SOCIETAT, CIÈNCIA I CULTURA

Transcripción

1 SOCIETAT, CIÈNCIA I CULTURA Dades generals de l assignatura 12 ECTS - Anual 1r. curs/ Any acadèmic / Assig. Obligatòria Professorat: Palmitjavila (jcantons@fub.edu) Llicenciat en Biologia. Màster en Antropologia Biològica. Tècnic Municipal en Salut Pública. Grifé ariadna.cucurella@uab.cat Llicenciada en Geografia. Doctora en Geografia. Agent local d Igualtat. Diputació de Barcelona. Descripció general de l assignatura L apartat de Ciència de l assignatura Societat, Ciència i Cultura té com a objectiu principal fomentar en l alumnat una actitud de respecte en vers el medi que permeti afavorir valors, comportaments i pràctiques sostenibles. Promoure El pensament científic, i el coneixement i aplicació d una metodologia adequada, seran eines necessàries per poder-se adaptar correctament als canvis científics. Tanmateix, es tracta de reconèixer la mútua influència entre ciència, societat i desenvolupament tecnològic, per tal de dur a terme conductes ciutadanes pertinents que, al mateix temps, promoguin l'interès i el respecte pel medi natural procurant un futur sostenible. L apartat de Societat i Cultura pretén reflexionar sobre les diverses formes culturals en una societat diversa amb canvis constants: migracions sud-nord, interculturalitat, pluringüisme. A partir d aquests fenòmens poblacionals, obtindrem una fotografia del món actual que ens permetrà copsar aspectes com les desigualtats, els nivells de pobresa, o la salut. Tanmateix, l estructura d una societat patriarcal ha assignat rols clarament diferenciats entre homes i dones. El coneixement d aquesta realitat, donarà a l alumnat, eines per treballar cap a models de coeducació que afavoreixin la construcció d una societat inclusiva. El conjunt dels diferents apartats de l assignatura ha de permetre a l alumnat descobrir la interrelació que existeix entre medi i societat, amb els condicionants culturals existents. Aquesta connexió afavorirà la comprensió que l existència de problemes ambientals, sovint són derivats de problemes socials i que el desenvolupament sostenible no es només una qüestió ambiental. Objectius formatius de l assignatura Comprendre la interdependència entre els diferents elements que composen el sistema mundial mitjançant uns marcs de referència i l anàlisi d una realitat amb conflictes i condicions de vida molt desiguals. Relacionar les polítiques, models i dinàmiques internacionals al voltant de migracions, cultura i educació, amb els contextos regionals i locals on es desenvolupa la professió. Aprendre les bases del mètode científic, delimitant el camp d aplicació i els objectius de la ciència. Conèixer els aspectes bàsics de l estructura i el funcionament del món físic i entendre les possibilitats que ofereix pel desenvolupament humà i les limitacions que imposa. Conèixer els principis bàsics de la vida. Entendre de forma específica l'ésser humà com organisme biològic i la seva interrelació amb l'ambient. Adquisició d'hàbits i conductes saludables. Analitzar críticament els processos socials d abast internacional que expliquen els fenòmens de diversitat cultural i exclusió social. Competències Generals G.3. Respectar la diversitat i pluralitat d idees, persones i situacions Transversals TF.5. Reconèixer i avaluar la realitat social i la interrelació de factors implicats com a necessària anticipació de l acció. TF.8. Mantenir una actitud de respecte al medi (natural, social i cultural) per a fomentar valors, comportaments i practiques sostenibles, que atenguin a la igualtat de gènere, equitat i respecte als drets humans. Específiques o Professionals de la Titulació de Mestre en Educació Infantil EI.5. Mantenir una relació crítica i autònoma respecte dels sabers, els valors les institucions socials públiques y privades, per a saber observar sistemàticament contextos d aprenentatge i convivència i

2 saber reflexionar sobre ells, aplicant la metodologia científica i promovent el pensament científic. EI.17. Valorar la responsabilitat individual y col lectiva en la consecució d un futur sostenible, adquirint coneixements sobre l evolució del pensament, les costums, les creences i els moviments socials i polítics per a fomentar la pràctica del pensament social crític i assumint que l exercici de la funció educativa ha d anar perfeccionant-se i adaptant-se als canvis científics, pedagògics i socials al llarg de la vida. Pròpies de l assignatura FBI3.4 Analitzar i incorporar de forma crítica les qüestions més rellevant de la societat actual que afecten a l educació: multiculturalitat i interculturalitat; discriminació i inclusió social i desenvolupament sostenible. FBI6.1 Comprendre que l observació sistemàtica és un instrument bàsic per a poder reflexionar sobre la pràctica i la realitat, que possibilita analitzar els moments més importants de la història de les ciències i les tècniques i la seva transcendència per a comprendre i valorar la rellevància de les institucions públiques i privades per a la convivència pacífica entre els pobles coneixent l evolució dels moviments polítics i socials. FBI6.2 Dominar les tècniques d observació i registre. Abordar anàlisis de camp mitjançant metodologia observacional per a reconèixer la mútua influència entre ciència, societat i desenvolupament tecnològic, així com les conductes ciutadanes pertinents, per a promoure l interès i el respecte pel medi natural, social i cultural i procurar un futur sostenible. FBI6.3 Saber analitzar les dades obtingudes, comprendre críticament la realitat i elaborar un informe de conclusions per a comprendre els principis que contribueixen a la formació cultural, personal i social des de les arts, per a adquirir sensibilitat cap a elles i formació literària. Blocs didàctics BLOC 1. El sistema mundial global ( 2 ECTS) 1.1.Els sistemes democràtics. El naixement d un sistema mundial global. 1.2 La descolonització i l aparició del Tercer Món. La dependència (deute extern-comerç-). Les fronteres. 1.3 La globalització: configuració de l espai mundial contemporani. 1.4 Una humanitat fràgil i un planeta fràgil (la fragilitat en xifres, salut, fam, habitatge, pobresa i desigualtat...). 1.5 La població mundial, problemes i perspectives 1.6. Migracions sud-nord, interculturalitat i plurilingüisme. BLOC 2. La construcció de una societat inclusiva ( 3 ECTS) 1. El sistema sexe-gènere 1.1. El rols: productiu i reproductiu 1.2. Estereotips 1.3. Identitat 1.4. Socialització 1.5. Discriminació de gènere 1.6. Equitat de gènere 2. La coeducació 2.1. Què s entén per coeducació? 2.2. La coeducació a Espanya. Una panoràmica general 2.3. Algunes mostres sobre bones pràctiques 3. Pràctiques coeducatives: recursos per a l aula 3.1. Què és una pràctica coeducativa? 3.2. Com desenvolupar pràctiques coeducatives 3.3. Instruments per avaluar pràctiques coeducatives BLOC 3. CIÈNCIA, TECNOLOGIA I SOCIETAT ( 3 ECTS) 1. Ciència, tecnologia i societat El model de relació de ciència, tecnologia i societat La ciència i la tecnologia com a fenòmens socials La necessitat de l acció educativa en les ciències La ciència al servei de la humanitat. 2. Pensament i coneixement científic El pensament científic El projecte i el mètode científic Principals Teories científiques.

3 3. Planeta, recursos i sostenibilitat 3.1. El Planeta Terra com a sistema Relació de l ésser humà amb l ambient 3.3. Principals problemes ambientals L educació ambiental Els recursos naturals. La utilització i la sobre explotació Esgotament dels recursos i de les fonts energètiques Problemes globals. BLOC 4. CIÈNCIA, VIDA I SALUT ( 3 ECTS) 1. Els éssers vius 1.1. L origen de la vida i els cinc regnes biològics La biodiversitat Importància i conseqüències de la disminució de la biodiversitat Origen i Biodiversitat humana. 2. La Salut 2.1. Concepte de salut i de malaltia Salut i ambient L educació per a la Salut Hàbits i conductes saludables Programes de salut a les escoles. P BLOC 5. Ètica, valors i educació ( 1 ECTS) Filosofies ètiques. Educació i valors ètics, morals, científics i culturals. El compromís ètic dels educadors. Metodologia general En les sessions d activitat dirigida es combinaran les explicacions del professorat amb la participació dels/les alumnes en exercicis diversos individuals o en grup, la resolució de problemes, l exposició de treballs i altres activitats que requeriran l assistència de l alumne/a a classe El Campus virtual serà utilitzat com a eina complementària d aprenentatge. Avaluació de l assignatura L avaluació de l assignatura es realitzarà al llarg de tot el curs acadèmic mitjançant diferents activitats: Primer semestre Comentari de text de diverses lectures (20%) Una presentació oral (10%) Un treball individual (20%) Realització i lliurament (de forma col lectiva) de diferents exercicis durant les activitats dirigides (10%) Un examen final (40%) - Per tal que una nota entri a fer promig ha de ser igual o superior a 4. - Pel que fa a l activitat Comentari de text de diverses lectures com a mínim s han d entregar el 80% de les lectures. - Per poder aprovar aquesta part és imprescindible haver realitzat la presentació oral i els exercicis a classe. Segon semestre Prova tipus test (30 % de la nota final) al fina del curs. Treballs (70 % de la nota final): o Cada alumne haurà de realitzar un treball acadèmic a partir d un tema proposat pel professor. El lliurament serà a través d una exposició a classe amb powerpoint (50% de la nota final). o One minut paper els alumnes hauran de realitzar exercicis en grup o individualment. ( 20% de la nota final) Així mateix, es valorarà l interès i participació de l alumne. En el cas que no se superi alguna de les parts es podrà realitzar una prova escrita final que equivaldria a una segona convocatòria. L alumne/a que no faci avaluació continuada, haurà de superar un examen final amb una nota màxima

4 de 8, atès que no es poden valorar el conjunt de competències treballades al llarg del curs. Bibliografia Bibliografia bàsica Blocs 1, 2 Abad, M. Luisa i altres (2002). Género y educación. La escuela coeducativa. Caracas/Barcelona: Editorial Laboratorio. Educativo/Graó. Brullet, Cristina i Subirats, Marina (1990). La coeducación. Madrid: Ministerio de Educación y Ciència. Castells, Manuel (1997) La era de la información: economía, sociedad y cultura. Madrid: Alianza, Etica y educación.(2008) Monográfico de la revista Aula de innovación educativa, núm Maalouf, Amin (1999). Les identitats que maten. Per una mundialització que respecti la diversitat. Barcelona: Edicions La Campana. Melich, J.C. et al. (2001): Responder del otro. Reflexiones y experiencias para educar en valores éticos. Barcelona: Síntesis. Steiner, George (2004) La idea d Europa. Barcelona: Editorial Arcadia Blocs 3, 4 Barnes, S.N; Curtis, E. (2006), Biologia, 6ª edició. Ed. Panamericana. Biosfera. Enciclopèdia Catalana. Campell, Neil; Reece, Jane. (2007). Biologia. Ed. Medica Panamericana. Chalmers, A.F. (2006). Qué es esa cosa llamada ciencia?. Siglo ventiuno. Costa, M. y López, E. (2008). Educación para la Salud: guía práctica para promover estilos de vida saludables. Pirámide. Craig, J. y Vaughtan, D. J. (2006). Recursos de la Tierra: origen, uso e impacto ambiental (3ª ed.). Pearson Educación. Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Lovelock, James. (2006) La venganza de la Tierra. Por qué la Tierra está rebelándose y cómo podemos todavía salvar a la humanidad. Barcelona. Planeta. Moledo, L.; Magnani. E. (2008). Así se creó la Ciencia. Ediciones Robinbook.Solaris, AJ. (2004). Genética Humana. Ed. Panamericana. Tarbuck, E.; Lutgens, F.K. (2007). Ciencias de la Tierra. Ed. Pentice Hall. Tresguerres, J. (2005). Fisiologia Humana. Ed. MacGraw-Hill V.V.A.A. Dictionnaire d Anthropobiologie. Ed. De Boeck. VV.AA. (2002). Atlas básico de Biología. Parramon Ediciones, S.A. AA.VV. (1995). El món de l'educació i la salut. Barcelona: Raima. Bibliografia recomanada Blocs 1, 2 Askew, Sue i Ross, Carol (1991). Los chicos no lloran: el sexismo en educación. Barcelona: Paidós. Ayala, Ana Isabel i Mateo, Pilar (coord.) (2002). Educar en relación. Estereotipos y conflictos de género. Zaragoza: Gobierno de Aragón. Departamento de Educación y Ciencia. Blanco, Nieves (coord.) (2001). Educar en femenino y masculino. Madrid: Akal. Bonal, Xavier (1997). Las actitudes del profesorado ante la coeducación. Propuestas de intervención. Barcelona: Graó. Brown, N. i France, P. (2001). Hacia una educación infantil no sexista. Madrid: Morata. Claus coeducatives. Millora de les competències professionals del professorat d ensenyament no universitari (2003). Federació d Ensenyament de CCOO. Coeducación: prevención de la violencia (2007) Monogràfic de la revista Aula de Innovación Educativa, 159. Colectivo Ioé (2004). Baterías de indicadores para analizar la Formación del profesorado en Igualdad de Oportunidades. Colección Observatorio, 3. Instituto de la Mujer. Madrid. Educar en relación (2002). Madrid: Instituto de la Mujer. Cuadernos de Educación no Sexista, 6. Educar és coeducar: experiències (2006). Monogràfic de la revista Perspectiva Escolar, 301. Feminario de Alicante (1994). Elementos para una educación no sexista. Guía didáctica de la Coeducación. Disponible a González, Ana i Lomas, Carlos (coord.) (2002). Mujer y educación. Educar para la igualdad, educar desde la diferencia. Barcelona: Graó. Guia de buenas prácticas para favorecer la igualdad entre hombres y mujeres en educación. (2006). Junta de Andalucía. Consejería de Educación.

5 Instituto de la Mujer. Cuadernos de educación no sexista. Disponible a I per què no? Rebutja els materials sexistes. (1994). CCOO. Federació d Ensenyament. Secretaria de la Dona. Lillo, Juan (2006). Educación para la igualdad de género: de las grandes declaraciones a las buenas prácticas. Ponencia Jornadas para la Educación en Igualdad de Género, Baeza, marzo 2006 Lojo, Mirta (2007). Formació per a la igualtat en els programes de transició. Un enfocament integrat de gènere. Eines i experiències. Generalitat de Catalunya. Departament d Educació. Lomas, Carlos (comp.) (2000). Iguales o diferentes? Género, diferencia sexual, lenguaje y educación. Barcelona: Paidós. Luaces Mendez, P.(2005) Conceptos básicos y problemas globales. Ideas propias editorial Salas, Begoña (1997). Guía para la elaboración del modelo coeducativo de centro. Vitoria-Gasteiz. Emakunde. Santos Guerra, Miguel Ángel (coord.) (2000). El harén pedagógico. Perspectiva de género en la organización escolar. Barcelona: Graó. Subirats, Marina i Brullet, Cristina (1988). Rosa y azul. La transmisión de géneros en la escuela mixta. Madrid: Ministerio de Cultura. Instituto de la Mujer. Tomé, Amparo i Rambla, Xavier (2001). Contra el sexismo. Coeducación y democracia en la escuela. Madrid. Síntesis. Urruzola, M. José (1995). Introducción a la filosofía coeducadora. Bilbao: Maite Canal, editora. Blocs 3, 4 Acevedo, J.A. (2004). Reflexiones sobre las finalidades de la Enseñanza de las Ciencias: educación científica para la ciudadanía. Revista Eureka sobre Enseñanza y Divulgación de las Ciencias, Vol. 1, Nº1, pp Aduriz-Bravo, A. (2007). Una introducción a la naturaleza de la ciencia: la epistemología en la enseñanza de las ciencias naturales. Fondo de Cultura Económica de España, S.L. Anales del I. Congreso Nacional La Ciencia en la Educación Infantil y Primaria. Granada Bellés, X. (1996). Entendre la Biodiversitat. Ed. la Magrana. Cavalli-Sforza, L. L. (2009). Quienes somos?: Historia de la diversidad humana. Crítica. Comellas, J. L. (2007). Historia sencilla de la Ciencia. Ediciones Rialp Costa, M.; López, E.(1996). Educación para la salud. Una estrategia para cambiar los estilos de vida. Madrid: Pirámide. Fried, Alfred. (2000). Enseñar ciencia a los niños. Ed. Gedisa. Gil, D. y Vilches, A. (2001). Una alfabetización científica para el siglo XXI: obstáculos y propuestas de actuación. Investigación en la Escuela, nº 43, pp Gobierno Vasco. Programas de Innovación Educativa Gore, Al. (2009). La Tierra en juego. Editorial Planeta, S.A Gutiérrez Pérez, J. (1995). La educación ambiental: fundamentos teóricos, propuestas de transversalidad y orientaciones extracurriculares. Editorial la Muralla, S.A. San Martí, N. (2002). Un reto: mejorar la enseñanza de las Ciencias. En Las Ciencias en la Escuela. Editorial Graó. Sánchez Ron, J.M. et. al. (2001). Ciencia, Tecnología, Sociedad y Cultura en el cambio de siglo. Biblioteca nueva Sosa, N. (1994). Ética ecológica. Ed. Libertarias. VV.AA. (2008). Perspectivas del medio ambiente mundial: GEO-4 Medio Ambiente para el desarrollo. Geoplaneta. Revistes Revista Nature. Disponible a: Revista Science. Disponible a: Revista The Ecologist (versió en castellà). Disponible a: Webs de medi ambient Ecologistes de Catalunya. Disponible a: Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. Disponible a: Ministerio de Medio Ambiente y Medio Rural y Marino. Disponible a: Notícies i articles sobre medi ambient. Portal del Medio Ambiente. Disponible a: Web sobre medi ambient, ecologia i desenvolupament sostenible. Disponible a: Ecologistas en Acción. Disponible a: Pàgina oficial de Greenpeace. Disponible a: Pàgina oficial de fundació ecologista World Wildlife Fund/ADENA. Disponible a:

6 Amigos de la Tierra. Disponible a: Científicos por el medio ambiente. Disponible a: Década por una Educación para la Sostenibilidad. Disponible a: Webs de Salut. Departament de Salut. Generalitat de Catalunya. Disponible a: Agència de Salut Pública de Barcelona. Disponible a: Educació per a la Salut. Disponible a: Biblioteca Nacional de Ciencias de la Salud de l'instituto de Salud Carlos III. Disponible a: Malalties per ordre alfabètic. Disponible a: Informació sobre salud. National Institutes of Health i la National Library of Medicine (USA) Versió en castellà. Disponible a: Webs de divulgació científica. Servei d informació i notícies científiques. Disponible a: Pàgina de les troballes d Atapuerca. Disponible a: Harvard University. Disposa de diverses notícies i articles científics així com links a webs de diaris, organitzacions científiques i museus de ciència. Pàgina en anglès. Disponible a: Evolució Humana. Disponible a: Història de la ciència. Universitat de València. CSIC. Disponible a: Portal de biologia i ciències de la Salut. Disponible a: