També s ha adjudicat la contractació de les obres de remodelació de l estació de Passeig de Gràcia per un import de 10,34 M, a partir d un import de licitació de 13,28 M. Finalment, l any 2008 es va iniciar la tramitació per a la realització de la nova estació de rodalies de Sagrera- Meridiana, la qual ha estat recentment adjudicada per 34,32 M (import de licitació de 51,12 M ). Estudis derivats del PDI Dels estudis de viabilitat que el Consell d Administració de l ATM va acordar que es duguessin a terme quan va es aprovar el PDI, restaven pendents els següents a : Nova línia Montcada Sabadell Variant de Badalona Estudi de desplaçament de la línia del Maresme cap a l interior Estudi de capacitat del corredor Castelldefels El Prat (3a i 4a via) 8 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

9 Pla director de mobilitat de l RMB Marc legal i contingut La Llei de la mobilitat té com a objectiu establir els principis i els objectius als quals ha de respondre una gestió de la mobilitat de les persones i del transport de les mercaderies adreçada a la sostenibilitat i la seguretat, i determinar els instruments necessaris perquè la societat catalana assoleixi els esmentats objectius i per garantir a tota la ciutadania una accessibilitat amb mitjans sostenibles (art. 1.1). L elaboració del Pla director de mobilitat de l RMB (PDM) és una conseqüència de les Directrius nacionals de mobilitat, que constitueixen el marc orientador per a l aplicació de la Llei de la mobilitat. El Pla va ser aprovat pel Govern de la Generalitat el 2 de setembre de 2008 i tindrà vigència fins el El PDM ha estat concebut com un document unitari estructurat en cinc documents i cinc annexos (documents que es poden consultar a www. atm.cat): D1 Emmarcament i aspectes metodològics D2 Diagnosi D3 La proposta del Pla D4 Les mesures del Pla D5 Memòria ambiental Annex 1. Projeccions de trànsit interurbà Annex 2. Avaluació de les emissions Annex 3. Programa de participació ciutadana Annex 4. Informe de sostenibilitat ambiental del Pla Annex 5. Programa de nous serveis públics regulars de transport de viatgers per carretera a l RMB Els objectius generals del PDM es formulen d acord amb la Llei de la mobilitat i les Directrius nacionals de mobilitat, tenint en compte que la RMB presenta unes característiques específiques pel que fa a la resta de Catalunya. En particular, les altes densitats de població i equipaments afavoreixen un context per assolir cotes altes de mobilitat sostenible. S ha optat per avaluar les propostes del PDM emprant una mesura quantitativa de la sostenibilitat. Així, a més de les variables físiques convencionals (tones de CO 2 i d altres gasos i partícules emesos a l atmosfera, energia consumida, nivells d emissió i immissió del soroll, víctimes en accidents, etc.), s utilitza com a indicador agregat de sostenibilitat el cost total de la mobilitat metropolitana en modes mecànics motoritzats, que inclou tant els costos interns com les externalitats. Així mateix, el PDM ha estat objecte d una avaluació ambiental estratègica segons la legislació establerta per l autoritat mediambiental. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

10 Treballs realitzats durant el 2008 Ultra els treballs de redacció del PDM, s han encarregat i realitzat diversos treballs amb l objecte d impulsar i aprofundir algunes de les mesures del PDM. Els treballs realitzats són aquests: Títol Establiment dels requeriments per a la posada en marxa d un portal web de cotxe compartit a l RMB Redacció del disseny d un intercanviador de transport públic a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Propostes a curt termini per a la reordenació del sistema de peatges com a instruments de gestió de la mobilitat a l RMB Descripció Estudi per establir les bases per crear un portal on els diferents webs de cotxe compartit de l RMB puguin intercanviar la informació sobre viatges que es volen realitzar i incrementar així la possibilitat de trobar companys de viatge desenvolupant les mesures 7.6 i 8.1 del PDM. Anàlisi d alternatives i proposta de solució per a la localització i disseny d un intercanviador de transport públic a l àmbit de l UAB desenvolupant la mesura 5.15 del PDM. Estudi per a analitzar una estructura optimitzada del sistema de peatges que incorporés paràmetres com l alta ocupació, els vehicles ecoefi cients, hora punta i hora vall d acord amb els criteris proposats a la mesura 3.3 del PDM. En paral lel al procés d aprovació del PDM, s han iniciat els treballs d actualització dels indicadors de seguiment del PDM dins de l observatori de la mobilitat de l ATM. S ha presentat el PMU de la ciutat de Barcelona amb informe favorable. S han tramitat 5 plans de desplaçaments d empresa previstos al Decret 152/2007 que regula el Pla d actuació per a la millora de la qualitat de l aire a 40 municipis declarats zona de protecció de l ambient atmosfèric de l RMB. Servei de Mobilitat L ATM, d acord amb les funcions que li atribueix la Llei de la mobilitat com a autoritat territorial de la mobilitat de la regió metropolitana de Barcelona, informa els plans de mobilitat urbana, els plans de serveis, els plans de desplaçament d empresa i els estudis de mobilitat generada del seu àmbit. Pel que fa als plans de mobilitat urbana, cal remarcar que l Ajuntament de Barcelona ha presentat el PMU de la ciutat, que s ha informat favorablement. Quant als plans de desplaçaments d empresa previstos al Decret 152/2007 que regula el Pla d actuació per a la millora de la qualitat de l aire a 40 municipis de l RMB, declarats zona de protecció de l ambient atmosfèric, se n han tramitat 5 l any Per a facilitar la redacció dels plans de desplaçament d empresa l ATM ha elaborat i publicat en el seu web un aplicatiu informàtic que desenvolupa la guia metodològica per a la redacció de desplaçaments d empresa 10 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

11 elaborada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. L aplicació es va presentar en una jornada organitzada al DPTOP que va comptar amb la participació de municipis, empreses, consultories especialitzades i altres administracions. Pel que fa als estudis d avaluació de la mobilitat generada, regulats pel Decret 344/2006, s han informat l any 2008 un total de 85 estudis amb la distribució següent: S han informat 85 estudis d avaluació de la mobilitat generada, regulats pel Decret 344/2006. Implantació singular 5 Planejament general 21 Planejament derivat 20 Àrees residencials estratègiques 39 Total 85 Així mateix, l ATM ha coordinat, per encàrrec de la Secretaria per a la Mobilitat de la Generalitat de Catalunya, la redacció de plans de mobilitat específics relatius als centres generadors de mobilitat següents: Ciutat de la Justícia, a Barcelona i l Hospitalet de Llobregat Universitat Autònoma de Barcelona, a Cerdanyola del Vallès L aeroport del Prat de Llobregat Polígons Almeda, Est, Famades i Solanes a Cornellà de Llobregat Polígon Camí del Mig a l Hospitalet de Llobregat Polígon Can Sant Joan a Sant Cugat del Vallès i Rubí Polígons Can Mitjans, Can Mir i Can Trias a Viladecavalls Actualització dels plans de mobilitat dels polígons de Sant Andreu de la Barca i Castellbisbal L ATM també participa en el seguiment d altres plans de mobilitat específics coordinats per altres institucions: Mesa del Delta que correspon al consorci de la Zona Franca, la ZAL i el polígon Pratenc Polígons sud de Terrassa Polígon el Pla de Sant Feliu de Llobregat i Molins de Rei Polígons Almeda, Est, Famades i Solanes a Cornellà de Llobregat. El sistema tramviari Trambaix Durant l any 2008 el Trambaix ha estat objecte d una modificació en el seu traçat a causa de l afectació del tram prop de la parada Sant Ramon per a la construcció de la nova estació de l L5 de Metro entre Collblanc i Pubilla Cases. La modificació del traçat té una longitud de 275 metres aproximadament en el seu eix més llarg i s ha executat segons el projecte constructiu ano- Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

12 menat Modificació de la línea del Trambaix entre l avinguda de Xile i el carrer de Collblanc, redactat i portat a terme per GISA els mesos de juliol i agost, amb un pressupost d execució per contracte de 4,3 M. Les principals característiques d aquesta obra són l eliminació de dos dels revolts més tancats que existien al Trambaix, i la creació d una tercera via a la parada Sant Ramon, que oferirà més versatilitat a l explotació. Durant l any 2008 el Trambaix ha assolit el nombre màxim de persones usuàries a l octubre, amb un total de validacions. Operació Durant aquest any 2008 el Trambaix s ha consolidat com a mitjà de connexió entre la ciutat de Barcelona i el Baix Llobregat. La tendència a l alça dels darrers anys d operació es manté, i pel 2008 presenta un increment de validacions respecte de l any anterior (un 9,8%). Això suposa un increment mensual de validacions. El nombre màxim de persones usuàries es va assolir el mes d octubre, amb un total de validacions. La gràfica següent reflecteix les diferències existents en el nombre de validacions enregistrades mes a mes segons el tipus de dia: Validacions per tipus de dia. Trambaix gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre ocubre novembre desembre Feiners Dissabtes Diumenges i festius La velocitat comercial del 2008 ha experimentat un lleuger descens respecte de la mitjana del 2007, principalment a causa de la reducció experimentada entre els mesos d agost i octubre de 2008, a causa de les obres a l entorn de l estació Sant Ramon i l adaptació de la regulació del tramvia a la modificació semafòrica de les cruïlles afectades per aquesta obra. Evolució de la demanda del Trambaix TAM* Gener Febrer Març Abril Maig Juny Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

13 Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Total (*) mitjana anual mòbil, darrers 12 mesos Trambesòs Obres Durant el mes de juny del 2008 es va iniciar l operació de la línia T6 del Trambesòs, que uneix l estació de Sant Adrià amb Gorg, passant per la Rambla de la Mina. Amb la finalització d aquestes obres es completa el procés d implantació del sistema tramviari Glòries Besòs que es va iniciar l any L import total de l obra executada durant la implantació d aquest sistema tramviari ascendeix a , xifra que inclou el cost de les obres del projecte constructiu original, i dels posteriors modifi cats i complementaris, així com altres increments d obra i la revisió de preus associada a les partides d obra. El quadre següent resumeix els conceptes anteriors: Import total referent a obra executada Projecte original, modificats i addendes modificats Projectes complementaris i addenda Diversos increments d obra Revisió de preus Total ( ) Operació Durant l any 2008 s ha experimentat un augment significatiu del nombre de persones usuàries. Respecte de l any 2007, l increment ha estat d aproximadament 1 milió de validacions (un 14%), xifra que suposa en mitjana validacions mensuals més que en el darrer període anual. La línia T4 del Trambesòs transporta el 60% de les validacions. El pes dels viatgers del Trambesòs recau sobre la T4, que transporta aproximadament el 60% de les validacions. Malgrat això, també hi ha hagut un augment progressiu de viatgers a les línies T5 i T6. La gràfica següent reflecteix les diferències existents en el nombre de validacions enregistrades, mes a mes, segons el tipus de dia: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

14 Validacions per tipus de dia. Trambesòs gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre ocubre novembre desembre Feiners Dissabtes Diumenges i festius Pel que fa a la velocitat comercial, cal esmentar les millores en la sincronització de les línies T4 i T5 a Glòries que han permès recuperar la velocitat comercial durant els últims mesos del 2008, fins a uns valors de 19 km/h a la línia T5 i 18,5 km/h a la T4. Evolució de la demanda del Trambesòs TAM* Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Total (*) mitjana anual mòbil, darrers 12 mesos El sistema tarifari integrat El projecte de la integració tarifària al conjunt de l RMB, promogut per les administracions consorciades, va ser aprovat pel Consell d Administració de l ATM, el 15 de novembre de 2000, i tenia com a objectius: Crear un sistema de tarifes fàcil d entendre i basat en principis acceptats per les persones usuàries Afavorir la percepció del sistema metropolità de transport públic collectiu com a xarxa integrada Contribuir a posicionar el transport públic com a sistema atractiu a les persones usuàries La zonificació adoptada va ser de 6 corones tarifàries sectoritzades en zones. 14 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

15 El calendari d incorporació al projecte dels diferents operadors ha estat progressiu des de l any Les noves adhesions del 2008 han estat: 1 de gener, servei urbà de Vilafranca del Penedès (La Hispano Igualadina, SA) 18 de febrer, servei interurbà instat pel municipi de Barberà del Vallès (Marfina Bus, SA) 17 de març, servei urbà de Sitges (TCC 2, SL) 1 d abril, servei urbà de Sant Sadurní d Anoia (TCC 2, SL) 2 de juny, servei interurbà instat pel municipi de Corbera de Llobregat (Autocorb, SA) 24 de juny, servei urbà del Masnou (Transports urbans del Masnou, SL) 29 de setembre, servei interurbà instat pel municipi de Piera (Montferri Hnos., SL). Vendes i utilització del sistema tarifari integrat L any 2008 s ha recaptat per la venda de títols integrats ,43, sense IVA. Aquesta recaptació representa un creixement del 3,72% respecte de la dada de tancament de l any 2007 de vendes de títols integrats ( ,97, sense IVA). La recaptació per la venda de títols integrats ha estat de ,43, un 3,72 % més que l any La recaptació mensual acumulada de l any 2008 respecte de l any 2007 es representa en el gràfic següent: Vendes ATM acumulades Des Nov Oct Set Ago Jul Jun Mai Abr Mar Feb Gen Vendes acumulades 2008 Vendes acumulades 2007 La distribució de la recaptació per tipus de títol integrat i nombre de zones ha estat la següent: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

16 Distribució de la recaptació per títol integrat i zones 1 zona 2 zones 3 zones 4 zones 5 zones 6 zones TOTAL ( ) T- DIA , , , , , , ,64 0,47% T , , , , , , ,14 74,25% T- 50/ , , , , , , ,41 15,39% T- MES , , , , , , ,74 7,29% T- ESDEVENIMENT , , , ,77 0,07% T- TRIMESTRE , , , , , , ,69 0,60% T- JOVE , , , , , , ,49 1,19% T- FAMILIAR 70/ , , , , , , ,86 0,74% T- 2 COMERÇ , ,56 0,01% , , , , , , ,29 100,00% 80,07% 11,40% 5,36% 1,64% 0,49% 1,05% 100,00% XPRESS Renfe ,14 TOTAL VENDES ,43 El total de validacions efectuades amb títols integrats ATM durant l any 2008 ha estat de Això suposa un decrement del 0,34% respecte de les validacions de l exercici 2007 ( validacions). Les validacions mensuals acumulades de l any 2008 respecte de l any 2007 es representen en el gràfic següent: Validacions ATM acumulades Des Nov Oct Set Ago Jul Jun Mai Abr Mar Feb Gen Validacions acumulades 2008 Validacions acumulades 2007 Del total de validacions dels títols ATM de l any 2008, la T-10 representa el 69,42% dels viatges amb títols integrats. Del total de validacions dels títols ATM de l any 2008, la targeta T-10 representa el 69,42% dels viatges amb títols integrats, seguida de la T-50/30 que representa el 18,31% i la T-Mes que suposa un 9,47%. Els títols d una zona representen el 87,23% de les validacions seguits dels de 2 zones (8,31%). 16 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

17 Validacions títols ATM 2008 per tipus de títols i nombre de zones 1 zona 2 zones 3 zones 4 zones 5 zones 6 zones TOTAL ( ) T- DIA ,22% T ,42% T- 50/ ,31% T- MES ,47% T- ESDEVENIMENT ,04% T- TRIMESTRE ,63% T- JOVE ,12% T- FAMILIAR 70/ ,79% T- 2 COMERÇ ,01% TOTAL ,00% 87,23% 8,31% 2,98% 0,80% 0,19% 0,48% 100,00% L ús dels diversos títols integrats mostra una clara estabilitat si es compara amb la dels darrers exercicis. Evolució de validacions dels títols integrats T-10 71,80% 72,34% 72,18% 71,80% 71,58% 71,39% 71,05% 69,42% T- 50/30 11,70% 13,33% 13,32% 13,70% 14,73% 15,73% 15,56% 18,31% T- Mes 16,32% 12,30% 11,90% 11,69% 10,94% 10,06% 9,64% 9,47% Altres ATM 0,18% 2,03% 2,60% 2,81% 2,75% 2,82% 3,75% 2,80% Total 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% 100% Pel que fa a la incidència de títols integrats en el global dels desplaçaments, es constata la consolidació de l ús de títols integrats que assoleix una quota del 71% de les validacions del sistema: dels 935 milions de viatges realitzats l any 2008 en el sistema de transport públic de l àrea de Barcelona, més de 663 milions es van realitzar amb un títol ATM. Distribució per títol de transport Títols propis 17% Títols socials 12% Títols integrats 71% Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

18 El quadre següent mostra l evolució de la incidència dels títols integrats des de l inici de la implantació del sistema tarifari integrat. Incidència dels títols integrats en el sistema Utilització dels títols integrats 61,1% 69,0% 69,7% 70,5% 70,8% 71,0% 71,2% 71,0% La intermodalitat dels títols integrats ha anat augmentant fins a una estabilització a partir del L any 2008 de cada 100 desplaçaments realitzats amb títols integrats, 23 van fer cadena modal. Finançament del sistema La signatura del contracte programa entre l Administració General de l Estat i l Autoritat del Transport Metropolità comporta aportacions de MEUR per al transport públic metropolità. Contracte programa AGE - ATM El dia 8 d abril de 2008 es va signar el contracte programa entre l Administració General de l Estat i l Autoritat del Transport Metropolità. Aquest nou contracte programa comporta unes aportacions de milions d euros per al transport públic metropolità i suposa un increment d un 24% respecte de l anterior. Les subvencions a aportar previstes en aquest període per part de les diferents administracions, així com la seva aplicació en el conjunt d empreses de transport del sistema es troben resumides en el quadre següent: 18 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

19 El conjunt de subvencions anuals previstes per les diferents administracions suposen un increment del 27,2% respecte de la liquidació del contracte programa i del 137,4% respecte de la liquidació del contracte programa Evolució del cost i finançament del sistema de transport públic a la RMB La comparativa entre els tres contractes programa acordats per l ATM, i ja liquidats, i la previsió del contracte programa , permet veure que el cost mitjà anual del sistema de transport públic a la regió metropolitana de Barcelona, fi nançat via tarifes i subvencions de les administracions, ha passat de 507 milions d euros anuals en el contracte programa a milions d euros anuals previst en el contracte programa , la qual cosa suposa més que doblar la xifra en 10 anys, tal i com s observa en el quadre següent Mitjana anual CP Mitjana anual CP Mitjana anual CP Mitjana anual CP El cost del sistema de transport públic a l RMB té dues vies de finançament, la recaptació derivada de la venda de títols de transport i les subvencions que aporten les administracions públiques. En els darrers 10 anys el pes relatiu de les tarifes ha passat d un 50% a un 44% en el finançament del transport públic, mentre les subvencions de les administracions públiques han augmentat la seva participació del 50% al 56%. En el següent quadre es pot veure, en valors relatius, el creixement tant de les subvencions de les administracions com de la recaptació: Mitjana anual CP Mitjana anual CP Mitjana anual CP Mitjana anual CP Subvencions Tarifes Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

20 Aquestes xifres posen de manifest el gran esforç del conjunt de les administracions en el fi nançament del sistema de transport públic metropolità que ha permès dur a terme actuacions tant importants com la implantació del sistema tarifari integrat, la posada en servei de la nova xarxa de tramvies, el programa de renovació de material mòbil tant al Metro de Barcelona com a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i tot el conjunt de programes de millora de les diferents xarxes d autobús. Liquidació de l exercici 2007 La comissió de seguiment del contracte programa AGE-ATM en reunió celebrada el dia 25 de juny de 2008 va aprovar la liquidació de l exercici 2007, de la qual se n desprèn un import pendent d aplicació de 11,839 milions d euros. Aquesta quantia és previsible que s apliqui durant l any 2008, la qual cosa farà que les necessitats reals acumulades del període siguin molt similars a la xifra prevista en el contracte programa. Altres actuacions En els darrers anys s han arrendat 39 trens de la sèrie 5.000, 50 trens de la sèrie i 10 trens de la sèrie Material mòbil En el transcurs dels darrers anys l ATM ha formalitzat les operacions d arrendament operatiu de material mòbil que es detallen a continuació, amb l objectiu d ampliar i rejovenir la fl ota de trens de la xarxa de metro: Arrendament de 39 trens de la sèrie per l L5, l L2 i l L3 formalitzat amb CAF i la societat arrendadora Alquiler de Trenes AIE el dia 8 d agost de Arrendament de 50 trens de la sèrie per l L9 formalitzat amb la societat de propòsit específi c Arrendadora Ferroviaria, SA, i Alstom Transporte, SA, el dia 23 de juliol de Arrendament de 10 trens de la sèrie per l L1 formalitzat amb CAF i la societat arrendadora Trenes en Arrendamiento, AIE, el dia 18 d abril de El tipus de contracte és d arrendament operatiu i s estableix per un període de 18 anys; un cop transcorregut aquest període l ATM podrà optar per prorrogar l arrendament o bé per adquirir definitivament els trens a un preu entorn al 50% del seu preu inicial. El dia 5 de setembre de 2006 es va signar una primera addenda al contracte marc i d arrendament dels 50 trens destinats a l L9, amb l objectiu d adaptar tècnicament aquests trens perquè puguin ser utilitzats transitòriament a la resta de la xarxa de metro, a l espera de que finalitzin les obres d infraestructura de l L9. Aquesta actuació ha suposat una inversió addicional de 8,325 milions d euros respecte de la inversió inicial dels 50 trens que ja s havia acordat en el contracte marc per un total de 296,605 milions d euros. 20 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

21 El dia 21 de juliol de 2008 es va signar una segona addenda al contracte marc i d arrendament dels 50 trens destinats a l L9, que regula els següents aspectes: 1r) Modificació del calendari de lliurament dels darrers 16 trens: endarreriment d un any en relació amb l addenda de 5 de setembre de 2006, per tal d adaptar-lo al calendari de disponibilitat de la infraestructura de l L9. 2n) Despeses de diferiment del lliurament dels darrers 16 trens: l ATM es compromet a compensar a Alstom les despeses fixes i variables en què ha d incórrer pel diferiment del lliurament dels darrers 16 trens. 3r) Modificació del règim de revisió de preus: s acorda limitar l impacte total de la revisió de preus dels 50 trens a un import màxim de euros. Aquesta quantia es deriva de quin hauria estat l impacte de la revisió de preus, utilitzant la fórmula que preveu el contracte, però suposant que el contracte s hagués signat un any abans. 4t) Peces de parc: s acorda ampliar l objecte del contracte marc i d arrendament amb les peces de parc necessàries pel manteniment dels 50 trens sense revisió de preus aplicable, i que suposa una inversió de euros. D altra banda, el dia 8 de maig de 2008 es va signar una addenda al contracte marc i d arrendament dels 10 trens destinats a l L1 amb l objectiu de definir un nou perfil de les quotes complementàries que es deriven dels conceptes següents: 1r) La revisió de preus dels 10 trens calculades segons el que estableix la clàusula 12.3 del contracte marc i d arrendament, i que puja a un total de euros. 2n) Modificació dels trens: s acorda incorporar una porta d evacuació frontal en els testers dels trens per un import de euros. A 31 de desembre de 2008 ja s havien signat les actes de lliurament dels 39 trens de la sèrie 5000, els 10 trens de la sèrie 6000, i 33 trens del total de 50 trens a lliurar per part d Alstom de la sèrie A partir del mes d octubre de 2008 han començat a lliurar-se els primers trens de la sèrie 9000 destinats específicament per a l L9. Sistema d ajut a l explotació SAE El nou sistema de comunicacions basat en tecnologia GPRS/GSM, que es va implantar l any 2007 com a conseqüència de l evolució del sistema inicial basat en ràdio, ha proporcionat els resultats que es preveien al final de l anterior exercici. Des del punt de vista de l explotació del sistema, el grau de fi abilitat i cobertura, juntament amb la consolidació de Sermetra com entitat prestadora de serveis de manteniment i gestió d incidències, han actuat de manera proactiva en la utilització del SAE de forma normalitzada per part Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

22 dels operadors majoritaris de l àmbit de l ATM. Tant és així, que el nombre de vehicles s ha anat incrementant en els darrers temps fins arribar a la xifra d aproximadament 800 a finals de Forma part d aquest increment l equipament per part dels operadors d aquells serveis urbans que, paral lelament, s han anat integrant tarifàriament, petits increments de flota, així com l equipament de flotes alienes a l àmbit de l RMB però que en formar part de grups empresarials que treballen regularment amb SAE ATM, és d interès particular homogeneïtzar la tecnologia embarcada alhora que sense cost per a l Administració. Consolidat tècnicament el projecte des del punt de vista d ajuda a les empreses en la regulació de les seves flotes alhora que l homogeneïtzació de la informació d oferta de TPC per carretera, el següent pas natural ha estat la promoció d accions destinades a la informació al viatger dins dels paràmetres d afavoriment de la mobilitat. Les accions portades a terme són diverses: Inclusió de mesures concretes dins del Pla director de mobilitat. Establiment d accions conjuntes amb l EMT d informació dinàmica d arribades d autobusos, unificant l explotació d informació dels SAE de l àmbit de l EMT (TMB, TUSGSAL i ATM) Acord d assistència i difusió d informació estàtica i dinàmica procedent de l explotació del SAE multiflota en el encaminador de transport públic de la Generalitat. Totes aquestes actuacions estan basades en el desenvolupament de les plataformes de maquinari i programari dedicades en exclusiva i amb la finalitat de no comprometre les eines d explotació per a les empreses, processos que l ATM ha endegat durant 2008 i preveu consolidar en el proper exercici. De manera paral lela i continuant un procés iniciat amb anterioritat -actiu del contracte inicial claus en mà del SAE-, en el transcurs de l exercici 2008 s ha seguit el procés de desplegament de panells d informació a l usuari, informant en aquests punts de les línies dels operadors que gestionen les flotes amb l ajuda del SAE de l ATM, així com també les línies de TMB quan hi concorren. Els panells instal lats en aquest exercici són a la Roca del Vallès (plaça de l Era), Esplugues de Llobregat (av. de Cornellà), Gavà (ctra. de la Santa Creu), Gavà (pl. Font Groga), Sant Just Desvern (ctra. Reial), Sant Just Desvern (pl. Parador), el Prat de Llobregat (estació de Renfe) i Sant Joan Despí (Àngel Guimerà). Complementàriament, la responsabilitat contreta pel SAE com un sistema crític 24X7, 365 dies a l any ha comportat l inici de converses amb el Centre de Tecnologies i Telecomunicacions de la Generalitat destinades a garantir els nivells de servei de comunicacions necessaris per a l explotació del SAE per part de les empreses així com tots aquells sistemes d informació que se n deriven. 22 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

23 Finalment, la inclusió del SAE de l ATM dins del Pla de viatgers de Catalunya comportarà necessàriament la consolidació del sistema SAE multiflota com la plataforma d ajuda a l explotació de les empreses i consegüentment i per part de les administracions, de la capacitat de posar a disposició del viatger de bona part de la informació dinàmica d oferta de TPC per carretera. Sermetra, SL Durant l any 2008 Sermetra, SL, ha emprès una tasca de millora contínua dels procediments ja consolidats per tal de fer més eficients els diferents serveis de manteniment dels sistemes a bord dels autobusos: sistema de validació i venda (SVV) i sistema d ajuda a l explotació (SAE). Aquestes actuacions han estat possibles gràcies a l estabilitat assolida amb els proveïdors després de l adjudicació dels diferents contractes de prestació de serveis i que han consolidat al Centre de Gestió i Monitorització de Sermetra com el punt d accés habitual dels operadors per notificar incidències, rebre atenció personalitzada o altra informació d interès relacionada amb els seus sistemes. En relació amb el sistema de validació i venda, els serveis de manteniment correctiu i de manteniment preventiu d equips han evidenciat l envelliment gradual dels equips que, en alguns casos, per les avaries que han tingut lloc, anuncien l inici de fi de vida útil. Tot i que en el futur caldrà preveure la inversió de reposició consegüent, les gestions portades a terme per Sermetra d identificació i substitució de components que, havent superat la fi de vida útil, suposaven una amenaça al funcionament nominal dels equips, han esdevingut molt positives de cara al manteniment de l equilibri econòmic dels contractes i el temps entre reparacions. Pel que fa al manteniment del sistema d ajuda a l explotació relacionat amb els equips embarcats, durant el 2008 s ha incrementat l eficiència en la gestió global, cosa que s ha demostrat en la disminució progressiva del nombre d incidències tot i l augment constant del parc de vehicles que, a finals de 2008, era de 635 (en situació de fora de garantia) La xifra inicial de l any fou de 491. En un altre ordre de temes més generals, Sermetra també ha esdevingut un braç assistent de l ATM de primer ordre d importància en temes relacionats amb els sistemes, com p.e. en la implantació de nous títols de transport, proves de fabricacions de títols, homologacions a proveïdors, etc. La proximitat operativa amb les diferents empreses i el nivell tècnic que ha assolit promouen aquesta circumstància. Finalment, cal remarcar la consolidació del Butlletí trimestral de Sermetra, SL, com a mitjà de comunicació d abast públic general i particular de tots els clients, per a la difusió dels índexs de gestió més significatius dels serveis prestats així com altres informacions d interès del col lectiu. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

24 Estadístiques del sistema Transmet Xifres 2008 L any 2008 es van comptabilitzar 934,8 milions de viatges en transport públic col lectiu. Durant l any 2008 es van comptabilitzar 934,8 milions de viatges en transport públic col lectiu, cosa que signifi ca el manteniment de la demanda del transport públic respecte de l any 2007 i un increment del seu pes en el mercat de la mobilitat. El manteniment de la demanda de viatgers en transport públic en un context de reducció general de la mobilitat significa un augment percentual de la quota de mobilitat corresponent als modes públics, i avala les polítiques d oferta impulsades per les administracions consorciades al si de l ATM. En el gràfic següent es mostra l evolució, des de l entrada en servei del sistema tarifari integrat, de la demanda del sistema de transport públic col lectiu, que des de l inici ha crescut en 179,3 milions de viatgers, un increment del 23,73%. Evolució demanda del sistema ,8 934,8 910,7 886,7 868,2 837,1 800,0 755, Transmet xifres 2008 Línies Xarxa (km) Veh.-km Viatges Δ demanda 08/07 (%) Recaptació (milions) (milions) (M ) Metro FMB 6 88,4 80,4 376,4 2,7 % 201,22 FGC 2 143,9 32,8 81,0 2,5 % 58,73 Renfe Rodalies 6 447,7 91,9 114,4-2,3 % 107,60 Tramvia Metropolità 6 29,1 2,5 23,2 11,1 % 10,60 Subtotal ferroviar ,1 207,6 595,0 2,0 % 378,15 Bus TB (Barcelona ,2 41,4 491,9-7,4 % 113,33 Altres bus primera corona ,9 32,4 74,5 4,0 % 41,43 Bus interurbà ,1 32,0 29,4 0,6 % 30,94 Altres bus urbà ,1 13,7 41,1 2,6 % 21,12 Subtotal bus ,2 119,4 339,8-3,3 % 206,82 Total ,3 326,9 934,8 0,0 % 584,97 24 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

25 EMEF 2008 L enquesta de mobilitat en dia feiner és una enquesta telefònica als ciutadans i ciutadanes més grans de 16 anys. Per primera vegada, l any 2008 s ha realitzat aquest estudi de mobilitat a tot Catalunya, tal com es va fer en ocasió de l enquesta de mobilitat quotidiana, l any Durant els mesos d abril i maig de 2008, es van enquestar gairebé persones pel que fa als seus hàbits de mobilitat i la seva opinió dels diferents modes de transport. A Catalunya es realitzen 21,2 milions de desplaçaments en dia feiner, 14,3 dels quals a la regió metropolitana de Barcelona. Els principals resultats són els següents: persones (Catalunya) persones (RMB) desplaçaments en dia feiner desplaçaments en dia feiner 3,5 desplaçaments / persona en dia feiner 3,5 desplaçaments / persona en dia feiner Si s exclouen els desplaçaments in labore, els que es fan durant la jornada laboral (transportistes, missatgers, etc), el nombre de desplaçaments en dia feiner és de 21,2 milions a Catalunya i de 14,3 milions a la regió metropolitana de Barcelona. Un desplaçament s associa a un únic motiu de viatge i pot tenir una etapa o més, realitzades amb modes de transport diferents. En relació amb el motiu dels desplaçaments, s observa que la mobilitat personal (compres, gestions, acompanyar persones) predomina sobre la mobilitat ocupacional (treball o estudis). Les tornades a casa es distribueixen d acord amb el motiu de desplaçament al qual van associades (ocupacional o personal) i el fet que no coincideixin en nombre mostra que no tots els desplaçaments són pendulars. Total Catalunya Total regió metropolitana de Barcelona Motiu de desplaçament Desplaçaments Percentatge Motiu de desplaçament Desplaçaments Percentatge Treball ,3 % Treball ,9 % Estudis ,1 % Estudis ,2 % Mobilitat ocupacional ,4 % Mobilitat ocupacional ,1 % Compres quotidianes ,5 % Compres quotidianes ,6 % Compres no quotidianes ,0 % Compres no quotidianes ,1 % Metge / Hospital ,0 % Metge / Hospital ,2 % Visita amic / familiar ,9 % Visita amic / familiar ,2 % Acompanyar persones ,8 % Acompanyar persones ,0 % Gestions personals ,8 % Gestions personals ,9 % Oci / diversió ,2 % Oci / diversió ,1 % Dinar / sopar / restaurant ,6 % Dinar / sopar / restaurant ,6 % Passeig ,1 % Passeig ,9 % Mobilitat per altres motius ,2 % Mobilitat per altres motius ,2 % Mobilitat personal ,2 % Mobilitat personal ,6 % Tornada a casa ocupacional ,3 % Tornada a casa ocupacional ,8 % Tornada a casa personal ,1 % Tornada a casa personal ,4 % Tornada a casa ,4 % Tornada a casa ,2 % Total ,0 % Total ,0 % Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

26 En els 21,2 milions de desplaçaments en dia feiner a Catalunya, els modes més utilitzats són els no motoritzats seguits del transport privat. Total Catalunya Transport públic 15,2% Transport privat 42,3% Modes no motoritzats 42,5% Total regió metropolitana de Barcelona Transport públic 20,6% Transport privat 36,4% Modes no motoritzats 43,0% L ús del transport públic és molt diferent segons els diferents àmbits analitzats: el seu ús a la ciutat de Barcelona és majoritari i disminueix en allunyar-se de la ciutat. 26 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

27 Barcelona ciutat Desplaçaments a Barcelona ciutat Interns Connexió Total Desplaçaments % Desplaçaments % Desplaçaments % No motoritzats ,5 % ,0 % ,2 % Transport públic ,7 % ,5 % ,3 % Transport privat ,8 % ,5 % ,5 % Total ,5 % ,5 % ,0 % Desplaçaments interns: aquells que tenen origen i destinació la ciutat de Barcelona Desplaçaments de connexió: aquells que tenen com a origen o com a destinació la ciutat de Barcelona A Barcelona, els modes no motoritzats i el transport públic són els més emprats en els desplaçaments interns; en els de connexió, el transport públic i el privat tenen proporcions d ús molt similars. L àmbit territorial amb més nombre de desplaçaments, tant interns com de connexió, és la regió metropolitana de Barcelona. Les relacions amb més magnitud són entre l RMB i les comarques centrals i les comarques gironines. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

28 Dins l RMB gairebé el 85% del total de desplaçaments tenen l origen i la destinació a la mateixa comarca de residència. Les principals relacions entre comarques tenen lloc entre el Barcelonès i el Baix Llobregat i el Vallès Occidental. 28 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

29 No s observen diferències significatives a la mitjana de desplaçaments en dia feiner segons el gènere, però sí segons el motiu del viatge i el mode de transport emprat: els homes tenen més pes en els desplaçaments per motiu de feina, i les dones el tenen en la mobilitat personal. Les dones són més usuàries del transport públic i dels modes no motoritzats que els homes. Total Catalunya Homes 3,4 desplaçaments / dia Dones 3,3 desplaçaments / dia Gènere Mobilitat ocupacional Mobilitat personal Tornada a casa Total Homes 26,0 % 28,5 % 45,5 % 100,0 % Dones 18,7 % 36,0 % 45,4 % 100,0 % Total 22,4 % 32,2 % 45,4 % 100,0 % Gènere Modes no motoritzats Transport públic Transport privat Total Homes 36,4 % 13,1 % 50,5 % 100,0 % Dones 48,6 % 17,4 % 34,0 % 100,0 % Total 42,5 % 15,2 % 42,3 % 100,0 % Total regió metropolitana de Barcelona Homes 3,4 desplaçaments / dia Dones 3,3 desplaçaments / dia Gènere Mobilitat ocupacional Mobilitat personal Tornada a casa Total Homes 25,7 % 28,9 % 45,4 % 100,0 % Dones 18,6 % 36,3 % 45,1 % 100,0 % Total 22,1 % 32,6 % 45,2 % 100,0 % Gènere Modes no motoritzats Transport públic Transport privat Total Homes 37,6 % 18,0 % 44,4 % 100,0 % Dones 48,2 % 23,2 % 28,6 % 100,0 % Total 43,0 % 20,6 % 36,4 % 100,0 % Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

30 Per grups d edat, el grau de mobilitat és força estable fins als 65 anys, grup d edat a partir del qual disminueix la mitjana de desplaçaments diaris. La mobilitat ocupacional decreix a mesura que augmenta l edat i els joves són els que fan més ús del transport públic. Total Catalunya De 16 a 29 anys 3,6 desplaçaments / dia De 30 a 64 anys 3,6 desplaçaments / dia De 65 i més anys 2,5 desplaçaments / dia Edat Modes no motoritzats Transport públic Transport privat Total De 16 a 29 anys 31,5 % 22,8 % 45,7 % 100,0 % De 30 a 64 anys 23,8 % 31,3 % 44,9 % 100,0 % De 65 i més anys 2,0 % 50,5 % 47,6 % 100,0 % Total 22,4 % 32,2 % 45,4 % 100,0 % Edat Modes no motoritzats Transport públic Transport privat Total De 16 a 29 anys 33,2 % 21,8 % 45,1 % 100,0 % De 30 a 64 anys 40,5 % 12,8 % 46,7 % 100,0 % De 65 i més anys 65,5 % 15,7 % 18,8 % 100,0 % Total 42,5 % 15,2 % 42,3 % 100,0 % Total regió metropolitana de Barcelona De 16 a 29 anys 3,5 desplaçaments / dia De 30 a 64 anys 3,6 desplaçaments / dia De 65 i més anys 2,6 desplaçaments / dia Edat Modes no motoritzats Transport públic Transport privat Total De 16 a 29 anys 32,2 % 22,2 % 45,5 % 100,0 % De 30 a 64 anys 23,3 % 32,1 % 44,6 % 100,0 % De 65 i més anys 2,2 % 50,4 % 47,4 % 100,0 % Total 22,1 % 32,6 % 45,2 % 100,0 % Edat Modes no motoritzats Transport públic Transport privat Total De 16 a 29 anys 31,4 % 29,2 % 39,3 % 100,0 % De 30 a 64 anys 41,8 % 17,6 % 40,6 % 100,0 % De 65 i més anys 65,1 % 20,9 % 14,0 % 100,0 % Total 43,0 % 20,6 % 36,4 % 100,0 % La valoració dels mitjans de transport és diferent segons el nivell d ús que se n fa. Les persones usuàries més habituals d un mode el valoren més que els que l utilitzen d una manera esporàdica. S ha de remarcar que tots els modes de transport aconsegueixen bones valoracions. Mitjà de transport Nota mitjana A peu 8,2 Moto / ciclomotor 8,1 Cotxe 7,7 Bicicleta 7,7 30 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

31 Tramvia 7,5 FGC 7,2 Metro 6,8 Taxi 6,6 Altre bus urbà 6,5 Bus TMB 6,4 Bus interurbà 6,0 Renfe Regional 5,9 Renfe Rodalies 5,8 S ha demanat una valoració de la qualitat dels modes de transport en quatre aspectes: rapidesa, comoditat, seguretat i impacte ambiental. A l àmbit de l RMB es fa una bona valoració del transport privat en rapidesa i comoditat i, d altra banda, es considera el poc impacte ambiental de la bicicleta. Cal remarcar les bones valoracions en tots els apartats aconseguides pel mode transport públic. Ítem Bicicleta Transport públic Transport privat Cotxe Moto Rapidesa 6,5 6,9 7,2 8,6 Comoditat 6,1 6,9 8,5 7,7 Seguretat * 4,8 7,0 7,8 4,9 Impacte ambiental 9,4 6,2 4,2 5,3 * En el cas del transport públic es tracta de la seguretat personal, mentre que en la resta de modes fa referència a l accidentalitat. En l àmbit de l RMB, respecte de l enquesta realitzada l any 2007, la mobilitat ha disminuït en un 3% de desplaçaments i hi ha també una disminució de la mitjana de desplaçaments per persona. Total RMB Comparació Variació Absoluts % Individus ,9 % Desplaçaments població general ,0 % Mitjana desplaçaments diaris 3,38 3,55-0,17-4,8 % Fent l anàlisi per motius de desplaçament la pèrdua de mobilitat més important se situa en a la mobilitat per feina i estudis (disminució del 5,7%), mentre que per modes de transport hi ha una disminució de l ús del cotxe (8,7%) un manteniment del desplaçament a peu i un increment del 2,5% en l ús del transport públic. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

32 Balanç de situació i compte de resultats Balanç de situació a i ACTIU Inversions infr. i béns ús general , ,78 Infraestructura i béns destinats a l ús general , ,78 Immobilitzat immaterial , ,53 Software , ,99 Altre immobilitzat immaterial , ,81 Amortització acumulada de l immobilitzat immaterial , ,27 Immobilitzat material , ,01 Construccions , ,96 Maquinària, instal lacions i estris , ,73 Mobiliari , ,68 Equips per a processos d informació , ,73 Instal lacions complexes especialitzades , ,76 Amortització acumulada de l immobilitzat material , ,85 Immobilitzat financer , ,93 Accions sense cotització oficial , ,00 Ingressos diferits a llarg termini , ,93 Deutors , ,43 Deutors per drets reconeguts. Pressupost corrent , ,86 Deutors per drets reconeguts. Pressupostos tancats , ,06 Hisenda pública, deutora per IVA , ,43 Altres deutors no pressupostaris , ,08 Comptes financers , ,02 Fiances a curt termini , ,03 Tresoreria , ,99 Ajustaments per periodificació , ,90 Ingressos diferits , ,90 Total actiu , ,60 32 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

33 PASSIU Patrimoni i reserves , ,14 Patrimoni , ,32 Resultat de l exercici , ,82 Subvencions de capital , ,86 Del sector estatal , ,86 Deutes a llarg termini , ,14 Préstecs a llarg termini fora sector públic , ,14 Deutes a curt termini , ,01 Creditors per oblig. rec. i pag. ordenats press. oberts , ,94 Creditors per oblig. reconeg. press. Tancats 6.303, ,69 Hisenda pública, creditora per concep. fiscals , ,66 Seguretat social, creditora 5.013, ,89 Altres creditors no pressupostaris , ,19 Fiances a curt termini , ,68 Operadors per integració tarifària , ,96 Ajustaments per periodificació , ,45 Despeses diferides , ,99 Ingressos avançats , ,46 Total passiu , ,60 Compte de resultats a i Ingressos explotació , ,17 Vendes de serveis , ,91 Transferències de l adm. general de l Estat , ,81 Transferències de comunitats autònomes , ,04 Transferències d entitats locals , ,92 Altres transferències 0, ,86 Altres ingressos , ,02 Transf. capital de comunitats autònomes , ,61 Transf. capital ajuntaments ,31 Despeses d explotació , ,32 Sous i salaris , ,68 Cotitzacions socials a càrrec de l entitat , ,09 Altres despeses socials , ,07 Arrendaments , ,80 Reparacions i conservació , ,65 Subministraments , ,81 Comunicacions , ,49 Treballs realitzats per altres empreses , ,30 Primes d assegurances 5.556, ,95 Material d oficina , ,42 Despeses diverses , ,53 Transferències a operadors públics , ,58 Transferències a entitats locals , ,00 Transferències corrents a altres empreses , ,50 Transferències de capital a empreses privades , ,45 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

34 Marge brut , ,85 Ingressos financers , ,77 Ingressos financers , ,77 Despeses financeres , ,51 Interessos préstecs , ,22 Altres despeses financeres 377,77 246,29 Resultat financer , ,74 Amortitzacions i provisions , ,35 Amortització de l immobilitzat material , ,35 Amortització de l immobilitzat immaterial , ,00 Resultat net , ,76 Resultat extraordinari , ,06 Resultats extraordinaris , ,06 Resultat de l exercici , ,82 Pressupost 2009 Estat de despeses Art. / Denominació Import 2009 ( ) Capítol 1. Despeses de personal 13 Personal laboral ,00 16 Assegurances i cotitzacions socials ,00 17 Pensions i altres prestacions socials ,00 Total capítol ,00 Capítol 2. Despeses de béns corrents i de serveis 20 Lloguers i cànons ,00 21 Conservació i reparació ,00 22 Material, subministraments i altres ,00 23 Indemnitzacions per raó del servei ,50 24 Despeses de publicacions ,00 Total capítol ,50 Capítol 3. Despeses financeres 31 De préstecs a l interior ,00 34 De dipòsits, fiances i altres 1.000,00 Total capítol ,00 Capítol 4. Transferències corrents 40 Al sector públic estatal ,00 44 A empreses públiques i altres ens públics de la Generalitat ,00 46 A ens i corporacions locals ,00 47 A empreses privades ,00 48 A institucions sense finalitat de lucre ,00 49 A l exterior ,00 Total capítol ,00 Capítol 5. Inversions reals 62 Inversions en maquinària, instal lacions i utillatge ,00 64 Inversions en mobiliari i estris 6.300,00 65 Inversions en equips de procés de dades i telecomunicacions ,50 Total capítol ,50 34 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

35 Capítol 7. Transferències de capital 77 A empreses privades ,60 Total capítol ,60 Capítol 9. Variació de passius financers 91 Amortització préstecs en euros ,00 Total capítol ,00 Total estat de despeses ,60 Estat d ingressos Art. / Denominació Import 2009 ( ) Capítol 3. Taxes, béns i altres ingressos 31 Prestació de serveis ,00 39 Altres ingressos ,00 Total capítol ,00 Capítol 4. Transferències corrents 40 Del sector públic estatal ,00 41 De l Administració de la Generalitat ,00 46 D ens i corporacions locals ,00 Total capítol ,00 Capítol 5. Ingressos patrimonials 52 Interessos de dipòsits ,00 Total capítol ,00 Capítol 7. Transferències de capital 75 De comunitats autònomes ,60 Total capítol ,60 Capítol 9. Variació de passius financers 91 Préstecs en euros ,00 Total capítol ,00 Total estat d ingressos ,60 Pressupost aprovat pel Consell d Administració de l ATM en data 23/12/2008. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

36 Autoritat Territorial de la Mobilitat de l Àrea de Girona Presentació del Consorci del transport Públic de l Àrea de Girona Autoritat Territorial de la Mobilitat l Àrea de Girona És el nom amb el qual s identifica públicament el Consorci del Transport Públic de l Àrea de Girona, una entitat de dret públic amb personalitat jurídica i patrimoni propis. Té caràcter interadministratiu i voluntari. El nom Autoritat Territorial de la Mobilitat (d ara endavant ATM) és el que reben les entitats consorcials en altres realitats metropolitanes, com ara Lleida i Tarragona, i va unit a una imatge corporativa que vol potenciar la identificació de l entitat envers la ciutadania per tal de forjar una concepció d unió de serveis que ofereix el Consorci. Actualment, el Consorci és integrat per la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i per les administracions locals següents: l Ajuntament de Girona i els consells comarcals del Gironès, el Pla de l Estany i la Selva. Aquest Consorci té la finalitat d articular la cooperació entre les administracions públiques titulars dels serveis i de les infraestructures del transport públic col lectiu, en l àmbit territorial format per un total de 46 municipis entre les comarques del Gironès, el Pla de l Estany i la Selva, que s enumeren a continuació: Llagostera, Cassà de la Selva, Sant Andreu Salou, Campllong, Llambilles, Fornells de la Selva, Aiguaviva del Gironès, Bescanó, Vilablareix, Quart, Girona, Salt, Sant Gregori, Sarrià de Ter, Sant Martí de Llémena, Canet d Adri, Sant Julià de Ramis, Celrà, Juià, Sant Martí Vell, Madremanya, Bordils, Sant Joan de Mollet, Cervià de Ter, Flaçà, Sant Jordi Desvalls, Viladasens, Banyoles, Camós, Cornellà de Terri, Palol de Revardit, Porqueres, Fontcoberta, Sant Julià del Llor i Bonmatí, Amer, la Cellera de Ter, Anglès, Brunyola, Vilobí d Onyar, Riudellots de la Selva, Caldes de Malavella, Sils, Riudarenes, Santa Coloma de Farners, Vidreres i Maçanet de la Selva. 36 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

37 Mapa de municipis Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

38 Funcions del Consorci Les funcions que corresponen al Consorci, sempre referides al seu àmbit territorial d actuació, són les següents: Elaboració de propostes per a la planifi cació dels serveis de transport públic i l establiment de programes d explotació coordinada per a tots els operadors públics o privats que els presten. Definició del projecte de nou model de sistema de tarifes comú, del seu projecte d implantació i de les seves fases de desenvolupament, si escau. Anàlisi i estudi de l evolució del mercat global de la mobilitat, amb especial atenció al seguiment de l evolució dels desplaçaments en transport públic i en transport privat. Disseny de la política de finançament per subvenir el dèficit dels serveis i les despeses de funcionament de l estructura de gestió. Creació d una imatge corporativa del sistema de transport públic collectiu i del mateix Consorci amb total respecte i compatibilitat amb les pròpies dels titulars i dels operadors. Realització de campanyes de comunicació amb l objectiu de promoure la utilització del sistema de transport públic entre la població. Elaboració de propostes de coordinació amb empreses ferroviàries relatives a la integració dels serveis ferroviaris en el sistema de transport públic col lectiu. Establiment de relacions amb altres administracions per al millor compliment de les funcions atribuïdes al Consorci de conformitat amb aquests Estatuts. Òrgans del Consorci En els òrgans del Consorci hi són representats els diferents organismes i administracions relacionats amb el transport públic col lectiu. Els òrgans del Consorci són els següents: De govern: President o presidenta Consell d Administració Comitè Executiu De gestió: Gerència De consulta: Comissió Consultiva Òrgans de Govern President o presidenta El president, que és el conseller o consellera de Política Territorial i Obres Públiques, o la persona que designi. 38 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

39 Consell d Administració El Consell d Administració és l òrgan rector del Consorci. El componen, inicialment, dinou membres, divuit de ple dret, - nou en representació de la Generalitat de Catalunya i nou en representació de les administracions locals - i un, en representació de l Administració General de l Estat en qualitat d observador, per tant, amb veu, però sense vot. Els membres que componen el Consell d Administració són: Consell d Administració a 31 de desembre de 2008 President Joaquim Nadal i Farreras Vicepresident 1r Anna Pagans i Gruartmoner Vicepresident 2n Lluís Freixas i Vilardell fins el 07/05/08 Robert Fauria i Danés a partir del 08/05/08 Vocals Jordi Martinoy i Camós Ramon Ceide i Gómez Francesc Revert i Higón Núria Arnay i Bosch Josep Mª Fortuny i Olivé Esteve Tomàs i Torrens Miquel Àngel Dombriz i Lozano Manel Villalante i Llauradò Isabel Salamaña i Serra Iolanda Pineda i Balló Jordi Xargay i Congost Miquel Vilanova i Cullell Antoni Solà i Bohigas Joaquim Cufí i Solé Martí Palahí i Badruna Secretària Assumpta Rodeja Comitè Executiu El Comitè Executiu és l òrgan reduït de direcció i administració del Consorci, i està constituït per vuit membres, que han de ser constituents del Consell d Administració, -quatre en representació de l Administració de la Generalitat i quatre en representació de les administracions locals (un en representació de cada consell comarcal i un en representació de l Ajuntament de Girona) -, que són designats pel mateix Consell d Administració. Aquest té la funció general d examinar i elevar, al Consell d Administració, les propostes de pacte sobre instruments de planificació d infraestructures i serveis del sistema de transports públics col lectius, convenis de finançament i contractes de serveis amb les administracions i operadores, el sistema tarifari i els pressupostos anuals, entre d altres. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

40 Comitè Executiu a data de 31 de desembre de 2008 President Vocals Secretària Ramon Ceide i Gómez Francesc Revert i Higón Esteve Tomàs i Torrens Miquel Àngel Dombriz i Lozano Isabel Salamaña i Serra Lluís Freixas i Vilardell Jordi Xargay i Congost Robert Fauria i Danés Assumpta Rodeja Òrgan de Gestió Gerència El gerent desenvolupa la gestió ordinària del Consorci, i és nomenat pel Consell d Administració a proposta del president. Durant l any 2008 es produeix un canvi de gerència, amb l ordre d actuacions següents: En sessió ordinària del Consell d Administració, de data de 14 de gener de 2008, es va acordar per unanimitat de tots els assistents delegar, a l empara del que preveu l article 19.2g dels Estatuts, delegar en el Comitè Executiu les facultats en matèria de nomenament i separació del gerent i tècnics del Consorci. En sessió ordinària del Comitè Executiu, de data de 30 de gener de 2008, s aprova per unanimitat de les persones presents, autoritzar al president la signatura de l acord de separació de l antiga gerent, la Sra. Núria Moradell i Rabert, amb el consentiment d aquesta última persona. Els membres del Comitè Executiu, reunits en sessió ordinària de data de 16 de maig de 2008, van acordar per unanimitat de totes les persones assistents facultar al president del Comitè Executiu, el Sr. Ramon Ceide i Gómez per a la contractació de la Sra. Teresa Barceló i Badosa com a gerent del Consorci del Transport Públic del l Àrea de Girona. La Sra. Teresa Barceló i Badosa s incorpora al seu càrrec el dia 26 de maig de Òrgan de consulta Comissió Consultiva La Comissió Consultiva és l òrgan de col laboració, participació i consulta del Consorci en qüestions de caràcter tècnic, econòmic i social. La Comissió Consultiva es compon, inicialment, dels representants de la Federació de Municipis de Catalunya, de l Associació Catalana de Municipis, de les organitzacions empresarials i sindicals més representatives, dels operadors públics o privats que presten els serveis de transport públic i d associacions o col lectius d especial rellevància en la matèria. 40 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

41 El vocal del Consell d Administració presideix aquesta Comissió, i és designat per aquest òrgan. Així mateix, hi poden formar part, com a membres, altres vocals del Consell d Administració, en cas que aquest així ho decideixi. Comissió Consultiva a data de 31 de desembre de 2007 Presidenta Isabel Salamaña i Soler Vocals Joan Boada i Reig Federació de Municipis de Catalunya Gabriel Casas i Soy Ass. Catalana de Municipis i Comarques Alexandre Juanola i Ribera Cambra de Comerç, Indústria i Navegació Jordi Presas i Vidal Comissions Obreres Juanjo Garcia i Cañadas Unió General de Treballadors Pere Casas i Vall llosera Transports Municipals del Gironès Carles A.Palacio i Cebrià Associació Empresarial del Transport Francisco Molinero i Ruiz Mou-te en Bici / Centre Cívic Sta. Eugènia Pere Tubert i Bassas Associació de Minusvàlids Físics Associats Manel Caballero i Villa Organització Nacional de Cecs Josep Anguera i Torrents Federació d associacions de Mares i Pares d Alumnes M. Assumpció Rey Associació per a la Promoció del Transport Públic PTP Carme Bosch i Amblas Consell Consultiu de la Gent Gran Carles Ribas i Gironès PIMEC Representant no confirmat ADIF/RENFE Alexandre Juanola i Ribera FOEG Secretària Letícia Alaimo i Perpiñá Gestió Interna del Consorci Cal esmentar que s han iniciat els tràmits per a la implementació d un sistema informatitzat de gestió de documents intern del Consorci. En aquest sentit, s ha treballat per tal d obtenir un ordre coherent amb el gran volum documental que es genera. Així mateix, s han fet gestions per implantar un programa de registre d entrada i sortida de documents. Dins el marc de la gestió econòmica, s ha efectuat el control periòdic de l execució del pressupost a través de Intervenció de l Ajuntament de Girona, i s han estudiat opcions de programes de comptabilitat per portar aquestes tasques des del Consorci. El règim de sessions i acords del Consorci i, en general, el seu funcionament es regulen pels Estatuts i per les normes esmentades a l article 27.2 d aquests Estatuts. Fins al 31 de desembre de 2008, els diferents òrgans de govern del Consorci del Transport Públic de l Àrea de Girona s han reunit en les sessions següents: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

42 El Consell d Administració, en 2 sessions ordinàries, els dies: 28 de maig de de novembre de 2008 El Comitè Executiu, en 7 sessions ordinàries, els dies: 30 de gener 10 de març 16 de maig 1 de juliol 2 de setembre 7 d octubre 10 de novembre i 1 sessió extraordinària el dia: 9 de gener de La Comissió Consultiva, en 1 sessió ordinària, el dia: 17 de desembre de Ratificació d inclusió dels Ajuntaments de l Àmbit del Consorci Per concretar la integració dels municipis que formen part de l àrea del Consorci, s ha disposat de l acord escaient segons el qual les corporacions locals corroboren les condicions per formar part de l àrea de l ATM, n assumeixen els drets i obligacions derivats des del moment constitutiu del Consorci, i verifiquen que la seva representació en els òrgans de govern del Consorci és exercida pels corresponents consells comarcals, en els casos que no hi tinguin representació institucional. Des dels consells comarcals s inicia el procés per a demanar la formalització de l acord pel que fa als municipis de la comarca, dins l àmbit del Consorci. Actuacions 2008 Informe de gestió L execució del programa d actuació de l any 2008 ha estat l oportunitat de desenvolupar i consolidar les tasques principals que havien encomanat al Consorci les administracions consorciades en els seus Estatuts. En l àmbit de la integració tarifària, aquesta important fita s ha assolit el dia 12 de juny amb l entrada en funcionament de la targeta T-MES, però no és fins al dia 15 de setembre que el sistema tarifari integrat del Consorci ha estat plenament en funcionament, amb la posada a la venda de tots els títols previstos per l any Quant al finançament del sistema, s ha treballat per redactar el contingut dels contractes programa i del conveni d adhesió del Consorci amb els 42 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

43 operadors. També s han fet les reunions i gestions necessàries per aprovar les quanties de l aportació econòmica dels consorcis als operadors integrats. També es detallen les actuacions relatives al seguiment de l execució de les millores de freqüències i parades de les línies d autobusos, tant interurbanes com urbanes, així com les noves millores que s han establert al llarg de l any També, des de gerència, s han mantingut diverses reunions amb els representants municipals de l àmbit per tal d establir una comunicació més propera amb els ajuntaments que formen part del Consorci. Pel que fa al finançament del Consorci, el Consell d Administració de data de 14 de gener de 2008 va aprovar l aportació econòmica de les parts consorciades a partir d una fórmula que és el resultat del consens previ. Aquest consens, implica una aportació del 85% del pressupost, a càrrec de la Generalitat de Catalunya, i del 15% pels ens locals. En relació amb els temes de comunicació, el Consorci ha impulsat tota una sèrie d actuacions, per tal de donar a conèixer la nova imatge de l ATM i per comunicar i difondre el sistema tarifari integrat, per impulsar l ús i la fidelització dels títols ATM. En el comparatiu de viatgers de les línies de l ATM entre el 2007 i el 2008, s ha observat un increment considerable de la demanda d un 17,33 %, tenint en compte que l any anterior ja hi havia un percentatge acumulat del 20,2 % d increment de viatgers. Aquest estudi comparatiu s analitza en detall i confirma l encert de la creació del Consorci i de la implantació del sistema tarifari integrat. Integració tarifària Marc de referència i trets bàsics del sistema tarifari integrat Una de les actuacions del Consorci consisteix en desenvolupar un nou sistema tarifari, integrat entre les diferents xarxes de transport públic per carretera: tant urbans com interurbans. La finalitat del nou sistema tarifari integrat és contribuir a posicionar el transport col lectiu com a un sistema únic, global, que sigui competitiu en relació amb el vehicle privat, per tal de fer-lo més atractiu per a les persones usuàries actuals i potencials. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

44 Els objectius principals es poden resumir amb els punts següents: Unificar l oferta de títols i tarifes de les xarxes de transport públic i simplificar l accés als diferents mitjans. Establir una oferta de títols per fidelitzar les persones usuàries del transport públic amb una gamma de títols més atractius econòmicament Afavorir l efecte xarxa i despenalitzar l intercanvi modal. Compensar les desigualtats territorials tant en l àmbit tarifari com en el de l oferta. Facilitar l adquisició del títol de transport mitjançant una xarxa de distribució i recàrrega de títols de transport. Homogeneïtzar la informació sobre els serveis. En general, implementar una política més atractiva i homogènia que impulsi l ús de títols de transport comuns, independentment del mode de transport i que unifica les tarifes de l àrea. El sistema tarifari integrat abasta geogràficament els municipis de l àmbit del Consorci, format per 46 municipis de les comarques del Gironès, part del Pla de l Estany i part de la Selva, dividit en 3 zones tarifàries. 44 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

45 Modalitats de títols de transport ATM Les modalitats de títols oferts a les persones usuàries són les següents: T-10: títol multiviatge que permet fer 10 desplaçaments integrats en tots els modes de transport segons les zones a travessar (d 1 a 3 zones). Títol multipersonal i horari. Té un cost inicial d adquisició de 2 euros. Carregable amb 10, 20 o 30 viatges. T-10/30: títol multiviatge que permet fer 10 desplaçaments integrats en tots els modes de transport segons les zones a travessar (d 1 a 3 zones). Validesa: 30 dies consecutius des de la primera validació. Títol unipersonal i horari. Té un cost inicial d adquisició de 2 euros. T-50/30: títol multiviatge que permet fer 50 desplaçaments integrats en tots els modes de transport segons les zones a travessar (d 1 a 3 zones). Validesa: 30 dies consecutius des de la primera validació. Títol unipersonal i horari. Té un cost inicial d adquisició de 3 euros. Els títols T-10, T-10/30 i T-50/30 permeten fer un màxim de 3 transbordaments a diferents modes de transport en un mateix desplaçament i amb limitacions horàries d 1 hora i 15 minuts per a 1 zona, d 1 hora i 30 minuts per a 2 zones i d 1 hora i 45 minuts per 3 zones. T-Mes: títol de transport que permet fer un nombre il limitat de desplaçaments, a les zones delimitades per la primera validació, en tots els modes de transport segons les zones a travessar (d 1 a 3 zones). Validesa: 30 dies consecutius des de la primera validació. Títol personalitzat mitjançant DNI. Té un cost inicial d adquisició de 3 euros. Preus dels títols de transport per l exercici 2008: Títols 1 Zona 2 Zones 3 Zones T 10 8,40 15,60 21,60 T10/30 7,20 13,00 18,00 T50/30 27,00 45,00 65,00 T-MES 42,00 60,90 82,30 Calendari d implantació En el transcurs de l any 2008, el Consorci ha estat treballant conjuntament amb les companyies de transport, ATM, DGTT, consultors i tècnics per posar en marxa el projecte de la integració tarifària. El calendari d implantació dels diferents títols ha estat el següent: Títol Implantació T- MES 12 de juny de 2008 T-50/30 14 de juliol de 2008 T de setembre de 2008 T-10/30 15 de setembre de 2008 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

46 Desenvolupament del sistema tarifari integrat El 25 de maig de 2007, en una reunió amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, s estableix el pla d actuació a seguir per a desenvolupar els diferents sistemes tarifaris integrats en cadascun dels àmbits de les ATM, garantint l homogeneïtat del sistema. Per aquest motiu, es crea la Taula Tècnica de Seguiment. La Taula Tècnica és l organisme de coordinació i cercador de sinergies. Està constituït pel Servei de Planejament i Estudis de la Direcció General del Transport Terrestre, els gerents dels consorcis de l àrea de Lleida, de Tarragona i de Girona, i consultors de suport extern. Aquesta Taula es reuneix setmanalment cada divendres per realitzar un important esforç de coordinació, producció i generació de sinergies, elaborant, entre d altres, els documents següents: Especificacions tècniques dels sistemes de validació i venda (SVV) Especificacions tècniques del sistema de gestió de la integració (SGIT). Especificacions tècniques de la tecnologia sense contacte (TSC) Protocols d actuació per a persones usuàries, operadors i tècnics. Un aspecte important és la implantació tecnològica del sistema i la seva articulació. Els sistemes de validació i venda es componen principalment de l equip de validació embarcat, el sistema de comunicacions i el sistema centralitzat de gestió. Per la dotació dels equips de validació i venda realitzada pels operadors de transport interurbans, s arriba a un acord de col laboració amb FECAV, per coordinar de manera conjunta el procés de contractació, aportant assessorament tècnic i gestionant la instal lació dels esmentats equips. Al mes de maig de 2008 s han instal lat els equips de validació i venda a bord dels autobusos. Durant l any 2008 s ha treballat per codificar les dades necessàries, coordinant els operadors amb consultors, tècnics i DGTT, per al funcionament de les màquines validadores. A partir de la seva instal lació s ha efectuat un seguiment de la seva operativitat. El sistema de gestió de la integració tarifària (en endavant SGIT), és el centre de gestió i recepció de totes les dades que generarà el funcionament del sistema tarifari integrat, i el processament d aquestes dades permetrà gestionar tota la informació econòmica i estadística del sistema. El SVV està destinat a les empreses operadores de serveis regulars de transport públic col lectiu de viatgers per carretera en règim de gestió indirecta dins de l àmbit competencial de l ATM. L homogeneïtzació d aquests sistemes és el pas previ per permetre la integració tarifària a 46 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

47 Girona. Es comunicaran via GPRS (telefonia mòbil) amb el SGIT, enviant totes les dades de validacions. Alhora, el SGIT gestionarà la informació rebuda per a les liquidacions amb els diferents operadors i punts de la xarxa de venda i recàrrega. S han fet gestions de coordinació i control des de l ATM a fi de posar-lo en funcionament a finals de l any Centre d atenció al client El Consorci ha creat un centre d atenció al client (CAC) ubicat a l estació d autobusos de Girona. Aquest centre es va crear el 12 de juny de 2008 amb les finalitats següents: Venda de targetes ATM Recàrrega de títols ATM Personalització de targetes Informació a les persones usuàries Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

48 Punts de venda i recàrrega A part del CAC, el Consorci ha treballat per crear una xarxa de punts de venda i recàrrega per fer més accessible a les persones usuàries la comercialització dels títols ATM amb els següents canals de distribució i recàrrega: Estancs, Quioscos, Llibreries/papereries, d altres A més d aquests punts, les persones usuàries podran fer recàrregues directament en els autobusos, però no podrà adquirir una nova targeta. Previsions 2009 A finals d any 2008 s ha començat a unifi car l oferta de títols i tarifes de la xarxa del transport públic integrat. S han determinat i publicat les tarifes 2009 en el DOGC, i s ha presentat i justificat l increment de la tarifa mitjana ponderada 2009 (TMP) a la Comissió de Preus de Catalunya. Aquest increment de la TMP per l any 2009 s ha situat en un 5,32 % respecte de l estimació de tancament de l any 2008, inferior al 5,4 % acordat per la Comissió de Preus (DOGC núm. 5071, de 3 desembre de 2008). Cal remarcar que en aquest càlcul s han pres en consideració els títols integrats del Consorci, el preu dels títols propis dels operadors adherits al sistema tarifari integrat. Les tarifes 2009 aprovades per Consell d Administració del 27 de novembre de 2008 són les següents: Títols 1 Zona 2 Zones 3 Zones T 10 8,70 16,60 23,20 T10/30 7,60 13,80 19,00 T50/30 28,50 47,70 68,20 T-MES 44,00 63,00 86,00 Resultats obtinguts Les vendes de targetes obtingudes, en data 31 de desembre de 2008, amb la integració tarifària es reflecteixen en les dades següents: Vendes targetes i títols ATM fins al 31/12/2008 Targetes venudes (plàstics) Recàrregues Total títols venuts Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

49 Distribució vendes de títols ATM Títols T-10 17% Títols T-Mes 7% Títols T-10/30 Títols T-50/30 Finançament del sistema Per assegurar l equilibri econòmic dels operadors del transport públic amb la posada en marxa del Pla de serveis i amb l entrada en funcionament del sistema tarifari integrat al juny de 2008, es redacten dos documents específics per a cada cas: Contracte programa Conveni d adhesió Al llarg del 2009, aquests dos contractes quedaran integrats en un sol document. Les empreses de transport de viatgers integrades són les següents: Transports Elèctrics Interurbans Autocars Ferrocarrils d Olot a Girona Autocars Rafael Mas Autocars Martí Pi Barcelona Bus Sarfa Bus Autocars Hispano Hilarienca Transports Municipals del Gironès Contracte programa Aquest document és el contracte que se signa entre el Consorci i les diferents empreses públiques i privades de transports de viatgers, amb l objectiu de dotar la prestació del Pla de serveis d un marc estable de finançament i, alhora, determinar les condicions de prestació, els objectius, els indicadors de seguiment i el règim econòmic dels serveis de transport públic gestionats per l empresa, per tal de garantir la necessària Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

50 continuïtat d aquests serveis regulars de transport públic de viatgers. És el cost dels serveis de transport per carretera que ha estat deficitari i que sol ser atribuïble a línies de demanda escassa. Durant l exercici 2008 s ha treballat en la negociació i redacció dels contracte programa amb els operadors públics integrats en l àmbit del Consorci. S ha revisat el seu contingut i s ha utilitzat el nou model de costos, negociat entre la DGTT i FECAV, per obtenir les quanties a subvencionar. Així mateix, s ha continuat amb la transferència de diners a compte del contracte programa que es van signar l any 2007, i s han formalitzat bestretes de fins al 80% per cobrir les quanties de l exercici 2008, amb imports del Conveni d Adhesió Aquest document vol estipular els mecanismes per compensar el decrement d ingressos de l operador per la baixa de tarifes que implica la integració tarifària i distribuir els ingressos dels títols ATM en funció de la cadena modal de validacions. S han realitzat reunions continuades amb DGTT, FECAV, els representants dels operadors de transport i les ATM de Lleida i Tarragona per consensuar el seu contingut i fórmules. Seguiment i execució del Pla de millores Des de la seva constitució, l estiu de l any 2006, el Consorci ha treballat per millorar els recorreguts de transport públic i crear-ne de nous, amb l objectiu de cobrir totes les necessitats de mobilitat dels municipis de les comarques de l àmbit del Consorci. En el transcurs de l any 2006 i de l any 2007, es van implementar un total de 27 millores de línies d autobusos. Aquestes actuacions són les definides en el Pla de serveis del Consorci i són el resultat d un procés d anàlisi i valoració de les principals necessitats de millora identifi - cades en la Ponència tècnica de novembre de Les noves actuacions del Consorci es regiran pel Pla de transports de viatgers de Catalunya (PTVC) , que es va aprovar recentment. Aquest Pla és el pla territorial sectorial que defineix les directrius i les línies d actuació per als propers anys per a la millora de l oferta dels serveis de transport públic a Catalunya i la gestió del conjunt del sistema, amb l horitzó de la plena integració de tot Catalunya al Aquest Pla preveu un conjunt de mesures i actuacions per a la confi guració d un sistema nacional de transport públic que doni una cobertura integral a les necessitats de mobilitat de la ciutadania amb independència del mode de transport utilitzat. Algunes de les actuacions proposades pel que fa als serveis ferroviaris resten condicionades pel traspàs de les competències reconegudes a l Estatut d Autonomia de Catalunya en relació amb els serveis gestionats per RENFE. 50 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

51 Al llarg de l any 2008 s ha efectuat un seguiment i un control de la correcta execució de les actuacions , i des de gerència, s han realitzat diverses reunions amb els ajuntaments de l àmbit del Consorci, mantenint així una comunicació més propera amb els representants municipals que formen part del Consorci. Aquesta comunicació continuada ha permès recollir un seguit de propostes i/o necessitats gestionades a través del Consorci. Les principals millores assolides al llarg de l exercici 2008 han estat les següents: Millora de la línia 6 de TEISA Projecte COIET, en el bus Pla de l Estany Projecte als polígons industrials. La T Promoció Millora de la línia de 6 de TEISA Els Consorci ha realitzat diverses gestions per a modifi car els horaris i els trajectes de la línia L-6 de la companyia TEISA, després d una demanda reiterada per part de l Hospital Josep Trueta per a millorar accessos i freqüències i els ajuntaments de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis. La modificació d aquesta línia permet, al mateix temps, donar resposta a una demanda històrica de l Ajuntament de Girona, per ampliar la freqüència de dos dels barris de la ciutat, Vila -Roja i Font de la Pólvora. Després d haver efectuat diversos estudis i treballs, s acorda, juntament amb el DPTOP, modificar el traçat. S ha consensuat, juntament amb el DPTOP i amb els ajuntaments afectats, la millora de la línia que s ajustés a les necessitats de mobilitat dels ciutadans dels municipis. Aquesta actuació s inclou en el marc de mesures de potenciació i millora de la xarxa de transport públic de viatgers per carretera i respon a les directrius fixades en el PTVS Projecte COIET, bus Pla de l Estany Després de rebre la sol licitud del president del Consell Comarcal del Pla de l Estany, el Sr. Jordi Xargay, i de la Sra. Núria Carreras, vicepresidenta 2a del Consell Comarcal del Pla de l Estany i presidenta del Centre Ocupacional per Persones amb Discapacitat Psíquica (COIET) sobre l obtenció d un servei de transport públic que arribi a la seu del Consell Comarcal i al centre del COIET, el Consorci ha mantingut diverses converses amb el president i els tècnics del Consell Comarcal per tal d analitzar la petició, per tal de valorar la seva viabilitat i per poder elaborar propostes sobre aquesta qüestió. Les modificacions es plantegen sobre les dues línies urbanes de Banyoles i el Pla de l Estany. Aquestes propostes s elaboren sobre la base que aquestes modificacions no impliquin un increment pressupostari. Es tracta doncs, de modificar recorregut i horaris mantenint els mateixos km/h de recorregut. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

52 Durant l any 2008 no s arriba a un consens entre les propostes presentades pel Consorci, i es preveu la presentació de noves propostes al llarg de l any Projecte als polígons industrials. La T - Promoció Continuant un projecte iniciat per Gesmopoli, l ATM de l Àrea de Girona ha treballat per posar en marxa una campanya per a distribuir un total de 600 targetes integrades recarregables, amb 2 viatges gratuïts cadascuna, entre els treballadors de 40 empreses ubicades a la zona de l aeroport de Girona i la CIM la Selva. El cost d aquesta actuació l assumeix el mateix Consorci. L objectiu és atraure nous viatgers aprofitant els desplaçaments a les àrees que concentren un volum més important de treballadors, apropant els avantatges del sistema tarifari integrat pel que fa a l estalvi econòmic que representa, i les millores introduïdes a les línies d autobús que connecten amb aquestes zones. Pla director de mobilitat de les Comarques de Girona El Pla director de mobilitat és l instrument que ha d orientar totes les actuacions i les polítiques de mobilitat futures del Consorci en l àmbit d estudi. La proposta del Pla inclourà una diagnosi de la situació actual de la mobilitat a l àrea de Girona, amb un clar predomini del transport privat. Pretendrà, com a fita general, incrementar el pes del transport públic. Aquest Pla es va iniciar al principi de l any 2008 i està previst que s acabi durant l any Finançament del Consorci El 14 de gener de 2008, el Consell d Administració va reunir-se per aprovar el pressupost del Consorci per a l exercici 2008, que preveu l estat d ingressos i despeses. A continuació, adjuntem el quadre resum de les aportacions econòmiques aprovades en el pressupost de l any 2008: Quadre resum de les aportacions del Pressupost 2008 Aportacions 2008 Administració de la Generalitat ,00 Transferència del Departament de Política Territorial i Obres Públiques Ens locals ,00 Ens locals i corporacions locals Total ,00 52 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

53 L aportació dels ens locals es determina segons la quantitat proporcional al nombre d habitants de cada municipi en relació amb el total. Segons l acord del Consell d Administració del mes de gener 2008, aprovaren les quanties per a l exercici 2008 en funció del cens d habitants Així, doncs, l aportació de les entitats locals al Consorci per a l any 2008 és de , que representen un 15% dels costos totals del Consorci, i la de la Generalitat de Catalunya és de , que representa un 85% de les aportacions. Comunicació L objectiu principal de les actuacions de comunicació realitzades és que el conjunt de la ciutadania conegui i valori favorablement la tasca del Consorci, a més d implantar el sistema tarifari integrat a l àrea de Girona. Amb la finalitat de dotar d una imatge global, des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques s ha unificat la imatge corporativa de totes les entitats que formen part del DPTOP, d aquesta manera el Consorci, com la resta de consorcis del transport públic, ha canviat la seva imatge. Així mateix, per tal de donar a conèixer el funcionament del sistema tarifari integrat, el Consorci ha elaborat i difós un quadríptic informatiu i tríptic de tarifes. Amb la intenció de mantenir un contacte directe amb els ajuntaments, s han mantingut diverses reunions amb els ajuntaments i consells comarcals que formen part del Consorci, per donar suport a les seves inquietuds i propostes. En relació amb el web del Consorci, s han actualitzat el mapa de zones, les tarifes i les línies de l àmbit. S ha pres contacte amb una empresa dissenyadora de webs per tal de tornar a crear la nostra d acord amb la normativa de entorns web de la Generalitat de Catalunya. Altres actuacions dins l àmbit de comunicació que cal remarcar són totes aquelles campanyes mediàtiques realitzades per difondre el sistema tarifari integrat i promoure l ús de targetes i títols ATM. Nova imatge corporativa del Consorci El Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha desenvolupat el Programa d Identificació Visual (PIV) per tal d homogeneïtzar la imatge corporativa de totes les entitats que formen part del DPTOP, d aquesta manera l ATM de l Àrea de Girona, com la resta d ATM ha canviat la seva imatge corporativa. Al llarg de l any 2008, el Consorci ha iniciat el procés d adaptació de diferents elements visuals: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

54 Nou logotip identificatiu Firma electrònica Fons d escriptori Targetes de visites Papereria Placa identificativa a les oficines Servei d atenció telefònica Es crea un servei telefònic 902. És un mitjà de comunicació per a les persones usuàries, a través del qual poden accedir a tota la informació de serveis de transport públic, emmarcats dins l àmbit del Consorci Adhesius autobusos Aplicació del logo de l ATM de l Àrea de Girona en vinils adhesius per als autobusos amb la nova imatge corporativa Campanya de llançament del sistema tarifari integrat Per tal de donar a conèixer el funcionament del sistema tarifari integrat, el Consorci ha elaborat una campanya de llançament, en la qual es van incloure diferents tipus de mitjans de comunicació. 54 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

55 Campanya sobre la última fase del sistema tarifari integrat La segona fase de la campanya es va enfocar a diverses emissores de ràdio: Onda Rambla, Catalunya radio, Rac105 i Radio Girona. Campanya revistes locals gratuïtes Anuncis a revistes gratuïtes locals Fira de Girona Del 28 d octubre de 2008 al 2 de novembre de Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

56 Recull de premsa El Consorci s ha subscrit al Diari de Girona i a El Punt per poder tenir les notícies de primera mà. Addicionalment, a través dels buscadors de Internet, s han efectuat un recull de premsa de totes aquelles notícies sobre el Consorci i el Transport públic en general. Notes de premsa A través del l Oficina de Premsa del DPTOP, s han redactat diverses notes de premsa. En motiu de: L inici de la integració tarifària, el dia 12 de juny de Sortida de la T-Mes La posada en marxa de la T-50/30, el dia 14 de juliol. L última fase de la integració tarifària, el dia 15 de setembre, amb la implantació de la T10 i la T10/30. Les reunions del Consell d Administració del Consorci, que es van reunir el 14 de gener, el 28 de maig i el 27 de novembre, per tractar la situació actual i les actuacions del Consorci. Altres. Suport a la campanya setmana de la Mobilitat i Tasta m El Consorci dóna suport a les activitats organitzades pel DPTOP i l ATM de Barcelona, amb motiu de la campanya de la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura (SMSS) que va tenir lloc del 22 al 29 de setembre de Aquest any, com a novetats de promoció d aquesta campanya, s han dissenyat dos quioscos mòbils. Un quiosc va ser utilitzat per fer arribar la campanya a diversos municipis de l àmbit, i l altre, compartit amb l Ajuntament de Girona, es va ubicar a l estació d autobusos de Girona. Una altra novetat va ser la participació de les escoles. Es va enviar el material imprès als Ajuntaments que formen part de l ATM àrea de Girona, per repartir-ho en el seu territori i a les escoles que així ho van sol licitar. Des de l ATM és va coordinar totes aquestes actuacions. Pel que fa a la campanya Tasta m, va ser una iniciativa del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya per fomentar la lectura. El Consorci va demanar la col laboració dels ajuntaments del nostre àmbit per tal obtenir tota la informació necessària i facilitar l enviament del material sobre la Campanya. Web Actualització i reestructuració de la informació del lloc web i s actualitzen continguts en tots els apartats. 56 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

57 Es fan gestions per canviar la pàgina web, per tal d adaptar-la a la nova imatge corporativa i a la normativa vigent. Resultats obtinguts Comparatiu de viatgers totals Dades bàsiques mensuals. Any 2008 Any Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Incr. % 20,72% 26,94% 5,50% 35,74% 8,86% 13,91% 26,47% 12,80% 21,47% 18,03% 7,37% 15,33% Comparativa de viatgers gen feb mar abr mai jun jul ago set oct nov des Comparativa interanual de viatgers Creixement interanual de viatgers de l àrea de l ATM Serveis feb07 mar07 abr07 mai07 jun07 jul07 ago07 set07 oct07 nov07 des07 gen08 -gen08 -feb08 -mar08 -abr08 -mai08 -jun08 -jul08 - ago08 - set08 -oct08 -nov08 -des08 Urbans Interurbans Totals Serveis gen07-des07 gen08-des08 % Inc. Urbans ,11% Interurbans ,05% Totals ,33% Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

58 Memòria econòmica Balanç de situació, compte de resultats i pressupost 2009 Balanç de situació ACTIU IMMOBILITZAT , ,85 Immobilitzat material , ,85 Construccions , ,85 ACTIU CIRCULANT , ,52 Deutors , ,61 Deutors pressupostaris , ,61 Inversions financeres temporals 2.600, ,00 Fiances i dipòsits constituïts a curt termini 2.600, ,00 Tresoreria , ,91 Tresoreria , ,91 Total actiu , ,37 PASSIU FONS PROPIS , ,98 Patrimoni , ,00 Patrimoni , ,00 Resultats d exercicis anteriors ,98 Resultats d exercicis anteriors ,98 Resultats de l exercici , ,98 Resultats de l exercici , ,98 CREDITORS A CURT TERMINI , ,39 Creditors , ,39 Creditors pressupostaris 6.950, ,52 Creditors no pressupostaris , ,50 Administracions Públiques 5.316, ,37 Total passiu , ,37 Compte de resultats INGRESSOS , ,58 Altres ingressos de gestió ordinària , ,59 Altres ingressos de gestió 3,00 Ingressos accessoris i altres de gestió corrent 3,00 Altres interessos i ingressos assimilats , ,59 Altres interessos , ,59 Transferències i subvencions , ,99 Transferències corrents , ,99 DESPESES , ,60 Despeses de funcionament dels serveis i prestacions socials , ,10 58 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

59 Despeses de personal , ,71 Sous, salaris i assimilats , ,71 Despeses socials , ,00 Altres despeses de gestió , ,39 Serveis exteriors , ,39 Transferències i subvencions , ,48 Transferències i subvencions corrents , ,48 Pèrdues i guanys extraordinaris 0,01 0,02 Despeses i pèrdues d altres exercicis 0,01 0,02 Resultat de l exercici , ,98 Pressupost 2009 Despeses Art./Denominació IMPORT 2009 Capítol 1. REMUNERACIONS DEL PERSONAL PERSONAL LABORAL , Personal d empreses i d altres entitats del sector públic Personal d alta direcció i assimilat ,00 Personal laboral ,00 15 INCENTIUS AL RENDIMENT I ACTIVITATS EXTRAORDINÀRIES 2.700, Incentius al rendiment Productivitat 2.700,00 16 ASSEGURANCES I COTITZACIONS SOCIALS , Quotes socials Seguretat Social ,00 Capítol 2. DESPESES CORRENTS DE BÉNS I SERVEIS 20 LLOGUERS I CÀNONS , Lloguer i cànons de terrenys, béns naturals, edificis i altres construccions Altres lloguers i cànons de terrenys, béns naturals, edificis i altres construccions ,00 Prestacions periòdiques derivades d altres drets de superfície 1.400, Lloguers i cànons d equips per a procés de dades i programari Lloguers i cànons d equips per a procés de dades i programari ,00 21CONSERVACIÓ I REPARACIÓ 2.000, Conservació, reparació i manteniment de terrenys, béns naturals, edificis i altres construc. Conservació, reparació i manteniment de terrenys, béns naturals, edificis i altres construc ,00 22 MATERIAL, SUBMINISTRAMENTS I ALTRES , Material d oficina Material ordinari no inventariable 6.800,00 Premsa, revistes, llibres i altres publicacions 1.000, Subministraments Aigua i energia 1.500,00 Compra de mercaderies i matèries primeres ,00 Altres subministraments 7.500, Comunicacions Comunicacions postals, telefòniques i altres 2.000,00 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

60 224 Despeses d assegurances Despeses d assegurances 400, Despeses diverses Exposicions, certàmens i altres activitats de promoció 3.200,00 Publicitat, difusió i campanyes institucionals ,00 Publicacions i edictes als diaris oficials 4.000,00 Desenvolup. Programes seguretat i salut laboral en treball per prevenció de riscos laborals 498,00 Altres despeses diverses 1.000, Treballs realitzats per altres empreses Neteja i sanejament 2.600,00 Estudis i treballs tècnics ,00 Gestió de centres i serveis ,00 Altres treballs realitzats per altres empreses ,00 23 INDEMNITZACIONS PER RAÓ DEL SERVEI 7.000, Dietes, locomoció i trasllats Dietes, locomoció i trasllats 5.000, Altres indemnitzacions Altres indemnitzacions 2.000,00 Capítol 4 TRANSFERÈNCIES CORRENTS 46 A ENS I CORPORACIONS LOCALS , A corporacions locals A corporacions locals ,00 47 A EMPRESES PRIVADES , A empreses privades A empreses privades ,00 Capítol 6 INVERSIONS REALS 64 INVERSIONS EN MOBILIARI I ESTRIS 9.000, Inversions en mobiliari i estris Inversions en mobiliari i estris 9.000,00 65 INVERSIONS EN EQUIPS DE PROCÉS DE DADES I TELECOMUNICACIONS , Inversions en equips de procés de dades i telecomunicacions Inversions en equips de procés de dades i telecomunicacions ,00 Ingressos Art./Denominació IMPORT 2009 Capítol 3. TAXES, VENDES DE BÉNS I SERVEIS I ALTRES INGRESSOS 39 ALTRES INGRESSOS 399 Ingressos diversos Altres ingressos diversos ,00 Capítol 4 TRANSFERÈNCIES CORRENTS 41DE L ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT , De la Generalitat, per finançar despeses de funcionament Del departament de Política Territorial i Obres Públiques ,60 46 D ENS I CORPORACIONS LOCALS , D ajuntaments Altres transferències d ajuntaments ,40 60 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

61 Centre Internacional d Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC) D ençà del seu naixement l any 1993, el Centre Internacional d Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC) en col laboració amb el Laboratori d Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya (LIM/UPC) ha augmentat el seu nivell d activitat. En aquests set anys de col laboració pròpiament, s ha passat d un projecte a una realitat, consolidant a Catalunya un grup punter en enginyeria marítima amb projecció internacional. El Centre Internacional d Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC) és un consorci públic format per la Generalitat de Catalunya (Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Departament de Medi Ambient, Departament d Agricultura, Ramaderia i Pesca, i Departament d Universitats, Recerca i Societat de la Informació) la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la International Federation of Institutes for Advanced Study (IFIAS), amb el suport del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA/ONU). El Laboratori d Enginyeria Marítima(LIM/UPC), centre específi c de recerca de la Universitat Politècnica de Catalunya, s emmarca en l àmbit del Departament d Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental (DEHMA) de l Escola d Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona. Aquest document pretén, de manera resumida, presentar les activitats realitzades per aquestes dues institucions durant l any 2008, i té relació amb l aprovació de l addenda a l Acord de col laboració del 17 de febrer de 1994 per a la coordinació i relació entre el Laboratori d Enginyeria Marítima de la UPC i el CIIRC. Els objectius principals d aquesta addenda són l optimització d esforços, l augment de competitivitat dels projectes conjunts i assolir una gestió àgil i efi cient del CIIRC-LIM/UPC, integradament amb l E.T.S. de Enginyers de Camins, Canals i Ports i la Universitat Politècnica de Catalunya i les seves infrastructures per a, d aquesta manera, no entrar en duplicitats i competències. Es pot descriure la missió d aquestes institucions com: MILLORAR EL CONEIXEMENT EN ENGINYERIA MARÍTIMA I FORMAR PROFESSIONALS ESPECIALITZATS D ALT NIVELL Les diferents activitats esmentades en aquest document responen al desenvolupament del coneixement en les diferents línies de recerca sobre les que s especialitza el Grup, així com a la implementació del Programa CIIRC/LIM de recursos costaners, iniciat al 1994 com a conseqüència de la col laboració entre les dues institucions. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

62 Són objectius d aquesta col laboració iniciar i coordinar l execució d estudis relacionats amb la zona costanera i els recursos costaners, desenvolupar i disseminar eines que ajudin a la presa de decisions i a la gestió dels recursos costaners, iniciar i coordinar l establiment de programes de formació relacionats amb la problemàtica de la zona costanera i dels seus recursos, facilitar la transferència de tecnologia i coneixement cap a la indústria i l Administració, promoure la difusió i l intercanvi d informació, promoure l organització de reunions internacional, i consolidar al Laboratori d Enginyeria Marítima de la UPC com a grup d excel lència universitària amb projecció internacional. Programa CIIRC / LIM de recursos costaners La zona costanera representa un dels sistemes més complexos, diversos i productius de la Terra. En aquesta zona d interfase entre la terra i el mar opera un sistema molt complex de relacions que es troba en unes condicions d equilibri altament vulnerables, a causa dels elevats nivells d ús assolits en els diferents processos i elements que la conformen. Prop d un 60% de la població mundial viu en els 60 primers quilòmetres de costa. Des del punt de vista de la pressió d ús per part de l home, cal remarcar que prop d un 60% de la població mundial viu en els 60 primers quilòmetres de costa. Aquesta proporció dia rere dia creix ràpidament, a causa del creixement de la població, i la migració fi ns a aquestes zones, amb la creació de grans urbs (denominades actualment megacities). Quant a les activitats socioeconòmiques, una gran proporció es desenvolupen a la costa, i moltes que ho fan en l interior del territori, tenen relació amb la costa en alguna fase del seu procés. Aquesta pressió de l ús d origen antròpic exercida sobre els recursos naturals va en augment. Això pot provocar, i provoca en múltiples ocasions, assolir nivells de sobrexplotació dels recursos que impedeixen la seva recuperació. A més a més, tant des del punt de vista quantitatiu com qualitatiu es pot afirmar que la zona costanera constitueix una zona de vital importància per al manteniment de l ecosistema des d una perspectiva global. Les múltiples activitats socioeconòmiques, així com els diferents processos del sistema natural, competeixen per uns recursos que es troben de 62 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

63 forma limitada. Per tal que es mantingui uns nivells de productivitat adequats, s ha de millorar la gestió de les activitats consumidores d aquests recursos. El procés de gestió ha de tenir en compte en tot moment el caràcter dinàmic del sistema i adaptar-se a les seves necessitats, i l objectiu fonamental és millorar els nivells de benestar de l ésser humà de manera sostenible en el temps. S ha de millorar la gestió de les activitats consumidores dels recursos costaners tenint en compte el caràcter dinàmic del sistema i adaptant-se a les seves necessitats. Un programa de gestió d aquest tipus pretén col laborar a millorar diferents aspectes en el procés del coneixement i la gestió dels recursos costaners i de la zona costanera des d una perspectiva pluridisciplinar i global. Producte de la col laboració entre el Centre Internacional d Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC) i del Laboratori d Enginyeria Marítima (LIM/UPC), s ha estructurat un Programa CIIRC/LIM de recursos costaners, coordinat conjuntament, amb diferents línies de treball encaminades a la consecució dels objectius específi cs següents: Millorar el coneixement del funcionament del sistema costaner a través de la promoció i l execució de projectes de recerca, tant bàsics com aplicats. Desenvolupar conceptes i eines d utilitat que ajudin a millorar la qualitat de la gestió costanera actual. Desenvolupar activitats de formació i transferència de tecnologia dins el camp dels recursos costaners, adreçades fonamentalment als gestors, científics i persones usuàries amb interessos a la costa. Desenvolupar activitats de difusió adreçades a la societat en general, a través de les quals millorar/augmentar la seva percepció/participació dins el camp del recursos costaners i de la zona costanera. Establir programes d intercanvi d informació, així com xarxes de treball, que afavoreixin la concertació entre els diferents agents socials, la identificació de problemes associats als recursos costaners, així com el disseny d activitats encaminades a la seva resolució, dins l àmbit nacional i internacional. El marc d aproximació utilitzat en el disseny de les activitats del Programa preveu quatre característiques principals: Tractament pluridisciplinar de la problemàtica costanera (mantenir un objectiu d equilibri entre el sistema natural -subsistemes físic, biològic i químic- i el sistema socioeconòmic). Tractament multiescalar tant en el temps com en l espai. Participació dels diferents sectors de la població amb interessos en la costa, tan a l eix vertical com a l horitzontal (administracions, científics i persones usuàries). Projecció internacional en les diferents línies de treball proposades. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

64 De manera esquemàtica podem representar les diferents línies de treball: Seu i adreça Centre Internacional d Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC) C. de Jordi Girona, 1-3, Campus Nord Edifici D Barcelona Tel Fax A/e: ciirc@upc.edu 64 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

65 Projectes La realització de projectes de recerca, a escala nacional i internacional, te com a objectiu millorar el coneixement actual del funcionament dels processos més importants que regeixen el sistema costaner a diferents escales espai-temporals. Recerca bàsica, orientada a generar una base de coneixement adequada sobre diferents processos de l ambient marí i costaner Recerca aplicada encaminada a la resolució de problemes concrets mitjançant el desenvolupament d eines tecnològiques. En aquest àmbit, el CIIRC-LIM/UPC és especialista en els fenòmens associats al subsistema físic. Tot i això, mitjançant la col laboració amb grups externs, es potencia l acoblament de conceptes i eines de diferents disciplines amb els quals predir el funcionament del sistema des d una perspectiva global. Línies de treball Hidrodinàmica costanera i estuàrica Estudi dels processos hidrodinàmics més rellevant en la zona costanera i en els estuaris. Entre els fenòmens estudiats teòrica i experimentalment, destaquen per la seva importància la turbulència a la zona de trencants, la propagació de l onatge, i la circulació de corrents. Les tècniques d estudi més utilitzades són la modelació numèrica tridimensional, el desenvolupament de models conceptuals, medicions de camp i de laboratori, i el processament d imatges. Les principals línies de treball són l hidrodinàmica costanera i estuàrica, el clima i la qualitat del medi ambient marí, la física i l enginyeria oceanogràfiques, la morfologia costanera, l enginyeria portuària i la gestió de la zona costanera i els recursos costaners. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

66 Clima i qualitat del medi ambient marí Anàlisi dels paràmetres representatius de l estat del mar, tant des d un punt de vista físic com ambiental. En el primer cas, caracteritzen l onatge en alta mar, tant a curt com a llarg termini. Des del punt de vista ambiental s estudien els processos de dispersió de contaminants actius i passius vessats al mar, mitjançant tres tipus de tècniques: registre in situ de variables físicoquímiques, simulació numèrica mitjançant models de convecció-difusió i observació remota. 66 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

67 Física i enginyeria oceanogràfi ques Estudi de fenòmens naturals oceanogràfi cs de naturalesa i escales diverses (ones de superfície lliure de curt període, marees, circulació geostròfica, corrents induïts per vent) que es desenvolupen a la plataforma i al talús continental. La metodologia d estudi incorpora l ús de tècniques d observació in situ (mitjançant perfiladors i instruments de registre autònom), modelització numèrica tridimensional i teledetecció en les bandes visibles, infraroges i de microones de l espectre electromagnètic. Morfologia costanera Identificació, quantificació i previsió dels processos físics que tenen lloc a la zona costanera, així com dels factors que els indueixen. Les activitats realitzades van des de la planificació de la zona costanera fi ns als estudis de previsió de l evolució de la línia de costa a mig i llarg termini. Es realitza un tractament i interpretació de dades de camp, càlculs de tasses de transport de sediments, balanços sedimentaris, anàlisi morfodinàmic de platges, identifi cació i quantificació de problemes costaners, estudi d impacte de zones costaneres sobre la morfologia del litoral, etc. Enginyeria portuària Disseny d estructures portuàries i de defensa de costes (dics d escullera, dics verticals, espigons, estructures submergides, revestiments i murs de protecció) mitjançant anàlisi experimental al canal d onatge del LIM/UPC (CIEM), el modelatge numèric i les dades de camp. Anàlisi de l estabilitat de les estructures i el seu impacte hidromorfològic. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

68 Gestió de la zona costanera i dels recursos costaners Anàlisi dels impactes relacionats amb l activitat humana sobre la franja costanera i, en especial, sobre els recursos costaners. Estudi de l optimització de la presa de decisions de gestió i planificació amb la finalitat de controlar l ús futur de la zona costanera, minimitzant els efectes negatius de les diferents accions empreses i utilitzant les eines tecnològiques actualment disponibles. 68 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

69 Àrees de treball Camp de l experimentació en laboratori Camp de l observació en la natura Camp de la simulació numèrica Llistat de projectes Generalitat de Catalunya Conveni de col laboració entre el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, el Departament de Medi Ambient i Habitatge i el Departament d Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya i el Centre Internacional d Investigació del Recursos Costaners, per a caracteritzar l estat de la zona costanera a Catalunya. Projecte europeu Sustainable Ballast Water Management Plant ( Bawapla) Projecte europeu Concepts and Science for Coastal Erosion Management (Conscience) Ministerio de Educación y Ciencia Acción integrada, preparación de un modelo híbrido de interacción oleaje/lecho marino (HI-OLE) Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

70 Ministerio de Medio Ambiente Dirección General de Costas. Convenio de colaboración entre la Dirección General de Costas, integrada en la secretaria del Territorio y Biodiversidad del Ministerio de Medio Ambiente y la Universidad Politécnica de Catalunya para la prestación de asistencia científica al plan de trabajo de la Dirección General de Costas. Ente Público de Puertos del Estado Desarrollo de un programa de control de la calidad del agua en zonas portuarias mediante simulación numérica y observaciones. Institut Geològic de Catalunya Estudi de caracterització numericoexperimental de tsunamis a les costes sud i est espanyoles dins el projecte CGL c03-03 del Ministerio de Educación y Ciencia (COSTE/RISTE) Projecte europeu Integrated flood risk analysus and management methodologies (Floodsite) Projecte europeu Modelling and assimilation for ROFI Environments. Limits and predictability (MARIE CURIE) Projecte europeu Climate change and Impact Research: the Mediterranean Environment (CIRCE) Projecte europeu Management team + Networking activities (Hydralab) Projecte europeu Transnational access to research infrastructures action (Hydralab III -Dias acceso) Projecte europeu Transnational access to research infrastructures action (Hydralab III - Viajes acceso) Projecte europeu Joint research activities (SANDS) Projecte europeu Joint research activities (COMIBBS) Ministerio de Educación y Ciencia Desarrollo de un modelo numérico predictivo del comportamiento de huevos y larvas de especies comerciales en el Golfo de Vizcaya con aplicación a la gestión de los recursos (MODEGG) Ministerio de Educación y Ciencia Hacia una reducción de riesgos marítimos usando modelado de alta resolución. 70 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

71 Ministerio de Educación y Ciencia ICTS 2008: Mejora de la ICTS Gran Canal de Oleaje CIEM (Infraestructura Científica y Tecnologica Singular) Generalitat de Catalunya Agencia Gestió Ajuts Universitaris Recerca Ajut per donar suport a les activitats del grup de recerca SGR 2005-LIM Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. Convenio de colaboración suscrito entre la Universidad Politécnica de Madrid, la Universidad de Alcalá de Henares y el CIIRC para la realización del proyecto de investigación Vulnerabilidad, impactos y adaptación al cambio climático: Estudio integrado sobre la agricultura, recursos hídricos y costas (ARCO). Ministerio de Ciencia e Innovación. Uso de estructuras submarinas degradables en la regeneración de praderas de posidonia oceánica.(erpo). Ministerio de Ciencia e Innovación. Vulnerabilidad costera a multiples agentes. Aplicación al litoral catalán. (VUCOMA) Ministerio de Ciencia e Innovación. Sistema de apoyo a la investigación del origen de vertidos ilegales en el mar. (AIDMAR) Ministerio de Educación y Ciencia. Delimitación funcional de los elementos de conservación como objetivo de la gestión integrada de zonas costeras: La estructura ecológica principal. Projecte europeu European Coastal-shelf sea Operational observing and forecasting system (ECOOP) Abencis Seapower, S.L. Convenio entre Abencis Seapower, S.L. y el LIM/UPC en el marco del potencial energético del Oleaje. Generalitat de Catalunya Contracte per l anàlisi de la problemàtica de la zona costanera de Blanes i zones properes. Ajuntament de Salou Convenio de colaboración para el desarrollo de un estudio de la influencia de la remodelación del Port de Salou sobre las playas de su entorno. Cabildo de Lanzarote Convenio de colaboración entre el Cabildo de Lanzarote y la UPC para la prestación de asistencia científi ca al plan energético de la Isla de Lanzarote. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

72 Generalitat de Catalunya Gestió i manteniment de la xarxa d instrumental oceanogràfic de la Generalitat de Catalunya (XIOM) Ministerio de Medio Ambiente Dirección General de Costasya Estudio de la evolución de la Duna de Valdevaqueros ( T.M. de Tarifa, Cadiz) y propuesta de actuación. Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria Conveni entre els consorcis CIMNE i CIIRC per l anàlisi numèriceexperimental del comportament de dics en talud. Ajuntament de Gandia Prestació d assistència científica i tècnica per a l avaluació del projecte d ampliació del Port de Gandia. Autoritat Portuària de Barcelona Estudio de las corrientes marinas en aguas abiertas próximas a la nueva bocana sur del Puerto de Barcelona. Ministerio de Educación y Ciencia Proyecto singular y estratégico de Energias Marinas Servei Meteorològic de Catalunya Conveni de col laboració entre el Servei Meteorològic de Catalunya i el CIIRC per al manteniment i desenvolupament de la predicció d onatge a Catalunya. Apropament costaner i portuari. Formació El Programa de formació especialitzat en Ciències del Mar estructura les diferents activitats de formació realitzades. Un dels eixos d activitat més importants pel Grup CIIRC-LIM/UPC és transmetre els coneixements adquirits als diferents projectes de recerca i de transferència tecnològica que es desenvolupen a través d activitats de formació 72 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

73 S estructura un Programa de formació especialitzat en Ciències del Mar en nivells, en funció de la durada de les diferents activitats, i es preveu un rang que va des de programes de doctorat fi ns a cursos d especialització. Aquest Programa, de caràcter pluridisciplinar, es considera la columna vertebral de les diferents activitats de formació realitzades pel Grup. Agrupades al voltant d aquest Programa, s aglutinen una sèrie d activitats de formació de caràcter més unidisciplinar, encarregades d oferir una formació de caràcter més especialitzat sobre temàtiques concretes. L objectiu final és consolidar un Programa amb estructura en cascada, en el qual uns cursos englobin d altres, i que permeti acomplir amb els requisits de compactació i flexibilitat, i oferir una visió de conjunt de la problemàtica costanera, a més de facilitar l elecció de cursos per part de l alumnat. Doctorat en Ciències del Mar Curs de doctorat conjunt entre la UPC, la Universitat de Barcelona (UB) i el Consell Superior d Investigacions Científiques (CSIC), amb l objectiu d oferir una visió pluridisciplinar de les ciències del mar en les seves cinc vessants: oceanografia física, oceanografia química, geologia marina, biologia marina i enginyeria marítima. Les assignatures impartides al doctorat en Ciències del Mar són: Oceanografia Física Clima Marítim i Ones de Superfície Lliure Enginyeria Marítima a la Zona Costanera Dispersió de Contaminants en Ambients Costaners Modelat Quasi-3D del Flux en Zona Costanera Transport de Sediments i Evolució Costanera Satèl lits en Oceanografia Màster en Enginyeria y Gestió Portuària El màster en Enginyeria i Gestió Portuària, organitzat pel Laboratori d Enginyeria Marítima del Departament d Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental (DEHMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), està promogut per l Ente Público de Puertos del Estado, Ports de la Generalitat, Autoritat Portuària de Barcelona, Autoritat Portuària de Tarragona, Autoridad Portuaria de Gijón i el Centre Internacional d Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC). Aquest Programa està dissenyat per donar resposta a la demanda existent en el sector portuari espanyol de professionals especialitzats en temes portuaris, tant des del punt de vista de l enginyeria com de la gestió. La col laboració en el programa d entitats productores de tecnologia portuària per una banda, i dels ports com a consumidors d aquesta Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

74 tecnologia, per un altre, ofereixen a l alumnat una visió practica i real de gran aplicació en el desenvolupament de les seves carreres professionals dins del sector portuari. A més a més, l ampli temari del Màster assegura també una visió actual dels temes més importants vinculats a l enginyeria i gestió portuària. S ha estructurat un Programa amb una orientació pràctica que permet a l alumnat assolir els conceptes i eines que s apliquen avui dia en un port, així com les tendències més actuals de desenvolupament en aquest camp. Màster internacional de Gestió de Zones Costaneres i Estuàriques El màster internacional de Gestió de Zones Costaneres i Estuàriques, organitzat pel Laboratori d Enginyeria Marítima del Departament d Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental (DEHMA) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), està promogut per la Fundación Carolina i el Centre Internacional d Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC). Erasmus Mundus El principal objectiu formatiu del màster Erasmus Mundus és preparar estudiants (25 de fora de la UE i 15 de la UE, amb formació d enginyeria marítima i enginyeria de costes) en els aspectes tècnics, de gestió i financers que són essencials per abordar, dins de la perspectiva de l enginyeria costanera i marítima, els reptes que planteja la sostenibilitat dels recursos i la gestió costanera. Aquest màster està format per un consorci de 5 universitats: Delft University of Technology (TU Delft), Norwegian University of Science and Technology (NUST), Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), University of Southampton (US)y City University (CU). Aquest màster té 2 anys de duració, i consta de 120 ECTS 1 que seran coberts per mitjà d una sèrie de cursos impartits en 4 (una per semestre) de les 5 institucions del Consorci i la realització d un projecte o tesina final. La totalitat dels cursos i el treball final seran realitzats en anglès. El Consorci ofereix un currículum únic dels cursos costaners i marins d una forma combinada que no es troba por si mateixa en cap universitat de la UE. Els alumnes realitzaran el seu primer any en les universitats de Trondheim i Delft respectivament, establint una base comuna. El tercer semestre permetrà l especialització en una de les altres tres universitats participants, seguit del quart semestre on es completarà la tesina de màster en qualsevol de les 3 universitats en què l alumne hagi estat matriculat. Les 3 àrees d especialització ofertes en el Programa són: Medi ambient i enginyeria (UPC) Medi ambient i gestió (US) Negocis i gestió (CU) 1 1 ECTS té una equivalència d unes 9 hores d interacció amb el professorat, més unes 16 hores de treball per compte de l alumne. Això representa un total de 25 hores totals de treball de l alumne. 74 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

75 Activitats de difusió Seminaris CIIRC 2008 Durant l any 2008 s han realitzat 11 seminaris Modelatge numèric en oceanografia costanera. Luigi Cavaleri Instituto di Scienze Marine (ISMAR-CNR). Italia Transport de sediments i evolució costanera. Ole Secher Madsen Massachussets Institute of Technology. USA Instrumentació en oceanografia física. Michael Collins University of Southampton- UK Gestió i planejament del sistema costaner. Robert J. Nicholls University of Southampton- UK Biogeoquímica marina Antonio Cruzado Centro de Estudios Avanzados de Blanes- CSIC- España Coastal risks and sediment transport. Experiences in Europe Magnus Larson Lund University. Suecia Risks and coastal management. Michael Collins University of Southampton- UK Coastal risks in coastal zones. Implications and the case of UK James Sutherland HR Wallingford- UK Model a llarg termini per a l evolució costanera. Leo Van Rijn. Delft Hydraulics- Holanda Clima de l onatge a la costa catalana. Peter Frigaard Aalborg University- Dinamarca Fluxes de nutrients en sistemes marins i costaners. Tarzan Legovic Rudjer Boskovic Institute - Croacia Es continua amb l edició i difusió del butlletí sobre les dades d onatge de la costa catalana. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

76 L any 2008 s han publicat 29 articles de revista i 4 tesis doctorals. Publicacions i presentacions Articles de revista Mösso, C., Sierra, J.P., Rodilla, M., Romero, I., Falco, S. González del Rio, J., Sánchez-Arcilla, A.. (2008). High vertical resolution sampling in density interfaces of estuaries and river plumes.. Estuaries and Coasts, 31 (5) : ISSN: Jiménez, J. A.; Guillen, J.; Falques, A.;. (2008). Comment on the article Morphodynamic classification of sandy beaches in low energetic marine environment by Gomez-Pujol, L., Orfila, A., Canellas, B., Alvarez-Ellacuria, A., Mendez, F.J., Medina, R. and Tintore, J. Marine Geology, 242, pp , MARINE GEOLOGY, 255 (1) : ISSN: Sanchez-Arcilla, A.; Gonzalez-Marco, D.; Doorn, N.; Kortenhaus, A.;. (2008). Extreme values for coastal, estuarine, and riverine environments. JOURNAL OF HYDRAULIC RESEARCH, 46 (2) : ISSN: Cáceres, I., Grifoll, M, González-Marco, D, Sánchez-Arcilla, A, Espino, M.. (2008). Relevance of Different Driving Terms in the Barcelona Harbor Winter Circulation: Field Study and Numerical Model Performance. JOURNAL OF WATERWAY PORT COASTAL AND OCEAN ENGINEERING-ASCE, 134 (5) : ISSN: X Sánchez-Arcilla, A.; Gómez-Aguar, J.; Egozcue, J.J.; Ortego, M.I; Galiatsatou, P.; Prinos, P.. (2008). Extremes for scarce data: The role of Bayesian and scaling techniques in reducing uncertainty. JOURNAL OF HYDRAULIC RESEARCH, 46 (Extra2) : ISSN: Caballero, A.; Pascual, A.; Dibarboure, G.; Espino, M.;. (2008). Sea level and Eddy Kinetic Energy variability in the Bay of Biscay, inferred from satellite altimeter data. JOURNAL OF MARINE SYSTEMS, 72 (1-4) : ISSN: Rabionet, I. C.; Garcia, V. G.; Galindo, M. R.;. (2008). Indicators for evaluating the impact of artificial islands on the Barcelona coast. COASTAL Management, 36 (3) : ISSN: Mendoza, E. Tonatiuh; Jiménez, José A.. (2008). Clasificación de tormentas costeras para el litoral catalán (Mediterráneo NO) Coastal storm classification on the Catalan littoral (NW Mediterranean). INGENIERIA HIDRAULICA EN MEXICO, 23 (2) : ISSN: German, A.; Maidana, M.; Espino, M.; Blasco, J.. (2008). A 3D numerical study of the water circulation in the corner of the Bay of Biscay. Revista de Investigación Marina, 3 ( ) : ISSN: X Mösso, C., Sierra, J.P., Rodilla, M., Romero, S., Falco, S., González del Rio, J., Sánchez-Arcilla, A.. (2008). High vertical resolution sampling in 76 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

77 density interfaces of estuaries and river plumes. Estuaries and Coasts, 31 (2) : ISSN: Caballero, A.; Espino, M.; Sagarminaga, Y.; Ferrer, L.; Uriarte, A.; Gonzalez, M.;. (2008). Simulating the migration of drifters deployed in the Bay of Biscay, during the Prestige crisis. MARINE POLLUTION BULLETIN, 56 (3): ISSN: X Gonzalez-Marco, D.; Sierra, J.P.; Fernandez de Ybarra, O.; Sanchez- Arcilla, A.;. (2008). Implications of long waves in harbor management: The Gijon port case study. OCEAN & COASTAL Management, 51 (2) : ISSN: Cáceres, I. ; Grifoll, M. ; Gónzalez-Marco, D. ; Sanchez-Arcilla, A. ; Espino, M.. (2008). Relevance of different driving terms in the Barcelona Harbour winter circulation. Field study and Numerical results. JOURNAL OF WA- TERWAY PORT COASTAL AND OCEAN ENGINEERING-ASCE, ( ) : 1-1. ISSN: X Ariza, E., Jiménez, J.A., Sardá, R.. (2008). A critical assessment of beach management on the Catalan coast. OCEAN & COASTAL Management, 51 ( ) : ISSN: Blasco, J.; Augusto, M.A.; Espino, M.. (2008). A fully 3D finite element model for non-hydrostatic coastal flows with a free surface. INTERNA- TIONAL JOURNAL FOR NUMERICAL METHODS IN FLUIDS, ( ) : 1-1. ISSN: Sánchez-Arcilla, A.; González-Marco, D.; Bolaños, R.. (2008). A review of wave climate and prediction along the Spanish Mediterranean coast.. NATURAL HAZARDS AND EARTH SYSTEM SCIENCES, 8 (8) : ISSN: Hawkes, P.J.; Gonzalez-Marco, D.; Sánchez-Arcilla, A.; Prinos, P.. (2008). Best practice for the estimation ef extremes: A review.. JOURNAL OF HYDRAULIC RESEARCH, 46 (46) : ISSN: Ariza, E., Sardá, R., Jiménez, J.A., Mora, J. & Avila, C.. (2008). Beyond performance assessment measurements for beach management: Application to Spanish Mediterranean beaches. COASTAL Management, 36 (1) : ISSN: Flexas, M. ; Boyer, D.L.; Espino, M. ; Puigdefàbregas, J.; Rubio, A.; Company, J.B.. (2008). Circulation over a submarine canyon in the NW Mediterranean. Journal of Geophysical Research, ( ) : 1-1. ISSN: Gómez, J. ; Espino, M. ; S.-Arcilla, A. ; Solano, M. ; Vela, J.. (2008). Condiciones extremas de oleaje en climas torrenciales. El caso Catalan. Ingeniería civil (Madrid), ( ) : 1-1. ISSN: Brenner, J., Jiménez, J.A., Sardá, R.. (2008). Environmental indicators GIS of the Catalonian coast. Journal of Coastal Conservation, 11 ( ) : ISSN: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

78 Rubio, A.; Gomis, D.; Jordà, G.; Espino, M.;. (2008). Estimating geostrophic and total velocities from CTD and ADCP data: intercomparison off different methods. JOURNAL OF MARINE SYSTEMS, ( ) : 1-1. ISSN: Galiatsatou, P., Prinos, P., Sánchez-Arcilla, A.. (2008). Estimation of Extremes: Conventional versus Bayesian techniques.. JOURNAL OF HYDRAU- LIC RESEARCH, 46 (Ex.Issue 2) : ISSN: Sánchez-Arcilla, A., Jiménez, J.A., Sardá, R.. (2008). Implications of climatic change on Spanish Mediterranean low lying coasts. The Ebro delta case.. JOURNAL OF COASTAL RESEARCH, 24 (24) : ISSN: González-Marco, D., Bolaños, R., Alsina, J.M., Sánchez-Arcilla, A.. (2008). Implications of nearshore processes on the significant wave height probability distribution. JOURNAL OF HYDRAULIC RESEARCH, 46 (Ex.Issue 2) : ISSN: Grifoll, M. ; Espino, M. ; S.-Arcilla, A. (2008). On the spatial distribution of residence times in micro-tidal harbours. MARINE POLLUTION BULLETIN, ( ) : 1-1. ISSN: X Caballero, A. ; Pascual, A. ; Dibarboure, G. ; Espino, M.. (2008). Sea level and Eddy Kinetic Energy variability in the Bay of Biscay inferred from satellite altimeter data. JOURNAL OF MARINE SYSTEMS, ( ) : 1-1. ISSN: Ariza, E., Jiménez, J.A., Sardá, R.. (2008). Seasonal evolution of beach waste and litter during the bathing season on the Catalan coast.. WASTE Management, 28 (28) : ISSN: X Bolaños, R.; Jordà, G.; Cateura, J.; López, J.; Puigdefabregas, J.; Gómez, J.; Espino, M.. (2008). The XIOM: 20 years of a regional coastal observatory in the Spanish Catalan coast. INTERNATIONAL JOURNAL FOR NUMERICAL METHODS IN FLUIDS, ( ) : 1-1. ISSN: Comunicacions, abstracts o ponències de congressos Comerma, E.; Espino, M.; Daniel, P.; Doré, A.; Cabioch, F.. (2008). An update of an oil spill model and its application in the Bay of Biscay.. En: Oil and Hydrocarbon Spills III (OIL SPILL 2002). : Wessex Institute of Technology, Southampton, United Kingdom. P ISBN: S.-Arcilla, A.; Espino, M.; Bolaños, R.; Gómez, J.; Jorda, G.; Ponce de Leon, S.; Sairouni, A.[et al]. (2008). Wave and Current forecasting along the Spanish Catalan Coast. En: Proceedings of the Athens Conference Atenas: -. P ISBN: X Comerma, E.; Espino, M.; Menéndez, F.J.; Gómez, J.; Arcilla, A.S.; Salazar, M.[et al]. (2008). Adjustment of forcing inputs in a regional forecasting 78 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

79 system by means of optimisation methods. En: Proceedings of the 4th EuroGOOS Conference. Brest: -. P ISBN: Romero, I., Rodrigo, J., González del Río, J., Sierra, J. P., Rodilla, M., Sánchez-Arcilla, A., Falco, S., Martínez, R., Pérez, M. C., Benedito, V., Aparisi, F. & Mösso, C.. (2008). Description of nutrients seasonal behavior un Ebro river plume. En: Proc. River Basin Management Cardiff: -. P ISBN: Sierra, J. P., Mösso, C., Sánchez-Arcilla, A., González del Río, J., Movellán, E., Martínez, R., Palacio, D., Rodilla, M., Falco, S. & Romero, I.. (2008). Nutrient fluxes in the Ebro estuary. En: Proceedings of the 5th International Conference on the Mediterranean Coastal Environment. Hammamet: Secrétariat MEDCOAST. P ISBN: Rassmussen, E.K. ; Pejrup, M. ; Hasholt, B. ; Figueras, P.A. ; Sierra, J.P. ; Rosshaug, P.S.. (2008). Modelling of nutrient transport in the Ebro estuary (Spain). En: Proceedings Coastal Environment Rhodas: WITpress. P ISBN: Vicente Gràcia, Herminia Valdemoro, Tonathiu Mendoza, Agustín Sánchez-Arcilla & José A. Jiménez. Coastal protection issues in bayed beaches. The importance of shoreline tilting. A: 9th International Conference LITTORAL Book of Abstracts. CORILA, 2008, p A. Pascual, C. Mösso, J.P. Sierra, M. Mestres, I. Romero, J. González del Río, S. Falco & M. Rodilla. Bacterial pollution due to marine outfalls in the coast of Valencia (Spain). A: Proceedings MWWD & IEMES MWWD Organization, 2008, p A. Pascual, C. Mösso, J.P. Sierra, M. Mestres, I. Romero, J. González del Río, S. Falco & M. Rodilla. Monitoring the discharge of marine outfalls in the coast of Valencia (Spain). A: Proceedings MWWD & IEMES MWWD Organization, 2008, p Valdemoro, H.I., Jiménez, J.A., Gracia, V., Solé, F., Mendoza, E.T., Ariza, E., Sánchez-Arcilla, A.. Coastline evolution at northern Barcelona: natural vs human factors. A: Book of Abstracts 31st International Conference on Coastal Engineering. 31st International Conference on Coastal Engineering, 2008, p Bolaños, R.; Wolf, J.; Leake, J.; Osuna, P.; Monbaliu, J.; Sánchez-Arcilla, A.. Comparison of wave-current interaction formulation using the polcoms-wam wave-current interaction model. A: Book of Abstracts 31st International Conference on Coastal Engineering. 31st International Conference on Coastal Engineering, 2008, p Capietti, L.; Aminti, P.L.; Sánchez-Arcilla, A.; Gironella, X.. Large and small scale experiments on wave transmission at submerged wide-crest breakwaters. A: Book of Abstracts 31st International Conference on Coastal Engineering. 31st International Conference on Coastal Engineering, 2008, p. P42-P42 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

80 Espino, M.; Grifoll, M.; Hernáez, M.; Rodríguez, I.; Sierra, J.P.; Ferrer, L.; González, M.; Sánchez-Arcilla, A.. Water renovation in meso-tidal harbours. The Bilbao case.. A: Book of Abstracts 31st International Conference on Coastal Engineering. 31st International Conference on Coastal Engineering, 2008, p. P48-P48 M. Augusto Maidana, Jordi Blasco, Manuel Espino, Arnel German. A 3D FEM numerical model for stratified free-surface flows. A: Book of Abstracts of WCCM8 and ECCOMAS International Center for Numerical Methods in Engineering, 2008, p Arnel German, M. Augusto Maidana, Manuel Espino, Jordi Blasco. A 3D numerical study of the water circulation in the corner of the Bay of Biscay (Cap Breton Canyon). A: Actes XI International Symposium on Oceanography of the Bay of Biscay. Kursaal Conference Center, 2008, p. 1-1 Grifoll, M.; Sotillo, M.G.; Jordà, G.; Mestres, M.; Espino, M.; Ferrer, L.; Alvarez, E. & Sánchez-Arcilla, A.. Towards an operational forecast of harbour circulation and water quality assessment in the Spanish harbours.. A: Proceedings of the 5th EuroGOOS Conference: Coastal to Global Operational Oceanography: Achievements and Challenges.. EuroGOOS, 2008, p. Arnel German, Manuel Espino, Jordi Blasco, M. Augusto Maidana, Enrique Escolano, M. Pasenau. Application of GiD to generate the 3d finite element mesh for the study of the marine circulation in the Bay of Biscay. A: Monograph CIMNE Nro CIMNE, 2008, p. 1-1 Tesis doctorals CUPUL, LUIS (2008): EVALUACIÓN INTEGRAL DE LA CALIDAD AMBIENTAL DE LAS AGUAS COSTERAS DE LA BAHÍA DE CULLERA, ESPAÑA. Directors: Mösso Aranda, Cesar. Fermán Almada, José Luis. Tesis doctoral: Departament d Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental. UPC. LOPEZ MARCO, JAIME (2008) : ANÁLISIS Y MEJORA DE LOS SISTEMAS DE PREDIC- CIÓN DEL NIVEL DEL MAR EN LAS COSTAS ESPAÑOLAS. Directors: Espino Infantes, Manuel. Alvarez Fanjul, Enrique. Tesis doctoral: Departament d Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental. UPC. MENDOZA, ERNESTO TONATIUH (2008): COASTAL VULNERABILITY TO STORMS IN THE CATALAN COAST. Director: Jiménez Quintana, José Antonio. Tesis doctoral: Departament d Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental. UPC. CABALLERO, AINOA (2008): OCEAN SURFACE CIRCULATION WITHIN THE BAY OF BISCAY, ON THE BASIS OF REMOTE SENSING DATA. Directors: Espino Infantes, Manuel. Tesis doctoral: Departament de Física Aplicada. UPC. 80 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

81 Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) El Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria (CIMNE) va ser creat al marc de l any 1987 per Decret de la Generalitat de Catalunya DOGC, , en col laboració amb la UNESCO. CIMNE té personalitat jurídica pròpia, com a consorci entre la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politècnica de Catalunya. La seu central de CIMNE té 800 m 2 en un dels edificis del campus nord de la Universitat Politècnica de Catalunya, al cor del conjunt d edifi cis de l Escola Tècnica Superior d Enginyers, Camins, Canals i Ports de Barcelona. CIMNE disposa també de seus a Terrassa i Madrid i d espais per al desenvolupament d activitats d R+D+i i de formació a les 23 Aules CIMNE distribuïdes a tot el món. A més, enguany CIMNE ha estrenat una nova seu. El 15 d octubre de 2008 es va inaugurar CIMNE-Castelldefels. Aquestes noves instal lacions estan situades en el nou campus de la UPC a Castelldefels, en un nou edifici de m 2 construït en col laboració amb la UPC i compartit amb la Universitat. Seus del CIMNE A continuació, es presenten algunes fotografies de les diferents seus de CIMNE arreu del territori català. CIMNE Barcelona Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

82 CIMNE Terrassa CIMNE Madrid CIMNE Castelldefels Qui forma part del CIMNE L estructura de govern de CIMNE està formada per: Consell de Govern Presidència Sr. Josep Huguet Biosca Conseller d Innovació, Universitats i Empresa, Generalitat de Catalunya Vicepresidència Sr. Eugenio Oñate Catedràtic UPC Sr. Antoni Giró Roca Rector UPC Sr. Lluís Ramallo President Comissió Espanyola de la UNESCO Sr. Joaquim Nadal Conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya Sr. Benjamín Suàrez Catedràtic UPC 82 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

83 Comissió Executiva President Sr. Eugenio Oñate Vocals Prof. Pere Brunet Catedràtic UPC Prof. Ángel Cardama Aznar Catedràtic UPC Prof. Josep Casanovas García Catedràtic UPC Sra. Iolanda Font de Rubinat Subdirectora gral. de Recerca Generalitat de Catalunya Sra. Francisca García-Sicilia UNESCO Prof. Antonio Gens Catedràtic UPC Prof. F. Xavier Gil Vicerector de Recerca UPC Prof. Antonio Huerta Catedràtic UPC Carmina Llumá Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques Prof. Juan Miquel Catedràtic UPC Sr. Jordi Rodríguez CIDEM, Generalitat de Catalunya Consell Assessor Prof. Eduardo Alonso Prof. Manuel Casteleiro Prof. José Manuel Correas Prof. Eduardo Dvorkin Prof. Raúl Feijóo Prof. Antonio Gens Prof. Juan Carlos Heinrich Prof. Geoffrey Holister Prof. Sergio Idelsohn Prof. Lluís Jofre Prof. Michael Kleiber Prof. Bernd Kröplin Prof. Antonio Marí Prof. Francisco Michavila Prof. Xavier Oliver Prof. Roger Owen Prof. Bernard Schrefler Dr. Honorio Sierra Prof. Benjamín Suárez Prof. Oleg C. Zienkiewicz + Pel que fa al personal implicat en l estructura operativa, el CIMNE compta amb: director general directora de serveis generals subdirector 150 investigadors (dels quals 28 són post-docs i 122, pre-doctorals) Departament de Comptabilitat i Finances (format per 6 persones) Departament de Sistemes Informàtics (format per 4 persones) Departament de Congressos (format per 4 persones) Departament de Cursos i Congressos (format per 2 persones) Departament de Publicacions (format per 4 persones) Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

84 Departament de Projectes (format per 5 persones) Departament d Aules CIMNE (format per 3 persones). Què fa el CIMNE El CIMNE desenvolupa projectes de recerca i desenvolupament (amb finançament majoritàriament provinent de fons públics obtinguts a través de convocatòries de concurrència competitiva), organitza activitats de formació i de difusió (cursos i seminaris, congressos, sessions de treball, entre d altres) i publica llibres, revistes, monografi es i treballs científics, entre d altres. Durant els darrers vint i dos anys, el CIMNE ha impulsat activitats de formació, d investigació i de transferència tecnològica en el camp dels mètodes numèrics i les seves aplicacions en enginyeria en un context internacional. Això s ha traduït en: l organització de 440 cursos i seminaris, 80 congressos de caràcter nacional i internacional. la publicació de 125 llibres, 15 programes educatius d ordinador, 173 monografi es, 2 revistes periòdiques i més de 899 treballs científics i tècnics. la participació en més de 910 projectes d investigació i desenvolupament finançats per la Unió Europea, el Ministeri de Ciència i Tecnologia, el CIDEM, la CIRIT, els ministeris d Indústria i Foment, així com també per empreses espanyoles i estrangeres. la creació de 23 Aules CIMNE en col laboració amb diverses universitats d arreu del mon. el finançament d estades al CIMNE de 501 investigadors i científi cs de prestigi internacional. l actuació com a secretariat de la Societat Espanyola de Mètodes Numèrics en Enginyeria (SEMNI) l actuació com a secretariat general de la International Association for Computational Mechanics (IACM). l actuació com a secretariat de la European Community on Computational Methods in Applied Sciences (ECCOMAS) i de la xarxa INCCA. l actuació com a centre pilot de l European Research Community in Flow, Turbulence and Combustion (ERCOFTAC). l actuació del CIMNE com a seu de la càtedra UNESCO de Mètodes Numèrics en Enginyeria. la participació del CIMNE com a soci en nous projectes empresarials per a la industrialització de productes resultants de projectes d R+D. l actuació com a membre de la Xarxa de Centres de Suport a la Innovació Tecnològica (Xarxa IT) creat pel CIDEM (Generalitat de Catalunya). Com s organitza el CIMNE El CIMNE està organitzat en dues àrees diferenciades. Per una banda, la part estrictament dedicada a la recerca i, per altra banda, una àrea destinada a cobrir els serveis generals. 84 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

85 Pel que fa a la recerca, el CIMNE s estructura en tres grans pilars: Recerca bàsica: inclou disciplines clàssiques en les quals es porta a terme la recerca més propera al món acadèmic i universitari. Entre les disciplines que s estudien cal esmentar la mecànica de sòlids i estructures, la fluidodinàmica, les matemàtiques (mètodes numèrics i optimització), entre d altres. Recerca sectorial: es tracten disciplines més aplicades i relacionades amb el món industrial i/o productiu. Algunes de les àrees que s inclouen són: l enginyeria aeroespacial, l enginyeria civil, el medi ambient, l enginyeria biomèdica, l enginyeria naval, processos de fabricació, entre d altres. Recerca transversal: finalment, hi ha disciplines que lliguen i fan avançar els altres dos pilars, són les anomenades transversals. Entre les més importants, hi ha la recerca en mètodes de pre i post processament de dades (desenvolupament i millora del programari GiD), eines informàtiques i tècniques d intel ligència artificial. Pel que fa a l àrea de serveis generals, CIMNE s organitza en quatre departaments: Instal lacions i equips: dóna suport informàtic i logístic a tot el personal. Formació i difusió: aquest Departament s encarrega d organitzar jornades de formació (cursos i seminaris), congressos i de la difusió escrita (publicacions científiques en revistes especialitzades, edició de llibres, entre d altres) Gestió de projectes: Departament especialitzat en la identificació de convocatòries públiques de finançament, coordinació de la presentació de propostes, seguiment i control econòmic dels projectes. Administració i finances: és el Departament d administració del centre, que té assignades principalment les tasques de comptabilitat i gestió de recursos humans. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

86 A continuació es presenta un organigrama que resumeix gràficament l estructura i el funcionament del CIMNE: 86 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

87 Actuacions i activitats realitzades Activitats de formació CIMNE organitza regularment cursos i seminaris relacionats amb la teoria i aplicacions dels mètodes numèrics en enginyeria. Els cursos van adreçats a graduats novells i professionals d escoles d enginyeria i facultats de ciències. Durant l any 2008 s han portat a terme 10 cursos i 26 seminaris. Cursos Es presenten els cursos que s han portat a terme durant el 2008: Curs de màster Métodos numéricos para cálculo y diseño en ingeniería Versió presencial - XIX edició, 2008 Master of science in computational mechanics. An Erasmus Mundus Master Course. Octubre 2007 Juny 2008 i Octubre Juny Curs de màster Métodos numéricos en Ingeniería. Versió presencial. Setembre Cálculo de estructuras por el método de elementos finitos a distancia por Internet. Inici de classes: Gestión integral de riesgos y desastres a distancia por Internet. Inici de classes: gener, maig, novembre 2008 Introduccion al analisis matricial de estructuras a distancia por Internet. Inici de classes: Cálculo y diseño de instalaciones solares térmicas. Inici de classes: Cálculo y diseño de instalación solares de calefacción y procesos. Inici de classes: Diseño y simulación de instalaciones de frió solar. Inici de classes: Short Course on Particle-Based Methods Fundamentals and Aplications April 25-27, 2008, CIMNE, Barcelona, Spain. Seminaris Es presenten els seminaris que s han portat a terme durant el 2008: CIMNE Castelldefels: una nueva realidad y muchos nuevos retos. Pere-Andreu Ubach, CIMNE, 6/2/2008. Tratamiento numérico explicito de la convección-difusión Vitoriano Ruas, France, 1/02/2008. Investigación en Tecnologías de la Información y Comunicación. CIMNE-TIC Jordi Jiménez, 20/02/2008. Servicios energéticos avanzados en entornos urbanos: GIS, transferencia tecnológica y sistemas de apoyo a la decisión Claudio Zinggerling, Xavier Cipriano y Daniel Garcia Crespo, CIMNE, 05/03/2008. Model reduction: realizing simulation dreams. Recent advances and new challenges P. Chinesta, Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

88 Presentación de una nueva librería de búsquedas espaciales para C++ y fortran Pooyan Dadvand y Carlos Labra, CIMNE, Experience in high performance computational mechanics G. Houzeaux and M. Vazquez, Barcelona Supercomputing Center, Centro Nacional de Súper computación, Avance en la aplicación del Método de los Puntos Finitos (MPF) a problemas de aerodinámica de flujos compresibles en 3D. Solver, Refinamiento adaptado y resultados. Enrique Ortega, CIMNE, Historia del Análisis Estructural Matricial, : Lecciones en la Propagación de Nuevas Ideas Carlos A. Felippa, University of Colorado at Boulder, USA, Métodos de rigidez reducida en el análisis computacional del pandeo de cáscaras Luis A. Godoy, Universidad de Puerto Rico en Mayagüez, Puerto Rico y Universidad Nacional de Córdoba, Argentina, On the crushing of open-cell foams Stelios Kyriakides, Research Center for Mechanics of Solids, Structures and Materials, The University of Texas at Austin, USA, Lognoter: gestión de datos en Ingeniería. Ramon Ribó, Compass Ingeniería y Sistemas S.A., Nanotechnology at the intersections of biology and engineering Subra Suresh, Massachusetts Institute of Technology, Advanced numerical techniques for multi-objective and multi-disciplinary design optimization in aeronautics Luis Felipe Gonzalez, Queensland University of Technology, Australia, Recent progress in external acoustic-flexible structure interactions K. C. Park, Professor at the Center for Aerospace Structures, University of Colorado, Tdyn URSOLVER: Un entorno configurable y programable para la resolución de problemas de multifísica. Julio Garcia, COMPASS Ingeniería y Sistemas SA, Sobre algunos problemas que aparecen en la interacción fluido-estructura. Sergio Idelsohn, CIMNE, 18/06/2008. PFEM aplicado a problemas de mezcla Mónica de Mier, CIMNE, Deflated Conjugate Gradient Methods R. Lohner, Institute for Computational Sciences and Informatics Science and Technology, The George Mason University, USA, Progress in the Formulation of Energy- Momentum Schemes for Nonlinear Solid and Structural Dynamics Francisco Armero, Structural Engineering, Mechanics and Materials, University of California at Berkeley USA, Advances in Iso-Geometric Analysis in Computational Mechanics Tom Hughes, Computational and Applied Mathematics Chair II I, Institute for Computational, Engineering and Sciences (ICES), The Univ. of Texas at Austin Austin, Texas, USA, Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

89 Discrete element method with bars (DEM) in the study of the fracture process of composite material Prof. Ignacio Iturrioz, Pos-Graduate Program in Mechanical Engineering of the Federal University of Rio Grande do Sul in Porto Alegre, Brasil, El proceso de Bolonia Benjamin Suarez, RMEE, UPC, Nueva organización del Centro de Cálculo de RMEE-CIMNE. Miguel Alonso, CIMNE, Fibre-reinforced solids under finite elastic deformation: non-unique and non-smooth solutions Ray Ogden, Department of Mathematics, University of Glasgow, UK, The Shell Primadonna of Structures Modeling, Efficiency and Sensitivity Ekkehard Ramm, University of Stuttgart, Germany, Centre virtual d estudis El CIMNE ha desenvolupat un entorn web per impartir a distància, via Internet, cursos de formació continuada. El centre virtual està en funcionament permanent les 24 hores del dia per canalitzar totes les relacions entre els alumnes, els professors i els gestors del curs. En el centre virtual els alumnes tenen la darrera informació disponible de totes les assignatures i de qualsevol altre tema relatiu al curs, tant de tipus acadèmic com administratiu (matriculació, consultes, etc.). A través del centre virtual es realitzen les tutories del curs, se segueix el rendiment acadèmic de l alumne i es duen a terme exemples i exercicis. En el centre virtual d estudis s imparteix el curs de màster en Mètodes Numèrics per al Càlcul i el Disseny en Enginyeria i d altres cursos de postgrau del CIMNE. Congressos El CIMNE ha organitzat 80 congressos de caràcter nacional i internacional. Cinc d aquests congressos han tingut lloc l any El CIMNE ha organitzat 5 congressos de caràcter nacional i internacional. International Conference on Ethics and Human Values in Engineering 5-7 March 2008, Barcelona, Spain GiD th Conference on Advances and Applications of GiD 8 and 9 May 2008, Ibiza, Spain NoLineal June 2008 Barcelona, Spain Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

90 8th World Congress on Computational Mechanics, WCCM8 5th European Congress on Computational Methods in Applied Sciences and Engineering, ECCOMAS 2008 Venice, Italy, 30VI - 5 VII 2008 V Congreso Espanol de Ingenieria de Alimentos y II Congreso Iberoamericano sobre Seguridad Alimentaria Barcelona, 5-7 November S han publicat 9 llibres, 1 programari educatiu, 2 revistes, 15 monografies, 17 publicacions de recerca, 22 informes tècnics i 42 articles en revistes científiques. Publicacions CIMNE publica llibres, revistes, monografies, treballs científics i programari educatiu en temes relacionats amb la teoria i l aplicació dels mètodes numèrics en enginyeria. Llibres Numerical analysis and scientifi c computing for partial differential equations and their challenging applications, J. Haataja, R. Stenberg, J. Periaux, P. Raback and P. Neittaanmaki (Eds.), CIMNE, ISBN: , 313pp., Análisis experimental de estructuras, E. Blanco Dias, S. Oller, Ll. Gil, CIMNE, 346pp., Kinetic schemes and quasi-gas dynamic system of equations, B.N. Chetverushkin, CIMNE, 302 pp., Notas de modelación y métodos numéricos. La ecuación de adveccióndifusión-reacción, M.A. Moreles Vazques, S. Botello (Eds.), CIMNE, ISBN: , Evolutionary and Deterministic Methods for Design, Optimization and Control, P. Neittaanmaki, J. Periaux and T. Tuovinen (Eds.), CIMNE, ISBN: , 492pp., In pura. Temas de ingeniería contemporánea, Cesar Lanza, CIMNE, ISBN: , Nonlineal 2008, F. Marques y A. Delshams, CIMNE, ISBN: , 205pp., CESIA-CIBSA II Congreso Iberoamericano sobre Seguridad Alimentaria. V Congreso Español de Ingeniería de Alimentos, M. Raventós y J. Salazar (Eds.), CIMNE, ISBN: , 268 pp., st Nordic Seminar on Computational Mechanics, T. Kvamsdal, K.M. Mathisen and B. Pettersen (Eds.), CIMNE, ISBN: , 313pp., Programari GiD-The personal pre/post processor, The universal, adaptive and user friendly pre and post processing system for computer analysis in science and engineering, new version 9, CIMNE, Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

91 Revistes Revista internacional de Métodos Numéricos para Cálculo y Diseño en Ingeniería. Editores: E. Oñate, J.C. Heinrich, O.C. Zienkiewicz+ y J. Argyris, Vol. 23 no 1, 2, 3, 4, CIMNE, 2007, Vol. 24 no 1, 2, 3, 4, CIMNE, Archives of computational methods in engineering. State of the art reviews. Editores: M. Kleiber, E. Oñate, J.T. Oden, O.C. Zienkiewicz+, Vol.14, no 1, 2, 3, 4, CIMNE, 2007, Vol.15, no 1, 2, 3, 4, CIMNE, Monografies Un modelo del fallo material en el hormigón armado, mediante la metodología de discontinuidades fuertes de continuo y la teoría de mezclas, D.L. Linero, X. Oliver, A.E. Huespe, CIMNE M101, 204pp., ISBN: , Análisis estructural de edifi cios históricos mediante modelos localizados de figuración, R. Clemente, M. Cervera y P. Roca, CIMNE M102, 239pp., ISBN: , Formulaciones tangente y secante en análisis no lineal de vigas Cosserat, A. Morán, E. Oñate y J.M. Canet, CIMNE M103, 385pp., ISBN: , A finite element method for solving the incompressible Navier-Stokes equations at low and high Reynolds number using finite calculus. Application to fluid-structure interaction, H. Lynga, CIMNE M104, 116pp, ISBN: , Contribuciones a la simulación numérica del fallo material en medios tridimensionales mediante la metodología de discontinuidades fuertes de continuo. S. Blanco, J. Oliver, A.E. Huespe, CIMNE M105, 239pp., ISBN: , A model of material failure for reinforced concrete via continuum strong discontinuity approach and mixing theory, D.L. Linero, X. Oliver and A.E. Huespe, CIMNE M106, 208pp., ISBN: , Nonlinear analysis of orthotropic membrane and shell structures including fluid-structure interaction, J.G. Valdés, E. Oñate, J. Miquel, CIMNE M107, 219pp., ISBN: , Nonlinear analysis of orthotropic membranes and shell structures including fluidstructure interaction, J.G. Valdés, E. Oñate, J. Miquel, CIMNE M107, Decision support system for cardiovascular problems, E. Soudah, R. Lopez, M. Bordone, E. Oñate, CIMNE M108, A framework for developing finite element codes for multi-disciplinary applications, P. Dadvand, CIMNE M109, 290pp., GiD th Conference on Advances and Applications of GiD, A. Coll, M. Pasenau, E. Escolano, J. Suit and A. Melendo (Eds.), CIMNE M110, Mejora de la seguridad de las presas de escollera frente al sobrevertido mediante protecciones de escollera, Rafael Morán, CIMNE M111, Herramientas necesarias para la evaluacion sismica de edificios, R. Moreno, L. Pujades, A.C. Aparicio, A.H. Barbat, CIMNE MIS 59, Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

92 Inelastic analysis od geometrically exact rods, P.L. Mata, A.H. Barbat, S. Oller, R. Boroschek, CIMNE MIS60, La gestión financiera del riesgo desde la perspectiva de los desastres, M.C. Marulanda, O.D. Cardona, M.G. Ordaz, A.H: Barbat, CIMNE MIS61, Publicacions de recerca Lift maximization with uncertainties o angle of attack for lift devices optimization, Z. Tang, J. Périaux, E. Oñate, G. Bugeda, CIMNEPI314, Desarrollo de un soporte metálico intravascular, M. Bordone, E. Soudah, M. Chiumenti, E. Oñate, 26pp., CIMNE PI315, Desarrollo de modelos constitutivos avanzados para análisis del comportamiento no lineal de materiales de construcción; M. Cervera, CIMNE PI316, Desarrollo de un software metálico intravascular, M. Bordone, E. Oñate, E. Soudah, CIMNE PI 317, Validación experimental del particle finite element method (PFEM), E. Oñate, A. Larese, S. Idelsohn, M. Celigueta, R. Rossi, CIMNE IT 318, Sistemas de apoyo a la decisión, E. Oñate, CIMNE PI319, Las TIC en ingeniería civil, E. Oñate, CIMNEPI320, 2008 Rotation Fee. Beam Element a review, E. Oñate, F. Zárate, CIMNE PI321, Lift maximization with uncertainties for high lift devices optimization, Z. Tang, J. Périaux, G. Bugeda, E. Oñate, CIMNE PI322, A finite point method for adaptive three-dimensional compressible flow calculation, E. Ortega, E. Oñate, S. Idelsohn, CIMNE PI323, Development and characterization of semitransparent double skin PV facades, J. Cipriano, C. Lodi, D. Cheemisana, G. Houzeaux, O. Perpiñán, CIMNE PI324, A cooling system for a hybrid PV/ Thermal linear concentrator, D. Chemisana, J. Cipriano, M. Ibánez, B. Abbedel Mesih, A. Mellor, CIMNE PI325, PUMI: An explicit 3D unstructured finite element solver for the Euler equations. E. Ortega, CIMNE PI 326, 2008 Implementation of General Algorithms for incompressible and compressible flows within the multi-physics code KRATOS and preparation of fluid-structures coupling, M. May, R. Rossi, E. Oñate, CIMNE PI327, 2008 Robust design methods in aerospace engineering, M. Kouhi, E. Oñate, G. Bugeda, CIMNE PI328, Análisis elasto-viscoplástico en problemas bidimensionales con Stampack, W.B. Castelló, F. Flores, CIMNE PI329, Nuevos elementos de lámina cuadriláteros sin rotaciones, C.F. Estrada y F. Flores, CIMNEPI330, Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

93 Informes tècnics Comportamiento resistente de estructuras hinchables, M. Pérez, E. Oñate, F. Zárate, 82pp., CIMNE IT526, Justificación del carácter de CIMNE como instalación científico-técnica singular en el ámbito de los métodos numéricos en ingeniería, CIMNE IT527, Deformació de xapa amb influencia de la temperatura. Consideració d efecte previs (soldadura) i globals durant la deformació (processos en calent) mitjançant el mètode dels elements finits, A. Maymó, CIMNE IT 528, Actividades del equipo de CIMNE en el Proyecto Consolider (Sedurec), 2008, CIMNE IT530, Actividades de CIMNE en el Proyecto Sayom 2008, CIMNE IT531, Actividades de I+D+I de CIMNE en el ámbito de la ingeniería civil, IT532, 2008 Proyecto para la consolidación y desarrollo de la Red de Aulas CIMNE para el avance de la ingeniería y la tecnología en Latinoamérica ACTAL, CIMNE IT533, Taylor-Couette flow, CIMNE IT534, On the low Mach number and the Boussinesq approximations for low speed flows, J. Principe, R. Codina, CIMNE IT535, Metodología para la simulación de procesos eletromagnéticas mecánicos acoplados. Informe de avances. R. Méndez, A. Férriz, R Otín, O. Fruitos, CIMNE IT536, Diseño del proceso de embutición de una funda rectangular (modelo COVIT 4490), A. Ferriz, L. Agudo, O. Fruitos, CIMNE IT537, Diseño del proceso de embutición de una funda pintalabios circular con testa inclinada a 20º (modelo COVIT 2561), A. Ferriz, X. Hernandez, O. Fruitos, CIMNE IT538, Aplicación del método de elementos finitos y partículas a corrientes litorales, J. rmando Laurel Castillo, S. Cruz León, E. Oñate, CIMNE IT539, PROHIPP-Periodic activity report WP12, 13, 14, 4rd year, CIMNE IT540, Caracterización del comportamiento térmico de la fachada PVSKIN, J. Cipriano (BEEGroup), CIMNE IT544, NICOP Project N G017. Computational research to support the Development of the swimming and hovering underwater unmanned vehicles by NRL, CIMNE IT54, Objetivos y plan de actuación de la fundación CIMNE-Latinoamérica, CIMNE IT546, Research lines and RTD projects in the aeronautical field, CIMNE IT547, Validación del PFEM en problemas de cuerpos sumergidos, E. Sancho Marini, CIMNE IT548, Buildair-CIMNE report., Laura Weatherill, CIMNE IT549, Verification and validation of TDYN. Taylor-Couette flow, A. Germán, CIMNE IT550, Verification and validation of TDYN. Ekman s spiral., A. Germán, CIMNE IT551, Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

94 Publicacions en revistes científiques Badia 2008, a S. Badia, Annalisa Quaini and Alfio Quarteroni. Splitting methods based on algebraic factorization for fluid-structure Interaction, IAM Journal on Scientific Computing, Vol. 30, No. 4, pp , Badia 2008, b S. Badia, Annalisa Quaini and Alfio Quarteroni. Modular vs. non-modular preconditioners for fl uid-structure systems with large added-mass effect, Computer Methods in Applied Mechanics and Engineering, Vol. 197, No , pp , Badia and Codina 2008, c S. Badia and R. Codina, Pressure segregation methods based on a discrete pressure Poisson equation. An algebraic approach, International Journal for Numerical Methods in Fluid, 56 (4) : , Badia and Codina 2008, d S. Badia and R. Codina, Algebraic pressure segregation methods for the incompressible Navier-Stokes equations, Archives of Computational Methods in Engineering, Vol. 15, pp , Badia and Codina 2008, e S. Badia and R. Codina, On a multiscale approach to the transient Stokes problem. Dynamic subscales and anisotropic spacetime discretization, Applied Mathematics and Computation, In press, Badia et al. 2008, f S. Badia, M. Parks, P. Bochev, M. Gunzburger and R. Lehoucq, On Atomistic-to- Continuum (AtC) coupling by blending, SIAMJournal on Multiscale Simulation, Vol. 7, No. 1, pp , Badia et al. 2008, g S. Badia, F. Nobile and C. Vergara. Fluidstructure partitioned procedures based on Robin transmission conditions, Journal of Computational Physics, Vol. 227, No. 14, pp , Barbat et al A.H. Barbat, L. G. Pujades, N. Lantada. Seismic damage evaluation in urban areas using the capacity spectrum method: Application to Barcelona, Soil Dynamics and Earthquake Engineering, ISSN: , Vol. 28 (10), pp , Bermúdez et al C. A. Bermudez, A. H. Barbat y L. G. Pujades. Vulnerabilidad sismica de un edificio de acero localizado en Manizales, Colombia, Hormigón y acero, Vol. 250, pp.77-94, Bugeda et al b Bugeda G., Rodenas J. J y Onate E.. An integration of a low cost adaptive remeshing strategy in the solution of structural shape optimization problems using evolutionary methods, Computers and Structures, Vol. 86 (13-14), pp , Cardona et al 2008 a O.D.Cardona, M. G. Ordaz, L.E. Yamin, M.C. Marulanda and A.H. Barbat. 94 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

95 Earthquake loss assessment for integrated disaster risk management, Journal of Earthquake Engineering Engineering, Vol. 12 (1), pp , Cardona et al. 2008, b O. D. Cardona, M.G. Ordaz, M. C. Marulanda, A.H. Barbat. Estimation of Probabilistic seismic losses and the public economic resilience An approach for a macroeconomic impact evaluation, Journal of Earthquake Engineering, ISSN: , Vol. 12 (1) pp , Cervera 2008 M. Cervera. An orthotropic mesh corrected crack model, Computer Methods in Applied Mechanics and Engineering, 197 (17-18) : , Chiumenti et al M. Chiumenti, C. Agelet de Saracibar, M. Cervera. On the numerical modeling of the thermomechanical contact for metal casting analysis, Journal of Heat Transfer, ASME, 130 (6) : 1-10, Codina 2008, a R. Codina. Analysis of a stabilized finite element approximation of the Oseen equations using orthogonal subscales. Applied Numerical Mathematics, 58 (3) : , Codina 2008, b R. Codina. Finite element approximation of the hyperbolic wave equation in mixed form. Computer Methods in Applied Mechanics and Engineering, 197 (13-16) : , Codina et al c R. Codina, J. M. Gonzalez-Ondina, G. Diaz- Hernandez and J. Principe. Finite element approximation of the modified Boussinesq equations using a stabilized formulation, International Journal for Numerical Methods in Fluids, Vol. 57 (2008), , Faleiro et al Faleiro J., Oller S., and Barbat A.H., Plasticdamage seismic model for reinforced concrete frames, Computers and Structures, Vol. 86(7-8), pp , Fragakis and Oñate 2008 Fragakis Y. and Onate E., Parallel Delaunay triangulation for particle finite element methods, Communications in Numerical Methods in Engineering, Vol. 24 (11), pp , García-Espinosa et. al Garcia-Espinosa J., Valls A. and Onate E. ODDLS: A new unstructured mesh finite element method for the analysis of free surface flow problems, Int. Journal for Numerical Methods in Engineering, Vol 76 (9), pp , Idelsohn et al Idelsohn S.R., Marti J., Limache A. and Onate E. Unified Lagrangian formulation for elastic solids and incompressible fluids: Application to fluid structure interaction problems via the PFEM, Computer Methods in Applied Mechanics and Engineering, Vol. 197 (19-20), pp , Idelsohn et al S.R. Idelsohn, F. del Pin, R. Rossi and E. Onate. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

96 Fluid-structure interactions problems including added-mass effect, Computer Methods in Applied Mechanics and Engineering, Presented at CMAME, Labra et. al C. Labra, J. Rojek, E. Onate and F. Zarate Advances in discrete element modelling of underground excavations, Acta Geotechnica, Vol. 3 (4), pp , Larese et al A. Larese, R. Rossi, E. Onate and S.R. Idelsohn. Validation of the particle finite element method (PFEM) for simulation of free surface flows, Engineering Computations, Vol. 25 (3-4), pp , López and Oñate 2008 Lopez R. and Onate E., An extended class of multilayer perceptron, Neurocomputing, Vol. 71 (13-15), pp , López R. et al Lopez R., Balsa-Canto E. and Onate E. Neural networks for variational problems in engineering, Int. Journal for Numerical Methods in Engineering, Vol. 75 (11), pp , Manzoli et al O. L. Manzoli, J. Oliver, A.E. Huespe and G. Diaz. A mixture theory based method for three dimensional modelling of reinforced concrete members with embedded crack finite elements. Computers and Concrete. Vol. 5, No. 4, Martínez et al X. Martinez, S. Oller, F. Rastellini and A.H. Barbat. Numerical procedure for the computation of RC structures reinforced with FRP using the seria/parallel mixing theory, Computer&Structures, Vol. 86 (15-16), pp , Marulanda et al M. C. Marulanda, O. D. Cardona and A. H. Barbat The economic and social effect of small disasters. Revision of the local disaster index and the case study of Colombia, SOURCE, Vol. 10, pp , Mata et al P. Mata, A. H. Barbat, S. Oller and R. Boroschek. Constitutive and geometric nonlinear models for the seismic analysis of RC structures with energy dissipators, Archives of Computational Methods in Engineering, Vol. 15, pp , Nadukandi et al Nadukandi P., Onate E. and Garcia-Espinosa J. Analysis of a consistency recovery method for the 1D convectiondiffusion equation using linear finite elements, International Journal for Numerical Methods in Fluids, Vol. 57 (9), pp , Nallim and Oller 2008 L.G. Nallim, S.Oller. An analytical-numerical approach to simulate the dynamic behaviour of arbitrarily laminated composite plates, Composite Structures, 85 (4) : , Oliver et al a Oliver J., Linero D.L., Huespe A.E. and Manzoli O.L. Two-dimensional modelling of material failure in reinforced concrete by 96 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

97 means of a continuum strong discontinuity approach, Computer Methods in Applied Mechanics and Engineering, Vol. 197, no 5, pp , Oliver et al. 2008, b J. Oliver, A.E. Huespe and J.C. Cante An implicit/explicit integration scheme to increase of non-linear material and contact/ friction problems, Computer Methods in Applied Mechanics and Engineering, Vol. 197, pp , Oller et al S. Oller, X. Martinez, A. Barbat, F. Rastellini Advanced Composite material Simulation., Ciencia e Tecnologia dos Materiais, Vol. 20, No. 1,2; pp Oller et. al. S. Oller, X. Martinez, A. H. Barbat and F. Rstellini Advanced composite material simulation, Ciencia e Technologia dos Materiais, Vol. 20(1-2), pp.2-14, Oñate et al Onate E., Idelsohn S.R., Celigueta M.A., Rossi R. Advances in the particle finite element method for the analysis of fluid multibody interaction and bed erosion in free surface flows, Computer Methods in Applied Mechanics and Engineering, Vol. 197 (19-20), pp , 2008 Ortega et al Ortega E., Onate E. and Idelsohn S. A finite point method for adaptive-three-dimensional compressible fl ow calculation, International Journal for Numerical Methods in Fluids, Published online in Wiley InterScience. Rastellini et al Rastellini F., Oller S., Salomon O. and Onate E. Composite materials non-linear modelling for long fi bre-reinforced laminates. Continuum basis, computational aspects and validations, Computers and Structures, Vol. 86 (9), pp , Sánchez et al P.J. Sanchez, A.E. Huespe and J. Oliver On some topics for the numerical simulation of ductile fracture, International Journal of Plasticity, Vol 24, pp , (2008). Vielma et al J. C. Vielma, A. H. Barbat y S. Oller Un índice de daño sísmico objetivo para la evaluación de los edificios de hormigón armado, Hormigón y acero, Vol. 59, Nro. 248 pp do. Trimestre/2008. Vielma et al J. C. Vielma, A. H. Barbat y S. Oller Comportamiento sísmico de edificios de hormigón armado de ductilidad limitada, Hormigón y acero, Vol. 248, , Projectes Tot seguit, s enumeren els projectes que s han aconseguit en el decurs de l any L any 2008 s han aconseguit 7 projectes europeus i internacionals, 21 projectes nacionals i 9 projectes finançats per l AGAUR i el CIDEM. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

98 Projectes europeus i internacionals MATURE - Continuous Social Learning in Knowledge Networks. Referència: EUROPEAN COMMISSION. FP7 - FP7-ICT /04/ /03/2012. HIRF SE - High Intensity Radiated Field Synthetic Environment. Referència: EUROPEAN COMMISSION. FP7 - FP7-AAT RTD-1. 01/12/ /11/2012. MOVE - Methods for the Improvement of Vulnerability Assessment in Europe. Referència: EUROPEAN COMMISSION. FP7 - FP7-ENV /10/ /09/2011. EST - The large aperture European Solar Telescope. Referència: EUROPEAN COMMISSION. FP7 - FP7-INFRA- STRUCTURES /02/ /01/2011. care4me - Cooperative Advanced REsearch for Medical Efficiency. Referència:. EUROPEAN COMMISSION. EUREKA. SMARTER - BEyond SMart Antennas system for Radio Transceiver. Referència:. EUROPEAN COMMISSION. EUREKA. NICOP - COMPUTATIONAL RESEARCH TO SUPPORT THE DEVELOP- MENT OF SWIMMING AND HOVERING UNDERWATER UNMANNED VEHICLES (UUV) BY NRL. Referència: N G017. Naval Research Laboratory - Broad Agency Announcement. 25/04/ /02/2009. Projectes nacionals lightframe - Desarrollo de prototipos de estructura metálica con propiedades acústicas y de vibración mejoradas. Referència: CIT MINISTERIO DE CIENCIA E IN- NOVACIÓN (MICINN). PLAN NAC. I+D ( ) - INV. APLICADA COLABORATIVA. 01/01/ /12/ Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

99 HABITAT - DESARROLLO DE NUEVAS TECNOLOGÍAS EN MATERIA- LES Y PROCESOS DE FABRICACIÓN DE COMPONENTES ORIENTA- DOS A SU INTEGRACIÓN EN EDIFICIOS. Referència:PSE , PS MINISTERIO DE CIENCIA E INNOVACIÓN (MICINN). PLAN NAC. I+D ( ). 01/01/ /12/2008. LCM - La Ciudad Multidimensional. Referència: PSE , PSE , PSE MINISTERIO DE CIENCIA E INNOVACIÓN (MICINN). PLAN NAC. I+D ( ). 01/01/ /12/2008. SIAC - Creación de un Sistema de Información Acústica para Ibiza y Formentera. Referència: TSI MINISTERIO DE INDUSTRIA, TURISMO Y COMERCIO. PLAN NAC. I+D ( ) - Pyto. de Inv. Industrial. 10/04/ /03/2009. e-testing - Desarrollo de un Sistema de Monitorización de gestión de trabajo distribuida e Internet para ensayos de laboratorio en el sector aeroespacial integrando redes de sensores inteligentes. Referència: TSI MINISTERIO DE INDUSTRIA, TURISMO Y COMERCIO. PLAN NAC. I+D ( ) - Pyto. de Inv. Industrial. 10/04/ /12/2009. DSSAIL2 - Continuación del expediente FIT : Desarrollo de un sistema de apoyo a la decisión para diseño y maniobra de la jarcia y arboladura de veleros. Referència: TSI MINISTERIO DE INDUSTRIA, TURIS- MO Y COMERCIO. PLAN NAC. I+D ( ) - Pyto. de Inv. Industrial. 10/04/ /06/2009. PCSENSOR2 - Continuación del Expediente FIT : sistema para la monitorización y control de paracaídas, integrando sensores inalámbricos, métodos de simulación y técnicas de inteligenica artifi cial. Referència: TSI MINISTERIO DE INDUSTRIA, TU- RISMO Y COMERCIO. 10/04/ Pyto. de Inv. Industrial. 10/04/ /02/2009. NUMEX - Plataforma colaborativa para el almacenamiento, validación e intercambio de resultados numéricos y experimentales en ingeniería estructural. Referència: TSI MINISTERIO DE INDUSTRIA, TURISMO Y COMERCIO. PLAN NAC. I+D ( ) - Pyto. de Inv. Industrial. 10/04/ /03/2009. SIMPCM - Aplicación de TIC para la optimización de los procesos de fundición mediante: Simulación por ordenador considerando Parámetros de Calidad Metalúrgica. Referència: TSI MINISTERIO DE INDUSTRIA, TURIS- MO Y COMERCIO. PLAN NAC. I+D ( ) -. 10/04/ /12/2009. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

100 ERPO - USO DE ESTRUCTURAS SUBMARINAS DEGRADABLES EN LA REGENERACIÓN DE PRADERAS DE POSIDONIA OCEÁNICA. Referència: CIT MINISTERIO DE CIENCIA E INNO- VACIÓN (MICINN). PLAN NAC. I+D ( ). 09/05/ /12/2008. CARDIAN2 - CÁlculo de radiación electromagnética en presencia de Dieléctricos mediante Análisis Numérico. Referència: CIT MINISTERIO DE CIENCIA E INNO- VACIÓN (MICINN). PLAN NAC. I+D ( ). 09/05/ /12/2009. SIMMECAN - Desarrollo de una herramienta de simulación numérica de procesos de mecanizado industrial. Referència: CIT MINISTERIO DE CIENCIA E INNO- VACIÓN (MICINN). PLAN NAC. I+D ( ). 09/05/ /12/2008. SIMPORT - SiMPort: Simulación estadística y Modelización numérica de la agitación para el diseño y gestión de Puertos. Referència: CIT MINISTERIO DE CIENCIA E INNO- VACIÓN (MICINN). PLAN NAC. I+D ( ). 09/05/ /12/2008. TOBEE - DIRECTRICES ENERGÉTICAS INTEGRALES EN EDIFICIOS DE OFICINAS TRANSPARENTES. Referència: CIT MINISTERIO DE CIENCIA E INNO- VACIÓN (MICINN). PLAN NAC. I+D ( ). 09/05/ /12/2009. PVTBuilding2 - DESARROLLO Y CARACTERIZACIÓN DE FACHADAS FOTOVOLTAICAS VENTILADAS INTEGRADAS EN EDIFICIOS. Referència: CIT MINISTERIO DE CIENCIA E INNO- VACIÓN (MICINN). PLAN NAC. I+D ( ). 09/05/ /12/2008. EINSTEIN II - Sistema Experto para un suministro eficiente de Energía en la Industria. Referència: DEX MINISTERIO DE INDUSTRIA, TURISMO Y COMERCIO. PLAN NAC. I+D ( ) - DESARROLLO EXPERIMENTAL INDUSTRIAL. 12/05/ /12/2008. NANOSOST - NANOSOST: Hacia una nanotecnología, responsable y segura. Referència: PSE , PS MINISTERIO DE CIENCIA E INNOVACIÓN (MICINN). PLAN NAC. I+D ( ). 20/05/ /12/2009. CIMNE-TDYN - Transferencia de los resultados de investigación de CIMNE en software para análisis y cálculo aeroelástico de velas en veleros. Referència: PET2007_0455. MINISTERIO DE EDUCACIÓN Y CIENCIA (MEC). PLAN NAC. I+D ( ) - Individual / DPI. 12/09/ /03/2010. SEPRISIS - ESTUDIO DE LA SEGURIDAD DE PRESAS E IDENTIFICACI- ÓN DE ESCENARIOS DE RIESGO MEDIANTE SISTEMAS INTELIGEN- TES. (SEPRISIS). Referència: 048/RN08/04.5. MINISTERIO DE MEDIO AMBIENTE. PLAN NAC. I+D ( ). 01/10/ /09/ Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

101 INGE.NET - Plataforma distribuida incluyendo una Red Social basada en agentes inteligentes para la mejora de la competitividad de INGENIA A.I.E.. Referència: TSI MINISTERIO DE INDUSTRIA, TURIS- MO Y COMERCIO. PLAN NAC. I+D ( ) - AVANZA I+D (Ámbito Nacional). 14/10/ /12/2010. DILAPE - Diques verticales con láminas pendulares para amortiguación del oleaje incidente y la extracción de energía. Referència: P 33/08. MINISTERIO DE FOMENTO. PLAN NAC. I+D ( ). 16/12/ /12/2010. Projectes finançats per l AGAUR i el CIDEM Lidereu CESURE - Cost Effective and Sustainable Remediation of Contaminated sites. Referència: 2008LID2-B-04. AGAUR - LiderEU, LIDEREU n Termini. 01/01/ /12/2008. Lidereu SOILCARE - SOILCARE: Development and Validation of a 4-Step Adaptive Spatial Site Characterisation and Soil Recovery Method (ASSCR4) for Large Scale Soil Contaminations in Floodplains. Referència: 2008LID2-B-07. AGAUR - LiderEU, LIDEREU n Termini. 01/01/ /12/2008. Lidereu SPROBE-MQ - A soft sensing prototype to bridge microestructure and quality in foods Referència: 2008LID2-B-06. AGAUR - LiderEU, LIDEREU n Termini. 01/01/ /12/2008. Lidereu E-CAERO - European Collaborative Dissemination of Aeronautical research and applications. Referència: 2008LID2-B-05. AGAUR - LiderEU, LIDEREU n Termini. 01/01/ /12/2008. Lidereu xdelia - Excellence in Public and Professional Decision Making: Boosting Deliberate Practice and Handling biases through inmersive cognitive and emotional reinforcement strategies & tools. Referència: 2008LID2-B-03. AGAUR - LiderEU, LIDEREU n Termini. 01/01/ /12/2008. Lidereu BecomEco(CONCERTO) - Eco Retrofitting of districts. Referència: 2008LID2-C-21. AGAUR - LiderEU, LIDEREU r Termini. 01/01/ /12/2008. Lidereu ITN-COUPLING - Initial Training Networkon Computational methods for coupled problems in engineering (ITN-COUPLING). Referència: 2008LID2-C-20. AGAUR - LiderEU, LIDEREU r Termini. 01/01/ /12/2008. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

102 ESTICBE - POST-PROCESADOR EVALUACION DEL CONFORT PERCI- BIDO EN EL INTERIOR AVION. Referència: RD CIDEM - Ajuts R+D+i, Ajuts R+d+i r Termini. 09/05/ /05/2010. SIMFLOW - Simulació de processos de flow-forming per l automoció. Referència: RD CIDEM - Ajuts R+D+i, Ajuts R+d+i r Termini. 09/05/ /05/2010. Aules CIMNE Les Aules CIMNE són espais de col laboració en temes docents i d R+D creats conjuntament pel CIMNE i un o més grups universitaris. L objectiu principal de les aules CIMNE és la promoció d activitats de formació de grau i de postgrau i el desenvolupament de projectes de recerca bàsica i de transferència de tecnologia en col laboració amb empreses. Des de l any 2000, es van crear les Aules CIMNE següents: Aula Facultat de Nàutica de Barcelona CIMNE Activitats de formació, R+D i projectes de transferència de tecnologia al sector naval. Aula Escola Tècnica Superior d Enginyeria Naval del Ferrol - CIMNE. R+D dels mètodes numèrics en el camp de l enginyeria naval i marítima. Aula Escola Universitària d Enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona - CIMNE. Activitats de formació de grau, formació contínua i transferència de tecnologia en l àmbit del disseny i el càlcul en enginyeria mecànica. Aula Universitat de Guanajuato, México - CIMNE. Activitats de formació, R+D i projectes de transferència de tecnologia en l àmbit de l enginyeria civil. Aula Universitat de Valladolid - CIMNE. Activitats de formació, R+D i de projectes de transferència de tecnologia en l àmbit de l enginyeria industrial. Aula Universitat de Santa Fe, Argentina - CIMNE. Activitats de formació, R+D i projectes de transferència de tecnologia en l àmbit de l enginyeria Mecànica i del medi ambient. Aula Universitat de Tucumán, Argentina - CIMNE. Activitats de formació, R+D i projectes de transferència de tecnologia en l àmbit de l enginyeria civil. Aula Universitat de Córdoba, Argentina -CIMNE. Activitats de formació, R+D i projectes de transferència de tecnologia en l àmbit de l enginyeria aeronàutica. Aula Universitat de los Andes, Colòmbia - CIMNE. Activitats de formació, R+D i projectes de transferència de tecnologia en l àmbit de la mecànica computacional. Aula Institut Tecnològic Mèxic -CIMNE. Activitats de formació, R+D i projectes de transferència de tecnologia en l àmbit de l enginyeria civil. 102 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

103 Aula Centro de Investigación y Desarrollo de las Estructuras y los Materiales, Santa Clara, Villa Clara, Cuba - CIMNE. Activitats de formació, R+D i projectes de transferència de tecnologia en l àmbit de l enginyeria civil. Aula Universitat de Valparaíso, Chile - CIMNE. Activitats de formació, R+D i projectes de transferència de tecnologia en l àmbit dels mètodes numèrics aplicats a l enginyeria. Aula UFU, Universidad Federal Uberlândia, Brasil. Activitats de formació, R+D i projectes de transferència de tecnologia en l àmbit de l enginyeria mecànica. Aula Universidad Central de Venezuela - CIMNE. L aula està focalitzada en activitats relacionades amb l enginyeria biomèdica. Aula Universitat de Lleida, Espanya - CIMNE. L aula centra les seves activitats en l ús d eines de simulació numèrica aplicades a l estudi de diferents casos enginyeria energètica. Aula Universitat Politècnica de Catalunya Terrassa - CIMNE. Activitats de formació, R+D i projectes de transferència de tecnologia en l àmbit de l enginyeria civil. Aula Universitat Nacional de Salta, Argentina - CIMNE. Activitats de formació, R+D i projectes de transferència de tecnologia en l àmbit de l enginyeria civil. Aula Universitat Tècnica Federico Santa María, Chile - CIMNE. Activitats de formació, R+D i projectes de transferència de tecnologia en l àmbit dels mètodes numèrics en enginyeria mecànica, en el desenvolupament dels mètodes numèrics sense malla. Aplicacions en bioenginyeria, aliments i mineria. Aula Universitat Centrooccidental Lisandro Alvaro, Venezuela - CIMNE Activitats de formació, R+D i projectes de transferència de tecnologia en l àmbit de l enginyeria civil. Aula Universitat de Tehran, Irán - CIMNE Activitats de formació, R+D i projectes de transferència de tecnologia en l àmbit de l enginyeria civil. Aula Universitat Tecnològica de Isfahan, Iran - CIMNE. Activitats de formació, R+D i projectes de transferència de tecnologia en l àmbit dels mètodes numèrics aplicats a l enginyeria. 3a reunió de les Aules CIMNE, CIMNE, Barcelona, X 2007 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

104 Taula resum de les actuacions i activitats realitzades Aquesta taula resumeix i quantifica el total de les activitats que CIMNE ha dut a terme en el 2008: Formació 36 Cursos 10 Seminaris 26 Congressos 5 Publicacions 108 Llibres 9 Programari 1 Revistes 2 Monografies 15 Publicacions de recerca 17 Informes tècnics 22 Publicacions en revistes científiques 42 Projectes 37 Projectes europeus i internacionals 7 Projectes nacionals 21 Projectes catalans 9 Seu i adreça CIMNE Centre Internacional de Mètodes Numèrics en Enginyeria C/ Gran Capità, s/n, Campus Nord UPC, Edifici C Barcelona 104 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

105 Consorci del Parc Fluvial del Llobregat El Parc Fluvial del Llobregat és un consorci que treballa per fomentar el desenvolupament econòmic i turístic del territori de les colònies tèxtils del Llobregat i preservar-ne el seu patrimoni natural, històric i cultural. L àmbit d actuació del Parc Fluvial del Llobregat s estén des de Berga (Berguedà) fins a Balsareny (Bages) i comprèn un territori en el qual podem trobar 18 fàbriques i colònies tèxtils que es començaren a construir, a tocar del riu Llobregat, durant la segona meitat del segle XIX. El Consorci del Parc Fluvial del Llobregat es va crear el dia 11 de juny de 2003 i actualment està format per les següents entitats públiques i privades: Consell Comarcal del Berguedà, Ajuntament de Berga, Ajuntament d Avià, Ajuntament d Olvan, Ajuntament de la Vila de Gironella, Ajuntament de Casserres, Ajuntament de Puig-reig, Ajuntament de Gaià, Ajuntament de Navàs, Ajuntament de Balsareny, Generalitat de Catalunya (Presidència i Política Territorial i Obres Públiques), Diputació de Barcelona (Promoció Econòmica i Turisme), Obra Social de la Caixa de Manresa, Associació d Hostaleria i Turisme del Berguedà, Cambra de Comerç Delegació de Berga, Associació de Productors i Usuaris d Energia Elèctrica, Federació Catalana de Pesca i Federació d Associacions de Veïns del Baix Berguedà. El territori d actuació del Parc comprèn uns 278 km2 -on viuen unes persones- i inclou els municipis que formen part del Parc Fluvial i els habitants de les 18 colònies tèxtils situades, a tocar del riu Llobregat, entre Berga i Balsareny, les quals acullen uns habitants i més d una seixantena d empreses de tot tipus: d alimentació, fusteria, autònoms, petites empreses tèxtils, etc. Objectius del Parc Fluvial del Llobregat El Consorci del Parc Fluvial del Llobregat fou creat, i segueix treballant, per tal de fomentar el desenvolupament econòmic i turístic del territori de les colònies tèxtils de l Alt Llobregat i garantir la preservació del patrimoni natural, cultural, arquitectònic i històric que forma part -i proporciona identitat pròpia- d aquest espai vertebrat entorn del riu Llobregat i les seves colònies tèxtils. Els objectius específics a desenvolupar són: Revaloritzar arquitectònicament i urbanísticament el conjunt de les 18 colònies tèxtils que formen part d aquest territori. Preservar i rehabilitar el patrimoni industrial d aquestes colònies. Preservar i revaloritzar el patrimoni paisatgístic que podem trobar a tocar del riu Llobregat. Contribuir a dinamitzar econòmicament el territori de les colònies tèxtils de l Alt Llobregat. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

106 Gestió del Consorci Activitats Celebració reunions Comitè Executiu i Consell Plenari del Consorci Coordinació, gestionar administrativament i planificar els diferents programes que es desenvolupen Redactar, tramitar projectes i cercar el finançament Estructurar l equip de treball: contractacions, reunions de coordinació, pla de treball, memòries semestrals. Elaboració d un nou pla de gestió i posterior repartiment de tasques Redacció i enviament de notes de premsa als mitjans de comunicació Seguiment del pressupost Comptabilització i seguiment dels ingressos i despeses de Consorci Gestió econòmica del Consorci Reunions amb associats puntuals per a tirar endavant projectes concrets Preparació de l entrada d un nou membre al Consorci Resultats Cartes i seguiment dels pagaments Reunions de Comitè Executiu i extraordinari i Consell Plenari Recerca i contactes per a generar nous projectes europeus Sol licitud, gestió i justificació de les següents subvencions: Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat Estudi teletreball referència 07/Y/36354 Formació TeleColòni@ referència 07/Y/37693 Difusió de les noves tecnologies referència 07/Y/37692 Reviu l Ametlla, referència 07/Y/35550 Treballadores: la vida quotidiana de les dones durant la dictadura a les colònies tèxtils, referència 07/Y/35328 Tríptic de la Ruta de les colònies, referència 07/Y/31770 II Setmana apropa t al riu, referència 07/Y/36751 Les cançons del Parc Fluvial, referència 07/Y/35781 Cultura i història de les colònies tèxtils del Parc Fluvial, referència 07/Y/32943 Millores de la Torre de l Amo de Viladomiu Nou: museïtzació i arranjament exterior, referència 06/X/29875 Millora de l equipament de l itinerari turístic de la ruta de les colònies, referència 05/X/18032 Difusió del patrimoni cultural del món de les colònies 08/Y/39883 Edició del llibret de la colònia de Cal Riera 08/Y/ Servei d Ocupació de Catalunya Pactes territorials Pla de màrqueting i comunicació Tallers d ocupació 106 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

107 Servei d Ocupació de Catalunya Guió museïtzació B-409/07 Promoció museïtzació B-087/07 AODL expedient B-101/07 (comunicació) AODL expedient B-546/07 (turisme i promoció econòmica) Renovació AODL expedient 2 Plans d ocupació Pla d ocupació estiu 2008 Renovació AODL de turisme, expedient B-835/08 Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació Foment de les TIC al Parc Fluvial (2007 i 1er semestre 2008) Foment de les TIC al Parc Fluvial (2on semestre 2008) FEDER museïtzació Torre de l Amo Memorial Democràtic La Ruta dels maquis (289/2008) Sol licitud i gestió de les següents subvencions: Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat Centre interpretació de les colònies tèxtils, referència 08/Y/38764 Rutes circulars, referència 08/Y/43564 Formació al TeleColòni@, referència 08/Y/41646 Recerca de feina a través de les TIC 08/Y/44864 Projectes de coneixement de l entorn 08/Y/39353 Servei d Ocupació de Catalunya Pla d ocupació: ambientalista per rutes circulars i nous senders del Parc Fluvial, expedient 2008Y1G320478/02 Pla d ocupació: dinamitzador del TeleColòni@ del Parc Fluvial del Llobregat, expedient 2008Y1G320478/03 Pla d ocupació: informadors turístics, expedient 2008Y1G320478/04 Campanya de comunicació i promoció del Centre d Interpretació de les Colònies Tèxtils del Llobregat (FASE 2), expedient B-087/08 AODL de noves tecnologies, expedient B-026/09 AODL de medi ambient, expedient B-038/09 Servei d Ocupació de Catalunya Pacte territorial del Berguedà Promoció del Territori del Parc Fluvial del Llobregat Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

108 Reedició del conveni de col laboració amb la Diputació de Barcelona a l àrea de Turisme Accions de difusió: correus, cartes i notes de premsa a diferents collectius (mitjans de comunicació, escoles, agències de viatge, associacions culturals, esportives, casals d avis) Publicacions al BOP i al DOGC Traducció idiomes de la nova web: castellà, anglès i francès Entrada d un nou membre soci del Parc Fluvial: Ajuntament de Casserres Petició i atorgament PUOSC museïtzació església de Cal Pons. Turisme Durant l any 2008 s han rebut visitants, xifra que significa un augment del 8,78 % respecte l any Visitants del Parc Fluvial Durant l any 2008, el Consorci del Parc Fluvial del Llobregat va rebre un total de visitants. Aquesta xifra signifi ca un augment progressiu respecte de l exercici 2007, en què el consorci va rebre un total de visitants. Un fet que demostra que el Parc Fluvial del Llobregat continua despertant interès per tot el que ofereix. D aquesta manera, la dada més significativa de l any 2008 és que, si es pren com a referència les dades de l Oficina de Turisme del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, la xifra de visitants del 2008 (5.746) respecte de la del 2007 (5.282) ha augmentat lleugerament i ha aconseguit prop de 500 visitants més. A més, s ha de tenir en compte que la Torre de l Amo de Viladomiu Nou va estar tancada al públic prop de 3 mesos l estiu a causa de la museïtzació de l edifici. De tota l àmplia oferta que posa a disposició el Consorci del Parc Fluvial del Llobregat, els principals reclams que busquen els turistes són les visites a la Torre de l Amo de Viladomiu Nou i la Ruta de les colònies. Aquests dos serveis han augmentat el nombre de visitants. Visitants 07/04/ /12/2006 Torre de l Amo de Viladomiu Nou Itinerari de Riu de Viladomiu Vell Ruta de les colònies Activitats variades Projecte Parc Fluvial Altres Total En el cas de les visites a la Torre de l Amo de Viladomiu Nou, inaugurada el mes de juliol de 2006, durant 2008 han gaudit d aquest servei un total de visitants, una xifra lleugerament superior a la de l any 2007, que va ser de Pel que fa a la Ruta de les colònies, cal dir que un total 108 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

109 de 967 visitants van gaudir d aquesta proposta el 2008, mentre que l any 2007 les visites van ser de 781 visitants. Davant l èxit del total de visites al Consorci del Parc Fluvial del Llobregat durant l any 2008, podem extreure n el perfil dels visitants. Pel que fa al seu origen, les persones que utilitzen els serveis del Parc, provenen, en gran part, del territori català. La majoria de visitants provenien del Barcelonès (2.596 respecte de les de l any anterior) a diferència de les persones de la mateixa comarca del Berguedà, les quals han disminuït significativament (de les persones de l any 2007 a 1.584, el 2008). Les comarques ordenades pel seu alt volum de visitants al Consorci han estat les següents: Vallès Occidental, 479 persones; Bages, 308 persones; Baix Llobregat, 207; i Vallès Oriental, 152 visitants. A aquestes dades s ha d incloure persones de la resta de Catalunya i Espanya i altres orígens com són França (19 persones), Mèxic (15 persones) i Alemanya (8 persones), entre d altres. Dels visitants a l Oficina de Turisme del Consorci, un 44% del total, que representen visites, són de persones a títol individual; un 27%, visites, són de grup; i un 15% (828 visites) són d escolars. També cal incloure les visites de família, amb un percentatge del 14%, que representen 798 persones. Pel que fa a la modalitat de consulta, la majoria de persones ho fan a través de l oficina del Parc (5.338 visites registrades d un total de 5.746), representant un 93% del total. La resta de gent fan consultes per telèfon, correu electrònic o per correu postal. Caminada - Pedalada popular de la Ruta de les colònies Activitats Realitzar la promoció de l edició (bustiatge, cartells, fires, altres caminades, samarretes) Redacció, disseny i impressió de les cartes i propostes de col.laboració per les empreses del territori Recerca de patrocinadors i gestió dels pagaments Redactar els permisos corresponents per a la realització de l edició (ajuntaments, mossos) Gestionar la informació i les inscripcions sol licitades Col laborar directament amb la FAV del Baix Berguedà Gestió administrativa: seguiment tancament de comptes Destinataris Habitants del territori Visitants de fora de la comarca Centres excursionistes Resultats Dia 18/05/07 11a edició de la caminada/pedalada Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

110 Els Secrets de les Colònies Activitats Marcar data, contactar amb els recursos a visitar, contractació de l autobús i marcar preu Periodificació i coordinació de guies Difusió de l esdeveniment Destinataris Habitants del territori Visitants de fora de la comarca Resultats Celebració de la jornada Promoció dels espais de les colònies Estructuració i promoció de l oferta turística del Parc Fluvial Activitats Creació de nous productes turístics per revaloritzar el patrimoni Creació de llocs de treball segons l explotació de productes turístics Potenciació de parts del territori poc valorades Destinataris Habitants del territori Visitants de fora de la comarca Recursos turístics i adminstracions del territori Resultats Execució projecte la Ruta dels maquis Oficines de turisme de la Torre de l Amo i de l antiga estació de Cal Vidal Activitats Organitzar les funcions del personal de l OT Gestionar pressupost de l OT Coordinar i organitzar els productes de marxandatge i material de la botiga de l oficina Adequar i actualitzar el material d oferta turística del territori i fulleteria Detectar noves activitats turístiques Sol licitud de subvencions per les OT Centre d interpretació del Parc Fluvial Activitats Realitzar el seguiment del funcionament de l Oficina Coordinació del personal per les visites guiades (extern i intern) Gestió de les reserves: dates, pagaments Enquestes de satisfacció 110 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

111 Destinataris Turistes Altres oficines turístiques de la zona Teixit turístic empresarial del territori Habitants de les colònies Resultats Inauguració de la Torre de l Amo com a recurs turístic Grau de satisfacció dels visitants Projecte fase I de l església de Cal Pons Subvenció ruta dels maquis Promoció iniciativa del Parc Fluvial Coordinar, assistir i participar a fires d àmbit local, nacional de caire turístic i de promoció econòmica del territori (Navàs, Puig-reig, Berga, Gironella, SITC, Agrotur, Fira de la Boqueria) Activitats Elaborar el calendari de fires i programar l assistència Dissenyar la col locació del material a l estand Coordinar i gestionar la contractació dels estands de cada una de les fires Gestió i seguiment administratiu (comptabilitat fi res) Elaborar material promocional del Parc Fluvial Readaptar el material existent Establir les coordinacions necessàries amb els agents turístics del territori Assistir a les fires per donar informació de l oferta turística del Parc Fluvial Elaborar un detall de les consultes i contactes realitzats durant les fires Fer seguiment dels contactes enviant la informació sol licitada Analitzar la possibilitat de participar en nous certàmens turístics Destinataris Població en general del Consorci del Parc Fluvial del Llobregat Potencials visitants del Parc Fluvial Teixit turístic empresarial Resultats Assistència a fires Coordinació amb el Consell Comarcal del Berguedà i el Consorci de l Alt Berguedà Disseny i edició de fulls Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

112 Noves tecnologies Durant l any 2008 s han fet al TeleColòni@ un total de usos. TeleColòni@ El TeleColòni@ és un dels membres que confi guren la comunitat de telecentres de teletreball impulsada per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació. El TeleColòni@ està gestionat pel Consorci del Parc Fluvial del Llobregat i està format per una seu central a la Colònia Pons i tres subseus: una a l Ametlla de Merola, l altra a Viladomiu Nou i la darrera inaugurada el mes d abril de 2007 a l Ajuntament d Olvan però que la seva ubicació definitiva serà a la Colònia Rosal. Aquesta tercera subseu funciona a través del programa REDES, però les activitats que s hi realitzen es fan a través del TeleColòni@. Durant l any 2008 s han fet al TeleColòni@ de Cal Pons, el de Viladomiu Nou i el d Olvan un total de usos, repartits en usos a Cal Pons, a Viladomiu Nou i 443 a Olvan. Evolució dels usos del TeleColòni@ gener febrer març abril maig juny juliol agost setembre octubre novembre desembre Olvan-Cal Rosal Viladomiu Nou CalPons Total Tallers de buscar feina a través de les TIC Durant el primer semestre de l any 2008 es van realitzar dos tallers de 20 hores per a la recerca de feina utilitzant les noves tecnologies destinat especialment a persones aturades sense coneixements previs d informàtica. Un dels tallers va tenir lloc a Viladomiu Nou i l altre a Cal Pons. En total es van formar 20 persones en aquests tallers, la gran majoria eren dones aturades entre 25 i 45 anys. Els tallers van ser finançats pel Servei d Ocupació de Catalunya a través del Pacte territorial del Berguedà. L objectiu dels tallers va ser el d introduir a aquestes persones en el món de les noves tecnologies i que coneguessin una nova opció a l hora de cercar feina, però també obtenir una eina per elaborar una CV, carta de presentació, etc. El fet que molts dels alumnes que van acudir a aquests continuessin la seva formació al TeleColòni@ i utilitzessin les seves instal lacions per ampliar els seus coneixements, fa que puguem considerar que l objectiu d haver introduït a aquestes persones a les noves tecnologies s ha acomplert. 112 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

113 Formació per autònoms Durant l any 2007 es van realitzar dos cursos adreçats exclusivament a treballadors autònoms. Davant l èxit del curs de full de càlcul, durant el primer semestre del 2008 se n va impartir un altre a Cal Pons. L objectiu d aquesta formació és introduir els petits empresaris i comerciats dels municipis del Parc Fluvial a les possibilitats que dóna l ofimàtica en la gestió dels petits negocis i incidir en la informatització de les petites empreses del territori. Els horaris i continguts van ser pensats totalment per arribar a comerciants i petits empresaris. Aquesta formació es va realitzar a través de FSE-TRADE de Comissions Obreres, però tota la gestió es va fer des del TeleColòni@. Formació per millorar l ocupabilitat de la població Gran part de la formació realitzada el 2008 se centra en l alfabetització informàtica, la qual dóna resposta a un gran volum de demanda d aquest tipus de formació. Des del TeleColòni@ sempre s ha plantejat l alfabetització com el primer pas per aconseguir un gruix de persones amb possibilitats de millorar les seves opcions laborals o que, fins i tot, puguin plantejar-se fer el salt al teletreball. Els cursos que s han realitzat durant aquest període han estat els següents: Curs d ampliació a Cal Pons.- Curs de 18 hores d ampliació dels coneixements adquirits als cursos d iniciació amb 10 alumnes inscrits. Iniciació a la informàtica a Cal Pons.- Curs de 20 hores realitzat al TeleColòni@ de Cal Pons amb un total de 9 alumnes inscrits i que han assistit a la majoria de les classes. Iniciació a la informàtica a Viladomiu Nou.- Curs de 20 hores realitzat a la subseu de Viladomiu Nou amb un total de 8 alumnes inscrits i que han assistit a la majoria de les classes. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

114 Iniciació a la Informàtica la subseu del TeleColòni@ d Olvan-Cal Rosal.- Curs d iniciació a la informàtica de 40 hores, amb un total de 12 alumnes inscrits i que han assistit a la majoria de classes. Introducció a la multimèdia.- Curs de 20 hores adreçat a persones que ja s havien iniciat a internet però volien augmentar els seus coneixements de les possibilitats que dóna la xarxa en temes multimèdia, com fotografia, so, etc. Aquest curs s ha realitzat al TeleColòni@ de Cal Pons amb un total d 11 alumnes inscrits i amb un gran nivell d assistència. Formació per la gent gran Durant el 2008 s han fet dues actuacions destinades a la gent gran del territori perquè perdin la por a entrar al món de les TIC: Curs d iniciació a Viladomiu Nou.- Amb col laboració a l associació de gent gran de Gironella Gerundella es va realitzar un curs d iniciació intensiu de 20 hores a la subseu de Viladomiu Nou amb un total de 10 alumnes inscrits. Curs d iniciació l Ametlla de Merola.- A la subseu del TeleColòni@ de l Ametlla de Merola s han realitzat entre els mesos de setembre i novembre de 2008 diferent formació d iniciació a la informàtica destinada a la gent gran en col laboració amb l Associació de la Gent Gran de l Ametlla de Merola. S han realitzat un total de 3 cursos, per poder atendre tota la demanda que s ha originat. Així, s han fet 3 grups de 8 persones cada un, ja que la grandària de l aula no podia fer front a grups més extensos. Promoció del teletreball El mes de maig de 2008 es va presentar el resultat de l estudi sobre el teletreball al territori del Parc fluvial. En aquest estudi apareixen diferents escenaris pel futur del TeleColòni@ en funció del grau de serveis que es poden destinar als teletreballadors, especialment aquells que han optat per l autoocupació i que desenvolupen la seva activitat econòmica a través del teletreball. Altres iniciatives de promoció de les TIC El Consorci del Parc Fluvial ha estat participant en iniciatives junt amb altres entitats del territori o externes amb l objectiu de difondre les avantatges de les TIC. Participació a les fires intersectorials de Navàs i Puig-reig. Participació a la Berguedasfera, celebrada el divendres 9 de maig de Participació amb la iniciativa de l Ajuntament de Puig-reig i la biblioteca Guillem de Berguedà que porta el nom de Puig-reig connecta t. Creació d un espai wi-fi a l entorn del TeleColòni@ de Cal Pons. Participació en la plataforma de telecentres de teletreball de la Catalunya Central. Participació a les reunions de la Xarxa de Telecentres de Catalunya Participació a les Jornades de la Internet social. 114 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

115 Medi Ambient Neteja de lleres i actes de sensibilització social Activitats Seguiment de les sol licituds de neteja de lleres presentades l any 2007 (Ametlla de Casserres, Cal Bassacs i Cal Cases). Visites de camp a les zones amb els regidors i l ACA. Presentació de les sol licituds de neteja de lleres per l any 2009 (Cal Rosal, Viladomiu Vell) Presentació d una sol licitud d actuació urgent per a Viladomiu Vell. Preparació Jornades Apropa t al Riu Destinataris Població local. Turistes. Ajuntaments. Resultats Actuacions no executades el Processos participatius Activitats Participació en el procés participatiu de la Conca Llobregat Cardener. Participació en el procés participatiu d elaboració del Catàleg del paisatge de la Catalunya Central. Camins del Parc Activitats Projecte de millora de la Ruta de les colònies. Finalització de l execució. Enllaç Ruta de les colònies amb la sèquia de Manresa. Projecte de senyalització de la Ruta de les colònies. Substitució de la senyalització vertical adaptant-la als nous traçats. Programa Via Verda. Seguiment del procés, necessitats i contactes institucionals. Xarxa de mobilitat lenta del Berguedà. Inventari de camins, presentació ajuntaments. Sol licitud subvenció per a la senyalització. Destinataris Població en general del PF: associació de veïns Turistes Centres excursionistes Ajuntament de Balsareny i Junta de la Sèquia Diputació de Barcelona Pla de foment del Berguedà Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

116 Resultats Millora del traçat i la seguretat de la Ruta de les colònies. Ampliació de la ruta fins a Balsareny. Arranjament del camí del Guixaró a Cal Prat Arranjament del camí de Cal Prat a Cal Cases Millora de la senyalització vertical. Substitució d una part de les banderoles tan direccionals com informatives. Elaboració conjuntament amb el CDA i escoles del territori de les rutes circulars Publicitar l allargament de la ruta de les colònies Marcatge amb GPS dels camins del Parc. Adreces Centre d interpretació del Consorci del Parc Fluvial Torre de l Amo de Viladomiu Nou (Gironella) Carretera C-16, sortida 86 Gironella sud - Viladomiu Nou info@parcfluvial.org Oficina d informació turística Antiga estació de tren de Cal Vidal (Puig-reig) Carretera C-16, sortida 77 i sortida Puig-reig Sud Centre d interpretació de l església de Cal Pons Cal Pons (Puig-reig) Carretera C-16, sortida 79 Puig-reig Sud, desviament direcció Cal Pons Telecolòni@ Convent de la Colònia de Cal Pons (Puig-reig) Carretera C-16, sortida 79 Puig-reig Sud, desviament direcció Cal Pons 116 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

117 Consorci Port Mataró El Consorci Port Mataró és un consorci públic constituït l any 1997 (decret 236/197 de 2 de setembre pel qual s aprova la constitució del Consorci Port de Mataró, DOGC núm.2473 de 10/9/1997, integrat per la Generalitat de Catalunya i l Ajuntament de Mataró que té per objectiu la gestió i l explotació del port esportiu de Mataró. El consorci es troba sota la dependència administrativa del Departament de Política Territorial i Obres Públiques a través de la Secretaria per a la Mobilitat i la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes. La presidència és nomenada per la Generalitat de Catalunya i l ocupa el Director General de Ports, Aeroports i Costes. La vicepresidència és nomenada per l Ajuntament de Mataró. El Consell de Govern està constituït per 6 representants nomenats per la Generalitat i 4 nomenats per l Ajuntament, més un gerent i un secretari, sense vot, nomenats pel Consell. La direcció general recau en la fi gura del gerent. La titularitat de la infraestructura portuària és de la Generalitat de Catalunya. El Consorci s ocupa de la gestió del port esportiu i Ports de la Generalitat de l explotació de la dàrsena pesquera. Per al desenvolupament dels objectius proposats, correspon al Consorci: La planificació, la projecció i l execució de les obres i instal lacions que siguin necessàries. L organització, la gestió i l administració del port esportiu de Mataró i dels serveis portuaris. La conservació de les obres, dels terrenys ocupats i de les installacions, en perfecte estat d utilització. Tenir cura del bon ordre del servei portuari. En general, la realització de totes aquelles actuacions que permetin facilitar el tràfic marítim portuari i aconseguir la rendibilitat i la productivitat de l explotació del port. L execució de les obres complementàries d accessos al port. El Consorci gestiona un port modern i en constant evolució, a la capital del Maresme, que compta amb amarraments i prop de metres quadrats de zona comercial. El Port de Mataró es troba al capdavant d iniciatives mediambientals, que l han portat a aconseguir l exigent certificat EMAS i la Bandera Blava europea a la qualitat de manera ininterrompuda durant els últims anys. Des que el Consorci Port Mataró es va fer càrrec del Port de Mataró, el principal objectiu ha estat dotar a la ciutat d un equipament de primer ordre, que experimentés un creixement continuat tant en qualitat com en quantitat de serveis i instal lacions a disposició dels usuaris. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

118 El Pla estratègic i director del port de Mataró avalua l ampliació de les instal lacions portuàries com a motor econòmic i turístic de la ciutat i del seu entorn. La nova zona d exposició nàutica i d hivernada ha suposat una inversió de euros. El Pla estratègic comença a caminar El Pla estratègic i director del port de Mataró es va posar en marxa durant l any El Consorci va encarregar a uns gestors especialitzats, l empresa Taller d Enginyeria Ambiental, la confecció d aquest Pla, del qual també han participat la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat de Catalunya i l Ajuntament de Mataró. El Pla estratègic és un document que avalua l oportunitat d una ampliació de les instal lacions portuàries com a motor econòmic i turístic de la ciutat i el seu entorn, un creixement que ha d anar acompanyat de la sostenibilitat de la costa, la protecció del medi ambient i una gestió pública que potenciï la integració amb la ciutat i el seu encaix urbanístic en el front marítim. El Consorci també preveu una ronda de consulta amb totes les persones usuàries i empresaris del port. La redacció d aquest Pla és una conseqüència immediata del Pla de ports que la Generalitat va aprovar l any passat. Els primers objectius operatius que el Pla estratègic i director vol cobrir són, entre d altres, satisfer la demanda de nous amarradors d acord amb les previsions del Pla de Ports (410 nous amarraments); ajustar l oferta a la demanda pel que fa a les dimensions dels amarradors i les seves característiques, incrementant la qualitat dels serveis; optimitzar el mirall d aigua; incorporar la marina seca com a alternativa sostenible per a la nàutica esportiva d eslores reduïdes; potenciar les activitats de turisme nàutic i esportiu per generar un impacte socioeconòmic important en la ciutat i el seu entorn; fomentar el desenvolupament d un sector d indústria auxiliar i serveis nàutics potent a l entorn del port; posicionar el port com un pol d atracció turística amb la millora dels espais de restauració, l hosteleria, el comerç i els serveis complementaris, i respectar els espais protegits propers (com l alguer) i connectar amb els corredors biològics de la costa i les dues rieres (Argentona i Sant Simó) i l espai agrícola i costaner de les Cinc Sènies, entre d altres actuacions. Zona per a exposició nàutica i hivernada El port de Mataró compta, des de l estiu de 2008, amb una àrea destinada a zona d exposició nàutica i d hivernada, un espai tancat, vigilat i situat en un lloc preferent, obert a totes les persones usuàries del port. Aquesta zona, situada al costat de les oficines del Consorci Port Mataró, cobreix dues funcions bàsiques. Per una banda, ofereix als comerços nàutics la possibilitat d exposar les embarcacions que tenen a la venda i, per l altra, cedeix un espai a tots aquells particulars que vulguin vendre o simplement guardar en sec les seves embarcacions. El Consorci Port Mataró ha invertit prop de euros en la seva posada en marxa. Els preus per al lloguer d espais i altres especificitats es poden consultar a les oficines del Consorci. 118 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

119 El gas natural s afegeix a les noves ofertes de serveis El gas natural va arribar durant el 2008 al port de Mataró gràcies al treball conjunt del Consorci Port Mataró, l empresa Gas Natural i les persones usuàries interessades a adaptar les seves instal lacions a aquesta font d energia. Signat un conveni entre el Consorci Port Mataró i Gas Natural per al subministrament de gas. Així, Consorci Port Mataró i Gas Natural van signar un conveni per poder portar el gas des de l escomesa situada al passeig Marítim, a l altura del restaurant Can Dimas, fi ns a la zona comercial del port, aprofi tant el recorregut del carril bici. Posteriorment, les persones usuàries interessades a substituir l antic subministrament de butà han hagut de realitzar les reformes pertinents als seus locals. Amb el gas natural, el port garanteix un subministrament de gas regular i sense daltabaixos (abans, amb el butà, hi havia hagut problemes d abastament en dates punta), es renoven les instal lacions, adequant-se a les normatives més actuals, se substitueixen consums que fins ara eren elèctrics per consums de gas (calefacció, escalfament d aigua, etc) i, lògicament, es redueixen les despeses per consum de gas. Millores telefòniques Un altre servei que ha experimentat millores notables durant les últimes setmanes ha estat la telefonia fixa. En concret, s han renovat i reforçat les línies que donen servei al port de Mataró, per tal que assumeixin, principalment, la creixent demanda d ample de banda que requereixen les instal lacions d ADSL per navegar amb solvència per Internet i que, en l actualitat, majoritàriament, es fa a través d una línia fixa de telèfon. Nova il luminació al passadís comercial El passadís del pis inferior de la zona comercial compta des de finals de primavera de 2008 amb un nou sistema d il-luminació. A més de millorar notablement la visibilitat en aquesta zona, la renovació ha permès ajustar-se als habituals criteris de sostenibilitat, utilitzant làmpades d última generació i de baix consum. La nova estació transformadora cobreix les necessitats elèctriques del port El port de Mataró compta, des de març, amb una nova estació transformadora d electricitat. Es tracta d una instal lació d última generació, que compleix amb tots els requisits de seguretat i respecte pel medi ambient, duta a terme per garantir el correcte subministrament elèctric a totes les persones usuàries del port. L augment de la demanda d energia elèctrica al port de Mataró ha estat continuat durant els últims anys per raons evidents: la zona comercial ha anat creixent (més locals i, per tant, més equipaments amb consum d energia elèctrica) i, paral.lelament, els vaixells ancorats al port cada cop incorporen més dispositius elèctrics (com és el cas dels aparells d aire condicionat, equipaments informàtics, nous sistemes de navegació, etc.). Concretament, s han habilitat noves línies de mitjana tensió (25 kv), i línies de baixa tensió que garanteixen no La nova estació transformadora compta amb una dotació de kw i una reserva de 500 kw. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

120 Actuacions i activitats realitzades només la quantitat, sinó la qualitat del subministrament. L actual estació transformadora compta amb una dotació de kw, a més d una reserva de 500 kw. La instal lació ha estat finançada pel Consorci Port Mataró, mentre que Endesa s encarregarà del manteniment i la gestió del servei. Nou vehicle elèctric El Consorci Port Mataró continua apostant per la sostenibilitat, tal i com demostra la seva última adquisició pel que fa al parc mòbil: un nou vehicle d intervenció ràpida que es mou amb energia elèctrica, equipat amb una caixa de càrrega. Noves càmeres al moll de ribera El Consorci Port Mataró va millorar, a mitjan de 2008, el sistema de videovigilància de les seves instal lacions, amb la posada en marxa de càmeres d última generació al moll de ribera, concretament del pantalà A a l I. Aquestes càmeres també graven de nit amb un sistema d infrarrojos i s han instal lat seguint un cablejat específic i exclusiu per a vídeo, per assegurar la confidencialitat de la informació enregistrada. Aprofitant aquesta actuació, el Consorci també va posar en marxa un sistema de megafonia per millorar el sistema d avisos d emergència. Aquesta actuació va tenir un cost total d uns euros. En una segona fase es va instal lar el mateix sistema al moll de migjorn. Conveni amb l UPC per estudiar la qualitat de l aigua El Consorci Port Mataró va signar el 2008 un conveni de col laboració amb el Laboratori d Enginyeria Marítima de la Universitat Politècnica de Catalunya, la Direcció General de Ports, Aeroports i Costes de la Generalitat i Ports de la Generalitat. Mitjançant aquest conveni, el port de Mataró es converteix en el camp de proves del treball La Directiva marc de l aigua, una iniciativa d I+D que cerca la millora de la qualitat d aigües marines dels ports. 120 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

121 Aigua de pou per a la zona enjardinada i promoció gratuïta de pistoles d aigua Tenint en compte la situació d extrema sequera a tot Catalunya, el Consorci Port Mataró va portar a terme diferents iniciatives encarades a l estalvi d aigua. Per una banda, la zona enjardinada del port de Mataró va començar a ser regada amb aigua de pou, no potable, gràcies a l acord al qual van arribar el Consorci Port Mataró i l Ajuntament de Mataró. L aigua arribava al port en camions-cisterna i va servir per mantenir amb vida la vegetació fins que la situació de sequera va millorar, a més de contribuir a l ús responsable d aigua de boca. D altra banda, el Consorci va dur a terme des del mes de juny de 2008 una campanya de subministrament gratuït d una pistola d aigua a totes les persones usuàries, amb l objectiu de fomentar aquest sistema de raig interromput que contribueix notablement a l estalvi d aigua. Arreglats els desperfectes ocasionats pel temporal de Sant Esteve L espectacular llevantada del dia de Sant Esteve de 2008 va causar moltes destrosses al litoral català, i el port de Mataró no es va lliurar de les inclemències de la meteorologia. El vent va fer estralls i, en el cas de Mataró especialment, les fortes onades van sobrepassar els dics del port i van impactar directament sobre els pantalans. Així, es van fer malbé diverses portes de pantalans, instal lacions elèctriques, enllumenat i elements diversos de les cornises del passeig superior. El Consorci Port Mataró va tramitar els danys immediatament al consorci de compensació d assegurances, i va posar mans a l obra per reparar tots els desperfectes. En aquest sentit, s han arranjat les portes dels pantalans afectats, s han renovat línies elèctriques i punts de llum i s han reparat els elements de les cornises fets malbé amb la llevantada. També va ser necessària la reparació subaquàtica d alguns elements del moll de migjorn, com ara morts o amarraments de fons. La llevantada del dia de Sant Esteve s ha considerat com el pitjor temporal dels últims cinquanta anys, i va afectar principalment el litoral de la província de Barcelona i la Costa Brava. Es van arribar a registrar ràfegues de vent de força nou (amb ratxes màximes properes als 90km/h) i onades de fins a nou metres que, en trencar, van arrassar bona part de la primera línia de mar de poblacions com Blanes o l Escala. Seu i adreça Consorci Port Mataró Passeig del Callao, s/n Mataró (Barcelona) Telèfon: Fax: info@portmataro.com Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

122 Institut d Estudis Territorials L Institut d Estudis Territorials, (en endavant IET) és un consorci amb personalitat jurídica pròpia, constituït pel Decret 220/1992, de 20 de juliol (DOGC de 28 d octubre), integrat per la Generalitat de Catalunya, mitjançant el Departament de Política Territorial i Obres Públiques, i la Universitat Pompeu Fabra. L Institut és un centre de recerca que té com a objecte principal de la seva activitat la recerca i la resolució de les problemàtiques en el sector del territori i l urbanisme. Així mateix, també abasta la intenció de cobrir les llacunes en temes poc conreats. Per a la realització d aquests fins, l Institut, estructura la seva activitat en tres línies bàsiques d actuació: la informació territorial, l objectiu de la qual és la recollida, tractament i anàlisi de dades socials, econòmiques, urbanístiques, infraestructurals i ambientals amb incidència sobre el territori i el planejament territorial per tal d esdevenir un centre de referència i orientació en aquest camp. el planejament territorial, l objectiu de la qual és la contribució directa al desenvolupament dels treballs inclosos al Programa de Planejament Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, mitjançant la definició dels objectius de l equilibri territorial d interès general, així com altres institucions amb competències en planejament territorial. l estratègia territorial, l objectiu de la qual és aportar reflexió sobre la realitat actual, les tendències i els reptes de base territorial que afecten a Catalunya i els àmbits d escala superior en què s emmarca, així com la formulació de propostes i estratègies de tractament de les diverses problemàtiques que s hi plantegen. D acord amb aquestes tres línies, i en consonància amb la seva naturalesa, l IET innova, bàsicament, a través del desenvolupament i l aplicació de metodologies d anàlisi de la realitat territorial i de fórmules de tractament de la seva problemàtica. L IET també du a terme la projecció d estudis i innovacions en l anàlisi territorial. Mitjançant la seva participació en cursos de postgrau que condueixin a l obtenció de titulacions pròpies o cursos que s integren en titulacions oficials; seminaris i conferències; publicacions; activitats relacionades amb la formació permanent de titulats, així com mitjançant la col laboració amb altres institucions de recerca i d ensenyament superior o mitjançant la realització de tasques d informació i assessorament. 122 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

123 Organigrama (composició a 31 de desembre de 2008) Consell de Govern El Consell de Govern, òrgan superior de l IET, és format per un president o presidenta, nomenat/ada pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques (PTOP), un vicepresident/a, nomenat/ada per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i sis persones vocals, tres designades pel conseller del DPTOP i tres per la UPF. També en forma part, amb veu i sense vot, el director/a de l Institut. President Vicepresident Vocals designats pel conseller de PTOP Vocals designats per la UPF Director de l Institut Oriol Nel lo i Colom Secretari per a la Planificació del DPTOP Josep Joan Moreso i Mateos Rector de la Universitat Pompeu Fabra Juli Esteban i Noguera Director del Programa de Planejament Territorial Joan Llort i Corbella Director General d Actuacions Estratègiques i Política del Sòl Carmina Llumà i Ras Secretària General Jacint Jordana i Casajuana Professor titular del Departament de Ciències Polítiques i Socials Lluís Riudor i Gorgas Professor titular del Departament d Humanitats Ferran Sanz Carreras Vicerector de Política Científica Daniel Serra de La Figuera Catedràtic d Organització d Empreses, Departament d Economia i Empresa, UPF. Personal L IET no va comptar amb personal propi fins a l any 2001, utilitzant fins aquell moment personal cedit de les institucions concertades i collaboradors externs. Avui gran part de la plantilla és fixa i formada per investigadors que abasten totes les àrees necessàries per a la realització de l activitat que porta a terme l Institut. Així mateix, continua comptant amb la col laboració puntual de investigadors externs. Director Director de Planejament Director d Estudis Urbans Directors de Programes Daniel Serra de La Figuera Josep Maria Carrera Alpuente Joan López Redondo Júlia Bosch Jou Rafael Giménez i Capdevila Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

124 Investigadors Arquitectes Economistes Cap d Enginyeria Enginyers Geògrafs Sociòloga Administració Cap de Gestió Econòmica Gestió administrativa Secretària del PTMB Secretària Informàtica Tècnic Becària Col laboradors Investigadors associats Virginie Cellier-Périé David Claret Puyal Rodrigo Díaz Alarcón Mireia Marín Sirarols Mariona Raduan Corrius Virginia Ramos Rodríguez Ramon Sisó Almirall Eliana Vieira Santos François Cougoule Gissel Ferrari Recalde Sergi Solanas Alday Sergi Lozano Solé Josep Prat Roura Aleix Anducas Caus Kerstin Burckhart Jordi Martín Oriol David Rosell Ricart Laura Capel Tatjer Maria Jesús Alcaraz Rodríguez Elisenda Milian Pérez Montse Llaberia Marcual Cristina Caire Alomà Cristina Jiménez Puigpey Roman Pasquín Ferrer Anna Requesens Pallerola Albert Serratosa Palet Xavier Abadia Pérez Helena Ramalhinho Dias Lourenço José Francisco Ergueta Acebey Walter García Fontes José García Montalvo Jaume García Villar Coordinacions i actuacions Tal com disposen els Estatuts, l IET, té com a òrgans de govern el Consell de Govern i el director. Les funcions d ambdós òrgans són les assenyalades al Decret de constitució del Consorci. La distribució i la coordinació de les tasques de planejament que realitza l Institut és assignada pel director de Planejament amb el suport del director d Estudis Urbans. Els dos directors de programes realitzen tasques de coordinació per als projectes de transport i estudis econòmics per al planejament territorial. 124 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

125 Ubicació L IET es troba ubicat al campus França, en un edifici de dues plantes cedit per la UPF, amb una superfície útil de 421 m2. Properament es preveu el trasllat de la seu de l IET, un cop finalitzades les tasques de condicionament, a la tercera planta de l edifi ci de l estació de França. Actuacions i activitats realitzades El planejament territorial D acord amb la Llei de política territorial de 1983 (modificada per la llei 31/2002), els instruments de planejament territorial són: El Pla territorial general, que comprèn l àmbit de Catalunya. Els plans territorials parcials, que comprenen com a mínim una comarca. Els plans directors territorials, que comprenen l àmbit que sigui necessari. Els plans territorials sectorials, destinats a ordenar un aspecte de la realitat territorial com ara carreteres, ferrocarrils, espais d interès natural. Els plans directors urbanístics, similar fl exibilitat i àmbit que els plans directors territorials, però amb més especifi cació del contingut i un objectiu de major precisió en quant a les determinacions. L IET intervé en la redacció de les propostes, estudis i ponències relatives al planejament territorial. L IET intervé en la redacció de les propostes, estudis i ponències relatives al planejament territorial. Du a terme estudis econòmics i financers dels plans territorials que analitzen, a partir de l estudi de l estructura productiva d un àmbit de planejament determinat, els efectes de les propostes del pla territorial sobre l economia. Els estudis acabats es poden consultar a la web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (www. gencat.cat/ptop) Plans territorials parcials Són els instruments per definir els objectius d equilibri d una part del territori de Catalunya. Pla territorial metropolità de Barcelona (PTMB) L àmbit del PTMB abasta el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, l Alt Penedès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Maresme, amb una superfície de km 2 repartits entre 164 municipis. Sota la direcció del Programa de Planejament Territorial l IET n està duent a terme la concreció i materialització. Per a la seva elaboració el personal de l IET i del DPTOP han tingut reunions freqüents amb les entitats locals afectades per la determinació dels nuclis més adients per establir-hi els equipaments d interès natural, emplaçament d infraestructures, així com altres aspectes el contingut del qual és necessari que prevegi el Pla. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

126 Durant l any 2008 s ha continuat la tasca d elaboració de les propostes del Pla. El treball per portar-les a terme s ha compaginat amb la redacció d estudis propositius que complementen les idees que el mateix Pla desenvolupa. D aquesta manera, podem definir les tasques en dues parts: d una banda, la feina continuada de reelaboració de bases cartogràfi ques i actualització de la documentació elaborada, i d altra, la tasca relacionada directament amb aspectes propositius. Els treballs realitzats han estat els següents: Actualització del sistema d informació territorial de planejament urbanístic (SITPU). S inicia la tasca d actualització del mapa que contempla els planejaments vigents de la regió metropolitana de Barcelona. Els treballs d actualització del 2008 continuen les realitzades en anys anteriors. L actualització suposa un continuat recull de dades sobre els expedients urbanístics aprovats definitivament. Aquests documents s han facilitat en format paper, directament al Departament de Política Territorial de la Generalitat de Catalunya, o bé de forma telemàtica, gràcies a la posada en servei del Registre de planejament urbanístic de Catalunya (RPUC). D altra banda, els documents urbanístics de la ciutat de Barcelona s han obtingut de forma telemàtica per mitjà de la mateixa pàgina web. Ambdós casos, els documents obtinguts estan en format -pdf, amb el conseqüent processament i adaptació dels mateixos al format -dgn editable. El mapa del SITPU resultant vol ser una eina eficaç de control i gestió a major escala sobre règim urbà i urbanitzable. La gestió d aquest document per mitjà dels programes de SIG, permet l encreuament de dades gràfiques i numèriques. Aquesta capacitat de relació permet abastir de dades a les diferents disciplines relatives al fet urbà. En conseqüència, es poden obtenir bases elaborades de cara a l estudi i la planificació de futures propostes a escala supramunicipal i territorial. Treballs i estudis sobre les propostes i actuacions del PTMB. Les propostes es defineixen segons els tres continguts: el sistema d espais oberts, el sistema d assentaments i les infraestructures mobilitat. Es continuen les tasques de redacció de l Avantprojecte fins al seu lliurament a la Comissió d Urbanisme, el 7 d abril del A partir d aquí s inicia el període d informació pública en què, a mode de suggeriments, es reben les propostes que ajuntaments, entitats supramunicipals i particulars fan sobre el Pla. Per gestionar la rebuda i l estudi dels suggeriments es crea un pla de treball. Aquest organigrama s organitzarà temàticament i geogràfi ca- 126 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

127 ment. Les seves tasques aniran des de la rebuda i registre dels documents fins a la seva distribució interna a cadascun dels tècnics investigadors. El personal tècnic, finalment, analitzarà i emetrà una valoració interna sobre l acceptació dels suggeriments. Els resultats s exposaran en un quadre de síntesi i es mapificaran gràficament en plànols, en funció de la temàtica tractada. El caràcter participatiu del Pla queda palès amb la rebuda continuada d ajuntaments a l Institut, el qual explicarà i aclarirà els dubtes emesos. El treball de proposta del Pla ha definit des d un punt de vista gràfi c els tres marcs d estudi principals: el sistema d espais oberts sistema d assentaments i sistema d infraestructures de mobilitat. L Avantprojecte es concreta amb els següents plànols: Sistema d espais oberts Planejament Sistema d espais oberts Proposta Sistema urbà Planejament vigent Sistema urbà Planejament vigent i sistema d espais oberts Sistema urbà Estratègies urbanes Sistema urbà Estructura nodal del territori Infraestructures de mobilitat Xarxa ferroviària proposada Infraestructures de mobilitat Xarxa ferroviària. Actuacions Infraestructures de mobilitat Xarxa viària proposada Infraestructures de mobilitat Xarxa viària. Actuacions. Les escales de representació utilitzades han estat: la 1/ pels plànols dels temes 1 i 3, així com el plànol 2.4. del tema 2. Els plànols 2.1, 2.2 i 2.3 s han representat ha escala 1/ La metodologia de tots els estudis propositius gràfics ha estat la de la comprovació a escales inferiors, arribant al treball fi ns a l escala 1/5000 (base de l Institut Cartogràfic de Catalunya). També s ha portat a terme l anàlisi socioeconòmica de la regió metropolitana de Barcelona (RMB): recull de dades, processament de la informació i anàlisi de les diferents variables. Així mateix, també es continuen les tasques de revisió del document Bases socioeconòmiques, que forma part de l Avantprojecte del Pla territorial metropolità de Barcelona. En aquest document s analitzen els factors clau de les bases socioeconòmiques de l RMB segons una sèrie de variables que, complementàriament, s han plasmat en forma de mapa. Així, s estudien la població, Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

128 incloent els components del creixement i l estructura per edats, el mercat de treball, la renda familiar, l habitatge, l estructura productiva, la població ocupada resident, els llocs de treball localitzats, els equipaments socials i els àmbits polítics i de gestió. D aquestes variables hi ha informació disponible per a cada municipi, les dades dels quals s han agregat per formar els 14 subàmbits territorials en què s ha dividit l RMB als quals s afegeix un 15è, el de l àrea central, dividit en 6 subàrees. S inicia, alhora, l etapa corresponent al període de suggeriments del l Avantprojecte Pla territorial parcial del Camp de Tarragona El seu àmbit abasta l Alt Camp, el Baix Camp, el Baix Penedès, la Conca de Barberà, el Priorat i el Tarragonès. Durant el 2008 s ha finalitzat l estudi econòmic i financer del Camp de Tarragona. Aquests estudis econòmics i financers analitzen, segons l estudi de l estructura productiva d un àmbit de planejament determinat, els efectes de les propostes del Pla territorial sobre l economia. És a dir, s avalua de quina manera les propostes concretes de la planifi cació afectaran el desenvolupament econòmic de l àmbit a mig i llarg termini, tant des del punt de vista sectorial com comarcal. També es fa una reflexió des d un punt de vista teòric sobre el sentit econòmic del planejament territorial en general i comprovar la coherència entre l estratègia d ordenació territorial i el desenvolupament econòmic. Finalment, es valora el cost de les actuacions prioritàries i es comprova l ajust relatiu dels ordres de magnitud de les inversions derivades de les propostes i les possibilitats de l economia en el mateix període. Els estudis econòmics i financers acabats fins ara es poden consultar al web del Departament de Política Territorial i Obres Públiques (www. gencat.cat/ptop). L IET participa en les xarxes CTP, Grel, METREX, OPSTE i Rideal. Xarxes temàtiques CTP, Comunitat de Treball dels Pirineus L IET acull el secretariat de la Comissió I: Infraestructures i Comunicacions de la Comunitat de Treball dels Pirineus, organisme interregional de cooperació transfronterera format per 8 institucions membres, entre les quals hi fi gura la Generalitat de Catalunya. Durant l any 2008 s ha participat a la 30a reunió de la Comissió, el 17 de juny a Xabier (Navarra), al XXVIè Consell Plenari, el 19 de novembre a Perpinyà, i a les reunions dels grups de treball de Cartografia, el 30 de setembre a Montpelier, i d Ordenació del Territori (Comissió IV), el 19 de novembre a Perpinyà. També s ha seguit amb l actualització i el manteniment de la pàgina web de la Comissió. 128 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

129 El projecte BC200CTP El Grup de treball de Cartografia va encarregar la direcció del projecte a l IET. El projecte consta de tres parts: 1. Base cartogràfica digital homogènia a escala 1: Una primera versió fou distribuïda a finals del 2007 i durant el 2008 s ha treballat en la realització de la segona versió. 2. Ortoimatge compatible amb la base cartogràfica. El concurs iniciat el 5 de juliol del 2008 va conduir a la contractació de l empresa TRACASA per a la generació d una imatge LANDSAT contínua de l àmbit territorial del mapa general de la CTP. Els treballs pròpiament dits van començar l octubre del Realització d un mapa imprès a escala 1: La segona edició del Mapa General 1: fou publicada el gener del 2008 i posteriorment distribuïda. Grel, Grup de recerca en logística empresarial El Grup va néixer el 2002 dins del Departament d Economia i Empresa de la UPF. El seus objectius són tres: recerca, docència i divulgació. El principal és dur a terme una recerca de qualitat internacional sobre logística i posicionar-se com un dels grups més actius a Europa. Docència dels membres del GREL durant l any 2008: Llicenciatura en Administració i direcció d empreses (UPF) Diplomatura en Empresarials (UPF) Titulació superior en Comerç Internacional (ESCI) Llicenciatura d Investigació de Mercats (ESCI) Postgrau en Planificació i Gestió de la Mobilitat (UPF) Màster en Logística Empresarial (UPF-IDEC, Daniel Serra, director) Màster en Estudis Territorials i Urbanístics (UPC-UPF-EAPC) MBA Part-time (IDEC, UPF) MBA-Full-time (UPF) Màster en Màrqueting (IDEC) Màster en Anàlisi Econòmica Aplicada (IDEC) Màster en Gestió Pública (IDEC) Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

130 El Grel va organitzar durant l any 2008 els projectes de recerca següents: Projectes de recerca del Grel Anualitats Projecte Finançament Director de Equip Recerca Location Network (Red Temática ,00 Alfredo Marín Localización y Problemas Afines). Research Project: MTM E/MTM. Ministerio de Educación y Ciencia. Spain Quantitative decision methods ,20 Daniel Serra 6 investigadors for logistics and operations de la UPF i 2 externs management (Métodos cuantitativos de decisión en entornos logísticos y productivos). Research Project: SEJ /ECON, Ministerio de Educación y Ciencia. Spain Location Network (Red Temática Alfredo Marín Localización y Problemas Afines). Research Project: MTM F. Ministerio de Educación y Ciencia. Spain El Grel va col laborar al 2008 amb els projectes amb empreses següents: La logística de reparaciones de terminales de lotería. Empresa: Sistemas Técnicos de Lotería, (STL). Determinantes del consumo en los puntos de venta de lotería. Empresa: Loterías y Apuestas del Estado (LAE). Publicacions acadèmiques al 2008: Marianov, V. and D. Serra: Median problems in networks. H.A.Eiselt and V. Marianov (eds): Location Theory. Forthcoming. Silva, F. and D. Serra: Locating emergency services with priority rules: The Priority Queuing Covering Location Problem, Journal of the Operational Research Society 59, 2008, Lourenço H.R., Paixão J.P. and Portugal R. (2008), Driver Scheduling Problem Modelling. Public Transport: Planning and Operations. DOI: /s ISSN: Giménez C. and Lourenço H.R. (2008), e-scm: Internet s impact on Supply Chain Processes. International Journal of Logistics Management 19(3): ISSN Fernandes, S. and Lourenço H.R. (2008). Optimised Search Heuristic Combining Valid Inequalities and Tabu Search. In Hybrid Metaheuristics, M.J. Blesa, C. Blum, C. Cotta, A.J. Fernández, J.E. Gallardo, A. Roli, M.Sampels (Eds.), Lecture Notes in Computer Science 5296: ISSN: Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

131 Fernandes S. and Lourenço H.R. (2008), A Simple Optimized Search Heuristics for the Job-Shop Scheduling. In Recent Advances in Evolutionary Computation for Combinatorial Optimization, Studies in Computational Intelligence, C. Cotta and J. van Hemert (Eds.) 153: ISBN Web: METREX, xarxa d àrees i regions metropolitanes europees Xarxa europea d àrees i regions metropolitanes que constitueix una plataforma per a l intercanvi de coneixement, expertesa i experiència en assumptes metropolitans. Fundada a Glasgow l abril de 1996, avui ja compta amb prop de 40 àrees afiliades, representades per 68 autoritats, entre les quals el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (en endavant DPTOP), representat per l IET dins la xarxa. Del 14 al 17 de maig s ha dut a terme la reunió del grup a Amsterdam, sense assistència del personal de l Institut. OPSTE, Observatoire des politiques et des stratégies de transport en Europe Organitzat pel Conseil National des Transports (CNT), òrgan assessor del Ministère de l écologie, de l Énergie, du Développement et de l Aménagement du territoire (França), amb la participació de Rafael Giménez Capdevila. Reunions a Paris 7 de març i 10 d octubre. Redacció d informes per a Espanya sobre Notes d actualitat, Prospectiva del transport terrestre de mercaderies i Logística. Web: Rideal, Red de investigación sobre áreas metropolitanas de Europa y América Latina És una plataforma de treball de caràcter permanent amb el propòsit de coordinar i articular iniciatives entre institucions acadèmiques d Amèrica Llatina i Europa que tenen com a interès de recerca les àrees metropolitanes. Creada el juny del 2002 a Barcelona per l IET, l Institut Català de Cooperació Iberoamericana (ICCI) i l Instituto de Estudios Urbanos y Territoriales (IEU+T) de la Pontificia Universidad Católica de Chile. IV Seminari a Ciudad Juárez (Chihuahua, Mèxic) i El Paso (Texas, EUA) el 26, 27 i 28 de maig del 2008, així com l edició del llibre Ciudad, poder, gobernanza, publicat a Santiago de Chile, Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

132 En l àmbit europeu, L IET ha participat en els projectes Crepud- Med, Nodus i Nodus Phase II. Projectes Europeus Crepud-Med, Coopération Régionale pour une Planification Urbaine Durable Projecte que es va començar a tramitar al 2008, però que no s aprovà fins a l any següent. La seva raó d ésser és la voluntat d experimentar unes respostes adaptades en termes de governança, modes d ordenació i de desenvolupament en uns contextos històrics i geogràfi cs específics, tal com ho és l entorn mediterrani. Cada soci haurà de conduir un procés concertat d ordenació sostenible, els resultats dels quals s hauran de difondre. Al principi de les experimentacions, un consell científic facilitarà la definició d una metodologia comuna a totes les experimentacions locals, i produirà en contínua anàlisi comparativa sobre les pràctiques i els resultats; que serà la garantia de la homogeneïtat del projecte a escala mediterrània Una primera reunió de treball va tenir lloc a Marsella els dies 25 i 26 de setembre, amb els representants del Comité Científic (UPC Stephane Bosc), de la província de Bolonya (Marco Guerzoni), de la Generalitat de Catalunya (François Cougoule) i del cap de fila (Marie Baduel i el seu equip de treball). L objectiu d aquesta trobada era presentar els contextos locals, la definició d objectius comuns, i la preparació del pressupost d aquest projecte per una durada de 3 anys (o 36 mesos). Nodus, Linking Urban Renewal and Regional Spatial Planning Projecte, sorgit a l empara del programa europeu Urbact, format per un grup de treball enfocat en les connexions entre la regeneració urbana i els elements de planificació espacials que influeixen en el desenvolupament regional i en la segregació espacial. El seu objectiu és definir recomanacions per impulsar la coordinació de les polítiques de regeneració i dels plans espacials regionals o metropolitans, i servir d ajut als tècnics i òrgans decisoris per a fomentar i equilibrar el desenvolupament urbà en un àmbit supralocal. El grup va ser liderat per la Generalitat de Catalunya i va comptar amb la participació de la regió d Emília Romanya, el govern de la regió de Mazovia i l Associació Intercomunitària de Desenvolupament de l Alba Iulia. El projecte va tenir tan sols una durada de quatre mesos, del 22 d abril al 21 d agost de 2008, i un pressupost de ,00, ja que es tracta de la fase inicial del projecte amb continuïtat en el Nodus Phase II. Socis import total % Feder import pressupostat justificat Generalitat de Catalunya ,00 70,00 % ,12 Regió d Emília Romanya 6.720,00 70,00 % 6.993,54 Govern de la regió de Mazovia 3.990,00 80,00 % 0,00 Associació Intercomunitària de Desenvolupament de l Alba Iulia 6.000,00 80,00 % 850,00 Total , , Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

133 Activitats realitzades al 2008: Les activitats realitzades tenen com a objectiu principal la recerca de nous socis per a la següent fase del projecte, l elaboració d un estudi per a identificar els punts de partida del projecte i d un pla de treball detallat. Per dur a terme aquestes tasques s han tingut trobades amb experts independents, amb l assistència tècnica, amb els nous possibles socis, tant de forma conjunta com separada: el 29 d abril de 2008 va tenir lloc la sessió de formació a París, amb l assistència de Joan López Redondo, coordinador de projectes, i Maria Jesús Alcaraz Rodríguez, directora financera. del 12 al 14 de maig de 2008 reunió preparatòria a Barcelona, amb l assistència de Ivan Tosics, expert independent i d Aleph, assistència tècnica. del 16 al 17 de juny, reunió preparatòria a Barcelona, amb l assistència d Ivan Tosics, d Aleph, els socis del projecte i nous possibles socis per a la següent fase de Dobrich (Bulgària) i Amsterdam. el 19 de juny de 2008 va tenir lloc la reunió temàtica a París, amb l assistència de Joan López Redondo. del 19 al 23 de juliol de 2008 reunió a Barcelona, amb l assistència de Ivan Tosics. A més a més dites reunions, s han realitzat reunions internes i s ha mantingut un contacte constant amb tots els participants del projecte per a una eficient realització de les tasques. Nodus Phase II, Linking Urban Renewal and Regional Spatial Planning Projecte, sorgit a l empara del programa europeu Urbact, i que és la continuació del projecte Nodus. El grup de treball del Nodus neix amb la vocació de coordinar la planificació territorial i estratègica amb polítiques de regeneració urbana. Per a dur a terme aquesta tasca, s estructura en relació amb dues eines, una consistent en l anàlisi quantitativa de les eines per a la identificació de les àrees deprimides, i una altre consistent en una guia per a la regeneració urbana des de un punt de vista supralocal. El grup es liderat per la Generalitat de Catalunya i compta amb la participació de la regió d Emília Romanya, el govern de la regió de Mazovia, l Associació Intercomunitària de Desenvolupament de l Alba Iulia, la ciutat d Amsterdam, la ciutat de Dobrich i la ciutat de Katowice. A més a més, en el projecte també participen els ULSG Urbact Local Support Groups, que són grups de suport que incorporen les aportacions dels agents locals rellevants en la definició i gestió de les polítiques objecte del projecte. Els membres d aquest grup no reben cap compensació econòmica per la seva participació. El projecte es va iniciar el 26 de setembre de 2008, un cop acabada la primera fase, i la seva finalització està prevista per al 25 de maig de 2010, i té un pressupost de ,00. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

134 Socis import total pressupostat % Feder Generalitat de Catalunya ,00 70,00 % Regió d Emília Romanya ,00 70,00 % Govern de la regió de Mazovia ,00 80,00 % Associació Intercomunitària de Desenvolupament de l Alba Iulia ,00 80,00 % Ciutat d Amsterdam ,00 70,00 % Ciutat de Dobrich ,00 80,00 % Ciutat de Katowice ,00 80,00 % Total ,00 Activitats realitzades al 2008: el 30 de setembre de 2008 va tenir lloc la sessió de formació a París, amb l assistència de Maria Jesús Alcaraz, directora financera. el 9 d octubre de 2008 va tenir lloc el reunió de grups de treball a París, amb l assistència de Joan López Redondo, coordinador de projectes. el 20 d octubre de 2008, Joan López Redondo, va donar una conferència a Granada sobre el projecte. del 16 al 18 de novembre de 2008 va tenir lloc a Amsterdam la primera reunió de treball del projecte, amb l assistència de Joan López Redondo i François Cougoule, communicator. A més a més també ha tingut lloc la conferència anual de l Urbact a Montpelier, de l 1 al 2 de desembre de 2008, amb l assistència de Joan López, Maria Jesús Alcaraz i François Cougoule. Entre els projectes estatals cal remarcar la participació de l IET en el Pse-Globalog. Estatals Pse-Globalog, Potenciación de la competitividad del tejido empresarial español a través de la logística como factor estratégico en un entorno global. Projecte aprovat pel Ministerio de Educación y Ciencia dins de la convocatòria d ajudes per a projectes científi c tecnològic singulars i de caràcter estratègic de 17 de març de 2006 (BOE de 17 d abril), la concessió d ajudes va ser renovada per les anualitats Cooperen un total de 27 agents, entre els quals s inclouen centres tecnològics, centres públics i privats d I+D, entitats portuàries, i empreses de primer nivell. Té com a objectiu incrementar el nivell de competitivitat de les empreses espanyoles. El coordinador del projecte és l Instituto Tecnológico del Embalaje, Transporte y Logística (ITENE). El projecte està estructurat en un total de 8 subprojectes i l IET participa en el subprojecte número 6 Logística y sostenibilitat mediambiental en les tasques de política de gestió de devolucions i disseny de xarxes de recollida i tractament sota el lideratge de la Universidad de Oviedo. 134 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

135 Durant l any 2008 s han continuat els treballs iniciats al 2007 relatius a la tasca de disseny de xarxes de recollida i tractament, que comporta la realització del programari que facilita el disseny que defineix els punts de recollida urbans, pel qual es va desenvolupar una aplicació GIS prenent com exemple la zona urbana de la ciutat de Barcelona. Des del punt de vista administratiu, el 17 d abril de 2008 es va enviar la primera certifi cació de despesa al coordinador del projecte, ITENE, de ,25. Al llarg de 2008 s han mantingut diverses comunicacions amb ITENE per tal d aportar-li la documentació necessària per a poder participar en les concessions d ajudes per a les anualitats Convenis i col laboracions Amb institucions locals 22@ Barcelona L empresa municipal 22@ Barcelona ha encarregat a l IET un estudi sobre el districte de la innovació que està impulsant. Amb el títol El Projecte 22@ Barcelona: situació actual i comparacions internacionals, el treball té com a objectiu comparar el Projecte 22@Barcelona amb operacions similars dutes a terme a altres ciutats, àrees urbanes o regions per, a partir d aquesta comparació, identificar els seus punts febles ir poder millorarlos en el futur. L IET té convenis i realitza col laboracions amb institucions locals com el 22@ Barcelona, el Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat, el Consell Català de l Esport i l INEFC, i institucions internacionals com Nacions Unides. La primera versió de l estudi s ha finalitzat el febrer de 2008 i un resum del mateix s ha presentat a Worlds of new work? Multi-scalar dynamics of new economic spaces, reunió de la IGU Commission on the Dynamics of Economic Spaces que va tenir lloc del 5 al 8 d agost del 2008 a Barcelona. Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat Estudi sobre la base territorial de les explotacions agràries del Parc Agrari del Baix Llobregat: usos, dimensió territorial i règim de tinença de la terra. Finançat mitjançant el conveni amb el Parc Agrari del Baix Llobregat Economia de l esport A finals del 2006 es va elaborar el document Avaluació del pes econòmic de l esport a Catalunya: una proposta metodològica, resultat d un conveni amb el Consell Català de l Esport i l Institut Nacional d Educació Física de Catalunya (INEFC). Al llarg del 2007 s ha revisat i corregit aquest document i s ha signat un conveni plurianual amb el mateix INEFC per realitzar aquesta primera mesura del pes econòmic de l esport a Catalunya. La metodologia de treball es basa en el que es coneix com a comptes satèl lits, i ha de preveure no només el procediment de definició dels productes i productors esportius, sinó que ha de valorar les necessitats d informació estadística, la disponibilitat de la mateixa i els costos (econòmics i de temps) de la seva recollida o generació en cas de no estigui disponible. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

136 La valoració econòmica de l esport es farà des de la vessant de l oferta, per la qual cosa cal identificar els productors característics, tant els del sector públic com els del privat. Així, l objecte principal d aquest estudi es posar les bases estadístiques i comptables per poder identifi car i, per tant, mesurar el pes econòmic de l esport a Catalunya mitjançant l estimació del valor afegit brut generat per aquest sector i la seva participació en el valor afegit brut del conjunt de l economia catalana. El conveni signat també comporta que l IET sigui el proveïdor de tota la informació relacionada amb la dimensió economia de l Observatori Català de l Esport, així com l elaboració de diferents estudis monogràfics sobre la base d aquesta informació. Durant el 2008 s ha treballat en la recopilació d informació de les diferents fonts per tal de poder presentar uns primers resultats a final d any. Així mateix, s ha presentat la metodologia a la reunió del Comitè d experts i expertes de l Observatori Català de l Esport a la reunió de l 11 de juny de D altra banda, s ha signat un conveni amb la Diputació de Barcelona per portar a terme, paral lelament al del conjunt de Catalunya, l avaluació del pes econòmic de l esport a la província de Barcelona. Estudi sobre l impacte de la posada en marxa de la línia ferroviària d alta velocitat entre Girona i Perpinyà L objectiu d aquest treball consisteix en fer una diagnosi de la situació socioeconòmica actual de l àrea transfronterera directament afectada per la propera obertura de la nova línia ferroviària d altes prestacions Girona - Perpinyà, això és, les Comarques Gironines d una banda, i el Departament dels Pirineus Orientals de l altra. L Institut d Estudis Territorials ha finalitzat recentment un informe relatiu a l àmbit territorial de les Comarques Gironines. Des del punt de vista territorial, els temes que formen part de l anàlisi són: població, mercat de treball i renda, habitatge, estructura productiva, estudi de les plataformes logístiques i polígons industrials, grans equipaments, i turisme. Posteriorment, a partir d aquesta diagnosi i dels documents de planifi cació territorial i sectorial aprovats i en curs d elaboració es realitzarà un esbós de l evolució que previsiblement tindrà l àmbit d estudi els propers anys ( ) i es podran proposar plans d accions concrets. Estudi sobre el transport col lectiu a l espai català transfronterer Aquest estudi es realitza en el marc de l Acord marc de cooperació transfronterera entre el Consell General dels Pirineus Orientals i la Generalitat de Catalunya, signat el 29 de juny del 2006, i del conveni específic que l aplica, de la mateixa data, que preveu estudiar la viabilitat de la creació de línies transfrontereres de transports públics, així com els seus impactes derivats. L Institut d Estudis Territorials ha desenvolupat l encàrrec, formalitzat mitjançant el conveni de col laboració entre la Direcció General d Acció 136 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

137 Departamental del Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya i l Institut d Estudis Territorials, de 7 de maig del L objectiu de l estudi sobre el transport col lectiu a l Espai català transfronterer és l anàlisi de la viabilitat de l establiment de serveis regulars de transport de viatgers per carretera entre diferents punts a banda i banda de la frontera. L Espai català transfronterer és format pel departament dels Pirineus Orientals i l àmbit territorial de les Comarques Gironines. En aquest espai s ha proposat la creació d un Eurodistricte, organisme de gestió comuna de projectes transfronterers i que permetrà formalitzar una unificació europea de proximitat. A 31 de desembre del 2008 l informe es troba en curs de redacció de la versió final. Estudi sobre els polígons industrials a Vilanova i la Geltrú L Ajuntament de Vilanova i la Geltrú ha encarregat un estudi exhaustiu sobre els polígons industrials presents en el seu terme municipal, el qual es completarà al llarg del Ocupació del sector cultural Al juliol de 2008 es va signar un conveni amb el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació per a la realització d un estudi titulat Mesura de l ocupació cultural a Catalunya: una proposta metodològica. L estudi es va presentar a primers de desembre i l aplicació de la proposta metodològica es durà a terme durant el 2009 i el Sistema ferroviari al territori de l euroregió Pirineus Mediterrània Estudi sobre el futur sistema ferroviari al territori de l Euroregió Pirineus Mediterrània (EPM): potencialitats i febleses. Finançament concedit per Resolució de 6 de juliol del 2007 del Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya, d ajuts a l euroregió a xarxes regionals de cooperació, a estudis econòmics i socials de l Euroregió i a iniciatives que impulsin l espai mediàtic regional. Amb institucions internacionals Nacions Unides Comissió Econòmica per a Europa de Nacions Unides (Genève). Elaboració dels mapes d Europa del trànsit viari i ferroviari del Projecció de Cerdà Mostra Cerdà. Urbanisme i Territori L objectiu d aquesta activitat és fomentar la recerca i la difusió sobre la teoria i la pràctica urbanístiques d Ildefons Cerdà a través de l exposició itinerant Cerdà. Urbs i territori, de les publicacions relacionades i de l organització de sessions tècniques, seminaris, debats i conferències entorn de la figura i l obra de Cerdà. L objectiu de la Mostra Cerdà és fomentar la recerca i la difusió sobre la teoria i la pràctica urbanístiques d Ildefons Cerdà. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

138 Durant l any 2008 la Mostra s ha presentat: L exposició A A Trondheim (Noruega), Faculty of Architecture and Fine Art de la NTNU, a l Exhibition corridor. A Torino (Italia), Facoltà di Architettura del Politecnico, a l Spazio espositivo della Facoltà di Architettura. L exposició B A Los Angeles (Estats Units), el Casal dels Catalans va organitzar-la, a la Windows Gallery a Huntington Beach Central Library and Cultural Center. A El Paso (Estats Units), a la University of Texas at El Paso (UTEP), a l Exhibition Gallery de l Union Building. A Ciudad Juárez (Chihuhaua, Mèxic), organitzada per la Universidad Autónoma de Ciudad Juárez a l Instituto Municipal de Investigación y Planeación. Resum exposicions 2008 Ciutat Exposició Lloc Període Organitzadors Trondheim (Noruega) A NTNU 28 de març al 25 Faculty of Architecture and Fine d abril de 2008 Art (NTNU) Los Angeles (Estats Units) B Windows Gallery 1 al 30 d abril de 2008 Casal Català Torino (Italia) A Facoltà di architettura 23 de maig al 7 de Facoltà del Politecnico juny de 2008 El Paso (Estats Units) B Union Building 18 de maig al 30 de University of Texas at Exhibition Gallery juny del 2008 El Paso Ciudad Juárez (Mèxic) B Instituto Municipal 12 de setembre al 28 Universidad Autónoma de Investigación y de novembre del 2008 de Ciudad Juárez Planeación Formació i divulgació Documentació urbanística i en especial sobre Ildefons Cerdà L IET disposa d un fons bibliogràfi c extens, fruit dels seus treballs i d aportacions. En aquest capítol també s hi inclouen les tasques de realització del catàleg de fotografies digitals de l IET. Participació en classes i ponències Els investigadors han participat enguany com a docents en cursos de postgrau i com a ponents en conferències per tal de difondre els treballs que duu a terme l Institut. Exposem a continuació una mostra de les més rellevants en les quals ha participat el personal. 138 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

139 Josep M. Carrera: Classe a la UPC, el 29 de febrer de Classe a la Fundació UPC (Carles Llop), el 13 de març de Dins del màster de Planificació Territorial, que organitza la facultat de Geografi a i Història de la UB, classe sobre el PTMB. Facultat de Geografia i Història, el 28 de maig de Dins del Congrés de Carreteres, que organitza la Diputació de Barcelona, intervenció en dues ponències i participació en la taula rodona, de l 11 al 13 de juny de Ponència Una revisió crítica dels espais de la producció i el consum a la regió metropolitana de Barcelona. Auditori UPF, el 16 de juliol de Ponència Estratègies i polítiques per gestionar la baixa densitat, que organitza el CUIMPB Centre Ernest Lluch. Al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), el 13 de novembre de Dins de la IX edició del Congrés Nacional de Medi Ambient (CONAMA 9), va participar a la jornada tècnica Planificación sostenible de las infraestructuras de transporte (JT-ITRA) amb la ponència Planificación sostenible. Planificación territorial, el Pla territorial metropolità de Barcelona. En Madrid, en el Palacio Municipal de Congresos del Campo de Las Naciones, el 4 de desembre de Joan López: Dins del màster de planejament territorial i gestió ambiental , que organitzà la Universitat de Barcelona, va participar amb la classe El Plan territorial metropolitano de Barcelona. Elementos de diagnóstico. A la facultat de Geografia i Història, el 26 de maig de Dins del Blocco didattico Piano e progetto de la Facoltà di Architettura de la Università degli Studi di Sassari, V Bimestre a.a. 2007/08, va impartir la classe Politiche europee d intervento e trasformazione di aree urbane dismesse. A l Alghero, el 9 de juny de Dins del màster Planificación y gestión de la movilidad , organitzat per la Universitat Pompeu Fabra i la Fundació Politècnica de Catalunya, va impartir la sessió Técnicas de análisis de la movilidad. A Barcelona, en la FPC, el 17 d octubre de Dins del Simposio Internacional Ciudades Atractivas Ciudades Abiertas, organitzat per la Fundación Albaicín del ayuntamiento de Granada, va impartir la sessió NODUS: Spatial Planning and Urban Regeneration. A Granada, en el Palacio de Congresos, el 20 d octubre de Rafael Giménez Capdevila: Ponència La descentralización de la política de transportes en Europa: algunas reflexiones. IV Seminario internacional Rideal Gestión urbana: más Estado o más mercado? Ciudad Juárez, Chihuahua (México) y El Paso, Texas (EEUU). Entidades organizadoras: Universidad Autónoma de Ciudad Juárez, University of Texas at El Paso, IMIP, El Colegio de la Frontera Norte, COCEF, 27 de maig de Classe Ildefons Cerdà y el Urbanismo de Barcelona, Universidad Autónoma de Ciudad Juárez, Instituto de Arquitectura, Diseño y Arte, 11 de setembre de Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

140 Conferència Ildefons Cerdà: Ciudad y Territorio. El Ensanche de Barcelona Inauguración de la Exposición itinerante en Ciudad Juárez (Chihuhaua, Mèxic), Instituto Municipal de Investigación y Planeación, 12 de setembre del Classe Aménagement Urbanisme Habitat Déplacements en Catalogne. Tronc commun AUHD. Centre Interrégional de Formation Professionnelle (CIFP), Ministère de l Écologie, de l Énergie, du Développement durable et de l Aménagement du territoire (França). Toulouse, 28 de novembre de Laura Capel: Dins del curs de postgrau Spain in Europe: an urban approach del programa per a estudiants estrangers (Study abroad program), organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona, va impartir classes de setembre a desembre de François Cougoule i Gissel Ferrari: Dins del curs de postgrau Planejament territorial: anàlisi de casos, organitzat per la Universitat de Barcelona, van impartir una sessió. A la Facultat de Geografi a, el 27 de maig de Jordi Martin Oriol: Professor associat de l Escola Superior Politècnica de la Universitat Pompeu Fabra (Estudis d Informàtica) impartint l assignatura Fonaments de Cartografi a i SIG (40 hores). Professor convidat del màster: INTELLIGENT COAST, Nuevas Estrategias Turísticas, Nuevas Estructuras Territoriales dirigit per Manuel Gausa, Silvia Banchini y Luis Falcón (Universitat Politècnica de Catalunya) (16 hores). Professor convidat del màster Sistemes d Informació Geogràfica. Mòdul d Estudis Territorials dirigit per Pilar Garcia i Jordi Guimet (Universitat Politècnica de Catalunya) (4 hores) Conferència: Un futur per el país: el túnel de Salau per l Associació d Amics del Túnel de Salau, Lleida, Conferència: Els mapes d intensitat de trànsit a Europa: una altra manera d interpretar el territori per la Societat Catalana de Geografia en el marc del II Congrés Català de Geografi a. Ramon Sisó Almirall: Classe L ordenació dels espais oberts en el Pla territorial metropolità, dins dels curs Paisatges de la vinya i ciutats: reptes d ordenació. Els Juliols de la UB. Organitzat per la Universitat de Barcelona (UB). Sergi Solanas: Classe com a professor associat al Departament d Economia i Empresa de la UPF en el marc del curs acadèmic (de setembre a desembre del 2008). 140 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

141 Documents de treballs elaborat pel personal de l IET El personal de l IET ha elaborat els següents documents de treball durant l any 2008: Inmigración y segregación en las áreas metropolitanas españolas: la distribución territorial de la población no europea en el período , document de treball número 35, realitzat per J. López i A. Rey. Una interpretació de l evolució recent de la ciutat a Barcelona a partir dels mapes de trànsit, document de treball número 36, realitzat per J. Martin i A. Serratosa. Seminaris Al 2008 s han realitzat dos seminaris interns: Recomendaciones para el uso del Word en los trabajos del IET a càrrec de Ramon Pasquín, el 25 de novembre. Conferència L avaluació de les polítiques públiques a càrrec de Sophie Brochier (regió Provence Alpes Côte d Azur), el 18 de desembre a l aula 205 de la UPF. Tutories d estudiants en pràctiques Alba Rey Carnero, estudiant de grau del Departament de Geografia a la Universitat Autònoma de Barcelona. La durada de les pràctiques ha estat de 60 hores en el període comprès entre el 16 d octubre de 2007 i el 24 de gener de Ha realitzat tasques de recerca, tractament, territorialització, representació i anàlisi d informació socioeconòmica de l àmbit de les cinc principals àrees metropolitanes espanyoles. El resultat d aquests treballs ha estat l elaboració del document de treball de número 35. Maria Victoria Aliende, estudiant del màster en Estudis Professionals i de la Població del Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. Les pràctiques van tenir lloc de l 11 de març al 27 de juny de Les tasques realitzades han sigut bàsicament recerca d informació, tractament i anàlisi de dades. Tutories de projecte final de carrera Jordi Martin va ser el co-director del projecte fi nal de carrera de: Una herramienta SIG para el análisis socioeconómico de la Región Metropolitana de Barcelona (Autor: Emilio Ponce, juny de 2008) Estudi i implantació d una Infraestructura de Dades Espacials dels Pirineus (Autor: Enrique Castellà, juny de 2008) Web de l IET Realització i manteniment de la pàgina web ( properament ( i de la intranet. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

142 Els objectius més rellevants per a l any 2008 han estat l elaboració del projecte del PTMB, la gestió de projectes europeus subvencionats amb el fons Feder, la gestió de projectes transfronterers i la realització de convenis de col laboració i estudis. Objectius / línies mestres A l últim semestre de l any s estableixen els objectius anuals i les línies mestres per al seu assoliment. Es clar que, de vegades, els objectius necessiten una durada superior a l any per a la seva obtenció. Per la naturalesa mateixa de l IET, els seus objectius tenen una vinculació directe amb els encàrrecs i directrius que rep del DPTOP. En aquest sentit, els objectius més rellevants per a l any 2008 han estat: l elaboració del projecte del PTMB sota la direcció del Departament. la gestió de projectes europeus subvencionats amb fons Feder la gestió de projectes transfronterers realització de convenis de col laboració i estudis Per al primer objectiu se segueixen les línies mestres d actuació següents: la formació d un equip interdisciplinari la direcció i coordinació dels treballs per una única unitat per donar coherència i homogeneïtzació al producte resultant l establiment de canals de comunicació la cooperació amb tots els ens afectats pel pla el reforçament de l acció coordinada dels ens participants la recopilació i tractament de dades la formació continua de l equip de treball la difusió del treballs Per als objectius segon i terce,r bàsicament se segueixen les mateixes línies mestres d actuació: la identificació dels interlocutors l establiment de canals de comunicació control del grau d avanç del projecte gestió i control de la documentació administrativa control del finançament la difusió dels resultats Per al quart objectiu, se segueixen les línies mestres d actuació següents: formació d un equip de treball recollida i anàlisi de dades tractament de dades Seu i adreça Institut d Estudis Territorials Passeig de Circumval lació (UPF), número Barcelona Tel Fax A/e: info@ietcat.org Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

143 Institut de Geomàtica Descripció, adreça i informació cooperativa L Institut de Geomàtica és un centre de recerca públic, format en consorci per la Generalitat de Catalunya (Departament de Política Territorial i Obres Públiques i Departament d Innovació, Universitats i Empresa) i la Universitat Politècnica de Catalunya, creat pel Decret llei de la Generalitat de Catalunya el 30 de setembre de És una entitat de dret públic, de caràcter institucional, dotada de personalitat jurídica pròpia, plena i independent de la dels seus membres per a la realització dels seus objectius. La missió de l Institut és el foment i el desenvolupament de la Geomàtica, a través de la recerca aplicada i de la docència, en benefi ci de la societat. Entenem per Geomàtica el conjunt disciplinari de ciències i tecnologies que tracten de l estudi, l adquisició, l emmagatzematge, l organització, l anàlisi, la disseminació, la gestió i l explotació de la informació espacial referenciada geogràficament. Les disciplines geomàtiques inclouen entre d altres la cartografia, la fotogrametria, la teledetecció, la geodèsia, la topografia, els sistemes d informació geogràfica, l enginyeria civil i l enginyeria geomàtica. En aquest marc l IG, operant des de Castelldefels com l únic centre de recerca de la seva especialitat a la regió de Barcelona, desenvolupa principalment les activitats següents: Activitats de recerca bàsica Activitats de recerca aplicada Activitats i projectes de transferència de tecnologia i coneixement Activitats de docència, formació especialitzada, cursos i conferències Activitats d organització de congressos i altres de disseminació i divulgació científica. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

144 El Consell Rector de l Institut de Geomàtica President Vicepresident Vocals Director Secretària Sr. Oriol Nel lo i Colom Secretari de Planificació Territorial de la Generalitat, Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Sr. Antoni Giró i Roca Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya. Sr. Ramon Moreno Amich Subdirector general de Recerca (designat pel Departament d Universitats, Recerca i Societat de la Informació). Sr. Joan Roca Acín Director del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovació Tecnològica CIRIT (designada pel Departament d Universitats, Recerca i Societat de la Informació). Sr. Jaume Miranda i Canals Director de l Institut Cartogràfic de Catalunya (designat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques). Sr. Josep Ll. Colomer i Alberich Subdirector general tècnic de l Institut Cartogràfic de Catalunya (designat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques). Sr. Josep Antoni Gili i Ripoll Catedràtic del Departament d Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica (designat per la Universitat Politècnica de Catalunya). Sr. Juan-Antonio Fernández Rubio Catedràtic de la Unitat de Teoria, Senyal i Comunicacions (designat per la Universitat Politècnica de Catalunya). Sr. Ismael Colomina i Fosch Director de l Institut de Geomàtica. Sra. Carme Sardà i Vilardaga Advocada en cap de l Assessoria Jurídica del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 144 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

145 Organigrama Consell Rector Unitat de suport Suport Acadèmic (SA) Equip de direcció Unitats de suport Administració (FORMA) Tecnologies d Informació (TI) Unitats de Recerca i Docència Geodèsia Integrada i Navegació (GIN) Teledetecció Activa (TA) Modelatge 3D Geoespacial (en construcció) Equip de direcció L equip de direcció, liderat pel director, defi neix i, un cop aprovades pel Consell Rector, implementa l estratègia i les operacions de l Institut. Està format pel director i els caps d unitats operatives i de suport. Geodèsia Integrada i Navegació La unitat Geodèsia Integrada i Navegació (GIN) du a terme recerca de l integració de qualsevol sensor disponible per a aplicacions locals geodèsiques, tant en aspectes geomètrics com físics. Teledetecció Activa La Unitat de Teledetecció Activa (TA) té com objectiu dur a terme activitats de recerca relacionades amb l elaboració i anàlisi de dades provinents de teledetecció satel lital, aerotransportada i terrestre i amb el desenvolupament d aplicacions científiques i tècniques basades en aquestes dades. Unitat de Modelatge Geoespacial 3D i Interpretació Visual Aquesta unitat de recerca, que serà creada al 2009, se centrarà en l assimilació i interpretació de geodades amb models 3D i la seva representació geoespacial visual. Suport Acadèmic, SA Té com a finalitat liderar i orientar totes les activitats acadèmiques com la organització i disseminació d activitats de docència, la gestió de beques, la coordinació i captació d estudiants de doctorat i la promoció dels investigadors en formació a l IG. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

146 Tecnologies de la Informació A més de contribuir al funcionament general de l Institut en les àrees que li són estrictament pròpies (infraestructures informàtiques i de telecomunicacions), s involucra en projectes de recerca amb assessoraments tecnològics i desenvolupament de tecnologia informàtica i de comunicacions. Administració Des d aquesta unitat de suport es lidera el funcionament general i el desenvolupament estructural de l organització. Inclou la gestió financera, el control de gestió i de recursos de recerca i docència i les àrees de recursos humans i de comunicació i divulgació científi ca. L any 2008 ha estat un any científicament creatiu i l Institut ha fet contribucions originals en els camps de l orientació de sensors, la navegació precisa i l anàlisi de deformacions. L activitat docent s ha centrat en la impartició dels mòduls del màster executiu internacional en Airbone Photogrammetry and Remote Sensing i en la preparació del futur màster oficial de la UPC en el marc de l espai europeu d ensenyament superior. Introducció Una vegada més, la memòria anual d activitats de l Institut pot començar afirmant que l any que es documenta, el 2008, ha superat tots els anteriors en volum d activitat mesurada en termes de tancament pressupostari: milers d amb un finançament propi del 68%. La recerca ha generat activitat per valor de 689 milers d ; la docència per valor de 94 milers d i, a més, s han invertit 253 milers d en infraestructures de recerca. La recerca ha estat ben distribuïda geogràfi cament i modal. Els projectes s han obtingut mitjançant vies competitives en els mercats privats, públics i institucionals. Hi ha hagut presència a Catalunya, Espanya, Europa i les Amèriques. Hi ha hagut generació de coneixement, transferència de tecnologia i educació de joves investigadors a través de, justament, la recerca. La transferència de tecnologia s ha realitzat mitjançant el desenvolupament de programari de càlcul i/o d assessoria tècnica. El coneixement ha estat publicat en revistes i congressos notables. Una d aquestes publicacions, precisament d una jove investigadora, ha estat reconeguda amb un premi internacional. Cal remarcar que, tal com ja va passar l any 2007, l any 2008 ha estat un any científicament creatiu i l Institut ha fet contribucions originals en els camps de l orientació de sensors, la navegació precisa i l anàlisi de deformacions. Cal assenyalar també la consolidació de la línia de recerca en ràdar d apertura sintètica terrestre per a mesura de deformacions (GB-SAR) que inclou l adquisició d un instrument d aquest tipus. L Institut ha rebut visites d estudiants de màster i doctorat de Suïssa i Suècia, de professionals d empreses de tecnologia, i d investigadors interessats en els nostres conceptes i/o eines de modelatge i càlcul d Europa i Amèrica. L Institut ha estat convidat a participar en diferents consorcis per a elaborar propostes de recerca o, directament, per a fer els projectes. Aquestes dades no estan registrades en les xifres del pressupost però, en sintonia amb tot l anterior, el volum de contractes de recerca pel 2009 obtinguts en el 2008 fa preveure un nou creixement de la recerca en el L activitat docent ha continuat centrada en la impartició dels mòduls del màster executiu internacional en Airborne Photogrammetry and Remote Sensing i en la preparació del futur Màster oficial de la Universitat Poli- 146 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

147 tècnica de Catalunya en el marc de l espai europeu d ensenyament superior. En el màster executiu, s han impartit sis mòduls amb una participació creixent tendència confirmada en el 2009 i s ha llegit la segona tesi de màster. (En la pràctica, aquest màster és més un programa de formació contínua d alt nivell que no pas altra cosa i això es refl ecteix en l interès desigual dels estudiants entre els mòduls i la seva culminació amb el treball de màster.) Pel que fa a la preparació del futur màster de l EEES Geomatics and Navigation l Institut ha hagut de continuar enfrontant-se a la situació complicada d haver rebut l encàrrec de posar en marxa un programa de màster sense tenir ni les competències ni els recursos. Tanmateix, s ha definit el contingut del programa del màster i la distribució aproximada de la càrrega docent entre l Institut i la UPC. La segona edició de l EuroCOW The Calibration and Orientation Workshop ha vist consolidar aquest esdeveniment dins la European Spatial Data Research (EuroSDR) i la Internartional Society for Photogrammetry and Remote Sensing (ISPRS). La comunitat corresponent ja s espera l EuroCOW cada gener o febrer dels anys parells. Finalment, cal reconèixer l eficàcia, discreció i esperit de servei de les unitats FORMA i TI. La unitat FORMA ha consolidat un equip de treball fi able i eficient. A més de les tasques que li són pròpies, FORMA acaba sent la darrera trinxera en moltes ocasions. La gestió de l edifici ha estat particularment exigent i complicada. La posada en marxa de la nova pàgina web de l Institut i la materialització administrativa de les tasques del contracte programa són resultat, entre altres, de la seva tenacitat. La unitat TI ha aconseguit, amb difícils equilibris pressupostaris i tècnics, mantenir els sistemes d informació i de comunicació de l Institut vius. Algunes de les seves iniciatives com la implantació del sistema de gestió documental o de l entorn WIGipedia s han convertit en eines essencials de l Institut. L EuroCOW The Calibration and Orientation Workshop es consolida com a esdeveniment dins la European Spatial Data Research (EuroSDR) i la International Society for Photogrammetry and Remote Sensing (ISPRS). Recerca Unitat de Teledetecció Activa Les activitats de la Unitat de Teledetecció Activa es concentren en tres sectors de la teledetecció. El primer i el més actiu inclou l elaboració i l anàlisi de dades radar en els àmbits del SAR, del SAR interferomètric i diferencial (DInSAR). Aquest sector es basa en dades radar adquirides des de satèl lit. L objectiu principal és el desenvolupament de noves eines de càlcul i anàlisi de dades per la mesura de subsidències amb DInSAR i la generació de models digitals del terreny. El segon sector és el de la fotogrametria digital per a aplicacions temàtiques, com el control de la qualitat de l aigua marina, les aplicacions forestals i l agricultura de precisió. El tercer sector inclou les tècniques de teledetecció activa, com ara el SAR i el LiDAR, basades en instrumentació de tipus terrestres. Projectes acabats GALAHAD. Advanced Remote Monitoring Techniques for Glaciers, Avalanches and Landslides Hazard Mitigation. Investigació i desenvolupa- Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

148 ment en el sector de la teledetecció terrestre. Anàlisi i desenvolupament de noves eines per explotar les dades adquirides amb LiDAR i SAR per a diferents aplicacions relacionades amb els riscos d esllavissades, glaceres i allaus. Projecte del tipus STREP (Specifi c Targeted Research Proposal) del VI Programa marc de la UE. Coordinador: CESI SpA ISMES Division (IT) Projecte acabat el MORFÉ. Monitoratge de les deformacions d infraestructures viàries, portuàries i industrials mitjançant interferometria SAR. Proposta de projecte del tipus ITT en el marc de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), en col laboració amb la Asociación Industrial de Navarra (AIN) Projectes actius Terrafirma. A Pan-European ground motion information service in support of policies aimed at protecting citizen against natural and antropogenic ground motion hazards. En aquest projecte l IG actua com expert en temes de qualitat, validació i explotació dels productes DInSAR. Coordinador: NPA (UK). Projecte del Programa GMES finançat per l Agència Espacial Europea (ESA), RESPOND. GMES services supporting humanitarian relief, disaster reduction and reconstruction. L IG participa en el Independent Service Validation Group d aquest projecte. Coordinador: Infoterra UK (UK). Projecte del Programa GMES finançat per l Agència Espacial Europea (ESA), DInSAR. Investigació i desenvolupament en el sector del DInSAR. Es tracta de la recerca en els àmbits del SAR, del SAR interferomètric i diferencial (DInSAR). Desenvolupament de noves eines de càlcul i anàlisi de dades per la mesura de subsidències amb DInSAR i la generació de models digitals del terreny. Projecte intern de l IG realitzat amb la participació de la Università degli Studi de Milà (IT) MS-CAM. Investigació i desenvolupament en el sector de la teledetecció òptica. Desenvolupament de noves eines i procediments per explotar les dades adquirides amb un sensor digital multiespectral per a diferents aplicacions temàtiques. Projecte intern de l IG, Laser scanner. Recerca en l àmbit del làser escàner per a la mesura de deformacions. Desenvolupament de noves eines de càlcul i anàlisis de dades. Projecte intern de l IG GBSAR. Recerca als àmbits del SAR (Synthetic Aperture Radar) i del RAR (Real Aperture Radar) interferomètrics. Desenvolupament de noves eines de càlcul i anàlisis de dades i desenvolupament d aplicacions. Projecte intern de l IG MARSH. Mitigació del risc sísmic mitjançant escenaris integrats de deformació, perillositat, danys i pèrdues, i moviment del sòl en temps real 148 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

149 a escala regional i urbana. Coordinador: Museu de Ciències Naturals de Madrid (CSIC). Projecte del Pla nacional d I+D+I ( ), Programa: biodiversitat, ciències de la terra i canvi global, finançat pel MEC (referència: CGL /BTE) GEO-DM. Integració de metodologies aeroespacials i terrestres per a la mesura sub-decimètrica. Coordinador: Stereocarto (E). Projecte del subprograma aeroespacial del Programa nacional de projectes d investigació aplicada, en el marc del Pla d I+D+I ( ) SAXUM. Monitorització de vessants rocosos inestables amb SAR terrestre. Coordinador: IG. Projecte del tipus ITT en el marc de la Comunitat de Treball dels Pirineus (CTP), finançat per l AGAUR. En col laboració amb les empreses Georisc (E) i Euroconsult (Andorra) Projectes en negociació, venda o avaluació SubCoast. A collaborative project aimed at developing a GMES-service for monitoring and forecasting subsidence hazards in coastal lowland areas around Europe. Proposta de Collaborative Project Small to Medium Scale Integrating Project, Theme 9 Space, 7FWP. Coordinador: Nederlandse Organisatie voor Toegepast Natuurwetenschappelijk Onderzoek (TNO) Netherlands Geological Survey. Unitat de Geodèsia integrada i Navegació La Unitat de Geodèsia Integrada i Navegació treballa en geodèsia, en posicionament INS/GNSS i en l orientació i el calibratge de sensors. Aquestes tecnologies són fonamentals en un gran nombre d aplicacions com ara la determinació de trajectòries de vehicles d observació de la Terra, la determinació del camp de la gravetat, l explotació de sensors de diferent tipus i, en general, la georeferenciació. Projectes acabats GENIA. Galileo Enhanced Navigation with Inertial Aiding. L objectiu general de GENIA ha estat validar el concepte de l antena GNSS inercial. La finalitat del projecte és augmentar, mitjançant hibridació amb sensors inercials, el rendiment dels futurs receptors Galileo de forma transparent per a l usuari. GENIA ha estat presentat com a projecte de recerca al Programa Nacional de l espai del Programa nacional de recerca i desenvolupament del Ministeri d Educació i Ciència (ES), ESP , , GeoCITY. Generación de geoinformación básica para la gestión integral del entorno urbano. Projecte que tenia com a objectiu desenvolupar un prototip de geoinformació bàsica, digital i estructurada, que respongués a les especificacions de qualitat tècnica, facilitat d actualització i utilització per diferents aplicacions de gestió del medi urbà. Projecte TRACTOR Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

150 d àmbit nacional per a les TIC. Convocatòria PROFIT FIT uvision. L objectiu d uvision és dissenyar i desenvolupar un sistema de captura, orientació i visualització avançada en 3D d imatges a partir d una plataforma aèria no tripulada. Ha estat distingit amb el segell Iberoeka, IBK i realitzat juntament amb la Asociación de la Indústria Navarra, AIN, (ES), Aurensis (ES), Geovirtual (ES), Geonumerics (ES) i UNESP, Digimapas i Digibase (BR). S ha obtingut finançament del Ministerio de Indústria, Turismo y Comercio, FIT , i del CIDEM, RDITSCON VideoMapping. Introducción de Vídeo Georreferenciado en escenarios virtuales 3D. Es tractaria d una col laboració externa en aquest projecte PROFIT demanat per l empresa GeoVIRTUAL Projectes actius GAST 2. Gravimetria aerotransportada, complement de la del satèl lit i substitució de la terrestre. Utilització dels algorismes bàsics de navegació i determinació d actitud amb sistemes inercials analítics strapdown desenvolupats per GAST-1. Consolidació del programari de GAST-1 i determinació del geoide aerogravimètricament. Projecte per a l Institut Cartogràfic de Catalunya, ICC, (ES) ITAVERA. Projecte de recerca aplicada i desenvolupament avançat que integra les visions estàtica i dinàmica de problemes d optimització geomàtica a través del modelatge en xarxa. El resultat del projecte és un marc conceptual teòric i una llibreria prototip experimental de SW. Projecte realitzat per a GeoNumerics (ES) ITUMA. Investigación de tecnologías para un sistema integral UAV para control del medio ambiente. Es tracta d un projecte finançat pel CIDEM, RD , on l Institut de Geomàtica actua com a entitat subcontractada de l empresa Aurensis. El context d aquest projecte és el de la captura d imatges tèrmiques des d aeronaus lleugeres no tripulades (UAV). L objectiu principal del projecte és l estudi i desenvolupament de mètodes i procediments d orientació d aquestes imatges. Igualment, s estudia el mosaic d imatges tèrmiques, la fusió d imatges tèrmiques i òptiques en la banda visible de l espectre, i la comparació d imatges tèrmiques SARVant-INS. Support to the HW and SW development of an INS/ GPS real-time trajectory determination system or an INS/GPS navigation system. Projecte per a la empresa ORBISAT de Brasil UGEI. Universal Geometry Engine. Desenvolupament i validació d una eina de modelatge i càlcul genèrics (prototips) per als futurs sensors de teledetecció de l Agencia Espacial Europea (ESA). Es porta a terme el de- 150 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

151 senvolupament sota la coordinació d INDRA Espacio (ES) per a l Agencia Espacial Europea (ESA) Projectes en negociació, venda o avaluació GeoLandModels. Models Geomètrics del Terreny. Projecte presentat amb l empresa Stereocarto com a proposta per a la convocatòria d ajuts per a la realització de projectes d investigació fonamental orientada a la transmissió de coneixement a l empresa (TRACE) en el marc del VI Plan nacional de investigación científica, desarrollo e innovación tecnológica GeoTRAM. La finalitat del projecte GeoTRAM és desenvolupar un sistema de revisió de vies, lleuger, complet, robust, fi able i de baix cost. Projecte presentat amb l empresa AL-TOP com a proposta per a la convocatòria d ajuts per a la realització de projectes d investigació fonamental orientada a la transmissió de coneixement a l empresa (TRACE) en el marc del VI Plan nacional de investigación científica, desarrollo e innovación tecnológica IEGLO. Infrastructure-Augmented EGNOS/Galileo Receiver for personal Mobility. Proposta presentada a la primera convocatòria GALILEO del 7è Programa juntament amb TeleConsult Austria GmbH (Àustria), OE- CON GmbH (Alemanya), Industrial Research Institute for Automation and Measurements Jerozolimskie, (Polònia), Tele+ Italia S.A.S. (Itàlia), LICON Logistics e.v. (Alemanya). mgal. Métodos de Gravimetría Aerotransportada para la determinación del geoide local. L objectiu general de mgal és dotar a l ICC d un sistema de càlcul del geoide a partir de mesures realitzades en avions. És un projecte presentat amb l ICC com a proposta per a la convocatòria d ajuts per a la realització de projectes d investigació fonamental orientada a la transmissió de coneixement a l empresa (TRACE) en el marc del VI Plan nacional de investigación científica, desarrollo e innovación tecnológica LIRA. Mejora de técnicas LiDAR y Radar multitemporal para el seguimiento de posibles subsidencias asociadas a grandes obras lineales. Proyecto de investigación convocatoria subprograma de proyectos de cooperación público-privada relativa a transporte e infraestructuras L objectiu d investigació d aquesta proposta és crear models i establir métodos per a integrar, intervalidar i potenciar mútuament la segona generació de sensors radar d alta resolució (1-3 m) posats en funcionament per Terrasar-X, Cosmo Skymed i Radarsat-2; sensors LiDAR, i cambres digitals multiespectrals d alta resolució. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

152 Tesis doctorals Tesis doctorals en curs dirigides o realitzades per membres de l Institut Determinació del camp de la gravetat amb INS/GPS. Candidata: A. Térmens (ICC), director: I. Colomina. Determinación de movimientos verticales mediante técnicas de interferometría radar DInSAR. Candidata: P. Fernández (Universidad de Granada), codirector: M. Crosetto. Galileo Enhanced Navigation Inertially Aided (GENIA). Candidat: M.Wis (IG), director: I. Colomina. Tesi doctoral associada al projecte GENIA. Next generation network modeling and estimation in geomatics: methods and applications. Candidata: M. Blázquez, director: Ismael Colomina. Participació en tribunals de tesis Validación de modelos digitales del terreno de precisión a partir de datos láser escáner aerotransportado: aplicación a la marisma del Parque Nacional de Doñana, UPC, Barcelona, Participació d Ismael Colomina com a membre del tribunal de tesi doctoral d Enric Ibáñez. Calibrating digital photogrammetric airborne imaging systems using a test field, Helsinki University of Technology, Helsinki, Participació d Ismael Colomina com a opponent en la defensa de la tesi doctoral d Eija Honkavaara del Finnish Geodetic Institute. Mapping the underworld: GNSS with multi-sensor integration based positioning and GIS based simulation, Institute of Engineering Surveying and Space Geodesy (IESSG), University of Nottimgham, Nottingham, Participació d Ismael Colomina com a external examiner del tribunal de tesi doctoral d Ahmed Taha. Snow cover monitoring techniques with GB-SAR, UPC, Barcelona, Participació de Michele Crosetto com a membre del tribunal de tesi doctoral d Alberto Martínez. 152 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

153 Educació International M.Sc. in Airborne Photogrammetry and Remote Sensing Fundamentals of Economics and Management of International Projects. Impartit per el Dr. Ralf Schroth, International Federation of Surveyors (FIG) i la Sra. Iwona Maciejewska, Aurensis S.A., 3 al Sensor Orientation: precise trajectory & attitude determination with INS. Impartit per el Dr. Ismael Colomina i la Sra. M. Eulàlia Parés, Institut de Geomàtica, 7 al Digital Photogrammetric Systems. Impartit per el Prof. Christian Heipke, IPI, University of Hannover,26 al Sensor Orientation: calibration & block adjustment. Impartit per el Dr. Ismael Colomina i la Sra. Marta Blázquez, Institut de Geomàtica, 2 al Laser Ranging, LIDAR. Impartit per el Sr. Peter Friess, Optech International, 6 al Interferometric Synthetic Aperture Radar. Airborne SAR. Impartit per el Sr. Riccardo Lanari, IRECE, i el Sr. Joao Moreira, Orbisat da Amazonia, 17 al Seminaris interns Amb l objectiu de fomentar l intercanvi d informació entre els diferents projectes, ampliar l espectre de coneixement dels membres de l Institut i exercitar les tècniques de comunicació dels investigadors, s han organitzat uns seminaris interns. Els seminaris del 2008 inclouen les contribucions següents: 4 seminaris de visitants de l IG 4 seminaris de la Unitat GIN 7 seminaris de la Unitat TA 3 seminaris de la Unitat TI 4 seminaris de l Equip Directiu Preparació del màster en Geomàtica i Navegació Les accions portades a terme durant l any 2008 en referència als estudis de MSc in Geomatics and Navigation (GNA) es classifiquen en tres tipus d activitats: la preparació tècnica del màster, les accions de suport i acompanyament, i la recerca de recursos i suports institucionals. Preparació tècnica del màster Durant l any 2008 s ha elaborat la fitxa tècnica i del document de proposta de màster GNA, s han identificat els recursos que l Institut i la UPC hi han d aportar, i s ha coordinat una primera aproximació a la distribució i contribucions (crèdits) dels grups de recerca i escoles de la UPC involucrats. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

154 Accions de suport o acompanyament S han mantingut reunions quadrimestrals de seguiment amb la vicerectora de Política Universitària de la UPC (juny i setembre). A més, s ha obtingut i/o gestionat: La incorporació (com a membre amb veu però sense vot) a la Comissió Nacional d Escoles d Enginyeria Topogràfica. L Institut ha estat convidat a a les properes reunions a celebrar durant la primavera 2009 per a establir directives estatals sobre els estudis de MSc de Geomàtica. La col laboració amb l oficina de l espai europeu de la UPC. S han realitzat tasques de distribució d ECTS entre les matèries del pla d estudis i d establiment de criteris d avaluació i seguiment de l alumne segons els criteris dels acords de Bolònia. La participació en l elaboració de la proposta de sistema intern de garantia de la qualitat dels estudis de màster. S ha treballat en la presentació conjunta amb la EPSC de la proposta a la ANECA fent ús del programa AUDIT (finals de maig) que va ésser acceptada per l ANECA (ratificació al desembre). L assistència a activitats de formació i suport a l EEES (espai europeu d ensenyament superior) organitzades per l Institut de Ciències de l Educació (ICE) de la UPC. Recerca de recursos i suport institucional i acadèmic Aquestes activitats s han dut a terme en l àmbit de la UPC, de l Estat espanyol i a escala europea. Amb la UPC s han mantingut contactes amb l Escola Tècnica Superior d Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Barcelona (ETSECCPB) i el Departament d Enginyeria del Terreny, Cartogràfica i Geofísica, amb l Escola Politècnica Superior de Castelldefels (EPSC) i amb l Escola Politècnica Superior d Edificació de Barcelona (EPSEB) amb la qual s ha signat un conveni de col laboració. En l àmbit espanyol i europeu, s han mantingut contactes amb la UPV, la UPM, l INTA i s ha obtingut el suport de la European Education in Geodetic Engineering, Cartography and Surveying (EEGECS) per a la difusió i transferència de coneixement (cursos temàtics i seminaris als quals podran assistir els alumnes del màster). Congressos La 8a Setmana Geomàtica Internacional Durant l any 2008 s ha preparat la següent edició de la Setmana Geomàtica Internacional, la 8a, a celebrar a la Fira de Barcelona, entre el 3 i el 5 de març de EuroCOW 2008 El Calibration and Orientation Workshop EuroCOW 2008, es va celebrar del 30 de gener a l 1 de febrer de 2008 a les instal lacions de l Institut de Geomàtica. 154 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

155 Com a l anterior edició, l EuroCOW 2008 va ser organitzat per l Institut de Geomàtica sota l auspici de l EuroSDR (European Spatial Data Research) Commission I i la International Society for Photogrammetry and Remote Sensing (ISPRS) Commission I, Working Group 3. Per aquesta edició s hi va sumar també el Working Group 4 de la Commission I de la ISPRS, i l Intercomission Working Group 1 de la Commission V de l EuroSDR. Va comptar, entre altres, amb la participació dels membres del comitè científic següents: Ismael Colomina (Institut de Geomàtica, ES) Juha Hyyppä (Finnish Geodetic Instiute, FI) Michael Cramer (Universität Stuttgart, DE) Karsten Jacobsen (Universität Hannover, DE) Mohamed Mostafa (Applanix, CA) Jan Skaloud (Swiss Federal Institute of Technology, CH) Antoni Ruiz (Institut Cartogràfic de Catalunya, ES) Naser El-Sheimy (University of Calgary, US) Jurgen Everaerts (VITO, BE) Jens Kremer (IGI, DE). Unitats estructurals de suport L Institut compta amb dues unitats estructurals de suport. La unitat de Finances, Organització, Recursos Humans, Màrqueting i Administració (FORMA), dirigida pel gerent, i la unitat de Tecnologies de la Informació (TI) dirigida pel subdirector de Tecnologies de la Informació. Ambdues unitats, a més de contribuir per al funcionament general de l Institut en les àrees que els hi són pròpies, s involucren en projectes de recerca (consultes administratives o tecnològiques, elaboració d informes i justifi cacions de despesa, petits desenvolupaments de programari no científi c, etc.) i en els projectes de docència (màrqueting, venda i organització dels cursos). Activitats de la unitat TI Gran part de l activitat de la unitat de TI s adreça a mantenir, refermar o modernitzar les infrastructures de l Institut. A més, dóna suport tecnològic a les altres unitats. Per tant, les tasques diàries de suport han estat el principal punt on s han dedicat els esforços del seu personal. Tanmateix, es destaquen les accions següents: La contractació d un ample de banda (per a transmissió de dades via Internet) de 100 Mbps efectiu a partir del maig de 2008, l estabilització del sistema de correu electrònic i la millora del sistema de seguretat perimetral. L establiment progressiu d un entorn d oficina sense papers, centrat essencialment en la consolidació del sistema de gestió documental, àmpliament utilitzat pels membres de l Institut, així com del repositori de coneixements tipus wiki començat el La col laboració amb la unitat FORMA en la definició dels detalls tècnics relacionats amb la implantació d una nova pàgina web de l Institut. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

156 La dotació als equips de recerca de millors eines per a la gestió i difusió interna del programari que generen. Activitats de la unitat FORMA En l aspecte de les finances, la unitat s encarrega de la gestió de la comptabilitat, la tresoreria, els pressupostos, el control de gestió global, el control i la justificació de projectes (en col laboració amb els gestors de projectes de recerca), dels impostos i de la gestió bancària. En l aspecte organitzatiu, la unitat s encarrega de la comunicació interna, de les consultes i incidències, de la relació amb el Parc Mediterrani de la Tecnologia, amb l Ajuntament de Castelldefels i la Generalitat, de la gestió dels tràmits per a la formalització i implementació del contracte programa, i de la preparació del Consell Rector. De les activitats relacionades amb els recursos humans, la unitat gestiona els contractes, les acollides, les baixes, les assegurances personals, les nòmines, les consultes, la documentació i la comunicació interna. FORMA també gestiona la comunicació externa i la pàgina web dins les competències de màrqueting i comunicació. Finalment, la unitat administra i gestiona l edifici, les compres i subministraments, les assegurances i la resta d incidències administratives. La unitat, actualment ( ), consisteix en 6 persones amb 184 h setmanals. Els projectes fonamentals de la unitat han estat: La reorganització de la gestió i el control financer de l Institut. La revisió i definició de procediments administratius i de gestió per millorar l eficiència estructural. La millora de les capacitats comunicatives i de l impacte de la comunicació externa a través d eines i processos més eficients, entre altres a través d una nova pàgina web. La gestió dels tràmits i la preparació de la posada en marxa de la implementació del contracte programa. Conferències i Publicacions Conferències Blázquez,M.,Colomina,I., Mapping from UAV platforms. INOUI Workshop, Palma de Mallorca, (conferència invitada). Colomina,I., Atividades atuais do Instituto de Geomática. Faculdade de Ciências e Tecnologia, UNESP, Presidente Prudente, Brasil, (conferència invitada). Colomina,I., UAVs for mapping: navigation and orientation challenges, Seminarvortrag, ETH Zürich, Zürich, (conferència invitada). Crosetto,M., Deformation measurement using a terrestrial SAR. Universitat de Braunschweig, (conferència invitada). 156 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

157 Crosetto,M., Deformation measurement using a terrestrial SAR. DVW Seminar Terrestrishes Laser Scanner, Fulda, 6 i Moderació de sessions Colomina, I.: Moderació de sessió al 19th International Congress of the ISPRS, International Society for Photogrammetry and Remote Sensing, Beijing. Crosetto, M.: Coorganització i moderació del taller Landslide monitoring techniques based on remote sensing tools. Madrid, Colomina, I.: ;Moderació de sessió a l ION GNSS 2008, Savannah. Publicacions Publicacions en revistes Crosetto,M.,Biescas,E.,Duro,J.,Closa,J.,Arnaud,A.,2008. Quality assessment of advanced interferometric products based on time series of ERS and Envisat SAR data. Photogrammetric Engineering and Remote Sensing, Vol. 74, No. 4. Monserrat,O.,Crosetto,M.,2008. Deformation measurement using terrestrial laser scanning data and least squares 3D surface matching. ISPRS Journal, Vol. 63, Issue 1, January 2008, pp , doi: /j. isprsjprs Vallone,P.,Crosetto,M.,Giammarinaro,M.S.,Agudo,M.,Biescas,E.,2008. Integrated analysis of differential SAR interferometry and geological data to highlight ground deformations occurring in Caltanissetta city (Central Sicily, Italy). Engineering Geology, Vol. 98, pp Publicacions en llibres Crosetto,M.,Pasquali,P.,2008. DSM generation and deformation measurement from SAR data, Chapter 12, Advances in Photogrammetry, Remote Sensing and Spatial Information Sciences: 2008 ISPRS Congress Book Li, Chen & Baltsavias (eds), Taylor & Francis Group, London, ISBN Publicacions en actes de congressos Blázquez, M., A new approach to spatio-temporal calibration of multi-sensor systems.international Archives of Photogrammetry, Remote Sensing and Spatial Information Sciences, Beijing, Xina. Premi de la Commissió 1: ISPRS Prize for Best Papers by Young Authors. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

158 Blázquez,M.,Colomina,I., On the use of inertial/gps velocity control in sensor calibration and orientation. The Calibration and Orientation Workshop EuroCOW 2008, EuroSDR and ISPRS, Castelldefels. Colomina, I., Blázquez, M., Molina, P., Parés, M.E., Wis, M., Towards a new paradigm for high-resolution low-cost photogrammetry and remote sensing. International Archives of Photogrammetry, Remote Sensing and Spatial Information Sciences, Beijing. Molina, P., Wis, M., Parés, M.E., Blázquez, M., Tatjer, J.C., Colomina, I., New approaches to IMU modelling and INS/GPS integration for UAV-based Earth-observation. ION GNSS 2008, Savannah, EUA. Monserrat,O.,Crosetto,M.,Pucci,B.,2008. Use of a Point Cloud Coregistration Algorithm for Deformation Measuring, 13th FIG Symposium on Deformation Measurement and Analysis and 4th IAG Symposium on Geodesy for Geotechnical and Structural Engineering, Lisboa, Monserrat,O.,Crosetto,M.,Pucci,B.,2008. Use of a point cloud co-registration algorithm for deformation measuring. The Calibration and Orientation Workshop EuroCOW 2008, EuroSDR and ISPRS, Castelldefels. Monserrat,O.,Crosetto,M.,Pucci, B., TLS Deformation Measurement Using LS3D Surface and Curve Matching. International Archives of Photogrammetry, Remote Sensing and Spatial Information Sciences, Beijing. Parés,M.E.,Rosales,J.J.,Colomina,I.,2008. Yet another IMU simulator: validation and applications. The Calibration and Orientation Workshop EuroCOW 2008, EuroSDR and ISPRS, Castelldefels. Articles acceptats i pendents de publicar en revistes Fernández,P.,Jiménez,J.,Irigaray,C.,ElHamdouni,R.,Crosetto,M., Monser rat,o.,chacón,j., Quantitative assessment of ground deformations in the Guadalfeo River Valley and Granada Metropolitan Area (Spain) using the DInSAR technique. Engineering Geology. Herrera,G., et al. Validation and comparison of Advanced Differential Interferometry Techniques: Murcia metropolitan area case study. ISPRS Journal. Herrera,G., et al. A landslide forecasting model using ground based SAR data: The Portalet case study, Engineering Geology. 158 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

159 Articles sotmesos per a ser publicats en revistes Raucoules,D.,Bourgine,B.,De Michele,M.,Closset,L.,Bremmer,C.,Veldka mp,h.,tragheim,d., Bateson,L.,Crosetto,M.,Marta,A.,Engdahl,M. Validation and Inter-comparison of Persistent Scatterers Interferometry: PSIC4 Main results. Journal of Applied Geophysics (submitted). Altres activitats institucionals Participació en societats professionals i científiques I. Colomina, copresident del Grup de treball 1.3 Multiplatform Sensing and Sensor Networks de la International Society of Photogrammetry and Remote Sensing, (ISPRS), I. Colomina, membre de la Deutsche Geodätische Kommission (DGK), Bayerische Akademie der Wissenschaften (DE), ~. I. Colomina, copresident del Grup de treball I/5 Integrated Systems for Sensor Georeferencing and Navigation de la ISPRS, M. Crosetto, copresident del Grup de treball VII/2 SAR Interferometry de la ISPRS. Participació en consells editorials I.Colomina, conseller editorial de GPS World. I.Colomina, conseller editorial d InfoGEO. I. Colomina, conseller editorial de l RBC, Revista Brasileira de Cartografia, de l SBC, Sociedade Brasileira de Cartografia. Revisió d articles i tesis doctorals i avaluació de projectes S ha participat en l avaluació de varis projectes internacionals i també s han revisat 7 articles a revistes. També s ha fet 1 revisió d una tesina de màster i 1 revisió de tesi doctoral. Presència en els mitjans de comunicació A propósito de... Geomática. Revista InlandNews, d InlandGeo. Any II núm. 5, març Entrevista al Dr. Ismael Colomina i a la Dra. Marina Martínez. Geomàtica: la visió del món a l abast de tothom. Revista Informacions, de la Universitat Politècnica de Catalunya. Juliol/agost Entrevista al Dr. Ismael Colomina i revisió de la Dra. Marina Martínez. Elmundo.es: taller del projecte GALAHAD, celebrat el 17 d octubre a la Fundación Gómez Pardo, de Madrid. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

160 Visites i estades a l Institut Visites Març Sra. Sara Otero, RADIANTIS (7 de març). Sra. Ana Sánchez, directora de Marquèting i Comunicació d INLAND (7 de març). Dr. Enric Pastor, UPC (14 de març). Prof. José Luis Berné, vicerrector de Professorat i Ordenació de la Universitat Politècnica de València. Dr. Ángel Martín, Departament d Enginyeria Cartogràfica, Geodèsica i Fotogrametria de la Universitat Politècnica de València (26 de març). Abril Dr. Javier Llovera, director de l EPS Edificació de Barcelona. Dra. Amparo Muñoz, de la mateixa escola (14 d abril). Sr. Pau Le Monnier, director general del Parc Mediterrani de la Tecnologia (21 d abril). Dr. Jordi Berenguer, catedràtic d Escola Universitària, EPSC (21 d abril). Sr. Jordi Angusto, coordinador del Consell Assessor Parc Aeroespacial de Viladecans (22 d abril). Juny Sr. Joan Comella, director de la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (10 de juny). Sra. Carme Parareda i Sr. Pere Forés i Malleu, ICTINEU Submarins, SL (13 de juny). Juliol Sr. Francesc Pros i Sr. Vicenç Palau, Autoritat Portuària de Barcelona (24 de juliol). Dr. Joan Carles Tatjer, Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi, Universitat de Barcelona (25 de juliol). Dr. Miguel Valero i Dr. Javier Mora, professors del Departament d Arquitectura de Computadors, UPC (29 de juliol). Setembre Sr. Àlex Caballero, director de Tempos 21 (26 de setembre). Sr. Pau Valdés, director-gerent de Nakami (26 de setembre). Novembre Sr. Joan Soler, delegat comercial d AVANZIT (20 de novembre). Prof. Carles Simó, professor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi, Universitat de Barcelona (25 de novembre). Dr. Alain Arnaud, director d Altamira Information, SA, i el Sr. Javier Duro de la mateixa organització (25 de novembre). Desembre Sr. Eduard Teignier, director del Saló Globalgeo. 160 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

161 Estades Stéphane Guerrier, EPFL-Topométrie, Lausanne, Suïssa, del 14 al 25 d abril. Christian Baumann, EPFL-Topométrie, Lausanne, Suïssa, del 3 al 21 de novembre. Membres de l Institut Equip directiu Ismael Colomina, doctor en Matemàtiques, director, cap de la unitat GIN. José Antonio Navarro, doctor en Informàtica, subdirector de Tecnologies de la Informació, cap de la unitat TI. Edgar Aigner, llicenciat en Geografia i MBA, gerent, cap de la unitat FORMA. Marina Martinez, doctora en Física, subdirectora acadèmica, des de l 1 de febrer. Michele Crosetto, doctor en Ciències Geodèsiques i Topogràfi ques, cap de la unitat TA. Unitat TA (Teledetecció Activa) Investigadors Oriol Monserrat, llicenciat en Matemàtiques, estudiant de doctorat. Barbara Pucci, doctora, fins el 31 d agost. Purushotam Muniganti, MSc en Matemàtiques, estudiant de doctorat en Teledetecció, fins el 31 de març. Alice Pozzoli, doctora en Ciències Geodèsiques i Topogràfi ques, des del 8 de setembre. Francisco Martín, enginyer de Telecomunicacions, des del 8 de setembre. Becaris i projectistes de final de carrera David Villacorta, projectista de final de carrera en Enginyeria de Telecomunicacions. Andreas Jungner, projectista de final de carrera del MSc en Geodèsia i Geoinformàtica, KTH Estocolm, Programa Erasmus Student Placement, des del 23 de juliol. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

162 Unitat GIN (Geodèsia Integrada i Navegació) Investigadors Marta Blázquez, llicenciada en Matemàtiques, MSc en Fotogrametria i Teledetecció Aerotransportades, estudiant de doctorat. Maria Eulàlia Parés, llicenciada en Matemàtiques, MSc en Meteorologia i Climatologia, MSc en Fotogrametria i Teledetecció Aerotransportades, estudiant de doctorat. Mariano Wis, enginyer de Telecomunicacions, estudiant de doctorat. Jose Antonio Pulido, enginyer de Telecomunicacions, fins el 4 de març. Pere Molina, llicenciat en Matemàtiques, MSc en Matemàtica Aplicada i Professional. Becaris i projectistes de final de carrera David Calero, projecte final de carrera en enginyeria de telecomunicacions. Gestió i planificació de projectes Eva Hernández, llicenciada en Història i Geografia. Unitat TI (Tecnologies de la Informació) Jonathan Muñoz, tècnic d Administració de Sistemes Informàtics. Vanessa Viñes, enginyera tècnica d Informàtica de Sistemes. Unitat FORMA (Finances, Organització, Recursos Humans, Màrqueting i Administració) Cristina Lopez, responsable de logística i compres. Montserrat Tanyà, comptable, fins al 11 d abril. Natàlia Ruiz, assistent de gerència. Luciana Oliveira, coordinadora d activitats docència, assistent de direcció, fins al 28 de març. Montserrat Prat, assistent de direcció, des del 15 d abril. Cristina Iglesias, administrativa. Julissa Caballero, recepcionista-telefonista des del 21 de juliol. Tancament econòmic i financer La liquidació del pressupost de l Institut de Geomàtica es regeix d acord amb la llei de pressupostos de la Generalitat. Per facilitar la consolidació de la gestió financera conforme amb el Pla General de Comptes i el sistema de finançament públic amb els capítols i subcapítols de la Generalitat s ha realitzat una reforma del pla comptable de l IG que permet la vinculació directe dels comptes financers i de la comptabilitat analítica amb aquest sistema públic. S ha millorat a més a més amb recursos propis el 162 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

163 sistema que registre reserves de crèdit contra el pressupost millorant així el control pressupostari fins i tot abans del devengo d ingressos i despeses a la comptabilitat analítica. A partir de 2009, l IG gestiona el seu pressupost inicial, les seves modificacions i la seva liquidació informant les dades directament al sistema GECAT de la Generalitat sense renunciar el seu propi sistema de gestió econòmic financer. Balanç financer de pèrdues i guanys Import net de la xifra de negoci , ,09 Altres ingressos d explotació , ,38 Despeses de personal , ,57 Altres despeses d explotació , ,63 Amortització de l immobilitzat , ,95 Imputació de subvencions d immobilitzat no financer i altres , ,34 Deteriorament i resultat per alienacions d immobilitzat - 129,33 RESULTAT D EXPLOTACIÓ , ,69 Ingressos financers ,82 483,57 Despeses financeres , ,19 Diferències de canvi - 8,00-76,00 RESULTAT FINANCER , ,19 RESULTAT ABANS D IMPOSTOS , ,50 RESULTAT DE L EXERCICI , ,50 Balanç de situació a 31 de desembre de 2008 ACTIU ACTIU NO CORRENT , ,89 Immobilitzat intangible , ,52 Concessions - 64,44 Patents i llicències, marques i similars 113,96 198,28 Aplicacions informàtiques , ,49 Altre immobilitzat intangible ,81 Immobilitzat material , ,91 Terrenys i construccions , ,80 Instal lacions tècniques i altres immobilitzat material , ,11 Inversions financeres a llarg termini 153,46 153,46 Altres actius financers 153,46 153,46 ACTIU CORRENT , ,57 Deutors comercials i altres comptes a cobrar , ,06 Clients per vendes i prestacions de serveis , ,29 Deutors varis , ,96 Personal - 654,91 99,81 Periodificacions a curt termini 49, ,29 Efectiu i altres actius líquids equivalents , ,22 Tresoreria , ,22 TOTAL ACTIU , ,46 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

164 PASSIU PATRIMONI NET , ,83 FONS PROPIS , ,90 Capital , ,84 Capital escripturat , ,84 Resultats d exercicis anteriors , ,56 Romanent , ,56 Resultat de l exercici , ,50 Subvencions, donacions i legats rebuts , ,93 PASSIU NO CORRENT , ,81 Deutes a llarg termini , ,81 Altres passius financers , ,81 PASSIU CORRENT , ,83 Deutes a curt termini , ,88 Deutes amb entitats de crèdit , ,88 Derivats i altres passius financers ,57 Creditors comercials i altres comptes a pagar , ,94 Proveïdors , ,89 Creditors varis 665, ,10 Personal (remuneracions pendents de pagament) 2, ,79 Altres deutes amb les administracions públiques , ,89 Bestretes de clients , ,27 TOTAL PATRIMONI NET I PASSIU , ,46 Auditoria i aprovació del tancament El tancament de l exercici de 2008 i la liquidació del pressupost de l any corresponent ha estat auditat favorablement per Pleta Auditores-Consultores amb informe del 10 de març de La sessió núm. 24 del Consell Rector, del 23 d abril va aprovar aquest tancament i va autoritzar el seu traspàs a la Intervenció General de la Generalitat. Seu i adreça Consorci Institut de Geomàtica Av. de Carl-Friedrich-Gauss, 11 E Castelldefels Tel.: Fax.: Correu electrònic: info@ideg.es Pressupost de 2009 El pressupost inicial de l IG de l exercici de 2009 ha estat aprovat per a la sessió 23 del Consell Rector del 10 de setembre de 2008 i ha estat publicat amb la Llei 15/2008, del 23 de desembre de 2008, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2009 (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, 31 de desembre de 2008 (núm. 5288)). Dins del sistema GECAT i de la Llei de pressupostos de la Generalitat, el Consorci Institut de Geomàtica va obtenir el codi orgànic PO i el codi ens C-C-000 i s adscriu al Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Els seus ingressos i despeses s adscriuen al Programa 571 de recerca i desenvolupament. A dia d avui s està executant i liquidant el pressupost de 2009 amb normalitat. Cal remarcar que el pressupost de 2009 preveu la creació d una nova unitat de recerca d acord amb els objectius d un contracte programa entre la Generalitat de Catalunya i l Institut de Geomàtica (segueix pendent de la seva signatura). 164 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

165 Observatori del Paisatge de Catalunya L Observatori del Paisatge de Catalunya és un ens d assessorament de l Administració catalana i de conscienciació de la societat en general en matèria de paisatge. La seva creació respon a la necessitat d estudiar el paisatge, elaborar propostes i impulsar mesures de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya en el marc d un desenvolupament sostenible. Un dels principals objectius de l Observatori del Paisatge és incrementar el coneixement que té la societat catalana dels seus paisatges i donar suport a l aplicació a Catalunya del Conveni europeu del paisatge. En aquest sentit, l Observatori serà l espai de trobada entre la Generalitat de Catalunya, l Administració local, les universitats, els col lectius professionals i el conjunt de la societat en tot el que és relatiu a la gestió i la conservació del paisatge. L Observatori del Paisatge, per tant, pretén erigir-se en un centre d estudi i seguiment de l evolució dels paisatges a Catalunya i dels actors que en condicionen el dinamisme. Aspira també a esdevenir un punt de referència per a la investigació científica i tècnica en matèria de paisatge. L Observatori, en definitiva, és concebut com un centre de pensament i d acció en relació amb el paisatge. L Observatori s organitza en forma de consorci i s inclou a la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya. Es va constituir legalment el 30 de novembre de 2004 i els seus Estatuts van ser publicats al DOGC (Resolució PTO/3386/2004). Les funcions que li assignen els seus Estatuts són: Establir criteris per a l adopció de mesures de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Fixar criteris per establir els objectius de qualitat paisatgística i les mesures i accions necessàries destinades a assolir aquests objectius. Establir mecanismes d observació de l evolució i transformació del paisatge. Proposar actuacions encaminades a la millora, restauració o creació del paisatge. Elaborar els catàlegs de paisatge de Catalunya destinats a identificar, classificar i qualificar els diferents paisatges existents. Impulsar campanyes de sensibilització social respecte al paisatge, la seva evolució, les seves funcions i la seva transformació. Difondre estudis i informes i establir metodologies de treball en matèria de paisatge. Estimular la col laboració científi ca i acadèmica en matèria de paisatge, així com els intercanvis de treballs i experiències entre especialistes i experts d universitats i altres institucions acadèmiques i culturals. Fer el seguiment de les iniciatives europees en matèria de paisatge. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

166 Preparar seminaris, cursos, exposicions i conferències, així com publicacions i programes específics d informació i formació sobre les polítiques de paisatge. Crear un centre de documentació obert a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya. Segons els Estatuts de constitució de l Observatori del Paisatge de Catalunya, l organigrama és el que es mostra a continuació: Consell Rector És l òrgan superior del Consorci de l Observatori del Paisatge. Assumeix el govern, la direcció superior, l administració, l orientació i la definició de les grans línies d actuació del Consorci. Està presidit pel conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya. Formen part del Consell Rector: President/a Vicepresident/a Secretari/ària 8 vocals en representació de la Generalitat de Catalunya 1 persona representant de cadascuna de les 7 universitats públiques catalanes 1 persona representant de cadascuna de les 4 diputacions catalanes 1 persona representant de cadascuna de les 2 associacions municipalistes de Catalunya Alcalde/alcaldessa d Olot 1 persona representant de cadascun dels 9 col legis professionals 1 persona representant de la l Àrea de Medi Ambient i Territori de l Obra Social de Caixa Catalunya Comissió Executiva És l òrgan de caràcter permanent d administració, gestió i proposta, a la qual el Consell Rector pot delegar les atribucions que consideri oportunes. Els Estatuts estableixen que la Comissió té un nombre màxim de sis membres i està presidida pel director/a general d Arquitectura i Paisatge. Formen la comissió executiva: Departament de Política Territorial i Obres Públiques Ajuntament d Olot Diputació de Barcelona Obra Social de Caixa Catalunya Col legi d Arquitectes de Catalunya 166 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

167 Consell Assessor És l òrgan consultiu i d assessorament de l Observatori. En formen part institucions molt diverses i, a títol individual, persones que s han distingit per la seva vinculació a la temàtica paisatgística. Direcció Àrea Tècnica i Administrativa Actuacions i activitats realitzades Assessorament a la Generalitat Catàlegs de paisatge de Catalunya La Llei 8/2005, de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya crea el Catàleg de paisatge com un instrument nou per a la introducció d objectius paisatgístics en el planejament territorial a Catalunya, així com en les polítiques sectorials, i d aquesta manera adopta els principis i estratègies d acció que estableix el Conveni europeu del paisatge promogut pel Consell d Europa. La Llei els defineix com els documents de caràcter descriptiu i prospectiu que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, n identifi quen els valors i l estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que han de complir i l Observatori n ha d elaborar set, un per a cada regió o àmbit territorial en què s organitza actualment el planejament territorial a Catalunya. Al llarg d aquest any 2008 s han estat elaborant i coordinant cinc catàlegs de paisatge: els corresponents als àmbits territorials de l Alt Pirineu i Aran, Comarques Gironines, Terres de l Ebre, Regió Metropolitana de Barcelona i Comarques Centrals, aquest últim iniciat a principis de l any El 10 de setembre es va aprovar definitivament el Catàleg de paisatge de Terres de Lleida i el 31 d octubre va finalitzar el període d informació pública del Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona. Aquest últim, per tant, s aprovarà definitivament per part del Departament de Política Territorial i Obres Públiques en breu. El contingut del catàleg de Terres de Lleida i el del Camp de Tarragona es troben disponibles a la pàgina web de l Observatori del Paisatge. Al llarg d aquest 2008 s han estat elaborant i coordinant cinc catàlegs de paisatge. S ha aprovat definitivament el atàleg de paisateg de Terres de Lleida. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

168 Estat dels catàlegs de paisatge a 31 de desembre de 2008 Catàleg de paisatge Equip de treball Estat actual Camp de Tarragona URV-UdG Aprovat inicialment pel DPTOP Comarques Centrals UB En elaboració per part de l Observatori Comarques Gironines UdG-UPC En elaboració per part de l Observatori Terres de Lleida UdL-UPC Aprovat definitivament pel DPTOP Regió Metropolitana UPC En elaboració per part de de Barcelona l Observatori Terres de l Ebre CODE-URV-COAC(TE) En elaboració per part de l Observatori Alt Pirineu i Aran UAB En elaboració per part de l Observatori Els catàlegs de paisatge integren la consulta pública com a eina per a la implicació i la coresponsabilització de la societat en la gestió i planificació del seu paisatge. Participació pública en l elaboració dels catàlegs de paisatge Els catàlegs de paisatge integren la consulta pública com a eina per a la implicació i la coresponsabilització de la societat en la gestió i planifi cació del seu paisatge. Són diversos els mecanismes de consulta pública utilitzats al llarg de tot el procés d elaboració dels catàlegs de paisatge i varien en cada catàleg de paisatge. Durant aquest any 2008 s han realitzat els processos de participació següents: 168 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

169 Catàleg de paisatge de Terres de l Ebre Tallers territorials que van permetre el retorn dels resultats extrets de la primera fase del procés participatiu i de les primeres conclusions obtingudes per l equip tècnic redactor del catàleg del paisatge de les Terres de l Ebre. Es convidà a participar a les persones, administracions públiques, tècnics, associacions i agents econòmics que havien participat prèviament en la realització de les entrevistes en profunditat i els grups de discussió, i es va fer extensiva a altres persones, associacions i entitats relacionades amb l àmbit territorial en qüestió i interessades en els aspectes paisatgístics. Els tallers es van portar a terme a Gandesa, Móra d Ebre, Tortosa i Amposta. Tallers participatius de debat per deliberar, elaborar propostes i intentar cercar el consens pel que fa a les característiques paisatgístiques a conservar, gestionar, i/o ordenar. Es va convidar a participar a totes les persones, administracions públiques, tècnics, associacions i agents econòmics de les comarques de Ebre interessats en la conservació, la gestió i l ordenació del paisatge de les Terres de l Ebre. Els tallers participatius de debat es van celebrar a Móra d Ebre i Amposta. Catàleg de paisatge de la Regió Metropolitana de Barcelona Consulta a través del web de l Observatori del paisatge per a copsar la percepció de la població en relació amb els diferents paisatges. Taules de debat amb agents del paisatge, amb una selecció de representants d institucions, entitats públiques i privades, sectors econòmics i socials o experts en la matèria. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

170 Catàleg de paisatge de Comarques Centrals Sessions informatives obertes a totes les persones interessades en el catàleg de paisatge en les quals s explica què és el catàleg, en quina fase d elaboració es troba i es recullen les opinions dels assistents. Se n van celebrar cinc (Manresa, Manlleu, Igualada, Berga i Solsona). Catàleg de paisatge de les Comarques Gironines i Catàleg de l Alt Pirineu i Aran Enviament de la documentació de retorn als participants a les sessions de debat d aquests catàlegs: es tracta d un informe que correspon al buidatge de la informació obtinguda en les sessions (amb conclusions generals i continguts concrets). Catàleg de paisatge de Terres de Lleida i Catàleg del Camp de Tarragona Incorporació al web del document de síntesi de la participació ciutadana a través d internet del Catàleg de paisatge de Terres de Lleida i del Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona. Seguiment de cartes del paisatge Seguiment i assessorament dels processos d elaboració de cartes del paisatge, juntament amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques. L Observatori del Paisatge, conscient de l interès creixent per part de la societat catalana i, en concret, dels responsables polítics locals en la preservació del paisatge, dóna suport al desenvolupament de les cartes del paisatge. Concretament, l any 2008, ha continuat donant suport en el seguiment i assessorament a les cartes del paisatge de la vall de Camprodon (Ripollès) i dels municipis de la vall de la riera d Argentona (Maresme), impulsades per les administracions de la zona amb el suport del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, seguint els principis de la Llei de paisatge. S ha iniciat també la redacció de la Carta del paisatge de la vall del Tenes (Vallès Oriental) i s ha firmat el conveni corresponent per realitzar la Carta del paisatge de l Alt Empordà. Elaboració de materials didàctics d innovació educativa Ciutat, territori, paisatge per a educació secundària obligatòria (ESO) Preparació dels materials pedagògics d innovació educativa Ciutat, territori, paisatge en col laboració amb els departaments d Educació i de Política Territorial i Obres Públiques. L Observatori del Paisatge té com a una de les principals tasques la sensibilització en matèria de paisatge. Amb aquesta finalitat, treballa des de l any 2006 en coordinació i a iniciativa de la Direcció General d Arquitectura i Paisatge del Departament de Política Territorial i Obres Públiques i de la Direcció General d Innovació Educativa del Departament d Educació de la Generalitat de Catalunya en el disseny de materials pedagògics sobre paisatge destinats a l alumnat d educació secundària obligatòria. L objectiu del projecte, innovador en l àmbit català i europeu, és: 170 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

171 Sensibilitzar i educar els escolars d educació secundaria obligatòria en el coneixement del fet urbà, la cultura del territori i els valors del paisatge. Promoure l ús de les noves tecnologies en els aprenentatges. Reforçar les competències bàsiques previstes per a aquesta etapa. El projecte, presentat públicament el gener de 2009, s implementarà al llarg de l any Prèviament a la seva generalització, s ha realitzat una prova pilot en deu centres educatius per tal de validar-ne els continguts. Durant l any 2007 i 2008 l Observatori del Paisatge de Catalunya ha treballat principalment en la creació del web educatiu Ciutat, territori, paisatge. Recerca Indicadors de seguiment de l estat i evolució dels paisatges de Catalunya L Observatori del Paisatge de Catalunya treballa en la definició i l aplicació d una llista de deu indicadors de paisatge per a Catalunya des de l òptica ambiental, cultural i social, que permetin conèixer i fer un seguiment de l estat dels paisatges catalans i la seva evolució, així com de les polítiques de paisatge a Catalunya, seguint els principis del desenvolupament sostenible. L Observatori del Paisatge de Catalunya treballa en la definició i l aplicació d una llista de deu indicadors de paisatge per a Catalunya La llista provisional d indicadors és la següent: Transformació del paisatge Diversitat paisatgística Fragmentació paisatgística Valor econòmic del paisatge Coneixement paisatgístic Sociabilitat paisatgística Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

172 Paisatge en la comunicació Satisfacció paisatgística Aplicació dels instruments de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya Actuació pública i privada en protecció, gestió i ordenació del paisatge Durant el 2008 l Observatori del Paisatge ha treballat en la definició i el desplegament de la llista d indicadors, especialment en els de transformació del paisatge, diversitat paisatgística i aplicació dels instruments de la Llei de protecció, gestió i ordenació del paisatge de Catalunya. Documentació El centre de documentació de l Observatori del Paisatge amplia en un 35,5% el fons documental Centre de documentació de l Observatori del Paisatge El centre de documentació de l Observatori del Paisatge és un espai d informació i consulta gratuït i obert a tothom, amb vocació d esdevenir un centre de referència en temes de paisatge a Catalunya en un sentit ampli i en especial en la planificació i gestió del paisatge. Les principals funcions del centre són donar suport a l Observatori del Paisatge en el desenvolupament de la seva activitat; donar suport als treballs d investigació i de recerca sobre paisatge realitzats per institucions o particulars; i oferir la màxima informació actualitzada i de qualitat a les persones interessades en el paisatge. En data 31 de desembre de 2008 el fons era de documents, entre llibres i articles en suport paper i digital, DVD, CD-rom, etc. Els documents s han adquirit a través de compra, donatius de diverses institucions i organitzacions d arreu d Europa relacionades amb l Observatori i l intercanvi establert amb el centre de documentació del CDAN, l Insitut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de l Ajuntament de Barcelona i altres centres relacionats amb la temàtica del paisatge. Comunicació i difusió Web de l Observatori del Paisatge: nous apartats El web de l Observatori del Paisatge ( constitueix la principal eina d informació i refl exió i és el principal aparador de l activitat que desenvolupa l Observatori del Paisatge de Catalunya. Ampliació dels continguts del web de l Observatori amb la creació de nous apartats i dinamització i millora de la informació ja existent. L evolució del número de visites des de la seva creació ha estat creixent, amb una mitjana de visites mensuals al llarg del L origen dels usuaris ha canviat des de la creació del web. Els usuaris principals provenen de l estat espanyol, però el nombre de consultes estrangeres ha augmentat considerablement, a causa que la pàgina web es pot consultar íntegrament en els quatre idiomes. Al 2006 els usuaris estrangers representaven un 19% de les visites i actualment ja representen el 31%. 172 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

173 Els principals països d origen dels usuaris estrangers són França, Mèxic i Itàlia, amb aquest ordre, tal com es pot veure en el següent gràfic: Visites segons la procedència geogràfica Visites des de l estranger segons la procedència geogràfica Durant l any 2008 s han dinamitzat i actualitzat els apartats ja consolidats del web i se n han incorporat de nous: Contingut complet del Catàleg de paisatge del Camp de Tarragona. Mecanismes de participació ciutadana: durant el 2008 s ha actualitzat la informació sobre participació ciutadana dels catàlegs de paisatge i s ha activat una enquesta en línia des del web de l Observatori per a copsar la percepció de la població en relació amb els diferents paisatges de la Regió Metropolitana de Barcelona. Dossier temàtic dedicat als arbres monumentals i singulars que conformen el patrimoni paisatgístic col lectiu: L objectiu del nou dossier, consultable en català, castellà, anglès i francès, és difondre l existència i la importància ecològica, històrica i simbòlica dels arbres monumentals i singulars existents a paisatges de tot el món. Web del projecte Paisatge sonor de Catalunya del Grup Paisatgesonor UB Amb l objectiu de conèixer quins i com són els paisatges sonors de Catalunya, l Observatori del Paisatge dóna suport al projecte Paisatge sonor i territoris intangibles, del Grup PaisatgesonorUB del Departament d Escultura de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, allotjant el web de l esmentat projecte al de l Observatori, tot respectant l autonomia del grup PaisatgesonorUB pel que fa als continguts de la pàgina web. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

174 L Observatori organitza cursos, seminaris i jornades per contribuir a la reflexió sobre temes relacionats amb el paisatge. Organització i participació en cursos, seminaris i jornades Un dels objectius de l Observatori del Paisatge és el de formar i sensibilitzar a la població sobre el paisatge en sentit ampli. Amb aquesta finalitat, l Observatori organitza cursos, seminaris i jornades per contribuir a la reflexió sobre temes relacionats amb el paisatge. Durant l any 2008 s ha organitzat el cicle de conferències Al marge. Els paisatges que no mirem, les activitats paral leles de l exposició País de Paisatges a Olot (conferències, projeccions de cinema, etc.) i el seminari Paisatges sonors de Catalunya. Cicle de conferències Al Marge. Els paisatges que no mirem Un centenar de persones van assistir durant els mesos de febrer i març de 2008 al Centre Cultural la Mercè de Girona al cicle de conferències Al marge. Els paisatges que no mirem, organitzat pel mateix Centre Cultural amb la col laboració de l Observatori del Paisatge de Catalunya. El cicle incidí en els paisatges ocults i al marge; és a dir, en els paisatges que habitualment no mirem, o no veiem. Exposició País de Paisatges a Olot Del 29 de febrer al 13 d abril de 2008, es va poder veure l exposició País de Paisatges al pati de l Hospici d Olot. Aquesta mostra, impulsada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, ja havia recorregut Girona, Barcelona, Reus i Lleida. En aquesta ocasió, l exposició va anar acompanyada d un seguit d activitats complementàries, organitzades per l Ajuntament d Olot, el Museu Comarcal de la Garrotxa, el Col legi d Arquitectes de Catalunya i l Observatori del Paisatge. Aquestes activitats van centrar-se en tres projeccions al Teatre Principal d Olot; les conferències Assaig de mimologia forestal, a càrrec del poeta Perejaume; Els catàlegs de paisatge de Catalunya. El cas de les comarques gironines, per part de Pere Sala, coordinador de l Observatori del Paisatge, i l explicació del projecte del nou Museu del Paisatge de Catalunya, a càrrec de Carme Martinell, autora del projecte, i Montserrat Mallol, directora del Museu Comarcal de la Garrotxa. També es va preparar un recorregut urbà per la ciutat, anomenat Olot ahir i avui, que permetia veure els punts on el paisatge urbà havia patit una transformació important. Paisatges sonors de Catalunya El dia 11 de desembre de 2008 es va celebrar al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona la jornada Paisatges sonors de Catalunya, organitzada per l Observatori del Paisatge de Catalunya, la Fundació Bosch i Gimpera/Centre d Innovació de la Universitat de Barcelona i l Obra Social de Caixa Catalunya. L objectiu de la jornada era mostrar algunes de les experiències sobre paisatges sonors més reeixides de Catalunya i intercanviar perspectives i propostes metodològiques. 174 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

175 Col laboració amb mitjans de comunicació Articles a la revista Paisajismo Paisajismo és una revista tècnica adreçada a les persones dedicades professionalment al paisatgisme, que compta amb la col laboració de destacats paisatgistes, tècnics i experts del sector, d àmbit nacional i internacional. L Observatori del Paisatge s encarrega de la secció Apuntes del Observatorio del Paisaje, i aquest any ha editat 10 articles de temàtica diversa, però sempre relacionats amb el paisatge, com per exemple Valores en el paisaje o La participación ciudadana en el paisaje. Col laboració amb el programa «El paisatge favorit de Catalunya», de Televisió de Catalunya L Observatori del Paisatge ha assessorat l equip de producció del programa «El paisatge favorit de Catalunya» pel que fa a la localització dels paisatges. El programa pretén mostrar l espectacularitat dels llocs més característics de Catalunya i, sobretot, explorar i buscar les relacions emocionals de la gent amb els paisatges. Suplement de Nadal del setmanari La Comarca La Comarca d Olot és un setmanari d informació general d Olot i la Garrotxa. Aquest any, l Observatori del Paisatge ha col laborat amb el setmanari i n ha editat el suplement de Nadal, anomenat, en aquesta ocasió, Un tast de paisatges garrotxins. Precisament les fotografies del número especial volen ser un tast de paisatges de la comarca, i, alhora, una crida a una conscienciació ciutadana més gran en relació amb la fragilitat d aquests paisatges. Participació en activitats de difusió Durant l any 2008 l Observatori del Paisatge ha participat en diferents activitats acadèmiques i de divulgació (seminaris, conferències, debats, etc). Les principals activitats en les quals ha intervingut són: Càtedra de Geografia i Pensament territorial, Universitat de Girona 17 i 18 de gener de 2008 Seminari: La futura Llei d espais agraris de Catalunya. Jornades de reflexió, participació i debat Durant l any 2008 l Observatori del Paisatge ha participat en diferents activitats acadèmiques i de divulgació (seminaris, conferències, debats, etc). Generalitat de Catalunya, Col legi d Arquitectes de Catalunya, Universitat Politècnica de Catalunya 25 de gener de a Biennal Europea de Paisatge Lliçó inaugural: Altres paisatges Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

176 Instituto Asturiano de la Administración Pública Del 29 al 31 de gener de 2008 Curs Ponència Hacia una nueva cultura del paisaje. Políticas e instrumentos de ordenación y gestión del paisaje Museu d Art de Girona 20 de febrer de 2008 Taula rodona: L art davant les transformacions del paisatge: mirada i compromís El Observatorio de la Sostenibilidad de España 27 de març de 2008 Reunió tècnica: Noves línies de treball per aconseguir els objectius marcats pel Conveni europeu del paisatge Acte institucional 29 de març de 2008 Jornada amb el Consell Rector i Assessor a Olot Presentació oficial del Centre de Documentació de l Observatori del Paisatge Universitat de Girona i Joensuu University (Finlàndia) 7 d abril de 2008 Curs: The faces of landscape in Catalonia and North Karelia Ponència: The Landscape Observatory of Catalonia and the Landscape Catalogues Máster en protección gestión y ordenación del paisaje. Universidad Sevilla 18 d abril de 2008 Ponència: La protección, gestión y ordenación del paisaje en el marco del Convenio Europeo del Paisaje en Cataluña: la Ley del paisaje, el Observatorio del Paisaje, las cartas del paisaje y los catálogos de paisaje. Council of Europe, Ministry of the Environment of the Slovak Republik 25 d abril de 2008 Seventh meeting of the Workshops for the implementation of the European Landscape Convention, amb el títol Landscape in planning policies and governance: towards integrated spatial management Ponència: Landscape and good governance: the experience of Catalonia Consello da Cultura Galega 9 de maig de 2008 Foro de debate: Olladas críticas sobre a paisaxe Conferència: Paisaxe e sentido do lugar El FANAL Grup cultural i ecologista del Moianès 9 de maig de 2008 Carta del paisatge del Moianès Xerrada: Instruments de gestió i ordenació del paisatge a Catalunya en el marc del Conveni europeu del paisatge 176 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

177 Ministère de l écologie, du développement et de l aménagement durables Del 27 al 29 de maig de 2008 Ateliers transfrontaliers sur l identification, la qualification et la caractérisation des paysages (France - Angleterre) Les dynamiques du paysage, passées, presentés et futures Ajuntament de Banyoles 6 de juny de 2008 Econatur. Fira del Medi Ambient de Banyoles i Pla de l Estany Conferència: Cap a una nova cultura del paisatge. Les polítiques de paisatge a Catalunya Osservatorio Regionale per la qualità del paesaggio (Regione Abruzzo) 12 de juny de 2008 Jornada Gestione del paesaggio: esempi a confronto Ponència Verso una nuova cultura del paesaggio: l esperienza dell Osservatorio del Paesaggio della Catalogna Centro de Arte y Naturaleza CDAN (Huesca) 25 juny de 2008 Curs: Pensar el paisaje 03. Paisaje y territorio Ponència: Al Margen. Los paisajes que no vemos Universidad Castilla la Mancha 2 de juliol de 2008 Curs d estiu Paisaje Cultural y Turismo Ponència Los catálogos de paisaje de Cataluña Universitat de Barcelona juliol de a edició d Els juliols. La universitat per a tothom Ponència: Els paisatges culturals en el Catàleg de paisatge de l àmbit metropolità. Fundación Duques de Soria 7-11 juliol de 2008 Curs d estiu Los valores del paisaje Centre d Art i Natura de Farrera Del 14 al 18 de juliol de 2008 Curs pràctic d estudi i evolució del paisatge Universidad de Cantabria 16 de juliol de 2008 Curs Políticas e instrumentos de ordenación y gestión del paisaje Ponència Instrumentos de gestión y ordenación del paisaje en Cataluña en el marco del Convenio europeo del paisaje Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

178 Universidad Ménendez-Pelayo 6 d agost de 2008 Curs d estiu La conservación del paisaje: retos para el siglo XXI Ponència Hacia una nueva cultura del paisaje. Políticas e instrumentos de ordenación y gestión del paisaje en Cataluña Generalitat de Catalunya, Col legi d Arquitectes de Catalunya, Universitat Politècnica de Catalunya Del 25 al 27 de setembre de a Biennal Europea de Paisatge Universitat Autònoma de Barcelona 18 de setembre de 2008 Màster Intervenció i gestió del paisatge per a la ordenació del territori i del medi ambient Lliçó inaugural Institut Municipal de Promoció de la Ciutat (Olot) 18 i 19 d octubre 2009 Fira de Sant Lluc: Del paisatge a la cuina Col legi Oficial d Arquitectes Illes Balears Del 20 al 21 d octubre de 2008 Jornada VII Congrés Ordenació del Territori Ponència: Els Catàlegs de paisatge i les Cartes del paisatge de Catalunya Presentació Dossier Paisatges 5 de novembre Revista de Girona Olot Federació de Municipis de Catalunya, Fundació d Estudis Superiors d Olot Novembre de 2008 Eines i instruments per a les polítiques de paisatge: catàlegs, cartes i estudis d impacte i integració paisatgística. Universitat Autònoma de Barcelona 7 de novembre de 2008 III Taller La experiencia estética de la naturaleza Ponència: El paisaje como construcción social. Consideraciones éticas y estéticas Ministère de l Écologie, de l Energie, du Développement durable et de l Aménagement du territoire (França) 13 i 14 de novembre European Symposium: Photographic observation, a tool for landscape policies. Chairman: Landscape photographs as a medium for knowledge and discussions 178 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

179 Jornades La Selva, territori en transformació 22 de novembre Ponència: El valor identitari del paisatge Santa Coloma de Farners Presentació del Catàleg de paisatge de Terres de Lleida 27 de novembre Ponència: El Catàleg de paisatge de Terres de Lleida Terceres Jornades Priorat: quin paisatge, quin futur? 29 de novembre Ponència: Els valors del paisatge Institut de Promoció de la Ciutat d Olot 10 de desembre Aules de difusió cultural Garrotxa Conferència: Els catàlegs de paisatge de Catalunya Publicació Desenvolupament del pla editorial de l Observatori del Paisatge L Observatori del Paisatge de Catalunya ha iniciat dues col leccions pròpies de llibres amb el nom de Plecs de Paisatge i Documents. La col lecció Plecs de Paisatge té dues sèries temàtiques: Reflexions i Eines. La primera recull articles, estudis, jornades i conferències que estudiïn genèricament o a través de casos concrets una determinada temàtica o problemàtica sobre paisatge. La sèrie Eines, en canvi, recull normativa, instruments i metodologies per a la protecció, la gestió i l ordenació del paisatge. Com el seu nom indica, Documents és una col lecció de textos de petit format sobre paisatge. L Observatori del Paisatge de Catalunya ha iniciat dues col leccions pròpies de llibres amb el nom de Plecs de Paisatge i Documents. En aquests moments s ha editat ja el primer dels llibres de la col lecció Plecs de Paisatge, de la sèrie temàtica Reflexions, amb el títol Paisatge i salut. El volum ha estat coeditat per l Observatori del Paisatge de Catalunya i el Departament de Salut. Butlletins digitals Distribució setmanal del Dietari de Paisatge El Dietari de Paisatge és un butlletí digital que, des de juny de 2005, recull setmanalment notícies sobre paisatge publicades en els principals mitjans de comunicació escrits del món, amb un èmfasi especial en les novetats referides a Catalunya. Durant l any 2008, s ha continuat fent la recerca diària de notícies d interès de temàtica paisatgística publicades en els principals mitjans de comunicació escrits i la selecció setmanal de notícies de més interès paisatgístic intentant respectar un equilibri de llengües (català, castellà, anglès, francès, italià i portuguès) i temàtiques, prioritzant les notícies Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

180 que fan referència a Catalunya. A fi nals de 2008, 740 persones estaven inscrites a aquest butlletí. Distribució del butlletí Paisatg-e Durant l any 2008 s ha continuat elaborant i distribuint el butlletí digital Paisatg-e. Es tracta d un butlletí electrònic bimestral creat per l Observatori del Paisatge amb l objectiu de difondre informació de referència sobre paisatge a Catalunya, a l Estat espanyol i a escala internacional. S edita en català, castellà, anglès i francès, i pren el nom de Paisatg-e, Paisaj-e, Landscap-e i Paysag-e, respectivament. És una eina d opinió, informació i conscienciació estretament vinculada al web però que disposa de la seva pròpia estructura. Inclou notícies del mateix Observatori del Paisatge, novetats destacades sobre paisatge, nous documents i normativa, referències bibliogràfiques, webs d interès, articles apareguts als mitjans de comunicació, agenda d activitats, seminaris i conferències, entre d altres informacions. Cada butlletí incorpora, a més, un article d una persona especialista en el camp del paisatge, l Observador. A finals de 2008, es distribuïa a més de persones. Elaboració i distribució del butlletí Agenda de paisatge Agenda de Paisatge és una publicació d informació i conscienciació que l Observatori del Paisatge de Catalunya posa a disposició del públic cada mes. Estretament vinculat al web de l Observatori del Paisatge (www. catpaisatge.net) i als butlletins digitals Paisatg-e i Dietari de Paisatge, el butlletí s edita també en 4 idiomes i conté informació sobre congressos, salons, jornades, cursos, conferències, presentacions, sortides, premis i exposicions, entre d altres activitats d arreu del món, però amb un especial èmfasi en les que se celebren a Catalunya. El butlletí, de distribució mensual a través del correu electrònic i amb un recull de les activitats programades en els següents tres mesos, pretén ser de gran utilitat pels agents més directament implicats en l estudi i la gestió del paisatge i, en general, per qualsevol persona interessada en el paisatge. A finals de l any 2008 el rebien més de persones cada mes. Elaboració d articles L Observatori del Paisatge ha elaborat diversos articles, alguns publicats en revistes especialitzades: Els catàlegs de paisatge de Catalunya, dins Engega, núm. 4, febrer 2008, p L Observatori del Paisatge en el marc de la nova política de paisatge de Catalunya, Atzavara, núm. 17, 2008, p In search of territorial discourse and the landscape imaginary, dins S.I.T. Servei d Interpretació Territorial, Manresa. Barcelona: Sitesize, 2008, p El reto del paisaje, Fundicot: Cuadernos de Ordenación del Territorio, núm. 1, 2008, p Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

181 Políticas del paisaje en Cataluña, Fundicot: Cuadernos de Ordenación del Territorio, núm. 1, 2008, p Paisaje, territorio y sociedad civil, dins Joan F. Mateu i Manuel Nieto (eds.). Retorno al paisaje: el saber filosófico, cultural y científico del paisaje en España. València: Evren, 2008, p Una qüestió de perspectiva, INDE: informació i debat, febrer 2008, p L art davant les transformacions del paisatge. Mirada i compromís, md A. Museu d Art Girona, núm. 68, 2008, p Indicadors de paisatge, Barcelona Verda, núm. 116, febrer Entrevista a Joan Nogué: un entorn atractiu augmenta la qualitat de vida, Plafó, butlletí d informació cultural d Olot, núm. 54, abril Paisatges de frontera: els límits de la ciutat, Mètode: Revista de Difusió de la Investigació de la Universitat de Valencia, núm. 58, 2008, p Al margen. Los paisajes que no vemos, dins Javier Maderuelo (ed.). Paisaje y territorio: actas, Huesca Huesca: Centro de Arte y Naturaleza de la Fundación Beulas; Madrid : ABADA Editores, 2008, p. 181 a la 202. Landscape policy in Catalonia. The landscape Observatory and the landscapes catalogues, dins Bud Young; Peter Howard (ed.). Summary report of the Sheffield conference on the European Landscape Convention. Londres: Landscape Research Group, 2008, p Les polítiques de paisatge a Catalunya i a Europa, Revista de Girona, núm. 250, 2008, p Participació institucional Compareixences al Parlament de Catalunya Durant l any 2008, l Observatori del Paisatge ha comparegut en dues ocasions al Parlament de Catalunya, concretament en comissions de Política Territorial. En la primera, el dia 30 d abril, va comparèixer el director de l Observatori, Joan Nogué, per tal d aportar les consideracions d aquesta entitat amb relació al Projecte de llei de modificació de la Llei 7/1993, del 30 de setembre, de carreteres. S aportaren, entre d altres consideracions, observacions sobre els usos i valors que tenen, o haurien de tenir, les carreteres pel que fa al paisatge. Durant l any 2008, l Observatori del Paisatge ha comparegut en dues ocasions al Parlament de Catalunya, concretament en comissions de Política Territorial. La segona compareixença, a càrrec de Pere Sala, coordinador tècnic de l Observatori, fou el dia 3 de desembre, i s aportà la posició de l Observatori del Paisatge pel que fa al Projecte de llei de millora de les urbanitzacions amb dèficits urbanístics. Entre d altres consideracions, s apel là a l encaix que tenen o haurien de tenir les urbanitzacions (tan antigues com recents) en el paisatge i a la fragmentació paisatgística que molt sovint ha resultat de la proliferació d urbanitzacions. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

182 L Observatori del Paisatge de Catalunya forma part, des de l any 2008, del Consell Assessor del futur Museu del Paisatge de Catalunya i col labora en el projecte. Col laboració en la creació del Museu del Paisatge de Catalunya L Ajuntament d Olot, amb el suport d altres institucions d àmbit català, està treballant en la definició del Museu del Paisatge de Catalunya, adscrit al Museu Nacional d Art de Catalunya (MNAC). El futur museu s ubicarà a la ciutat d Olot, concretament al mateix edifici que ocupa la seu tècnica de l Observatori del Paisatge. La coincidència temàtica i geogràfica afavoreix treballar conjuntament per tal d aprofi tar les sinergies a escala local, nacional i internacional. En aquest sentit, l Observatori del Paisatge de Catalunya forma part, des de l any 2008, del Consell Assessor del futur Museu del Paisatge de Catalunya i col labora en el projecte per tal d incrementar la investigació, el coneixement i el debat en relació amb el paisatge, especialment pel que fa a la relació entre paisatge i art. L Observatori del Paisatge assessora científicament alguns organismes i projectes catalans, estatals i estrangers. Assessorament científic i participació institucional L Observatori del Paisatge assessora científi cament alguns organismes i projectes catalans, estatals i estrangers: Participació en la Xarxa Pensament i Salut, creada pel Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya. Consell Assessor de la revista Barcelona Verda, editada pel Servei de Parcs i Jardins de l Ajuntament de Barcelona. Consell Assessor de l Institut del Territori de València. 18 de juliol de 2008 Reunió a València. Membre associat de l Observatorio de la Sostenibilidad en España (del Ministeri de Medi Ambient). 27 de març de 2008 Reunió tècnica a la Universitat d Alcalá de Henares Col laboració amb l Osservatorio Regionale per il Paesaggio de la regió de Calàbria (Itàlia). Membre del Consell de Direcció de la Xarxa Europea d Ens Locals i Regionals per a l aplicació del Conveni Europeu del Paisatge (RECEP). 18 de febrer de 2008: Consell Directiu de la RECEP, Barcelona 24 d octubre de 2008: Consell Directiu de la RECEP, Palma de Mallorca Durant l any 2008, l Observatori ha iniciat la participació en: Comitè científic del sistema d informació sobre natura i paisatge (SINP) vinculat al Ministeri d Ecologia i Desenvolupament Sostenible de França. 12 de desembre de 2008 Reunió del comitè científic a Paris. Assessorament a la regió italiana del Veneto en el procés de creació d un ens similar a l Observatori del Paisatge. 24 i 25 de juliol de 2008 Reunió a Venècia 182 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

183 Objectius / línies mestres de l any Catàlegs de paisatge de Catalunya Elaborar i coordinar cinc catàlegs de paisatge: els corresponents als àmbits territorials de l Alt Pirineu i Aran, les Comarques Gironines, les Terres de l Ebre, la Regió Metropolitana de Barcelona i Comarques Centrals, aquest últim iniciat a principis de l any Participació pública en l elaboració dels catàlegs de paisatge Els catàlegs de paisatge integren la consulta pública com a eina per a la implicació i corresponsabilitat de la societat en la gestió i planificació del seu paisatge. Aquesta consulta es fa en diferents àmbits i amb la collaboració de la Direcció General de Participació Ciutadana de la Generalitat de Catalunya. Indicadors de paisatge de Catalunya Establiment i aplicació d indicadors de paisatge que permetin conèixer i fer un seguiment de l estat dels paisatges catalans i la seva evolució, així com les polítiques de paisatge a Catalunya, seguint els principis del desenvolupament sostenible. Materials didàctics d innovació educativa Ciutat, territori, paisatge per a l educació secundària obligatòria Col laboració amb els departaments d Educació i de Política Territorial i Obres Públiques en la preparació de materials didàctics d innovació educativa Ciutat, territori, paisatge per a l ESO. El projecte inclou la creació d un web educatiu sobre paisatge dins el web de l Observatori. Seguiment de diverses cartes del paisatge L Observatori del Paisatge participa en el seguiment i assessorament de les cartes del paisatge de la Vall de Camprodon, dels municipis de la conca de la riera d Argentona, de la Vall del Tenes i de l Alt Empordà. Centre de documentació de l Observatori del Paisatge Ampliació del fons documental; gestió, catalogació i ordenació del fons; atenció i gestió de consultes, i actualització de les bibliografies dels dossiers temàtics. Organització del cicle de conferències Al marge. Els paisatges que no mirem Organització del seminari Paisatges sonors de Catalunya Organització, juntament amb la Fundació Bosch i Gimpera/Centre d Innovació de la Universitat de Barcelona, d un seminari internacional sobre les experiències més reeixides de Catalunya sobre paisatges sonors. Col laboració en la itinerància de l exposició País de paisatges Col laboració amb el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya en la itinerància de l exposició País de Paisatges. Concretament, del 29 de febrer al 13 d abril de 2008 es va poder visitar a Olot. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

184 Web de l Observatori del Paisatge Ampliació del web amb el contingut dels catàleg de paisatge del Camp de Tarragona, amb mecanismes de participació en els catàlegs de paisatge que s estan elaborant, un nou dossier temàtic i la web del projecte Paisatge sonor de Catalunya, entre d altres. Publicació del llibre Paisatge i salut i desenvolupament del Pla editorial de l Observatori del Paisatge Difusió del butlletí Paisatg-e Distribució bimestral del butlletí Paisatg-e, com a eina d informació, formació i sensibilització de referència sobre paisatge a la societat catalana. Difon l activitat que desenvolupa l Observatori i tota aquella informació d interès sobre el paisatge al nostre país i a escala internacional. Difusió del Dietari de Paisatge Distribució del Dietari de Paisatge, que recull setmanalment notícies sobre paisatge publicades en els principals mitjans de comunicació escrits del món, amb un èmfasi especial en les novetats referides a Catalunya. Butlletí electrònic Agenda de paisatge Butlletí que ofereix una selecció de congressos, jornades, cursos, presentacions, conferències i exposicions, entre d altres activitats d arreu del món, amb un especial èmfasi en les que se celebren a Catalunya. Xarxa RECEP Participació activa en la Xarxa Europea d Ens Locals i Regionals per a l Aplicació del Conveni Europeu del Paisatge (RECEP) del Consell d Europa. Participació en iniciatives i institucions Participació activa en diverses iniciatives i institucions d àmbit català, estatal i europeu, com en el comitè científic del sistema d informació sobre natura i paisatge (SINP) vinculat al Ministeri d Ecologia i Desenvolupament Sostenible de França o el Consell Assessor de l Institut del Territori de València, entre altres. Seu i adreça Observatori del Paisatge de Catalunya Seu tècnica Carrer de l Hospici, Olot Telèfon: Fax: a/e: observatori@catpaisatge.net Seu social Av. de Josep Tarradellas, 2-6 Departament de Política Territorial i Obres Públiques Barcelona 184 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

185 Consorci del Parc de l Espai d Interès Natural de Gallecs Naturalesa, facultats i funcions La Generalitat de Catalunya, mitjançant els departaments de Política Territorial i Obres Públiques, de Medi Ambient i Habitatge i d Agricultura Ramaderia i Pesca, i els ajuntaments de Mollet del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, Parets del Vallès, Lliçà de Vall i Montcada i Reixac consideren d especial interès la constitució d un òrgan que assumeixi la gestió, l explotació, la protecció i la conservació dels terrenys que constitueixen el sistema general d espai lliure públic central en el Pla director urbanístic de l ACTUR de Santa Maria de Gallecs, aprovat definitivament el 29 d abril de Per Acord CPT/170/2006, de 24 d octubre, de constitució del Consorci del Parc de l Espai d Interès Natural de Gallecs, es creu convenient impulsar la constitució d un consorci amb l objectiu de col laborar i cooperar en la gestió dels terrenys de Gallecs, per assegurar la protecció i millora dels seus valors ecològics, paisatgístics, agrícoles, forestals i productius. El 22 de novembre de 2006, es constitueix el Consorci del Parc de l Espai d Interès Natural de Gallecs. El Consorci, és de naturalesa autonòmica, pública, de caràcter administratiu, voluntari. Amb personalitat jurídica pròpia i capacitat d obrar per crear i gestionar serveis i activitats d interès general o local dins l àmbit de les finalitats definides als seus Estatuts (DOGC 4761 de ). A més de les facultats que com a entitat de dret públic li corresponen, també podrà, amb caràcter enunciatiu i no limitatiu: adquirir, posseir, gaudir, reivindicar, permutar, gravar i alienar tota mena de béns i drets reals, excepte els béns de domini públic adscrits als serveis que presti. dur a terme l estudi, projecció, promoció i realització de tota classe d accions, obres i activitats d acord amb les seves fi nalitats. fer contractes i convenis. sol licitar i rebre avals i préstecs. assumir obligacions. interposar recursos i exercir les accions previstes a les lleis. El Consorci estén les seves competències a l àmbit del sistema general d espai lliure públic central d àmbit supramunicipal defi nit en el Pla director urbanístic de l ACTUR de Sta. Maria de Gallecs. Aquest àmbit podrà ser ampliat amb la incorporació d espais contigus amb l acord adoptat amb el vot favorable de la majoria absoluta dels membres de dret del Consell Plenari. Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria

186 En l actualitat es troben incloses dins l àmbit del Consorci unes 774 ha, de les quals 545 ha són de sòl agrari, unes 200 ha de sòl forestal a més de 49 masies, i cases, l ermita de Sta. Maria de Gallecs i altre patrimoni arquitectònic, com basses de reg o sèquies. Les funcions encomanades al Consorci són: Informar sobre les activitats que afectin l espai requerint l Administració competent per al seu compliment. Vetllar per al compliment de la legislació vigent. Promoure inversions i serveis propis de l espai. Establir acords de col laboració amb altres entitats sense ànim de lucre, que coincideixin essencialment amb els objectius del Consorci. Promoure la captació, coordinació i gestió d ajuts i fons comunitaris i d altres administracions i ens, que les puguin atorgar. Coordinar la redacció i execució dels plans de gestió i desenvolupament agrícoles i forestals en el seu àmbit territorial. Redactar i promoure estudis i informes relatius al seu àmbit territorial. Desenvolupar les actuacions directes sobre el territori o els edificis que siguin necessàries per dur a terme les seves finalitats. Vetllar pel compliment de les normes generals de protecció de la natura. Promoure campanyes i accions de difusió i promoció de la utilització del Parc de l Espai d Interès Natural de Gallecs. Coordinar les activitats d educació ambiental de cada un dels municipis consorciats dins l àmbit de l espai consorciat. Estudiar, projectar i instal lar els serveis necessaris a l espai, així com l arranjament dels existents. Realitzar, contractar i fer el seguiment de les obres i actuacions corresponents àdhuc els serveis de manteniment i gestió posterior de les instal lacions i serveis, sense perjudici de les competències urbanístiques que corresponguin a cada un dels ens consorciats. Gestionar, mantenir i controlar els horts familiars existents a l espai. Gestionar les activitats i usos públics i privats adients per al manteniment i conservació de l espai. Objectius i finalitats Són objectiu del Consorci, la gestió, explotació, protecció i conservació dels terrenys inclosos en el seu àmbit territorial. Les finalitats específiques del Consorci són: La protecció i la millora dels valors ecològics, paisatgístics, agrícoles, forestals i productius dels seu àmbit territorial. La gestió dels terrenys del seu àmbit territorial de manera respectuosa amb els seus valors intrínsecs. L aprofitament racional dels recursos de l espai, i el desenvolupament econòmic i tecnològic de les activitats agràries. La connectivitat de l espai amb altres espais lliures i la creació de corredors biològics. L educació mediambiental. Totes les que estiguin directament o indirecta relacionades amb les finalitats esmentades i que acordi el Consell Plenari. 186 Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria 2008

187 Organigrama de l estructura Actuacions i activitats realitzades Les línies mestres i/o objectius del Consorci del Parc de l Espai d Interès Natural de Gallecs han estat fonamentalment sis. Dotar l espai de les infraestructures i serveis necessaris per al correcte desenvolupament de les activitats agràries i les relacionades amb el medi natural de Gallecs L Associació de Pagesos de Gallecs El Consorci de Gallecs ha establert durant l any 2008 un conveni de col laboració amb l Associació de Pagesos de Gallecs (APG) en quatre àmbits d interès comú, que són; la formació dels agricultors, l aplicació del Pla de gestió agrícola sostenible basat en l agricultura i el foment de la ramaderia ecològica, la potenciació i comercialització amb la marca Gallecs i el foment de la pastura al parc de Gallecs. S ha establert un conveni de col laboració amb l Associació de Pagesos de Gallecs (APG). La formació s ha basat en la transferència tecnològica pròpia dels resultats dels treballs d experimentació i assaigs realitzats per la UB i la Universitat Politècnica de Catalunya a través de la Fundació Miquel Agustí, tant en el camp del conreu de cereals de secà com de la mongeta del ganxet (el conreu i producció d aquest fesol a Gallecs està a l empara de la DOP Denominació d Origen Protegida- Mongeta del Ganxet Vallès-Maresme). El Pla de gestió agrícola sostenible fonamentat en l agricultura biològica o ecològica, s ha aplicat en unes 118 ha dedicades a la producció ecològica de cereals i la seva traçabilitat i seguiment a través del Consell Català de Generalitat de Catalunya, Departament de Política Territorial i Obres Públiques, memòria