42 PUBLICITAT Accents

Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "42 PUBLICITAT Accents"

Transcripción

1 42 PUBLICITAT Accents DIVENDRES, 28 D OCTUBRE DE 2011 Diari de Girona Versió catalana (dissabte a dimarts) (dissabte a dimarts) (dimecres a divendres) (dissabte a dimarts) (dimecres a divendres) / Versió catalana / Versió castellana 3D

2 Accents#735 Diari de Girona Suplement d Oci i Cultura DIVENDRES, 28 D OCTUBRE DE 2011 CINEMA La intel ligència artificial Kike Maíllo firma «Eva», un film que ens proposa una història de caire futurista, amb Daniel Brühl, Marta Etura i Lluís Homar. >PÀG 44 LLIBRES Memòries de Quico Sabater L editorial Virus publica en català el llibre «Sabater», que narra, amb una acurada documentació, la vida del famós guerriller. >PÀG 47 TEATRE Els diàlegs del cos i la ment La companyia quebequesa Les 7 Doigts de la Main i el ballarí Israel Galván presenten aquest cap de setmana al Teatre Municipal dues propostes que exploren el llenguatge del gest sobre l escenari, en acrobàcia i en dansa. >PÀG 48 DIARI DE GIRONA «LES AVENTURES DE TINTÍN: EL SECRET DE L UNICORN» STEVEN SPIELBERG MATERIALITZA UN DELS SEUS PROJECTES MÉS DESITJATS EN UNA LUXOSA ADAPTACIÓ DEL CÒMIC D HERGÉ FILMADA AMB LA TÈCNICA DE LA CAPTURA EN MOVIMENT. Un somni fet digital Steven Spielberg no ha parat de repetir durant les darreres dècades que un dels seus projectes més anhelats era portar al cinema les aventures de Tintín, però també insistia que no s atreviria a ferho fins que la tècnica no li permetés ser el màxim de fidel possible a les vinyetes d Hergé. LA FITXA País: Estats Units. Any: Títol original: The adventures of Tintin: The secret of the Unicorn Direcció: Steven Spielberg Intèrprets: Daniel Craig, Jamie Bell, Simon Pegg, Andy Serkis, Nick Frost. Albéniz Centre, Ocine (Girona), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), Figueres, Olot, Kyton (Palamós), Ocine (Platja d Aro), Roses. PEP PRIETO Finalment, el cineasta va trobar la resposta en la tècnica de la captura en moviment, fomentada pel seu col lega Robert Zemeckis en títols com The Polar Express o la infravalorada Beowulf. Spielberg, no ha estat sol en la seva ambiciosa materialització del somni, ja que va trobar el perfecte (i inesperat) aliat en Peter Jackson, amb qui ha compartit les tasques de producció i intercanviarà cadira de director a la segona entrega. Les aventures de Tintín: El secret de l Unicorn arriba a les pantalles europees dos mesos abans de ferho a les nord-americanes, on de veritat es veurà si els 200 milions de dòlars de pressupost poden donar algun benefici. El film comença quan Tintín troba un secret amagat a la maqueta d un vaixell i que el posa sobre la pista de l Unicorn, una llegendària embarcació que reposa al fons del mar i que conté una fortuna incalculable. Però el jove periodista no està sol en la recerca, ja que el sinistre Ivan Ivanovitch Sakharine també va al darrere del tresor. Travessant mig món, per terra, mar i aire, Tintín comptarà amb la inestimable ajuda del capità Haddock i el seu gos Milou per sobreviure a les invectives dels seus competidors. Les aventures de Tintín: El secret de l unicorn disposa dels col laboradors habituals de Spielberg, com el compositor John Williams o el muntador Michael Kahn, mentre que en el planter d intèrprets que s han prestat a ser digitalitzats compta amb Jamie Bell, Daniel Craig, Andy Serkis, Simon Pegg, Nick Frost, Tony Curran, Toby Jones i Mackenzie Crook. S acosten les Fires de Sant Narcís... Vine a: Per 872 a més 08 informació, 07 telèfon 00 o consulteu web: Rda. Ferran Puig, 39 baixos Girona Perquè som al costat de les Fires!! MENÚ DE FIRES Pica-pica de: Amanida de l hort Embotits amb pa amb tomàquet Croquetes de rostit Patates d Olot Bomba de formatge de cabra amb panses i bacó gratinat Timbal d escalivada Segon a escollir: Llenguado amb ametlles Llenguado a la planxa amb verdures al vapor Orada al forn amb patates panadera, ceba i tomàquet Entrecot a la brasa amb patates i xampinyons Filet de porc amb salsa de bolets Postres variats a escollir Aigua, gasosa i vins (vi blanc, vi negre Mayor de Castilla (Ribera del Duero), rosat o Lambrusco rosat) Xarrup de licor Preu per persona: 25 (IVA inclòs)g També tenim altres menús més econòmics entre setmana (excepte vigílies de festius)

3 44 CINEMA Accents DIVENDRES, 28 D OCTUBRE DE 2011 Diari de Girona LA FITXA Espanya Títol Original: «Eva». Gènere: Ciència-Ficció. Direcció: Kike Maíllo. Intèrprets: Daniel Brühl, Claudia Vega, Marta Etura, Alberto Ammann, Lluís Homar. Albéniz Centre, Ocine (Girona), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), Figueres, Arinco (Palamós), Ocine (Platja d Aro), Roses. «EVA» EL DEBUTANT KIKE MAÍLLO S ATREVEIX AMB UNA PROPOSTA MARCADAMENT FUTURISTA PER CONTAR-NOS LES RELACIONS ENTRE HUMANS I ROBOTS EN UN FUTUR NO MASSA LLUNYÀ Intel ligències artificials DDG UNA ALTRA ESTRENA Criadas y señoras. Basant-se en el bestseller de Kathryn Stockett, aquesta adaptació que ens arriba també avui a les nostres pantalles ens situa en un petit poble de l Amèrica profunda de mitjan segle XX, on l arribada d una jove escriptora sacsejarà les classes més benestants del poble en el moment que s interessi per la vida de les seves criades de color i el seus pensaments. Repartiment femení farcit d estrelles emergents com Emma Stone, Bryce Dallas Howard o Jessica Chastain. El gènere fantàstic sempre s ha mogut a les nostres contrades pels terrenys del gore pur i dur i del terror més apocalíptic. És d agrair, doncs, que el debutant Kike Maíllo ens presenti un futur que, si bé igual d incert, ens obligui a reflexionar sense estridències al voltant d una possible relació entre homes i robots i de les virtuts i defectes que tot plegat pot generar. CARLES RIBAS Ambientada a mitjan XXI, Eva ens conta el retorn al seu poble natal de l Álex, un prestigiós enginyer cibernètic que rep l encàrrec de crear un nen robot. Aquest retorn el farà retrobar-se amb el seu germà David i la seva cunyada Lana, però sobretot li permetrà descobrir els talents innats de la seva neboda Eva, una nena de deu anys amb uns dots molt especials i que de seguida establirà una relació de forta complicitat amb el seu tiet Álex. Sorgit d aquesta inesgotable factoria de joves cineastes anomenada ESCAC, Kike Maíllo ja tenia clar en la seva època d estudiant que havia de realitzar un film futurista però allunyat dels clixés habituals. Gràcies a la confiança de la mateixa productora d aquesta escola de cinema Escándalo Films-, Maíllo ha pogut concretar el seu projecte i, malgrat l ajustat pressupost del rodatge, donar-li una entitat inusual dins el panorama nacional. Rodada a les muntanyes nevades de Suïssa i del Pirineu aragonès, Eva defuig presentarnos un futur apocalíptic i farcit de ginys estranys, mostrant-nos una direcció artística sòbria i en certa manera, d aire retro. Presentada en els darrers Festivals de Canes i Sitges (on va obtenir el premi als millors efectes especials), compta amb un sòlid grup d actors encapçalats per Daniel Brühl, Marta Etura i Lluís Homar. Menció a part mereix el debut de la nena Claudia Vega, que va ser escollida entre candidates. DDG LA FITXA Bèlgica-França Gènere: Drama. Direcció: Jean-Pierre Dardenne i Luc Dardenne Intèrprets: Cécile De France, Thomas Doret, Jérémie Renier. Cinemes Truffaut (Girona). «EL NIÑO DE LA BICICLETA» ELS GERMANS DARDENNE ES DISTANCIEN LLEUGERAMENT DEL SEU HABITUAL PESSIMISME SOCIAL EN UN FILM QUE PERMET QUE EL GRAN PÚBLIC S APROPI AL SEU ESTIL NARRATIU Mare accidental Guanyadors de dues Palmes d Or a Canes i situats entre els millor autors cinematogràfics de l actual panorama internacional, el cert és que l obra dels germans Dardenne sempre ha causat un considerable rebuig per part de la majoria del gran públic a causa del seu nerviós estil visual i de les seves històries farcides de penúries i pessimisme. Amb El niño de la bicicleta els Dardenne proposen un gir capaç de seduir tots els públics. CARLES RIBAS DIARI DE GIRONA «És el nostre primer film en el qual hi ha música i hi brilla el sol». Amb aquest moderat optimisme presenten els cineastes belgues El niño de la bicicleta, una història que ens parla de la necessitat d afecte d un jove habitualment conflictiu. En Cyril, amb només dotze anys, ja sap el que és l orfenat: el seu pare el va abandonar temporalment allí per no poder ni saber tenir cura d ell. El noi, lluny d odiar-lo, decideix anar a la seva recerca per, sobretot, trobar respostes al perquè d aquest abandó. En el camí d aquesta croada personal, en Cyril coneixerà i farà amistat amb la Samantha, una perruquera que ben aviat exercirà les funcions d amiga lleial i fins i tot de mare, tot oferint a en Cyril un amor que el noi mai havia obtingut. D aquesta manera, amb El niño de la bicicleta els germans Dardenne ens ofereixen un visió més lluminosa de la vida sense defugir la seva habitual càrrega de crítica social d altres obres com Rosetta, El hijo o El silencio de Lorna, els quals han catapultat al duo belga com uns dels cineastes més punyents que podem trobar actualment. El niño de la bicicleta fou llargament ovacionada i guardonada amb el Premi Especial del Jurat en la darrera edició del Festival de Canes.

4 Accents Diari de Girona DIVENDRES, 28 D OCTUBRE DE 2011 CINEMA 45 OBRA MESTRA MOLT BONA BONA INTERESSANT REGULAR DOLENTA CRÍTIQUES LES ESTRENES DE LA SETMANA PASSADA Cartellera LA PROGRAMACIÓ DELS CINEMES DE GIRONA ÉS A LA PÀGINA 59 DdG THE THING (LA COSA) Estats Units Color. 103 min. Títol original: «The Thing». Direcció: Matthijs Van Heijningen. Guió: Eric Heisserer. Intèrprets: Mary Elizabeth Winstead, Joel Edgerton, Eric Christian Olsen, Ulrich Thomsen, Adewale Akinnuoye-Agbaje Albéniz Centre, Ocine (Girona), Cinebox (Salt), Lauren (Blanes), Figueres, Olot, Arinco (Palamós), Ocine (Platja d Aro), Roses.. Com que fer una nova versió del relat de John W. Campbell Jr. era una temeritat (ningú, i menys un debutant com Van Heijningen, deu buscar la comparació amb Hawks o Carpenter), els artífexs de La Cosa han preferit rodar una preqüela, és a dir, documentar els fets previs a la història original. Això va en detriment, com era de preveure, de l efecte sorpresa, ja que l espectador més cinèfil hi busca la iconografia dels seus il lustres referents. Però això no vol dir que el film no tingui una inesperada entitat pròpia: conscient del que s hi juga, Van Heijningen té l encert de firmar un relat de tall clàssic que no incorre en la pirotècnia gratuïta (de fet, és una cinta fonamentalment claustrofòbica, més basada en la tensió que en l ensurt) i que, i aquí resideix la seva solvència, entronca respectuosament amb la versió dels 80 sense fotocopiar-la. En aquest sentit, el film comença més o menys bé, convertint el paisatge, com al relat original, en un personatge més, i va avançant amb eficàcia fins a un magnífic terç final que, amb molt criteri, fins i tot recupera les notes d Ennio Morricone per al film de Carpenter. És com si el director hagués volgut construir un determinat discurs sobre la forja d una iconografia. I la veritat és que no li surt malament, gràcies també a la bona elecció d una actriu protagonista, Mary Elizabeth Winstead, que recull el testimoni de grans heroïnes del gènere com la tinent Ripley. És evident que La Cosa està condemnada a ser vista com una germana pobra, però almenys els seus responsables s han molestat a anar més enllà de la reproducció descarada. I ja és molt. PEP PRIETO CIRKUS COLUMBIA Bòsnia-França Color. 110 min. Gènere: Drama. Direcció: Danis Tanovic. Intèrprets: Miki Manojlovic, Mira Furlan, Boris Ler. Cinema Truffaut. L any 2001, un aleshores deconegut director bosnià anomenat Danis Tanovic aconseguia amb el seu primer film En tierra de nadie un notable èxit de crítica i públic que fou fins i tot coronat amb un Oscar a la millor pel lícula de parla no anglesa. Emmarcat en la guerra dels Balcans, el film oferia una corrosiva reflexió al voltant de l estupidesa dels confictes armats a través del fil argumental de dos soldats enemics atrapats en una trinxera i, encara més enllà, també carregava amb ironia i mala bava sobre tots aquells que participaven de retruc en el conflicte com els periodistes i les Nacions Unides, els quals varen convertir aquella guerra en una mena de gran gignol de l estupidesa humana. El fet que es tractés d una guerra ubicada a casa seva i que cobrís com a càmera televisiu aquest conflicte ha marcat necessàriament la filmografia del director bosnià: Cirkus Columbia se ns situa temporalment en els mesos previs a l esclat de la guerra a Bòsnia per mostrar-nos com de mica en mica les relacions entre els habitants d un petit poble van degenerant-se i corcant-se. L arribada d en Divko, un home que ha fet fortuna a Alemanya tot fugint de la dictadura comunista, encendrà antigues rancúnies que semblaven oblidades però que emergeixen tant latents com l imminent conflicte que està a punt d esclatar. Narrada amb un to costumista i fins i tot amb algún toc de comèdia, Cirkus Columbia va conduint fatalment l espectador envers la devastació que es produeix amb l inici d uns fets que cal considerar-los com els més vergonyosos que s han esdevingut a la nostra civilitzada Europa en les darreres dècades. Malgrat tota la barbàrie, el Cirkus Columbia del títol (una atrotinada atracció de fires que encara perdura en el poble) es manté com aquell indret en el qual els protagonistes reviuen la seva infància i recorden que en algun remot moment aquell país i els seus habitants assoliren la felicitat. CARLES RIBAS PARANORMAL ACTIVITY 3 Estats Units Color. 84 min. Títol Original: Paranormal Activity 3. Direcció: Henry Joost i Ariel Schulman. Guió: Christopher B. Landon. Intèrprets: Katie Featherston, Sprague Grayden, Lauren Bittner, Chloe Csengery, Christopher Nicholas Smith, Jessica Tyler Brown, Brian Boland. Ocine (Girona), Cinebox (Salt), Ocine (Platja d Aro). La saga Paranormal Activity sempre resulta estimulant per la seva perversió de la filmació domèstica en benefici d un terror immediat, aparentment despullat d artificis de muntatge. Però des de la primera pel lícula queda clar que la fórmula té paranys, i el primer i més important és la necessitat d una introducció narrativa que esgota per l escàs interès dramàtic del que s hi explica. Paranormal Activity 3 també comet aquest error i, per tant, es podria dir que la veritable pel lícula comença als 40 minuts de projecció. I el que mostra no és ni millor ni pitjor que els films previs, tot i que ratlla la inversemblança formal en més d una ocasió (això de centrar-se en la mateixa família cada vegada fa més riure que por) i tendeix a la repetició de patrons. En qualsevol cas, té els seus bons moments (sobretot aquells que exploren la por inherent a tenir fills petits dormint sols) i un final absolutament impagable que obre noves i prometedores vies. De fet, la gràcia de l invent és la seva mateixa tipologia: cinc milions de dòlars de pressupost, gairebé 100 de recaptació en menys d una setmana. Això és visió comercial: la resta són ximpleries. PEP PRIETO

5 46 PUBLICITAT Accents DIVENDRES, 28 D OCTUBRE DE 2011 Diari de Girona

6 Accents Diari de Girona DIVENDRES, 28 D OCTUBRE DE 2011 LLIBRES 47 ROMÁN IUCHT La vida por el fútbol DEBATE, 371 PÀGINES Marcelo Bielsa, una vida per a l esport L arribada de Marcelo Bielsa a San Mamés és una de les millors notícies per als amants del futbol. El «Loco» Bielsa és un personatges excessiu i obsessiu, que no deixa ningú indiferent i que viu només per a la seva professió. Autor de frases memorables, mai no concedeix entrevistes (d ell en va aprendre Guardiola) i té una fe cega en els joves valors de l Athletic. DdG DAVID SAFIER Jo, jo, jo... i Shakespeare EMPÚRIES, 397 PÀGINES Una entranyable filosofia de l amor La Rosa no té sort amb l amor, troba molt a faltar el seu company, en Jan, i la seva vida és molt avorrida. Decidida a solucionar els seus problemes, es deixa hipnotitzar per un mag que diu que pot fer viatjar la gent en el temps. I ho fa: salta al 1594 i s encarna en un cavaller que està en ple duel: aquest cavaller es diu, ni més ni menys, William Shakespeare. DdG ARTHUR RIMBAUD Poesía al raso ( ) ALREVÉS, 190 PÀGINES Amb traducció i notes de Josep Forment Fins ara, les traduccions de l obra de Rimbaud al nostre país tenien ben poc en compte al mateix poeta. Sempre prenien com a referent la tradició per damunt del mateix autor. En aquesta ocasió, el traductor intenta solucionar el greuge, i justifica aquest treball pel seu «amor» per la poesia i el pensament de Rimbaud, «un filòsof amb una recerca ètica». DdG Els més venuts LUIS ROJAS MARCOS Eres tu memoria ESPASA, 216 PÀGINES Sense memòria... no som La memòria humana és el ciment que uneix totes les nostres experiències i coneixements, i dóna consistència a la nostra identitat. Som el que recordem de nosaltres mateixos. Rojas Marcos examina els mecanismes que la bloquegen, detalla quins verins l afecten, i respon amb un rotund «sí!» sobre si hi ha remeis eficaços contra la mala memòria. DdG FICCIÓ EN CATALÀ 1 Jo confesso JAUME CABRÉ PROA 2 1Q84 (III) HARUKI MURAKAMI EMPÚRIES LA CONFECCIÓ D AQUEST LLISTAT HA ESTAT POSSIBLE GRÀCIES A LA COL LABORACIÓ DE LA LLIBRERIA GELI, DE GIRONA 1 Libertad JONATHAN FRANZEN SALAMANDRA 2 1Q84 (III) HARUKI MURAKAMI TUSQUETS 3 El jardín olvidado KATE MORTON SUMA 4 Aleph PAULO COELHO PLANETA 3 Llibertat JONATHAN FRANZEN COLUMNA 5 El contenido del silencio LUCÍA ETXEBARRÍA PLANETA ALEJANDRO PALOMAS El cel que ens queda COLUMNA, 261 PÀGINES La saviesa femenina, per generacions Falten poques hores per Nadal. Quatre dones es preparen per passar les festes a Copenhaguen, lluny de la seva Menorca natal. Seran 48 hores de converses esquivades fins aleshores, d intents de fugida no reeixits, de carícies subtils i de paraules que poden fer mal, però que sempre acaben curant. Una novel la plena de preguntes agosarades i intenses. DdG 4 Aleph PAULO COELHO PROA NO-FICCIÓ CASTELLÀ NO-FICCIÓ EN CATALÀ 1 Más allá del crash NIÑO BECERRA LIBROS DEL LINCE 1 Sobre el camí de la vida MOISÈS BROGGI EDICIONS B 2 El arte de no amargarse la vida RAFAEL SANTANDREU ONIRO 2 Bona nit i bona sort JOAQUIM VALLS VIENA 3 Yo Cayetana CAYETANA STUART SILVA PLANETA PER PETTERSON A Siberia MONDADORI, 219 PÀGINES Amb diversos premis internacionals L anònima narradora d aquesta novel la recorda la seva infància en una granja danesa, on ella i el seu germà viuen amb els seus pares i avi. La família s enfonsa quan troben el cadàver d aquest darrer amb una nota de suïcidi. En plena ocupació nazi, la jove pensa a exiliar-se a Sibèria mentre el seu estimat germà somia amb un futur lluny del seu país, al Marroc. DdG 3 Córrer o morir KILIAN JORNET ARA LLIBRES 4 El método Dukan ilustrado PIERRE DUKAN INTEGRAL 4 Reflexions d un vell centenari MOISES BROGGI EDICIONS 62 5 Historias ocultadas del nacionalismo... JAVIER BARRAYCOA LIBROSLIBRES EL 1992, VIRUS VA PUBLICAR UNA REEDICIÓ CUROSAMENT REVISADA DEL PRIMER «SABATER», AMB NOVA DOCUMENTACIÓ I AMB MINUCIOSITAT EXEMPLAR. VINT ANYS DESPRÉS, EL PUBLICA PER PRIMER COP EN CATALÀ Sabaté, quinze anys de guerrilla ANTONIO TÉLLEZ SOLÀ «Sabaté. Quinze anys de guerrilla urbana antifranquista ( ) VIRUS, BARCELONA, 2011, 316 PÀGINES Poques setmanes després de l assassinat del llegendari guerriller Quico Sabaté, el 1960, l historiador britànic Eric Hobsbawn visità Antonio Téllez (Tarragona, 1921 Perpinyà, 2005). Sabia que Téllez, antic company de la guerrilla antifranquista i aleshores periodista de France Express, acumulava documentació per a una història de la guerrilla urbana llibertària a fi d homenatjar els seus antics companys caiguts Faceries i Sabaté. XAVIER DÍEZ La mítica imatge del cadàver de Quico Sabaté, mort a Sant Celoni el Amb el seu testimoni, Hobsbawn pogué redactar un capítol sencer del seu llibre Bandits, que permeté al públic europeu disposar d una informació sobre la resistència armada a Catalunya vedada als catalans, i que encara avui continua essent un fet majoritàriament desconegut. Tota una generació d historiadors llibertaris va dedicar temps i recursos propis per preservar una memòria silenciada. Una crònica de resistents que no van caure en la resignació, i que combateren el franquisme en una guerra desigual, amb milers de caiguts. En aquest sentit, gent com Antonio Téllez, Eduard Pons Prades o el recentment traspassat Abel Paz van posar-se a fer d historiadors, des d una formació autodidacta, i amb un rigor metodològic superior al de la mitjana dels historiadors acadèmics actuals. En certa mesura, aquesta preocupació de preservació de la memòria corresponia a la certesa que, durant la Transició, el record de la guerrilla llibertària esdevindria incòmode per als polítics de la Transició. Per a ells, escriure els llibres d una història on també havien participat, no deixava de representar la continuació de la guerrilla antifranquista, si més no des d una perspectiva historiogràfica. MARC MARTÍ Tota una generació d historiadors llibertaris va dedicar recursos propis per preservar una memòria silenciada, sense resignacions La personalitat d aquest guerriller fa pensar, fins i tot, en una pel lícula de l Oest: tràgica, i en certa manera, fins i tot heroica Diverses edicions, fins a l actual La redacció del primer Sabaté, farcida de notes erudites, referències i reproducció de textos originals, és de finals dels seixanta. I malgrat l interès per algunes editorials anglosaxones, va conèixer la seva primera edició clandestina i autofinançada, en castellà, el Sis anys després, publicat per Plaza & Janés esdevingué un èxit. La història de Quico Sabaté, per l excepcional personalitat del guerriller i l aurèola mítica que se n generà, implicà la publicació de diverses edicions en francès, anglès, italià, i segons expliquen, també alguna edició pirata en japonès. El 1992, la jove editorial Virus publicà una reedició curosament revisada, amb nova documentació provinent d arxius policials en un treball d una minuciositat exemplar, amb una exposició de dades que representa un gran ajut per als investigadors. Tot just fa unes setmanes, la mateixa editorial, coincidint amb el seu vintè aniversari, publica per primera vegada una edició en català d un veritable clàssic sobre la resistència armada. Expliquen les persones pròximes a Téllez, que un dels impulsos que portaren a redactar el llibre, a banda de la seva amistat amb el guerriller tirotejat a Sant Celoni fa cinquanta anys, tenia coneixement que un escriptor britànic pretenia fer una biografia novel lada. L historiador tarragoní plantejà, aleshores, un llibre rigorós, factual, i fins a cert punt, desmitificador. Pel que fa a aquest darrer punt, no se n sortí. Malgrat ser un treball imprescindible per als interessats en el maquis, la concatenació d assalts, atemptats i tirotejos, és una història d acció. La personalitat del personatge, fa pensar, fins i tot, en una pel lícula de l oest. Una història tràgica, i fins a cert punt, heroica.

7 48 TEATRE Accents DIVENDRES, 28 D OCTUBRE DE 2011 Diari de Girona Planning ODCPHOTO CIA. PER-VERSIONS Top Model TEATRE DE BLANES (BLANES) Dissabte 29, 22 h. 18/6. Qui més qui menys té algun problema amb el seu físic que li agradaria canviar. El nostre món ens ha abocat a una preocupació excessiva per la nostra aparença física i, avui en dia, tots volem ser guapos. Molt guapos. En Pep va ser un dels top models masculins més famosos, més guapos i ben pagats del món de la moda. La seva vida plena de glamur, de desfilades a les principals capitals mundials, de dones de bellesa exuberant, de viatges i diners a cabassos és el que la majoria de nosaltres desitgem, però a en Pep aquesta vida el va abocar a la infelicitat més absoluta. Després de la seva baixada als inferns, en Pep ha trobat el seu camí cap a la felicitat. I és aquí per compartir amb tots nosaltres el seus secrets per trobar la felicitat. O gairebé tots. Això és Top Model. LA FUNCIONAL TEATRE Ara, Pla SALA LA CATE (FIGUERES) Divendres 28 i dissabte 29, 21 h; Diumenge 30, 18h 15 / 12 (Socis del Casino Menestral). En motiu del trentè aniversari de la mort de l'escriptor Josep Pla, la companyia teatral La Funcional Teatre de Figueres s'afegeix a la commemoració i presenta un muntatge teatral i audiovisual dirigit per Salvador Torres, el títol del qual juga amb una expressió ben catalana («ara pla») i amb el cognom del cèlebre escriptor. El resultat és, doncs, Ara, Pla, muntatge que parteix d'una entrevista imaginària sobre diversos aspectes de la vida i l'obra del polígraf de Llofriu, però també sobre el país, la seva gent i altres temes relacionats amb el que va escriure -referències a la cuina, al paisatge, a la política, a la gent o al país- amb l'accent posat sobre la ciutat de Figueres. Un suport visual notable i temes musicals diversos acompanyen alguns dels grans textos planians. La companyia quebequesa Les 7 Doigts de la Main marida al Teatre Municipal de Girona les acrobàcies del cos, la ment i l ànima. Els diàlegs del cos EL TEATRE MUNICIPAL DE GIRONA ACULL DUES PROPOSTES QUE UTILITZEN EL GEST A TRAVÉS DE LES ACROBÀCIES I LA DANSA PSY TEATRE MUNICIPAL (GIRONA) Direcció: Shana Carrol. Intèrprets: Guillaume Biron, Héloïse Bourgeois, Mohamed Bouseta, André Farstad, Danica Gagnon-Plamondon, Nael Jammal, Olga Kosova, Florent Lestage, Tom Proneur-Orsini, Julien Silliau, William Underwood. Producció i direcció artística: Les 7 doigts de la main Divendres 28, 22h; dissabte 29, 21h. 32 / 20 / 16 / 8. «PSY marida les acrobàcies del cos, de la ment i de l'ànima». Una suggeridora frase de presentació per a un espectacle que té tots els ingredients per ser un èxit esclatant. PSYés la setena creació de la companyia quebequesa Les 7 Doigts de la Main, fundada l'any 2002 amb l'ambició de renovar el llenguatge circense i fent de cada creació una aventura humana, partint de tres conceptes clars: energia, naturalitat i emoció. PSY proposa un viatge a través de paisatges de visions distorsionades, somnis descolorits i records segmentats, una immersió en les profunditats denses i surrealistes de la psique humana. La companyia quebequesa contraposa les ombres de la psique i les seves afeccions, les neurosis, tan comunes, al llenguatge vitalista, estimulant, exaltat de la tècnica circense, i un deliciós sentit de l'humor. Un espectacle d'una gran potència visual, en què se celebra el poder de l'individu per superar els mals moments a còpia de força, coratge i alegria. Prou com per volar. La Curva TEATRE MUNICIPAL (GIRONA) Idea original, coreografia i direcció musical: Israel Galván. Composició musical: Sylvie Courvoisier. Ball: Israel Galván. Piano: Sylvie Courvoisier. Cante: Inés Bacán. Dilluns 31, 21h. 32 / 20 / 16 / 8. Premi Nacional de Dansa 2005 i Premi Max 2011, Israel Galván porta el flamenc al terreny de l'avant - FÉLIX VÁZQUEZ Israel Galván porta el flamenc al terreny de l avantguarda a «La Curva». guarda en un homenatge al mític bailaorvicente Escudero que, el 1924, va triomfar a París amb La Courbe, un quadre de ball transgressor amb pinzellades cubistes. Acotxat pel cante atonal d'inés Bacán i pel piano avantguardista de Sylvie Courvoisier, Galván proposa un espectacle vibrant que evoca la transgressió d'escudero. La curva permet al coreògraf, d'altra banda, redefinir el vocabulari flamenc, dotar-lo de noves accepcions, de significacions sorprenents. Un esforç renovador que en cap moment traeix l'essència del flamenc, les seves qualitats, les seves arrels.

8 Accents Diari de Girona DIVENDRES, 28 D OCTUBRE DE 2011 MÚSICA 49 DISCOS INDISPENSABLE NOTABLE RECOMANABLE FLUIX PRESCINDIBLE Escenaris Björk BIOPHILIA ONE LITTLE INDIAN/UNIVERSAL Els nous reptes sonors LA ISLANDESA PUBLICA EL FRUIT D UN COMPLEX PROJECTE D INVESTIGACIÓ MULTIMÈDIA EN EL QUAL JUGA AMB INSTRUMENTS DE JOGUINA I EXPLORA NOUS UNIVERSOS D'entrada, precaució, ja que Biophilia és un projecte multimèdia: LP, aplicació, web, una sèrie d instruments fets a mida, concerts i seminaris. Björk ha col laborat amb dissenyadors, músics (entre ells El Guincho!), científics, constructors d'instruments i escriptors. I el projecte s'inspira en l'exploració de les relacions entre les estructures musicals i els fenòmens naturals, des de l'àtom al cosmos. Passat l'esglai, el que queda és un àlbum ambiciós, en el qual la islandesa continua el seu personal procés de deconstrucció del llenguatge pop utilitzant tots els elements al seu abast. Així doncs, no busquin aquí tornades radiants, sinó la investigació sonora que ha caracteritzat la seva obra anterior i que aquesta vegada es vehicula a través d'un so amb connexions infantils, potser a causa de l'ús d'instruments de joguina combinats amb la tecnologia. Björk obre amb el seu nou disc unes caixes de música difícils de parar, capaces de construir bells mons sonors més enllà del concepte de cançó al que ens ha acostumat la tirania pop rock. Haurem d esperar que segueixi investigant així. (AVANTGUARDA) EDUARDO GUILLOT. Ed Tulipa «POP TERAPIA» (LA PRODUKTIVA) No pot (ni vol) negar-ho, de cap de les maneres. A Ed Tulipa (el nom artístic del músic i compositor Sergi Carós en la vida real) li encanten The Beatles i les seves cançons seixanteres, melòdiques, alegres i, a vegades, dolces. Per aquest motiu, Pop terapia s'obre amb un tema com Barbie que no deixa lloc a cap mena de dubte sobre quines són les influències d Ed Tulipa. Però en el seu menú sonor també es pot assaborir Matthew Sweet (So sad) i altres músics amb base seixantera però mirada contemporània (Cooper mataria per Club Mónica). Un debut prometedor i de clar regust mod. (RETRO) E.G. Beirut «THE RIP TIDE» (POMPEII) Zachary Francis Condon segueix demostrant que és un enamorat dels balcans. El líder i alma mater dels Beirut segueix apostant pel folk balcànic, amb pinzellades d electrònica en el quart treball de la banda de Santa Fe. No és un disc trencador, però es manté fidel al seu estil. The Rip Tide és un àlbum elaborat que compleix amb escreix les expectatives. La inconfusible veu de Condon s acompanya de trompetes (al més pur estil de Goran Bregović), càlides melodies, timbals i algun detall electrònic, construint un interessant paradigma sonor amb magnífics temes, com Candle s Fire o East Harlem. (FOLK-POP) ALBERT CORNELLÀ. Pulpopop «CUIT» (DISCMEDI) Cal saber, abans que res, que Miqui Puig, un dels genis de la música pop catalana es troba al darrere de l esperat àlbum debut d aquest peculiar duet gironí. Sabent qui és el productor, només cal deixar-se seduir per un treball que destil la ritmes positius que viatgen des del pop-rock (No-Me-La-Puc-Treure-Del-Cap) fins al soul (2ns), tot fent una intensa parada eroticofestiva a l illa de Jamaica (La figuera de la saliva). Cançons refrescants i alliberades que tan poden servir per esvair mal de caps com per animar qualsevol festa constitueixen el prometedor debut d aquests dos gironins ben cuits. (POP FESTIU) A.CORNELLÀ. CONCERT DE SANT NARCÍS MÚSICA LÍRICA DE FESTA MAJOR Auditori Viader de la Casa de Cultura (Girona). Dissabte 29; 19 h. 5. La soprano Chantal Botanch i el baríton Xavier Mendoza són dues de les veus gironines amb més projecció de la música lírica d avui. Mendoza va començar la seva formació amb Botanch i posterioment han compartit escenari en diverses ocasions, sovint acompanyats per Quim Solà al piano. En aquesta nova col laboració, el trio presenta un programa dedicat essencialment a la cançó, i que inclourà lieder clàssics i romàntics, cançó francesa i italiana, i culminarà amb dues cançons d Eduard Toldrà i una pinzella operística amb dos duets de Rossini. Interpretaran Mozart, Mendelssohn, Schubert, Schumann, Fauré, Saint-Saëns, Rossini,Tosti i Toldrà. DdG MÚSICA CLÀSSICA QUARTET HARGRAVE Teatre La Gorga (Palamós) Diumenge 30, 19 h. 10. El teatre La Gorga de Palamós acull aquest diumenge el concert de música clàssica a càrrec del Quartet Hargrave, un quartet de corda nascut el 2004 a partir de la iniciativa de 4 músics de l Orquestra de Cambra del Palau de la Música Catalana. El quartet interpretarà peces de Mozart, Haydn i Beethoven. DdG AUDITORI DE GIRONA HOMENATGE AL POETA MIGUEL HERNÁNDEZ Sala de Cambra de l Auditori de Girona (Girona) Diumenge 30, 19 h. 10. La figura i l obra de Miguel Hernández han estat de les més homenatjades i referenciades de la literatura espanyola durant els darrers setanta anys. Poeta, assagista, dramaturg i activista, va deixar una petjada inesborrable a la cultura espanyola dels vençuts en la Guerra Civil. El Col lectiu Brossa ha coordinat aquest homenatge musical que compta amb la participació de diverses figures de la música indie de Barcelona perquè actualitzin el missatge del poeta i proposin la seva particular visió d aquest gran autor. Una proposta que té com a objectiu demostrar que els versos de Miguel Hernández continuen inspirant a les noves generacions de músics. En aquesta ocasió, s uneixen al Col lectiu Brossa Manolo Martínez (Astrud), Enric Montefusco (Standstill), Anna Roig (Anna Roig i L Ombre de ton Chien), María Rodés, Sanjosex, Las Flores Azules i Roger Puig (Els Nens Eutròfics). DdG

9 50 ART Accents DIVENDRES, 28 D OCTUBRE DE 2011 Diari de Girona RIERA I ARAGÓ Museus d art modern de Ceret i de Cotlliure. Del 16 de juny al 6 de novembre. Ceret: diari de 10 a 19h. Cotlliure: diari de 10 a 12h. i de 14 a 18h. La doble exposició dedicada a Riera i Aragó (Barcelona, 1954) que actualment acullen els museus d art modern de Ceret i Cotlliure és, en molts sentits, paradigmàtica: és molt probable que hi hagi, com se sol proclamar col loquialment, un «abans» i un «després» en relació a la recepció d aquest artista o, per dir-ho sense embuts, la mostra que se li dedica a la Catalunya Nord representa una ocasió immillorable per desfer alguns tòpics en relació a l univers formal d un autor associat als ginys voladors i a les magres ballestes bípedes que assenyalen com els perfils existencials de Giacometti un horitzó incert que conté, en forma d expectativa, l univers de tots els possibles. Riera i Aragó és tot això, però només en una petita mesura. L exposició de Ceret i Cotlliure permet redescobrir un autor que si bé incorpora un component lúdic evident, per altra banda, en la majoria de treballs artístics, aporta una profunda reflexió visual a l entorn d allò que entenem per modernitat. És a dir: la proposta artística de Riera i Aragó interpel la una modernitat sotmesa a l avidesa del desig descontrolat i ho fa a través d allò que Pierre Restany anomena «arquetips fonamentals», peces que contenen, intacte, el misteri de la creació. Una doble exposició imprescindible. E. CAMPS CARLOS PAZOS Galeria, Presenta..., Girona. Carrer del Nord, 13. Fins el 26 de novembre. De dimarts a diumenge de 17 a 20 h. Mitjançant l exposició de la Galeria Presenta... de Girona, Carles Pazos ens fa un regal en forma de ceràmica: per primera vegada en la seva llarga i heterodoxa trajectòria artística, l'autor decideix tornar a la matèria primera en un sentit adamític del terme i configurar amb terres i pigments esmaltats el seus «mouse» emplatats i de boca segellada que segur que trobaran el seu lloc en algun «Mouseu», que és justament el títol d'aquesta darrera entrega del barceloní. Abanda de Girona, també es pot veure una important selecció dels seus treballs al Museu de l Empordà de Figueres. E. CAMPS EVDOKIM PEREVALSKY SEBI SUBIRÓS Fundació Valvi, Girona. Avda. Jaume I, 42 baixos Del 22 de setembre al 5 de novembre. De dilluns a divendres de 18 a 20,30h. Dissabtes d 11,30 a 14h. i de 18 a 20,30h. Abans de Babel no hi havia artistes ni hermeneutes, però tampoc comunitats diferenciades ni ciutats polimòrfiques com les que recrea Evdokim Perevalsky; no hi havia traces de diferència ni de variació com les que singularitzen les peces de Sebi Subiròs... L exposició L Ombra de Babel que aquest duet format per un català i un ucraïnès presenten a la seu de la Fundació Valvi de Girona és, en darrera instància, un cant a la diferència realitzat gràcies a uns coneixements tècnics més que notables i a l afinitat conceptual. E. CAMPS JOAN FARRÉ PARADEDA Galeria d Art l Arcada, Blanes. Passeig de Dintre, 11. Del 14 d octubre al 10 de novembre. Diari de 17,30 a 20,30h. Dissabtes d 11 a 13h. i de 17,30 a 20,30h. Festius i diumenges tancat. Joan Farré Paradeda es «despulla» sense filtres a l hora d explicar els motius que l han portat a titular l exposició que presenta a la Galeria d Art L Arcada de Blanes que porta dues dècades d activitat ininterrompuda Viatge de tornada: com si es tractés d una mena d Ulisses contemporani, Joan Farré realitza un viatge simbòlic i emotiu de retorn a la seva terra natal i ho fa a través dels seus treballs: teles que preserven la memòria fotogràfica del moment però que l artista manipula, amb llibertat, mitjançant subtils filtres cromàtics. E. CAMPS ESTEVE SUBIRAH Centre Cultural la Mercè de Girona. Pujada de la Mercè, 12. Del 29 de setembre al 18 de novembre. De dilluns a divendres de 10 a 14h. i de 17 a 21h. L exposició que Esteve Subirah presenta al Centre Cultural la Mercè de Girona està integrada, en paraules dels seus organitzadors, per «treballs encarregats a altres artistes, ampolles deformades recuperades d un abocador abandonat, escultures d alumini, tubs de neó o els canvis de retolacions d una entitat bancària»; materials que ens mans de Subirah acaben conformant una topografia personal que, més que il lustrar una realitat concreta, suposen una alternativa als relats tradicionals, a la versió oficial de les coses i els esdeveniments. E. CAMPS CARME SANGLAS PRESENTA UNA ÀMPLIA SELECCIÓ DE LES SEVES PINTURES A L ESPAI MONTGRÍ (MUSEU DE LA MEDITERRÀNIA) QUE ENS RETORNEN AL SEU PARTICULAR MAPA DE SÍMBOLS, FET D OR I COLORS PLANS. HI COL LABORA LA GALERIA D ART MICHAEL DUNEV. L univers atemporal de Carme Sanglas CARME SANGLAS Museu de la Mediterrània, Torroella de Montgrí. Carrer d Ullà, 31. Del 22 d octubre al 21 de novembre. De dll a ds de 10 a 14h. i de 17 a 20h. Festius de 10 a 14h. Dimarts tancat. EUDALD CAMPS Segons sembla, la postmodernitat també va morir amb el segle XX, per més que no va arribar a gaires llocs (quelcom que, de fet, també va succeir amb la modernitat i els seus somnis seculars d emancipació a través, sobretot, de la ciència i la tecnologia: de societats pre-modernes n hi ha, encara avui, unes quantes). En tot cas, la crítica postmoderna (per esmentar tres àmbits prou coneguts) a les diferents formes d utopia, a la possibilitat de fomentar el poder en líders carismàtics deslocalitzat i fragmentat, el poder, com quasi tot o, encara més, a la capacitat per assolir alguna «novetat» en termes culturals, s ha volgut proscriure o, com a mínim, posar en entredit a la llum d una realitat contemporània que, en paraules de Zygmunt Bauman, ve a ser alguna cosa tirant a líquida: avui sabem que la utopia política està més viva que mai gràcies al moviment dels «indignats», i contemplem una mica astorats com els petits aspirants a fürer proliferen arreu, començant per Veneçuela i acabant per la malaguanyada Itàlia... El que no acabem de veure, i en això els postmoderns i malgrat els postulats de Boris Groys tenien raó, és res de «nou» en relació als vells problemes que afecten la humanitat: «res de nou», s entén, formulat des de les files de l art i, per extensió, de la cultura en general. La pregunta, en darrera instància, podria ser la següent: si no existeix la possibilitat de dir res que no s'hagi dit, aleshores per què continuar marejant vells interrogants? Doncs perquè l'art es basa justament en la reformulació d'aquests interrogants: a base de fer les mateixes preguntes, s'afegeix una mica de llum allà on regna, de manera obstinada, la més absoluta de les penombres. Per això Carme Sanglas reitera en una fórmula pictòrica que mai és «nova» i que, a més, gestiona una sintaxi perfectament acotada gràcies al seu precís univers semàntic: «Mun tanya, barca, foc, aigua, casa, or, llum, sol, lluna, ocell. Arbre, vel, cabells, figures humanes, sovint femenines»... Enumera l'artista sense cap altra pretensió que la de posar sobre el tauler les peces necessàries per tal de fer possible un joc que, com a tal, és eminentment dialèctic. En aquest sentit, Sanglas continua explicitant alguns aspectes de la seva proposta sense per això condicionar-ne l hipotètic desenllaç: «El mar és el paper, el mar és la superfície de la fusta que acull la pintura. El rastre és el traç del pinzell. La barca la persona. La casa és el lloc de l observació, on l espectador present mira o simplement assisteix a l escena. Cada element és presentat en un conjunt però sense perdre la seva elementalitat. Sempre hi ha un esdeveniment, un moment en el trànsit, el rastre d un procés, l efecte d una acció, un instant del ball infinit...» D això es tracta: del «ball infinit» de l art, radicalment lligat al seu espai i a seu temps però umbilicalment condicionat per una història que el sobrevola i que nodreix els símbols que aquest utilitza. L or de Carme Sanglas, el seus blaus profunds, els vermells sanguinis, les figures-paisatge, tot plegat té sentit perquè no pot ser nou, perquè reformula interrogants atàvics. Iconografia molt precisa És possible reconèixer els treballs de Carmes Sanglas gràcies a una iconografia personal molt precisa que ella articula amb absoluta llibertat. L or i els colors plans en són una constant.

10 Accents DIARI DE GIRONA DIVENDRES, 28 D OCTUBRE DE 2011 ART 51 QUIM DOMENE Espai ZERO1, Olot. Carrer de l Hospici, 8. Del 3 de setembre al 20 de novembre. De dimarts a diumenge de 10 a 13h. i de 17 a 20h. El collage ens recorda Quim Domene amb aquesta exposició no és simplement una tècnica o procediment formal sinó que suposa una actitud conceptual, un posicionament ideològic, una estratègia artística destinada a qüestionar categories obsoletes i, finalment, una proposta semiòtica alternativa que no necessita canviar els signes sinó només recontextualitzarlos bò i definint noves possibilitats relacionals. És en aquest punt en el que podem començar a pensar les Cartes a Kurt Schwitters que, des de l any 2005, Quim Domene (Olot, 1948) realitza de manera intermitent sobre cartrons recuperats d un vell arxiu fabril caigut en desús i sotmés a la pàtina pacient del past del temps i a la desídia humana: es tracta d un viatge imaginari a través de les filies i fòbies personals de l artista emmarcades per filies i fòbies col lectives; es tracta d una picada d ullet a la història de l art sencera, però de manera molt especial als seus autors de capçalera; es tracta d una impecable posada en escena visual de tot un imaginari de ressonàncies warburgianes que permet nombrosos nivells de lectura gràcies a la seva realitat concèntrica o, potser millor, acumulativa. L exposició d Olot és una selecció dels més de dos-cents collages realitzats per aquest artista totalment metòdic i inconfusible. E. CAMPS JOSEP MINISTRAL Espai d Art Mas d en Dorra, Fortià. Mas d en Dorra. Del 3 de setembre al 30 d octubre. De dijous a diumenge de 18 a 21 h. Després de la rauxa surrealitzant d Antonio Federico, arriba a l Espai d Art Mas d en Dorra de Fortià el cromatisme musical perfectament tonal, gens dodecafònic de Josep Ministral: la seva pintura visita l anvers del paisatge a la recerca dels seus ritmes ocults. Ho explica Enric Tubert, comissari d aquesta primera temporada expositiva: «Ministral explora totes les possibilitats expressives de les llums i les ombres i acaba creant unes peces en les quals ens descobreix una mena de batec vital que tota la matèria desprèn, una simfonia de colors que s articula en unes composicions molt suggeridores». E. CAMPS J.C. ROCA SANS Palau Solterra, Torroella de Montgrí. Carrer de l Esglèsia, 10. Fins el 27 de maig del De dilluns a dissabte d 11 a 14h. i de 16,30 a 20,30h. Festius i diumenges d 11 a 14h. Ermoúpoli explica Joan C. Roca Sans és un projecte professional i vital iniciat a l illa de Paros el 2007 amb la col laboració de l Apothiki Foundation (Brussel les): «concebut com un modern viatge a Ítaca, és una reflexió sobre el temps i la mirada, incorporant a cada pas nous suports i tecnologies». L exposició Xipre la frontera, que actualment presenta al Palau Solterra de la Fundació Vila Casas, s inscriu dins el projecte Ermoúpoli, tot i que se centra en aquest fragment de terra motiu de disputes entre orient i occident des de l antiguitat i fins els nostres dies. E. CAMPS PERE CASANOVAS Palau de l Abadia de Sant Joan de les Abadesses. Del 16 d octubre a l 11 de desembre. Diari de 10 a 14h i de 16 a 19h. Festius de 10 a 14h. L exposició que actualment Pere Casanovas protagonitza al magnífic Palau de l Abadia de Sant Joan de les Abadesses un espai a tenir en compte suposa una magnífica oportunitat per (re)descobrir l immens catàleg mental de l autor: fidel a un tipus de treball enemic de les justificacions «externes», el mataroní s endinsa en aquella escultura autàrquica que només ha de retre comptes a la forma i a l espai i, en últim terme, al conjunt de relacions que habilita. Ofici i art que, en el seu cas, van de la mà. E. CAMPS COL LECTIVA Museu d Història de la Ciutat, Girona. Carrer de la Força, 27. Del 21 d octubre al 4 de març. De dimarts a dissabte de 10 a 14h. i de 17 a 19h. Diumenges i festius de 10 a 14h. L objectiu del programa d exposicions que s agrupen sota el títol genèric d Incursions és, ras i curt, treure la pols al Fons d Art Municipal que s ha anat creant a Girona, per diverses vies, des de l any Per fer-ho, es va habilitar un espai al Museu d Història de la Ciutat que ve a ser i és l epicentre d un intent de desplegar aquesta col lecció en diferents espais de la ciutat, en aquest cas la Biblioteca Just M. Casero i l Oficina Municipal d Informació Ciutadana. S exposen treballs de Pep Admetlla, Leonard Beard, Roser Bover, Claudi Casanovas, Eva Lootz o Mayte Vieta, entre altres. E. CAMPS Alfredo Juárez exposa a l Altell d Art de Banyoles ALFREDO JUÁREZ L Altell d Art, Banyoles. Carrer Canal, 2. Del 20 d octubre al 10 de desembre Feiners de 9 a 13h. i de 17 a 21h. EUDALD CAMPS L Altell seria una llibreria convencional si no fos per la seva voluntat d obertura cultural que es materialitza, des d encara no fa un any, al seu pis superior convertit en insòlit espai d art o, com afirma Johanna Beekers responsable de la seva programació, en receptacle de qualsevol cosa que tingui relació amb la cultura de qualitat. I és que, de fet, l Altell parteix d una experiència prèvia que s anomenava Soterrani d Art: aleshores, com ara, es tractava d oferir una alternativa al rígid sistema galerístic i, més encara, cobrir un buit cultural impensable en una ciutat dinàmica com Banyoles. El resultat és L Altell d Art, un pis de sostres alts i terres de rajola decorada amb sanefes capritxoses, que acull exposicions sense cap altra pretensió que la de fomentar la cultura entesa com a diàleg permanent entre disciplines. En aquest sentit, la mostra de pintures que actualment presenta Alfredo Juárez s afegeix a una trajectòria breu però coherent: l abstracció d arrel expressionista i amb un alt contingut líric és la proposta fins a mitjan desembre. Abstracció d arrel emotiva Les pintures d Alfredo Juárez combinen a la perfecció una rica texturització de les superfícies amb una utilització del color lírica i, fins i tot, emotiva. Certificats Mèdics Oficials Núm. inscripció Gi-0015 CERTIFICATS MÈDICS OFICIALS RENOVACIÓ-OBTENCIÓ PERMÍS CONDUIR, ARMES... (Inclosa tota la tramitació i fotografia del seu permís s/c) Tarifa especial conducció (juvenil, majors 70 anys, família nombrosa, atur acreditatiu) Altres certificats: seguretat privada, animals perillosos, grues, patró d embarcació, pesca submarina, esportius, ordinaris, etc. Gran Via Jaume I 41, BAIXOS (Edifici de Trànsit) Telèfon Fax Horari: de dilluns a divendres de 8.30 a PÀRQUING GRATUÏT (EDIFICI DE LA GENERALITAT)