Idioma Baléà. Idioma Baléà 1
|
|
- Sofia Juárez Plaza
- hace 2 años
- Vistas:
Transcripción
1 Idioma Baléà 1 Idioma Baléà El Balear o Baléà (en balear) es la lengua propia e histórica de las Baleares, es la balear. Breve historia en Balear Desde sa cayguda de s impèri romà, es llatí sempre contaminad per sas llengos anteriós a sa conquista romàna, que se xerrava a cada una de sas diferens terres, s anava degenerant, transformándse emb sas llengos romans, emb sas diferens peculiaridads de sas islas y d es séus habitans. A sas terres, a sas qu es romans varen batià com Balearicus, també se varen formà un número de variedats des romans, que rebéren una nòva influènsi llingüística, cuand varen essê conquistades p es vàndalos, transformándse emb una nòva variedat d es romans, a n es que dirêm Baléà, emb sas variants a cada una de sas islas. Emb sa conquista de sas matéxas, per part d e Bizanci, sa llengo romans Baléà, se va tornà enriquí emb una nòva aportació llingüística. Y emb sa conquista d es musulmans, de l añ 902 al 1.229, es romans Baléà se va tornà a enriquí més, incorporand un gran número de paraulas àrabés y magrebís. A l añ 1.229, emb sa conquista cristiana dirigida y comandada, p el Réy Jaume I d Aragó, se va ana imposand es llemosí, coma llengo culta, sobre es romans Baléà, llengo inculta que después de 327 añs de dominació musulmana, ya estava molt arabisada. Es llemosí éra sa llengo d es conquistadós y d es pròpi réy. Es musulmans com tenían per costum no privaven a n es conquistads, ni de sa llengo, ni de sa relligió, per lo que a s arribada d el Réy Jaume I, a sas Baléàs se conservava sa llengo romans Baléà, emb sas modalidats, com afirmà es pròpi Jaume I a sas crònicas. Es llemosí junt emb es llatí éra sa llengo de sa corona d Aragó y sa d es séus monarcas. (Arch. Corona Aragó) Es réys de Mallorca, tenían per llengos sa llatina y sa llemosina. Llengo que fins es finals d es siglo XIX, es nostros escritos y llingüistas, a sas sévas obras y gramàticas déxen escrit qu es sa séua llengo, o d avon procedex sa nostra estimada llengo Baléà, emb sas variants d es Mallorquí, Menorquí, Ibissênc y Formenterênc. Muestras de que és más antigua que el catalán.(en balear) 1. Desde es punt de vista GRAMATICAL: A n ets añs 1533, 1595, 1812 y 1840 D. Juan Pastrana, D. J. Binimelis, D. Toni Cervera y D, Pere Antoni Figueras, respectivament, varen púbblica sas priméras gramàticas mallorquinas, encare que p es 1496 ja trobam una gramàtica mallorquina-llemosina escrita p er D. J. Dameto. Per sa séva part, a n el 1870 ets germans Tòni y Juan Ramis y Ramis, y a n el 1786 D. Tòni Febre Cardona, féren lo pròpi en sas menorquinas. Però va essê a n el 1835 cuand sa gramàtica mallorquina de D. Pep Amengual va essê difundida y estudiada a n es col.lègits de sa isla. Dita gramàtica va essê revisada y reeditada a n el 1872 per es matex autó, y se va denomina mallorquina perque durant aquets añs y fins sa primera Repúbblica Española, Baléàs tenía es titul y nom de Réyne de Mallorca. En canvi, fins 1870 domés se sab de dues edicions gramaticals emb sa llengo catalana, una de D. Ignaci Ferreres a n el 1827, y un altra de D. Tòni Bofarull a n el Y va essê a n el 1917 cuand se va retribui monetariament a D. Tomàs Forteza y Cortês perque transformas sa séva gramàtica de sa llengo mallorquina, editada previament a n el 1890 emb gramàtica de sa llengo catalana, sa cual va essê sa basse de sas futuras edicions. No obstant, fins 1918 no se va púbblica p en Pompeu Fabra sa primera gramàtica catalana aceptada per s institut d estudis Catalans. Es importantissim tení en conte que sas gramàticas marcan sa fetxa de naxement d una llengo com idioma. Per axò, resulta que no porêm xerrà de s ecsistènci de s idioma francês fins es sigle XV en que se va púbblica sa séva gramàtica, ni de s idioma castellà fins es matex sigle, ni de s idioma aleman fins es siglo XIX a n es que es germans Grimm varen edita sa gramàtica de sa llengo alemana, ni de s idioma italia fins Pues bé, si sas gramàticas firman sa fetxa d es naxement d una llengo com idioma, Quin idioma va néxa antes, es mallorquí (o baléà) o es català? Evidenment es mallorquí.
2 Idioma Baléà 2 Ecsactament passa lo matex emb sos primés diccionaris, ja que varen essê anteriós es mallorquins d es catalans y emb s universidad, ja qu es Réyne de Mallorca va conta emb universidad molt antes que Barcelona. 2- Desde es punt de vista de S ESTRUCTURA LLINGÜÍSTICA: Tots ets idiomas se sustentan damunt uns pilàs comuns emb sa séva denominació, però distints emb so contengud y que, a sa vegada, son uns sistemas de signes avón se pòren aprecià sas diferèncis entre idiomas. A tot aquest conjunt se li diu estructura llingüística. Dits pilàs son es fonològic, es morfosintactic y es semàntic, y es seu estudi comparatiu demostra clarament ses diferèncis entre es mallorquí (o baléà) y es català, en que provenguin d un trónc comú. Ditas diferèncis se troban a n es sons, a s acentuació, a n ets artículs, a sas preposicións, a sas conjuncións, a n es verbos, a n es significad de sas paraulas, etc. 3. Desde es punt de vista HISTÒRIC: Antes de sa conquista romana de sas Islas Baléàs, sa llengo xerrada a sas matéxas va evolusiona coma consecuènci d es diferens colonisadós o conquistadós (doris, fenicis, grègs, sards, corsos, íberos, celtas y cartaginesos). Emb sa conquista romana se va introduí sa llengo llatina, sa cual, cuand se va mesclà emb sa llengo anterió, va fe evolusiona de nou sa nostra llengo. Cuand varen dividí es romans Hispania en sis provincis (una de sas cuals éra sa baléàrica) sa nostra llengo va passa a dirse balearico eloquio o llengo baléà. Nous enriquimens de sa llengo Baléà varen teni llog emb sos vàndalos, s impèri Bizantí y es gods. Cuand varen ocupà es musulmans sas Islas Baléàs, respettaren y enrquiquiren sa llengo y costums ecsistens fins llevònses. Es a partí d aquesta epoca (y fins es sigle XIX) cuand sa nostra llengo comensa a dirse romans mallorquí,emb sas sévas variedats corresponens a Menorca, Ibissa y Formentera, degud a s aparició nominal d es Réyne de Mallorca. Y axí arribam a Un d es típics argumens d es que defensan que a Baléàs sa xerrà català se bassen emb una suposta repobblació de sas islas per part de catalans emb sa venguda d el Réy Jaume I y añs posteriós. Dita teoría carex de tot fundament, pues ni siquiera consta a sa Crónica del Réy. Ademés, per repobblà sa ciutad de Palma no hagués bastad tota sa pobblació de Barcelona, que no tenía més de quinze mil habitans en aquesta època, mentras que domés Mallorca tenía aprop de xixanta mil. Emperò es que ademés, d es fets posteriós se demostra sa falta total de vestiguis catalans a sas Baléàs: no hey a coincidèncis arquitectònicas, ni emb sos noms de sas ciutads o pobbles, ni en sa música o balls, ni en sa vestimenta, ni en sa gastronomia, etc. Tampoc el Réy Jaume I d Aragó va du es català, sencillament perque no ecsistía coma tal. El Réy xerrava romans aragónes, romans montpellerés y llatí, y escrivía en llatí y llemosí perque héran sas llengos d es cults. Axí, Jaume I, a n es llibre de s històri de sa séva vida, escrit en llemosí p es propí monarca, mos diu que cuand va havê de xerrà emb sos natius de Mallorca, na va tení sa necessidat d un traductó. En canvi, emb sos emisaris d es Walí de Mayurqa (Mallorca), si que va tení sa necessidat de un traductó en llengo musulmana. Per suposad que per enllog aparex es català, com tampoc aparex a n es Llibre de las Franquessas, ni a n es Llibre des Repartiments, llibres escrits tots ells en llemosí. Va essê a partí de sa conquista d es Reyne de Mallorca p en Jaume I cuand sa nostra llengo vernàcula, anomanada romans mallorquí, se va enriqui emb s aplicació de sas normas de escriure que ja disposave es llemosí, coma llengo molt més culta y desarrollada gramaticalment. 1er. Congreso El primer Congrés de Filología Baléà fue organizado por la Acadèmi de sa Llengo Baléà y se llevó a cabo a principios de 1993 en la ciudad de Palma de Mallorca. Las fotos que acompañan esta crónica correspoden al acto de clausura, que se efectuó en el salón de actos del BBV situado en el claustro de Sant Antoniêt, en la calle de San Miguel, en Palma de Mallorca. Tomaron parte en este Congreso, doña Hella Schlumberger, Doctora Romanista. Don Tòni Corró, Ingeniero Técnico y Lingüista. Don Sebastián Fuertes, Profesor de Secundaria. Doña María Capart, Profesora de Francés y de
3 Idioma Baléà 3 Provenzal. Don Mikèl Garau, Lingüista e Historiador. Don Emili Míedes, Profesor de Llatín, de Valenciano y de Occitano. Y Don Fernando d Auleza, Lexicografista. A lo largo del Congreso se presentaron las siguientes ponencias: Por parte de don Emili Míedes: Els sufixs llatins -antia, -entia, dins el Valencià, Provençal, Baléà, Francês, Rumà, Bearnés, Occità y Llemosí. Por parte de don Sebastià Fuertes: Es no us de r romànica final a n es noms. //Ets artículs baléàs es, sa. Por parte de don Mikèl Garau: Aprotsimació a s històri y evolució de sa llengo baléà. // Us de sa lletra c. // Ets infinitius en Baléà. // Sas desinèncis -anci, -ènci. Ateniendo a estas ponencias, más las modificaciones aprovadas de las gramáticas mallorquinas de 1835 y 1872 de don Juan José Amengual, se sembraría la simiente que años más tarde florecería con la edición de la Gramàtica Normativa d es Baléà. Don Jusep Payá Alberola, escritor, Miembro de la centenaria Real Academia de la Cultura Valenciana y del grupo cultural ilicitano Regne de Valencia. Leyó la conferencia titulada: La problemática de la imposición del catalán en Valencia. Doña Espéransa Vidal Reynés, Presidenta de la associación cultural Embajada Cultural Balear, leyó unas poesías en balear de su libro de poemas titulado: Es molíns de Campanêt. Don Juan García Sentandreu, Abogado y Secretario de la entidad Asociación de Titulados Universitarios de Valencia, explicó los Contenciosos interuestos contra la imposición del catalán, ganados a la Generalitat de Valencia. Don Josep Lluís Pascual y dòña Vicenta Salvador, representantes de la entidad valenciana Lo Rat Penat, impussieron a los congresistas el emblema de dicha entidad. Arroparon y avalaron el Congrés las siguientes entidades y personas: Acadèmi d Estudis Històrics Baléàrics // Embajada Cultural Balear // Associació Mossên Alcover // Real Academia de Cultura Valenciana // Coordinadora d Entitats Culturals del Regne de Valencia // Lo Rat Penat // Círculo Cultural Aparisi y Guijarro // Asociació Cultural amics de la Real Academia de Cultura Valenciana // Asociació Cardona y Vives de Burriana // Asociación Valenciana de Profesionales Universitarios // Ateneo de la Cultura Valenciana y Grup de Dones Valencianes. D. Vicente Giner Boira, Abogado del Tribunal de les Aigues de Valencia. D. Francisco Orti Ciscar, Doctor en Psicología. Profesor Emérito de la Universidad de Valencia. Dª Antonia Vila Ferri, Profesora de lengua valenciana. D. Pedro Vernia Martínez, Doctor Honoris Causa por la Universidat de Budapest. D. Pedro Belmonte Hurtado, Mèstre en Gay Saber. D. José Chiquillo Barber, Abogado. D. Francisco Fernández, Llicenciado en Historia del Arte. Dr. Don Juan A. Ruíz Santamaría, Miembro del Ateneo de la Cultura Valenciana. D. Josep María Bouda Sanambrosio, Presidente de la asociación cultural Lo Rat Penat. Dª Elisa Miralles Tortosa, Presidenta de la asociación cultural Joanot Martorell. D. José Aparicio Pérez, Secretario Perpétuo de la Real Academia de Cultura Valenciana. D. José Real Cruz, Presidente de la asociación cultural La Murta. D. Pedro Aguilar Pascual, Presidente del Grup d Acció Valencianista. Rvdo. D. Ricardo Garzón // Rvdo. D. Salvador Gómez.
4 Idioma Baléà 4 Citas célebres "Los Mallorquines hablan una lengua tan antigua como el inglés y más pura que el catalán y el provenzal, sus parientes más cercanos. Robert Graves, 1975, Barcelona. "A donde quiera que voy me gusta leer en lengua de aquel país, en Portugal por ejemplo apenas leo sino en portugués, y ahora aquí, en Mallorca,leo en mallorquín. Pero cuidado que lo sea y no catalán. Miguel de Unamuno." Add caption here
5 Fuentes y contribuyentes del artículo 5 Fuentes y contribuyentes del artículo Idioma Baléà Fuente: Contribuyentes: Enrique Cordero, Spainisspain, 3 ediciones anónimas Fuentes de imagen, Licencias y contribuyentes File: o.jpg Fuente: Licencia: Creative Commons Attribution-Sharealike 3.0 Contribuyentes: User:Spainisspain Licencia Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 Unported //creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/
El catalán balear y el movimiento de gonellismo Балеарский вариант каталанского языка и движение «гонельизмо»
No es el castellano mala elección en el elenco de las lenguas ofertadas en el mundo. Enorme como lengua materna, codiciada como adquirida, útil como lengua de comunicación internacional, ocupa una de la
Congreso Internacional «Geografías Espirituales Hispánicas (Siglos XV-XVII)»
Congreso Internacional «Geografías Espirituales Hispánicas (Siglos XV-XVII)» XVII)» Palma, 19-21 de mayo de 2015 Universidad de las Illes Balears. Edificio Sa Riera C/ de Miquel dels Sants Oliver, 2, Palma
Anexos ANEXOS. Geografía física y política. Relieve
Anexos ANEXOS Geografía física y política Relieve Fuente: Jaume Sobrequés i Callicó. Historia de Cataluña. Barcelona: Editorial Base, 2007 153 Cultura y civilización catalanas Ríos Fuente: Jaume Sobrequés
UNIVERSIDAD VALENCIANA DE VERANO
UNIVERSIDAD VALENCIANA DE VERANO DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE VALENCIA UNIVERSIDAD CATÓLICA DE VALENCIA AYUNTAMIENTO DE RIBARROJA DEL TURIA REAL ACADEMIA DE CULTURA VALENCIANA V SIMPOSIO: EL TURIA: RÍO DE
MANIFIESTO CONTRA LA REPRESENTATIVIDAD Y LA NECESIDAD DE LA EXISTENCIA DE LA AVL LES NOSTRES 13 RAONS
MANIFIESTO CONTRA LA REPRESENTATIVIDAD Y LA NECESIDAD DE LA EXISTENCIA DE LA AVL NOSATRES, tots els firmants de este Manifest, en eixercici dels mostres drets d opinió y llibertat d expressió, neguem la
XV CONGRÉS. de la Societat Catalana. Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 WWW.CONGRESSCCC.ORG HOTEL DIAGONAL ZERO
WWW.CONGRESSCCC.ORG XV CONGRÉS de la Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 Benvolgut col lega, El Congrés de la arriba a la seva quinzena edició. Desprès d aquests anys i tal com es habitual, ho fa
EL EXILIO CIENTÍFICO REPUBLICANO UN BALANCE HISTÓRICO 70 AÑOS DESPUÉS 5 Y 6 DE NOVIEMBRE DE 2009
CONGRESO EL EXILIO CIENTÍFICO REPUBLICANO UN BALANCE HISTÓRICO 70 AÑOS DESPUÉS 5 Y 6 DE NOVIEMBRE DE 2009 ORGANIZA SOCIEDAD ESTATAL DE CONMEMORACIONES CULTURALES UNIVERSIDAD DE VALENCIA COMITÉ CIENTÍFICO:
I CONGRESO NACIONAL DE DERECHO DEL TURISMO PALMA DE MALLORCA 28 Y 29 DE OCTUBRE
28 Y 29 DE OCTUBRE 28 Y 29 DE OCTUBRE Comité organizador: Sr. D. Juan M. Font Servera. Decano ICAIB. Sr. D. Rafael Gil March. ViceDecano ICAIB. Sra. Dª. María Serrano Pozo. Tesorera ICAIB. Sr. D. Pedro
RECULL DE PREMSA. Congrés sobre Jaume I a Girona. 29 de novembre 2008. comunicació. Consulta El Butlletí de l IEC
comunicació RECULL DE PREMSA Congrés sobre Jaume I a Girona 29 de novembre 2008 Consulta El Butlletí de l IEC Institut d Estudis Catalans Comunicació Carrer del Carme, 47 08001 Barcelona Tel 932 701 620
Telefónica Movistar acorda amb l IEC promoure l oferta dels serveis i menús dels mòbils en català
comunicació RECULL DE PREMSA Telefónica Movistar acorda amb l IEC promoure l oferta dels serveis i menús dels mòbils en català 13 de novembre del 2006 Consulta El Butlletí de l IEC Institut d Estudis Catalans
patrocina: Conselleria de Industria Comercio y Energía PROGRAMA 20,00 h. Recepción Excmo. Ayuntamiento de Valencia
Asociación Valenciana de Consumidores y Usuarios patrocina: Conselleria de Industria Comercio y Energía PROGRAMA Martes, 18 de febrero 20,00 h. Recepción Excmo. Ayuntamiento de Valencia Miércoles, 19 de
Licenciado en Derecho. Universidad de Deusto, Bilbao, 1996.
Nombre: Guillermo García González E-mail: Guillermo.Garcia.Gonzalez@uab.cat Dirección: Universidad Autónoma de Barcelona- Facultad de Derecho- Edificio B (desp. B2-182) Bellaterra 08193- Barcelona FORMACIÓN
RECULL DE PREMSA. L IEC contesta les declaracions del vicepresident de la RAE, Gregorio Salvador
comunicació RECULL DE PREMSA L IEC contesta les declaracions del vicepresident de la RAE, Gregorio Salvador 10 de maig del 2007 Consulta El Butlletí de l IEC Institut d Estudis Catalans Comunicació Carrer
Plan de Estudios de Arquitectura de 1957
Plan de Estudios de Arquitectura de 1957 Selectivo de ciencias Iniciación Primer curso Segundo Tercero Cuarto Quinto ESPECIALIDADES Economía y técnica de obras Estructuras Acondicionamiento e instalaciones
PROGRAMA. 09.15: Acreditaciones en el Centro de Estudios Políticos y Constitucionales. Plaza de la Marina Española 9 (Madrid).
28 de noviembre de 2011 PROGRAMA 09.15: Acreditaciones en el Centro de Estudios Políticos y Constitucionales. Plaza de la Marina Española 9 (Madrid). 10.00: Acto de apertura Palabras de Bienvenida Paloma
Universidad Internacional de Verano ISU UIB
Universidad Internacional de Verano ISU UIB 2016 http://cursosestiu.uib.cat Presentación La Universidad Internacional de Verano de la Universidad de las Illes Balears (UIB) se dirige a estudiantes universitarios
Actividades del Departamento de Árabe de la Universidad de Alicante
Actividades del Departamento de Árabe de la Universidad de Alicante a) Docencia En el curso 1983-1984, los profesores del Departamento de Árabe han asegurado los cursos siguientes: Árabe I, Árabe II, Árabe
AUTORES. FREDERIC ADÁN DOMÉNECH, Profesor Ayudante de Derecho Procesal de la Universidad Rovira i Virgili.
FREDERIC ADÁN DOMÉNECH, Profesor Ayudante de Derecho Procesal de la Universidad Rovira i Virgili. JOSÉ ALMAGRO NOSETE, Catedrático de Derecho Procesal, Magistrado del Tribunal Supremo. JAIME ALONSO-CUEVILLAS
Estudio de idiomas en el dominio.es
Estudio de idiomas en el dominio.es Carlos Castillo Universidad de Chile ccastill@dcc.uchile.cl Enero 2003 Resumen Se presentan resultados de un estudio realizado en Diciembre del año 2002 sobre aproximadamente
Nuestro profesorado Lunes, 27 de Enero de 2014 13:46 - Actualizado Martes, 02 de Septiembre de 2014 17:55
Para conocer mejor todo el compendio de profesionales que configuran nuestro centro educativo, mostramos la formación básica y experiencia de todo el equipo docente SAM. De esta manera conocerán más de
LOS DERECHOS HUMANOS EN ORIENTE MEDIO BAJO LA OCUPACIÓN
I Congreso Internacional sobre LOS DERECHOS HUMANOS EN ORIENTE MEDIO BAJO LA OCUPACIÓN Asturias (Gijón y Oviedo), 25,26 y 27 de enero de 2007 ORGANIZAN Consejería de Justicia, Seguridad y Relaciones Exteriores
PRESENTACIÓN OFICIAL DE LA MESA DE LA MINERÍA DE LAS ISLAS BALEARES
PRESENTACIÓN OFICIAL DE LA MESA DE LA MINERÍA DE LAS ISLAS BALEARES El pasado 18 de febrero se celebraba en Palma de Mallorca la reunión de constitución de la Mesa de la Minería de las Islas Baleares.
Consejo de Gobierno de 11 de mayo de 2007
Consejo de Gobierno de 11 de mayo de 2007 Propuesta de Nombramientos de Comisiones juzgadoras de los Concursos de Acceso a Cuerpos de Funcionarios Docentes. PROPUESTA DE NOMBRAMIENTOS DE COMISIONES JUZGADORAS
TITULACIONES CON PREFERENCIA ALTA PARA EL ACCESO
TITULACIONES CON PREFERENCIA ALTA PARA EL ACCESO GRADO EN ADMINISTRACIÓN DE EMPRESAS GRADO EN ADMINISTRACIÓN Y DIRECCIÓN DE EMPRESAS GRADO EN ANTROPOLOGÍA SOCIAL GRADO EN ANTROPOLOGÍA SOCIAL Y CULTURAL
PLAN DE ACTUACIÓN FUNDACIÓN AENA C.I.F.: G 81119208 Nº REGISTRO: 253 EJERCICIO: 01/01/2014-31/12/2014
PLAN DE ACTUACIÓN FUNDACIÓN AENA C.I.F.: G 81119208 Nº REGISTRO: 253 EJERCICIO: 01/01/2014-31/12/2014 La Fundación Aena, desde su creación, organiza exposiciones, conferencias, convocatorias de premios
NORMATIVAS SOBRE PROTOCOLO UNIVERSIDADES ESPAÑOLAS
S SOBRE PROTOCOLO UNIVERSIDADES ESPAÑOLAS 1 Abat Oliva CEU A Coruña Alcalá Alfonso X El Sabio Alicante Almería Antonio de Nebrija Autónoma de Barcelona Autónoma de Madrid Barcelona Burgos Cádiz Camilo
Resum de la xerrada sobre la problemàtica dels drets d'autor
Resum de la xerrada sobre la problemàtica dels drets d'autor El passat 16 de juny va tenir lloc a Conservas una xerrada sobre la problemàtica dels drets d'autor, organitzada per l Associació de Professionals
BORRADOR DEL PROGRAMA DEL XI CONGRESO NACIONAL DE ASNALA Zaragoza, Real e Ilustre Colegio de Abogados, 19 y 20 noviembre Programa
BORRADOR DEL PROGRAMA DEL XI CONGRESO NACIONAL DE ASNALA Zaragoza, Real e Ilustre Colegio de Abogados, 19 y 20 noviembre Programa 09:00 - Entrega de acreditaciones 09:30 - Video presentación de ASNALA
Materias y asignaturas
Materias y asignaturas Materias La estructuración en materias permite agrupar las asignaturas por áreas de conocimiento, por lo que estamos ante unidades académicas que incluyen una o varias asignaturas
MEMORIA ACTIVIDADES AÑO 2014
MEMORIA ACTIVIDADES AÑO 2014 ACTIVIDAD CORPORATIVA 2014. JUNTAS DE GOBIERNO. 15/01/2014 19/02/2014 19/03/2014 30/04/2014 04/06/2014 12/06/2014 Junta Extraordinaria 16/07/2014 17/09/2014 22/10/2014 19/11/2014
UNIVERSIDAD VALENCIANA VERANO
UNIVERSIDAD VALENCIANA VERANO DE DIPUTACIÓN PROVINCIAL DE VALENCIA UNIVERSIDAD CATÓLICA DE VALENCIA AYUNTAMIENTO DE RIBARROJA DEL TURIA REAL ACADEMIA DE CULTURA VALENCIANA IV SIMPOSIO: EL TURIA: RÍO DE
GRADO EN CIENCIAS POLÍTICAS Y DE LA ADMINISTRACIÓN PÚBLICA GRADO EN DESARROLLO, GESTIÓN COMERCIAL Y ESTRATEGIAS DE MERCADO
TITULACIONES CON PREFERENCIA ALTA PARA EL ACCESO GRADO EN CIENCIAS ECONÓMICAS GRADO EN CIENCIAS POLÍTICAS GRADO EN CIENCIAS POLÍTICAS Y DE LA ADMINISTRACIÓN GRADO EN CIENCIAS POLÍTICAS Y DE LA ADMINISTRACIÓN
INFORMACIÓN Para la admisión en el master será necesario acreditar dominio de lengua extranjera a
ITINERARIO: Lengua y Literatura REQUISITOS DE ACCESO BAREMO Nota media del expediente académico 100% INFORMACIÓN Para la admisión en el master será necesario acreditar dominio de lengua extranjera a nivel
P r e s e n t a c i ó n
Presentación La aprobación de la Ley del suelo de 1956, acto de nacimiento del derecho urbanístico español, significó un salto dialéctico en la concepción del urbanismo, que se acogería a las técnicas
INGLÉS NIVEL PRINCIANTE INGLÉS NIVEL UNO
CURSOS INTENSIVOS SECRETARÍA DE EXTENSIÓN FACULTAD DE LENGUAS INGLÉS NIVEL PRINCIANTE 1020 INGLÉS NIVEL PRINCIPIANTE 1060 INGLÉS NIVEL PRINCIPIANTE INGLÉS NIVEL UNO 1110 INGLÉS NIVEL UNO 1111 INGLÉS NIVEL
OFERTA PLAZAS DE LA UNIVERSIDAD DE SANTIAGO DE COMPOSTELA ( USC ) Programa de intercambio SICUE Curso 2015-16
OFERTA PLAZAS DE LA UNIVERSIDAD DE SANTIAGO DE COMPOSTELA ( USC ) Programa de intercambio SICUE Curso 01-16 UNIVERSIDAD CON LA QUE SE HA ESTABLECIDO CONVENIO CENTRO - USC ( Facultad / Escuela ) Titulación
UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS
M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de
ACTA DE LA REUNIÓ DEL PLE DE L AJUNTAMENT D ARTÀ
ACTA DE LA REUNIÓ DEL PLE DE L AJUNTAMENT D ARTÀ Caràcter: extraordinari i urgent Data: 25 de juliol de 2012 Horari: 19 hores Lloc: sala de sessions de l Ajuntament d Artà Hi assisteixen: Jaume Alzamora
3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES
r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES Camí DE SON CLADERA, 20-07009 Palma Tel. 971470774 Fax 971706062 e-mail: iesjuniperserra@educacio.caib.es Pàgina Web: http://www.iesjuniperserra.net/ ORIENTACIÓ
Guía para la Maestría en Traducción. Elaborado y revisado por: Dr. Gabriel Quiroz, Coordinador de la Maestría, Profesor Titular.
Universidad de Antioquia Escuela de Idiomas Programa de Traducción Inglés-francés-español Maestría en Traducción Guía para la Maestría en Traducción Elaborado y revisado por: Dr. Gabriel Quiroz, Coordinador
TITULACIONES CON PREFERENCIA ALTA PARA EL ACCESO
TITULACIONES CON PREFERENCIA ALTA PARA EL ACCESO Diplomado en educación social Diplomado en trabajo social Grado en administración de empresas Grado en administración y dirección de empresas Grado en administración
CONVENCIÓN REGIONAL PP MADRID
BORRADOR PROGRAMA Viernes 22 14:30h Comida de trabajo con el Comité de Dirección y el Comité de Campaña Soraya Sáenz de Santamaría Portavoz del Grupo Parlamentario Popular en el Congreso de los Diputados.
1. Lectura y aprobación, si procede, del acta de la sesión anterior. Se aprueba el acta por asentimiento
P á g i n a 1 www UNIVERSIDAD DE CÓRDOBA Facultad de Filosofía y Letras Secretaría ACTA DE LA SESIÓN ORDINARIA DE LA JUNTA DE FACULTAD DE FILOSOFÍA Y LETRAS 22 MAYO DE 2014 En el Aula Magna de la Facultad
ANALES DE DERECHO. Revista de la Facultad de Derecho Universidad de Murcia COMITÉ CIENTÍFICO
ANALES DE DERECHO Revista de la Facultad de Derecho Universidad de Murcia COMITÉ CIENTÍFICO Agustín Bermúdez Aznar. Catedrático de Historia del Derecho. Alberto Herrero de la Fuente. Catedrático de Derecho
El patrimonio agrario y la Lista del Patrimonio Mundial:
Sede Antonio Machado Baeza y la Lista del : razones para el reconocimiento cultural de los bienes agrarios (Código 32.97) Baeza, del 26 al 29 de marzo de 2012 DIRECCIÓN José Castillo Ruiz. Universidad
Cursos de Verano de la Universidad de Murcia
Universidad Internacional del Mar 2014 Cursos de Verano de la Universidad de Murcia LA JUSTICIA PENAL EN ESPAÑA Con la colaboración de la Escuela de Práctica Jurídica de Murcia Águilas, 21 a 24 de julio
MÁSTER UNIVERSITARIO EN FONÉTICA Y FO NOLOGÍA (2013-14)
MÁSTER UNIVERSITARIO EN FONÉTICA Y FO NOLOGÍA (2013-14) Cód.: P02N Horario: Febrero 2014 Lunes, 03 de Febrero de 2014 Martes, 04 de Febrero de 2014 Miércoles, 05 de Febrero de 2014 Jueves, 06 de Febrero
Luces y sombras de la Asociación Valenciana de Sociología
103_07 Aju 18 R.Fdez.Coronado 28/9/07 08:07 Página 221 Luces y sombras de la Asociación Valenciana de Sociología Rosario Fernández-Coronado González y Mª Eugenia González Sanjuán Associació Valenciana
CONVOCATORIA DE LA SESIÓN EXTRAORDINARIA DEL AYUNTAMIENTO PLENO 14/15 A CELEBRAR EL DÍA TREINTA DE SEPTIEMBRE DE DOS MIL QUINCE.
CONVOCATORIA DE LA SESIÓN EXTRAORDINARIA DEL AYUNTAMIENTO PLENO 14/15 A CELEBRAR EL DÍA TREINTA DE SEPTIEMBRE DE DOS MIL QUINCE. ORDEN DEL DÍA ALCALDIA 14/15.1 TOMA DE POSESIÓN DE LA CANDIDATA ELECTA SRA.
código nombre grupo tipo créditos nº horas semestre días horas aula profesor departamento
ASIGNATURAS PRIMER CURSO código nombre grupo tipo créditos nº horas semestre días horas aula profesor departamento 900600 Teoría del Derecho A Fb 6 60 1º A-211 Mª Luisa Marín Castán Filosofía del Derecho,
CURRICULUM VITAE NORMALIZADO ANTONI COSTA COSTA
CURRICULUM VITAE NORMALIZADO ANTONI COSTA COSTA DATOS PERSONALES APELLIDOS: COSTA COSTA NOMBRE: ANTONI DNI: 41.458.684 LUGAR Y FECHA DE NACIMIENTO: IBIZA 11/10/1976 DIRECCIÓN: Cra. Valldemossa, km 7,5
Cursos de Verano de la Universidad de Murcia
Universidad Internacional del Mar 2013 Cursos de Verano de la Universidad de Murcia EL FUTURO DE LA JUSTICIA PENAL EN ESPAÑA Con la colaboración de la Escuela de Práctica Jurídica de Murcia Águilas, 22
HOY HABLAMOS DE AUSIÀS MARCH
AULA DE CULTURA HOY HABLAMOS DE AUSIÀS MARCH No podemos dejar pasar una edición más de nuestra revista escolar Suquet de Lletres sin hablar de Ausiàs March: guerrero, dueño y señor de tierras y vasallos,
Exposició Bibliogràfica. II República E!anyola
Exposició Bibliogràfica II República E!anyola Bibliografia. biblioteca de cort. A partir del 14 d Abril 2014. Arostegui, Julio (2013): Largo Caballero : el tesón y la quimera. Barcelona : Debate Azaña,
MEDIOS DE COMUNICACIÓN
Comloc 2015 XIII Congreso de Comunicación Local LOS MEDIOS DE COMUNICACIÓN DE PROXIMIDAD EN EUROPA El cierre de RTVV como paradigma 15, 16 y 17 de abril PARANIMF DE LA UNIVERSITAT JAUME I MESA DE COMUNICACIONES
VI Ciclo Horarios Racionales
VI Ciclo Horarios Racionales Marzo-diciembre 2012 13/03/12. Cádiz. Inauguración del VI Ciclo Horarios Racionales, con las Jornadas de Racionalización de Horarios, celebradas en la Facultad de Ciencias
La diversidad lingüística en España Por Francisco Javier Cubero 1
La diversidad lingüística en España Por Francisco Javier Cubero 1 Cuando se pronuncia el nombre de un determinado país se suelen asociar a éste ciertos estereotipos fosilizados, por su uso y por su abuso,
Interferències lingüístiques
Interferències lingüístiques L ús habitual de dues o més llengües pot provocar fàcilment interferències lingüístiques, és a dir, la substitució de la paraula adequada (per exemple, malaltia) per l equivalent
Jornadas de presidentes y secretarios de Consejos Sociales de las Universidades Públicas Españolas. Programa
Jornadas de presidentes y secretarios de Consejos Sociales de las Universidades Públicas Españolas Programa Día 27 de octubre Recogida de los presidentes y secretarios en los hoteles de Palma Hora: 16.30
EL PAIS DE CATALUNYA (QUADERN) BARCELONA
EL PAIS DE CATALUNYA (QUADERN) 29/09/11 Semanal (Jueves) 80.591 Ejemplares 61.767 Ejemplares Sección: CULTURA Valor: 6.048,00 Área (cm2): 866,1 Ocupación: 89,2 % Documento: 1/2 Cód: 50866891 Página: 2
PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA
PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA Penjar fotos a internet. (picasa) 1. INSTAL.LAR EL PROGRAMA PICASA Per descarregar el programa picasa heu d anar a: http://picasa.google.com/intl/ca/ Clicar on diu Baixa
Dictamen 27/2012. D. Francisco LÓPEZ RUPÉREZ Presidente
Dictamen 27/2012 D. Francisco LÓPEZ RUPÉREZ Presidente D. Francisco Javier CARRASCAL GARCÍA Dª Mª Rosa DE LA CIERVA Y DE HOCES D. Ángel DE MIGUEL CASAS D. Álvaro FERRER BLANCO Dª Ascensión GARCÍA NAVARRO
www.congresosvder.org
www.congresosvder.org Junta Directiva Dra. Violeta Zaragoza Presidenta Dra. Altea Esteve Vicepresidenta Dr. Manuel Velasco Vicepresidente Dr. Ramón García Secretario Dr. Pablo Hernández Tesorero Dr. Javier
I Congreso de. Turismo de Naturaleza MEMORIA FINAL
I Congreso de Turismo de Naturaleza MEMORIA FINAL El 13 de noviembre de 2014, organizado por la Dirección General de Medio Natural y la Dirección General de Turismo, y con la asistencia técnica de Simbiosi,
LAS 1000 PALABRAS MÁS FRECUENTES DEL CASTELLANO
1 LAS 1000 PALABRAS MÁS FRECUENTES DEL CASTELLANO A continuación, se muestran las 1000 palabras más frecuentemente usadas del castellano (concretamente 1008 palabras) tomadas de los datos estadísticos
I Seminario Nacional y VI Jornadas Aragonesas de Psicología del Deporte:
Presentación I Seminario Nacional y VI Jornadas Aragonesas de Psicología del Deporte: Fomento de la Deportividad y prevención de la Agresividad y de la Violencia en el deporte de base La agresión y la
INSTITUTO INTERNACIONAL DE CIENCIAS POLÍTICAS INTERNATIONAL INSTITUTE OF POLITICAL SCIENCES CONSEJO CIENTÍFICO *
INSTITUTO INTERNACIONAL DE CIENCIAS POLÍTICAS INTERNATIONAL INSTITUTE OF POLITICAL SCIENCES CONSEJO CIENTÍFICO * Prof. Dr. D. José Manuel Durão Barroso Co-Presidente de Honor. Ex Presidente de la Comisión
Sessió 5, dimecres 25 de maig de 2016
CC DOSSIER Sessió 5, dimecres Comissió de Cultura ORDRE DEL DIA 1. Compareixença de Marina V. Mikaelian i Antonio Estarás Amer, en representació de l Associació Russocatalana, davant la Comissió de Cultura
9:30h-10:30h. PRINCIPIOS INSPIRADORES, FUNDAMENTOS Y CONTEXTUALIZACIÓN DE LA REFORMA DEL RÉGIMEN LOCAL.
ORGANIZAN: COLABORAN: PROGRAMA LUNES 17 DE FEBRERO DE 2014 9:00h-9:30h. PRESENTACIÓN. D. Vicente Saurí Martí Director General de Administración Local. Representación del Ayuntamiento de Valencia Dª Elena
ELISA PIZARRO SARA Profesora Asociada
ELISA PIZARRO SARA Profesora Asociada 1. Datos personales Nombre: Elisa Pizarro Sara Dirección postal: Departamento de Estudios Jurídicos del Estado Universidad de Alicante Apartado 99 03080 Alicante Teléfono:
Curso de caracterización y restauración de materiales pétreos en arquitectura, escultura y arqueología
Curso de caracterización y restauración de materiales pétreos en arquitectura, escultura y arqueología Octava edición UNCASTILLO Zaragoza 3 de julio a 14 de julio de 2006 Dirección Josep Gisbert Aguilar
Doctor arquitecto y catedrático de Composición Arquitectónica de la Escuela de Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC)
Currículo Vital Josep Maria Montaner Martorell Doctor arquitecto y catedrático de Composición Arquitectónica de la Escuela de Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC) 1 Actividad investigadora. 1.A Calidad
Comisiones de Rama de Arte y Humanidades para la Renovación de la Acreditación de los títulos de grado y máster
Comisiones de Rama de Arte y Humanidades Presidente Rosa Mª Capel Martínez Complutense de Madrid Secretario Luis Pejenaute Rodríguez Universidad Pompeu Fabra Vocal Académico Miguel Ángel Castillo Oreja
Medicina manual aplicada al Raquis y extremidades superiores
Medicina manual aplicada al Raquis y extremidades superiores XXXII CURSO INTERNACIONAL DE LA DIRIGIDO A: LICENCIADOS EN MEDICINA INTERESADOS EN LA PATOLOGÍA DEL APARATO LOCOMOTOR SEMOOYM SOCIEDAD ESPAÑOLA
GRADO EN ESPAÑOL: LENGUA Y LITERATURA 2015 16 CURSO 2015-2016 PRIMER CURSO PRIMER CUATRIMESTRE
GRADO EN ESPAÑOL: LENGUA Y LITERATURA 2015 16 PRIMER CURSO PRIMER CUATRIMESTRE CURSO 2015-2016 8:30 INTRODUCCIÓN A LA GRAMÁTICA DEL ESPAÑOL 8:30 INTRODUCCIÓN A LA LITERATURA ESPAÑOLA Grs. B y C 10:30 Profª.
ORIGEN: Marqués de Villena
ORIGEN: La Real Academia Española fue fundada en 1713 por iniciativa de el marqués de Villena, con el propósito de fijar el idioma castellano en el estado de plenitud que había alcanzado durante el siglo
MÁSTER UNIVERSITARIO EN ANÁLISIS GRAMATICAL Y ESTILÍSTICO DEL ESPAÑOL
TITULACION: MÁSTER UNIVERSITARIO EN ANÁLISIS GRAMATICAL Y ESTILÍSTICO DEL ESPAÑOL Curso 2009/2010 1.PRESENTACIÓN Máster sobre aspectos gramaticales yestilísticos de la lengua española, tratados desde un
ESCUELA DE PRÁCTICA JURÍDICA. XXV Curso de Formación Práctica del Procurador
ESCUELA DE PRÁCTICA JURÍDICA XXV Curso de Formación Práctica del Procurador Murcia, abril/mayo de 2013 PROGRAMA I. CLASES TÉCNICAS Mes Abril 2013 15 16 17 18 DEONTOLOGÍA FUNCIONES DEL PROCURADOR (Sr. Rentero
COMISIÓN ARTE Y HUMANIDADES
COMISIÓN ARTE Y HUMANIDADES Presidenta Rosa Mª Capel Martínez Universidad Complutense de Madrid Secretario Luis Pejenaute Rodriguez Universitat Pompeu Fabra Vocal Académico Miguel Cereceda Sánchez Universidad
Máster/experto universitario en Ciencias de las Religiones (1ª edición) Granada, del 14 de octubre de 2005 al 27 de febrero de 2007
CENTRO DE FORMACIÓN CONTINUA UNIVERSIDAD DE GRANADA Máster/experto universitario en Ciencias de las Religiones (1ª edición) Granada, del 14 de octubre de 2005 al 27 de febrero de 2007 Proponen Departamentos
La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos.
CÀNNABIS MÒDUL II ACTIVITAT 1 Fitxa 1.1 15 anys La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. La Agencia de Salud Pública de Cataluña
Dra. Dª Eva Mª Bravo Curso 2005-06
Dra. Dª Eva Mª Bravo Curso 2005-06 GRAMÁTICA HISTÓRICA DE LA LENGUA ESPAÑOLA Curso 3º de Filología Hispánica Grupo 1 Asignatura obligatoria anual (8000333) 1) ORIENTACIÓN Tras una breve introducción en
Las comunidades autónomas - descripción geográfica y política de España
Las comunidades autónomas - descripción geográfica y política de España España se compone de 52 provincias, divididas en diecisiete comunidades autónomas. Unas de estas comunidades han establecido cierto
Directoras: Teresa Freixes Sanjuán
Cátedra Jean Monnet Derecho Constitucional Europeo INSTITUTO DE HISTORIA DE LA INTOLERANCIA GRUPO SOBRE INNOVACIÓN, INVESTIGACIÓN Y DERECHOS FUNDAMENTALES PROYECTO I+D+i COORDINADO CONSTITUCIONALISMO MULTINIVEL
LOS ARCHIVOS PERSONALES EN LA UNIVERSITAT JAUME I DE CASTELLÓN
LOS ARCHIVOS PERSONALES EN LA UNIVERSITAT JAUME I DE CASTELLÓN Mª Lidón París Folch Archivera UNIVERSITAT JAUME I Curso de verano: La hoja de ruta de los archivos personales, familiares y de empresa. Universidad
GRADO EN ESTUDIOS INGLESES Curso 2014-2015
GRADO EN ESTUDIOS INGLESES Curso 2014-2015 Relación de tutores y líneas de trabajo Módulo Idiomático Lingüístico Leslie Bobb Wolf Aprendizaje autónomo Evaluación de interacción oral Competencias básicas
INFORME DE NEGOCIO Y TECNOLOGIA EN EL SECTOR TEXTIL. CUARTO ENCUENTRO ALCOY, 11 de Junio de 2015
INFORME DE NEGO & TEC 2015 NEGOCIO Y TECNOLOGIA EN EL SECTOR TEXTIL CUARTO ENCUENTRO ALCOY, 11 de Junio de 2015 Organizado por: Con la colaboración de: Con el lema EL FACTOR HUMANO el 11 de Junio de 2015
GRADO EN LENGUA Y LITERATURA ESPAÑOLAS
GRADO EN LENGUA Y ESPAÑOLAS 1 er CURSO FB Comunicación Oral y Escrita en Español I Textos Literarios de la Edad Media LENGUA ESPAÑOLA Y El Lenguaje Humano LENGUA ESPAÑOLA Y Textos Literarios del Siglo
O OGRAMA DEFINITIV PR
PROGRAMA DEFINITIVO ÍNDICE Índice... 1 Comité de Honor... 2 Comité Organizador Y Científico... 3 Planning Congreso... 4 Programa Científico... 5-13 Información General... 14-15 Agradecimientos...16 Empresas
España (451) Programa UNITWIN y de Cátedras UNESCO. Informe de Actividades. Período de actividad: Año 2006. Cátedra UNESCO de Técnica y Cultura
España (451) Programa UNITWIN y de Cátedras UNESCO Informe de Actividades Período de actividad: Año 2006 Cátedra UNESCO de Técnica y Cultura Informe redactado por: Antoni ROCA ROSELL, responsable de la
PERIODITZACIÓ. Taller d oratòria: habilitats, estratègies i recursos
CURS 2014-2015 PERIODITZACIÓ Taller d oratòria: habilitats, estratègies i recursos - Del 03 de març al 19 de maig de 2015 - Dimarts de 16:30 a 20:30h -10 sessions (40 hores) Març: 3, 10, 17, 24 i 31 Abril:
CONGRESO. El impacto de la. crisis. 28, 29 y 30 de septiembre de 2010. Auditorio de la ONCE Paseo de la Habana, 208 Madrid. en cambio.
CONGRESO El impacto de la crisis sobre unas familias en cambio 28, 29 y 30 de septiembre de 2010 Auditorio de la ONCE Paseo de la Habana, 208 Madrid Organizan: CONGRESO El impacto de la crisis sobre unas
ANEXO I COMPOSICIÓN COMISIÓN DE ACREDITACIÓN DE LA AVAP
ANEXO I COMPOSICIÓN COMISIÓN DE ACREDITACIÓN DE LA AVAP PRESIDENTE: VOCALES: SECRETARIA: D. José Antonio Fernández García D. Eduardo García Jiménez D. Sebastián Dormido Bencomo D. Carlos Arias Martín Dña.
PRESENTACIÓN. - Promover actividades de divulgación científico-técnicas relacionadas con el hormigón y sus componentes.
PRESENTACIÓN Esta Jornada Técnica está especialmente diseñada y dirigida a los profesionales del sector de la construcción, a los técnicos en activo y a los estudiantes de los Grados en Arquitectura, Ingeniería
FERNANDO VALLS TABERNER
A 396703 JOSÉ MARÍA MAS SOLENCH FERNANDO VALLS TABERNER Una vida entre la historia y la política ) Planeta Singular índice Prólogo I Presentación 11 I. EL HOMBRE Y LA ÉPOCA ESBOZO BIOGRÁFICO 1. BARCELONA:
CURRÍCULUM SON PACS PRODUCTIONS.
CURRÍCULUM SON PACS PRODUCTIONS. La realización de nuestros cortometrajes se enmarcan en la asignatura optativa denominada Taller de cine; el diseño y la programación de dicha asignatura se aprobó en 1993
Programa Actualizado a 15 de Junio de 2009
Programa Actualizado a 15 de Junio de 2009 15:30 a 16:15 h Entrega de acreditaciones y documentación Jueves, 17 de Septiembre de 2009 16:15 a 17:00 h Conferencia inaugural: D. Antonio Luengo Dos Santos.
VIII Congreso Tributario Valencia 2012 23 al 25 de Mayo
23 al 25 de Mayo índice Presentación...3 Programa formativo Día 23 de Mayo...4 Día 24 de Mayo...5 Día 25 de Mayo...6 Programa social...7 Lugar de celebración e inscripción...8 Pagina 2 Presentación El
Programa científico. 09.00 10.00 Entrega de acreditación y documentación Hotel Meliá Las Palmas
Programa científico L U N E S, 3 D E M A Y O - T A L L E R E S 09.00 10.00 Entrega de acreditación y documentación Hotel Meliá Las Palmas 10.00 12.00 TALLERES Comunicación, Valores y Bienestar 12.00 12.30
Federación Española de Sordoceguera Memoria de actividades 2012
FESOCE Federación Española de Sordoceguera Memoria de actividades 2012 1. Entidades miembro de la FESOCE ABASOC Associació Balear Pro Persones Sordcegues Francesc Julià, 54 07008 Palma de Mallorca Telf: