Els valors també canvien

Transcripción

1

2 2 CRÒNICA D OR

3 EDITORIAL SERVEI GENT GRAN Ausiàs Marc, 39 Telèfon CONSELL EDITORIAL Josep Arqués Marián Pérez Meritxell Aymamí Arturo Míguez Anton Molas DIRECTORA Marián Pérez COORDINADORA EDITORIAL Meritxell Aymamí PUBLICITAT MUTUAM IMPRIMEIX S.A. de Litografía DISSENY Externa Comunicació FOTOGRAFIA Diego Muñoz L informatiu Crònica d Or es publica quatre cops l any. Tiratge: exemplars. Crònica d Or és una publicació exclusiva per als beneficiaris del Servei Gent Gran. El Servei Gent Gran no es responsabilitza de les opinions emeses pels entrevistats que apareixen a l informatiu Crònica d Or. No està permesa la reproducció total o parcial d aquesta publicació. Crònica d Or és una marca registrada de MUTUAM. DLB Els valors també canvien Té la seva ironia que la famosa màxima qualsevol temps passat va ser millor es remunti al segle I després de Crist, quan Tàcit, a De oratore, va escriure: Per una tendència de la malícia humana, sempre es lloa el passat i es menysprea el present. L historiador romà ho veia clar: no sempre el present és pitjor que el passat i, probablement, qui insisteixi en aquests arguments és que prefereix la involució a l evolució. Aquesta digressió ve a tomb perquè sociòlegs experts han demostrat que, efectivament, els valors dels catalans han canviat en els darrers decennis i que, d aquests canvis, no forçosament se n ha de deduir que són a pitjor. Sovint cal ser pragmàtics i saber interpretar allò de positiu que ens ofereix el present i el futur. Per exemple, des d un punt de vista de la identitat catalana col lectiva, ningú no negarà que el nostre país és avui molt més conscient de les pròpies capacitats, i també de la legitimitat del dret a decidir. I, pel que fa al pla individual, al mateix temps que es reclama llei i ordre en la cosa pública, es reivindica el fet de viure com es vulgui en l esfera privada acceptant cotes de llibertat que fins avui no s havien assolit. D aquí que la família, per bé que no ha deixat de ser un valor important de cohesió social, es reinventi en noves possibilitats, impensades fa tan sols mig segle. El Nadal, que hauria de ser un temps de pau i, per tant, de llibertat reflexiva, és un bon moment per destriar el gra de la palla també amb relació a la pell i a l ànima dels valors. Sovint, el canvi afecta més a la forma externa dels valors que no pas a la seva essència. Comparem-ho amb el Servei Gent Gran de MUTUAM i amb la nostra revista Crònica d Or. El servei s adapta als nous temps, la revista canvia de pell en cada número, però tots dos mantenen intacta l essència de la seva i nostra missió. Agustí Montal President de MUTUAM SERVEI GENT GRAN 3

4

5 03 06 SUMARI EDITORIAL NOTÍCIES SERVEI GENT GRAN 09 TEMES D INTERÈS Evitar fraus PREVENCIÓ PERSONATGE Medicar-se amb seny Agnès Marquès 16 EXERCICI FÍSIC Videojocs AFICIONS PSICOLOGIA Risoteràpia LA VEU DE L EXPERIÈNCIA Maria Luisa Guiral Teatre i dansa BOCÍ D HISTÒRIA La Renaixença 27 ESPECIAL NADAL QUÈ Festes per gaudir 30FEM Properes activitats GENT GRAN 5

6 Ni tercera edat, ni punyetes Mobilitat i qualitat de vida en geriatria : tema central de les Jornades Sociosanitàries de la Fundació MUTUAM Conviure 2011 A quest any, la Fundació MU- TUAM Conviure organitza dues jornades sociosanitàries a Catalunya: una el 16 de novembre per a professionals de Barcelona, i l altra el 24 de novembre per als de Tarragona. M ai és massa tard per a una estrella del pop, i Forever Young és un musical de comèdia, dirigit pel Tricicle, que no us podeu perdre. Set joves actors s interpreten a si mateixos dins de quaranta anys, quan resideixin en una residència per a artistes retirats que no es resignen a ser vells. Ambdues jornades tractaran un tema tan important com la Mobilitat i la Qualitat de vida en geriatria. Diversos professionals del món sanitari donaran la seva particular visió del tema, afavorint l intercanvi de coneixements i experiències, des de l assistència primària fins a l hospitalització. Si sou un professional i hi voleu assistir, només heu de trucar al i reservar la vostra plaça. També podeu anar al nostre web i consultar el programa detallat. Algunes nits, els residents es vesteixen amb les millors gales i rememoren els seus èxits d abans. Els artistes suporten estoicament que una infermera els animi amb cançons infantils, amb les quals pretén dinamitzar la seva psicomotricitat, però quan els deixa sols el seu indòmit esperit rocker fa acte de presència per constatar que els vells rockers no moren mai : canten, ballen i criden tant com els ho permeten els ossos. Podeu anar a veure l espectacle al Teatre Poliorama fins al 29 de gener. J El Japó és el país amb més persones centenàries apó celebra el Dia de Respecte als Avis, una festa nacional que ens recorda el respecte que els ciutadans tenen per la gent gran. Japó, amb 128 milions d habitants, és una de les societats de més ràpid envelliment del món. Té un dels índexs de natalitat més baixos i una de les majors esperances de vida, una realitat que preocupa les autoritats nipones per les conseqüències futures que pugui tenir sobre el sistema de pensions i l atenció mèdica de la població. Les dades demostren el ràpid envelliment de la societat japonesa. Aquest país té el nombre de persones centenàries més elevat del món: , un augment de persones respecte a l any passat i 4 vegades més que fa dotze anys. La seva majoria són dones (87,1%) i la més gran, Chiyono Hasegawa, té 114 anys. 6 CRÒNICA D OR

7 NOTÍCIES Posada en marxa d un taller orientat a la gent gran dins el projecte TMB Educa Bob Dylan, sempre jove U n dels músics i cantautors més influents de la música occidental de tots els temps, Bob Dylan, ha fet 70 anys. Nascut a Duluth, Minnesota, el 24 de maig de 1941, Dylan és un dels músics més representatius del s. XX, i un clar exemple del que podríem anomenar envelliment actiu en la música, ja que mai no ha deixat de treballar. T ransports Metropolitans de Barcelona (TMB), conscient de la influència que té l envelliment de la població en la mobilitat a les ciutats, incorpora al seu projecte TMB Educa un nou taller educatiu de mobilitat anomenat Ens mou la gent gran, que pretén fomentar l ús del transport públic entre gent de la tercera edat, tot dotant-la d eines per aconseguir una major autonomia i seguretat. Durant el procés d elaboració d aquest taller, s ha comptat amb la col laboració del Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona i de les associacions de jubilats de metro i bus. Aquests tallers s organitzaran en dues sessions: en la primera es treballen aspectes relacionats amb l autobús i, en la segona, amb els de metro. Hi ha una part teòrica i una part pràctica en què el grup es desplaça fins al metro i al bus i es posen a prova els comportaments apresos per moure s amb comoditat. El passat 30 de setembre, després de l acte de presentació d aquesta nova activitat, es va portar a terme amb èxit una prova pilot amb un grup voluntari de gent gran. Durant el 2010, els usuaris de TMB van realitzar 564,58 milions de viatges, dels quals 85,77 milions van ser amb la targeta T-4 i amb la Targeta Rosa, és a dir, més del 15% del total de viatges. A més, la gent gran pre-fereix moure s amb autobús que amb metro, ja que representen el 26,7% d usuaris del bus, i el 9,7% dels del suburbà. Aquests tallers s oferiran a districtes, casals i entitats. Quan disposem de més informació us n informarem des de Crònica d Or. La carrera musical de Dylan ha tingut dues cares clarament diferenciades. La primera, reivindicant i protestant a través del folk i del blues, interpretats amb la seva inconfusible veu i la inseparable guitarra. I la segona, molt més individualista, quan ha utilitzat el rock&roll per mostrar el seu desengany envers la societat. Moltes felicitats! GENT GRAN 7

8 E MUTUAM ACTIVA visita Astúries A l passat mes de juliol, l equip de MUTUAM Activa i tots els seus seguidors viatgers van realitzar un circuit a Astúries que va fer les delícies de tothom. A Crònica d Or trobareu, a partir d ara, fotografies dels nostres viatges, tot esperant que us hi apunteu perquè, la veritat sigui dita, tots són molt interessants. Podeu consultar l oferta de viatges i lleure que us proposem. Bon viatge a tothom! Si voleu consultar la programació de Mutuam Activa, podeu visitar: com/mutuam-activa L equinoteràpia i la tercera edat questa teràpia innovadora contribueix a millorar l estat de benestar de les persones grans i de tot tipus de persones. L Associació Catalano-Argentina d Equinoteràpia ha desenvolupat una nova modalitat terapèutica que utilitza els beneficis físics i psicològics que proporcionen els cavalls i les connotacions positives de l entorn rural, per aconseguir millorar la qualitat de vida de les persones. Es poden treballar aspectes de l àmbit emocional, social i relacional, contribuint a alleugerir símptomes de soledat, depressió i avorriment. Les sessions s orienten a exercitar les capacitats cognitives, potencien la comunicació verbal i la sociabilitat. A mesura que aquestes sessions es van desenvolupant, mitjançant activitats quotidianes com la cura, la neteja i l alimentació de l animal s estableix un vincle emocional entre la persona gran i el cavall que es converteix en l eix bàsic del procés terapèutic. La Residència Vila-seca i l Ajuntament celebren el Dia Internacional de la Gent Gran L a Residència Vila-seca novament va organitzar un programa d activitats per celebrar el Dia Internacional de la Gent Gran, al llarg de tot el mes d octubre. El programa es va dissenyar pensant en grans i menuts, i va fer gaudir a tothom amb activitats molt variades i entretingudes: exposicions i xerrades, tallers i lectures de poesia, un concurs de dibuix, una festa infantil, paellada popular solidària, i una marató de donació de sang. Un programa d activitats rodó! Paellada popular solidària 8 CRÒNICA D OR

9 TEMES D INTERÈS Evitar fraus Un ull obert davant les estafes Fer front als enganys que ens arriben per telèfon, Internet o, fins i tot, a casa nostra és fàcil seguint aquestes recomanacions. Tots patim més freqüentment del que voldríem de trucades inoportunes, visites inesperades i mails no desitjats que intenten vendre ns algun producte o servei, arrencar-nos una donació solidària o fernos participar en algun estudi d opinió. Però més enllà de les pràctiques comercials legítimes a què cada dia hem de fer front, existeixen nombroses estafes que fan servir el telemàrqueting, Internet i les vendes a porta freda per intentar caçar víctimes innocents. Les persones grans acostumen a ser un objectiu prioritari per als malfactors i per això us volem oferir alguns consells que us ajudaran a evitar les estafes. No es tracta de desconfiar de tothom sinó senzillament d estar una mica alerta davant d alguns indicis que ens avisen que ens estan intentant enredar. La millor defensa, per tant, és estar informat de les pràctiques habituals dels estafadors i d alguns recursos per fer-hi front. L auge del mòbil L ús de la telefonia mòbil ha crescut molt en els darrers anys i, amb ella, els fraus a través d aquest mitjà, que se sumen a les ja conegudes estafes de la telefonia fixa. Els estafadors poden fer servir les dades per suplantar la nostra identitat La majoria hem rebut alguna vegada una trucada o missatge d algun número estrany en què se ns ofereixen premis, promocions especials i, fins i tot, ofertes laborals a canvi d enviar un sms o trucar a un determinat número de telèfon. El que ens ofereixen resulta que no existeix, però en 5 consells per protegir-nos - Estiguem especialment alerta davant dels números molt llargs o amb prefix d un altre país. - Evitem donar dades personals per telèfon, tot indicant que podem facilitar-les presencialment on ens indiquin. - Revisem la factura del telèfon per comprovar que no hi apareguin trucades que no hem realitzat. - Sospitem dels webs o correus que ens ofereixen productes a uns preus molt per sota dels de la competència. Les gangues no existeixen, ni tan sols a Internet. - Intentar esbrinar qui hi ha darrere de trucades sospitoses investigant sobre l empresa a Internet. GENT GRAN 9

10 canvi la nostra factura sí que es ressentirà d haver fet una trucada a un número amb tarifa especial. Una altra modalitat d estafa es produeix quan un suposat tècnic de la companyia telefònica ens truca per demanar-nos dades personals, incloses dades bancàries, amb qualsevol excusa. Si les facilitéssim, els estafadors podrien suplantar la nostra identitat per aconseguir dades més comprometedores o domiciliar rebuts al nostre compte bancari. També podria donar-se el cas que el fals tècnic ens sol licités marcar uns dígits per tal de comprovar el bon funcionament de la terminal. Hem de saber que aquest procediment pot servir per activar uns codis que permetran a l estafador trucar a càrrec de la víctima. Així mateix, podem rebre una trucada d una falsa companyia de transport en què se ns indica que tenen un paquet per a nosaltres i que truquem al número de l oficina de la companyia més propera per tal que ens informin del procediment per recollir-lo. Evidentment, ells ens ofereixen aquest número, que té una tarifa elevada, i del paquet no se n sap res més. D altra banda, els estafadors no deixen passar cap ocasió per aprofitar-se de la nostra confiança i fins i tot les catàstrofes i crisis humanitàries poden ser una bona oportunitat per cometre un frau. Així, no és estrany que realitzin trucades suplantant alguna ONG per tal de demanar-nos una donació que anirà a parar a les seves butxaques i no a un fi social. Cibercriminals Internet s ha convertit en els darrers anys en una nova finestra d oportunitats per als estafadors i cibercriminals en general que, a més, fan l agost quan s acosta el Nadal perquè s aprofiten del consumisme i d algunes pràctiques pròpies d aquestes dates. Ara, no només estan en perill les nostres dades i els nostres diners, sinó també la salut del nostre ordinador. És el cas d algunes targetes de felicitació. Darrere la innocent aparença d aquestes postals, podem trobar enllaços a virus i altres programes maliciosos. Podem rebre missatges en què suplanten la identitat d algun amic per demanar-nos diners De la mateixa manera actuen alguns estalvis de pantalla, especialment si ens arriben a través d un correu o missatge instantani que aparentment procedeix d un amic. Un altre exemple d estafa són les targetes de regal falses que s estenen a través de les xarxes socials i que només tenen com a objectiu obtenir dades personals dels usuaris per vendre-les o suplantar-ne la identitat. Un mètode més per aconseguir informació és el d enviar un mail fent-se passar per una entitat bancària sol licitant-nos que els contestem o els fem una trucada per tal de verificar les nostres dades. Per treure ns els diners, els ciberdelinqüents anuncien a la xarxa ofertes de viatges o productes inexistents a uns preus realment baixos i sol liciten realitzar el pagament per avançat mitjançant targeta de crèdit 10 CRÒNICA D OR

11 o transferència bancària. Com en el cas de les estafes telefòniques, també ens podem trobar amb correus electrònics que ens demanin falses donacions a causes solidàries i, fins i tot, missatges que suplanten la identitat d algun dels nostres contactes demanant-nos diners per tal de salvar-los d alguna situació extrema. El frau a porta freda El telèfon i Internet poden facilitar les coses als estafadors, però ells no abandonen el tradicional frau cara a cara i és fàcil que qualsevol dia apareguin a la porta de casa. En algunes ocasions, el malfactor es presenta al domicili d una víctima prèviament seleccionada, fent-se passar per inspector d Hisenda o treballador El malfactor pot presentar-se al domicili d una víctima prèviament seleccionada i fer-se passar per inspector d Hisenda d algun altre organisme públic. Llavors, intenta convèncer-la, per exemple, que hi ha la possibilitat de millorar-li la pensió, però que abans és necessari abonar un import per tal de realitzar aquest tràmit. També és freqüent que vulguin vendre, amb qualsevol excusa, un número de loteria suposadament premiat per un import inferior al del premi o joies que no tenen el valor que ells afirmen que tenen. Així doncs, les estafes ens poden arribar per qualsevol mitjà i, si en sorgeixen de nous, aviat els malfactors trobaran com treure n profit. Les tècniques es renoven també cada dia i, per tant, el millor consell és ser prudent i fer servir el sentit comú, a més d estar una mica al dia de les modalitats de frau que van sorgint. GENT GRAN 11

12 Amb els medicaments, no s hi juga La polimedicació i l automedicació són dos fenòmens que afecten de manera especial a la gent gran, i seguir els consells dels experts és la millor manera de controlar-los. Tot i els grans avenços en la medicina i la millora en la qualitat de vida que hem experimentat, el més habitual és que, a mesura que ens fem grans, anem col leccionant malestars i problemes de salut diversos. Són molt pocs els que aconsegueixen evitar aquest peatge que el pas dels anys ens imposa i, per això, les visites als metges i les pastilles acaben formant part de la rutina de la majoria de persones grans. Ara bé, els fàrmacs ens han d ajudar a curar-nos i a sentirnos millor, però cal ser prudent en el seu consum i fer cas de les indicacions dels experts si no volem acabar patint un problema de salut encara més greu. És freqüent que la gent gran, per fer front a patologies i dolors que es produeixen de forma solapada, acabi prenent diversos medicaments alhora, sovint receptats per metges diferents o, fins i tot, sense prescripció mèdica. Tot i que el consum de més d un fàrmac alhora pot ser inevitable en un gran nombre de casos, cal que un especialista en faci la supervisió i que el pacient tingui molta cura amb les dosis, horaris, etc. Sol passar que, amb el pas del temps, oblidem la finalitat de cadascuna de les pastilles, xarops i sobres que prenem. Així, si no se n fa un control o si no expliquem al doctor que ja ens està tractant algun altre metge, poden sorgir problemes. Si no informem el metge dels fàrmacs que consumim, es poden produir duplicitats Per exemple, es poden produir duplicitats, és a dir, que diferents especialistes 12 CRÒNICA D OR

13 PREVENCIÓ Medicar-se amb seny El farmacèutic al teu costat El nostre farmacèutic de confiança pot... Fer una revisió de la medicació que prenem, identificant possibles duplicitats i interaccions. Informar-nos sobre els fàrmacs que prenem: finalitat, dosis, etc. Assessorar-nos sobre els medicaments lliures que no requereixen prescripció. Identificar possibles reaccions adverses als fàrmacs. Oferir-nos eines que ens facilitin el compliment, com el Sistema Personalitzat de Dosificació (SPD) A més, els farmacèutics participen en una iniciativa del Departament de Salut per al bon ús dels medicaments que consisteix a realitzar sessions a casals d avis, centres cívics, etc., explicant per a què serveixen els medicaments, com disposar d una farmaciola adequada, o altres qüestions d utilitat per a les persones grans. ens receptin dos medicaments similars, i això derivar-se en una perillosa sobredosi. També pot donar-se una interacció, la qual cosa significa que el consum d un fàrmac potencia o minimitza l efecte d un altre fàrmac que estem prenent, amb conseqüències no desitjades. Un cas una mica diferent és el de la persona polimedicada (aquella que pren 4 medicaments o més simultàniament) que decideix no prendre alguna de les medicines que li han receptat perquè considera que ja pren massa pastilles o perquè no li agraden les reaccions adverses que li provoquen. L extensió de l ús de fàrmacs genèrics en els darrers mesos ha introduït una certa confusió, que pot derivar en un consum indegut, per a algunes persones polimedicades, ja que sovint es troben que han canviat les caixes i la forma i color de les pastilles que prenien des de feia temps. Fins i tot en el cas dels medicaments lliures que no requereixen prescripció, hem de seguir el consell d un expert Un altre fenomen habitual entre la gent gran és el de l automedicació, és a dir, el consum de medicines sense prescripció del metge. Cert és que ningú millor que nosaltres coneix com ens sentim i que, davant determinats malestars puntuals (un mal d esquena o de queixal, per exemple), podem recórrer a la nostra farmaciola per aconseguir un analgèsic sense haver de consultar un metge. El problema es planteja quan comencem a prendre medicaments per tractar malalties o malestars crònics sense tenir una informació contrastada ni sobre el que ens passa ni sobre el que estem consumint. Cal no oblidar que, fins i tot en el cas dels medicaments que no requereixen prescripció mèdica, hem de seguir el consell d un expert i no el de la veïna del quart. En aquest sentit, les comparatives entre països posen de manifest que allà on hi ha un accés menys controlat als fàrmacs, el nombre d ingressos hospitalaris causats per un mal ús dels medicaments és més alt. Internet també juga un paper important en aquest fenomen, proporcionant fàrmacs de vegades, falsos sense prescripció. Per tant, el més important per fer un bon ús dels fàrmacs és ser clar i sincer amb els metges respecte a tota la medicació que estem consumint, consultar al nostre farmacèutic de confiança en cas que tinguem cap dubte i seguir les indicacions que ens donen. Amb la col laboració de: Mercè Barau Col legi Oficial de Farmacèutics de Barcelona GENT GRAN 13

14 Una cara familiar Fresca i familiar, amb un somriure que revela la seva simpatia, Agnès Marquès presenta el Telenotícies Cap de Setmana a TV3 amb Joan Carles Peris. Provinent del món de la ràdio, també va treballar com a redactora als Serveis Informatius de Tele5 i ara és un dels rostres més coneguts de Catalunya. Com gaudeixes del temps d oci. Amb el meu company, la família, els amics. O amb un bon llibre entre les mans. Quin és el país que més t ha agradat? Pel moment en què hi vaig anar i per la seva gent, Cuba. L ampolla mig plena o mig buida? Mig plena. El teu plat favorit? Qualsevol animal de mar amb closca. El llibre que més t ha agradat? Entre els que he llegit últimament, Pedra de Tartera. Una cançó? Common people, Pulp. Un personatge històric? Nelson Mandela Un record? El primer dia que els meus pares em van deixar fer un glop de Coca-cola. No té cap sentit, però me n recordo perfectament. Un desig? Que ens en sortim. Què pot aportar una presentadora de telenotícies a l audiència perquè connecti amb l espectador? La millor manera de connectar crec que és sent professional i rigorós i ser un mateix, no impostar una personalitat. Crec que les persones percebem aquesta actitud i la transformem en confiança cap al periodista que ens està parlant. Explica ns quin és el circuit de treball en la redacció de telenotícies de TV3. La redacció d informatius està organitzada per seccions: Internacional, Economia, Societat, Cultura, Política, etc. Cada secció prepara els seus temes, els gestiona i, en col laboració amb l equip d edició del Telenotícies, es gesten els temes que tractarem i l enfocament que tindran. Quina és la notícia que més t ha costat donar? Gener del La mort de quatre nens en un pavelló esportiu a Sant Boi, a causa d una ventada. I la que més il lusió t ha fet? Agost del L alliberament dels cooperants catalans, l Albert Vilalta i el Roque Pasqual. Estava exultant! Ens pots explicar alguna anècdota divertida que t hagi passat en rigorós directe? En directe passen moltes moltes coses i la tensió del moment pot fer que et facin riure coses que en realitat no són tan gracioses. Hi ha autèntics atacs de riure per tonteries. 14 CRÒNICA D OR

15 PERSONATGE Agnès Marquès Hem vist que ets una persona que està molt al dia en l ús de noves tecnologies i xarxes socials. Com veus la seva aplicació en el món de la difusió de la informació? Avui Internet ja és una eina irrenunciable per als periodistes, sobretot des que un gruix important de la població ha incorporat les xarxes socials a les seves vides. Hi ha informacions que arriben abans per un tweet d algú que per una comunicació oficial. Després, els periodistes tenim la feina de verificar-ho i contrastar-ho, però com a font d informació és indiscutible. Com veus el cas de Miriam O Reilly (53 anys), presentadora de la BBC acomiadada per ser massa gran? Creus que això li hagués passat a un home amb la seva experiència? És trist, certament, el que s ha posat de manifest amb el cas d O Reilly, però hem de ser conscients de la societat en què vivim. Els responsables del menyspreu a aquesta dona són els seus caps o ho som tots plegats acceptant una societat en què els màxims atributs valorats en una dona són la bellesa i la joventut? Em sembla un debat estèril perquè no aborda el fons de la qüestió i perquè no trobo que hi hagi una veritable indignació que faci canviar les coses. De tota manera, els responsables d alguns mitjans de comunicació haurien de prendre més consciència de la influència que té la televisió, encara, sobre la societat, assumir un paper més pedagògic i crític i discriminar quins valors són realment importants de transmetre. És important ser un mateix per arribar a l espectador Et veus presentant un programa que no tingui un caire informatiu? Si és que sí, amb quin format t agradaria treballar? No m hi veig. A mi el que m agrada és la informació. Parla ns de la teva tasca docent. Sóc una debutant! Però el cert és que em sembla una experiència apassionant. Tinc ganes d explorar-la més i de, amb el permís dels alumnes, continuar explicant quines eines, recursos i habilitats poden desenvolupar com a periodistes davant la càmera. M he sentit molt orgullosa d alguns alumnes que s han superat a ells mateixos, han superat la seva por, quan només uns mesos abans es veien completament incapaços de posar-se davant d una càmera. Això no té preu. Com és un dia a dia en la teva vida? Això de treballar el cap de setmana és una mica una trampa... La majoria de setmanes passen sense tenir l equivalent a un diumenge. Sempre hi ha una cosa o altra, per molt que l horari laboral oficial sigui de divendres a diumenge. La professió obliga a no parar gaire. I diré ben fluixet, perquè se n assabentin pocs, que la veritat és que n estic encantada. Com portes la fama? La gent et para molt pel carrer? Forma part d aquesta feina, o almenys d aquesta etapa laboral. És estrany, molt estrany, diria, que la gent et conegui. Però fins ara he tingut la sort de topar-me sempre amb persones molt agradables. GENT GRAN 15

16 Exercici físic de la mà dels videojocs Les consoles i els videojocs ja no són aquelles maleïdes màquines que feien que nens i adolescents es passessin hores i hores de cara a la pantalla matant marcianets i fent cops de puny a tort i a dret. Ara poden ser el vostre millor aliat per estar en forma i exercitar cos i ment. Molts anys han passat des de les primeres videoconsoles i maquinetes de comecocos. La tecnologia vinculada a l oci i l entreteniment evoluciona tan ràpid que gairebé no la podem ni seguir. Nintendos, PlayStations i Xbox formen part del vocabulari diari de qualsevol nen. I, amb elles, noves formes de joc irrompen trencant amb els tòpics i estereotips d un nen assegut al sofà prement un comandament a distància ple de botons. Però no només ha canviat la tecnologia. També ho ha fet la societat. I als fabricants de consoles de joc això no se ls escapa. Així que, des de fa uns quants anys, llancen al mercat videojocs pensats per a totes les edats i per a un nou perfil d usuaris impensable fins fa poc temps: la gent gran. A Espanya, el 2010, es van vendre 2,34 milions de consoles i 14,3 milions de videojocs Els videojocs s adapten La població mundial envelleix i cada cop amb millor qualitat de vida. La tercera edat també vol estar a l última en noves tecnologies i té ganes de divertir-se. Per això, les principals marques de consoles i videojocs (Nintendo, Sony i Microsoft) han tret productes dirigits a aquest gran segment de la població. Jocs per cuinar, per cantar les cançons de sempre, ballar tota mena de ritmes, aprendre a pintar i a tocar instruments, exercitar la ment amb jocs de memòria i agilitat mental, per jugar a tota mena d esports... Uns dels videojocs que més estan triomfant són 16 CRÒNICA D OR

17 Links d interès Wii de Nintendo: es_es/wii_54.html PlayStation3 de Sony: Xbox de Microsoft: els orientats a l exercici físic i a mantenirse en forma. En moviment La forma de joc ha canviat i el moviment s ha convertit en l eix principals dels videojocs. L antic comandament a distància ha deixat pas a noves tecnologies que transformen el cos en el comandament. Ara, per fer un xut, no s ha de prémer cap botó de la dreta. Tan sols s ha de simular el moviment amb la cama. I per fer un salt no cal prémer el botó de dalt. Només s ha de fer el salt amb el cos. Així, ara, si voleu jugar, us haureu d aixecar del sofà. Aquesta transformació de jocs de sofà a jocs actius s ha produït gràcies a la incorporació dels sensors de moviment. Ja sigui mitjançant una taula de sensors de pressió, amb comandament sense fil, o utilitzant el cos com a comandament, és imprescindible moure s per interactuar amb el joc. Amb aquesta nova generació de videojocs, el joc s ha convertit en una experiència més intuïtiva i natural. casa vostra. Mitjançant la personalització del joc, podeu adaptar-los a les vostres pròpies necessitats i limitacions físiques i definir diferents perfils depenent si jugueu vosaltres, la vostra parella o el vostre nét. El vostre entrenador personal, a qui veureu a la pantalla de la televisió, us ensenyarà a fer cada exercici, us guiarà i animarà i us corregirà si realitzeu malament cap moviment. Podeu triar entre un munt d exercicis que us ajudaran a mantenir el cos en forma, a millorar l equilibri i la postura i, fins i tot, a relaxar-vos. Aplicacions terapèutiques Persones de totes les edats estan utilitzant els videojocs d entrenament en què és necessari moure s al ritme de l acció (ja siguin jocs esportius, de ball o de fitness) per millorar la condició física. A països com Estats Units i Argentina són conegudes les teràpies de rehabilitació de gent gran en què utilitzen aquesta mena de videojocs per millorar la coordinació visual i motriu. I comencen a aparèixer estudis que demostren que no només ajuden a combatre el sedentarisme, sinó també moltes malalties cròniques com la hipertensió, patologies cardíaques o els problemes circulatoris. EXERCICI FÍSIC Videojocs: cuidar-se jugant En definitiva, aporten els mateixos beneficis que si féssim una activitat física diària. Allò que abans es considerava una pràctica nociva per a la salut, s ha convertit en un gran aliat per combatre el sedentarisme A més, aquesta activitat la podeu compartir amb els néts. Ells són els reis de les consoles i res millor que entrar en el seu món per gaudir de bones i saludables estones. Moltes coses han canviat al món dels videojocs. Poseu-vos roba còmoda i... a moure el cos. Entrenador personal digital Si hi ha uns videojocs que estan arrasant entre la gent gran, a part dels jocs d agilitat mental (tipus Brain Training de la Nintendo DS), són els jocs que funcionen com si tinguéssiu un entrenador personal a GENT GRAN 17

18 Riure és meravellós Ningú ho diria, però si ens volem prendre seriosament la nostra salut, hauríem de riure més. Tanmateix, sovint no és fàcil. El sentit de l humor, el prendre s les coses bé i des d una òptica positiva, ens equilibra. Fa més de anys, els xinesos van descobrir la risoteràpia, un mètode de millora física i mental. Beneficis del riure - Millora la respiració. - Redueix la pressió sanguínia. - Enforteix el cor. - Facilita la digestió. - Enforteix els músculs. - Fa créixer l autoestima. - Millora la confiança en persones amb depressió. - Elimina pensaments negatius. - Elimina les pors. - Minimitza problemes. - Combat l insomni. - Augmenta les cèl lules T (antitumorals i antivíriques). - Redueix les hormones de l estrès. - Millora la motivació. - Rejoveneix l aspecte. Tots hem viscut l experiència de riure. Però una cosa és riure un acudit i una altra és viure una d aquelles situacions en què no es pot parar de riure. Són diverses circumstàncies les que acostumen a confluir perquè es produeixi: un escenari favorable, una complicitat amb l altra persona o amb la situació i, finalment, un detonant. De tant riure, fins i tot salten les llàgrimes i gairebé tot pot passar. Aquestes riallades han desbloquejat emocions, han ajudat a alliberar tensions i ens han portat a un benestar poc freqüent. Quan riem el nostre organisme allibera diverses substàncies. En primer lloc, endorfines, que tenen un gran poder analgèsic i produeixen benestar, però també adrenalina, que estimula la creativitat i la imaginació, dopamina, que estimula l agilitat mental, i serotonina, d efectes calmants i de reducció de l ansietat. La risoteràpia és una disciplina xinesa molt antiga mitjançant la qual un grup de gent es reunia per riure amb la finalitat de sentir-se millor i desprendre s de mals esperits el que avui en diríem energia negativa. Així mateix, a l Índia existeixen temples d exaltació al riure. Avui se sap que el riure rejoveneix, elimina estrès i ansietat, aprima i ajuda a reduir la pressió sanguínia i a no tenir problemes cardiovasculars o neurodegeneratius (demències o alzheimer). És molt beneficiós per les persones que no tenen una gran capacitat motora, i per els malalts que han de passar moltes hores al llit o asseguts. És com si tinguessin un gimnàs de butxaca. El riure allibera endorfines, adrenalina i serotonina, produint una sensació de benestar Molts pediatres que han de fer la primera exploració el primer que pregunten als pares és el nen riu?. Si la resposta és afirmativa, en un alt percentatge, el nen es troba en un bon estat de salut i un procés de creixement correcte. Els nens poden arribar a riure 300 vegades al dia. En canvi, quan ens fem grans, com a molt arribem a 15 vegades al dia. 18 CRÒNICA D OR

19 PSICOLOGIA Risoteràpia Els adults també veiem que una actitud o una acollida seriosa limita el desenvolupament de la conversa i dificulta el traspàs d informació. El somriure obre portes, trenca barreres i fa proper a l interlocutor. Tanmateix, les pors, els dubtes sobre el futur, ens provoquen pensaments negatius, i deixem de riure. I quan menys ho fem, menys ganes en tenim. La risoteràpia ens ajudarà. Té quelcom màgic que s ha d experimentar, viure i sentir. Un taller té dues parts molt diferenciades. La primera és on expliquem el riure i els seus beneficis, la segona és una part més lúdica, en què mitjançant jocs, música i moviment intentem que el nostre cos es deixi portar per intentar riure sense que ens importi de què. A l acabament, es percep un gran benestar personal. Però què podem fer a la vida real per riure més? En primer lloc, tenir actituds positives en front de les diverses situacions que dóna la vida. Això no és gens fàcil. Ens fa falta un canvi de xip per veure positivament que se ns ha fos una bombeta. Podem pensar en l oportunitat que tindrem de parlar amb aquella noia o aquell noi tan agradable que ens atendrà quan l anem a comprar. I si aquell dia ens el trobem de poques paraules, podem pensar que més valia així, perquè hem perdut menys temps. No és fàcil, però intentar-ho és fer salut. Podem començar el dia mirant-nos al mirall somrient. En segon lloc, cercar situacions que ens facin riure sincerament i espontàniament. En tercer lloc, tractar de somriure a totes les persones amb què ens creuem o trobem. A banda d enriquir les nostres relacions, ens farà sentir millor amb nosaltres mateixos i el nostre aspecte es veurà més jove. Amb la col laboració de: Digna Sieiro Diverrisa GENT GRAN 19

20 Nedar a trenc d alba rejoveneix Desprèn energia, força i seguretat quan parla. Potser sigui fruit de l experiència acumulada al llarg dels seus 83 anys o potser sigui perquè nedar al mar, a l alba, li ha colrat l esperit, però la Maria Luisa Guiral és una d aquelles dones que fa la impressió que podria sobreviure a una guerra sense despentinar-se. El secret de la seva eterna joventut: deixar de tant en tant el timó de la gestoria que va crear fa 60 anys i dedicar-se a alimentar cos i ànima. Nedar cada dia a la sortida del sol. Dit així sembla agradable, però realment a l hivern ho és? L aigua del Mediterrani, molt freda, no ho és mai. El temps no em condiciona gaire, perquè tinc molta resistència a les temperatures baixes. Quan veig que les puntes dels dits se m posen blanques, és que és hora de sortir de l aigua. Des de quan surt a nedar al mar a diari? Quan em vaig instal lar a Barcelona, ara fa 26 anys, em vaig apuntar a una piscina prop de casa. Hi anava cada dia a nedar abans d entrar a la feina. Quan van tancar 15 dies per fer-hi obres, vaig pensar que no podria estar tant temps sense nedar i llavors vaig provar, com una cosa provisional, el Club Natació Barcelona. Un 6 d agost hi vaig anar per primer cop i vaig contemplar com sortia el sol. Em vaig quedar tan impressionada que m hi vaig fer sòcia i des de llavors hi vaig cada dia. Només els dies que el mar està mogut faig un passeig i després prefereixo banyar-me a la piscina d aigua salada al descobert. Algun mar en què somniï nedar? Jo sempre he dit que amb aquest tros de mar que és el Mediterrani, que tant estimo, en tinc prou. Ara bé, sóc una admiradora de la poetessa argentina Alfonsina 20 CRÒNICA D OR

21 LA VEU DE L EXPERIÈNCIA Maria Luisa Guiral No es pot comparar nedar cap a l horitzó amb nedar cap a una paret Storni, que quan li van diagnosticar càncer se n va anar al Mar de la Plata i allà es va ofegar. M agradaria anar-hi algun dia, però no crec que ho faci, és massa lluny... Diu que també neda a la piscina, però no deu ser el mateix, no? Nedo al mar o a la piscina d aigua salada descoberta, però ja no m agraden les piscines climatitzades. No és el mateix, perquè quan estic al mar contemplant la sortida del sol jo noto una energia... Crec que això és una font de salut grandíssima. En el moment de l alba, no hi ha ningú més a la platja. És molt personal. Si el mar és tranquil, el prefereixo, perquè tot i que la piscina d aigua salada té unes vistes magnífiques, no es pot comparar nedar cap a l horitzó amb nedar cap a una paret. Com se sent després de nedar? Em carrega d energia d una manera increïble i això em dura fins al vespre, quan ja vull descansar. I em desperto de nou amb la il lusió d anar al mar. Fa alguna altra cosa per estar en forma? Sí, també faig pilates des de fa dos anys, perquè m ajuda a treballar aspectes posturals. Amb l edat, et vas encongint i allà t estiren fins i tot les pestanyes. Sempre he fet bastant exercici i l he sabut adaptar a l evolució de les meves condicions físiques. La caminada cap a la platja a les 6 del matí també em va genial. Jo ja tinc unes rutes ben definides, per on contemplo coses precioses, a més de la lluna i les estrelles. És molt especial veure com la ciutat desperta. Considera que sempre ha portat una vida sana? Sí, cuido l alimentació i porto uns horaris molt regulars. I, a més, sempre faig una bona migdiada. Em llevo d hora i vaig a dormir d hora, també. No veig la televisió mai, però sí que faig servir Internet. Què li aporta Internet que no li aporti la tele? A Internet estic connectada amb un grup d amigues que hi he conegut. A mi em jubilarà el meu cap, que és Déu Un consell als lectors per mantenir-se actius després dels 65. Molt fàcil. Si han llegit l entrevista, que facin el que jo faig. Que es llevin d hora, que vagin a veure com surt el sol... Ja vaig viure les etapes en què feia festes, sortia a sopar i me n anava a dormir tard, però hi ha costums que han d anar canviant quan et fas gran. Amb relació a la feina, un bon company em va dir que la millor inversió era que treballés menys per treballar més. Abans venia a la gestoria fins i tot els caps de setmana, però de vegades un ha de saber aturar-se una mica per durar més. I això de continuar activa laboralment Aquell que pugui permetre-s ho, no s hauria de jubilar. De la mútua dels gestors em deien que havia d incrementar la quota que aportava per a la meva jubilació perquè, si no, cobraria molt poc. Jo els deia que no ho faria, perquè jo no em jubilaria mai. A mi em jubilarà el meu cap, que és Déu. He passat els 80 i aquí continuo. Un ha de jubilar-se a una bona edat quan té projectes, per poder-los portar a terme. En canvi, qui no té res a fer, a partir de la jubilació l únic que fa és anar de metges. Aquí comencen totes les malalties del món. Com s aconsegueix treballar fins als 83 anys? Jo vaig crear aquesta gestoria amb 21 anys i ha anat creixent fins a tenir 80 treballadors. Amb el pas dels anys, he sabut anar delegant. Ara només hi vinc a la tarda, els matins són per a mi, els dedico al meu cos i a la meva ànima. Què li agrada i què li molesta de fer-se gran? El que més em molesta, la gepa i les arrugues; el que més m agrada, l experiència adquirida. Però jo no noto que ara tingui més edat que fa 15 anys. Tinc joventut acumulada. GENT GRAN 21

22 Teatre i dansa per activar el cos i l ànima Treballar la psicomotricitat ja no es limita a fer exercicis sobre un parquet. Passar-ho bé i cuidar-se és possible amb diferents activitats. El cos i la ment d una persona gran i les seves limitacions són, en certa mesura, el resultat de la seva forma de vida i de com els ha tractat al llarg dels anys. Les generacions passades han estat educades per utilitzar el cos com una eina de treball més, realitzant accions de forma rutinària que tenien com a objectiu final la mera subsistència. Tot això ha provocat que amb el temps moltes funcions s hagin rovellat, creient-les perdudes per sempre. Però això no és així. És a les nostres mans despertar, fins a un cert grau, les capacitats adormides. Només ens cal posar-nos les piles per reactivar-les. Per a molts experts, l exercici gimnàstic per si sol no és suficient, s ha de treballar la psicomotricitat, que comporta desenvolupament físic, psicològic i intel lectual alhora. L objectiu no és sentir-se com als 20 anys, sinó gaudir d aquesta etapa de la vida en plenitud. Actualment, existeix un ampli ventall de possibilitats per treballar la psicomotricitat, de manera que podem buscar aquella activitat que més s adapti als nostres gustos i necessitats. Així, als tradicionals exercicis de gimnàstica, s hi sumen activitats més lúdiques, com els tallers de teatre i expressió corporal o la dansa. És a les nostres mans despertar, fins a un cert grau, les capacitats adormides Els beneficis, físics i mentals, són múltiples: fer front a les limitacions físiques, aconseguir equilibri i flexibilitat, millorar l autoestima, enfortir el sentiment d independència, afavorir la relaxació i el descans, etc. Però, a més, aquestes activitats tenen una vessant dinamitzadora i social igualment important, promovent la creativitat i la capacitat artística, l ús constructiu del temps lliure, les relacions entre les persones i la participació social. 22 CRÒNICA D OR

23 AFICIONS Teatre i dansa Teràpia amb ritme En l antiguitat, la dansa s utilitzava com a teràpia, però se n va abandonar aquest ús i no va ser recuperat fins als anys 40 del segle XX, als Estats Units. Va ser Marian Chace qui va redescobrir els efectes beneficiosos d introduir un espai de dansa i moviment improvisat i creatiu a la unitat psiquiàtrica on treballava. Segons l anomenada dansateràpia, ment, cos i ànima formen una sola unitat i el moviment i la postura influeixen en el pensament i els sentiments. La dansa lliure permet alliberar tensions, augmentar l elasticitat, la mobilitat de les articulacions, el rec sanguini a la musculatura, la respiració harmonitzada, la motricitat, desenvolupar les capacitats expressives, etc. En aquesta disciplina, no només hi juga un paper important el moviment, sinó també la música, que ens pot ajudar a recordar vivències i sensacions del passat que crèiem oblidades. Actor després dels 60 La dramateràpia va sorgir als anys 70, amb aportacions dels camps de la teoria teatral, la psicologia del desenvolupament i, fins i tot, l antropologia. Aquest tipus de teràpia utilitza activitats com les titelles, els jocs de rol o el teatre per assolir diferents finalitats relacionades amb les necessitats de cada persona, i es pot practicar tant de forma individual com en grup. Entre els beneficis d aquestes activitats per a la gent gran, trobem que incrementa la creativitat, fomenta la intuïció i la imaginació, potencia l atenció i la memòria, i millora les habilitats socials i de comunicació, contribuint així al desenvolupament personal i la integració social. A més, per fer aquestes activitats cal estar constantment en moviment i, per tant, es realitza un exercici físic d una intensitat no molt alta però que permet guanyar en agilitat i flexibilitat. En general, les persones grans que comencen un taller de teatre, expressió corporal o dansa arriben amb pors i considerant que són més velles i menys capacitades del que aviat descobreixen que realment són. Així, el millor és abandonar les reticències inicials i apropar-nos a algun centre cívic o esportiu del nostre municipi per provar alguna d aquestes activitats, sempre sota el consell d un espe- Links d interès Algunes de les entitats i equipaments de Barcelona que ofereixen aquest tipus d activitats: - L Espai Gent Gran (Centre Cívic Ateneu Fort Pienc) - Centre Cívic El Sortidor - Centre Cívic La Teixonera taxonera - Centre Cívic Zona Nord - Centre Cívic Can Felipa - Centre Cívic La Sedeta cialista. Un cop dins, descobriràs tot el teu potencial! GENT GRAN 23

24 Quan el català va fer-se més dolç que la mel Si els catalans celebrem la Diada nacional commemorant una derrota esdevinguda el 1714, la inauguració del moviment de represa que va significar la Renaixença tradicionalment s ha lligat a un poema, Oda a la pàtria, escrit per Bonaventura Carles Aribau, lluny de casa, a Madrid, el 1833, cent dinous anys després d aquell fatídic 11 de Setembre. D on ve això de la Renaixença Tot i la semblança del nom, no hem de confondre Renaixement amb Renaixença. Per Renaixement coneixem l estil artístic i l etapa històrica que va néixer a Itàlia la segona meitat del s. XV i que es va estendre per tot Europa amb més o menys fortuna durant el s. XVI. En canvi, la Renaixença, en un sentit ampli, és el moviment històric que, al s. XIX, a Catalunya, posarà els fonaments tant per a la recuperació de la identitat nacional com per a la restauració del català com a llengua literària i de cultura, després de la greu decadència literària i civil dels segles XVI, XVII i XVIII. Un dels elements que va contribuir decisivament a la dimensió popular de la Renaixença va ser la restauració dels Jocs Florals de Barcelona l any 1859 De fet, el terme Renaixença no apareix en iniciar-se el moviment a què fa referència, sinó més tard, sobretot a partir del nom de la revista cultural fundada el 1871 per Francesc Matheu i Àngel Guimerà: La Renaixensa. Una veritable cronologia d aquest moviment ens fa veure que és producte de l auge econòmic català del s. XIX, lligat al procés d industrialització, que, al seu torn, prové de l expansió demogràfica del XVIII, de l augment dels ingressos procedents de la terra i de la formació d un capital que servirà per generar la indústria. 24 CRÒNICA D OR

25 UN BOCÍ D HISTÒRIA La Renaixença A cavall dels segles XVIII I XIX, alguns il lustrats com Fèlix Amat, Josep Pau Ballot, Pròsper de Bofarull, Antoni de Capmany o Josep Climent, entre d altres, ja contribueixen amb les seves obres de diferents especialitats a crear les condicions necessàries per a la imminent eclosió de la Renaixença. La llengua d aquells forts que acataren los reis Si tornem al poema d Aribau que la història literària ha establert com a fundacional del moviment originàriament amb el títol A la Pàtria (Trobes), rebatejat després com a Oda a la pàtria, hi veurem, a més d una excel lent factura formal i literària, la identificació entre l idioma propi i la pàtria, consciència que actuaria com a catalitzadora de la ressonància literària, cultural i política que ben aviat va obtenir. Adéu-siau, turons, per sempre adéusiau, Plau-me encara parlar la llengua d aquells savis / que ompliren l univers de llurs costums e lleis, / la llengua d aquells forts que acataren los reis, / defengueren llurs drets, venjaren llurs agravis., Oh llengua a mos sentits més dolça que la mel / que em tornes les virtuts de ma innocent edat... Aquests versos, pel fet d evocar la pàtria llunyana (el poeta llavors viu a Madrid) i d enaltir la pròpia llengua, entronquen plenament amb alguns dels temes del Romanticisme, moviment literari i artístic d adscripció burgesa que va aparèixer a Europa al darrer quart del s. XVIII. Renaixença i Romanticisme A Catalunya, la primera referència escrita explícita al Romanticisme va aparèixer l any 1823 al setmanari barceloní El Europeo, redactat precisament per B. C. Aribau, Ramon López Soler, dos italians i un alemany. I la primera obra romàntica que s hi va publicar va ser Los bandos de Castilla, el 1830, de l esmentat López Soler, influenciada per Ivanhoe de Walter Scott. Hi apareix un personatge un trobador, que canta una cançó en català. Si d aquí saltem al poema d Aribau, constatarem que els ideals del Romanticisme tardà van proveir de munició la Renaixença latent: el gust per l Edat Mitjana, les restes arqueològiques, el misteri, els sepulcres, l interès per la poesia popular i tradicional, l exaltació de la personalitat, els paradisos perduts, i la defensa de la llibertat i la llengua dels pobles, entre d altres. La restauració dels Jocs Florals Un dels elements que va contribuir decisivament a la dimensió popular de la Renaixença va ser la restauració dels Jocs Florals de Barcelona l any El calc dels Jocs medievals, interromputs al s. XV, va suposar també que s estenguessin pels altres territoris de parla catalana: Mallorca i València. Els Jocs Florals van sintetitzar els principals temes del romanticisme en tres pàtria, fe i amor, i les bases del primer certamen barceloní van establir el trofeu per a cada un d aquests tres premis, el cos d adjunts i mantenidors, el títol de Mestre en Gai Saber, etc., model que de seguida GENT GRAN 25