Operador-ra d estacions depuradores d aigües residuals. Operador. El que opera GUIA DE BONES PRÀCTIQUES PREVENTIVES PER A AUTÒNOMS I PIMES G-IND-006/0

Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Operador-ra d estacions depuradores d aigües residuals. Operador. El que opera GUIA DE BONES PRÀCTIQUES PREVENTIVES PER A AUTÒNOMS I PIMES G-IND-006/0"

Transcripción

1 Operador-ra d estacions depuradores d aigües residuals Operador. El que opera G-IND-006/0 GUIA DE BONES PRÀCTIQUES PREVENTIVES PER A AUTÒNOMS I PIMES Plan General de Actividades Preventivas de la Seguridad Social

2 Definició Funcions. 3 Equips de treball emprats. 5 Riscos genèrics Caigudes al mateix nivell. 5 Caigudes a diferent nivell. 6 Cops, punxades i talls amb objectes o eines manuals. 8 Talls produïts per contacte amb elements mòbils de les màquines. 8 Projecció de fragments i/o partícules. 9 Contacte elèctric. 10 Contacte tèrmic. 11 Incendi i explosió. 11 Derivats de l exposició a productes químics. 12 Contacte amb substàncies càustiques i/o corrosives. 14 Derivats de l exposició a agents físics. 15 Derivats de la càrrega física de treball. 16 Contacte amb agents biològics. 17 Factors psicosocials. 18 Atropellaments o cops amb vehicles (en depuradores amb circulació de vehicles). 19 Equips de Protecció Individual 20 Formació general A nivell professional. 21 A nivell de prevenció de riscos laborals. 21 Medicina del Treball Protocols Mèdics específics. 22 Agents biològics habituals en aigües residuals. 26 Referències bibliogràfiques 29 Índex

3 Operador-ra d estacions depuradores d aigües residuals 1. Definició L operador és la persona encarregada d efectuar, seguint les instruccions del tècnic, els treballs d explotació i manteniment adequats de la planta que garanteixen el funcionament continu de l estació, així com la conservació en bon estat de les instal lacions i la maquinària Funcions Manteniment de les instal lacions interiors i exteriors de la planta. Mesura de paràmetres de funcionament del procés, mitjançant l observació i instruments de control, per a verificarlos posteriorment. Presa de mostres representatives de les línies d aigua, fangs i gas amb els instruments apropiats, per a la posterior anàlisi. Reposició dels reactius, seguint instruccions tècniques, per a l aplicació dels tractaments de l aigua. Ajust del procés, seguint les instruccions del tècnic de planta, per a què funcioni adequadament. Neteja dels equips i retirada dels productes i subproductes de rebuig per al seu posterior tractament o eliminació en abocadors. Emplenat dels informes d incidències per a dur un control sistemàtic del procés. Prevenció i predicció de possibles avaries. Verificació regular, amb els instruments adequats, del bon estat mecànic i elèctric de la maquinària, sota la supervisió del cap d equip. 3

4 Detecció de sorolls, vibracions i canvis de temperatura en equips en funcionament per a determinar el grau de deteriorament assolit, amb la supervisió del cap d equip. Diagnòstic i reparació d averies. Localització d avaries mitjançant tècniques d observació per a la seva posterior reparació. Disposició dels recanvis necessaris per a substituir peces avariades en el temps previst. Reparació de mecanismes corregint, ajustant i/o substituint components fets malbé per tal d aconseguir el funcionament correcte, amb la supervisió del cap d equip. Preparació del taller de manteniment per a la seva utilització òptima seguint normes de seguretat. Control i operació del procés de la planta. Neteja, amb equips específics, de les instal lacions de la planta per a adequar-les a les exigències mediambientals. Reparació de les instal lacions de la planta per a la seva conservació correcta. Manteniment, mitjançant les reparacions oportunes, de les instal lacions hidràuliques, elèctriques i de fusteria per a què funcionin correctament. 4

5 Operador-ra d estacions depuradores d aigües residuals 1.2. Equips de treball emprats Eines i utillatge: tot tipus d eines per a treballs de manteniment. Equip i maquinària: laboratori per a anàlisi fisicoquímic d aigües residuals i anàlisi de fongs; bombes de cargol d Arquímedes, d alimentació i de recirculació; motors de reixes, de cargol sense fi, de rasquetes, de tambor rotatori i reductors variadors; vàlvules d expansió, de seguretat, de retenció i de digestió; reixetes; rasclets mòbils; cadenes sense fi; reductors de velocitat; injectors d aire; airejadors de superfície; filtres d aire; premses hidràuliques; bancs de treball bipersonals amb cargol ajustador; trepants de sobretaula; esmeriladores elèctriques amb base de columna i aspirador; serres alternatives; compressors d aire comprimit amb dipòsit; grups de soldadura per arc; grups de soldadura oxiacetilènics. Materials de consum: reactius químics (compostos de clor, àcids i bases fortes) i lubricants; material de consum d electricitat, maçoneria, pintura, fontaneria i de laboratori. 2. Riscos genèrics 2.1. Caigudes al mateix nivell Causes principals: Superfície del terra de les zones de pas i de treball relliscosa, principalment per la presència d aigua o altres substàncies aquoses; en els dies plujosos, la probabilitat d aquest risc s incrementa significativament. Presència d obstacles (cables, eines, equips, etc.) o irregularitats a les zones de pas. 5

6 Conseqüències: Les més freqüents són de caràcter lleu: ferides, torçades, cops, esquinços, etc. En casos més extrems les conseqüències poden ser greus, amb fractures d ossos. Mesures preventives: Manteniment de l ordre i la neteja a la zona de treball i zones de pas. Feu atenció a les irregularitats presents al terra, i especialment amb els desnivells. La il luminació dels espais de treball i zones de pas ha de ser l adequada, partint del R.D. 486/97, de llocs de treball. S han de senyalitzar les zones molles o relliscoses. Utilitzeu botes de seguretat amb sola antilliscant Caigudes a diferent nivell Causes principals: En una depuradora hi ha nombroses zones amb aquest risc, així que les causes poden ser molt diverses: Accés a boques d entrada sense escales fixes, o en mal estat. Escales fixes amb manca de graons, o amb difícil accés als primers o últims graons. Accés a la part superior dels dipòsits d emmagatzemament. Tancs de sedimentació, basses d aireig... sense proteccions col lectives (baranes) per a efectuar treballs de neteja i manteniment. 6

7 Operador-ra d estacions depuradores d aigües residuals Accés a zones elevades amb escales de mà no adequades, utilitzades incorrectament, etc. Superfícies de treball amb irregularitats o relliscoses. Conseqüències: Les més freqüents són de caràcter lleu: ferides, torçades, cops, esquinços, etc. En casos més extrems les conseqüències poden ser greus, amb fractures d ossos i fins i tot la mort. Mesures preventives: Les escales manuals emprades han de complir tots els requisits de seguretat. En tots aquells llocs on hi hagi un risc de caiguda a diferent nivell i els operaris hagin de realitzar treballs de neteja i/o manteniment, hi ha d haver proteccions col lectives (baranes i proteccions reglamentàries). Les escales fixes d accés a zones elevades (dipòsits) o a zones inferiors (boques d entrada) han d estar protegides. Les zones de circulació han d estar lliures d elements que dificultin el pas. Senyalització i il luminació adequades. Utilització de calçat amb sola antilliscant. 7

8 2.3. Cops, punxades i talls amb objectes o eines manuals Causes principals: Punxades, talls i cops per la manipulació incorrecta d eines i elements tallants en realitzar treballs diversos de manteniment i reparació. Conseqüències: Talls, petites ferides que en general són de pronòstic lleu. En casos més extrems, les conseqüències poden ser greus (hemorràgies, infeccions, tall de tendons, etc.). Mesures preventives: Extremeu l atenció quan manipuleu objectes punxants o tallants: cal fer-ne un manteniment periòdic, rebutjant aquelles eines que no estiguin en bones condicions. Deseu les eines, netes i ordenades, en lloc segur. Transporteu les eines tallants en fundes protectores. Manteniu l ordre i la neteja Talls produïts per contacte amb elements mòbils de les màquines Causes principals: Accés a les parts mòbils dels diferents equips de treball que hi pot haver en una depuradora, en operacions de manteniment, reparació, ajust, etc. principalment a causa que no estan protegides o que, malgrat disposar de les proteccions, els operaris no utilitzen un procediment de treball adequat. Cops amb les parts mòbils dels equips de treball. 8

9 Operador-ra d estacions depuradores d aigües residuals Conseqüències: Cops i petites rascades. En casos greus, talls profunds i amputacions de membres. Mesures preventives: No s han de treure els elements de protecció que tingui la maquinària, i cal fer-ne un manteniment periòdic. Tota maquinària ha de disposar del marcat CE, del document que n acrediti el grau de conformitat i del manual d instruccions. Tots els equips de treball que disposin d elements mòbils han de complir amb els requisits de seguretat que s indiquen al Reial Decret 1215/1997. Cal disposar de procediments i instruccions de treball per a cada equip indicant les mesures de seguretat que han d adoptar els operaris, sobretot en treballs de reparació i manteniment. Cal senyalitzar les parts perilloses de les màquines. S han de protegir totes les arestes vives i sortints dels equips de treball, mantenint espais entre màquines i passadissos de com a mínim 80 cm Projecció de fragments i/o partícules Causes principals: La no utilització dels EPI (pantalles i ulleres de protecció) quan es fan servir equips de treball (pistola de claus, polidores, etc.) que projecten partícules o encenalls, o quan existeix risc de projecció de gotes de substàncies químiques fortament irritants. Falta de protecció (resguards) per a evitar la projecció de partícules. 9

10 Conseqüències: Poden ser des de lleus (petits cops, rascades, irritacions) fins a molt greus (pèrdua de visió per causa de projeccions de partícules corrosives, sòlides o líquides). Mesures preventives: Utilització de les màquines sempre amb les mesures de protecció col lectives de què disposin (resguards fixos de les parts mòbils, etc.). Utilització d ulleres de seguretat adequades. Extremeu la precaució en operacions manuals que impliquin la manipulació de productes químics Contacte elèctric Causes principals: Risc d electrocució per contacte directe o indirecte amb elements en tensió dels equips de treball o instal lacions, per utilització incorrecta d equips elèctrics en ambient humits, etc. Conseqüències: Cremades, tetanització, fibril lació ventricular, asfíxia i mort. Mesures preventives: Conservació dels equips en perfecte estat. Abans d utilitzar qualsevol equip elèctric, s han de revisar els cables i les connexions. Utilització d equips elèctrics portàtils de tensions de 24 volts. 10

11 Operador-ra d estacions depuradores d aigües residuals 2.7. Contacte tèrmic Causes principals: Contacte accidental amb zones calentes de diferents equips de treball que no tenen les proteccions adequades, en treballs de soldadures, etc. Conseqüències: En general, cremades que poden ocasionar lesions lleus o greus. Mesures preventives: Protecció adequada de les zones generadores de calor dels equips, i procediments de treball en operacions de soldadura Incendi i explosió Causes principals: Formació d atmosferes explosives per acumulació de gas metà a causa de la descomposició de la matèria orgànica en espais confinats. Els llots secs també són explosius, així com la presència de compressors i fuites de gasos emmagatzemats. Explosió de dipòsits d emmagatzemament per sobrepressió, etc. Conseqüències: Incendis i explosions que poden provocar lesions lleus, greus i mortals. Destrucció de béns materials. 11

12 Mesures preventives: Manteniment periòdic per part de personal especialitzat de les instal lacions elèctriques i de gas. Manteniment de l ordre i la neteja. Utilització de detectors individuals i fixos d atmosferes explosives, i verificació periòdica. Utilització d equips de treball antideflagrants, complint la normativa ATEX. Cal comptar amb pla d emergència i protocols d actuació Derivats de l exposició a productes químics Causes principals: La major part dels accidents greus i mortals es produeixen principalment per exposició a elevades concentracions d àcid sulfhídric o de monòxid de carboni dins d un espai confinat, que en general s originen a partir de la descomposició de la matèria orgànica present en llocs amb poca o nul la ventilació. Però en realitat la principal causa d aquest tipus d accidents és la falta d un procediment adequat per a executar treballs de reparació o manteniment dins d un espai confinat. Addicionalment, per inhalació de: Gasos molt tòxics que poden alliberar-se en certs tipus de reaccions químiques, com el cianhídric. Gasos procedents de reactius utilitzats en el procés de depuració (gas de clor). Altres gasos presents, com l ozó. 12

13 Operador-ra d estacions depuradores d aigües residuals Conseqüències: Depenen principalment de: Les propietats toxicològiques dels agents químics. De la via d entrada del tòxic (respiratòria, dèrmica o digestiva). De la quantitat de tòxic absorbida. Les exposicions a baixes concentracions d àcid sulfhídric provoquen mal de cap, mareigs, nàusees, vòmits, etc. Tanmateix, exposicions agudes a concentracions elevades poden provocar efectes irreversibles i fins i tot la mort. Exposicions a altes concentracions de monòxid de carboni provoquen somnolència, visió borrosa, falta de coordinació, mal de cap, marejos, confusió i nàusees; en casos extrems poden provocar la mort. Les exposicions a gas de clor tenen efectes fortament irritants sobre les vies respiratòries i mucoses, i poden produir edemes pulmonars i fins i tot la mort. L exposició dèrmica a diferents tipus de productes químics, presents als reactius utilitzats, pot provocar dermatitis de contacte. No es pot descartar la presència de productes químics que poden tenir efectes sobre la reproducció, o bé tenir propietats cancerígenes. 13

14 Mesures preventives: Procediments específics de treball en realitzar operacions de reparació i manteniment en espais confinats. Ús obligatori dels Equips de Protecció Individual apropiats, de detectors individuals d atmosferes tòxiques i de concentració d oxigen, amb verificacions periòdiques. Vigilància de la salut, i protocol d actuació per a personal potencialment sensible (per exemple dones embarassades o en període de lactància natural) Contacte amb substàncies càustiques i/o corrosives Causes principals: Contacte directe amb sòlids o líquids fortament irritants (àcids o bases) i inhalació d aerosols, gasos i vapors (àcids, clor, etc.). Conseqüències: Els efectes poden ser des de lleus fins a greus: irritacions de la pell, ulls i vies respiratòries, i cremades a la pell i als ulls. La inhalació d altes concentracions de vapors fortament irritants pot donar lloc a edemes pulmonars i a la mort. Mesures preventives: Ús obligatori dels Equips de Protecció Individual apropiats. Consulteu l apartat anterior. 14

15 Operador-ra d estacions depuradores d aigües residuals Derivats de l exposició a agents físics Causes principals: Exposició a condicions climatològiques adverses (temperatures altes i baixes, pluges, calamarsa, etc.). Exposició a la radiació ultraviolada procedent del sol. Exposició a un nivell excessiu de soroll per la utilització d eines i equips de treball, o per l execució de treballs de manteniment i reparació en zones de les depuradores on el nivell de soroll és molt elevat. Conseqüències: Refredats, congelació, cops de calor, etc. L exposició a la radiació solar pot produir a curt termini cremades a la pell, que a llarg termini poden derivar en un melanoma cutani. L exposició a nivells de soroll elevats pot danyar els timpans, donant lloc a pèrdua d audició. Mesures preventives: Utilització de roba de treball adequada per al fred i la calor, cremes protectores solars, ulleres de protecció amb filtre de radiació solar, i ús obligatori de protectors auditius. Manteniment periòdic dels equips de treball, limitació del temps d exposició i utilització d equips que produeixin un menor nivell de soroll. 15

16 2.12. Derivats de la càrrega física de treball Causes principals: Manipulació de càrregues (hissar i baixar equips). Realització de moviments repetitius en la utilització d eines manuals durant operacions de reparació i manteniment. Adopció de postures inadequades de treball en l ús d equips de treball o en la manipulació de càrregues. Les condicions climatològiques (temperatures baixes) poden incidir negativament en l aparició dels problemes derivats de la càrrega física. Conseqüències: Trastorns musculoesquelètics. Manipulació de càrregues: fatiga, lumbàlgies, alteracions musculars, lesions en els membres superiors i inferiors. Postures forçades de treball: molèsties musculars, tendinoses o articulars en forma de dolor i impediment. En general, les molèsties apareixen principalment a la zona del coll, espatlles i braços quan es realitzen estiraments o flexions forçades, o també a la zona dorsolumbar quan s adopten postures incorrectes. 16

17 Operador-ra d estacions depuradores d aigües residuals Moviments repetitius: lesions als tendons, músculs, articulacions i nervis que es localitzen a l espatlla, l avantbraç, el canell, la mà, la zona lumbar i els membres inferiors. Aquestes lesions es manifesten en forma de tendinitis, peritendinitis, tenosinovitis, miàlgies i atrapaments de nervis distals, essent el dolor i l impediment els símptomes més característics. Mesures preventives: Van encaminades principalment a: La correcta manipulació de càrregues, de manera que cal proporcionar formació específica, i utilitzar elements auxiliars que ajudin a manipular-les. L adopció de postures correctes de treball, essent recomanable treballar amb l esquena el més recta possible, evitant els girs o moviments laterals que puguin fer malbé la columna. Els moviments i girs bruscos i sobtats (com ara girs per col locar objectes) estiren els músculs de l esquena i poden danyar-la, i s han de canviar per moviments rítmics. Utilització de calçat ergonòmic. Factors organitzatius: establiment de les pauses necessàries, combinació d activitats diverses per afavorir la utilització de diferents grups musculars Contacte amb agents biològics Causes principals: Contacte directe de la pell (ferides) i de les mucoses amb el focus contaminant, o bé per via respiratòria (aerosols) o per via digestiva (principalment per hàbits higiènics incorrectes). 17

18 Conseqüències: Depenen de diversos factors: l estat de salut de l operari, el tipus de microorganisme patogen causant de la infecció, etc. S han descrit dermatitis, èczemes d origen al lèrgic, pneumopaties, asmes, diarrees, nàusees, vòmits, etc. Mesures preventives: Extremeu les mesures higièniques: és indispensable un rentat de mans a consciència i una raspallada de les ungles abans dels menjars, així com una dutxa després del treball. Els locals i instal lacions han d estar nets i amb un manteniment adequat. Cal fer vacunacions i reconeixements mèdics generals i específics. Com a mesura de protecció, és obligatori l ús dels Equips de Protecció Individual apropiats Factors psicosocials Causes principals: La sobrecàrrega i ritme de treball, l ambigüitat de rol, la responsabilitat o problemes d organització són, entre d altres, factors potencials de l aparició de situacions d estrès laboral. Addicionalment, cal tenir en compte el fet que en depuradores més petites l operari fa el seu treball en solitari. Conseqüències: Ansietat, depressió, apatia, fatiga, baixa autoestima i absentisme. En casos extrems, poden produir-se problemes de tipus físic (problemes cardíacs). 18

19 Operador-ra d estacions depuradores d aigües residuals Mesures preventives: Avaluació en cada cas de les causes que provoquen l estrès. En general, cal actuar a dos nivells: A nivell d empresa: millora dels aspectes organitzatius, posant èmfasi en diversos factors com la càrrega i el ritme de treball. A nivell personal: dotació de recursos suficients a l individu per a afrontar les situacions d estrès (actuació del psicòleg) Atropellaments o cops amb vehicles (en depuradores amb circulació de vehicles) Causes principals: Incompliment de les normes de circulació i de les normes internes del recinte, mal manteniment del vehicle, falta d atenció, falta d elements de seguretat i senyalització als vehicles, etc. Conseqüències: Un atropellament o cop causat per vehicle pot causar des de lesions lleus fins a molt greus, fins i tot mortals, depenent de diversos factors. Mesures preventives: Compliu les normes de circulació. No supereu la velocitat màxima dins del recinte de la depuradora (15 Km/h). Manteniment periòdic dels vehicles. 19

20 3. Equips de Protecció Individual Guants: Resistència mecànica contra cops, talls i puncions. Resistència química contra productes químics (corrosius). Resistència biològica contra microorganismes (riscos biològics). De protecció elèctrica. Equips de protecció respiratòria: Màscares, amb filtre físic i/o mixt, davant els aerosols, partícules i/o pols. Màscares i/o mascaretes amb filtre químic adequat en funció dels gasos i/o vapors despresos. Equips semiautònoms de respiració. Equips autònoms de respiració. Protectors auditius. Cascos. Sistemes anti-caigudes. Ulleres i pantalles facials. Calçat de seguretat impermeable, antilliscant i ergonòmic, amb protecció (puntera reforçada) i amb sola anti-perforació. Equips de salvament: arnesos, cordes, armilles salvavides, etc. 20

21 Operador-ra d estacions depuradores d aigües residuals 4. Formació general 4.1. A nivell professional Certificat de Professionalitat d Operador d estacions depuradores d aigües residuals, pertanyent a la família professional de Serveis a la comunitat i personals, a l empara del Reial Decret 330/1997, de 7 de març A nivell de prevenció de riscos laborals Formació sobre els riscos presents en la seva activitat laboral. Formació específica sobre els riscos químics presents. Formació específica sobre els riscos biològics presents. Formació específica sobre els riscos de seguretat presents. Formació sobre la utilització dels diferents Equips de Protecció Individual. Formació sobre procediments per a treballar en espais confinats. Formació general i específica en primers auxilis. Pla d emergència. Procediments de rescat. 21

22 5. Medicina del Treball 5.1. Protocols Mèdics específics Les activitats de vigilància de la salut sobre els treballadors d activitats amb aigües residuals, es realitzen en funció dels riscos que han estat anteriorment descrits de forma detallada, i han de cobrir tots i cadascun dels seus àmbits d actuació, que els són propis i intransferibles. L objectiu és poder actuar eficaçment sobre tots els treballadors, a fi d identificar els problemes de salut i avaluar les intervencions preventives. Àmbit d actuació de la vigilància de la salut 1. Actuació coordinada de les disciplines Disseny preventiu del lloc de treball. Col laboració en la identificació i avaluació del risc. Participació en el pla de prevenció. Formació en temes de salut als treballadors. 2. Vigilància de la salut Individual Anamnesi: Mitjançant enquestes de salut dirigides, prèvies als exàmens de salut. Mitjançant la història clínica mèdico-laboral personal. 22

23 Operador-ra d estacions depuradores d aigües residuals Mèdico-clínica: Mitjançant exàmens de salut de cribatge i diagnòstic preventiu, dissenyats en base als protocols de vigilància sanitària específica dels treballadors que, d acord amb els riscos avaluats, siguin d aplicació (veure apartat corresponent a protocols mèdics aplicables). Mitjançant el control dels indicadors biològics aplicables, segons els riscos avaluats. Col lectiva: Epidemiològica: Indicadors de salut. Investigació de danys. 3. Promoció de la salut laboral Individual: Consell sanitari personal i confidencial. Promoció d immunitzacions preventives: antitetànica, hepatitis A, tifoïdal. Seguiment de casos Col lectiva: Programes sanitaris: a dissenyar segons les necessitats sanitàries de la col lectivitat i atenent a les dades epidemiològiques obtingudes. Assessorament sanitari: col laboració amb les autoritats sanitàries en campanyes de salut generals que puguin influir positivament en la col lectivitat treballadora. 23

24 Atenció d urgència: En els casos que existeixi presència física del metge del treball. Participació en tot cas en el disseny dels plans d emergència i derivació a un centre sanitari. Protocols Mèdics aplicables Partint dels riscos genèrics d exposició en els treballs d operador de depuradora, es considera que els Protocols Mèdics a aplicar són: Protocol osteomuscular: maneig de càrregues, postures forçades i neuropaties per pressió. Protocol de riscos químics: específic als productes manipulats i d exposició, segons indiqui l avaluació de riscos, determinant els BEI específics. Despistatge d alteracions dermatològiques per: Contacte amb substàncies irritants, al lergitzants i/o corrosives. Infeccions bacterianes, psicòtiques o parasitàries. Despistatge d alteracions respiratòries: Vies aèries superiors, com ara rinitis o sinusitis, secundàries a sobreinfeccions i a l exposició a irritants i al lergitzants. Vies aèries inferiors, secundàries a l exposició a microorganismes, irritants i al lergitzants. 24

25 Operador-ra d estacions depuradores d aigües residuals Protocol d exposició a riscos biològics: Els més habituals són: Leptospirosi Tètanus Hepatitis Anquilostomiasi Erisipeles Febre tifoïdal / salmonel la Micosi: candida, aspergillus, epidermofits Legiol lenosi Vibrio Colerae Actinomices Klebsiella Pneumoniae Paràsits: protozous i helmints 25

26 5.2. Agents biològics habituals en aigües residuals Bactèries Klebsiellae pneumoniae Escherichia coli Salmonella spp Shigella spp Vibrio cholerae Mycobacterium tuberculosis Bacillus anthracis Actinomyces Leptospira interrogans Legionella spp Yersinia enterocolitica Pseudomonas aeruginosa Clostridium tetani Clostridium perfringens Clostridium botulinum 26

27 Operador-ra d estacions depuradores d aigües residuals Virus Influenzavirus Enterovirus: Coxsackie A y B Echovirus Poliovirus Virus de la hepatitis A Rotavirus Adenovirus Reovirus Parvovirus Coranovirus Fongs Candida albicans Cryptococcus neoformans Aspergillus spp Trichophyton spp Epidermophyton spp 27

28 Paràsits Protozous Entamoeba histolytica Giardia lamblia Balantidium coli Helmintos Ascaris lumbricoide Ankylostoma duodenale Anguillula intestinalis Toxocara canis Toxocara catis Trichiuris tricgiura Fasciola hepatica Taenia saginata Taenia solium Hymenolepis nana Toxoplasma gondii 28

29 Operador-ra d estacions depuradores d aigües residuals 6. Referències bibliogràfiques REIAL DECRET 330/1997, de 7 de Març, pel qual s estableix el Certificat de Professionalitat de l ocupació d Operador d estacions depuradores d aigües residuals. INSHT Condicions de seguretat en estacions depuradores d aigües residuals urbanes. Col lecció de documents tècnics núm. 1985/32 - Barcelona. INSHT NTP 473: Estacions depuradores d aigües residuals: risc biològic. International Hazard Datasheets on Occupation Wastewater Treatment Plant Operator Published by the HDOEDIT ( ILO/ CIS, 1999) program. Updated by AS. Approved by DG. Last update:

30 Guia de bones pràctiques preventives per a autònoms i PIMES Autor: Departament de Prevenció de Riscos Laborals d Activa Mutua. Nota: La utilització en aquesta guia del masculí singular i plural no té intenció discriminatòria, i es refereix a dones i homes com a col lectiu. Codi de referència de SIG: D /2 Imatges: Ministerio de Educación Licencia Creative Commons Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Unported (Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual)(CC BY-NC-SA 3.0 Atenció i servei permanent Atenció a l usuari: Per a més informació: Queda prohibida la reproducció total o parcial sense prèvia autorització d Activa Mútua 30