Als meus pares Joseph i Dolors,

Transcripción

1 Dolors Rus Pujol Eulàlia Xalabarder Batxillerat

2

3 Als meus pares Joseph i Dolors,

4 Índex 1. Introducció 1.1. A propòsit de Wise Resum de El Senyor dels Anells Biografia d un geni: J.R.R. Tolkien 7 2. Qüestions teòriques 2.1. Idees generals sobre la traducció El nom propi Algunes qüestions teòriques interessants Notes sobre la traducció dels noms propis segons 17 J.R.R. Tolkien 3. Metodologia 3.1. Anècdotes Tria de la hipòtesi Com he treballat Entrevistes a traductors i especialistes Com he estructurat el treball Sobre els apartats teòrics Diccionari trilingüe de noms propis a The Lord of the Rings Instruccions d us del diccionari Índex de noms propis Diccionari trilingüe Format del diccionari Índex de noms propis Diccionari Personatges Llocs 114

5 Races i pobles Objectes, fets, i altres noms Noms exclosos Conclusions 5.1. Conclusions de la traducció al català Fonètiques Gràfiques Morfològiques Sintàctiques Semàntiques Conclusions de la traducció al castellà Fonètiques Gràfiques Morfològiques Sintàctiques Semàntiques Conclusions generals Agraïments Bibliografia 7.1. Llibres consultats Pàgines Web consultades 234 Entrevista al Sr. Francesc Parcerisas, traductor de Tolkien al català Annexes 8.1. Intercanvi d s amb la Dra Avel lina Suñer 8.2. Guía de los nombres de El Señor de los Anillos 8.3. Errores, deslices e incoherencias en la traducción de El Señor de los Anillos 8.4. Apèndixs en El Señor de los Anillos (en aquesta publicació no apareixen perquè es tracta d una part del llibre de El Senyor dels Anells)

6 1. Introducció 1.1. A propòsit de Wise... P ocs hòbbits com Bilbo Baggins tenien gaire cultura per aquells temps. Aquests individus més aviat ignoraven tot allò que pogués passar més enllà de La Comarca. Nocions que ni un jardiner podia conèixer; ni Sam Gamgee, també conegut per Samwise Gamgee. Tot i que l'anomenaven d'aquesta manera, irònicament wise, 'savi', sembla que no ho feien pas amb la més bona intenció: el pobre hòbbit era tan rude que sovint era motiu de mofa. El seu nom és una etiqueta d'identificació. Malgrat aquest fet, Sam posseeix un gran cor, que passa desapercebut durant els seus primers anys a La Comarca, poc abans d'emprendre el viatge que canvià la seva vida: la destrucció d'un anell de poder. Samwise Gamgee és a la vegada valent per a enfrontar-se a qualsevol perill i, tot i els terribles sofriments pels quals han de passar ell i la resta de la Comunitat, sempre està disposat a treure's de la màniga alguna broma o acudit que mantingui l'ànim a tots durant la Missió de l'anell... Tot i que ningú ho esperava, al final Samwise es converteix en un vertader savi en la seva humil mesura, gràcies a les seves grans experiències pels amplis mons i gràcies al seu respecte per la vida. Més endavant, després del retorn a La Comarca i el seu

7 reconeixement com a alcalde, sembla que pel sobrenom wise que li imposaren els seus propis conciutadants, arribem a la conclusió que no anaven tan mal encaminats...era un nom plè d'esperança... El nostre personatge no coneixia com l'anomenaven més enllà del paper imprès, en un altre món apart, més creïble, on existeixen grans varietats de llengües i on la seva aportació a la Comunitat durant el viatge ha estat traduïda a centenars d'idiomes i llegida per milers de persones... D'entre aquestes llengües, si s'hagués pogut fixar en com l'anomenaven els traductors catalans i els castellans, s'hauria endut una sorpresa. Els primers l'anomenen Samseny i els segons Samsagaz. Segurament no li faria gaire gràcia la idea, ja que com a alcalde en què es converteix s estimaria més mantenir un nom que englobés tots els coneixements, Samsavi, i no pas simplement com una persona llesta i/o amb seny, que tot i que li aporten dues bones característiques, no tenen cap connotació de saviesa, amb la qual ara Sam pot donar una lliçó i deixar bocabadats als qui el batejaren de mal gust amb aquest adjectiu, que ara s'adeqüa ben bé al que és. Si tots els qui volen difondre la història l'haguessin anomenat des d'un principi savi, entendrien que tot i que al principi no es correspon amb el seu intel lecte, s'adonarien que al final tot ha tingut una raó de ser. Parlem per exemple d'un malfactor, d'un mag traïdor que desencadena la part fosca de l'obra: Saruman. Tots l'anomenaven the Wise, fins i tot ho feien els qui volien difondre la llegenda: els

8 traductors. En aquest cas tant els catalans com els castellans seguien traduïnt el nom com a savi/sabio. Però per què a Sam no el volen com a savi, i nomès com a llest i amb seny? Serà que consideren que la raça dels hòbbits no pot ser tan intel ligent ni tenir tants coneixements com un mag? La traducció d'alguns noms deixa molt que desitjar... I que inspirar!: és possible que el significat que J.R.R Tolkien volia donar als noms propis de The Lord of the Rings s hagi deixat enrere en les seves traduccions? Aquest és el motiu principal d aquest treball, sabent que la traducció no és gens fàcil perquè no pot fer-se amb un equivalent en tots els nivells per a cada llengua. Tot i que estem parlant d una obra traduïda a milers d idiomes, l estudi s ha reduit a descobrir diferents canvis en la traducció catalana i la castellana dels noms de l anglès original. Però no estem parlant de noms qualsevols, sino de noms extraordinàriament elaborats, obra d un filòleg excel lent, i amb un rerefons molt lligat al que l autor no havia pogut explicar amb paraules: noms que no poden passar desaparcebuts per un bon lector de Tolkien, pels qui no en tenen prou amb més de mil pàgines d aventures, imaginació i formidables descripcions de cada un dels racons de la ment de Tolkien, la Terra Mitjana. De la mateixa manera que va fer Sam, hi ha qui s ha endinsat en l història sense saber el camí de tornada, i encara es pregunta on m he ficat?.

9 1.2. Resum de El Senyor dels Anells Tres anells per als Reis Elfs sota el cel Set per als Senyors Nans als palaus de pedra Nou per als Homes Mortals, condemnats a morir Un per al Senyor Fosc, damunt la trona fosca A la Terra de Mordor, allà on s extenen les ombres Un anell per governar-los a tots. Un anell per a trobar-los, Un anell per poder atreure ls a tots i lligar-los a les tenebres A la Terra de Mordor, allà on s extenen les ombres A mb aquest cant tan tètric comença la trilogia El Senyor dels Anells, obra de l escriptor J.R.R. Tolkien, formada per tres parts que contenen, cadascuna, dos llibres al seu interior. Els títols de les tres parts són La Comunitat de l Anell, Les Dues Torres i El Retorn del Rei. La història narrada per Tolkien és una lluita de proporcions èpiques, en què les forces del Bé i del Mal s enfronten amb un resultat que determinarà el destí de l anomenada Terra Mitjana. Però l obra de Tolkien va molt més enllà d una història amb ressonàncies

10 homèriques, ja que sobretot ens parla de la corrupció que implica la possessió dels anells, que es podrien entendre com una metàfora del poder. De fet, el poder arriba a corrompre totes les criatures tolkianes, lluny de la dicotomia maniqueista entre els bons i els dolents. Un exemple d això és el cas de Boromir, que en un moment de la trama s ofusca i vol prendre-li l anell a Frodo, un dels protagonistes principals de la trilogia. D altra banda, un dels temes de El Senyor del Anells també és la importància i la capacitat de cada individu, més enllà del seu origen racial, ja que els éssers de la mitologia tolkiana es divideixen en una infinitat de criatures que alternen la seva convivència obligada en diferents etapes de confrontació mútua o de cooperació. Precisament, El Senyor dels Anells relata un episodi de la història de la Terra Mitjana en què algunes de les races s alien i cooperen per enfrontar-se a un enemic comú. Finalment, una de les temàtiques predilectes de Tolkien és com el Mal, a la llarga, es torna en contra d ell mateix i acaba autodestruint-se. L argument El Senyor dels Anells comença durant la festa del cent-onzè aniversari de Bilbo Saquet (Baggins/Bolsón), que desapareix davant dels ulls de tothom, com per art de màgia, quan acaba de pronunciar un discurs d agraïment. El motiu de la desaparició de Bilbo és un anell que aquest hòbbit té des de fa molts anys, i que es va trobar durant un viatge que va fer als anys de la seva joventut, una història que se ns explica a El Hòbbit, l altra gran obra de Tolkien. Així, Bilbo decideix retirar-se de la vida

11 pública, mentre que Gàndalf el Gris, un poderós mag de la Terra Mitjana, l està esperant a casa seva, ja que creu que el hobbit tornarà amb l anell. De fet, Gàndalf es pensa que Bilbo li donarà l anell al seu cosí Frodo, ja que després de molts anys d estudi el mag ha arribat a la conclusió que el millor és destruir l anell, tot i que després descobrirà que, com que no és un anell normal i corrent, no serà tan fácil destruir-lo. A partir d aquí, Frodo i tota una sèrie de personatges que formaran l anomenada Comunitat de l Anell intentaran portar l anell a l únic lloc en què podria ser destruït, el foc de la Muntanya del Destí. Però per poder fer-ho, caldrà que els protagonistes vagin fins al límit de les Terres Conegudes, el regne de Mordor, on Sauron, el Senyor del Foc, cobdicia l anell ja que sap que dins s hi amaga una gran poder. A més, Sauron posarà les coses molt difícils a Frodo i els seus amics, ja que la Muntanya del Destí es troba dins del regne del Senyor del Foc.

12 1.3. Biografia d un geni: J.R.R. Tolkien J ohn Ronald Reuel Tolkien va néixer a Bloemfontein, Sudàfrica, l any La seva mare, Mabel Tolkien, es va traslladar a Anglaterra amb els seus dos fills, mentre el seu pare es va quedar a Sudàfrica, on va morir un any més tard. Tolkien i el seu germà van ser adoptats per la seva tia Beatrice després de la mort de la mare l any El 1916, Tolkien es casa amb Edith Bratt, una antiga companya d estudis, però el juny del mateix any Tolkien s ha d embarcar amb destinació a França per combatre a la Gran Guerra, on servirà com oficial de senyals de batalló. De totes maneres, el novembre ha de tornar a Anglaterra, greument malalt per culpa de l anomenada febre de les trinxeres. El 1917, i després de trobar-se millor, Tolkien comença a escriure El Llibre dels contes perduts, que més tard es convertiria en El Silmaríl.lion. L any 1924 neix el seu tercer fill, Christopher, que va seguir l obra de Tolkien després de la seva mort. L any 1930, Tolkien comença a escriure El Hòbbit, però la seva inconstància el fa abandonar. Tot i així, l any 1936, quan corregia un examen, i després de donar-li la volta a un full i veure que el seu alumne no havia escrit res, Tolkien escriu el següent: En un forat al terra, vivia un hòbbit. Aquestes notes van caure a les mans

13 del nen de deu anys Rayner Unwin, que va escriure el següent informe per al seu pare, l editor Stanley Unwin: Bilbo Baggins era un hòbbit que vivia a un forat-hòbbit i no era afeccionat a les aventures fins que el màgic Gandalf i els seus nans el van convèncer. Bilbo va passar un temps excitant, lluitant contra goblins i wargos, i després va tornar a casa, però ric. Unwin va instar Tolkien perquè refés i acabés el relat, i va aprovar la seua publicació el Aquell mateix any, El Hòbbit va rebre el premi New York Herald Tribune de literatura infantil, i es va convertir en un nou clàssic. L any 1945, Tolkien és contractat com professor de Llengua i Literatura Anglesa de Merton, Oxford. Degut a la precària situació econòmica en què viu la seva família, Tolkien decideix acceptar un contracte per escriure la continuació d El Hòbbit, que portaria el nom de El Senyor dels Anells, i que constaria de tres volums. L any 1954 es publiquen els dos primers volums de El Senyor dels Anells, i el 1955 el tercer. Els tres volums passarien a convertir-se en una de les obres literàries més venudes i llegides de tots els temps. L any 1972 rep la distinció Doctor Honoris Causa en Lletres per la Universitat d Oxford, i mor el 28 d agost de 1973 als 81 anys. Rayner Unwin, el nen que va descobrir El Hòbbit, va morir el 23 de novembre de 2000 als 74 anys.

14 2. Qüestions teòriques 2.1. Idees generals sobre la traducció Definició de traducció La traducció és el procés de reproducció d un missatge des d una llengua emissora a una altra receptora mitjançant un equivalent aproximat, primer en quan al significat i segona quant a l estil utilitzat. Per tant, traduir és enunciar en una llengua el que ha estat enunciat en una llengua original, conservant les equivalències semàntiques i sintàctiques, sempre que sigui possible. És possible la traducció? T enint en compte que cada llengua poseeix una gramàtica pròpia i que realment existeixen llengües amb un elevat contrast pel que fa als diferents estrats de la llengua (léxic, morfologia, fonètica, sintaxi, etc.), arribem a concloure que la traducció hauria de ser impossible. Si la traducció hagués de reproduir tots i cada un dels detalls de l estructura formal lèxica, morfològica, sintàctica, etc, seria una procediment tan complex que no trobariem la manera de fer arribar al lector una

15 traducció literal en cada un dels aspectes. És per aquest motiu que la traducció no consisteix en reproduir exactament les estructures formals d un text, ja que no ens estem referint a copiar un text sino a transmetre n el concepte i la intenció originals 1. 1 C.f. García Yebra, Valentín: Teoría Y Pràctica de la Tradución, Editorial Gredos, Madrid, 1984.

16 2.2. El nom propi E ls noms propis són paraules o expressions que identifiquen persones, llocs o coses específiques. Molts noms propis, sobretot els que fan referència als topònims, es diferencien dels comuns escrivint la lletra inicial en majúscula. Per exemple, fent referència a Everest, l ús de la majúscula ens permet diferenciar entre Muntanya com a nom propi que es relaciona amb Everest, i de muntanya, que agafem com a nom comú perquè es pot referir a qualsevol muntanya. Els anomenats noms de pila els reben les persones per decisió dels seus pares pel fet que el nom prové dels seus avantpassats o correspon al sant del dia del naixement, o per alguna preferència particular. Quant als cognoms, per la seva part, poden ser apelatius (Sastre, Pi, Negre, Ferrer, etc.) o bé formacions sobre noms de pila com Rodriguez, Ibañez, etc. La gent amb sobrenoms i els artistes que escullen un pseudònim que destaqui una de les seves característiques provoquen que altres paraules del sistema lèxic es puguin considerar com a noms propis: el Cec, el Conqueridor, el Savi, etc. Un grup especial de noms propis està format pels que es refereixen a llocs - continents, nacions, regions, departaments, ciutats, viles, pobles, etc.- que dins de les oracions tenen una funció morfosintàctica semblant a la dels noms de persona;

17 els que fan referència a accidents geogràfics muntanyes, caps, golfs, serres, serralades, etc; i a fets històrics, entitats o agrupacions comercials, esportives o polítiques.

18 2.3. Algunes qüestions teòriques interessants E n aquest apartat es pretén exposar les qüestions teòriques al voltant de les quals han girat la gran majoria dels noms propis traduïbles del llibre. Tractant-se de traducció de noms propis i d aposicions que hi van referides, la informació següent se centra essencialment en els aspectes més representatius per a cada un d aquests casos: l ús de majúscules i mètodes de creació de noms compostos. Les característiques d aquest treball requereixen per tant un triple enfocament de cada aspecte: com solucionen cada qüestió teòrica les tres gramàtiques: la catalana, la castellana i l anglesa. Majúscules CATALÀ I CASTELLÀ L ús de majúscules tant en català com en castellà es fa en: -Els noms propis, ja siguin de persones, animals o coses. Quan el nom porti article, aquest també va en majúscula: El Pla de l Estany, etc. -En els sobrenoms que acompanyen o qualifiquen de manera constant a un nom propi: Alfons X el Savi, etc. -En els tractaments de cortesia, especialment si estan en forma abreujada: Excm., Sr., Dr., etc. -Els noms de ciutats, països, muntanyes, rius, mars: Girona, Ter, Mont-Blanc, etc.

19 -Els noms d institucions i corporacions: Generalitat, Institut d Estudis Catalans, etc. -Els noms utilitzats com a càrregs o títols quan ens referim a una persona concreta: Molt Honorable, etc. [Nota]: no s han d utilitzar majúscules en els noms dels dies, els mesos i les estacions de l any, encara que en altres idiomes, com l anglès, les utilitzin. ANGLÈS Quant a l ús de majúscules en anglès, s utilitzen al principi de les següents paraules: -dies, mesos i festivitats en general: February, Sunday, etc. -Noms de persones i llocs: John, London, Meriadoc, Bree, etc. -títols: Lord, Sir, Master, etc. -nacionalitats i idiomes: English, Westron, Elf, Chinese, etc. -La primera paraula, i sovint altres paraules importants, en els títols dels llibres, pel lícules, revistes, jocs: The Lord of the Rings, National Geographic, etc. Paraules compostes CATALÀ 1- Ús del guionet en català -Els numerals compostos (ordinals i cardinals): vint-i-dos -Els mots compostos que comencen amb el nom d un punt cardinal: nord-americà. -Els compostos repetitius i expressius: bum-bum. -Un grup reduït de mots o expressions singulars: abans-d ahir.

20 2- No ús del guionet en català -Els mots construïts amb prefixos. Conseqüentment, a més dels mots d aquest tipus que ja s hi escrivien, s escriuran sense guionet els mots amb els prefixos següents: arxi-, bes-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-. El substantiu no-res i els compostos formats amb el mot no i un sunstantiu no-res i els compostos formats amb el mot no i un sustantiu s escriuran amb guionet: noviolència. En canvi, el mot no s escriurà com a mot independent quan precedeix un adjectiu: els no violents. -Els compostos que són manlleus adaptats: exvot. 3- S escriuran en general sense guionet els compostos formats a partir de mots catalans, salvat els que han estat esmentats en els punts anteriors. Ex: capgròs, collverd... Els mots d aquest tipus, però, s escriuran amb guionet si es dóna alguna de les tres circumstàncies següents: a) el primer element (o, eventualment, el segon) acaba amb vocal i el segon (o, eventualment, el tercer) comença amb r-, s- o x- : barba-roig, cara-xuclat... b) l aglutinació dels dos elements pot induir a lectures errònies o dificultar la interpretació del mot a causa de les lletres concurrents. Ex: pèl-llarg, cap-roig, pit-roig. c) El primer element duu accent gràfic.

21 També s escriuran sense guionet, amb les mateixes restriccions que aquests, els derivats, per sufixació, de mots que s escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes: xiuxiuejar, zigzaquejar, etc. 4- Els topònims segueixen la mateixa norma que els mots del punt 3: Vilafranca, Bellpuig, etc. Alguns d interpretació poc clara (i algun altre que té una forma ja així fixada) s escriuen amb guionet: Guarda-si-venes, Sala-d heures, etc. Cal remarcar que, en tots els casos, si el darrer element dun compost escrit sense guionet és un mot monosilàbic, prendrà un accent si les regles generals de l accentuació així ho demanen: capgrós, bocafí, malbó, pinçanàs. Però si el compost, per contra, s escriu en guionet, el monosíl lab respectarà la seva grafia inaccentuada: vint-i-u, cella-ros, pèl-ras, fru-fru. Si el monosíl lab duu accent diacrític el conservarà: subsòl, rodamón. ANGLÈS En anglès no hi ha una normativa fixa quant a la formació de noms compostos, i és per això que els podem trobar tant amb guionet com sense, en molts casos. Per això molts llibres teòrics recomanen consultar el diccionari per a confirmar-ho.

22 2.4. Notes sobre la traducció dels noms propis segons J.R.R. Tolkien La creació d una mitologia A mesura que el lector s endinsa en el món de J.R.R. Tolkien, coneix el vertader geni i déu, alhora, de tota una antiga era, imaginaria però pròxima a tot allò versemblant: es pot considerar que l autor va crear una nova mitologia anglesa bàsicament pels seus coneixements filològics i el seu amor per les llengües virtuals, sempre intentant cercar una nova realitat a partir de la qual crear una societat totalment estratificada i codificada, amb mapes de llocs molt elaborats, cronologies de fets històrics, arbres genealògics, i sobretot noves dinasties, pobles, una infinitat de personatges i races, que conviuen entre elles, que lluiten entre elles. Però el més important ha estat l elaboració d un gran nombre de llengües per als pobladors d aquest nou univers, nomès existent en els llibres de ficció. Tolkien era un enamorado de la palabra y de las lenguas. Llegó a dominar multitud de dialectos antiguos sajones, alemanes y escandinavas. Una palabra ancestral le sugestionaba más que la

23 música; despertaba en el una fuerte excitación emocional que a menudo se prolongaba en la creación de un relato. 2 Sobre la traducció de the Lord of the Rings Quan parlem del nucli de l extensa obra literària de Tolkien, ens referim sovint a la trilogia de El Senyor dels Anells, on per segona vegada 3, però amb més força, se ns presenta un dels períodes més importants de tota una llegenda. En aquesta mateixa obra, Tolkien genera la redacció en anglès d una història, fins ara nomès present en la seva ment, i fruit del seu amor per l estudi de la paraula. Per exemple, el propi autor fa constar que la llengua anglesa (original) ja representa una traducció de l anomenada Llengua Comuna en la qual devia estar escrit el llibre, referint-se ja a un hipotètic The Lord of the Rings escrit en aquesta altra llengua, i que per a facilitar-ne la comprensió per part del lector l ha traduït a l anglès. És per això que en les altres versions de l obra, la Llengua Comuna estarà representada per la llengua de traducció. Només les llengües que no tenen res a veure amb aquesta s han deixat en la seva forma original, la qual cosa es veurà reflectida sobretot en molts antropònims i topònims, de la majoria dels quals, però, Tolkien intenta aclarir-ne el significat mitjançant l us d aposicions explicatives. 2 José Miguel ODERO, J.R.R. Tolkien. Cuentos de hadas, Biblioteca NT Literatura, 1987.(p.26) 3 En general es considera que El Hòbbit és l obra amb la qual l autor començà a insinuar no nomès un conte infantil, sinó la posterior publicació de tot un relat, El Senyor dels Anells. Tot i això, Tolkien no pretenia fer-ne una segona part, encara que no sigui la paraula més correcta per a definir-ho, ja que la trilogia es considera una obra per a públic més adult.

24 The Lord of the Rings inclou a més una gran varietat de noms propis, alguns anglesos i d altres en alguna de les les llengües inventades. La creación literária tolkiniana se apoya en la creación filológica. Tolkien desarrolló a lo largo de sus obras dos sistemas lingüísticos originales: el Quenya, muy influido por el finlandés, y el Sindarin, fundado en la fonología galesa. 4 Aquestes dues llengües poden anomenar-se dialectes de l èlfic, que coexisteixen en l obra amb moltes altres llengües virtuals però amb menys importància, com són l èlfic primitiu, el telerin, el doriathrin, l avarin, el nandorin, el khuzdul, l adûnaic, la llengua comuna, l èntic, el valarin, la llengua negra, etc; a partir de les quals s han format la majoria dels noms. Alguns casos poden ser més difícils que d altres a l hora de relitzar-ne la traducció, i pensant en això mateix, el propi autor actua sovint com a traductor de noms èlfics ja formats i utilitzats en aquest llibre, i fa l esforç de crear un nom en la Llengua Comuna. És el cas, per exemple, de Rivendell, traducció a la Llengua Comuna de l èlfic Imladris, que en anglès també apareix com Glen of the Cleft, Vall de l Escletxa 5. A mesura que anem llegint el llibre, poden arribar a aparèixer centenars d aposicions que inicialment van relacionades amb un nom propi com en aquest cas, però escrit en una llengua inventada. Segons el que ja s ha comentat, doncs, és com si Tolkien en molts casos haguès afegit el mateix nom en anglès perquè, ja que no tenim cap coneixement sobre què vol dir, se n havia de fer una traducció, de la mateixa manera que ha adaptat la història a la nostra llengua. 4 José Miguel ODERO, J.R.R. Tolkien. Cuentos de hadas, Biblioteca NT Literatura, 1987.(p.26) 5 Tot i que és una aposició que no apareix en el primer volum de La Comunitat del l Anell, pel fet que el mateix autor la utilitza en els apèndixs com a exemple, en aquestes explicacions es deixa de la mateixa manera que en la font utilitzada on apareixen: Guide to the Names in the Lord of the Rings.

25 Aquest tipus de noms, si es deixessin com estan, perjudicaria tota l estructura de la nomenclatura i s hi introduiria algun element no explicat; és a dir, hi hauria una pèrdua de significat del què originàriament es voldria dir. En el cas dels noms de persona, i més concretament dels cognoms de molts personatges, -tant els de Bree com els de La Comarca-, es poden entendre perfectament, i resulten ser molt peculiars, sobretot pel fet que en aquella mateixa època devien ser molt típics els noms de família heretats. Eren més aviat sobrenoms en comptes de cognoms, moltes vegades imposats per mofa o, en el cas dels cognoms de Bree, noms realment botànics, tan de plantes com d arbres. Pel fet de tenir significat, tots aquests noms propis que provenen d una veu anglesa s haurien de traduir des de l original a cada idioma segons el seu significat, el més proper possible. D altra banda, en alguns altres noms s hi afegeix encara un altre problema. Molts, especialment els que fan referència a noms de La Comarca i que tenen algun significat en la nostra llengua, presenten certs elements força antiquats i inadequats en l actualitat. Aquí Tolkien recomana que els traductors tinguin algun coneixement de la nomenclatura de topònims i antropònims dels idiomes als quals es vol fer la traducció. Existeix per això la Guide to the Names in the Lord of the Rings on el propi autor ajuda al traductor en aquest aspecte i explica com s haurien de traduir alguns dels noms propis de l obra. Finalment, fent referència als noms de pila, la majoria dels noms masculins de hòbbit, no tenien cap tipus de significat en la llengua quotidiana: Bilbo, Bungo, Polo,

26 Lotho, Tanta, Nina, etc; però amb alguns dels noms femenins no passava el mateix, ja que se ls posava noms de flors i de joies: Esmeralda 6, Menta, Perla, Rosa, etc. En altres casos es posaven noms masculins semblants als que utilitzem avui dia: Otho, Odo, Cora, Dora Exemples extrets de Guide to the Names in the Lord of the Rings. 7 Hem de tenir en compte que Tolkien pensava en llengües angleses, escandinaves, principalment germàniques.

27 3. Metodologia 3.1. Anècdotes V aig tenir la sort que el 29 de desembre del 2001, per alguna raó que no recordo, un familiar em recomanés anar al cinema a veure la pel lícula El Señor de los Anillos : allà vaig descobrir per primera vegada el fascinant món de Tolkien. No em va cautivar a la primera; tot s ha de dir. Dies després, el meu germà començà a parlar-me freqüentment de l autor del llibre, J.R.R. Tolkien, i de la resta de la seva obra. A principis de l any següent, degut a les circumstàncies, vaig optar per la recerca dels tres famosos llibres. Mentre les editorials s afanyaven a portar al mercat noves edicions espectacularment il lustrades de l obra, vaig comprar els llibres en castellà de l editorial Minotauro de l any 1977, cosa que més endavant em va molestar degut a que apareguessin edicions molt millors. Molta gent de l escola em va veure moltes vegades devorant pàgina rere pàgina la trilogia, sobretot durant el segon i el tercer llibre, on la meva imaginació hi jugava un paper molt important per a valorar el que realment es presentava davant dels meus ulls, perquè fins ara gràcies a la primera pel lícula em feia més o menys la idea de cada cosa. Haig de confessar que abans de llegir El Senyor dels Anells no m agradava gens el gènere fantàstic, però, com és evident ( i qui conegui els llibres m entendrà) vaig caure-hi de plè i ara el meu afany

28 per conèixer tot allò que estigui relacionat amb l edat mitjana, la mitologia i la fantasia és infinit Tria de la hipòtesi A ixí doncs vaig començar el batxillerat "pels núvols", i a la primera classe de recerca ja vaig tenir clar quin seria el meu tema, és clar. La professora de l assignatura i directora del meu treball, va proposar el tema el primer dia i, després de parlar amb ella i veure m tant interessada, em va orientar sobre quina hipòtesi de treball seria més convenient o quina idea em podria agradar més. Li vaig exposar en un principi que m haguès agradat fer un paral lelisme entre les races de El Senyor dels Anells i les civil litzacions ancestrals de la nostra realitat: els Rohirrim amb els vikings, els Elfs i els celtes, els Hòbbits i els anglesos... O bé demostrar que tota la història podria ser una mena d'alegoria de la Segona Guerra Mundial i la influència que va tenir la vida de J.R.R Tolkien en l'argument. Però em va atraure més fer un estudi de la traducció dels noms propis del llibre de l original anglès al català i al castellà, perquè se n poden treure conclusions que en un cop d ull no semblen gaire rellevants però que hi són presents. Si s'observen els noms propis de la versió original anglesa de The Lord of the Rings, en comparació amb els de la catalana i la castellana, es pot observar com poden arribar a canviar alguns, que pel fet de ser difícils de traduir, s'han hagut d'adaptar a cada llengua. Aquest és el cas de Strider traduit per Trancos i Gambús. Si busquem el significat de strider al diccionari, nomès hi trobem l'entrada de stride, que vol dir caminar a grans passes, com a verb, i com a nom significa gambada. Relacionant-ho a simple vista amb el seu equivalent en català, Gambús, ja prové de la mateixa família lèxica que

29 gambada. Per tant, si agafem aquest nom que va fer servir Aragorn muntaner per a amagar la seva vertadera identitat, es comportaria com a adjectiu que determinaria el personatge com a persona que camina a grans passes, com a muntaner. Pel que fa a la traducció castellana, Trancos recorda l'expressió a trancas y barrancas que significa fer una cosa amb dificultat. La paraula tranca vol dir garrote ; però definitivament el verb trancar és dar trancos o pasos largos. Pot ser que Tolkien utilitzés aquesta paraula i no l'equivalent a pasos largos només perquè, com en molts altres casos, Trancos aporta la suficient antiguitat al nom d'aragorn per fer-lo prevaldre. Per tant, la meva hipòtesi seria si realment en alguns casos la traducció d'aquests noms ha suposat un canvi de significat important. Per tal d'aprofundir en tots els factors que han provocat aquestes alteracions en la traducció, he realitzat un estudi comparatiu dels noms propis del primer volum del llibre, anomenat La Comunitat de l'anell, degut a les dimensions del treball, perquè s han estudiat al voltant de dos mil noms propis Com he treballat Pel que fa als llibres utilitzats, per a l'anglès he optat per una edició de l'any 1966 de l'editorial George Allen & Unwin Hyman Limited, on apareixen els tres llibres en un sol volum; en castellà, l'edició de l'any 1977 de l'editorial Minotauro, amb traducció de Lluís Domènech; i en català, la traducció de Francesc Parcerisas de l'any 1986 per a l'editorial Vicens Vives. Totes dues versions en aquest cas tenen un format de tres volums per separat, ja que estem parlant d una trilogia: The Fellowship of the Ring, The Two Towers i The Return of the King componen The Lord of the Rings.

30 De seguida vaig entendre que per començar bé calia organitzar-ho tot des d'un principi. En primer lloc, vaig començar la recollida dels noms propis a partir d'un llistat de tots els que apareixen al llibre en castellà (i quan digui llibre ja només em referiré al primer volum), però quan vaig posar-me a fer el segon llistat en una altra llengua, vaig adonar-me que moltes vegades existeixen noms, o més aviat estructures considerades com a nom propi, que en una llengua s'escriuen en majúscules i en l altra no. Aquest seria el cas de l anglès the Shipwright (referit a Círdan) que correspon a el carpintero de barcos, i el Navilier. Alguns d'aquests canvis entre mots no segueixen cap normativa, ni de la llengua receptora ni de cap indicació feta pel propi autor (Guide to the Names in The Lord of the Rings). D'aquí parteix el meu treball. Per tant, era preferible començar la recopilació a partir de l'anglès original, on trobaria tots els trets importants que suposadament s'haurien de conservar en qualsevol altre idioma. Per altra banda, era important endreçar tota la informació de manera que fos més fàcil visualitzar els problemes i les diferències. Per això se m'acudí la idea de agrupar cada nom original amb el seu corresponent en castellà i català. Com que passar els trios directament del llibre a l'ordinador eren massa moviments, vaig preferir elaborar primer petites fitxes, una per a cada nom, mentre m'anava rellegint els tres llibres alhora: el més adequat va ser seure a l'escriptori, agafar tres atrils, un per a cada llengua, i a vegades tota sola o amb l'ajuda d'algú, anar enllaçant cada nom amb els seus equivalents. Per facilitar la feina el millor era tenir-ho tot en una caixa de sabates utilitzada com a fitxer. Allí hi vaig classificar tots els trios alfabèticament a partir d'un "nom clau" en anglès. He considerat "clau" el nom més conegut en la

31 història, bé perquè es repeteix més, bé perquè és un cognom, -i englobaria per tant tots els noms de pila dels personatges que el duin-, o bé perquè tots els altres noms o sintagmes en deriven. Per aquest motiu, en cada fitxa apareixen, a més, possibles explicacions que presenta el llibre com poden ser aposicions explicatives i altres estructures referides a un nom en concret. Aquestes poden ser explicacions dels noms en llengües inventades pel propi autor (per exemple, l'èlfic), o bé poden aportar al lector més significat sobre un personatge desconegut. Uns quants exemples de fitxes són: Moltes vegades m'he trobat en el cas que a l hora d'endreçar un nom, el seu nom clau es trobava als altres dos volums. Per exemple, el Senyor de Ròhan apareix en

32 el primer volum sense el seu nom clau que és Théoden. Tot i aquest fet, els he volgut incloure en el treball com a noms clau. Tornant als sintagmes explicatius, era interessant que de tots els noms propis que tenen dins de la mateixa història la seva pròpia traducció a l'èlfic -una de les llengües inventades per Tolkien-, es pogués estudiar la seva formació a l hora que vaig analitzant cada cas al cos del treball. Gràcies a la beca que em va lliurar la Universitat de Girona amb els premis Botet i Sisó, se m ha concedit la tutoria compartida de la professora de filologia espanyola, la Dra. Avel lina Suñer, i així he pogut dur a terme aquest apartat, a més de la bibliografia que em va facilitar. Qui no domini gaire el tema, a primer cop d ull li pot semblar que en un treball de traducció de noms propis posarse a analitzar també la formació dels que estan escrits en una llengua virtual és sortir una mica del tema principal. Això té una clara explicació, sobre tot posant un

33 exemple molt clar: en el cas del nom clau Gil-Galad/Gil-Galad/Guil-galad, i la seva aposició Starlight/Luz de las Estrellas/Celístia, gràcies a la descomposició del que vol dir el nom èlfic, on galad vol dir llum i gil estrelles, s arriba a la conclusió que sovint aquests noms presenten una aposició que equival al seu significat i, en aquest cas, tenint a més un patró èlfic de com s hauria d haver traduit aquest nom, moltes vegades les traduccions s hi adeqüen, com en el cas del castellà, i en altres casos la traducció resulta ser diferent, com en català. A banda de tot aquest procès, l ús de aquesta descomposició de les paraules èlfiques inspira moltes altres conclusions i possibles temes per a altres treballs de recerca... Cal dir que a més de l èlfic, dins d aquesta història hi apareixen altres llengües virtuals, com la dels nans, i que moltes paraules podrien haver seguit un procés similar. Però pel fet que m ha estat més a l abast tractar l èlfic -ja que hi ha força llibres que en parlen-, nomès ho he fet d aquesta llengua. També s ha de dir que l èlfic, segons l autor, presenta dos dialectes, el sindarin i el quenya, però nomès sabent que es tracta d èlfic ja no he volgut especificar al llarg del treball a quin dels dos dialectes pertany un nom. Tot i que gran part dels noms en èlfic s han pogut analitzar, encara certs noms o parts de les paraules s han hagut que deixar de banda pel fet que no se n ha trobat cap referència. Reforço la idea que per a fer un treball de recerca sobre un tema en concret se n ha de ser una mica expert, ja que per exemple en el meu cas, parlant sobre les llengues virtuals que apareixen al llibre, m és fácil distingir entre un nom èlfic o un nom en la llengua dels nans, cosa que Tolkien va facilitar als lectors amb molta cura construint a més de llengües una gramàtica i una fonètica per a cada una d elles... Però això no ha significat que tots

34 es poguessin traduir, i pel fet que no apareixien en cap llibre sobre l èlfic, han quedat sense analitzar, bé com a noms en una altra llengua desconeguda, o bé com a noms èlfics dels quals no hi ha informació Entrevistes a traductors i especialistes Per tal d enriquir el treball vaig proposar-me realitzar una entrevista a algun especialista de Tolkien, per si coneixia la formació dels noms propis de l obra i hem podia aportar alguna informació interessant pel treball. La meva germana va localitzar a José Miguel Odero a la facultat de teologia de la Universitat de Navarra. M havia informat a través d internet que aquest especialista havia realitzat una tesis doctoral sobre els paral lelismes entre la història de El Senyor dels Anells i la teologia. Un cop locatiltzat vaig enviar-li un correu electrònic, però no em va contestar. Aprofitant que vaig passar les vacances a Pamplona, un amic i jo ens vam desplaçar fins a la facultat de teologia de la universitat, i allà ens van informar que la última entrada de J.M. Odero era de l any És per aquest motiu que vaig deixar de banda l entrevista a l especialista, però no vaig dubtar en buscar alguna de les publicacions de l especialista sobre el tema i, tot i que la seva tesis havia d estar a la biblioteca de la universitat, allà em van informar que havia desaparegut. Aquest fet no em va privar d escolir un dels seus llibres, i he utilitzat J.R.R Tolkien. Cuentos de hadas. Una altra possibilitat ha estat la de realitzar entrevistes als traductors. Primer vaig intentar localitzar al Sr. Lluís Domènech, traductor castellà, i per aquest motiu em vaig posar en contacte amb l editorial Minotauro. Desafortunadament em van informar que no em podien concedir la entrevista pel fet que era l agost i durnat les

35 vacances pocs traductors hi eren. Em van recomanar que tornés a trucar a finals de mes, i així ho vaig fer. La segona trucada la vaig realitzar a finals de mes, fins que la que feia trenta dos ja era quan havia de començar el curs. Ja que comunicaven continuament, vaig decidir deixar-ho estar. Després de les dues experiències, vaig recòrrer per a localitzar al traductor català de Tolkien per excel lència, Fransesc Parcerisas, que a part d haver estat el primer en traduir El Hòbbit, també és poeta i director de l Institut de Lletres Catalanes. Vaig enviar-li un correu electrònic i pocs dies després em va concedir una entrevista, molt amablement. Ja que l entrevista no es podrà dur a terme abans del dia d entrega del treball, tinc previst presentar-la el dia de l exposició oral, tot esmentant les idees que més influència podrien tenir sobre les conclusions Com he estructurat el treball Per començar a treballar amb les fitxes, vaig decidir anar apuntant tots els problemes generals que apareixen. La qüestió era trobar una manera adequada per a presentar totes les fitxes en el treball. La primera visió que vaig tenir-ne va ser una mena de diccionari trilingüe per exposar-hi tots els noms i facilitar-ne la recerca al lector català, castellà o anglès. Per això tenia pensat fer un llistat ordenat alfabèticament de personatges, llocs, objectes, noms clau i aposicions -tot barrejat-, i per aquesta raó també he decidit afegir al llistat una quarta columna amb un número, que correspondria a un paràgraf explicatiu de com ha estat la traducció, situat més endavant, al cos. Això s ha fet per tal de fer menys feixuga la recerca d un nom concret. Pensant amb les nocions del lector, pot ser que aquest conegui, per exemple, Trancos i no Àragorn, que al cap i a la fi venen a ser la mateixa persona.

36 Evito d aquesta manera que algú s hi pugui perdre, i val a dir que pel fet que en el procés de recollida de dades jo mateixa havia de considerar un nom clau dins d un grup de fitxes que venien relacionades, tot i que m hagués equivocat de nom es pot arribar de la mateixa manera al paràgraf corresponent del desenvolupament del treball, on es comenta cada cas en concret. Així que un cop fet, ja només calia que em posés a escriure els epígrafs explicatius. Fou un problema el fet de pensar com presentaria l'anàlisi de les dades: primer, hauria de relacionar d'alguna manera el nom propi de la llista inicial amb el seu paràgraf en la part corresponent del cos del treball, que s ha solucionat afegint a cada ú un nombre, però d'altra banda, agrupar-los tots seguint algun ordre lògic per als coneixements de qualsevol no hauria estat malament: per noms de hòbbits, per noms d elfs, llocs de La Comarca... Però per una simple qüestió d ordre d importància en tot el procés del treball i per a centrar-me justament al que tenia pensat fer, he decidit no buscar tres peus al gat i ordenar-los alfabèticament. Tots aquests punts que s han comentat, es troben resumits en un manual d ús del diccionari que he elaborat per tal de consultar-lo, com es fa als diccionaris habituals, justament abans de començar els llistats per on es busquen els epígrafs corresponents. Com es podrà veure en aquestes explicacions, la redacció de les entrades del diccionari segueix un model molt sistemàtic, propi dels diccionaris, només que en aquest en particular pots trobar un mateix tipus d informació a cada paràgraf però ordenat diferent, molt sovint perquè la mateixa fluidesa de l explicació ho demana. No sóc essencialment fidel al que podem trobar en un diccionari, ja que, per exemple, si tenim Bree i Bree-hill, l explicació de Bree es troba com en els

37 habituals: veure Bree. Això passa sobre tot quan com en aquest cas es troben dos noms seguits que requereixen tenir la mateixa informació. Per dur a terme els llistats m ha ajudat molt el programa Excel, i un cop fet ja nomès calia passar-los al Word per començar a escriure el que em trobava en cada traducció. A més, cada vegada que se m presentava un dubte per aclarir, pel fet de anar tenint sempre el treball passat a l ordinador, ho anava marcant amb el subratllat de color groc. Això em facilità molt visualitzar el que em quedava per fer del treball. Val a dir que moltes vegades m he regit per una mena de llistat on hi ha tots els noms que apareix al final del llibre en l edició anglesa, i quan volia saber si un nom podia venir com a nom clau o ja anava subordinat a un altre, m era molt útil fer-li una ullada. A més d aquest llistat de noms, també inclou diferents apèndixs, creats pel propi autor, on a part d haver-hi cronologies, arbres genealògics i gramàtica èlfica, també hi ha notes sobre la traducció de noms propis, que he trobat molt interessant sintetitzar en els apartats teòrics. A l hora de realitzar les comparacions de les traduccions de cada nom, m he ajudat dels diccionaris que surten a la bibliografia, però els que m han servit més han estat El Silmaríl lion, que és un altre llibre de Tolkien que ell mateix va destinar a ser llegit després de El Senyor dels Anells, i que presenta un petit diccionari d alguns noms propis al final; i encara fins i tot, una part on hi apareix un breu diccionari èlfic per tenir clara la formació d algunes paraules. També ha estat útil el llibre de Luis González Baixauli, La Lengua de los Elfos, que resulta ser una gramàtica élfica; la Guía de los nombres de El Señor de los Anillos, que he trobat en una pàgina web; la Guía Completa de la Tierra Media, on apareixen tots els noms propis existents amb

38 una definició; a més d haver trobat també un petit apartat a internet on hi apareixen errors de la traducció del llibre en castellà. La guia de noms propis està feta pel propi autor, i és un llistat on en cada un hi indica com s hauria de traduir en diverses llengües europees. La vaig descobrir just al final del llibre en castellà on s indicava: la traducción y adaptación de los nombres de personas y de sitios fue llevada a cabo de acuerdo con las instrucciones del autor (v. Guide to the names in The Lord of the Rings), y la colaboración del professor C. Talbot D Alessandro, de la Universidad de Oxford. Deixant de banda això últim, quan em vaig disposar a la recerca de la famosa guia, per internet vaig descobrir que hi era i a més en castellà. L he utilitzada per a completar els epígrafs amb aquesta rellevant informació, només traduïda al castellà fins ara, que ha aportat el propi autor. Com que les informacions solen ser gairebé sempre del mateix tipus, es troben exposades sovint seguint un ordre, cosa que a vegades no pot ser per a explicar un cas en concret. En molts casos vull fer referència al que es diu sobre aquell nom a la guia de noms propis de Tolkien; als errors de tradució; escriure alguna cosa també sobre les explicacions de com s han format els noms o quin significat tenen els que vinguin de l èlfic, i tot això ho faig consultant o bé El Silmaríl lion o bé La Lengua de los Elfos Sobre els apartats teòrics L estat de la qüestió en aquest treball es divideix en els següents apartats: conceptes generals sobre la traducció i el nom propi, algunes normes de gramàtica que s han hagut de tractar al llarg del treball, i notes sobre la traducció dels noms pel mateix Tolkien. A la darrera part m he centrat bàsicament en els noms de La Comarca, ja

39 que és la zona on més es posaven noms que es podien traduir; és a dir, que no hi existien noms propis en èlfic ni en cap altra llengua inventada. Per això, degut a que es podrien traduir de moltes maneres, un bon traductor se ls hauria d haver llegit abans.

40 4. Diccionari trilingüe de noms propis a The Lord of the Rings, the Fellowship of the Ring

41 4.1. Instruccions d ús del diccionari C om a tot bon diccionari, de la mateixa manera aquí es pretén exposar petit manual d ús per a consultar-lo. Degut al fet que he dividit aquest diccionari trilingüe en un llistat inicial -índex de noms propis- (veure el capítol Metodologia, a l apartat Com he estructurat el treball ) i el corresponent diccionari amb tots els paràgrafs explicatius, cada part presenta una sèrie de formats i de característiques pròpies, encara que no massa diferents. Aquí s inclouen les instruccions del que podem trobar en cada lloc, i les explicacons sobre què vol dir cada una de les abreviatures, sigles, signes i tipus de lletres utilitzades Índex de noms propis ambé s anomena llistat inicial, ja que és una llista contínua en què s han T ordenat alfabèticament tots els noms propis existents, tant si es tracta de personatges, llocs, races, objectes, com si estan en anglès, català o castellà. En qualsevol de les dues parts d aquest diccionari, tant l índex de noms com pròpiament el diccionari, podem veure el símbol *. Els noms propis considerats clau (vegeu Metodologia, a l apartat Com he treballat ), es distingeixen dels altres per mitjà d aquest símbol. Al diccionari podem trobar diferents tipus de noms clau:

42 - els que fan referència a personatges, llocs, objectes, etc; que al llarg del primer llibre s anomenen de diverses maneres. Un exemple clar seria el que succeeix amb el format de la fitxa d Aragorn: 5 Aragorn-72* Aragorn-87 Àragorn-80 Adaptació fonètica en català, mentre que el castellà, dóna gairebé sempre per suposat la pronúncia del nom, o potser simplement transcriu el nom en anglès. SIL- La primera part vé d'ar(a) que significa alt, noble, reial (p.446). Ni El Silmaríl lion ni La Lengua de los Elfos n acaba d explicar el significat. 6 Chief of the Dúnedain in the North, the-264 Jefe de los Dúnedain del Norte, el-342 cap dels Dúnedain del nord-300 Traduïble. Si es busca el corresponent a cada llengua de la persona que lidera i dóna ordres dins d'una tribu, grup, raça, etc; hi ha la concordància chief- jefe-cap. Fent referència al cap en català, no es posa majúscula tot i que en l'original, per anar relacionat al seu nom clau Aragorn, sí que hi va. El castellà fa el mateix, a més de seguir les pautes angleses de posar majúscula als punts cardinals, tot i que no succeeix sempre. 7 Elessar-395* Elessar-518 Eléssar-453 Adaptació fonètica en català. LELF- Significa Pedra èlfica, i vé d elen ( estrella ) i sar ( pedra petita ) (p119,154). Un dels molts noms amb què fou conegut Aragorn. 8 Elfstone, the-395 Piedra de Elfo, la-518 pedra èlfica, la-453 És l'explicació de Eléssar com la pedra èlfica tot i no coincidir amb la formació de la paraula Eléssar. En català no es posa majúscula, encara que sí ho faci el castellà igual que l'anglès, perquè l'aposició va referida al nom propi de Eléssar. 9 Longshanks-197 Patas Largas-253 Camesllargues-227 Traduïble. El nom original està compost per long ( llarg ) i shanks (del qual no s ha trobat el significat però probablement significa cames ). Per tant, les traduccions són literals i nomès el català ha mantingut la mateixa estructura que en anglès. 10 son of Arathorn-237 hijo de Arathorn-306 fill d'àrathorn-269 Traduïble. Arathorn no necesita traducció. Presenta adaptació fonètica en català. SIL- La primera part vé d'ar(a) que significa alt, noble, reial.(p.446) Ni El Silmaríl lion ni La Lengua de los Elfos n acaba d explicar el significat. 11 Strider-173* Trancos-221 Gambús-196 Traduïble. Si busquem el significat de strider al diccionari, nomès hi trobem l'entrada de stride, que vol dir caminar a grans passes, com a verb, i com a nom significa gambada. Relacionant-ho a simple vista amb el seu equivalent en català, Gambús, ja prové de la mateixa família lèxica que gambada. Per tant, si agafem aquest nom que va fer servir Aragorn muntaner per a amagar la seva vertadera identitat, es comportaria com a adjectiu que determinaria el personatge com a persona que camina a grans passes, com a muntaner. Pel que fa a la traducció castellana, Trancos recorda l'expressió a trancas y barrancas que significa fer una cosa amb dificultat. La paraula tranca vol dir garrote ; però definitivament el verb trancar és dar trancos o pasos largos. Pot ser que Tolkien utilitzés aquesta paraula i no l'equivalent a pasos largos només perquè, com en molts altres casos, Trancos aporta la suficient antiguitat al nom d'aragorn per fer-lo prevaldre. 12 Stick-at-naught Strider-197 Don Trancos-sinescrúpulos-253 Sense-escrúpols, el-227 Traduïble. Descomposant Stick-at-naught, stick at something (someting= alguna cosa ) com a verb significa treballar en alguna cosa tot i l'esforç que suposa, i a naught, possiblement naughty fa referència a trapella?. Traient-lo del context del llibre, qui ho diu és un home de Bree, en Bill Falgueres, airosament gelòs d'en Gambús i el nomenà el Sense-escrúpols davant dels altres hòbbits amb el cert to d'ironia que el caracteritza, afegint que li havia sentit a dir altres noms no tan agradables. Dit això, aquesta denominació no hauria de ser gens despectiva per a en Gambús, i possiblement es refereixi al fet de ser més atrevit que els altres quatre hòbbits, com a Don Trancos-bravo o Gambús,