Aprovat per: Ferran Badia Pascual. Data: octubre de 2013 Data: octubre de 2013

Transcripción

1 DEFINIR I DESENVOLUPAR ELS OBJECTIUS DE MILLORA DELS CENTRES PROCEDIMENT: Definir i desenvolupar els objectius de millora dels centres VICERECTORAT RESPONSABLE EN MATÈRIA DE QUALITAT Aprovat per: Ferran Badia Pascual Càrrec: vicerector de Planificació, Innovació i Empresa PG 01 Versió: 3.0 Data: octubre 2013 Elaborat per: Oficina de Qualitat Data: octubre de 2013 Data: octubre de 2013 Signatura HISTÒRIC D EDICIONS Núm. versió Data Resum de motius de canvi 1.0 Abril 09 Edició inicial 2.0 Juny 10 Incorporació resultats avaluació AQU Catalunya 3.0 Octubre 13 Revisió i millora procediments PG 01 Definir i desenvolupar els objectius de millora dels centres Localització: Versió: 3.0 Data: octubre de 2013 Pàg. 1 de 9 Les còpies impreses no tenen garantia de vigència

2 DEFINIR I DESENVOLUPAR ELS OBJECTIUS DE MILLORA DELS CENTRES PG 01 Definir i desenvolupar els objectius de millora dels centres Localització: Versió: 3.0 Data: octubre de 2013 Pàg. 2 de 9 Les còpies impreses no tenen garantia de vigència

3 DEFINIR I DESENVOLUPAR ELS OBJECTIUS DE MILLORA DELS CENTRES PG 01: Definir i desenvolupar els objectius de millora dels centres 1. Objecte L objecte d aquest procediment és establir el mecanisme a través del qual el centre gestiona el procés de formació i és responsable de la planificació, el desenvolupament, els recursos i els resultats. Amb aquest objectiu defineix, planifica i avalua els objectius de millora en el decurs d un període, en el marc de la política de qualitat de la. 2. Processos relacionats Aquest procediment s emmarca dins el procés Planificar a nivell de centre/unitat (A16). 3. Àmbit d aplicació Aquest procediment s aplicarà als centres propis (escoles i facultats) de la UdL. 4. Àmbit de difusió Aquest procediment s ha de posar en coneixement de la Gerència, les direccions i els deganats de centre i l Oficina de Qualitat. PG 01 Definir i desenvolupar els objectius de millora dels centres Localització: Versió: 3.0 Data: octubre de 2013 Pàg. 3 de 9 Les còpies impreses no tenen garantia de vigència

4 DEFINIR I DESENVOLUPAR ELS OBJECTIUS DE MILLORA DELS CENTRES 5. Referències / normativa El marc normatiu per a l elaboració i les revisions posteriors dels objectius de millora és: Pla estratègic de la UdL. Acord núm. 75/2009 del Consell de Govern de març de 2009, pel qual s aprova la revisió del programa d acords de millora amb els centres en el marc del nou sistema de finançament dels centres de la UdL. 6. Definicions Política de qualitat: Marc global que orienta una organització al compromís amb la qualitat del servei, els resultats, la satisfacció de l usuari i els grups d'interès. Objectius de qualitat: Conjunt de propostes que es vol aconseguir en el decurs d'un període amb el propòsit de millorar la institució, l oferta formativa, la unitat o els serveis que s avaluen. Cada objectiu va associat a un indicador de seguiment que mesura el grau de compliment de l objectiu. 7. Responsabilitats Vicerectorat responsable en matèria de qualitat: Revisa i acorda amb el centre els acords estratègics anuals i presenta a la CAU els resultats. Gerència: Garanteix el traspàs de les partides pressupostàries associades al compliment dels indicadors de seguiment. Direcció/deganat del centre: Ha d identificar i acordar amb la universitat les accions a dur a terme al seu centre, que formaran part dels acords de PG 01 Definir i desenvolupar els objectius de millora dels centres Localització: Versió: 3.0 Data: octubre de 2013 Pàg. 4 de 9 Les còpies impreses no tenen garantia de vigència

5 DEFINIR I DESENVOLUPAR ELS OBJECTIUS DE MILLORA DELS CENTRES finançament, i els indicadors a partir dels quals es farà el seguiment de les accions. Elabora el pla de millora del centre a partir de les propostes de millora de les titulacions, el seguiment del Sistema de garantia interna de la qualitat (SGIQ) o de les accions estratègiques acordades i l incorpora als acords de millora. Comissió d Avaluació de la Universitat (CAU): Revisa els resultats del pla de finançament del centre, presentats pel Vicerectorat responsable en matèria de qualitat, i participa en l anàlisi i la valoració del seguiment del pla. Comissió de seguiment dels acords amb els centres: Formada per la persona responsable del centre (o la persona en qui delegui), el vicerector o vicerectora responsable en matèria de qualitat, el o la gerent i el o la cap de l Oficina de Qualitat. S encarrega de valorar el compliment dels objectius pactats, a partir dels indicadors de seguiment inclosos en els acords signats. Oficina de Qualitat: Participa en el seguiment dels acords anuals a través del subministrament de la informació necessària per a la revisió dels indicadors associats. Garanteix la documentació associada a tot el procés. PG 01 Definir i desenvolupar els objectius de millora dels centres Localització: Versió: 3.0 Data: octubre de 2013 Pàg. 5 de 9 Les còpies impreses no tenen garantia de vigència

6 DEFINIR I DESENVOLUPAR ELS OBJECTIUS DE MILLORA DELS CENTRES 8. Fluxograma PG 01 Definir i desenvolupar els objectius de millora dels centres Localització: Versió: 3.0 Data: octubre de 2013 Pàg. 6 de 9 Les còpies impreses no tenen garantia de vigència

7 DEFINIR I DESENVOLUPAR ELS OBJECTIUS DE MILLORA DELS CENTRES 9. Descripció i desenvolupament de l activitat El Consell de Govern de 4 de novembre de 2003 va aprovar el Document de bases per a una política de qualitat a la UdL. En aquest document es recullen les directrius que inspiren el sistema de gestió de la UdL. Posteriorment, el Consell de Govern de 10 de febrer de 2006 va aprovar el Pla estratègic de la UdL , i el de 29 de maig de 2013 va aprovar el Pla estratègic de la UdL El Document de política de qualitat a la UdL, aprovat per la CAU, recull les bases que inspiren el sistema de gestió de la UdL i els objectius del Pla estratègic corporatiu de la UdL. En el marc d aquests objectius, l equip de govern de la UdL, a través del Vicerectorat responsable en matèria de qualitat i la Gerència, aprova els acords anuals per a les accions de millora dels centres, acords que preveuen el traspàs de partides pressupostàries als centres un cop identificades les accions de millora i associades a indicadors de seguiment. 1. Revisar els informes sobre les titulacions i les propostes de millora El mes de gener de cada any els responsables acadèmics dels centres reben els informes de seguiment de les titulacions elaborats pels coordinadors i coordinadores i validats per la comissió d estudis. La valoració dels resultats del curs anterior ha de servir per a identificar les accions de millora que es volen emprendre, amb la participació de totes les persones implicades (procediment PG 03 Revisar i millorar els programes formatius). Aquestes accions s establiran en format de Pla de millora, en el què es prioritzaran les accions, s assignarà un responsable, s establirà la temporalització de les accions i es garantirà el seguiment. 2. Consensuar accions de millora amb els centres A partir del seguiment de titulacions, de l estratègia definida pel centre i del seguiment del SGIQ, al llarg del mes de gener s han de consensuar les accions a emprendre, en la signatura dels acords de finançament entre la direcció o el deganat del centre, la PG 01 Definir i desenvolupar els objectius de millora dels centres Localització: Versió: 3.0 Data: octubre de 2013 Pàg. 7 de 9 Les còpies impreses no tenen garantia de vigència

8 DEFINIR I DESENVOLUPAR ELS OBJECTIUS DE MILLORA DELS CENTRES Gerència i el Vicerectorat responsable en matèria de qualitat. Els objectius a assolir tenen associats uns indicadors de seguiment i la corresponent partida pressupostària. 3. Ordenar el traspàs de partides pressupostàries (percentatge inicial) La Gerència s encarrega d ordenar el traspàs del percentatge inicial acordat. La resta queda lligada a la consecució dels objectius fixats i al seguiment dels indicadors. 4. Seguiment de les accions La direcció o deganat del centre realitza el seguiment de les accions de millora enviant al Vicerectorat responsable en matèria de qualitat, el document del seguiment en el qual s indica en quin estat es troba cada una de les accions recollides als acords. 5. Valorar el compliment El grau de compliment mesurat en el seguiment anual, que es realitza al mes de desembre, determina el traspàs de les partides pressupostàries corresponents. Una comissió de seguiment formada per la persona responsable del centre (o la persona en la qual delegui), el vicerector o vicerectora responsable en matèria de qualitat, el o la gerent i el o la cap de l Oficina de Qualitat és l encarregada de valorar el compliment del objectius pactats, que es mesuraran a partir dels indicadors de seguiment inclosos en els acords signats. 6. Ordenar el traspàs de partides pressupostàries La Gerència s encarrega d ordenar el traspàs de les partides pressupostàries segons el grau de compliment dels indicadors de seguiment a cada centre. 7. Publicar informació i retre comptes El Vicerectorat responsable en matèria de qualitat fa públics els acords amb els centres a través de la pàgina web del vicerectorat i presenta a la CAU els resultats anuals del programa. PG 01 Definir i desenvolupar els objectius de millora dels centres Localització: Versió: 3.0 Data: octubre de 2013 Pàg. 8 de 9 Les còpies impreses no tenen garantia de vigència

9 DEFINIR I DESENVOLUPAR ELS OBJECTIUS DE MILLORA DELS CENTRES 8. Fer el seguiment del programa Els criteris per a la revisió dels acords associats a les accions de millora dels centres s aproven i es revisen anualment en el marc de la CAU. En la revisió anual es presenten els principals resultats obtinguts pels centres responsables de la implementació de les accions i es discuteix sobre les millores a introduir a partir dels resultats obtinguts. 10. Participació dels grups d interès La política de qualitat de la UdL es discuteix i s aprova a la CAU. Aquesta comissió garanteix la participació de professorat, estudiants i personal d administració i serveis en l elaboració i aprovació de la política de qualitat de la UdL. També a la CAU es presenten la informació i els resultats dels acords de finançament anuals. Pel que fa als objectius de millora dels centres, aquests s analitzen en el marc de les comissions d estudis, en les quals hi ha representació paritària de professorat i estudiantat. 11. Registres / arxiu Document Acords de finançament anuals Actes de les reunions de seguiment Responsable / dipositari Vicerectorat responsable en matèria de qualitat Vicerectorat responsable en matèria de qualitat 12. Annexos DOC01 - Document de política de qualitat a la UdL PG 01 Definir i desenvolupar els objectius de millora dels centres Localització: Versió: 3.0 Data: octubre de 2013 Pàg. 9 de 9 Les còpies impreses no tenen garantia de vigència

10 Política de qualitat Maig de 2009

11

12 ÍNDEX I. Antecedents... 5 II. Bases per a una política de qualitat de la... 7 a) Concepte i mesura de la qualitat... 8 b) Millora: fita central de la política de qualitat... 9 c) Gestió de la qualitat d) El model d institució per a la definició d objectius i l anàlisi de resultats III. Programes marc per a la planificació, l avaluació i la millora de la qualitat en la a) Audit b) Verifica c) Avaluació de l activitat docent del professorat d) Seguiment dels resultats dels programes de formació e) Acords de millora amb els centres f) Programa de coordinadors g) Programes de formació en participació, avaluació i millora IV. Estructura organitzativa per al desenvolupament dels programes de qualitat en la a) Conjunt de la UdL b) Centres docents POLÍTICA DE QUALITAT Maig 2009 Pàgina 3 de 23

13 POLÍTICA DE QUALITAT Maig 2009 Pàgina 4 de 23

14 Antecedents POLÍTICA DE QUALITAT Maig 2009 Pàgina 5 de 23

15 Antecedents Els Estatuts de la (2003), des de la declaració inicial i al llarg de tot el text, recullen com a valor fonamental la voluntat de vetllar per la qualitat de la docència i la recerca avaluant totes les seues activitats i serveis, d acord amb criteris i metodologies equiparables internacionalment. En aquesta tasca hi han de participar totes les unitats estructurals de la universitat: els centres, amb la funció principal d avaluar la qualitat de la docència a partir dels criteris establerts pels òrgans d àmbit general ; 1 els departaments, col laborant amb els centres en la millora de la qualitat de la docència ; 2 i l administració, a través del PAS, que ha de procurar l eficàcia, l agilitat i la qualitat en la prestació dels serveis. 3 Així mateix, el col lectiu de l estudiantat té entre els seus deures contribuir a la qualitat de la docència amb la seua participació activa. Per a donar forma i contingut a les indicacions dels Estatuts, el maig del 2004 el Consell de Govern va aprovar un document de Bases per a una política de qualitat a la UdL, en el qual es recullen els principis inspiradors de les polítiques de l equip de govern de la UdL. Per la seua banda, el Pla estratègic corporatiu ( ) assumeix la cultura de l avaluació i la millora de la qualitat com un eix central. La UdL garantirà la qualitat i satisfacció [dels usuaris] oferint una oferta de qualitat que serà avaluada sistemàticament per assegurar els estàndards de qualitat preestablerts. La UdL signarà un compromís amb l estudiant garantint els estàndards. 1 Art. 77 Estatuts de la UdL. 2 Art. 12 Estatuts de la UdL. 3 Art. 155 Estatuts de la UdL. POLÍTICA DE QUALITAT Maig 2009 Pàgina 6 de 23

16 Bases per a una política de qualitat a la POLÍTICA DE QUALITAT Maig 2009 Pàgina 7 de 23

17 Bases per a una política de qualitat a la a) Concepte i mesura de la qualitat El diccionari de l Enciclopèdia Catalana defineix la qualitat com la manera de ser bona o dolenta d una persona o cosa. Segons aquesta primera aproximació, quan la qualitat es trasllada a una organització es converteix en un concepte multidimensional, ja que varia en funció del model institucional que fa de marc de referència en el qual es concreta què és i què no és aquella qualitat. Per tant, si es vol definir una política de qualitat és necessari definir prèviament amb claredat un model institucional. Model institucional El model institucional implica establir una direcció estratègica (missió, visió i posicionament) i uns objectius institucionals. El model institucional de la Universitat de Lleida ha quedat definit amb l aprovació del Pla estratègic corporatiu Un cop el model institucional crea el marc de referència, cal establir les línies estratègiques, planificar els objectius, gestionar la seua aplicació i avaluar els resultats per a prendre decisions de millora. És en aquest procés continu de planificació-gestióavaluació on es concreta i s objectiva la variable permanent de la qualitat global d una institució, dels seus processos i dels seus resultats. En aquest marc, la UdL prioritza una definició operativa del concepte de qualitat, que es basa en la valoració del bon funcionament de la institució a través dels resultats de la seua activitat, l augment de l eficiència i la satisfacció dels usuaris i del públic, tant intern com extern. POLÍTICA DE QUALITAT Maig 2009 Pàgina 8 de 23

18 Comunicació Una variable íntimament lligada al concepte de qualitat d una institució és el prestigi intern i extern. En aquest nivell, el prestigi és la qualitat percebuda pels diferents agents interessats (estudiantat, professorat, PAS, agents socials, administracions...) i està directament relacionat no només amb els resultats obtinguts sinó també amb les polítiques de comunicació que aplica l organització per a comunicar aquests resultats. b) Millora: fita central de la política de qualitat El model d excel lència europea (EFQM) descriu l organització orientada a la millora contínua. En la universitat pública, el valor afegit que aporta una política de qualitat orientada a la millora es palesa en aspectes diversos: Increment de la satisfacció dels usuaris i dels agents interns i externs. Orientació de la gestió a la revisió contínua dels resultats. Responsabilitat i retiment de comptes de la universitat pública compromesa amb la seua funció social. Capacitat de resposta a les avaluacions i acreditacions externes. Millora de la posició estratègica de la universitat i, per tant, del seu prestigi. Objectius de la política de qualitat de la La UdL es compromet amb la definició del model d excel lència europeu i aposta per una política de qualitat orientada a la millora contínua. Segons aquesta visió, els objectius centrals de la política de qualitat són el següents: Orientar la gestió de la universitat a la definició d objectius i a l avaluació dels resultats. Garantir el servei a l usuari identificant les seues necessitats i expectatives i comprovant la seua satisfacció amb el servei rebut. Gestionar els diferents processos de la universitat a través de la planificació, el seguiment i l avaluació. POLÍTICA DE QUALITAT Maig 2009 Pàgina 9 de 23

19 Definir els diferents nivells competencials de les unitats organitzatives i avaluar-ne el desenvolupament. Promoure el canvi cultural a la universitat per a consolidar una estructura innovadora d utilitat social. c) Gestió de la qualitat El Model europeu d excel lència (EFQM) és el model de referència per a la gestió de la qualitat a la UdL. Aquest model estructura la visió d una organització entorn d uns criteris, que són els àmbits de gestió, per a enfocar tot el sistema cap a la qualitat i l excel lència. El model és el següent: Els tres blocs principals que conformen el sistema són: recursos, processos i resultats. Com qualsevol organització, la UdL disposa d uns recursos, amb els quals duu a terme les seues funcions a través d uns processos, i amb aquesta actuació obté uns resultats. POLÍTICA DE QUALITAT Maig 2009 Pàgina 10 de 23

20 En l àmbit dels recursos, la UdL compta amb els recursos humans conformats pel gran capital de coneixement acumulat de què disposa l organització, amb els recursos materials que la societat posa a la seua disposició per a complir una funció social, i amb les estructures de gestió i planificació, que són els agents que permeten el funcionament de tota l organització. En l àmbit dels processos, el Pla estratègic corporatiu de la UdL recull en la definició de la missió de la universitat els processos principals que justifiquen la seua raó de ser, el fi per al qual ha estat creada: la formació superior, la recerca, la transferència i la innovació i l oferta de serveis per a la promoció econòmica, social i cultural del territori. Un model necessita entrar en funcionament i la dinàmica d aquest funcionament ha de ser el cercle de la qualitat, o cicle PDCA (Plan-Do-Check-Act). La dinàmica del cercle de qualitat orienta la gestió entorn de quatre etapes bàsiques que se succeeixen ininterrompudament: Planificació (Plan) És el moment de la decisió de les línies prioritàries a seguir, de la planificació dels objectius i dels resultats esperats, de la provisió dels mitjans i de la decisió de quins seran els indicadors de seguiment i control. Execució (Do) La gestió operativa s implanta i el que s ha planificat amb els recursos i els responsables previstos s executa dins els terminis establerts. Avaluació (Check) Un cop realitzada l activitat planificada, cal fer-ne el seguiment a través de l avaluació. L avaluació es pot fer a través d indicadors quantitatius i/o qualitatius. Aquesta fase implica crear els processos i els instruments de mesura necessaris per a obtenir la informació que permetrà valorar els resultats. Decisió (Act) És el moment més important per a la qualitat. Un cop s ha obtingut la informació dels resultats aconseguits, els responsables han de prendre les decisions oportunes que es POLÍTICA DE QUALITAT Maig 2009 Pàgina 11 de 23

21 deriven de l anàlisi d aquests resultats. L anàlisi dels resultats és una condició indispensable però no suficient per a la millora. Un cop analitzades les causes i variables que han fet possibles els resultats, cal prendre decisions de millora, que es tradueixen en accions concretes, les quals estaran subjectes a un seguiment. El cercle es reinicia novament a partir dels resultats d aquesta etapa. d) El model d institució per a la definició d objectius i l anàlisi de resultats Tant els recursos posats a disposició de la universitat com el processos amb els quals s organitza la seua gestió han d estar orientats a produir uns resultats. Els resultats han de ser els que la societat demanda i han de tenir en compte l entorn competitiu on s ubica la universitat. Finalment, la gestió ha d adreçar-se a millorar l aprofitament dels recursos, a racionalitzar els processos i a aconseguir els resultats desitjats. POLÍTICA DE QUALITAT Maig 2009 Pàgina 12 de 23

22 Programes marc per a la planificació, l avaluació i la millora de la qualitat en la POLÍTICA DE QUALITAT Maig 2009 Pàgina 13 de 23

23 Programes marc per a la planificació, l avaluació i la millora de la qualitat en la Un cop establertes les bases per a la política de qualitat, la UdL vol implantar la qualitat i la millora contínua en la seua manera de fer, i introduir-les en tots els seus processos. Amb aquest objectiu s han posat en marxa programes de planificació, avaluació i millora de la qualitat, ja sigui participant en els projectes endegats per les institucions que vetllen per la qualitat del sistema universitari (com Audit o Verifica), ja sigui impulsant programes propis, que respecten els principis o criteris establerts per les agències de qualitat autonòmiques, estatals o europees. Els principals programes de qualitat que actualment està duent a terme la UdL són: a) Audit En el marc de l Espai Europeu d Educació Superior (EEES) s exigeix a les institucions universitàries que actuïn amb transparència i garanteixin en les seues actuacions el compliment dels objectius associats a la formació impartida. Per aconseguir-ho, les universitats han de desenvolupar polítiques i sistemes de garantia interna de la qualitat (SGIQ) formalment establerts i públicament disponibles. El programa Audit té l objectiu d orientar el disseny dels SGIQ de les universitats, integrant-hi activitats com l avaluació dels ensenyaments, els serveis i el professorat, l anàlisi de la satisfacció de l estudiantat i dels titulats i titulades i el control de la inserció laboral. El programa Audit vol traslladar a les universitats els estàndards i directrius per a assegurar la qualitat en l EEES definits per l European Association for Quality Assurance POLÍTICA DE QUALITAT Maig 2009 Pàgina 14 de 23

24 in Higher Education (ENQA). El compliment d aquests estàndards de qualitat europeus per part de les universitats, signat pels ministres d educació dels estats europeus, constitueix la garantia del reconeixement mutu de les titulacions en el nou marc europeu. La UdL participa en el programa Audit com a manifestació de l aposta per garantir la qualitat dels programes formatius, i el seu objectiu és que cada centre de la UdL elabori un manual propi d assegurament intern de la qualitat. Un cop dissenyats i avaluats, els sistemes s han d implementar. Això suposa activar una sèrie de mecanismes de seguiment, d avaluació i de presa de decisions sobre la qualitat dels procediments implicats en les activitats dels centres, mecanismes que han de comportar la millora de la formació que rep l estudiant. b) Verifica Els objectius establerts per a la construcció de l EEES i la nova estructura dels ensenyaments i títols universitaris a Espanya han originat un seguit de canvis normatius que afecten les universitats de l Estat espanyol. Tots els ensenyaments, i els seus plans d estudis, hauran de passar per un procés de verificació, previ a la seua implantació, per ser inclosos en el Registre d Universitats, Centres i Títols. El Consell d Universitats estatal és l encarregat de la verificació de les propostes, i demana a l Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) el corresponent informe d avaluació. L ANECA estableix els procediments, protocols, guies i eines per a la verificació dels títols oficials. El sistema pretén verificar la qualitat dels programes formatius que impartiran les universitats. La UdL, compromesa amb la qualitat i amb la millora, treballa perquè les noves titulacions compleixin tots els requisits necessaris per a la seua verificació, i a més desenvolupa sistemes de seguiment de les titulacions per introduir-hi garanties de millora contínua. POLÍTICA DE QUALITAT Maig 2009 Pàgina 15 de 23

25 c) Avaluació de l activitat docent del professorat Els Estatuts de la fan referències nombroses tant a la qualitat de l activitat docent com a la seua avaluació, atribueixen als centres i departaments responsabilitats sobre l avaluació de l activitat docent i creen la Comissió d Avaluació i Millora de la Docència, que vetlla per la qualitat de la docència a la UdL. La UdL, amb la voluntat d aplicar procediments que incentivin al compliment de criteris de qualitat, ha elaborat el Manual d avaluació docent del professorat (MADP), certificat per l Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU). Aquest manual conté els criteris i els procediments per a avaluar l activitat docent i impulsar la seua millora. L avaluació va lligada a la concessió de complements retributius addicionals de docència i a la certificació dels mèrits docents al professorat avaluat de manera favorable. Dins la política de qualitat de la UdL, l avaluació docent del professorat és una estratègia de millora. L avaluació vol potenciar la formació del professorat i donar-li suport en l adequació a les noves metodologies docents, factors que repercuteixen directament en la millora de la qualitat real de la formació que rep l estudiant i, en general, en la qualitat de tota la UdL. d) Seguiment dels resultats dels programes de formació Amb la implantació dels nous màsters oficials, la UdL va iniciar l assaig d un sistema d assegurament intern de la qualitat, que garanteix el seguiment dels resultats d aquests programes formatius i, a més, permet implementar millores en el sistema contínuament. A partir del curs 2008/09 s incorporen a aquest seguiment els nous programes de grau. El sistema de seguiment planteja una revisió anual dels resultats del programa a través dels mecanismes següents: enquestes a l estudiantat enquestes al professorat POLÍTICA DE QUALITAT Maig 2009 Pàgina 16 de 23

26 enquestes als tutors i tutores de pràctiques informes de resultats acadèmics queixes i suggeriments de l estudiantat informe del coordinador o coordinadora de la titulació Un cop analitzats aquests resultats, el coordinador o la coordinadora planteja a la comissió d estudis la proposta de les accions de millora necessàries. La comissió d estudis és l òrgan de representació dels col lectius implicats en el programa i on s han de debatre les propostes de millora prioritàries. Aquest sistema, per tant, permet que els òrgans i col lectius implicats en el desenvolupament dels màsters puguin fer-ne el seguiment i garantir-ne la qualitat i la millora contínua. e) Acords de millora amb els centres Un dels eixos fonamentals d una política adreçada a la millora de la UdL (increment de la qualitat) és l establiment de mecanismes de finançament de les accions considerades necessàries a curt i mitjà termini per a la millora dels centres que estan en procés d avaluació o planificació. Per aquest motiu, l any 2004 es va iniciar el Programa d acords de millora amb els centres, que preveu la inclusió en el pressupost d una partida destinada a accions per a millorar la qualitat en els centres. Aquestes accions suposen un impuls directe a les millores que es deriven dels processos de seguiment anual. Es basen en la consecució d uns objectius, identificats en els informes anuals dels coordinadors i coordinadores, que validen les comissions d estudi del centre, en les quals participen el professorat i l estudiantat. Aquests objectius, formalitzats a través d un contracte programa amb cada un dels centres, es valoren a través d uns indicadors de seguiment acordats entre el mateix centre i l equip de govern de la UdL. POLÍTICA DE QUALITAT Maig 2009 Pàgina 17 de 23

27 f) Programa de coordinadors Una altra de les iniciatives de la UdL és la creació de la figura de coordinador o coordinadora d un programa formatiu. Aquesta figura està lligada al Pla de finançament estratègic amb els centres i és una peça clau en l organització i gestió de la qualitat en la titulació. Cada titulació, com a unitat bàsica de formació, requereix parar atenció a tots els elements bàsics de la gestió: planificació, administració dels recursos, administració dels processos i avaluació dels resultats. Per tant, el coordinador o la coordinadora ha d assumir les competències organitzatives en aquests àmbits, de manera coordinada amb el cap d estudis. El coordinador o coordinadora, d acord amb el cap d estudis, ha de presentar una proposta de planificació anual de la docència, de supervisió de la utilització dels recursos, de seguiment dels resultats del programa i de les accions de millora necessàries. Globalment dóna efectivitat als mecanismes i sistemes creats per l assegurament i la garantia de la qualitat. Aquesta figura es fonamental per aconseguir la coordinació dels diferents aspectes que influeixen en els programes formatius, a fi que la formació que rep l estudiant sigui de qualitat i estigui en un procés permanent de millora. POLÍTICA DE QUALITAT Maig 2009 Pàgina 18 de 23

28 g) Programes de formació en participació, avaluació i millora Un aspecte molt important per a arribar a ser una universitat que ofereix garantia de qualitat i de millora en els seus productes i serveis és fomentar el consens entorn d una cultura de la qualitat. Per a ser una universitat de qualitat, és fonamental la implicació de tota la comunitat universitària, ja que les persones que la integren en són el recurs més important i distintiu. Per aquest motiu, hi ha accions de formació adreçades a tots els col lectius que integren la universitat: personal docent, personal d administració i serveis i estudiants. Aquestes accions, específiques per a cada col lectiu, tenen com a objectiu la formació en conceptes clau sobre gestió de la qualitat, coneixement de les eines per a avaluar els programes i motivació per a participar en els processos de seguiment i control de la qualitat dins i fora de la UdL. Cal, en definitiva, que tothom s involucri en aquesta estratègia, per poder portar-la a terme amb èxit. POLÍTICA DE QUALITAT Maig 2009 Pàgina 19 de 23

29 POLÍTICA DE QUALITAT Maig 2009 Pàgina 20 de 23

30 Estructura organitzativa per al desenvolupament dels programes de qualitat en la POLÍTICA DE QUALITAT Maig 2009 Pàgina 21 de 23

31 Estructura organitzativa per al desenvolupament dels programes de qualitat en la a) Conjunt de la UdL L estructura organitzativa de la UdL compta amb dues instàncies centrals que vetllen pel desenvolupament dels programes de qualitat en la institució. Dins de l equip rectoral, el Vicerectorat de Qualitat i Planificació té entre les seues funcions principals el disseny de la política i l estratègia de qualitat de la UdL i vetlla pel trasllat d aquest disseny al conjunt dels programes que es desenvolupen a la universitat. En l àmbit tècnic, l Oficina de Qualitat dóna suport a l equip rectoral en el disseny i la implementació dels programes d avaluació i acreditació de les activitats de la universitat, tant interna com externa, d acord amb la política general del Vicerectorat de Qualitat i Planificació. Així mateix, es crea la Unitat d Organització i Processos per a donar suport a la implantació de la gestió per processos a la UdL. b) Centres En el marc dels sistemes de garantia interna de la qualitat als centres (SGIQ), són necessaris òrgans o estructures que liderin el procés d implantació dels procediments de qualitat i garanteixin el compliment de les diferents fases del sistema, entre les quals hi ha les actuacions de millora. Dins de l estructura dels centres, a més del deganat o la direcció, que lidera totes les actuacions en aquest àmbit, hi ha dues figures imprescindibles: la comissió de garantia de la qualitat del centre i el coordinador o coordinadora de qualitat del centre. POLÍTICA DE QUALITAT Maig 2009 Pàgina 22 de 23

32 Comissió de garantia de la qualitat del centre Aquesta comissió s encarrega de definir i planificar els objectius de qualitat del centre i de difondre n la informació. També aprova el disseny, la planificació i el desenvolupament dels SGIQ. Normalment, la comissió d estudis del centre, a proposta de la direcció, exerceix de comissió de garantia de la qualitat del centre. Coordinador o coordinadora de qualitat del centre El o la responsable de la coordinació de qualitat representa el deganat o la direcció en el seguiment dels SGIQ i l ajuda en les tasques corresponents al disseny, la implantació, el manteniment i la millora dels SGIQ. S encarrega de difondre el procés d elaboració dels SGIQ i d establir els procediments per a facilitar l accés a les propostes i informes que es generin durant aquest procés, fent possible la participació de tots els grups d interès implicats. Finalment, ha d assegurar-se que s implanten i mantenen els processos necessaris per al desenvolupament dels SGIQ i ha d informar l equip de direcció de l acompliment dels SGIQ i de les millores que s han d implantar. POLÍTICA DE QUALITAT Maig 2009 Pàgina 23 de 23