dossier de premsa 2009 Organitzadors nacionals:

Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "dossier de premsa 2009 Organitzadors nacionals:"

Transcripción

1 dossier de premsa 2009 Organitzadors nacionals: coordina participen 9-10, 16-17, de maig

2 1 índex presentació de la festa del comerç just i la banca ètica què és la festa del comerç just i la banca ètica anys de festa... 3 gran espectacle i batucada multitudinària... 3 pregó de la festa... 4 el comerç just què és... 5 el comerç just a Catalunya... 5 un comerç internacional injust... 6 la banca ètica què és... 7 per què cal una banca ètica... 8 una mirada crítica a la crisi... 9 activitats previstes celebració dels 10 anys de festa... 9 persones convidades agenda a Barcelona agenda a Catalunya organitzadors contactes... 18

3 presentació què és la festa del comerç just i la banca ètica La Festa del Comerç Just i la Banca Ètica és una activitat lúdica i educativa que té lloc un cop l any a un bon nombre de poblacions de Catalunya, en aquesta ocasió seran 85 municipis els que la celebraran. La Festa vol potenciar el coneixement dels valors i les propostes del Comerç Just i les finances ètiques entre la població catalana, com un model de consum més responsable. I ho fa mitjançant accions de caràcter festiu i divulgatiu. Durant la festa es pot gaudir d'exposicions, espais de degustació de productes, actuacions infantils i musicals, contacontes, jocs, etc. La Festa del Comerç Just se celebra d'ençà l'any 2000 a la ciutat de Barcelona, però l èxit de convocatòria, any rere any, ha fet possible estendre la Festa a tota la població catalana, organitzant-la a més ciutats i municipis d'arreu de Catalunya. La coordinació nacional de la Festa va a càrrec de SETEM, amb la participació d Alternativa 3, FETS-Finançament Ètic i Solidari, Intermón Oxfam i la Xarxa de Consum Solidari. Aquest any 2009, hi participen 85 poblacions: 2 GIRONA Banyoles L'Escala Girona Lloret Palafrugell Palamós Quart Sant Feliu de Guíxols Sant Joan de les Abadesses Santa Coloma de Farners CATALUNYA CENTRAL Avinyó Calders Casserres Castellcir Castellterçol Centelles Manlleu Manresa Moià Navarcles Puig-Reig Sant Joan De Vilatorrada Sant Vicenç De Castellet Solsona Súria Tona Vic METROPOLITANA Arenys De Mar Arenys De Munt Badalona Calella Castellbisbal Castelldefels Esplugues El Masnou Mataró Molins De Rei El Prat De Llobregat Rubí Sabadell Sant Adrià De Besòs Sant Boi Sant Cugat Sant Iscle Sant Quirze Santa Coloma De Gramanet Santa Perpètua De Mogoda Sitges Teià Terrassa Vilafranca del Penedès Vilanova i la Geltrú LLEIDA Àger Alcarràs Alguaire Almenar Balaguer Castellserà Cervera Corbins Fulleda Guissona Lleida Mollerussa Tàrrega Torrebesses TARRAGONA Alcover Alió Amposta Cabra del camp Calafell platja Cambrils Cunit El Perelló Reus Salou La Selva Del Camp Tarragona Vallmoll Valls El Vendrell Vila-Rodona BARCELONA Ciutat Vella Eixample - Sant Antoni Gràcia Sant Andreu Sarrià Com a novetat, aquest any la Festa a Barcelona s apropa als barris i les activitats es duran a terme als barris de Ciutat Vella, Eixample - Sant Antoni, Gràcia, Sant Andreu i Sarrià. Algunes xifres de l any 2008 >>> persones visitants >>> Més de persones voluntàries. >>> 85 municipis >>> Més de 200 entitats organitzadores >>> 180 aparicions a 135 mitjans >>> suplements d'el Periódico encartats i distribuïts a mà.

4 3 La Festa del Comerç Just i la Banca Ètica compleix deu anys El 17 de maig de l any 2000 va fer escala al port de Barcelona el vaixell Estel en la seva travessia pel Mediterrani d un mes de durada. Venia de Nàpols, Gènova i Savona i després de passar uns dies a Barcelona va fer rumb a Tarragona per acabar el seu periple a Lisboa. L objectiu d aquell viatge era apropar el Comerç Just als ciutadans i ciutadanes allà on escalava. Qui pujava a bord d aquell veler podia degustar productes de Comerç Just i escoltar, de primera mà, les propostes sobre aquest moviment de persones involucrades en construir una alternativa al comerç internacional. D aquell viatge fa deu anys. Ha plogut molt des d aleshores i a dia d avui podem dir que el Comerç Just és més que un comerç diferent, ja que ha aconseguit crear xarxes de lluita a favor de la millora de les relacions comercials basades en les desigualtats del lliure mercat. Aquell inici ens ha portat a deu anys d activitats per acostar el Comerç Just a la ciutadania, i més tard també les propostes de la Banca Ètica, a nens, joves, adults i gent gran amb jocs, degustació, exposicions, actuacions de música i de teatre. Any rere any s han anat adherint municipis a la festa fins arribar a l edició d enguany amb 85 d arreu de Catalunya. Gran espectacle i batucada multitudinària per celebrar els deu anys de Festa Cinquanta països i 500 ciutats de tot el món celebraran el dissabte 9 de maig el Dia Internacional del Comerç Just, que enguany està dedicat a la construcció de la pau a través del desenvolupament d un comerç equitatiu. Durant aquest dia hi haurà a tot el món diverses activitats -esmorzars amb productes de comerç just, xerrades, fires, actuacions, jocs, entre d altres- amb l objectiu de donar a conèixer i promoure aquest comerç alternatiu i crear consciència social. A Espanya hi participen nombroses ciutats amb activitats programades per organitzacions socials que treballen en la difusió i promoció del Comerç Just. A Catalunya participen 85 municipis. Mig món, doncs, estarà de festa en un afany de transmetre i saber més del Comerç Just i del per què és necessari. A Catalunya també explicarem les propostes de la Banca Ètica i oferirem alternatives per aquells ciutadans i ciutadanes que vulguin passar a l acció. Aquest any es farà una acció comuna a totes les festes del món: Milers de tambors sonaran arreu tot picant per un Comerç Just i una Banca Ètica. A Catalunya, els 85 municipis s uneixen a aquesta proposta i ho fan de forma ben especial per celebrar el desè aniversari de la festa. A Barcelona, sota el lema Pica ben fort pel Comerç Just i la Banca Ètica, realitzarem un gran espectacle inaugural de gran format i mai vist on es mesclarà el teatre, la dansa vertical (a l aire!) i la música dels tambors i batucades. Comptarem amb: >>> 20 batucaires >>> 6 ballarins aeris >>> 25 actrius i actors >>> 1 grua de 50 metres >>> 25 metres d alçada

5 Un espectacle de Gog i Magog amb la col laboració de Maracatú (coordinació musical d'antonio Sanchez), Ziga Zaga, Accialt, i la important participació ciutadana i de voluntaris. Integrat en aquest espectacle, els ciutadans i ciutadanes picaran ben fort amb allò que trobin (una olla, un tambor) i juntament amb grups de timbalers o de batucades farem molt soroll per picar fort a la pobresa, a l explotació i a la crisi financera. Barcelona, divendres 8 de maig a les 20h. a la Plaça Catalunya (c/bergara amb c/pelai) 4 Pregó de la festa El món ha de posar l economia al servei de les persones. Cal un sistema fundat en la satisfacció de tots els drets humans, l economia social i solidària i un concepte diferent de riquesa, que garanteixi el benestar de tota la humanitat. A més ha de garantir el comerç just, la sobirania alimentària i el respecte del medi ambient. Les entitats organitzadores de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica Catalunya ens adherim al Dia Internacional del Comerç Just que es celebra el 9 de maig a més de 500 ciutats de tot el món, i manifestem la nostre posició: La crisi actual és conseqüència d un sistema de producció capitalista basat en l autoregulació i alimentat per l acumulació de beneficis a curt termini per una minoria. Aquesta crisi també és el resultat dels desequilibris financers internacionals, la repartició desigual de riqueses i un sistema comercial internacional totalment injust. Les organitzacions que promovem la Festa a Catalunya, us proposem canviar aquesta realitat exercint una pressió ciutadana més intensa cap a les instàncies polítiques i institucionals. Per tot això, us convidem a: Informar-vos, donar suport i participar en les campanyes que denuncien els impactes negatius dels acords comercials de la Unió Europea amb Àfrica i Amèrica Llatina, que les diverses entitats i col lectius estan duent a terme. Les nostres accions individuals tindran efectes positius a nivell global, per això us proposem que: 1. Consumiu allò que realment necessiteu 2. Escolliu productes de Comerç Just, rebutjant aquells que no compleixen amb l ètica social, o exigint canvis en la forma de produir-los. 3. Participeu de les propostes de la Banca Ètica, que ens demostren que una economia alternativa, justa i equitativa és possible. Amb el nostre consum responsable i les nostres accions podem lluitar per una societat més igualitària i més compromesa. Benvingudes al desè aniversari de la Festa del Comerç Just i la Banca Ètica. Bona Festa!

6 5 El Comerç Just Què és? El Comerç Just és una forma alternativa de comerç que busca aconseguir unes relacions comercials més equitatives entre els països enriquits del Nord i els països empobrits del Sud del planeta. A molts dels països del Sud els ingressos de milions de famílies depenen de l'exportació de matèries primeres (cotó, cafè, cacau, te...). Però els preus els marquen les grans multinacionals que dirigeixen i controlen el comerç mundial. El criteri pel qual es regeixen és obtenir el màxim benefici econòmic a curt termini. La creixent marginació de famílies camperoles i petits productors, l'explotació laboral, l'esgotament dels recursos naturals, la contaminació i la pèrdua de la diversitat biològica són algunes de les conseqüències d'aquest funcionament. El Comerç Just promou una relació comercial diferent que garanteix un nivell de vida digna per a les famílies del Sud, té en compte valors ètics i mediambientals, enfront dels criteris exclusivament econòmics del comerç tradicional i es basa en els següents principis: Preu just que cobreix el cost de producció dels articles. Retribució digna pel treball. Respecte pels drets humans i laborals. Eradicació de l explotació infantil. Beneficis socials per a les comunitats productores. Respecte del medi ambient. Igualtat de gènere. El Comerç Just a Catalunya Catalunya és la comunitat autònoma líder en vendes de productes de Comerç Just en el conjunt de l'estat espanyol amb un creixement d un 22% de mitjana anual durant el període , segons el darrer estudi El Comerç Just a Catalunya. Informe 2008 realitzat per SETEM. A finals de 2007 el valor final de les vendes ha estat de euros, davant dels registrats a l any Altres dades destacades de l Informe: - El 55% de les vendes corresponen a aliments, un 40% a productes artesanals i el 5% restant a altres productes. - Els catalans i les catalanes van destinar en la compra de productes de Comerç Just un promig de 659 euros per cada mil persones. - A Catalunya hi ha 38 botigues especialitzades de Comerç Just: 29 a Barcelona; 3 a Lleida; 3 a Tarragona i 3 a Girona. - Més del 70% de les vendes de productes de Comerç Just es realitzen a botigues especialitzades. Els supermercats i altres canals com la restauració, les màquines de vending, les cooperatives de consumidors, els regals d'empresa o les operacions per Internet es reparteixen el 30% restant a parts pràcticament iguals.

7 coneixement del comerç just per part de la població catalana 6 Coneixes o has sentit a parlar del Comerç Just? Enquesta Comerç Just de l'ajuntament de Barcelona. Juny 07. Un comerç internacional injust És necessari un comerç just perquè les regles de Comerç Internacional són injustes, beneficien clarament als països del Nord i a les seves empreses. Què és un Tractat de Lliure Comerç? Un Tractat de Lliure Comerç (TLC) és un acord entre dos o més països per crear una zona de lliure comerç regulat per unes normes de relació comercial. Els TLC s són instruments bilaterals o multilaterals de política exterior que els països utilitzen per a consolidar i ampliar l accés dels seus productes i eliminar barreres aranzelàries i no aranzelàries, així com establir mecanismes de cooperació entre les parts contractants. L objectiu principal d aquest tipus d acords és liberalitzar la totalitat de productes i serveis que es comercialitzen entre les parts contractants. Què implica un Tractat de Lliure Comerç? Les polítiques comercials d aquest tipus d acords impulsen el comerç de productes i serveis d ambdues parts però sempre privilegiant l expansió dels interessos econòmics dels països desenvolupats sense tenir en compte les asimetries existents amb la realitat de pobresa i desigualtat que hi ha en els països del Sud. A banda dels aspectes econòmics, aquests acords limiten la capacitat governamental a l hora de garantir el dret a un medi ambient sa, a l alimentació i a la salut, així com el dret a la autodeterminació dels pobles per definir el seu model de desenvolupament. Quins són els seus impactes? Majoritàriament afavoreixen les grans empreses dels països desenvolupats ja que els hi obren el camí per invertir als països més desfavorits amb impactes com la regressió en drets laborals; la pèrdua de sobirania alimentària; l amenaça del teixit social i econòmic nacional per manca de competitivitat amb les grans empreses europees; medicaments i matèries primeres o insums agrícoles més cars i la pèrdua de biodiversitat a causa de l apropiació europea de la propietat intel lectual. Així mateix impliquen sovint una major dependència dels països menys desenvolupats a les exportacions.

8 Quins acords s estan negociant ara? Actualment la Unió Europea es troba negociant tractats de lliure comerç amb denominacions diferents: Acord d Associació (AdA): Guatemala, Hondures, Nicaragua i el Salvador Acord d Associació Econòmica (EPA, en anglès): Àfrica, Carib i Pacífic (països ACP) 7 La Banca Ètica Què és? La Banca Ètica és una alternativa als bancs convencionals que respon a aquestes preguntes. És una altra forma d estalviar i invertir que combina els beneficis socials amb els beneficis econòmics. Comptes d estalvi, fons d inversió o dipòsits a termini que pretenen l ús ètic dels diners i aposten per empreses responsables socialment i ambiental. Per què cal una banca ètica? 1. Per reinventar les finances L engranatge financer tradicional té un pes enorme en el sistema econòmic actual, que està creant enormes diferències entre rics i pobres i malmet la salut del planeta. Amb els recursos de tots, busca beneficis sense valorar les conseqüències dels negocis que finança i exclou a qui més necessita el crèdit perquè preval el patrimoni del sol licitant per damunt del projecte. A la Banca Ètica, per contra, es combina el benefici social i el financer i es fan treballar els diners per a projectes responsables des del punt de vista social i ambiental. 2. Per la transparència La Banca Ètica sempre informa en què inverteix i d on surten els seus números, ja sigui en l origen dels seus beneficis com en l última destinació de cada euro invertit. Això implica un canvi en la relació de les entitats financeres amb els seus clients. La Banca Ètica els presenta els comptes en una relació d igual a igual. Totes dues parts tenen drets i deures i ambdues en treuen beneficis. 3. Pel criteri La Banca Ètica no dóna suport a empreses o negocis vinculats a guerres o armament, que provoquin malalties, que se serveixin de l explotació laboral o infantil, malmetin ecosistemes, maltractin animals, donin suport a règims dictatorials o facin el joc a l especulació o als paradisos fiscals Pero sí dóna suport a les empreses i negocis amb calat ètic, que avancin en la igualtat d oportunitats i de tracte, en la cura del planeta, en la gestió participativa, en l expansió del Comerç Just i el Consum Responsable 4. Pel benefici de tothom La beneficiària de la seva activitat és la societat en general, no només els clients. D una banda, hi ha suport financer a projectes que impliquen millores en el camp social, polític, cultural o mediambiental. De l altra, ofereix una alternativa al sistema financer tradicional, donant crèdit als exclosos i ampliant possibilitats a qui es preocupa per a què l ús últim dels seus diners, no perjudiqui la societat. 5. Per l oferta de serveis La Banca Ètica ha de tenir beneficis per funcionar i ofereix els mateixos serveis bàsics que la banca tradicional, tals com comptes corrents i d estalvi, fons d inversió, targetes de crèdit, préstecs... Però hi ha moltes diferències. La Banca Ètica es preocupa dels beneficis socials encara que no tinguin tants beneficis econòmics. No inverteix en sectors perjudicials per molt rendibles que siguin, s atreveix en activitats complicades si tenen un alt valor social, les comissions que cobra als seus clients s ajusten al cost real... La Banca

9 Ètica no fa caritat, simplement canvia els valors, els objectius del capital i el funcionament intern. En alguns països europeus les finances ètiques tenen més de 30 anys d història, i avui existeixen ja més de 30 bancs. L any 2005 a Europa més de milions d euros estaven invertits seguint criteris d inversió socialment responsable. D aquests només 217 pertanyien a fons domiciliats a Espanya. En els darrers 5 anys les finances ètiques han crescut molt a Catalunya, i avui podem comptar amb dues entitats de banca ètica, Triodos Bank (Holanda) i el Projecte Fiare. A Catalunya des de fa temps hi ha entitats que ofereixen diferents serveis de finançament ètic. Trobem cooperatives de crèdit que ofereixen serveis financers, cooperatives financeres socialment responsables, i fundacions que presten microcrèdits. Aquestes entitats no sempre formen part del sistema financer convencional. Donen suport principalment a persones i projectes que difícilment obtindrien un crèdit d un banc convencional. 8 Una mirada crítica a la crisi La crisi financera és una crisi sistèmica inscrita en un context de crisis globals múltiples (climàtica, alimentària, energètica, social,...) i d un nou equilibri de poders. Aquesta crisi prové de trenta anys de transferència d ingressos del treball al capital, una tendència que cal revertir. La crisi és conseqüència d un sistema de producció capitalista basat en l autoregulació i alimentat per l acumulació per una minoria de beneficis a curt termini, els desequilibris financers internacionals, la repartició desigual de riqueses, un sistema comercial injust, la perpetració i acumulació de deute irresponsable, ecològic i il legítim, el furt de recursos naturals i la privatització de serveis públics. La crisi que ha impregnat el sistema bancari s ha estès progressivament a altres sectors de l economia repercutint sobre les vides de milions de persones, tant els que viuen en els països desenvolupats com en els països en desenvolupament. El comportament irresponsable i insostenible dels bancs ha estat el principal causant de la crisi. Tanmateix, si aquest és el panorama actual semblen incomprensibles les xifres que van manejar els bancs el darrer any i els elevats sous que reben els seus directius. I encara més indesxifrables resulten els plans de rescat del governs per tal d aconseguir esquivar una crisi que té unes causes que van molt més enllà. Quins són els beneficis dels bancs? L any 2008 el Santander va tancar amb un benefici de milions d euros. El BBVA, per la seva banda, va registrar un benefici de milions d euros en Què guanyen els directius dels bancs? El president del Santander, Emilio Botín, va rebre l any passat uns 4 milions d euros en concepte de salari, incentius i dietes. El seu conseller delegat, Alfredo Sáenz, va rebre uns 8,6 milions d euros. Pel que fa al president del BBVA, Francisco González, aquest any 2009 cobrarà una retribució fixa d 1,92 milions d euros, el mateix que l exercici anterior. On van a parar els diners? S estima que 11,5 bilions de dòlars es mantenen en paradisos fiscals, representant un 26% del total de la riquesa del món i privant als governs de milions de dòlars anuals d ingressos per impostos. Aquesta enorme riquesa podria cobrir completament un dels Objectius del Mil lenni de l ONU: doblar l ajut als països pobres l any 2010.

10 9 activitats previstes a la festa Celebració dels 10 anys de Festa Acte inaugural: Espectacle i batucada multitudinària Pica ben fort pel Comerç Just i la Banca Ètica Divendres 8 de maig, a les 20h. Plaça Catalunya A Barcelona, sota el lema Pica ben fort pel Comerç Just i la Banca Ètica, realitzarem un gran espectacle inaugural de gran format i mai vist on es mesclarà el teatre, la dansa vertical (a l aire!) i la música dels tambors i batucades. Comptarem amb: >>> 20 batucaires >>> 25 actrius i actors >>> 6 ballarins aeris >>> 1 grua de 50 metres >>> 25 metres d alçada Un espectacle de Gog i Magog amb la col laboració de Maracatú (coordinació musical d'antonio Sanchez), Ziga Zaga, Accialt, i la important participació ciutadana i de voluntaris. Integrat en aquest espectacle, els ciutadans i ciutadanes picaran ben fort amb allò que trobin (una olla, un tambor) i juntament amb grups de timbalers o de batucades farem molt soroll per picar fort a la pobresa, a l explotació i a la crisi financera. Taula rodona inaugural: La Banca del Futur. Propostes des de les Finances Ètiques davant la fallida de la banca convencional Divendres 8 de maig, a les 18h. Ateneu Barcelonès, C/ Canuda, 6 Amb la participació de: - Andrea Baranes (italià), membre de la xarxa internacional Banktrack i de la campanya Por la reforma de la Banca Mundial. - Juan Pablo Orrego (xilè), coordinador de l'ong Ecosistemas i de les campanyes Patagonia Sin Represas i Patagonia Ríos Vivos.

11 Persones convidades 10 La Festa comptarà amb la presència de dos representants de països del Sud, que donaran a conèixer l impacte de les polítiques comercials i financeres dels països del Nord, així com un representant d una campanya internacional a favor d un nou model financer més just. Així ens acompanyaran: Andrea Baranes, membre de la xarxa internacional Banktrack i de la campanya Por la reforma de la Banca Mundial. Activista italià que ha centrat la seva lluita en la Banca Ètica. Treballa per a la Campanya per la Reforma de la Banca Mundial (CRBM) a Itàlia, sobre finances privades i agències de crèdits a l exportació, i és consultor del primer banc ètic d Itàlia (Banca Etica). A més, ha estat secretari de la Campanya Italiana de la Organització Mundial del Comerç en la Conferència Ministerial de Cancún de Baranes ha escrit diferents llibres sobre finances i comerç internacional. Forma part del Comitè Directiu de la Xarxa Internacional Bank Track i de l associació italiana Attac Italia. Estarà disponible divendres 8 de maig (xerrada inaugural). Juan Pablo Orrego, coordinador de l'ong Ecosistemas i de les campanyes Patagonia Sin Represas i Patagonia Ríos Vivos Ecòleg xilè que va ser baixista, compositor i cantant del grup de culte xilè Los Blops. Després del cop militar de Pinochet, Orrego es va exiliar al Canadà, on va estudiar ecologia i etnologia i va fer una tesi a Mèxic vivint amb els indígenes huicholes. Amb el règim militar a punt de finalitzar, va retornar definitivament a Xile. Coordina l'ong Ecosistemas i les campanyes Patagonia Sin Represas i Patagonia Ríos Vivos per tal de promoure el coneixement, la valoració i la protecció dels ecosistemes de Xile i el món. Estarà disponible divendres 8 de maig per la tarda (xerrada inaugural) i dissabte 9 de maig a Barcelona. Joan Karanja, Directora de COFTA, Cooperació pel Comerç Just a l Àfrica Periodista econòmica de formació, col labora amb COFTA des de l any Prèviament havia treballat en diversos projectes de cooperació al desenvolupament donant suport a productors de l Àfrica central i de l est. Karanja està dedicada a l Àfrica en cos i ànima, i com a motivació personal té el somni d ajudar al continent africà a dur a terme el seu potencial i alliberar-se del jou opressor de la pobresa i el patiment. En el futur pretén arribar a establir una Organització de Comerç Just que treballi per donar suport als africans i africanes més desfavorits. Estarà disponible dissabte 9 de maig a Barcelona (a la tarda presenta el documental Oro Negro) i dilluns 11 de maig (Barcelona).

12 11 agenda a barcelona Celebració dels 10 anys de Festa 8 de maig a les 18h, a l Ateneu Barcelonès, C/ Canuda, 6 Taula rodona inaugural: La Banca del Futur. Propostes des de les Finances Ètiques davant la fallida de la banca convencional Amb la participació de: - Andrea Baranes (italià), membre de la xarxa internacional Banktrack i de la campanya Por la reforma de la Banca Mundial. - Juan Pablo Orrego (xilè), coordinador de l'ong Ecosistemas i de les campanyes Patagonia Sin Represas i Patagonia Ríos Vivos. 8 de maig a les 20h, a la Plaça Catalunya Espectacle inaugural: Espectacle i batucada multitudinària Pica fort a la pobresa! Pica fort a l explotació! Pica fort a la crisi financera! Acció de carrer de gran format i participativa: batucades, ginys inflables, intervenció teatral, ballarins aeris... Agafa un tambor, una olla, allò que trobis i pica, pica fort. Vine a picar ben fort pel Comerç Just i la Banca Ètica Un espectacle de Gog i Magog Ciutat Vella 7 de maig 19,30h Projecció del documental: No compreu, pecadors! i cine-fòrum Centre Cívic Convent de Sant Agustí, C/ Comerç, 36 8 de maig 18,30h Cercavila - Batucada Inici: Plaça Sant Agustí Vell Final: Plaça Catalunya (20h) 9 de maig a partir de les 10h Degustació de productes de Comerç Just i fira d entitats Pou de la Figuera - Forat de la Vergonya 14h Paella amb productes biològics i de Comerç Just Pou de la Figuera - Forat de la Vergonya a càrrec d Esther Vivas i Xavier Montagut Espai Icària, C/ Arc de Sant Cristòfol, de maig 19,30h Projecció del documental Or negre C/ Bisbe Laguarda, 4 Entitats Centre Cívic Convent de Sant Agustí, Ecounión, Edpac ( Icària, No et mengis el Món ( SETEM, Xarxa de Consum Solidari ( org), Xarxa d Entitats Veïnals de Ciutat Vella 16h Espectacle: Clown Pou de la Figuera - Forat de la Vergonya 14 de maig 19,30h Presentació del llibre: Del campo al plato

13 Sant Andreu 9 de maig 11h Inauguració Plaça Can Fabra 11h Jocs i tallers infantils Plaça Can Fabra 12,30h Conferència: La Banca Ètica (Jordi Ibáñez, Fiare) Auditori de la Biblioteca de Can Fabra 13,30h Degustació de productes de Comerç Just Plaça Can Fabra 17h Projecció del documental: Or negre Auditori de la Biblioteca de Can Fabra 17h Xocolatada Plaça Can Fabra 18,30h Teatre: No et consumeixis Plaça Can Fabra 20h Batucada Plaça Can Fabra 12 de maig 19h Projecció del documental: De la mata a la olla Mercasol, la botiga de Trèvol, C/ Portugal, 2 Entitats AFOCA, Asociación Amigos de El Alto, Associació de Dominicans de Catalunya, AAVV St Andreu de Palomar, Consell de Cooperacció i Solidaritat del Districte de St. Andreu, Coop. de consum El Borró, Fundació Futur, IDEAS, Mercasol (Trèvol), Olokuti, Sahandreu, VOLS, UNIACC Gràcia 7 de maig 19,30h Projecció del documental: De la mata a la olla Fiare, C/ Providència, 20 9 de maig a partir de les 10h Mostra i venda de productes de Comerç Just, fira d entitats, jocs infantils, exposició sobre Finances Ètiques Plaça del Sol 12h Espectacle: I tu què saps? El Comerç Just a debat Plaça del Sol 12h Taller de teatre: L altra cara de la moneda Olokuti, C/ Astúries, h Dinar popular Plaça del Sol 17h Concert de folk: Falsterbo Marí Plaça del Sol 19h Lectura del Manifest i batucada Plaça del Sol Entitats Fiare, Infoespai, Intermón Oxfam, Olokuti, SETEM, transparents.org, i altres botigues de Comerç Just del barri de Gràcia 12 Eixample - Sant Antoni 29 d abril 19h Projecció del documental: De la mata a la olla i cine-fòrum Casa Golferichs, Gran Via, de maig a partir de les 10h Desgustació de productes de Comerç Just Parc de l Escorxador 11h Cercavila - Batucada Inici: Jardinets de l Alguer (Av.Mistral cantonada C/ Calàbria), final: Parc de l Escorxador 12,30h Espectacle Infantil Parc de l Escorxador 13,30h Espectacle: Clown Parc de l Escorxador 11 de maig 19,30h Projecció del documental: De la mata a la olla i cine-fòrum Xarxa Comunitària de Sant Antoni - C/ Viladomat, 78, 4a planta Entitats Edpac ( Golferichs Centre Cívic, No et mengis el Món ( Racó de la Natura, Rebost d en Triadó, Xarxa Comunitària de Sant Xarxa de Consum Solidari (

14 Sarrià 16 de maig tot el matí Exposició sobre Finances Ètiques, jocs, punt d informació Casa Orlandai, C/ Jaume Piquet, h Animació infantil: El cacauòtic conte de la xocolata Amb Roger Canals i Eduard Marcet Exposició i venda de productes de Comerç Just Cafeteria Orlandai Entitats A.C.Casa Orlandai, Cafè O, Intermon Oxfam, Setem Sarrià - St.Gervasi 13 Casa Orlandai del 4 al 24 de maig

15 14 Agenda a Catalunya

16 15

17 16

18 17 organitzadors Organitzadors nacionals La Festa del Comerç Just a Catalunya està organitzada per 5 entitats catalanes reconegudes pel seu treball en la promoció del Comerç Just i les finances ètiques: Coordina Participen Participants locals Més de 200 entitats locals i comarcals de solidaritat fan possible la festa als més de 85 municipis on se celebra. A Barcelona se sumen als organitzadors nacionals, com a participants locals: Col laboradors nacionals Col laboradors regionals Col laboradors locals

19 18 Contactes Coordinació Festa del Comerç Just Bisbe Laguarda, 4 Barcelona Tel.: (ext.107) Marta Solano i David Díaz de Quijano Tel: (ext. 103) Fax