Gestió d entitats no lucratives Aspectes jurídics i de gestió del voluntariat

Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Gestió d entitats no lucratives Aspectes jurídics i de gestió del voluntariat"

Transcripción

1 GUIA DE GESTIÓ D ENTITATS Suport Jurídic Gestió d entitats no lucratives Aspectes jurídics i de gestió del voluntariat 10

2 Índex Introducció 3 Normativa aplicable 3 Concepte de voluntariat 5 Diferències entre la relació laboral i de voluntariat 6 Concepte d'entitat de voluntariat 6 Carta del Voluntariat de Catalunya 8 Drets i deures del voluntari 8 Àmbits d intervenció del voluntariat 9 Acord o compromís de voluntariat 11 Llibre o registre dels voluntaris 11 Contractació assegurances 11 Cens d'entitats del voluntariat de Catalunya 13 El projecte de voluntariat 14 Reptes del Voluntariat 15 Any Europeu del Voluntariat 16 Model de document de compromís entre l entitat i el voluntari 17 Aspectes jurídics i de gestió del voluntariat SUPORT ASSOCIATIU 2011

3 Introducció Normativa aplicable Aquest document es centra en conèixer el marc normatiu que regula la participació del voluntariat dins de les entitats, analitzant les principals disposicions normatives que el regulen. Dins d aquest àmbit, cal tenir en compte diferents aspectes com ara la definició legal, la diferenciació amb d altres figures, la necessitat d un pla de formació, la participació del voluntari dins de l entitat, l obligació de contractar una assegurança d accidents i de responsabilitat civil, etc. La regulació del voluntariat per part de les administracions públiques té la finalitat de promoure i de facilitar la participació solidària dels ciutadans en activitats d interès general i de regular, també, les relacions que es donen entre les entitats de voluntariat i els voluntaris. L acció voluntària ha constituït un element essencial en la configuració de Catalunya i en aquest sentit, l Estatut d Autonomia de Catalunya estableix, al seu article 166, la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de voluntariat. Aquesta competència inclou la definició de l activitat i la regulació i promoció de les actuacions destinades a la solidaritat i a l acció voluntària que s executin individualment o per mitjà d institucions públiques o privades. La important tradició associativa i de voluntariat catalana situa a Catalunya a nivells associatius europeus amb més de associacions i al voltant de persones voluntàries. L acció voluntària s ha convertit avui dia en un dels instruments bàsics d actuació de la societat civil en l àmbit social i, com a conseqüència d això, reclama un paper més actiu que es tradueix en l exigència de més participació en el disseny i l execució de les polítiques públiques socials. A Catalunya, el voluntariat es va regular per la Llei 25/1991, per la qual es va crear l'institut Català del Voluntariat (incavol). L any 2004, la llei 7/2004, de 16 de juliol, de mesures fiscals i administratives suprimeix l Incavol i assigna els objectius i les funcions que li havien estat atribuïts al Departament de Benestar i Família. L any 1996, el Parlament de Catalunya va adoptar la Carta del Voluntariat de Catalunya mitjançant la Resolució 98/V, de 29 de maig. La Carta és un document que està vigent actualment i que garanteix els drets i els deures del voluntaris dins de les organitzacions L Estatut d Autonomia de Catalunya al seu article 166, estableix la competència exclusiva de la Generalitat en matèria de voluntariat, que inclou, en tot cas, la definició de l activitat i la regulació i promoció de les actuacions destinades a la solidaritat i a l acció voluntària que s executin individualment o per mitjà d institucions públiques o privades. Tot i aquesta referència expressa, Catalunya és una de les poques comunitats que actualment no disposa d una llei de voluntariat pròpia. A nivell estatal la norma bàsica es la llei 6/1996, de 15 de gener, del Voluntariat. Aquesta normativa és també d aplicació a Catalunya després d haver estat derogada la llei 25/1991. Ni en l àmbit internacional ni en l europeu existeixen lleis específiques sobre el voluntariat, principalment per causa de la diferent naturalesa que el voluntariat té als diferents països. De fet una de les principals dificultats que es troba el voluntariat l absència d un marc legal i un tractament del voluntariat uniforme a tots els països, si més no, dins els de la Unió Europea. A continuació fem relació d algunes de les principals normatives de consulta: Normativa Internacional sobre el Voluntariat Carta Europea del Voluntariat a proposta de Volunteurope de

4 Resolució de 16 de desembre de 1983, del Parlament Europeu, sobre voluntariat, reconeix que el voluntariat és una activitat d interès general. Recomanació (85) 9 e 21 del Consell de Ministres de juny de 1985 sobre el treball voluntari en activitats d acció social. Recomanació de 13 de juny de 1985 sobre la protecció social dels voluntaris per al desenvolupament. Resolució de 19 de febrer de 1986 de l Assemblea General de les Nacions Unides, que estableix el dia 5 de desembre com el Dia Internacional del Voluntariat per un Desenvolupament Econòmic i Social. Decisió 89/457 de 18 de juliol de 1989 en la qual es destaca l acció voluntària com a mitjà d atenció i integració de les persones menys afavorides. Declaració Universal sobre el Voluntariat de 14 de setembre Conclusions del IV Congrés Europeu del Voluntariat (EUROVOL 91) Declaració de 20 de juliol de 1998, conjunta del Parlament Europeu i del Consell de Ministres de la Unió Europea de creació del servei de voluntariat per a joves. Resolució 56/38 de 5 de desembre de 2001 de l Assemblea General de les Nacions Unides, que estableix les recomanacions sobre les formes en què els governs i el sistema de les Nacions Unides poden ajudar el voluntariat. Dictamen de 20 de març del 2002 del Comitè Econòmic i Social. Decisió del Consell de 27 de novembre de 2009 declarant el 2011 com a Any Europeu del Voluntariat. Normativa estatal sobre el Voluntariat La Constitució espanyola imposa als poders públics l obligació de facilitar la participació de la ciutadania a la vida política, econòmica, cultural i social (art. 9.2) i reconeix el dret d associació (art.22) i de fundació (art. 33). La normativa bàsica estatal és la llei 6/1996 de 15 de gener, del Voluntariat, comentada anteriorment, però n hi ha d altres com ara la llei 12/1982, de 7 d abril, d Integració Social dels minusvàlids, o la llei 2/1985 de Protecció Civil. Plans de voluntariat Per tal de fomentar i establir les seves prioritats envers el voluntariat, les administracions públiques fan servir el Plans de Voluntariat, que són un conjunt d accions i eines, objectius i actuacions que marquen les pautes de les polítiques públiques i les seves línees estratègiques. A Catalunya, l any 2002 i com a conseqüència del 2n Congrés d Associacionisme i Voluntariat es va acordar l elaboració d un Pla nacional que va concretar-se a l any El Pla nacional de l associacionisme i el voluntariat, aprovat l any 2008, determina els eixos, les línies estratègiques, els objectius i les mesures sobre l associacionisme i el voluntariat que es duran a terme des de la Generalitat en els propers anys i que giren al voltant de tres eixos: L eix de les persones es basa en la formació del voluntariat; en la captació, incorporació i fidelització de les persones voluntàries, i en la promoció del voluntariat. L eix de les entitats, comprèn el finançament de les entitats; les estructures organitzatives, els òrgans de govern, la qualitat i l avaluació; la rendició de comptes; la relació entre persones voluntàries i remunerades; els criteris de gestió dels equips humans; la participació de les entitats; la col laboració i treball en xarxa; el nou marc de relacions amb l Administració, i la relació entre entitats del voluntariat i empreses. L eix de la societat consta de l equitat, la justícia social i les necessitats socials emergents; el paper dels valors de la comunitat; la solidaritat, sostenibilitat i foment de la convivència, i la democràcia participativa. 4

5 Concepte de voluntariat D acord amb la llei estatal 6/1996, del Voluntariat, s entén per voluntariat el conjunt d activitats d interès general, dutes a terme per persones físiques de forma lliure, altruista i solidària, a través d organitzacions privades o públiques i d acord amb programes o projectes concrets, i sempre que no es realitzin en virtut d una relació laboral, funcionarial, mercantil o qualsevol altra retribuïda. La ja derogada llei catalana 25/1991, per la qual es va crear l Institut Català del Voluntariat realitzava la següent definició del voluntariat: El conjunt de les persones que efectuen una prestació voluntària i lliure de serveis cívics o socials, sense contraprestació econòmica, dins el marc d'una organització estable i democràtica que comporti un compromís d'actuació a favor de la societat i de la persona. D aquestes dues definicions es poden treure quins són els principals elements que defineixen el que significa ser voluntari: Cal que realitzi per part d una pluralitat de persones, la qual cosa significa implícitament la necessitat d organització i d una estructura. Ha de ser, per tant, una actuació coordinada amb les altres persones que conformen l organització. Es tracta d un actuació que s ha de prestar de manera voluntària i lliure sense que tingui la seva causa en una obligació personal o en un deure jurídic. Que es porti a terme de forma altruista i gratuïta, sense contraprestació econòmica. El voluntari té l obligació de rebutjar qualsevol contraprestació econòmica o material que li pugui ser oferta per part beneficiari o per tercers en virtut de la seva actuació però sí que té el dret a que li siguin reemborsades aquelles despeses ocasionades per l exercici de l activitat voluntària. Si hi hagués compensació econòmica estaríem parlant d una relació laboral, funcionarial o mercantil però mai d una relació de voluntariat. Que es realitzi dins del marc d una organització estable i democràtica constituïda legalment: la normativa estatal diu que pot tractar-se d una organització privada o pública. Que es realitzi d acord amb programes o projectes concrets. I amb un compromís d actuació que s estableix per pròpia voluntat i des de la seva plena llibertat. Cal que es desenvolupin activitats d interès general, és a dir, activitats a favor de la societat i la persona, mai a favor o en benefici propis. La llei estatal de voluntariat enumera quines són aquelles actuacions que considera com activitats d interès general: activitats assistencials, de serveis socials, cíviques, educatives, culturals, científiques, esportives, sanitàries, de cooperació al desenvolupament, de defensa del medi ambient, de defensa de l economia, de recerca, de promoció del voluntariat i qualssevol altra activitat de naturalesa anàloga. D acord amb aquests elements definitoris, queden fora, per tant, de la definició de voluntariat, les següents actuacions: Les actuacions voluntàries aïllades i esporàdiques. Les actuacions voluntàries prestades al marge d organitzacions públiques o privades sense ànim de lucre. Les actuacions voluntàries executades per raons familiars, d amistat o bon veïnatge. Les relacions retribuïdes laborals, mercantils o funcionarials. 5

6 Diferències entre la relació laboral i de voluntariat Algunes de les característiques que es donen en una relació de voluntariat són les mateixes que es donen en una relació laboral contractual, per la qual cosa cal fer especial èmfasi en diferenciar ambdues figures. Les característiques comunes a totes dues relacions són les següents: Voluntarietat. Alienitat: el treball no es realitza per compte propi sinó que es fa per a una entitat o una empresa amb mitjans de producció aliens. Dependència o jerarquia: malgrat que no existeix contracte de treball, el voluntari ha de seguir unes directrius i forma part d una jerarquia en què ha acceptat entrar. L element essencial que diferencia totes dues figures és la de la retribució econòmica. Aquest fet diferenciador és vital perquè la relació sigui considerada com laboral o de voluntariat. A les relacions de voluntariat es produeix una total absència de retribució econòmica. Aquest element no pot donar-se en cap cas dins d una relació de voluntariat, tot i que cal matisar que per retribució s ha d entendre el fet de retribuir la feina prestada, per la qual cosa sí que es poden compensar les despeses justificades que el voluntari hagi tingut en l exercici de la seva activitat, però mai no es poden pagar quantitats que no siguin despeses reals. Queda per tant prohibida qualsevol retribució, encara que sigui simbòlica. És necessari insistir molt en aquest apartat, ja que una retribució periòdica a un voluntari, per petita que sigui, que no es pugui justificar documentalment com a despeses del voluntari en el desenvolupament de la seva activitat és una anomalia que pot convertir automàticament la relació en una relació laboral -malgrat que voluntari i l entitat creguin i estiguin convençuts que es tracta d una relació de voluntariat- i comportar greus sancions per a l entitat. Davant d una possible inspecció laboral, els elements que ens haurien de servir per poder acreditar que es tracta d una relació de voluntariat i no d una actuació desenvolupada dins d una relació laboral són els següents: Absència de remuneració en el cas de l acció de voluntariat. Inscripció dins del llibre registre dels voluntaris de l entitat. Signatura del compromís de voluntariat on ha de constar expressament el caràcter altruista de la relació. Inclusió dins de la pòlissa d assegurances pels voluntaris. Concepte d'entitat de voluntariat La llei catalana 25/1991, definia les entitats de voluntariat com aquella entitat que té per objectiu de treballar per als altres en la millora de la qualitat de vida, que és integrada majoritàriament per voluntaris i que constitueix una organització autònoma sense afany de lucre. Per la seva banda, llei estatal 6/1996 de voluntariat defineix les entitats de voluntariat com aquelles entitats sense ànim de lucre que estan legalment constituïdes amb personalitat jurídica pròpia i que desenvolupen programes en el marc d activitats d interès general. A partir dels drets reconeguts als voluntaris, es poden deduir d una manera clara quines són les obligacions que han de complir les organitzacions. La normativa reconeix de manera expressa les següents obligacions: Absència d ànim de lucre i caràcter gratuït de les actuacions de voluntariat. No substitució de treball remunerat per una relació de voluntariat. 6

7 Complir els compromisos adquirits amb els voluntaris a l acord d incorporació a l organització. Acreditar la subscripció d una pòlissa d assegurança, adequada a les característiques i circumstàncies de l activitat duta a terme pels voluntaris, que els cobreixi dels riscos derivats de l activitat que duen a terme com a voluntaris així com també dels danys que, involuntàriament, puguin ocasionar a tercers per raó de la seva activitat, és a dir, una assegurança d accidents i ma A diferència del que es regula a la normativa estatal, a Catalunya les entitats de voluntariat han de tenir contractada una assegurança de responsabilitat civil pels voluntaris. Cobrir les despeses derivades de la prestació del servei i dotar els voluntaris dels mitjans adequats per al compliment de les seves tasques. Establir els sistemes interns d informació, orientació i suport adequats per a la realització de les tasques que siguin encomanades als voluntaris. Proporcionar als voluntaris la formació necessària per al desenvolupament correcte de les activitats. Garantir als voluntaris la realització de les seves activitats en les degudes condicions de seguretat i higiene en funció de la naturalesa i les característiques d aquelles. Facilitar al voluntari una acreditació que l habiliti i identifiqui per a l exercici de la seva activitat. Garantir que el voluntari és tractat sense cap tipus de discriminació i garantir la seva participació activa dins de l entitat. En aquest sentit, la llei 4/2008, del Llibre tercer del Codi civil de Catalunya obliga aquelles associacions en què col laboren voluntaris a regular de forma expressa en els seus estatuts quins són els mecanismes de participació dels voluntaris dins de l organització. Expedir als voluntaris un certificat que acrediti els serveis prestats. Portar un llibre o registre amb una relació actualitzada dels voluntaris i amb una descripció mínima de la tasca que fan i llur capacitació específica, si en tenen. La forma jurídica de les entitats de voluntariat La forma jurídica de les entitats de voluntariat és una qüestió que es tracta de manera diferent a les diverses normatives de l estat. La llei estatal 6/1996 admet com a possibilitat que les actuacions voluntàries es desenvolupin a través d organitzacions tant privades com a públiques. La llei obre la possibilitat tant a les associacions i fundacions com a les diferents administracions públiques, principalment ajuntaments i entitats de dret públic sense ànim de lucre. Tot i aquesta possibilitat expressament admesa per la llei estatal cal tenir en compte el següent: Criteri de preferència, a nivell estatal, per les entitats no lucratives: la llei estatal regula que la participació dels voluntaris amb l Administració es prestarà de manera preferent a través de convenis o acords de col laboració amb entitats no lucratives privades. Recomanació de la Generalitat envers les entitats no lucratives: a Catalunya, tot i no disposar d una llei de voluntariat específica, el Servei de Promoció de l'associacionisme i el Voluntariat manté una recomanació constant segons a qual les actuacions de voluntariat només s haurien de desenvolupar a través d organitzacions privades no lucratives. 7

8 Carta del Voluntariat de Catalunya La Carta del Voluntariat de Catalunya va ser reconeguda pel Parlament de Catalunya en la seva Resolució 98/V, de 29 de maig de El I Congrés Català del Voluntariat, reunit a Barcelona el 29 d octubre de 1995, inspirant-se, entre altres, en les recomanacions del Consell d Europa i del Parlament Europeu sobre Voluntariat, en la Carta Europea per als Voluntaris proposada per Volonteurope i en la Declaració Universal sobre el Voluntariat proclamada al Congrés Mundial per iniciativa de la IAVE, considera: Que el voluntariat és una manifestació solidària que es canalitza per mitjà d entitats sense afany de lucre. Que tots els ciutadans tenen dret d organitzar-se i contribuir, d acord amb llurs preferències i capacitats, a la tasca que realitza el voluntariat. Que el compromís d actuació que suposa el voluntariat es fonamenta en una decisió lliure i personal motivada per principis de solidaritat i altruisme. Que el voluntariat contribueix a un desenvolupament social del nostre entorn i del món, més just, solidari, equilibrat, pacífic i respectuós amb el medi mitjançant la participació dels ciutadans en la vida de les societats. Que el voluntariat estimula la responsabilitat social dels ciutadans i contribueix a la resolució de les necessitats socials. Que el voluntariat fonamenta la seva acció en els principis d associació i participació democràtica, respecte a la dignitat, igualtat i llibertat de la persona. Dins d aquesta carta es recullen també quins són els principals drets i deures de la persona voluntària i per tant, també els drets i deures de les organitzacions on desenvolupen la seva tasca de voluntariat. Drets i deures del voluntari La Carta del Voluntariat de Catalunya reconeix els següents drets i deures per a les persones que realitzen tasques de voluntariat. Drets de la persona voluntària 1. Obtenir informació de l entitat on col labora, sobre el funcionament, les finalitats i les seves activitats, suport en el desenvolupament de l acció voluntària i mitjans per poder exercitar-la convenientment. 2. Rebre la formació necessària per al desenvolupament de l activitat. 3. Ser tractat sense discriminació i amb tot respecte a la seva condició i creences. 4. Gaudir d acreditació suficient com a voluntari/ària davant de tercers i obtenir certificació de la seva participació en els programes. 5. Participar activament en l elaboració, planificació, execució i avaluació dels programes i activitats on col labori, amb el reconeixement social de la seva activitat. 6. Ser coberts dels riscos derivats de l activitat que du a terme com a voluntari i dels danys que, involuntàriament, podria causar a tercers per raó de la seva activitat. 7. Rescabalar-se, si ho vol, de les despeses que li pugui ocasionar l activitat voluntària. 8. Acordar lliurement les condicions de la seva acció voluntària i el compromís de les tasques definides conjuntament, el temps i horari que hi podrà esmerçar i les responsabilitats acceptades per cadascú. Deures de la persona voluntària 1. Cooperar en la consecució dels objectius del programa on participi per al compliment dels compromisos adquirits dins de l organització. 2. Realitzar l activitat a què s ha compromès amb responsabilitat, bona fe i gratuïtat, donant suport 8

9 de manera activa a la seva entitat i respectant les normes internes de funcionament. 3. Observar les mesures de seguretat i higiene reglamentades i aquelles que siguin adoptades per l entitat. 4. Rebutjar qualsevol contraprestació econòmica o material que li pugui ser oferta pel beneficiari o per tercers en virtut de la seva actuació. 5. Mantenir la confidencialitat, sense perjudici dels drets de la persona, de les informacions rebudes i conegudes en el desenvolupament de la seva activitat, tant respecte dels beneficiaris com de l entitat. 6. En cas de renúncia, notificar-la amb antelació o continuar l activitat fins que puguin adoptar-se les mesures necessàries per evitar perjudicis greus al servei. Àmbits d intervenció del voluntariat Els àmbits d intervenció del voluntariat poden ser molt diversos. D acord amb el manual del Curs d Iniciació al Voluntariat que forma part del Pla de Formació del Voluntariat de Catalunya, els diferents àmbits es poden agrupar en cinc àrees principals de voluntariat: el social, el comunitari, el cultural, el ambientals i el de cooperació internacional (informació provinent de Voluntariat social Implica la intervenció per a les persones contra la marginació i per la defensa dels drets humans bàsics (hospitals; presons; disminuïts físics, psíquics i sensorials; menors; malalties infeccioses i emergents com ara la sida, etc.). És el més nombrós a Catalunya, i agrupa les actuacions adreçades a les persones o col lectius amb dificultats per a la seva plena integració i desenvolupament social. Les actuacions s adrecen als col lectius de persones amb discapacitat, malalts, persones en situació de pobresa i risc social, persones grans, persones immigrants, persones en situació de vulnerabilitat, etc. Els tipus d activitat es de suport, assistencial, preventiva, segons l usuari concret al qual s adreça. Els destinataris són persones o col lectius que, de manera temporal o permanent, presenten necessitats que dificulten la seva plena integració i desenvolupament en l entorn social. Fa referència bàsicament a intervencions de tipus assistencial, preventiu, terapèutic i de suport. Les entitats incloses en aquest àmbit treballen en col lectius com: Persones amb toxicomania. Persones i/o col lectius en situació de risc social. Gent gran. Persones malaltes temporals, de llarga durada o terminals. Persones nouvingudes i refugiats. Persones en situació de pobresa i marginació. Persones amb discapacitat física, sensorial i psíquica. Col lectius en situació de vulnerabilitat. Voluntariat comunitari És aquell voluntaris que es realitza en benefici de la comunitat relacionat amb el món local. Dins d aquest apartat es troben els centres o esplais de lleure, els casals d avis, associacions de veïns, centres comunitaris, associacions esportives, etc. El voluntariat comunitari està constituït pel conjunt d'intervencions de caràcter civicocomunitàries que tenen com a objecte principal la promoció de la participació i de la vida associativa. Realitzen una dinamització de l entorn sociocultural i faciliten canals de desenvolupament i d'integració de les persones a la vida social, a través de models educatius i participatius diferents. En la majoria de casos, són models d intervenció que, a través de mètodes i models educatius diferents, 9

10 reforcen les estructures de pertinença als pobles i barris del país, i ajuden a crear-hi un teixit humà que dóna una dimensió més humana i propera de les relacions de veïnatge i ciutadania. Centres comunitaris. Entitats d educació en el lleure. Moviment veïnal. Moviments de sensibilització. Clubs esportius. Protecció civil. El voluntariat de protecció civil es regula de forma específica en el Decret 27/2001, de 23 de gener, pel qual s aprova el Reglament de les associacions del voluntariat de protecció civil de Catalunya. Voluntariat Cultural És aquell voluntariat relacionat de forma directa amb la cultura: teatre, cinema, dansa, música, escriptura, fotografia, etc. Agrupa les actuacions l'objecte de les quals és el fet cultural del país. L objecte de l acció de les entitats d aquest àmbit és la cultura popular i tradicional, la investigació i les ciències, la dinamització, difusió i defensa del patrimoni cultural i la dinamització de la producció cultural o artística. El voluntari pot fer accions en les quals estableix una relació de tipus formatiu, de transmissió de continguts i habilitats, fent xerrades, conferències i tertúlies, cursos, monitoratge de turisme cultural, de museus, exposicions, centres culturals, realització de determinats tallers, etc. Aquest àmbit del voluntariat cultural està regulat a l Ordre de 9 d Octubre de 1995 de Voluntariat Cultural, que defineix com a associacions de voluntariat cultural aquelles que tenen entre les seves finalitats la realització, sense afany de lucre, d activitats culturals amb voluntaris. Voluntariat Mediambiental Són el conjunt d actuacions en les quals l'objecte de l'acció és l entorn natural i el medi ambient en un sentit ampli. Les activitats més freqüents són de protecció, sensibilització per a la prevenció, creació de consciència i millora. Dins d aquest àmbit es troben les entitats de defensa del patrimoni natural, grups d'educació i sostenibilitat ambiental, associacions ecologistes, moviments excursionistes, etc. Es treballa amb diversos tipus d entitats: Grups naturalistes i de defensa del patrimoni natural. Grups de sensibilització i de creació de consciència (associacions ecologistes). Grups d educació ambiental. Grups de reflexió i opinió ambiental. Associacions per a la preservació del medi natural i urbà, defensa contra el soroll, contra la pol lució, etc. Associacions de protecció d animals i de plantes (associacions d espais verds). També dins d aquest àmbit destaquen, pel seu especial funcionament i vinculació, les Agrupacions de defensa forestal-voluntaris forestals que, per la seva vinculació a aspectes relacionats amb polítiques entre la seguretat i la protecció ambiental, tenen com en el cas de la protecció civil normativa pròpia de regulació del voluntariat (Ordre de 10 de juny de 1988 per la qual s aprova el Reglament de les unitats de voluntaris forestals de Catalunya). Voluntariat cooperació internacional Trobem en aquest àmbit les actuacions a favor d'altres països, especialment del Tercer món, en una línia de cooperació internacional mitjançant l'educació per al desenvolupament i mitjançant la promoció d hàbits de comerç just i responsable i sensibilització de la població per a una consciència de justícia social més enllà del propi país. 10

11 En aquest àmbit es situen les entitats que porten a terme actuacions a favor d altres països en una línia de cooperació internacional mitjançant l educació per al desenvolupament, intercanvis, projectes al Tercer món, camps de treball, accions d emergència... Dins l àmbit del voluntariat de cooperació internacional es troben també els voluntaris europeus per al desenvolupament (VED) i els voluntaris de les Nacions Unides (VNU). Acord o compromís de voluntariat La incorporació dels voluntaris a les organitzacions s ha de formalitzar per escrit mitjançant el corresponent acord o compromís de voluntariat. Aquest compromís ha tenir el següent: contingut: 1. La descripció del tipus de tasca i el contingut de les funcions que el voluntari ha de desenvolupar. 2. El temps de dedicació i l'horari establerts. 3. El fet de l'acceptació lliure i voluntària de la tasca que ha de realitzar. 4. L enumeració dels drets i deures que corresponen a les dues parts. 5. El procés de formació que es requereixi per al compliment de les seves funcions. 6. La durada del compromís. 7. Les condicions i la forma de finalització del compromís i de la desvinculació per les dues parts. Tot i que cada entitat ha de poder elaborar el seu propi full de compromís atenent el detall dels seus programes de voluntariat, al darrer apartat d aquest document s hi adjunta un model de compromís de voluntariat. Llibre o registre dels voluntaris La llei estatal del voluntariat estableix l obligació per part de les entitats de portar un registre amb les altes i les baixes dels voluntaris. En aquest sentit, la llei 4/2008, del Llibre tercer del Codi civil de Catalunya, relatiu a les persones jurídiques, estableix que totes aquelles entitats dins de les quals col laborin persones en règim de voluntariat han de portar un llibre o un registre amb una relació actualitzada dels voluntaris. La llei 4/2008 no detalla excessivament quin ha de ser el contingut d aquest llibre o registre però sí indica que si més no ha de contenir una descripció mínima de la tasca que fan i de llur capacitació específica, si en tenen. Cal tenir en compte que al tractar-se de dades personals que formen part d un fitxer, aquest està subjecte a la normativa de protecció de dades personals. Contractació assegurances Pel que fa a les assegurances destacarem dues normatives que resulten d aplicació a les entitats catalanes. D una banda la llei estatal 6/1996, de 15 de gener, del Voluntariat i d altra, la Carta del Voluntariat de Catalunya (Resolució del Parlament de Catalunya 98/V, de 29 de maig de 1996). També cal esmentar el Decret 333/2002, de 19 de novembre de modificació d altres decrets en matèria d obligatorietat de contractació de determinades cobertures d assegurances. 11

12 Quines assegurances han de contractar les entitats amb relació al seu voluntariat? En primer lloc, pel que fa referència a la normativa estatal, la llei 6/1996 regula com un dret del voluntari, el fet d ésser assegurat contra els riscos d accident i malaltia derivats directament de l exercici de l activitat voluntària, amb les característiques i pels capitals assegurats que s estableixin reglamentàriament. Per la seva banda, la Carta del Voluntariat de Catalunya estableix com a dret del voluntari el fet d ésser cobert dels riscos derivats de l activitat que du a terme com a voluntari i dels danys que, involuntàriament, podria causar a tercers per raó de la seva activitat. Aquests drets dels voluntaris comporten a la pràctica per a les entitats catalanes una doble obligació en relació amb les assegurances: la de disposar d'una assegurança d'accidents i d'una altra de responsabilitat civil. Ni la Carta del Voluntariat de Catalunya ni la llei 6/1996 concreten quines han de ser les cobertures i els capitals que han de contractar les entitats. És cert que la normativa estatal fa esment al fet que els capitals i cobertures es determinaran reglamentàriament, però tot i que ja han transcorregut 15 anys des de l entrada en vigor d aquesta llei, encara no s ha desenvolupat el reglament al qual fa referència. Així les coses, les entitats hauran de valorar si existeix alguna normativa específica que els resulti d aplicació en funció de la seva activitat. Com a exemple, les entitats de lleure, les AMPA, les associacions del voluntariat de protecció civil, les federacions esportives o els grups de foc, entre d altres, tenen regulació específica que estableix obligacions concretes a l hora de la contractació de les assegurances de l entitat. També caldrà valorar si existeix alguna regulació o normativa que ens hi obligui, com per exemple, la llei 11/2009 de regulació d espectacles públics i activitats recreatives. Quins aspectes s han de valorar a l hora de contractar les assegurances? A l hora de decidir contractar una assegurança per als voluntaris de l entitat, cal valorar -a més del preu- d altres aspectes que resulten rellevants a l hora de la seva gestió. 1. Període de cobertura: És el temps que va des de la data d efecte de la pòlissa i la del seu venciment. Moltes entitats prefereixen que el període de cobertura coincideixi amb l any natural per ajustar-lo a l exercici econòmic de l entitat però n hi ha d altres que prefereixen que el període de cobertura sigui el mateix que el del projecte al qual es vincula. En tot cas, són dades que cal tenir present de cara a la seva possible renovació. 2. Cobertures i capitals: Cal valorar quines són les cobertures que s estan contractant (assistència sanitària, invalidesa, responsabilitat civil,...) i la suma assegurada, és a dir, la quantia fixada en cadascuna de les partides de la pòlissa i que és el límit màxim de la indemnització així com els límits que es puguin establir. Habitualment, i per a l ús que fan les entitats d aquest tipus d assegurances, és important tenir sumes assegurades elevades en la cobertura d assistència sanitària i en la de responsabilitat civil. 3. Franquícia: La franquícia és aquella quantia o aquell percentatge de la suma assegurada que, en cas d un sinistre, es deduirà de la indemnització i que, per tant, haurà d assumir l entitat. És molt habitual que s estableixi una franquícia. Des del punt de vista de la companyia d assegurances serveix per evitar haver de tramitar molts sinistres de poca quantia i des del punt de vista de l entitat, l únic avantatge que en té és el d abaratir els costos de l assegurança. 12

13 4. Actualització i gestió de l assegurança: En funció del tipus d entitat i del seu funcionament, en ocasions resulta cabdal el sistema que la companyia hagi fixat per contractar l assegurança o per realitzar les seves regularitzacions. Són dues les maneres que hi ha de comunicar les dades dels voluntaris en funció de com s hagi pactat amb la companyia d assegurances: Comunicació amb llistat dels voluntaris amb nom, cognoms, DNI i en alguns casos la data de naixement. Amb caràcter general, aquests llistats s han d anar actualitzant a mesura que es vagin produint canvis i comunicar-lo cada vegada a la companyia d assegurances. Comunicació només del nombre de voluntaris, sense cap llistat. En aquest cas, l única dada que es comunica a la companyia és el nombre de places de voluntariat de què disposa l entitat. Aquest sistema simplifica molt la gestió en aquelles entitats més petites i també en aquelles que tenen molt moviment d altes i baixes de voluntaris. Cens d'entitats del voluntariat de Catalunya És una mesura de foment que dóna reconeixement públic a les entitats de voluntariat i que permet disposar d'una informació pública actualitzada i actualitzable de les entitats de voluntariat de Catalunya. Poden censar-se totes les entitats sense ànim de lucre o bé un grup organitzat a qui una altra organització delegui formalment la personalitat jurídica, que compti amb voluntaris per a la realització de les seves activitats principals de forma estable, i: Que disposin d'un projecte de voluntariat que garanteixi que la relació entre entitat i voluntaris s'ajusta a la Carta del voluntariat de Catalunya. Que la seva activitat es desenvolupi d'acord amb les diferents normatives i legislació de tipus sectorial que li siguin aplicables segons el seu àmbit d'actuació (serveis socials, joventut, cultura, ADF, etc.). Que desenvolupi la seva acció en un o més àmbits d'actuació del voluntariat: social, cultural, mediambiental, participació ciutadana/civisme, promoció de col lectius, drets humans, cooperació internacional, emergència i socors, desenvolupament socioeconòmic, lleure i suport a l'associacionisme. Entre els avantatges que suposa formar part del Cens destaquen: Accedir a informació relacionada amb el voluntariat. Donar-se a conèixer com a entitat de voluntariat a dins Xarxanet.org (Xarxa d'entitats de Voluntariat de Catalunya). Trobar voluntaris a través del Servei Català del Voluntariat. Participar en diferents convocatòries i subvencions que exigeixen com a requisit el fet de formar part del Cens. Aquest cens depèn de la Direcció General d'acció Cívica i Comunitària i vol ser una mesura de foment del voluntariat i es concep com una garantia de qualitat en tant que qualsevol de les entitats que s'inclouen estaran sotmeses a la normativa vigent aplicable a cada àmbit, i al corrent de les seves obligacions com a entitat de voluntariat. 13

14 El projecte de voluntariat El projecte de voluntariat és un document fonamental que servirà per poder explicar què s espera del voluntari per part de l associació. És pot definir com aquell document escrit que recull les finalitats i els plantejaments amb els quals el voluntariat de l entitat s estructura, es gestiona i funciona. El projecte de voluntariat suposa la sistematització de les reflexions que fonamenten el sentit de fons de l acció voluntària a l entitat. El voluntariat actua sempre des d una organització que dóna coherència i sentit a la tasca; el voluntari no actua aïlladament. Aquesta organització emmarca el voluntariat dins el seu projecte i li ha de garantir que comptarà amb tota l ajuda i amb tots els mitjans necessaris per poder desenvolupar la seva tasca. És important que el voluntari pugui disposar d una còpia o, si més no, d un resum del projecte de voluntariat de l organització. El projecte de voluntariat té un enfocament general i es diferencia dels programes d actuacions concretes i de serveis que ofereix l entitat, tot i que hi ha d estar estretament vinculat. De cara a l elaboració del projecte cal tenir en compte alguns apartats concrets: Justificació L entitat ha de poder explicar quina és la seva política envers el voluntariat, és a dir, quin és el sentit que té el voluntariat dins de l organització i quin és el valor afegit que hi aporta. L entitat ha de poder explicar perquè necessita el voluntariat i com es relaciona amb la missió i els valors de l organització. Definició L entitat ha de determinar quin és el rol d aquest col lectiu i quin és el perfil de voluntari que necessita, i quines característiques ha de tenir. Cal definir quines són les tasques que poden portar a terme els voluntaris i quins requisits ha de tenir per poder portar-les a terme: habilitats, coneixements, dedicació mínima,... Incorporació i acollida Cal especificar quines seran les vies de captació i com serà l acollida i la incorporació del voluntariat a l entitat. Gestió L entitat s ha de plantejar quines accions portarà a terme envers el voluntari durant el desenvolupament de la seva col laboració. S ha de definir si hi ha un responsable que s encarregui la seva coordinació, que pugui planificar les seves diferents etapes i el seguiment de les seves tasques. Cal preveure les dificultats de coordinar personal remunerat amb personal voluntari i com poder motivar i fidelitzar el voluntariat. S ha de tenir en compte també una realitat i és que la gestió del voluntariat té un cost tant pel que fa als recursos humans com pels recursos econòmics que s han de destinar i que per tant, s ha de poder preveure i tenir en compte a l hora de preparar el projecte. Drets dels voluntaris El projecte ha de recollir els drets i deures dels voluntaris respecte de les entitats que al mateix temps representen els drets i deures per a les entitats respecte dels seus voluntaris. Participació i Reconeixement Cal definir quins són els elements de participació i comunicar-los, definir quin espai tindrà el voluntariat i les accions destinades a valorar la seva tasca. En aquest sentit, l article del llibre tercer del Codi civil de Catalunya obliga aquelles associacions en què col laboren voluntaris a que als seus estatuts es regulin de forma expressa quins són els mecanismes de participació dels voluntaris dins de l organització. La participació dels voluntaris dins de l organització ha de ser una prioritat en la 14

15 mesura en què ajuda a millorar la serva motivació, la seva integració i implicació. Pla de formació La formació dels voluntaris és, a més d un dret recollit en la Carta del voluntariat, una eina de motivació. La formació és també un recurs de l entitat per aconseguir els seus objectius, perquè a través de la formació es pot aconseguir que la tasca dels voluntaris s optimitzi. L entitat ha d establir quin és l itinerari formatiu més adequat que han de seguir els seus voluntaris a l hora de plantejar-se el seu Pla de formació. Reptes del Voluntariat A partir de l estudi de la situació actual de l associacionisme i del voluntariat es pot fer un diagnòstic i determinar quins són aquells reptes que s han de poder afrontar. Dins del document de l Estrategia Estatal del Voluntariado , per exemple, es recullen i identifiquen quatre reptes de cara al futur desenvolupament del voluntariat: 1. Incrementar la capacitat de transformació social i participació activa del voluntariat. 2. Millorar el coneixement del voluntariat. 3. Ampliar els marges de sostenibilitat de les entitats voluntàries i del Tercer sector en el seu conjunt. 4. Millorar la gestió del cicle de l acció voluntària. Per la seva banda, el Pla Nacional de l Associacionisme i el Voluntariat de Catalunya de l any 2008 detecta diversos reptes que cal poder afrontar i els agrupa en tres categories, depenent de si es refereixen a les persones, a les entitats o a la societat. Reptes referents a les persones Els principals reptes relacionats amb l acció voluntària entesa com a persones que participen lliurement a través de les entitats són: La formació, com a eina per garantir el màxim de qualitat en les accions que es duen a terme. La captació, incorporació i fidelització de les persones a les associacions i altres entitats. S ha de facilitar que les persones voluntàries participin a les entitats després d un bon procés de captació i que es desenvolupi una incorporació adequada que permeti la fidelització de les persones voluntàries. La promoció i el reconeixement de les persones voluntàries. Definició de les tipologies i dels perfils de les persones voluntàries per poder gestionar millor les necessitats de cada perfil. Reptes referents a les entitats Els principals reptes relacionats amb les entitats i la seva consolidació són: 1. El finançament de les entitats. Cal veure com es pot millorar la tresoreria, com es poden diversificar les fonts de recursos o com es poden aconseguir programes plurianuals de finançament. 2. La cooperació i el treball en xarxa, que ha d ajudar a millorar l impacte de les entitats a la societat. 3. La relació entre les persones voluntàries i les remunerades al si de les entitats. 4. La participació del voluntariat a les entitats. 5. Les estructures organitzatives i els òrgans de govern de les entitats. Cal consolidar els òrgans de govern de les entitats i clarificar les diferents estructures que hi existeixin. 6. La rendició de comptes, la transparència i la comunicació, que són imprescindibles per tenir impacte i per estar legitimades en la seva acció. 7. La gestió dels equips humans per fer possible unes condicions contractuals i salarials adequades, i fer-ho compatible amb la viabilitat de les entitats. 15

16 8. Incidència política de les entitats que, en aquest sentit, han d ésser capaces d elaborar un discurs propi. 9. Relacions entre empreses, Administració i entitats per augmentar l impacte 10. Criteris de qualitat i d avaluació en el desenvolupament de les accions. Reptes referents a la societat Els reptes relacionats amb l impacte per a la millora de la convivència i la millora social són: L equitat i la justícia social. El paper dels valors a la comunitat com eina per la millora social. El foment de la convivència. Les noves necessitats emergents. L enfortiment de la democràcia participativa a través de la participació i el voluntariat. Any Europeu del Voluntariat La Unió Europea mitjançant Decisió del Consell 2010/37/CE, de 27 de novembre de 2009, va designar l any 2011 como l Any Europeu de les Activitats de Voluntariat que fomentin una Ciutadania Activa, amb els següents objectius: Eliminar els obstacles al voluntariat a la UE. Donar mitjans a les organitzacions de voluntaris i millorar la qualitat del voluntariat. Recompensar i reconèixer la feina dels voluntaris. Augmentar la consciència del valor i la importància del voluntariat. L Any Europeu del Voluntariat (Any Europeu de les Activitats de Voluntariat que Fomentin una Ciutadania Activa) ofereix una oportunitat a l UE de fomentar-lo i de destacar la seva importància. Així, la comunicació de la Comissió comença dient que el voluntariat crea capital social i humà i posa en pràctica els valors fonamentals de justícia, solidaritat, inclusió i ciutadania sobre els quals està fundada Europa. En aquest sentit, la Comissió realitza entre d altres, les següents propostes: 1. Els estats membres de la UE han d establir incentius per recolzar el desenvolupament del voluntariat. 2. La creació d un Cos Voluntari Europeu d Ajuda Humanitària durant el Els programes de finançament de la UE estaran més adreçats als voluntaris i al foment del voluntariat transfronterer. 4. També proposa reconèixer l aprenentatge no formal i informal i les competències adquirides durant l exercici del voluntariat. Amb relació a la darrera proposta, cal destacar que durant aquest any 2011, els ministres de Treball i Assumptes Socials de la UE han proposat a Brussel les que les activitats de voluntariat estiguin reconegudes com a formació o experiència laboral. La proposta consisteix en el fet que les activitats voluntàries siguin reconegudes a fi d ajudar a crear currículum i augmentar les possibilitats de trobar feina a qui en participi, i la seva finalitat és la d incidir en la visibilitat i reconeixement d aquestes tasques i tractar-les com una via d accés al coneixement informal que contribueix a desenvolupar noves habilitats i competències. Per la seva banda, l ONU decideix en 2008 celebrar també durant l any 2011, el desè aniversari de l Any Internacional dels Voluntaris o AIV

17 Model de document de compromís entre l entitat i el voluntari 17

18 18

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials. ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials

Más detalles

sobre la independència de Catalunya

sobre la independència de Catalunya Referèndum d iniciativa popular sobre la independència de Catalunya - DICTAMEN JURÍDIC - Alfons López Tena Notari, president del CES i vocal del CGPJ (2001-08) GUIÓ 1. Legalitat d iniciativa popular per

Más detalles

INSTITUT GUTTMANN - DOSSIER INFORMATIU

INSTITUT GUTTMANN - DOSSIER INFORMATIU Aquesta carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l atenció sanitària ha estat aprovada amb caràcter de document programàtic a la sessió de govern del Consell Executiu de la Generalitat

Más detalles

I. DISPOSICIONES GENERALES I. DISPOSICIONS GENERALS 1. PRESIDÈNCIA I CONSELLERIES DE LA GENERALITAT VALENCIANA

I. DISPOSICIONES GENERALES I. DISPOSICIONS GENERALS 1. PRESIDÈNCIA I CONSELLERIES DE LA GENERALITAT VALENCIANA 14222 2001 06 21 DOGV - Núm. 4.026 I. DISPOSICIONS GENERALS 1. PRESIDÈNCIA I CONSELLERIES DE LA GENERALITAT VALENCIANA Presidència de la Generalitat LLEI 4/2001, de 19 de juny, del Voluntariat. [2001/6054]

Más detalles

CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE:

CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE: CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE: 1. Dades personals persona o entitat SOL LICITANT /Datos Personales persona o entidad SOLICITANTE Entitat sol licitant/ Entidad solicitante: NIF Domicili/Domicilio:

Más detalles

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO 1. Información sobre el responsable del tratamiento de los datos alojados en la página oficial de EDICIONES DON BOSCO en la

Más detalles

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U.

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U. Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U. 1. Información sobre el responsable del tratamiento de los datos alojados en la página oficial de INSERT STAR, S.L.U. en la

Más detalles

La responsabilitat de les entitats per l activitat

La responsabilitat de les entitats per l activitat La responsabilitat de les entitats per l activitat Agrupament d Entitats de Tàrrega Javier Gómez jgomez@arccoop.coop Consideracions prèvies ACCIDENTS Capitals i cobertures de lliure elecció Indemnització

Más detalles

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009) Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat

Más detalles

7è PREMI CONSELL MUNICIPAL D IMMIGRACIÓ DE BARCELONA BASES DE LA CONVOCATÒRIA 2015

7è PREMI CONSELL MUNICIPAL D IMMIGRACIÓ DE BARCELONA BASES DE LA CONVOCATÒRIA 2015 7è PREMI CONSELL MUNICIPAL D IMMIGRACIÓ DE BARCELONA BASES DE LA CONVOCATÒRIA 2015 Aquest document és un resum de les bases del 7è premi del Consell Municipal d Immigració de Barcelona. Conté, a més, informació

Más detalles

Beques Daniel Bravo. per a estades curtes a l'estranger d'investigació biomèdica. Bases convocatòria 2015

Beques Daniel Bravo. per a estades curtes a l'estranger d'investigació biomèdica. Bases convocatòria 2015 Beques Daniel Bravo per a estades curtes a l'estranger d'investigació biomèdica Bases convocatòria 2015 Objectiu Beneficiaris La Fundació Privada Daniel Bravo Andreu presenta la convocatòria 2015 de les

Más detalles

COM FER UN BON CURRÍCULUM VITAE?. MODELS.

COM FER UN BON CURRÍCULUM VITAE?. MODELS. COM FER UN BON CURRÍCULUM VITAE?. MODELS. Portalexcellence Servei Municipal d Ocupació de Cerdanyola del Vallès www.portalexcellence.cat www.ocupacioiempresa.cerdanyola.cat CURRÍCULUM VITAE 1. DEFINICIÓ

Más detalles

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies:

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies: POLÍTICA DE COOKIES Una "Cookie" es un pequeño archivo que se almacena en el ordenador del usuario y nos permite reconocerle. El conjunto de "cookies" nos ayuda a mejorar la calidad de nuestra web, permitiéndonos

Más detalles

Poden obrir sense limitació d horari i tots els dies. Poden obrir sense limitació d horari (mínim: 18 h el dia) i tots els dies excepte els dies de tancament obligatori (1 de gener i 25 de desembre) i

Más detalles

1 Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma Tel. 971 17 75 05 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es

1 Passatge particular de Guillem de Torrella, 1 07002 Palma Tel. 971 17 75 05 Fax: 971 17 71 12 Web: http://dgadmedu.caib.es Decret 67/2008, de 6 de juny de 2008, pel qual s estableix l ordenació general dels ensenyaments de l educació infantil, l educació primària i l educació secundària obligatòria a les Illes Balears La Llei

Más detalles

D5 DRETS I OBLIGACIONS DELS ALUMNES

D5 DRETS I OBLIGACIONS DELS ALUMNES Instruccions per a l alumnat dels cursos de formació professional per a l ocupació adreçats prioritàriament a treballadores es i treballadors desocupats (Reial decret 395/2007, de 23 de març, i Ordre TAS/718/2008,

Más detalles

e 2 esplais al quadrat

e 2 esplais al quadrat e 2 esplais al quadrat excel lents pel què fem i per com ho fem Un projecte per fer un pas endavant en la qualitat i responsabilitat, tant social com mediambiental en els centres d esplai. IV Jornada de

Más detalles

PANGEA: Historial de projectes

PANGEA: Historial de projectes PANGEA: Historial de projectes 1996-2000 Participació al projecte Epitelio, Teletrabajo y Teleservicios para Luchar contra la Exclusión Social y Económica. Unió Europea, 1996-1999. "Multi-Site Classroom".

Más detalles

Programa municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ

Programa municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ Programa municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ Índex 1. Introducció i prioritats del Programa 2016 2. Línies estratègiques d actuació 2.1. Girona, ciutat educadora i solidària 2.2. La dimensió transversal

Más detalles

LEY 4/2012, de 15 de octubre, de la Generalitat, por la que se aprueba la Carta de Derechos Sociales de la Comunitat

LEY 4/2012, de 15 de octubre, de la Generalitat, por la que se aprueba la Carta de Derechos Sociales de la Comunitat Presidència de la Generalitat LLEI 4/2012, de 15 d octubre, de la Generalitat, per la qual s aprova la Carta de Drets Socials de la Comunitat Valenciana. [2012/9565] Sia notori i manifest a tots els ciutadans

Más detalles

LLEI 11/2008, de 3 de juliol de 2008, de la Generalitat, de Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana [2008/8601]

LLEI 11/2008, de 3 de juliol de 2008, de la Generalitat, de Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana [2008/8601] Presidència de la Generalitat LLEI 11/2008, de 3 de juliol de 2008, de la Generalitat, de Participació Ciutadana de la Comunitat Valenciana [2008/8601] Presidencia de la Generalitat LEY 11/2008, de 3 de

Más detalles

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS TIPUS DE CONVALIDACIONS Aquest document recull les possibles convalidacions de mòduls i unitats formatives del cicle formatiu de grau superior ICA0 Administració de sistemes,

Más detalles

Per tot això, amb els informes favorables de l Advocacia General de la Generalitat i de la conselleria d Economia, Hisenda i Ocupació, a

Per tot això, amb els informes favorables de l Advocacia General de la Generalitat i de la conselleria d Economia, Hisenda i Ocupació, a Conselleria de Justícia i Administracions Públiques DECRET 22/2008, de 7 de març, del Consell, pel qual s aprova l oferta d ocupació pública de 2008 per al personal de l administració de la Generalitat.

Más detalles

Atenció sanitària. CFGM - Atenció a les persones en situació de dependència. Serveis socioculturals i a la comunitat CFGM.APD.M02/0.

Atenció sanitària. CFGM - Atenció a les persones en situació de dependència. Serveis socioculturals i a la comunitat CFGM.APD.M02/0. Serveis socioculturals i a la comunitat Atenció sanitària CFGM.APD.M02/0.13 CFGM - Atenció a les persones en situació de dependència Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció

Más detalles

Raval Territori Socialment Responsable (TSR)

Raval Territori Socialment Responsable (TSR) Raval Territori Socialment Responsable (TSR) Dades històriques rellevants de El Raval 1960: 105.000 hab. 1996: 35.000 hab. Anys 80: prostitució, droga, marginalitat... 1981-1996: Fugida de 70.000 hab Finals

Más detalles

DATOS DEL REPRESENTANTE / DADES DEL REPRESENTANT SUBVENCIÓN SOLICITADA / SUBVENCIÓ SOL LICITADA

DATOS DEL REPRESENTANTE / DADES DEL REPRESENTANT SUBVENCIÓN SOLICITADA / SUBVENCIÓ SOL LICITADA A DATOS DE IDENTIFICACION DE LA ENTIDAD / DADES D IDENTIFICACIÓ DE L ENTITAT Nombre de la entidad / Nom de l entitat CIF Domicilio (calle/plaza, nº) / Domicili (carrer/plaça, nº) C.P. Localidad / localitat

Más detalles

SOL LICITUD DE BECA PREDOCTORAL UIC CONVOCATÒRIA 2015

SOL LICITUD DE BECA PREDOCTORAL UIC CONVOCATÒRIA 2015 Dades d identificació de la persona sol licitant / Datos de identificación de la persona solicitante Nom / Nombre Primer cognom / Primer apellido Segon cognom / Segundo apellido Tipus identificador / Tipo

Más detalles

2.- En cas de necessitat una atenció posterior a la prestada en primera instància, quan indiquen en urgències la necessitat un seguiment per un

2.- En cas de necessitat una atenció posterior a la prestada en primera instància, quan indiquen en urgències la necessitat un seguiment per un RAM ACCIDENTS NUM. PÒLISSA: 50060362 CONSELLERIA DE EDUCACIÓ, INVESTIGACIÓ, CULTURA I ESPORT DIRECCIÓN GENERAL D ESPORT JOCS ESPORTIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA PROTOCOL D'ACTUACIÓ PER ALS ASSEGURATS

Más detalles

Abordatge estratègic de situacions professionals

Abordatge estratègic de situacions professionals Guia d aprenentatge (3 ECTS) Any acadèmic 2015-2016 Semestre: 2n Grau en Educació Social / Grau en Treball Social Mòdul: Espais professionals Professor: Dr. Paco López Pàgina 1 de 7 Rev. 4 (21.09.2015)

Más detalles

Contrato privado Procedimiento abierto Oferta: varios criterios de adjudicación Contrato sujeto a regulación armonizada Tramitación ordinaria

Contrato privado Procedimiento abierto Oferta: varios criterios de adjudicación Contrato sujeto a regulación armonizada Tramitación ordinaria Corts Valencianes Licitació número CVA 25/15. Serveis d assegurança col lectiva de vida i accidents per als diputats i diputades de les Corts i serveis d assegurança col lectiva de vida i acci dents del

Más detalles

SOL LICITUD SUBVENCIÓ EN RÈGIM DE CONCURRÈNCIA COMPETITIVA ANY 2016

SOL LICITUD SUBVENCIÓ EN RÈGIM DE CONCURRÈNCIA COMPETITIVA ANY 2016 SOL LICITUD SUBVENCIÓ EN RÈGIM DE CONCURRÈNCIA COMPETITIVA ANY 2016 MODELS DE DOCUMENTACIÓ PER SOL LICITAR SUBVENCIÓ EN RÈGIM DE CONCURRENCIA COMPETITIVA ADREÇADES AL FOMENT D INICIATIVES I PROPOSTES CULTURALS

Más detalles

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de SOLUCIONES ASORCAD, S.L.

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de SOLUCIONES ASORCAD, S.L. Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de SOLUCIONES ASORCAD, S.L. 1. Información sobre el responsable del tratamiento de los datos alojados en la página oficial de SOLUCIONES ASORCAD,

Más detalles

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA

MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA Comissió de Crisi per la Prescripció Infermera MANIFEST SOBRE LA PRESCRIPCIÓ INFERMERA A CATALUNYA Els representants de les infermeres catalanes reclamen al Govern l aprovació del marc normatiu autonòmic

Más detalles

Conselleria de Economía Sostenible, Sectores Productivos, Comercio y Trabajo. Conselleria d Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball

Conselleria de Economía Sostenible, Sectores Productivos, Comercio y Trabajo. Conselleria d Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball Conselleria d Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball ORDRE 6/2016, de 27 de juny, de la Conselleria d Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, per la qual s estableixen

Más detalles

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte Barça Parc Un nou espai, un nou concepte Juliol 2009 Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte El Barça: motor social i conjunt de valors El FC Barcelona, una de les entitats esportives més importants

Más detalles

Recursos humans i responsabilitat social corporativa

Recursos humans i responsabilitat social corporativa Administració i gestió Recursos humans i responsabilitat social corporativa CFGS.AFI.M04/0.12 CFGS - Administració i finances Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquest material ha estat

Más detalles

T.10.- Anàlisi i descripció de llocs de treball

T.10.- Anàlisi i descripció de llocs de treball T.10.- Anàlisi i descripció de llocs de treball Anàlisi i descripció de llocs de treball 1. Objectius 2. Utilitats 3. Definicions 4.Procés i característiques 5.Interrogants que s han de respondre 6. Bibliografia

Más detalles

Família i Escola Junts X l educació

Família i Escola Junts X l educació Presentació del web Família i Escola Junts X l educació Amb la col laboració del Departament de Benestar Social i Família i el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya 15 de setembre de 2011

Más detalles

PLAZAS A SOLICITAR / PLACES A SOL LICITAR REGISTRO DE ENTRADA / REGISTRE D ENTRADA

PLAZAS A SOLICITAR / PLACES A SOL LICITAR REGISTRO DE ENTRADA / REGISTRE D ENTRADA SOLICITUD DEL PROGRAMA DE VACACIONES PARA MAYORES CASTELLÓN SÉNIOR DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN. SOL LICITUD DEL PROGRAMA DE VACANCES PER A MAJORS CASTELLÓN SÉNIOR DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ. PLAZAS A

Más detalles

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos.

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. CÀNNABIS MÒDUL II ACTIVITAT 1 Fitxa 1.1 15 anys La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. La Agencia de Salud Pública de Cataluña

Más detalles

Sessió 5, dimecres 25 de maig de 2016

Sessió 5, dimecres 25 de maig de 2016 CC DOSSIER Sessió 5, dimecres Comissió de Cultura ORDRE DEL DIA 1. Compareixença de Marina V. Mikaelian i Antonio Estarás Amer, en representació de l Associació Russocatalana, davant la Comissió de Cultura

Más detalles

PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS

PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS La raó de ser de l'economia - Economia. Microeconomia i macroeconomia. - El contingut

Más detalles

CONVOCATÒRIA DE PROJECTES. Servei de Recerca 16; 17 i 18 de setembre de 2014

CONVOCATÒRIA DE PROJECTES. Servei de Recerca 16; 17 i 18 de setembre de 2014 SESSIÓ INFORMATIVA CONVOCATÒRIA DE PROJECTES D INVESTIGACIÓ DEL PLAN ESTATAL 2014 Servei de Recerca 16; 17 i 18 de setembre de 2014 Projectes d Investigació Fonamental no orientada El pressupost La pregunta

Más detalles

Reglament regulador. prestacions. Juny, 2014

Reglament regulador. prestacions. Juny, 2014 Reglament regulador del càlcul c de prestacions Juny, 2014 Objecte Prestacions (exemple) Es regula la base de càlcul de les prestacions econòmiques de la branca general Prestacions d incapacitat temporal

Más detalles

Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats

Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats Presentació El document que teniu a les mans és la Carta Europea dels Drets dels Infants Hospitalitzats

Más detalles

Conselleria d Immigració i Ciutadania Conselleria de Inmigración y Ciudadanía

Conselleria d Immigració i Ciutadania Conselleria de Inmigración y Ciudadanía Conselleria d Immigració i Ciutadania DECRET 93/2009, de 10 de juliol, del Consell, pel qual s aprova el Reglament de la Llei 15/2008, de 5 de desembre, de la Generalitat, d Integració de les Persones

Más detalles

La convocatòria de reunió

La convocatòria de reunió La convocatòria de reunió És el document amb què habitualment es demana la presencia d algú en un lloc i en una data i una hora determinats perquè participi en una reunió. Té un to formal i una estructura

Más detalles

Taller Crowdfunding FEM EDUCACIÓ

Taller Crowdfunding FEM EDUCACIÓ Taller Crowdfunding FEM EDUCACIÓ 25 d abril 2017 Què farem? 18:00 18:10 Presentació taller 18:10 18:40 Dinàmica 1 La meva idea encaixa en una campanya de crowdfunding? 18:40 19:10 Dinàmica 2 Analitzem

Más detalles

Definició d economia social. El pes de l economia social en l economia catalana

Definició d economia social. El pes de l economia social en l economia catalana Definició d economia social. El pes de l economia social en l economia catalana Marta Olivella Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya Barcelona, 22 de setembre de 2016 1. La definició de l

Más detalles

Llei 24/2015: protocols i procediments d aplicació

Llei 24/2015: protocols i procediments d aplicació Llei 24/2015: protocols i procediments d aplicació L objectiu d aquesta guia informativa és descriure el protocol elaborat entre els diferents actors per garantir la implementació de les mesures corresponents

Más detalles

DOCUMENT EXPLICATIU DE L ASSOCIA T A LA FESTA 2017 I ACLARIMENTS PREVIS A FER LA SOL LICITUD DE PARTICIPACIÓ

DOCUMENT EXPLICATIU DE L ASSOCIA T A LA FESTA 2017 I ACLARIMENTS PREVIS A FER LA SOL LICITUD DE PARTICIPACIÓ DOCUMENT EXPLICATIU DE L ASSOCIA T A LA FESTA 2017 I ACLARIMENTS PREVIS A FER LA SOL LICITUD DE PARTICIPACIÓ Associa t a la festa Mercè 2017 Plaça de Catalunya. 23, 24 i 25 de setembre 1.- QUÈ ÉS L ASSOCIA

Más detalles

El procés d envelliment de les persones Laura Coll i Planas 29 de maig del 2015

El procés d envelliment de les persones Laura Coll i Planas 29 de maig del 2015 El procés d envelliment de les persones Laura Coll i Planas 29 de maig del 2015 Envelliment en l entorn laboral? http://whqlibdoc.who.int/hq/2002/who_nmh_nph_02.8.pdf Envelliment Actiu (OMS, 2002) Procés

Más detalles

Juntos salvaremos la vida de más niños

Juntos salvaremos la vida de más niños ALIANZA EMPRESARIAL PARA LA VACUNACIÓN INFANTIL Juntos salvaremos la vida de más niños GAVI / 10 / Germán Miranda Todos podemos desempeñar un papel, grande o pequeño, en la creación de un mundo donde ningún

Más detalles

PRÀCTIQUES en EMPRESA

PRÀCTIQUES en EMPRESA PRÀCTIQUES en EMPRESA Grau de Física Grau d Enginyeria Electrònica de Telecomunicació Grau d Enginyeria Biomèdica Màsters PRÀCTIQUES EN EMPRESA NORMATIVA Les pràctiques externes són una activitat de naturalesa

Más detalles

Metodologia de la intervenció social

Metodologia de la intervenció social Serveis socioculturals i a la comunitat Metodologia de la intervenció social CFGS.ISO.M02/0.14 CFGS - Integració social Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada

Más detalles

AVÍS LEGAL I POLÍTICA DE INFORMACIÓ LEGAL LSSIICE

AVÍS LEGAL I POLÍTICA DE INFORMACIÓ LEGAL LSSIICE AVÍS LEGAL I POLÍTICA DE INFORMACIÓ LEGAL LSSIICE D acord amb les obligacions previstes en la Llei 34/2002, de Serveis de la Societat de la Informació i de Comerç Electrònic (en endavant LSSICE), PETROINSTAL

Más detalles

FUNCIONAMENT DEL REGISTRE MUNICIPAL D ENTITATS CIUTADANES

FUNCIONAMENT DEL REGISTRE MUNICIPAL D ENTITATS CIUTADANES FUNCIONAMENT DEL REGISTRE MUNICIPAL D ENTITATS CIUTADANES Normes generals de sol licitud: Els formularis s han d emplenar a màquina, ordinador o, si es presenten a mà, en lletra majúscula que sigui clara

Más detalles

SR. PRESIDENT DEL COL LEGI OFICIAL D AGENTS COMERCIALS DE SABADELL SR. PRESIDENTE DEL COLEGIO OFICIAL DE AGENTES COMERCIALES DE SABADELL

SR. PRESIDENT DEL COL LEGI OFICIAL D AGENTS COMERCIALS DE SABADELL SR. PRESIDENTE DEL COLEGIO OFICIAL DE AGENTES COMERCIALES DE SABADELL DOCUMENT COL LEGIAL Calassanç Duran, 144 bxs. Esquerra 08203 Sabadell SOL LICITUD D INGRÉS / SOLICITUD DE INGRESO 1 Sol licitud número: Solicitud número: DADES PERSONALS / DATOS PERSONALES Registrat número:

Más detalles

Biblioteca i serveis universitaris

Biblioteca i serveis universitaris Biblioteca i serveis universitaris 275 Biblioteca i serveis universitaris Biblioteca A més del personal fix, format pel director, la cap de bibliotecàries i vuit professionals més, fem constar la presència

Más detalles

PREÁMBULO PREÀMBUL DECRETO DECRETE

PREÁMBULO PREÀMBUL DECRETO DECRETE Conselleria de Sanitat DECRET 212/2010, de 17 de desembre, del Consell, que regula el règim jurídic del personal emèrit de les institucions sanitàries de l Agència Valenciana de Salut. [2010/13689] Conselleria

Más detalles

LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació

LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació JORNADA DE FORMACIÓ EN XARXA DEL PROFESSORAT D EDUCACIÓ ESPECIAL DE LA ZONA Barcelona, 12 de maig de 2010 LES FUNCIONS DE SUPORT A L ESCOLA. Principis en l atenció a l alumnat i continguts per a la formació

Más detalles

Ayudas e incentivos para empresas

Ayudas e incentivos para empresas Ayudas e incentivos para empresas Referencia: 51919 Anual: X Actualizado a: 22/04/2016 Se convoca la concesión de ayudas del Plan de I+D+i empresarial para el ejercicio 2016. II. Programa de I+D en cooperación

Más detalles

2. El règim d ajudes serà aplicable tal com es determina en els articles

2. El règim d ajudes serà aplicable tal com es determina en els articles Institut Valencià de Competitivitat Empresarial RESOLUCIÓ de 20 de maig de 2015, del president de l Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE), per la qual es convoquen ajudes en matèria d

Más detalles

FUNCIONAMENT DEL REGISTRE MUNICIPAL D ENTITATS CIUTADANES

FUNCIONAMENT DEL REGISTRE MUNICIPAL D ENTITATS CIUTADANES FUNCIONAMENT DEL REGISTRE MUNICIPAL D ENTITATS CIUTADANES Normes generals de sol licitud: Els formularis s han d emplenar a màquina, ordinador o, si es presenten a mà, en lletra majúscula que sigui clara

Más detalles

Vicepresidencia y Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas. Vicepresidència i Conselleria d Igualtat i Polítiques Inclusives

Vicepresidencia y Conselleria de Igualdad y Políticas Inclusivas. Vicepresidència i Conselleria d Igualtat i Polítiques Inclusives Vicepresidència i Conselleria d Igualtat i Polítiques Inclusives ORDRE 1/2016, de 20 de gener, de la Vicepresidència i Conselleria d Igualtat i Polítiques Inclusives, per la qual s estableixen les bases

Más detalles

Carta de Ciutadania. Carta de drets i deures de Barcelona

Carta de Ciutadania. Carta de drets i deures de Barcelona Carta de Ciutadania. Carta de drets i deures de Barcelona //Preàmbul 1. Barcelona Barcelona, per la seva situació estratègica, ha estat i és una ciutat de pas i d establiment. Una ciutat amb tradició marítima

Más detalles

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar. Actualment, els trastorns de fertilitat afecten un 15% de la població. Moltes són les causes que poden influir en la disminució de la fertilitat, però ara, als clàssics problemes físics se ls ha sumat

Más detalles

PREÀMBUL PREÁMBULO DECRETO DECRET

PREÀMBUL PREÁMBULO DECRETO DECRET Conselleria de Governació DECRET 33/2012, de 17 de febrer, del Consell, pel qual es crea el Registre del Personal Bomber de la Comunitat Valenciana i es regula el document d acreditació d este personal.

Más detalles

Conselleria d Educació, Cultura i Esport Consellería de Educación, Cultura y Deporte

Conselleria d Educació, Cultura i Esport Consellería de Educación, Cultura y Deporte Conselleria d Educació, Cultura i Esport ORDE 62/2014, de 28 de juliol, de la Conselleria d Educació, Cultura i Esport, per la qual s actualitza la normativa que regula l elaboració dels plans de convivència

Más detalles

CREU ROJA A BARCELONA

CREU ROJA A BARCELONA CREU ROJA A BARCELONA Acte de Presentació Xarxa Barcelona Resilient Barcelona, 22 de gener de 2015 Títol presentació La Missió Subtítol Ser cada vegada més a prop de les persones vulnerables en els àmbits

Más detalles

Servei de formació i d inserció laboral amb Gent molt capaç

Servei de formació i d inserció laboral amb Gent molt capaç Servei de formació i d inserció laboral amb Gent molt capaç EN VALOR CONVERTINT LA DIFERÈNCIA El nostre objectiu és facilitar que les persones amb discapacitat intel lectual ocupin llocs de treball adequats

Más detalles

En el context dels Plans de Qualitat de l ICASS

En el context dels Plans de Qualitat de l ICASS En el context dels Plans de Qualitat de l ICASS Jornada Catalana de Bones Pràctiques Indicadors Indicadors Doc. Suport Avaluac. Indicadors indicadors Polítiques Socials Serveis i Entorn Context pers. i

Más detalles

PROJECTE PROFESSIONAL

PROJECTE PROFESSIONAL CONSTRUEIX EL TEU PROJECTE PROFESSIONAL. DOSSIER DE PROJECTE PROFESSIONAL EL PROJECTE PROFESSIONAL RECORDA ELS ELEMENTS DEL PROJECTE RPOFESSIONAL Què vull? Interessos i motivacions Alternatives d objectiu/s

Más detalles

8.1 CONTINGUT COMPTES ANUALS.

8.1 CONTINGUT COMPTES ANUALS. 8.1 CONTINGUT COMPTES ANUALS. El contingut dels comptes anuals segons la ICAL Normal és: Balanç Compte del Resultat Econòmico-Patrimonial Estat de la Liquidació del Pressupost Memòria 1. Organización 2.

Más detalles

Organització de l atenció a les persones en situació de dependència

Organització de l atenció a les persones en situació de dependència Serveis socioculturals i a la comunitat Organització de l atenció a les persones en situació de CFGM.APD.M01/0.12 CFGM - Atenció a les persones en situació de Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament

Más detalles

Guia pràctica. d organització d actes públics per a les entitats APLICACIÓ DE L ORDENANÇA DE VIA PÚBLICA

Guia pràctica. d organització d actes públics per a les entitats APLICACIÓ DE L ORDENANÇA DE VIA PÚBLICA Guia pràctica d organització d actes públics per a les entitats APLICACIÓ DE L ORDENANÇA DE VIA PÚBLICA Mataró - 2011 Índex 1. Plans d autoprotecció 7 2. Assegurança de responsabilitat civil 7 3. Vigilància

Más detalles

Guia del Pla de Salut Comunitat Valenciana

Guia del Pla de Salut Comunitat Valenciana Guia del Pla de Salut 2016-2020 Comunitat Valenciana EL PLA DE SALUT ÉS l instrument estratègic de planificació i programació de les polítiques de salut a la Comunitat Valenciana. En ell s arrepleguen

Más detalles

Conselleria d Educació Conselleria de Educación

Conselleria d Educació Conselleria de Educación Conselleria d Educació ORDE 11/2011, de 28 de febrer, de la Conselleria d Educació, per la qual es convoquen les ajudes de l aportació complementària per als beneficiaris, estudiants de cicles formatius

Más detalles

I PREMIO GAVÀMÓN PINTURA Y DERECHOS HUMANOS

I PREMIO GAVÀMÓN PINTURA Y DERECHOS HUMANOS I PREMIO GAVÀMÓN PINTURA Y DERECHOS HUMANOS GAVAMÓN, es un festival de cine y derechos humanos, que pretende visualizar los esfuerzos e iniciativas que personas e instituciones llevan a cabo para mejorar

Más detalles

Definició L organigrama és la representació gràfica dels llocs de treball de l empresa i reflexa com es relacionen entre si.

Definició L organigrama és la representació gràfica dels llocs de treball de l empresa i reflexa com es relacionen entre si. L ORGANIGRAMA Introducció A tota empresa és important concretar les tasques que realitzaran les persones que hi treballen, agrupar-les creant llocs de treball i relacionar aquests llocs adjudicant capacitats

Más detalles

SECCIÓ. CODI ÈTIC I DE CONDUCTA PER A LES ONGD FEDERADES 10è aniversari octubre 1997 - octubre 2007. Edició revisada

SECCIÓ. CODI ÈTIC I DE CONDUCTA PER A LES ONGD FEDERADES 10è aniversari octubre 1997 - octubre 2007. Edició revisada SECCIÓ CODI ÈTIC I DE CONDUCTA PER A LES ONGD FEDERADES 10è aniversari octubre 1997 - octubre 2007. Edició revisada SUMARI EL CODI ÈTIC I DE CONDUCTA DE LA FEDERACIÓ CATALANA D ONG PER AL DESENVOLUPAMENT

Más detalles

1.- Conec i tinc clars quins són els meus objectius en els diferents àmbits de la meva vida?

1.- Conec i tinc clars quins són els meus objectius en els diferents àmbits de la meva vida? L eina que presentem a continuació permet avaluar, amb un senzill qüestionari, el nivell d assoliment de la següent competència. Us facilitarà recomanacions per a millorar en el seu desenvolupament. planificació

Más detalles

La participació en municipis dispersos: La participació com a mètode per a la vinculació.

La participació en municipis dispersos: La participació com a mètode per a la vinculació. La participació en municipis dispersos: La participació com a mètode per a la vinculació. Experiència a Fogars de la Selva - Redacció del Pla Local de Joventut - Aproximació a les percepcions i opinions

Más detalles

SIGAC Valoració i finalització d assistències. Canvi d estat al PMT i enviament d enquestes

SIGAC Valoració i finalització d assistències. Canvi d estat al PMT i enviament d enquestes SIGAC Valoració i finalització d assistències. Canvi d estat al PMT i enviament d enquestes Pàgina 1 de 9 Valoració de les assistències i canvi d estat al PMT. El SIGAC és l eina interna corporativa per

Más detalles

Conselleria de Hacienda y Administración Pública Conselleria de Bienestar Social

Conselleria de Hacienda y Administración Pública Conselleria de Bienestar Social Conselleria d Hisenda i Administració Pública Conselleria de Benestar Social ACORD de 27 de març de 2015, del Consell, pel qual s establixen directrius per a l aplicació de clàusules de caràcter social

Más detalles

El Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Direcció General de Política Lingüística

El Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar. Direcció General de Política Lingüística El Marc europeu comú de referència per a les llengües: aprendre, ensenyar, avaluar Alícia Arisa Arisa Elena Blaya Boronat Barcelona, 21 de gener de 2015 Índex 1. Origen del MECR 2. El MECR: objectius i

Más detalles

REGLAMENT DEL CONSELL MUNICIPAL DE MEDI AMBIENT

REGLAMENT DEL CONSELL MUNICIPAL DE MEDI AMBIENT REGLAMENT DEL CONSELL MUNICIPAL DE MEDI AMBIENT Exposició de motius El Consell Municipal de Medi Ambient és un òrgan consultiu i de participació de l Ajuntament de Montmeló, en el qual hi participen totes

Más detalles

Empresa Iniciativa Empresarial. (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3-

Empresa Iniciativa Empresarial. (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3- Empresa Iniciativa Empresarial (Responsabilitat Social de l empresa) -UNITAT 3- 1. La imatge corporativa La cultura corporativa-formada per la missió, la visió i els valors- representen l essència de l

Más detalles

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR 0 Índex 1. Què és la capitalització de l atur? Pàg. 2 2. Requisits Pàg. 3 3. Com i qui pot beneficiar se? Pàg. 4 4. Tràmits i documentació per a la sol licitud Pàg. 6 5. Informació

Más detalles

Elche, 2 de diciembre de 2009. El rector, p. d. (R 767/07 de 10.05.2007), el vicerrector de Personal: José Francisco González Carbonell.

Elche, 2 de diciembre de 2009. El rector, p. d. (R 767/07 de 10.05.2007), el vicerrector de Personal: José Francisco González Carbonell. Universitat Miguel Hernández d Elx RESOLUCIÓ de 2 de desembre del 2009, per la qual s ordena la publicació íntegra de la relació de llocs de treball del personal d administració i servicis de la Universitat

Más detalles

Accés a l assistència sanitària de cobertura pública a les persones estrangeres empadronades a Catalunya que no tenen la condició d assegurat o

Accés a l assistència sanitària de cobertura pública a les persones estrangeres empadronades a Catalunya que no tenen la condició d assegurat o Accés a l assistència sanitària de cobertura pública a les persones estrangeres empadronades a Catalunya que no tenen la condició d assegurat o beneficiari del Sistema Nacional de Salut Barcelona, 30 de

Más detalles

FUNCIONAMENT DEL REGISTRE MUNICIPAL D ENTITATS CIUTADANES

FUNCIONAMENT DEL REGISTRE MUNICIPAL D ENTITATS CIUTADANES FUNCIONAMENT DEL REGISTRE MUNICIPAL D ENTITATS CIUTADANES Normes generals de sol licitud: Els formularis s han d emplenar a màquina, ordinador o, si es presenten a mà, en lletra majúscula que sigui clara

Más detalles

Economia de l empresa Sèrie 1

Economia de l empresa Sèrie 1 Proves d accés a cicles formatius de grau superior de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2012 Economia de l empresa Sèrie 1 SOLUCIONS,

Más detalles

DADES PERSONALS. Carnet de conduir (marcar opció): A1 / A / B / C1 / C / D1 / D Vehicle propi: SI / NO. Domicili: Codi Postal:

DADES PERSONALS. Carnet de conduir (marcar opció): A1 / A / B / C1 / C / D1 / D Vehicle propi: SI / NO. Domicili: Codi Postal: Nº REGISTRE: DATA: - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - Jo amb D.N.I. vaig presentar CV en l anterior convocatòria

Más detalles

Gestió de la documentació jurídica i empresarial

Gestió de la documentació jurídica i empresarial Administració i gestió Gestió de la documentació jurídica i empresarial CFGS.AFI.M02/0.12 CFGS - Administració i finances Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquest material ha estat elaborat

Más detalles

Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural

Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural ORDE 2/2016 de 22 de febrer, de la Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, per la

Más detalles

GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE SALUT

GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE SALUT Prop. Est. Hospital Clínico GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE SALUT Don Ángel Escolano Rubio, Abogado número 33.492 del Ilustre Colegio de Abogados de Barcelona, con DNI n 46722632-H y con domicilio

Más detalles

PROGRAMA D APRENENTATGE PERMANENT

PROGRAMA D APRENENTATGE PERMANENT PROGRAMA D APRENENTATGE PERMANENT COMISSIÓ EUROPEA. 2007-2013 pap@xtec.cat sllengua@xtec.cat PRESSUPOST 13620 MILIONS PER ALS SET ANYS OBJECTIUS (2) Comenius: 1/20 alumnes 2007-2013 Erasmus: 3.000.000

Más detalles

Conselleria de Justícia i Benestar Social Conselleria de Justicia y Bienestar Social

Conselleria de Justícia i Benestar Social Conselleria de Justicia y Bienestar Social Conselleria de Justícia i Benestar Social ORDE 21/2012, de 25 d octubre, de la Conselleria de Justícia i Benestar Social, per la qual es regulen els requisits i condicions d accés al programa d atenció

Más detalles

PROJECTE ZONA 11: ÀREA CREATIVA A LA DRETA DE L EIXAMPLE. Mesura de Govern

PROJECTE ZONA 11: ÀREA CREATIVA A LA DRETA DE L EIXAMPLE. Mesura de Govern PROJECTE ZONA 11: ÀREA CREATIVA A LA DRETA DE L EIXAMPLE. Mesura de Govern PROJECTE ZONA 11: ÀREA CREATIVA A LA DRETA DE L EIXAMPLE Mesura de Govern Consell Plenari del Districte de l Eixample Juliol de

Más detalles