Procediment per comentar una obra arquitectònica
|
|
- Juan Francisco Villanueva
- hace 5 años
- Vistas:
Transcripción
1 1 Procediment per comentar una obra arquitectònica 1. CATALOGACIÓ 1.1. Títol 1.2. Autor (biografia/obres) 1.3. Cronologia 1.4. Escola o país (localització original/actual) 1.5. Estil 2. ANÀLISI FORMAL 2.1. Elements tècnics i estructurals a) Materials: fang (tova, maó), fusta, pedra (marbre, granit), ferro, ciment, metall, vidre, plàstic,... b) Suport: mur (aparell regular isòdom, encoixinat aparell irregular ciclopi, paredat), pilar, contrafort, arcbotants, biga, arc, columna... c) Coberta (tècnica constructiva arquitravada, voltada): llinda, volta de mig punt, d aresta, romana, volta ogival, cúpula, tambor, llanterna, llunetes, sostre pla, a dos aigües, claraboies,... La coberta allindada o arquitravada té forma plana: llinda amb teulada de terrassa i llinda encavallada amb teulada a dues aigües. La coberta voltada consta d elements en formes corbes: l arc (de mig punt, apuntat o ogival, ferradura, 2.2. Elements decoratius Elements exclusivament decoratius tant a l exterior com a l interior (motllures, capitells, escultures, relleus, pintures, vitralls, frescos, mosaics, retaules...) 2.4. Espais interiors a) Tipus de planta: creu llatina, creu grega, basilical, circular, el líptica, flexible... b) Distribució dels espais en planta: Nau central, naus laterals, capellers, creuer, absis, cor Espais exteriors Façana: Organització horitzontal i vertical (cossos, carrers, frontó - semicircular, combinat, trencat, mixtilini-, pilastres, columnes tipus i ordres-, volutes...). Identificació de les parts principals de la façana i relació amb l interior. Volum i espai: Una obra en la que predomina el volum, es a dir, l espai ocupat pels materials tendeix a aclaparar l espectador, és poc útil i té més aviat funcions decoratives o simbòliques. També podríem destacar si hi ha predomini de l espai exterior o interior segons l ús particular o social de l obra. Proporció: Té relació respecte a l escala humana? Monumentalitat, dimensions gegantines amb la voluntat d impactar o bé proporcionat a l abast humà. Simetria: Observem una ordenació simètrica o asimètrica? Com influencien els elements constructius i/o el decoratius? 2.6. Relació amb l entorn Relació de l edifici amb el context on està ubicat (integrat, aïllat, ressaltat, passa desapercebut, ordena l entorn al seu voltant, ocupa un espai preeminent o secundari...).
2 2 3. INTERPRETACIÓ 3.1. Tipus d edifici: Caràcter de l edifici (religiós, civil, públic, privat) 3.2. Encàrrec i recepció: Qui l encarrega i a qui o a què està destinada l obra 3.3. Funció: Finalitat o intenció amb què es va construir l obra (culte religiós, política i administrativa, militar, didàctica, habitatge, comercial, assistencial, recreativa, de comunicacions, cultural, commemorativa, propagandística) 3.4. Símbols i significat: Missatge que promou l autor a través de la seva obra i els recursos utilitzats per transmetre idees, sensacions o valors. 4. CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC 4.1. Situació geogràfica: Relació de l obra en el temps i context històric en que es va realitzar 4.2. Estil artístic i característiques: Situació de l obra dins d un estil determinat 5. MODELS I INFLUÈNCIES 5.1. Antecedents 5.2. Influències 5.3. Relacions amb obres similars de l autor o de l escola 5.4. Diferències amb altres solucions coetànies
3 3 Procediment per comentar una obra escultòrica 1. CATALOGACIÓ: Conjunt d aspectes i dades externes a l obra 1.1. Títol 1.2. Autor (biografia/obres) 1.3. Cronologia 1.4. Escola o país (localització original/actual) 1.5. Estil 2. ANÀLISI FORMAL: 2.1. Elements tècnics a) Materials: fang, fusta, pedra (marbre, granit), ferro, ciment, metall, ivori,... b) Tècniques: cera perduda, encolat, talla, soldadura, modelatge, fosa, encofrat (detallar l acabat i la textura, explicar la tècnica) c) Cromatisme: policromia, daurat, color del material (explicar la tècnica) 2.2. Elements formals: a) Tipus de representació: volum rodó o escultura exempta; relleu (alt, mig, baix). Dempeus, sedent, jacent, orant, tors, retrat, bust, eqüestre, grup. b) Composició - Relleu: perspectiva, distribució de les figures. - Volum rodó: proporció, cànon, ritmes, moviment. Eixos organitzadors: Són les línies imaginàries que dibuixen formes geomètriques que distribueixen les parts o les diverses figures. Fan de línies mestres de l obra amb determinades intensions. Ordre/desordre, repòs/moviment (si hi predomina la línia recta i els angles són tallants aquesta té tendència a l estatisme, si hi predominen les corbes i els angles arrodonits l obra és dinàmica i vol reflectir moviment), simetria/asimetria, verticalitat/horitzontalitat, jerarquització/igualtat,... Proporció: Relació aritmètica entre les parts i el tot de l obra Perspectiva: Disposició de les figures en plànols per donar sensació de profunditat. Ritmes: Consisteix en l anàlisi del moviment. Contrapposto, corba praxiteliana, plecs. Repòs/rigidesa, quietud, frontalitat (transmet sensació de distància, autoritat i inaccessibilitat), moviment (vertiginós, brusc o inestable pot transmetre sensació de crispació, agilitat i passió) i equilibri (quan aquesta aconsegueix un estat a mig camí del moviment i del repòs i transmet sensacions de serenitat, equilibri i racionalitat). c) Llum: Incidència de la llum sobre aquesta i com afecta en la seva observació.
4 4 3. INTERPRETACIÓ 3.1. Tema i iconografia: a) Identificació del gènere escultòric: mitològic, religiós, retrat, històric, abstracte... b) Interpretació del tema representat i dels personatges i elements que hi intervenen Encàrrec i recepció: Qui l encarrega i a qui s adreça l obra 3.3. Funció: a) Finalitat o intenció amb que s ha realitzat l obra (didàctica, religiosa, simbòlica, propagandística, decorativa, recreativa, commemorativa) b) Relació de l escultura amb l espai que l envolta: decoració aplicada a l arquitectura (timpà, fris, columna, capitell, arquivolta,...), element ornamental de l interior d un edifici, element ornamental a l aire lliure com jardins o places, etc Símbols i significat: Missatge que promou l autor a través de la seva obra i els recursos utilitzats per transmetre idees, sensacions o valors Relació amb l entorn arquitectònic i urbanístic 4. CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC 4.1. Situació geogràfica: Relació de l obra en el temps i context històric en que es va realitzar 4.2. Estil artístic i característiques: Situació de l obra dins d un estil determinat 5. MODELS I INFLUÈNCIES 5.1. Antecedents 5.2. Influències 5.3. Relacions amb obres similars de l autor o de l escola 5.4. Diferències amb altres solucions coetànies
5 5 Procediment per comentar una obra pictòrica 1. CATALOGACIÓ: Conjunt d aspectes i dades externes a l obra 1.1. Títol 1.2. Autor (biografia/obres) 1.3. Cronologia 1.4. Escola o país (localització original/actual) 1.5. Estil 1. ANÀLISI FORMAL 2.1. Elements de suport: mur, paret, fusta, tela, paper, pergamí, metall Elements tècnics: tremp, fresc, oli, carbó, encàustica, acrílics, aquarel la, aiguada, mosaic,... (Explicar la tècnica) 2.3. Elements formals: Dibuix i línia a) Dibuix de línies tancades on es remarca especialment i són perfectament visibles les línies dels contorns. Domina el dibuix. Sensacions de rigidesa, duresa i claredat. Dibuix de línies obertes caracteritzades per les pinzellades de color que difuminen tant les línies que al final es perden. Globalitzen els elements de les figures i estimulen més la imaginació de l espectador. b) Línies rectes: les verticals comuniquen força, les horitzontals donen repòs i quietud, ambdues confereixen una certa estabilitat, i les diagonals moviment. Línies corbes: sempre dinamitzen l obra i produeixen sensació de moviment, excepte el cercle que transmet estabilitat Color a) Freds: games blaves, grises, verdes i violetes. Transmeten sensacions racionals, serenes, distants, poc emotives b) Càlids: vermells, taronges i grocs. Són més sensorials, emotius, propers i vitals. c) Complementaris: colors que es troben en posicions oposades del cercle cromàtic. Transmeten sensacions de moviment, agitació. d) Plans: sense matisos i per tant sense profunditat Llum a) Sense llum: colors plans. b) Llum difusa o sfumato: es difuminen les siluetes creant una atmosfera irreal. c) Llum real: es simula una llum natural que il lumina de manera homogènia o procedent d un focus determinat. d) Llum irreal: que no es pot donar a la naturalesa, pròpia de moments il lògics o irreals i que serveix per potenciar una missatge més conceptual o simbòlic. e) El clarobscur: és la utilització de la llum com a productora d ombres molt intenses, contrast entre zones il luminades i fosques. Quan la zona fosca és major que la il luminada es parla de tenebrisme Elements compositius Eixos organitzadors: Són les línies principals que dibuixen formes geomètriques que distribueixen els elements en l espai pictòric: lineal, diagonal, piramidal, circular, en forma d essa. Fan de línies mestres de l obra i suggereixen:
6 6 Ordre/desordre, repòs/moviment, simetria/asimetria, verticalitat/horitzontalitat, jerarquització/igualtat, Distribució espacial: Relació aritmètica entre les parts i el tot de l obra a) Composició simètrica o asimètrica b) Composició tancada (quan tots els elements s adrecen al centre del quadre) o oberta (quan tots els elements fugen del centre teòric. c) Composició superficial (centrada en el primer pla) o profunda (diversos plans de profunditat) Perspectiva a) Perspectiva teològica: els personatges tenen la grandària que els correspon segons la seva importància. b) Perspectiva lineal: formada per l ordenació de les figures seguint línies que conflueixen en un punt de fuga. c) Perspectiva per colors: formada per la gamma i la gradació de colors. d) Perspectiva aèria: és la combinació de la perspectiva per colors i lineal amb difusió de la llum, desdibuixant els objectes del fons per produir una impressió real de distància Ritme: Podem diferenciar un estat en l obra com el repòs (sol transmetre seguretat), el moviment (ajuda a comunicar emocions) i l equilibri (difon serenitat) Imatges: Poden ser figuratives (permeten reconèixer els elements de la realitat) o bé abstractes (formes pures que per si mateixes expressen significats amb poca o nul la referència de la realitat figurativa) 3. INTERPRETACIÓ 3.1. Tema i iconografia: a) Identificació del gènere pictòric: mitològic, religiós, paisatge, natura morta, retrat, històric, quotidià, abstracte... b) Interpretació del tema representat i dels personatges i elements que hi intervenen Encàrrec i recepció: Qui l encarrega i a qui s adreça l obra 3.2. Funció: c) Finalitat o intenció amb que s ha realitzat l obra (didàctica, religiosa, simbòlica, propagandística, decorativa, recreativa, commemorativa, denúncia) d) Relació de la pintura amb l espai on es vincula: decoració aplicada a l arquitectura Símbols i significat: Missatge que promou l autor a través de la seva obra i els recursos utilitzats per transmetre idees, sensacions o valors. 4. CONTEXT HISTÒRIC I ARTÍSTIC 4.1. Situació geogràfica: Relació de l obra en el temps i context històric en que es va realitzar 4.2. Estil artístic i característiques: Situació de l obra dins d un estil determinat 5. MODELS I INFLUÈNCIES 5.1. Antecedents 5.2. Influències 5.3. Relacions amb obres similars de l autor o de l escola 5.4. Diferències amb altres solucions coetànies
MODEL FITXES ANÀLISI D OBRES D ART MUR PILAR COLUMNA ENTAULAMENT ENTEIXINAT ARC VOLTA CÚPULA LÍNIES
MODEL FITXES ANÀLISI D OBRES D ART 1. ARQUITECTURA DADES FONAMENTALS TÍTOL AUTOR SEGLE PERÍODE/ESTIL ARTÍSTIC TIPUS I FUNCIÓ PÚBLIC/PRIVAT ELEMENTS MATERIALS I FORMALS UBICACIÓ MATERIAL I TÈCNICA SISTEMA
Más detallesfitxa 01 elements tècnics, materials i tipologies: ARQUITECTURA
Elements tècnics elements de suport murs fitxa 01 elements tècnics, materials i tipologies: ARQUITECTURA massissos aparells diversos obertures portes pilars columnes finestres elements sostinguts sistema
Más detallesExercicis. Segles XVIII XIX - XX
Exercicis Segles XVIII XIX - XX Carmen 12/02/2015 1.- Goya: - Context històric de la seva obra - Explica les diferents etapes de la seva obra: temes, aspectes tècnics... 2.- Realitza un quadre comparatiu
Más detallesACTIVITAT(2:(ÀLISI(FROMAL(D UNA(ESCULTURA(
HISTÒRIADEL ART:EsculturaActivitat2_Anàlisiformaldeescultures2nBATX ACTIVITAT2:ÀLISIFROMALD UNAESCULTURA 1_ELPROFETAGargallo' ' 2.TÈCNICA 1.DESCRIPCIÓ L obraqueanalitzaremacontinuacióésunaesculturaexemptade
Más detallesEd. Visual i plàstica. DOSSIER d estiu recuperació de 1r ESO
Ed. Visual i plàstica DOSSIER d estiu recuperació de 1r ESO estiu 20 nom i cognom: http://blocs.xtec.cat/zonavip/ o entrant per lla web de l institut, per sota el calendari TEMA 1: LA PERCEPCIÓ Veure
Más detallesE D U C A C I Ó V I S U A L I P L À S T I C A 1 r E S O LA LLUM I EL COLOR UNITAT 5
UNITAT 5 LA LLUM I EL COLOR 1 1. LA LLUM Il luminació Clarobscur 2. EL COLOR Colors llum Colors pigment Fisiologia Cultura Colors complementaris Temperatura Gamma cromàtica 2 1. LA LLUM 3 1. LA LLUM Gràcies
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d Accés a la Universitat. Curs 2010-2011 Història de l art Sèrie 1 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d Accés a la Universitat. Curs 2010-2011 Història de l art Sèrie 2 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2011-2012 Història de l art Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2009-2010 Història de l art Sèrie 1 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesL estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII.
L ART ROMÀNIC UD 2 I UD 3 L ART ROMÀNIC I L ART GÒTIC 1 L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. Les esglèsies romàniques
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2011-2012 Història de l art Sèrie 3 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesESQUEMA COMENTARI D OBRES D ART
ESQUEMA COMENTARI D OBRES D ART CARMEN BARRERO COMENTARI D OBRES ARQUITECTÒNIQUES Documentació general Iden tificació: Context Històric Autor Nom, Autor. Breu ressenya Data de r ealització ; Ubic ació.
Más detallesGuions per comentar obres d art
Història de l art Guions per comentar obres d art Tots han de constar de les següents parts: a)documentació general de l obra, amb la catalogació i l anàlisi material. b) Anàlisi formal (descripció d allò
Más detallesACTIVITATS DE RECUPERACIÓ VISUAL I PLÀSTICA. 2n ESO
COL LEGI SANT FERRAN ACTIVITATS DE RECUPERACIÓ VISUAL I PLÀSTICA 2n ESO Nom... Curs... Professor... LLENGUATGE VISUAL Fitxa 6 La imatge expressiva: ús de la línia (II) Completa aquest dibuix amb línies
Más detallesACTIVITAT 2: ANÀLISI DELS ELEMENTS FORMALS D'UNA PINTURA
ACTIVITAT 2: ANÀLISI DELS ELEMENTS FORMALS D'UNA PINTURA ANÀLISIS OBRA PICTÒRICA 1: Jaques Louis David: El jurament dels Horacis (1784-1785) ANÀLISIS OBRA PICTÒRICA 2: Jackson Pollock: Número 1 (1948)
Más detallesDibuix Tècnic. Sistemes de representació
Dibuix Tècnic Sistemes de representació El dibuix és una ferramenta que ens ajuda a representar la realitat. plànol esbós realitat Representar la realitat mitjançant dibuixos Dibuixos en 2D Dibuixos en
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d Accés a la Universitat. Curs 2012-2013 Història de l art Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesVisual i Plàstica Dossier de recuperació curs r d'eso
Visual i Plàstica Dossier de recuperació curs 2011-2012 3r d'eso 1 EL COLOR Colors primaris, secundaris i terciaris 1. El cercle cromàtic Situa en aquest cercle cromàtic els 3 colors primaris, els 3 colors
Más detallesLa llum ens permet distingir els objectes, la seva forma i l'espai que ocupen.
LLUM I La llum ens permet distingir els objectes, la seva forma i l'espai que ocupen. Les ombres, que són absència parcial o total de llum, ens mostren el relleu de les figures, les textures, la profunditat
Más detalles5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?
L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar
Más detallesÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6
LA MATÈRIA ÍNDEX LA MATÈRIA... 2 MASSA I VOLUM DE SÒLIDS I LÍQUIDS... 4 LES SUBSTÀNCIES I LA MATÈRIA... 5 ELS ESTATS DE LES SUBSTÀNCIES... 6 LES PROPIETATS DELS MATERIALS... 10 MESCLES I DISSOLUCIONS...
Más detallesManual d identitat corporativa
Manual d identitat corporativa 1 1.1 NORMES DEL SISTEMA UNIVERSAL D IDENTIFICACIÓ VISUAL El símbol 1.2 El logotip 1.3 Unitat d identificació 1.4 Variants normalitzades 1.5 Colors corporatius 1.6 Criteris
Más detallesTEMA 7: Estadística 7.1 CONCEPTES BÀSICS
TEMA 7: Estadística 7.1 CONCEPTES BÀSICS La Estadística tracta del record, ordenació y classificació de les dades obtingudes per les observacions, per poder fer comparacions i treure n conclusions Un estudi
Más detallesTEMA 2 LA PERCEPCIÓ VISUAL
TEMA 2 LA PERCEPCIÓ VISUAL VISTA quelcom essencial per a poder entendre què és una imatge. LES IMATGES -FUNCIÓ INFORMATIVA -AJUDEN A ENTENDRE L ESPAI -APORTEN DADES SOBRE L ENTORN NIVELLS DE PERCEPCIÓ
Más detallesTesi que presenta Cristina Sanjust i Latorre, per optar al títol de doctora en Història de l Art
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES DEPARTAMENT D ART L obra del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes des de la seva fundació fins al segle XVI. Un monestir reial per
Más detallesLa representació de la Terra
La representació de la Terra Antigament, la realització de mapes era lenta i difícil, perquè es dibuixaven a partir d observacions sobre el terreny. Actualment, els mapes es fan a partir de fotografies
Más detallesDIBUIX TÈCNICT UNITAT 2: 1r ESO. Josep Lluis Serrano Set 2011
UNITAT 2: 1r ESO 1, Dibuix Tècnic: Característiques 2. Estris de dibuix 3. Paper 4. Croquis i plànols 5. Traçat de paralleles i perpendiculars 6. Caixetins 7. Pautes per fer dibuixos tècnics 1. El Dibuix
Más detallesLa Catedral de Girona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
La Catedral de Girona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la
Más detalles1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU
1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU La narració és el relat d uns fets, reals o ficticis, que es refereixen a un protagonista (personatge principal) i a uns personatges
Más detallesGEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ 1.2. CLASSIFICACIÓ
GEOMETRIA PLANA 1. ELS ANGLES 1.1. DEFINICIÓ Representem un punt A en un pla i tracem dues semirectes amb origen en aquest punt. El punt A serà el vèrtex de l angle i cada semirecta serà el costat. 1..
Más detallesSÈRIE 3 PAAU LOGSE JUNY 1998 DIBUIX ARTÍSTIC OPCIÓ A. Ceci n'est pas une pipe
SÈRIE 3 PAAU LOGSE JUNY 1998 DIBUIX ARTÍSTIC PAUTES DE CORRECCIÓ OPCIÓ A Ceci n'est pas une pipe Exercici 1 En aquest exercici l'examinand/a haurà de demostrar les seves capacitats d'observació, comparació
Más detallesPROVA D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I DELS ENSENYAMENTS D ESPORTS 2007 S2_28_1 DADES DE LA PERSONA ASPIRANT
PROVA D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I DELS ENSENYAMENTS D ESPORTS 2007 H I S T Ò R I A D E L A R T S È R I E 2 S2_28_1 DADES DE LA PERSONA ASPIRANT QUALIFICACIÓ COGNOMS
Más detallesHi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants.
EXPERIÈNCIES AMB IMANTS Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants. Els imants naturals, anomenats pedres imant o calamites, es coneixen des de fa uns 2500 anys i es troben
Más detallesSANT PAU RECINTE MODERNISTA SERVEI EDUCATIU GUIA DOCENT BATXILLERAT
SANT PAU RECINTE MODERNISTA SERVEI EDUCATIU GUIA DOCENT BATXILLERAT SANT PAU RECINTE MODERNISTA SERVEI EDUCATIU GUIA DOCENT BATXILLERAT 1 1. COMPETÈNCIES I OBJECTIUS TREBALLATS 2. LA HISTÒRIA DE BARCELONA
Más detallesUNITAT TIPUS DE DIAPOSITIVES PER A DISPOSAR INFORMACIÓ
UNITAT TIPUS DE DIAPOSITIVES PER A DISPOSAR INFORMACIÓ 5 Diapositiva amb taula Les diapositives d objectes permeten inserir una taula dins la presentació. S entén per taula una quadrícula que es compon
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d Accés a la Universitat. Curs 2012-2013 Història de l art Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesVISUAL I PLÀSTICA 4t ESO
Tècniques Artístiques Tradicionals Dibuix artístic Carbonet: obtingut de la fusta cremada, és un material que es disgrega molt facilment i no té gaire adherència. Necessita d un fixador per romandre sobre
Más detallesTEMPLE D ATENA NIKÉ A L ACRÒPOLIS D ATENES
TEMPLE D ATENA NIKÉ A L ACRÒPOLIS D ATENES Títol: Atena Àptera o Atena Niké Autor: Cal lícrates Cronologia: 421 ac (projecte de l any 449 ac) Tipologia: temple Materials. Marbre del Pentèlic Dimensions:
Más detalles- ESTRUCTURES - Les estructures es dividixen en dos grans grups: Les estructures naturals. Les estructures artificials.
PRIMER D E.S.O. ESFORÇOS I ESTRUCTURES TECNOLOGIA IES SOLLANA - ESTRUCTURES - Què és un estructura? Definició És un conjunt d elements que: És estable. Suporta el seu propi pes. És resistent als esforços
Más detallesAjuntament de Llucmajor
LLC_1037 C Constitució, 19 6144 04 LLC_1038 C Constitució, 21 6144 03 LLC_0303 Constitució, 23 06144 02 LOCALITZACIÓ TOPOGRAFICA MTB LONGITU LATITU L CARACTERISTIQUES Segle XX Contemporani Bo Casal de
Más detallesEL CRIT!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Albert!Gomez!Subarroca! 2n!BATX! Història!de!l art! EASD!ONDARA! Curs!2015!!2016!
EL CRIT EDVARD MUNCH AlbertGomezSubarroca 2nBATX Històriadel art EASDONDARA Curs2015 2016 HISTÒRIADEL ART:treballfinaldepinturaAlbertGomezSubarroca2nBATXEASDONDARA Elarteeselcorazóndelasangre 1 HISTÒRIADEL
Más detalles1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 5.Què en sabem dels colors dels objectes?
1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 2.Quines són les propietats de la llum? 3.Què són els miralls i les lents? 4.Què és la llum blanca? 5.Què en sabem dels colors
Más detallesPujada Sant Feliu, 8 A Illa 221 1/2
Pujada Sant Feliu, 8 A Illa 221 1/2 LOCALITZACIÓ Illa 221 Codi INE 17004 Adreça Pujada Sant Feliu núm 8A FAÇANA - SITUACIÓ DADES CADASTRALS Referencia cadastral 5585109 Codi edifici 5979 DADES GENERALS
Más detallesSanta Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
Santa Maria del Pi Barcelona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements
Más detallesTesi que presenta Cristina Sanjust i Latorre, per optar al títol de doctora en Història de l Art
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES DEPARTAMENT D ART L obra del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes des de la seva fundació fins al segle XVI. Un monestir reial per
Más detallesEl Modernisme va rebre a cada país un nom
Modernisme a Europa El Modernisme va rebre a cada país un nom diferent, el Jugendstil a Alemanya, Floreal i Liberty a Italia, Secesió a Austria però se l identifica generalment amb el nom que va rebre
Más detallesProves d Accés per a Majors de 25 i 45 anys Pruebas de Acceso para mayores de 25 y 45 años
OBSERVACIONS: l alumnat ha de triar la proposta A, B o C i contestar les preguntes corresponents. OBSERVACIONES: el alumnado debe elegir la propuesta A, B o C y contestar las preguntas correspondientes.
Más detalles_HISTÒRIA!DE!L ART:!PANTEÓ!D AGRIPA!
_HISTÒRIADEL ART:PANTEÓD AGRIPA TREBALLFINALARQUITECTURA AlbertGomezSubarroca 2ndeBATX Històriadel Art EASDONDARA Curs2015D2016 AlbertGomezSubarrocaEASDONDARA2015D2016 1 H.ART:PANTEÓ ÍNDEX 1. CATALOGACIÓ...2
Más detallesTema 8: Les forces i les màquines
En aquest tema aprendràs que des de l antiguitat els éssers humans han inventat instruments per facilitar les feines i estalviar-se esforços. Aquests estris que ens ajuden a alleujar i simplicar una feina
Más detallesCONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 10 (deu) PLÀNOLS I MAPES Nom i cognoms. 4t curs ORIENTAR-SE A L ESPAI La posició d una persona d un objecte pot variar i s estableix a partir d un punt
Más detallesANÁLISIS DE OBRAS DE ARTE. Esquema general para cualquier tipo de obra. formales, otros caracteres significativos.
ANÁLISIS DE OBRAS DE ARTE Análisis Es la descripción de cada uno de los elementos que presenta una obra de arte y la función que desempeñan mediante el uso de una terminología específica. Según la naturaleza
Más detallesVostre llibre Tema 10. La llum (pàg )
Tema 9. La llum Vostre llibre Tema 10. La llum (pàg. 226-255) ÍNDEX 9.1. Què és una ona? 9.2. Tipus d ones 9.3. Magnituds característiques de les ones 9.4. La llum visible o llum blanca 9.5. Espectre electromagnètic
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2007-2008 Dibuix artístic Sèrie 2 Resoleu UNA de les dues opcions de l exercici 1 i TOT l exercici 2. Exercici 1 [2 punts] OPCIÓ A Figura humana i natura Feu una anàlisi
Más detallesImatge digital 4t d ESO
Imatge digital 4t d ESO Introducció Una imatge digital és una representació bidimensional d una imatge utilitzant bits (uns i zeros). Hi ha dos tipus d imatges digitals: o Imatges de mapa de bits o Imatges
Más detalles1. Posa, al lloc corresponent del dibuix, indicant-les si cal amb una fletxa, les lletres corresponents als següents noms:
TALLER + VISITA GUIADA Tècnica de la imatge ESO i Batxillerat Hem utilitzat, a l espai 1, càmeres fosques. Mirarem de reflectir en aquest full el que hem entès de la seva estructura i del seu funcionament.
Más detallesMissatge en prosa destinat a un o diversos receptors a través s d un d
LA NARRACIÓ DEFINICIÓ Missatge en prosa destinat a un o diversos receptors a través s d un d codi literari i que l emissor situa en un context fictici. Cal diferenciar entre HISTÒRIA i DISCURS Història
Más detallesCom és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4
F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del
Más detallesSector circular i Segment circular.
Tema: poligons, circumferència i cercle Activitats de consolidació Pàgina 1 de 8 1. Explica quines són les semblances i diferències entre: Línia poligonal i polígon. Circumferència i cercle. Sector circular
Más detallesEDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA
EDUCACIÓ VIÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA INFORMACIÓ PER AL MESTRE El concepte d educació viària va molt més enllà de saber conduir un vehicle a partir dels catorze o dels divuit anys.
Más detallesACTIVITAT 8: ESCOLA DE CHICAGO I MODERNISME
ACTIVITAT 8: ESCOLA DE CHICAGO I MODERNISME 1. Caracteritza els dos moviments arquitectònics: on sorgeixen, perquè, quines característiques generals presenten aquestes construccions i quins materials s
Más detallesL Artista, escola d art, està dedicada
El Centre de l Artista, fundat l any 1988, està situat en el barri de Gràcia de Barcelona. Es un espai de formació, creació, recerca personal i restitució del benestar a través de tres àrees d acció: Art,
Más detallesSÈRIE 3 PAU. Curs DIBUIX TÈCNIC
SÈRIE 3 PAU. Curs 2003-2004 DIBUIX TÈCNIC L examen consta de la realització de tres dibuixos: el dibuix 1, una de les dues opcions del dibuix 2 i una de les dues opcions del dibuix 3. Escolliu entre l
Más detallesTURISME FAMILIAR NORMATIVA GRÀFICA
TURISME FAMILIAR NORMATIVA GRÀFICA Índex Presentació Marca 1 Color 2 Tipografia 4 Mides, proporcions 5 Idiomes 6 Convivència amb Marca Catalunya 7 Aplicacions 9 Presentació Aquest manual presenta tot un
Más detallesCicle Inicial Nivells 1r. i 2n. Suports
Cicle Inicial Nivells 1r. i 2n. Dibuix Tipus Dibuix Tècniques - Materials: Temporització i avaluació Elements : punt, traç, línia, Taca. Memòria i retentiva Imaginació. Dibuix tècnic Observació Grafisme
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves d Accés a la Universitat. Curs 2012-2013 Història de l art Sèrie 1 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 1. Resumiu o esquematitzeu el procediment que s ha de seguir per a
Más detallesACTIVITAT 2: ANALISIS SEMIÒTIC
ACTIVITAT 2: ANALISIS SEMIÒTIC Denotació -El fons és d un color entre taronja i rosat. Al centre hi podem veure dues mans pintades de gris com si fossin elefants i amb uns colors cridaners com si aquests
Más detalleshttps://carlesjimenez.com/ Valorar és preguntar-se: Perquè m agrada? Què ha fet el pintor? Com ho ha fet? Quines sensacions i emocions em produeix? Valor estètic Valor cultural Valor històric Valor
Más detallesMANUAL BÀSIC D IDENTITAT CORPORATIVA de L AJUNTAMENT DE RIUDOMS
MANUAL BÀSIC D IDENTITAT CORPORATIVA de L AJUNTAMENT DE RIUDOMS Aquest manual reuneix les eines bàsiques per a la correcta aplicació gràfica del logotip de l Ajuntament de Riudoms. Ha estat ideat pensant
Más detallesATENA LECTURES DE FILOSOFIA
ATENA LECTURES DE FILOSOFIA PLATÓ R. DESCARTES D. HUME J. S MILL F. NIETZSCHE 1. Lectura 2. Buidatge idees principals de cada apartat. 3. Escollir fragment (5-10 línies) i fer anàlisi. Idees principals
Más detallesGuia per a la construcció de webs de la Generalitat amb estil gencat responsiu
Guia per a la construcció de webs de la Generalitat amb estil gencat responsiu 4. Distribuïdores Versió beta Barcelona, agost de 2015 DISTRIBUÏDORES 1. QUÈ SÓN... 3 2. COM ES MOSTREN... 4 3. ELEMENTS...
Más detallesPerquè Teoria de Sistemes
Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-
Más detallesAquesta eina es treballa des de la banda de pestanyes Inserció, dins la barra d eines Il lustracions.
UNITAT ART AMB WORD 4 SmartArt Els gràfics SmartArt són elements gràfics que permeten comunicar informació visualment de forma molt clara. Inclouen diferents tipus de diagrames de processos, organigrames,
Más detallesINTRODUCCIÓ. La seva utilitat i importància
1 INTRODUCCIÓ Els senyals de trànsit La seva utilitat i importància Segurament hauràs observat que hi ha una pila de senyals viaris diferents. Tots tenen un significat important per a la nostra seguretat.
Más detallesTREBALL D'ANÀLISI D'UNA ESCULTURA DE CHILLIDA, OTEIZA O HENRY MOORE.
Escull l'obra d'un dels artistes proposats al final del document i analitza-la usant la taula que hi ha a les pàgines següents. Trobaràs aquest document a la Carpeta de materials dels professors. Llegeix
Más detallesDIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA
DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que
Más detallesCONSTRUCCIÓ DE LA MAQUETA D UNA CASA
CONSTRUCCIÓ DE LA MAQUETA D UNA CASA PROJECTE DE ER D E.S.O. CURS - DEPARTAMENT DE TECNOLOGIA I.E.S. CAN MAS RIPOLLET. Et proposem que construeixis la maqueta d un habitatge. La maqueta de la casa estarà
Más detallesACTIVITATS SOBRE LA LLUM I EL SO
ACTIVITATS SOBRE LA LLUM I EL SO Activitat 1: Visiona "El Meravellós món del color" i respon: a) Existeix el color? b) Per què es veuen els objectes d un color determinat, per exemple, roig o groc? c)
Más detallesRONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS)
RONDO 3 X 1 AMB RECOLZAMENT (4 JUGADORS) Es forma un quadre on es juga un 3 x 1. Els posseïdors de la pilota tenen un espai cadascú i poden jugar a 2 tocs. El jugador que té pilota sempre ha de tenir el
Más detallesEL MÓN DEL TREBALL Anàlisi connotativa d una imatge
EL MÓN DEL TREBALL Anàlisi connotativa d una imatge Aquesta imatge pot tenir drets reservats Personal de la fàbrica de cera Domingo Mata. [1910 1915] Autor: Brangulí ANC1 42 N 6955. Codi doc. ANC@ula:3120
Más detallesAra Matemàtiques Saber-ne més per ensenyar-les millor
Ara Matemàtiques Saber-ne més per ensenyar-les millor Sessió 4 Patrons i relacions Sessió 4 Tana Serra i Carme Burgués Barcelona Tardor 2017 Animació de Julien Dovier 1.Patró de repetició 1. Recerca de
Más detallesUD 3. Orientació en l espai i el temps
UD 3. Orientació en l espai i el temps Àrea: psicomotricitat Curs: educació infantil Nº Sessions: 4 Objectius: - Orientar-se en l espai i mostrar nocions del temps. - Respectar les normes. - Adquirir l
Más detallesEL TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COPMUNICATIVA A L INSTITUT DE BADIA DEL VALLÈS. Organització i grup impulsor. Charo Tomàs Núria Gres
EL TREBALL DE LA COMPETÈNCIA COPMUNICATIVA A L INSTITUT DE BADIA DEL VALLÈS Organització i grup impulsor Charo Tomàs Núria Gres Dos plans complementaris PLA ESTRATÈGIC 2005-10 PROJECTE DE QUALITAT I MILLORA
Más detallesDistricte universitari de Catalunya
Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Organització de les Proves d Accés a la Universitat PAU. Curs 2005-2006 Dibuix artístic sèrie 1 Resoleu una de les dues opcions de l exercici
Más detallesSÈRIE 4 PAU. Curs DIBUIX TÈCNIC
SÈRIE 4 PAU. Curs 2004-2005 DIBUIX TÈCNIC L examen consta de la realització de tres dibuixos: el dibuix 1, una de les dues opcions del dibuix 2 i una de les dues opcions del dibuix 3. Escolliu entre l
Más detallesTasca 2.- LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA. ELS PLANISFERIS
TEMA 1.- EL PLANETA TERRA Tasca 2.- LA REPRESENTACIÓ DE LA TERRA. ELS PLANISFERIS 1.- TIPUS DE PLANISFERIS Els planisferis o mapamundis són un tipus de mapes que representen el globus terraqui sobre una
Más detallesUNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA
UNITAT 1: L ESTUDI DE LA TERRA 1. La Geologia 2. L estructura interna de la Terra 3. L estructura dinàmica de la Terra 4. La química de la Terra 5. Mètodes d estudi 1. LA GEOLOGIA 2. L ESTRUCTURA INTERNA
Más detallesLA LLUM. TEORIA I EXERCICIS (3)
Nom: ACTIVITAT 37 LA LLUM. TEORIA I EXERCICIS (3) Data: 1. QUINS COSSOS EMETEN LLUM? La llum és emesa per cossos molt calents, com el Sol, el filament d'una bombeta o els gasos calents d'una flama. També
Más detallesProves d accés a la universitat Dibuix tècnic Sèrie 1 Indiqueu les opcions triades: Convocatòria 2017
Proves d accés a la universitat Dibuix tècnic Sèrie 1 Indiqueu les opcions triades: Exercici 1: Opció A Exercici 2: Opció A Exercici 3: Opció A Opció B Opció B Opció B Qualificació 1 Exercicis 2 3 Suma
Más detalles4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)
D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit
Más detallesMagatzems Carson, Pirie i Scott. Louis Suillivan Escola de Chicago. Tipologia civil. Materials: formigó, ferro, i vidre.
Magatzems Carson, Pirie i Scott. Louis Suillivan 1899-1901 Escola de Chicago. Tipologia civil. Materials: formigó, ferro, i vidre. Chicago (EUA) Sullivan és considerat per molts el pare dels gratacels
Más detallesMòduls que es convaliden entre cicles formatius d arts plàstiques i disseny (regulació LOGSE)
entre cicles formatius d arts plàstiques i disseny A. Mòdul de formació i orientació laboral La superació del mòdul de formació i orientació laboral en un cicle formatiu d arts plàstiques i disseny comporta
Más detallesGUIÓN DE ANALISIS DE UNA OBRA DE ARQUITECTURA
GUIÓN DE ANALISIS DE UNA OBRA DE ARQUITECTURA 1. Identificación de la lámina comentada * Fotografía * Planta: Central [] Tipo: Longitudinal [] 2. Materiales * Piedra [] Tipo: * Madera [] * Barro [] * Hierro
Más detallesCatalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu.
Catalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu. Un projecte d Antoni Abad produït per l Institut Ramon Llull per a la 57a edició de La Biennale di Venezia. Accessible per a les
Más detalles1.- El Noucentisme és un moviment cultural que es dóna en un període molt concret. Per què rep aquest nom?
L ARQUITECTURA DE RAFAEL MASÓ 1 1. EL NOUCENTISME 1.- El Noucentisme és un moviment cultural que es dóna en un període molt concret. Per què rep aquest nom? 2.- L'obra La nacionalitat catalana, presenta
Más detalles