EL TEOREMA DE MASLOW Nº2.0. # La necessitat satisfeta no genera cap mena de comportament

Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "EL TEOREMA DE MASLOW Nº2.0. # La necessitat satisfeta no genera cap mena de comportament"

Transcripción

1 EL TEOREMA DE MASLOW Nº2.0 # La necessitat satisfeta no genera cap mena de comportament Nora Aurrekoetxea & Laura Ruiz Ro Caminal Fermín Díez de Ulzurrun Peio Izcue Basail Juan Pablo Ordúñez MawatreS Levi Orta Igor Rezola

2 EL TEOREMA DE MASLOW Nº2.0 #La necesidad satisfecha no genera comportamiento alguno. La GALERIA SICART presenta l exposició -EL TEOREMA DE MASLOW Nº2.0 #La necesidad satisfecha no genera comportamiento alguno., comisariada per MASLOW INDUSTRIES. En ella, els artistes Levi Orta, Fermín Díez de Ulzurrun, MawatreS, Peio Izcue Basail, Nora Aurrekoetxea & Laura Ruiz, Igor Rezola y Ro Caminal, amb el text curatorial de Peio Izcue, revisen el segon estadi de la piràmide de necessitats humanes d'abraham Maslow. La piràmide de Maslow, o jerarquia de les necessitats humanes, és una teoria psicològica proposada per Abraham Maslow en la seva obra Una teoria sobre la motivació humana (en anglès, A Theory of Human Motivation) de Va obtenir una important notorietat, no només en el camp de la psicologia sinó en l'àmbit empresarial del màrqueting o la publicitat. Maslow formula en la seva teoria una jerarquia de necessitats humanes i defensa que conforme es satisfan les necessitats més bàsiques (part inferior de la piràmide), els éssers humans desenvolupen necessitats i desitjos més elevats (part superior de la piràmide). En aquesta exposició els artistes plantegen un "paisatge conceptual" en procés de revisió constant que els posiciona a nivell actiu dins dels seus propis àmbits d'actuació i pel que tots, de manera simptomàtica, assimilen la possibilitat transformadora del art des d'un posicionament emancipador. Per a aquesta exposició els artistes han creat el Nº2 de la sèrie de Fanzines EL TEOREMA DE MASLOW, una publicació que completa a més que complementa l'exposició i que pretén crear un context conceptual en què els artistes desenvolupin un diàleg a un nivell superior del que un comissariat "clàssic" sol oferir Deia el psicòleg Abraham Maslow: la necessitat satisfeta no genera cap mena de comportament, que només les necessitats no satisfetes influeixen en el comportament de les persones per canviar la seva realitat. Moltes vegades aquesta màxima és certa i passa que fins que les necessitats bàsiques no són amenaçades, la població no respon als abusos del poder. Però moltes vegades la realitat s'afanya a contradir aquest principi. Així ocorre per exemple en les factories de Malàisia on es fabriquen els nostres telèfons mòbils i on els treballadors pateixen desmais i atacs d'histèria massius. Alguns antropòlegs atribueixen això a una mena de màgia primitiva en la qual es refugien els empleats de manera inconscient per tractar d'escapar de l'alienació imposada, connectant en certa manera, el primer i l'últim dels estadis de la piràmide de Maslow. Alguns sindicalistes per contra els

3 interpreten, lluny del que es màgic, com atacs de pànic davant la situació de semiesclavitud a la qual estan sotmesos els treballadors. Sigui com sigui, les necessitats fisiològiques satisfetes d'aquests treballadors generen comportaments que a la vegada alteren les pròpies condicions fisiològiques bàsiques, recordant-nos que aquesta escala ordenada de Maslow, amb el seu afany il lustrat d'ordena-ho tot en categories lògiques i successives és moltes vegades una il lusió tan màgica com les dels pobles primitius. En tot cas, el que sí sembla clar és que l'alienació és condició necessària per a la malaltia mental, però que amb ella no n'hi ha prou, que a més és necessari un altre ingredient que és la manca de consciència de la pròpia alienació.(1) És aquí on potser l'art hagi de exercir el seu paper, i on tracta d'aprofundir el treball de Maslow Industries. En proposar una relectura dels dogmes establerts pel poder, i de formular interpretacions alternatives a ella. En aquesta exposició els artistes reinterpreten el mandat occidental de la condemna de la mandra, la felicitat del món de l'espectacle, les diferents cares de la violència, la banalitat del mal i la pròpia lectura del conflicte basc. Davant la contínua propaganda del capitalisme, Maslow Industries proposa aquestes micro accions de crítica i reinterpretació d'alguns dels relats que conformen la nostra cultura. De forma modesta i a petita escala, ja que de tots és sabut el perill que comporten els grans relats. Peio Izcue Basail (1) Michel Foucault, malaltia mental y personalitat Inauguració, dissabte, 16 de gener de 2016, a les 7 de la tarda. 16/01/16 12/03/16

4 COMISSARIS: MASLOW INDUSTRIES Conformat per un grup de comissaris independents el 2015, han produït des d'exposicions per a institucions (Aj. De Pamplona, Govern de Navarra, Embarrat (Lleida)) a projectes de caràcter teòric (Maslow exercises, Industrias Maslow...). La seva estratègia està fonamentada en el caràcter polític-social dels projectes artístics que desenvolupa amb una metodologia pròpia. FANZINE: EL TEOREMA DE MASLOW Nº2.0 # La necessitat satisfeta no genera cap mena de comportament. 2_el_teorema_de_maslow_la_necesi Entrar en aquest enllaç i just a sota del fanzine hi ha el botó de compartir. Fanzine complet:

5 NORA AURREKOETXEA & LAURA RUIZ NORA AURREKOETXEA & LAURA RUIZ S.V.P.P.B. # GOLD Aerosol daurat sobre acetat de polivinil fos. 74 x 38 cm.

6 NORA AURREKOETXEA & LAURA RUIZ S.V.P.P.B. # BLACK Aerosol negre mat sobre acetat de polivinil fos. 3m. x 2m. x 2,10 m. (Mesures variables).

7 NORA AURREKOETXEA & LAURA RUIZ S.V.P.P.B. # JAIA BAI, BORROKA ERE BAI Formigó. 14x11 cm

8 NORA AURREKOETXEA & LAURA RUIZ S.V.P.P.B. # ARCHIVO Collage de imatge d'arxiu b/n. i planta de plàstic sobre vidre i fusta. 93X83 cm.

9 NORA AURREKOETXEA & LAURA RUIZ S.V.P.P.B.# ARCHIVO Collage de imatge d'arxiu b/n. sobre vidre i fusta. 100 X 84 cm.

10 NORA AURREKOETXEA & LAURA RUIZ _ S.V.P.P.B. # EUSKADI TROPIKALA Imatge d'arxiu en color sobre llistó de fusta pintat. 24 x 17 cm.

11 NORA AURREKOETXEA & LAURA RUIZ _ S.V.P.P.B. # REST Llambordes, vidre i pilota de fang. Dimensions variables.

12 NORA AURREKOETXEA & LAURA RUIZ S.V.P.P.B.# BIDE MOZKETA (Bidó per a tall de carretera) Ciment armat. 29 x 22 x 20 cm. _ S.V.P.P.B. _ SI VIS PACEM PARA BELLUM "El vell món es mor, el nou triga a aparèixer, i en aquest clarobscur, sorgeixen els monstres" Antonio Gramsci Si vols pau prepara la guerra tracta de reconfigurar símbols, imaginari col lectiu, motlles de lluita i resistència dins de territoris en conflicte. Partim d'un possible canvi de paradigma històric, Euskal Herria després de l'alto al foc, moment idoni per resignificar i revisar l'imaginari col lectiu heretat i generar nous instituents. Nora Aurrekoetxea, Bilbo, 1989 y Laura Ruiz, Bilbo, Llicenciades en Belles Arte per la Universidad de la UPV/EHU, desenvolupen projectes relacionats amb la construcció d'identitats, la territorialitat, la memòria històrica i l'imaginari col lectiu dins de contextos en conflicte. Treballen juntes com a parella artística des del Nora és membre fundador de la fàbrica de creació OKELA i Laura forma part de la xarxa d'artistes del mateix. Han rebut beques de producció artística com la Beca Daniel Txopitea, i la beca de Producción de Artes Visuales de la Diputación Foral de Bizkaia. Han estat residents en la Fundacion BilbaoArte i properament en YResidency d Atenas. Laura y Nora han participat en vàries exposicions: Malevich-en herria exposició individual a Sanz Enea de Zarauz y col lectivament a GETXOARTE 14 i 15, Saiaketak a la Galería Windsor de Bilbao; Iritziak a Sanz Enea, Zarauz; temblor-dardar a la galeria Arteztu de Donostia i Político poético al Museo de Arte e Historia de Durango. Actualment preparen una exposició individual per la Fundacion BilbaoArte.

13 RO CAMINAL RO CAMINAL Identité vo(i)lée. Fotografia digital. Còpia lambda color, dibond 3 mm., metacrilat 4 mm. siliconat i marc per a dibond. 180x130cm. Ed. de 5.

14 La imatge és directa però la seva lectura i interpretació ens porta a camins més ambigus, traçats des de la controvèrsia. La fusió entre una bandera i un nicab ens provoca una dislocació potent. En un moment en què la construcció de la identitat nacional catalana es debat entre l'escissió i la configuració d'un estat propi, en el qual el conjunt dels estats europeus es debat sobre la necessitat o conveniència de tancar les fronteres a la migració del nord d'àfrica, en què la presència permanent en els mitjans de les atrocitats comeses per l'anomenat Estat Islàmic envaeixen la nostra "pacífica" quotidianitat, trobar-nos davant aquesta imatge que juga i reté una mica de tots aquests mons superposats ens provoca una certa incomoditat. L'ambigüitat que suggereix fa referència al mestissatge social, a la globalització cultural i a la construcció identitària en relació amb el territori, els monopolis sobre les identitats i l'articulació de la ciutadania. Ro Caminal. Barcelona, Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona (UB, 2012). Postgrau en Antropologia Social i Cultural (URV. 2013). Treballa des de la indisciplina, en un espai híbrid que fluctua entre l'art i les ciències socials. Les seves recerques artístiques exploren el món de la "re-presentació" assajant maneres de compartir "el poder de l'enunciació" mitjançant treballs participatius / col laboratius que manifesten un intent constant per trobar, mostrar i compartir amb el públic el "lloc comú" on el seu espai i l'espai de l'altre es troben, situant-se així en aquest espai intersticial, que no només possibilita, sinó que també força a ser "un mateix" i "l'altre" al mateix temps. Ha participat en nombroses exposicions col lectives; Post-it City, Ciutats ocasionals (CCCB), Breathing Time (Mas Esglesies), Biennal de Valls 2103 (Valls), extralocals (Avic), Que podem? (Can Felipa), Polítiques de la Resistència (Sala Fortuny), Temps Invertit (Can Felipa), un Dilema (Arts Santa Mònica), Gran Angular (Fabra i Coats). Transmissions (Tingaldo 2), Translocacions (Arts Santa Mònica). Ha realitzat exposicions individuals a El Levante (Rosario, Argentina), New Zero Art Gallery (Yangon, Myanmar), Artellewa Gallery (Caire, Egypt). Ha estat seleccionada per a diverses residències de projectes d'art social Artellewa, El Levante i New Zero Art Space. Guanyadora del Contextador 2013, del CA Tarragona. Guardonada amb el Premi Ciutat de Valls Biennal Guasch-Corantny.

15 FERMÍN DÍEZ DE ULZURRUN FERMÍN DÍEZ DE ULZURRUN Navarra mola, Lletra A de bronze, 8 x 7,60 x 0,50 cm. i llosa de marbre gravada a mà, 58 x 73 x 2 cm. sostretes del Monumento a los Caídos de Pamplona (mausoleu del colpista Emilio Mola). El neologisme MOLA és utilitzat per l'artista per executar una peça d'un enorme valor simbòlic ja que està vinculat amb la memòria històrica del seu context. L'artista no realitza aquesta acció amb intenció de confrontació sinó com a clau dels processos de transformació produïts en diferents territoris locals en un context de capitalisme total. Fermín Díez De Ulzurrun. (Pamplona, 1971). Format com a dissenyador industrial Postgrau en Direcció de Plantes Industrials per la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha exposat els seus treballs en projectes com Generaciones de Cajamadrid, a galeries com Addaya, al Centro Huarte de Arte Contemporáneo i a la Ciudadela de Pamplona. També ha participat en exposicions com 6 Prácticas Artísticas y Precariedad a OFF LIMITS comissariada per Cabello-Carceller. Va exposara la Galeria Sicart el 2015.

16 PEIO IZCUE BASAIL PEIO IZCUE BASAIL Lionel Andrés Messi Cuccittini, pateix Còpia fotogràfica ink-jet sobre paper Hahnemühle cotó, 37 x 32 cm.

17 PEIO IZCUE BASAIL Neymar da Silva Santos Júnior, pateix Còpia fotogràfica ink-jet sobre paper Hahnemühle cotó, 37 x 32 cm. Aquestes dues imatges formen part del projecte "Cel i Blau". Aquest projecte treballa amb la idea que la imatge només pot ser utilitzada en l'art per narrar el negatiu, el patiment, ja que aquesta ha estat devastada per la societat de consum en la seva part propositiva. En aquest context s'inverteix la imatge de les estrelles del futbol, per convertir-les en una mena de sants sofrents. Sants que són capaços de generar tanta bellesa com patiment en les nostres vides quotidianes. Peio Izcue Basail. Pamplona, De formació essencialment autodidacta, ha completat els seus coneixements a través de diferents tallers amb artistes com JH Engström, Clemente Bernad, Carlos Cánovas o Joan Fontcuberta. Ha exposat el seu treball en diferents exposicions després de ser seleccionat en certàmens com Embarrat, Inmersiones, Premio Máximo Ramos, Emergencias Noain, Galería Cámara Oscura, Getxoarte o Centro Huarte de Arte Contemporáneo.

18 JUAN PABLO ORDUÑEZ, MAWATRES JUAN PABLO ORDUÑEZ, MAWATRES No pasaran, Ciment sobre paper guarro 300 grm. 4 papers de 50x65 cm. (200x65 cm.) A través del llenguatge del monument, diferents poders, successos concrets i personatges s'han presentat i "dignificat" cap a l'altre. La mateixa idea de monument o objecte commemoratiu ha tingut els seus propis canvis segons contextos històrics i geogràfics, a més de les seves diferències. Així i tot, el llenguatge escultòric ha ajudat a construir una mena de síntesi i una mena de cultura general cap a aquest tipus d'objectes. La idea de pedestal de marbre, estàtua de bronze o placa d'acer són elements que ja s hi relacionen. FOS AMB CANONS CAPTURATS A L'ENEMIC A LA GUERRA D'ÀFRICA L'escultura monumental abstracta, malgrat les seves contundents mides o formes, s'ha mantingut en un terreny més proper al que és purament artístic, mentre que el figuratiu, ha estat el llenguatge preferit en la majoria dels casos per al reconeixement públic. El figuratiu i el directe. D'altra banda, s'han construït certes accions des del personal i del públic en relació a aquests objectes, com són les de posar flors en certes dates, pintades vandàliques dels no simpatitzants, discursos amb l'objecte en qüestió de fons... NO PASSARAN Aquest dibuix de ciment, es dedica a construir una mena de monument senzill i / o detall commemoratiu, a l'altura de qualsevol amic de la causa, amb el qual construir un petit homenatge a una reconeixible d'una època concreta. Juan Pablo Orduñez, Mawatres. Madrid, Llicenciat en Belles Arts per la Universidad del País Vasco. Ha realitzat diverses exposicions i projectes específics: Banderas Negras al Espacio Zuloa de Vitoria Gasteiz i No como picante a Ma Studio de Beijing, Xina, entre d'altres. Ha participat en exposicions col lectives al MUSAC de León, Museo Guggenheim de Bilbao. Va exposar a la Galeria Sicart el 2014.

19 LEVI ORTA LEVI ORTA Capital=Cultura, propostes de negoci, legislació cubana, lector i maleta. Acció-Instal lació. Dimensions variables. Peça única + prova d artista. El projecte inverteix la premissa Cultura = Capital instrumentalitzant l'art per incentivar els fluxos del capital en un sector econòmic. Les obertures econòmiques que va realitzar el Govern de Cuba ens fan divagar entre múltiples variants de futur; la cultura no queda exempta. Capital = Cultura, a manera de prova pilot, usa els mecanismes d'una borsa de valors tradicional permetent d'aquesta manera que els negocis privats relacionats amb la cultura rebin finançament i que els espectadors de l'art contemporani es transformin en els seus inversors i accionistes. Levi Orta. Havana, Cuba, Graduat per l Instituto Superior de Arte de La Habana el 2010 i de la Cátedra de Arte Conducta el Ha realitzat exposicions personals a la Galería Miroslav Kraljvi, a la Galería Servando, a la Fundación Ludwig de Cuba i a la Salle Zero. Ha participat en biennals com la de La Habana, la de Pontevedra, la de Liverpool i la del Merco Sur. En els últims anys ha participat en exposicions en diferents països com Alemania, Argentina, Brasil, Canadá, Cuba, Colombia, Estats Units, España, França, Italia, Mèxic, Suissa, UK y Venezuela.

20 IGOR REZOLA IGOR REZOLA Aita semeak, (Pare i fill) Video. Loop. En aquesta última fase del capitalisme, el concepte de treball està vivint uns canvis significatius. Enfront de la idea de la feina que es correspon al model industrial, raó d'alienació i explotació del treballador, però també d'activitat rutinària, duradora i que li proporcionava estabilitat laboral, el treballador s'enfronta ara a un mercat de treball inestable i flexible, autònom i creatiu en certs àmbits, on malgrat els seus discursos i de les seves promeses, no deixa d'amagar noves formes d'explotació i precarietat. Igor Rezola. Itsasondo, Licenciat en Belles Arts per la Universidad del País Vasco. L'any passat va acabar el Máster de Investigación y creación en Arte i actualment está treballant en la seva Tesis Doctoral. Ha participat en diverses exposicions individuals i col lectives com 1443 Ordu a Ma Studio Beijing, 35,5 Ordu a la Casa de Cultura de Zumaia, Suturak al Museo San Telmo de Donostia o Sin paisaje al centre d'art contemporani ACVIC de Vic.