Les noves tecnologies i la gestió ambiental

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Les noves tecnologies i la gestió ambiental"

Transcripción

1 15 Suport a la gestió ambiental d activitats en el municipi GENER 2007 Les noves tecnologies i la gestió ambiental Textos en castellano English texts

2 Sumari 3 Presentació 5 Editorial 7 Marc introductori Del discurs a la conversa Luis Ángel Fernández Hermana 11 Marc jurídic La nova Ordenança reguladora de l Administració electrònica de l Ajuntament de Barcelona Conxita Riasol Altisent 21 Món municipal La Unitat Municipal d Anàlisi Territorial (UMAT) de Girona Jordi Xirgo 28 Cas pràctic de l Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt: utilització de les TIC per a la implantació d un nou model de gestió energètica municipal Francesc Baselga i Herrero i Marc Carreras i Pujol 35 Sistema municipal d indicadors de sostenibilitat Núria Parpal i Servole 41 El projecte SITxell (Sistema d Informació Territorial de la Xarxa d Espais Lliures de la província de Barcelona) Meritxell Margall 47 Experiència Evolució de les eines de gestió integrada (cartografia i SIG) a la província de Barcelona Carlos Zañartu 55 Món empresarial Aplicació interactiva SIG per a la consulta, exposició pública i gestió dels mapes acústics municipals Guillem Terradas 63 Nous serveis d informació per als clients de l autobús Luis Peláez de Loño 70 Pagament per ús i pagament per congestió del peatge tradicional al peatge electrònic: Galileo Miguel Ángel Martínez Olagüe 75 Món social WEB 2.0 (Agendes 21 locals 2.0) Francesc de Sárraga 82 La participació ciutadana en la democràcia electrònica Martí Olivella Solé 91 Curiositats Evolució de les eines gràfiques de suport ambiental. Una visió d un quart de segle Juan Antonio Torrón Castro 106 Quant contamina un e-document Ramon Rabella 111 El SAM informa Nous equips al servei dels municipis David Casabona 115 Recull normatiu 117 El racó de la pàgina web 119 I en el proper SAM Textos en castellano 164 English texts

3 Edita Diputació de Barcelona Àrea de Medi Ambient Coordinació Salvador Fuentes Bayó Secretaria de redacció Lidia Ruano Bernabé Direcció Domènec Cucurull Descarrega Consell assessor de redacció Domènec Cucurull Descarrega Imma Pruna González Isidre Gonzalvo Carné Josep Manel Esteban Campo Manel Pich i Pou Ramon Rabella Pujol Salvador Fuentes Bayó Assessorament tècnic Ramon Rabella Pujol Maria Llorens Baucells Judit llopis Herrero Contacte amb el consell editorial: Foto portada: Unitat de Suport Gràfic. Servei Medi Ambient a partir d imatges de l Institut Cartogràfic de Catalunya Primera edició: gener de 2007 Producció: Direcció de Comunicació DL: B ISBN:

4 Presentació Des que l any 1980 la Diputació de Barcelona va crear el Servei de Medi Ambient per donar suport als municipis bàsicament en temes d aigua i residus, han anat apareixent noves demandes lligades a noves preocupacions ciutadanes, com ara el soroll, la mobilitat o les radiacions electromagnètiques, que hem assumit progressivament. La tecnologia ha evolucionat de manera paral lela a aquestes noves demandes i ens ofereix cada dia eines més potents i innovadores per poder prestar els nostres serveis de manera més eficient, ràpida i precisa. La voluntat de donar el millor suport possible als municipis de la nostra demarcació, fonament darrer que ha d orientar sempre l acció d aquesta institució, ens obliga a estar constantment actualitzats en aquests temes i a anar incorporant, quan sigui possible, aquests avenços en la nostra feina diària. Els nous paradigmes, com ara la sostenibilitat, les noves eines de planificació, com ara les agendes 21 locals, i la demanda creixent d informació ambiental dels ciutadans i ciutadanes fan que aquestes noves tecnologies hagin de ser emprades no tan sols de manera eficient, sinó també entenedora i senzilla. Ara ja no es tracta només de donar una resposta tècnica als nostres veïns i veïnes, sinó també que puguin entendre, en la mesura que sigui possible, quin és el problema real per poder formar part de la seva solució. La nostra voluntat és que el món local pugui continuar gaudint de les oportunitats i els avenços lligats a les noves tecnologies per poder, així, prestar un servei millor als seus ciutadans i ciutadanes. Per això les administracions locals de segon nivell tenim no tan sols el deure d actualitzar constantment la tecnologia que emprem en la prestació de serveis, sinó que també estem cridats a tenir un paper fonamental impulsant les mesures que siguin necessàries per assegurar a tots els municipis la dotació de les infraestructures tecnològiques i de comunicacions bàsiques necessàries perquè puguin gaudir d aquestes oportunitats. La tecnologia és, sens dubte, una eina que cal emprar de manera adequada, però prèviament cal garantir la igualtat d oportunitats d accés a aquesta eina per a tots els nostres municipis i, també, per a tots els nostres ciutadans i ciutadanes. Celestino Corbacho President de la Diputació de Barcelona 3

5

6 Editorial Un dels trets característics de la Diputació de Barcelona i en concret de l Àrea de Medi Ambient, que m enorgulleixo de presidir, ha estat la voluntat de ser capdavantera a afrontar les noves temàtiques que poguessin ser d interès per als municipis de la província. Això permet explicar, per exemple, per què vàrem ser una de les administracions pioneres a impulsar les agendes 21 locals en l àmbit europeu o el fet que des de fa temps oferim serveis i formació per a la mesura de la contaminació atmosfèrica, el soroll o les radiacions electromagnètiques amb les millors tècniques disponibles. En aquest procés, les noves tecnologies són, sovint, l eina més adequada per aconseguir ser capdavanter, però tampoc no cal oblidar que, de vegades, aquestes noves tecnologies esdevenen el mateix problema que s ha de tractar: el darrer número d aquesta revista el dedicàvem, precisament, als residus d aparells elèctrics i electrònics. En aquest número, en canvi, volem centrar-nos en el vessant més positiu i prometedor de les noves tecnologies en el camp ambiental i mostrar-vos uns quants exemples consolidats i novells de bon maridatge entre tecnologia i medi ambient, així com visions optimistes del que aquest binomi ens podrà oferir si el conjuguem amb la participació activa dels nostres ciutadans i ciutadanes. No és casualitat que en aquest número hi hagi sis articles de tècnics de diversos serveis de la Diputació de Barcelona, com ara l Oficina Tècnica de Cartografia i l Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial, que, juntament amb el Servei de Medi Ambient, configuren un ventall d aplicacions ja experimentades que de ben segur serviran per al món local. Som conscients que sense estar permanentment actualitzats no es pot prestar el millor servei als nostres municipis, i per això incorporem sempre que podem noves tècniques i aparells a la nostra tasca diària. Però també sabem que emmirallant-nos només en les promeses de la tecnologia, oblidant tot el que hem après fins al moment amb l experiència que ens dóna la nostra feina del dia a dia, estem condemnats al fracàs. La tecnologia pot ser la crossa ideal que ens ajudi a fer passes més ràpides, però no ns ha d ensenyar a caminar. I, sobretot, no podem deixar mai que ens assenyali cap a on hem d anar. Núria Buenaventura Presidenta delegada de l Àrea de Medi Ambient 5

7

8 Marc introductori Del discurs a la conversa Luis Ángel Fernández Hermana Consultor en TIC A final de març de 2006 vaig rebre un missatge de Jesús Mesa del Castillo, un jove periodista que va treballar a Enredando.com fins que se n va anar a Mèxic el M escrivia des de Mérida (Yucatán), on havia participat en un congrés per a la creació d un pla integral de reacció a desastres naturals que va organitzar el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i OXFAM. L escenari de fons eren els huracans Stam i Wilma, que van arrasar les costes de Guatemala i del sud de Mèxic. Hi assistien organitzacions de la societat civil de les zones afectades: Oaxaca, Chiapas, Campeche, Yucatán i Quintana Roo, a més d ONG de Guatemala. Durant dos dies es van compartir experiències, es van contrastar opinions i parers, es van exposar possibles mesures per afrontar aquestes catàstrofes i es van avançar algunes solucions als problemes més evidents que es van produir durant els últims huracans. Els temes de debat eren crucials per a totes aquestes comunitats, des de les accions d emergència i la comunicació entre les entitats involucrades, fins al comerç entre les organitzacions per subministrar ràpidament queviures i utensilis a localitats que poguessin quedar aïllades, passant per les campanyes de sensibilització i la posada en marxa de mecanismes que promoguessin l intercanvi eficaç d experiències. Ningú no volia polítiques només de paraula, tots esperaven aconseguir avanços tangibles que els permetessin treballar quan tornessin a casa seva. Font: USB/DB L huracà Wilma arribant a terra, l octubre de

9 SAM 15 Gener 2007 Dos aspectes emergien descarnadament en aquests debats: primer, la supervivència de moltes comunitats depenia en gran manera del que es decidís allà, que el coneixement que experts i funcionaris demostraven que posseïen sobre un amplíssim arc d eventualitats arribés a plasmar-se d alguna manera en mesures efectives i desplegades sobre el territori. L altre és que resultava impossible com ha succeït des de la nit dels temps que en dos dies es posessin d acord totes les organitzacions sobre qüestions tan complexes com les que hi havia sobre la taula. Hi deu haver moltes definicions diferents de què constitueix gestió integral del medi ambient. Però crec que tothom estarà d acord que un huracà les posa totes en tensió i els confereix un significat pertinent. Traduir-les en polítiques operatives en una reunió de dos dies és una cosa que, com és natural, no s aconsegueix ni tan sols en entorns molt més organitzats i dotats d abundants recursos, la qual cosa no era el cas en el congrés de Mérida. Com m explicava en Jesús en el seu missatge, ningú dels allí congregats no dubtava gens del fet que, si no treballaven plegats, l impacte deleteri dels huracans tornaria a repetir-se sense que les comunitats haguessin millorat la seva capacitat de resposta abans, durant i després d aquests fenòmens devastadors. Però què significava continuar treballant plegats quan estem parlant d organitzacions supranacionals, ONG, entitats de la societat civil escampades per un vast territori i, sobretot, amb una notable escassetat de recursos de tota mena (humans, físics, financers, en infraestructures, en serveis d informació)? En Jesús deia: «Tots vam aprendre que conèixer-nos i treballar plegats podria ajudar-nos molt, no només en el cas de desastres naturals, sinó també en el comerç just, la divulgació de formació, la recaptació de recursos i la seva millor distribució, l intercanvi d experiències, etc. Però tots sabíem que probablement, i si no era per un enamorament màgic, la comunicació entre organitzacions es perdria tot just s acabés el congrés. I així va ser». Com és natural, un dels temes recurrents en les discussions, en les propostes, en les solucions que es plantejaven, era l ús de les noves tecnologies. La reverència a les tecnologies de la informació era un gest gairebé obligat, tant per part de les grans organitzacions, com dels que es presentaven com a experts en la gestió de catàstrofes, per no esmentar els que les patien. Però de la reverència a l exercici pràctic hi ha un bon tros. Així va ser com, al final del congrés, a en Jesús se li va aixecar la mà, com ell mateix diu, i va exposar la seva inquietud en aquests termes: «S ha parlat de tecnologia, d aprofitament de recursos, de crear fonts d informació veraces i fortes, d un pla d emergència en comunicació amb autoritats i organismes que puguin ajudar en aquests moments S ha parlat, fins i tot, de crear mitjans de comunicació propis de les organitzacions, de televisió, ràdio i premsa. S ha parlat de continuar el debat, de compartir experiències, d ajudar a fer créixer un coneixement que miraculosament en dos dies hem pogut començar, que podem fer moltes coses junts, moltes més coses que per separat Però en dos dies no s ha esmentat cap vegada la paraula Internet». Un respir i acabo: «Jo proposo: crear un sistema de comunicació a Internet, una pàgina, o desenes de pàgines, interconnectades per regions i temàtiques, amb fòrums de discussió, bases de dades Tot això per continuar un congrés del qual, generalment, la gent sembla que surt més contenta de com va arribar». Resultat? El sotsdirector del PNUD que dirigia el congrés va escriure en el seu ordinador connectat a la pantalla de l auditori: crear una llista de correu per estar en comunicació totes les associacions. I va demanar al seu secretari que passés uns fulls perquè la gent escrivís les seves adreces de correu electrònic. I adéu-siau, ja ens hem vist prou. El que explica en Jesús no és una simple anècdota, ni està circumscrita en un episodi de característiques úniques i irrepetibles. Tot el contrari. Dibuixa una actitud que es repeteix constantment, quotidianament, en moltes circumstàncies i molt diverses, a la feina, en el desenvolupament de projectes, en la presa de decisions en empreses, institucions o administracions i en els àmbits més insospitats del quefer quotidià. Si en alguna cosa som bons en aquesta era és a perfilar la dimensió dels problemes, a «invertir per esbrinar», a dissenyar detalladament les tasques que cal desenvolupar, o catalogar els mitjans (ideals o no) per desenvolupar-les. Però el fil que teixeix tot aquest conjunt d activitats, la informació i la comunicació entre els involucrats, no és que acostumi a ser una assignatura pendent. Com va passar a la reunió de Mérida, ni 8

10 Marc introductori N hi ha prou que tinguem correu electrònic i pàgines web a dojo perquè puguem considerarnos ciutadans de la societat del coneixement? tan sols sol aparèixer com la condició sine qua non perquè allò que s ha plantejat adquireixi, almenys, un aire de possibilitat. I la pregunta, lògicament, és: per què succeeix això en l era de la xarxa? No hauríem de funcionar d una altra manera quan disposem segons tothom admet d una eina de comunicació tan fenomenal? N hi ha prou que tinguem correu electrònic i pàgines web a dojo perquè puguem considerar-nos usuaris, diguem-ne, madurs, de la comunicació digital o, per dir-ho d una altra manera, ciutadans de la societat del coneixement? Estem aprofitant el que aquesta tecnologia ens permet o ens estem quedant a les portes de les oportunitats que amb tanta lleugeresa beneïm? El cert és que proclamar la importància de les noves tecnologies o de les tecnologies de la informació, de tant repetir-ho als quatre vents, s ha convertit en un lloc comú generalment buit de concepte. Poques activitats queden ja exemptes d aquesta espècie de benedicció màgica que atorguen tecnologies que, d entrada, estan tan mal definides que no resisteixen ja no diguem una anàlisi escrupolosa, sinó ni tan sols una de superficial. De tecnologies, en surten del laboratori gairebé cada dia, per tant són noves, però no són, per descomptat, les tecnologies a les quals es refereix el lloc comú. Les tecnologies de la informació, d altra banda, conformen un torrent enorme en el qual caben des d impremtes, faxos i mitjans de comunicació, fins a mecanismes de registre i reproducció de textos, àudio i imatge. Però, és a aquests dispositius a què ens referim quan apel lem a les «noves tecnologies» o a les «tecnologies de la informació»? Per descomptat que no. El que, d una manera o d una altra, tenim en la ment és aquesta cosa inaprehensible i misteriosa denominada la xarxa. O Internet. És a dir, un espai virtual sense precedents, creat i recreat per desenes de milions d ordinadors interconnectats. Una naturalesa artificial constituïda per biòtops d informació o infòtops i regida per una sèrie de característiques que determinen les propietats, funcions i activitats que es poden desenvolupar en aquest espai. I aquí és on comencen els problemes. En primer lloc, la peculiar arquitectura de la xarxa permet no només la bidireccionalitat de les comunicacions, sinó també que, tant en l origen la generació de missatges com en la recepció, es vagi difuminant la diferència tradicional entre autor i audiència. En qüestions de mil lisegons, la mateixa persona és ambdues coses, autor i/o audiència, segons l activitat que exerceixi i les circumstàncies peculiars d on i com l exerceixi. En segon lloc, l espai virtual és d una plasticitat semblant al de la imaginació: sense que perdi cap de les seves propietats, se l pot confinar, traslladar, organitzar, modular, obrir o tancar en ambdues direccions o en totes les combinacions possibles. I en tercer lloc, no hi ha manera de ser a Internet sense intervenir, sense participar (només l accés ja genera un senyal amb potencialitat modificant dins de la xarxa). Font: personal.telefonica.terra.es Tenim un concepte erroni i misteriós del que és Internet. 9

11 SAM 15 Gener 2007 Hem d aprendre a organitzar les converses Però el més important des d aquest punt de vista és que, a diferència del que passa en el món real, tota activitat a la xarxa genera un registre, un rastre, un arxiu. Pot ser un arxiu rudimentari (un correu electrònic, una mera pàgina web sense més pretensions) o arxius complexos, amb diferents graus d interconnexió, modificació, transmissió o integració amb altres arxius individuals o amb galàxies d arxius. Davant d aquest quadre, resulta misteriós trobar-nos amb situacions tan familiars quotidianament com les que ens descriu l amic Jesús. Què és el que ens estem perdent? Què és el que encara no acceptem de «l aplicació o l ús de les noves tecnologies»? Bé, jo destacaria tres elements molt senzills des del punt de vista expositiu, però que, en conjunt, contribueixen a crear aquests estats gasosos i potencialment inquietants que solem denominar canvi cultural o gestió del canvi cultural. Al mateix temps, aquests elements no poden ser governats intuïtivament o a partir dels nostres coneixements previs, ens exigeixen endinsar-nos en un insòlit camp d aprenentatge, de síntesi de nous coneixements i experiències, la qual cosa obre un ventall de decisions empresarials, institucionals, socials i, per abreujar, personals, perquè aconseguim aprofitar les tecnologies de la informació i la xarxa no es quedi en un mer homenatge a la graderia, a la qual tant agrada escoltar compromisos incondicionals amb el futur. En primer lloc, l arquitectura d Internet ens ha convertit en uns xarlatans incontinents, avui tots parlem o podem parlar-nos. Per tant, hem d aprendre a organitzar les converses, una cosa de la qual sabem bastant en el món real, des del cercle familiar fins al professional, passant per molts d altres. Però, a la xarxa, no es clar que hi hàgim dedicat el temps necessari o la reflexió adequada, sobretot quan ens estem referint a un espai en què l únic que podem fer és parlar, és a dir, comunicar-nos. En segon lloc, i per la mateixa naturalesa de l espai virtual, tots parlem al mateix temps i al mateix lloc (fins i tot encara que no estiguem connectats). Per tant, cal aprendre a organitzar el contingut de les converses perquè recuperin les jerarquies que els corresponen segons els fins que es persegueixin. Finalment, tot el que es parla genera un registre, un arxiu. Per tant, cal aprendre a organitzar la informació, traduir-la a arxius operatius, oberts, transparents, modificables i transmissibles per als que els han d usar. És evident que el nostre sotsdirector del PNUD no entenia les tecnologies de la informació d aquesta manera. Per tant, no estava en condicions de convertir els seus propis plantejaments en polítiques viables, ni de satisfer les demandes de les organitzacions que hi van acudir a cercar solucions a través d un procés que els permetés saber on hi havia coneixements i experiències útils per a ells, com compartir-los i com convertir-los en activitats i projectes tangibles. En poques paraules, com conversar, com organitzar les converses i com organitzar la memòria generada per aquestes converses, tant per a ells com per a qualsevol que necessités aquesta informació encara que no hagués acudit a la reunió de Mérida. El que el nostre sotsdirector del PNUD no entenia és que l era de l oferta de la informació (jo sóc el que la posseeixo i sóc, per tant, el que l organitza i l administra: si vols saber el que faig, visita el meu web) ha quedat sepultada per un univers molt més complex, ric i efectiu (o eficaç, com es prefereixi), on la demanda i l oferta d informació, coneixements i experiències es desenvolupen en una amalgama de relacions i interaccions que són, a la fi, les que determinen l èxit o la viabilitat de les activitats que emprenem. No tenir en compte aquest canvi, en totes les seves dimensions, no assumir-lo amb totes les conseqüències que comporta, significa aplicar a les tecnologies de la informació aquell refrany, però parafrasejat, que diu «Ajuda t, però el cel no t ajudarà». I el món està sent modelat cada vegada en major grau pel cel de la xarxa. 10

12 Marc jurídic La nova Ordenança reguladora de l Administració electrònica de l Ajuntament de Barcelona Conxita Riasol Altisent Directora d Organització de Sistemes de l Ajuntament de Barcelona Una fita modernitzadora per a tots els àmbits municipals Les administracions públiques han d actuar com a agents dinamitzadors de la utilització de les tecnologies entre els ciutadans i dins l Administració mateix Des de l Ajuntament de Barcelona es pretén que els ciutadans, les empreses i els professionals es puguin relacionar amb l Administració municipal amb total normalitat, validesa i seguretat jurídica a través dels mitjans electrònics, especialment d Internet, per obtenir informació, fer consultes, presentar reclamacions, obtenir certificats, fer tràmits i procediments i qualsevol altre dret que els reconeix el dret administratiu. Per què una Ordenança reguladora de l Administració electrònica? Perquè és un compromís d innovació per donar resposta als canvis que provoca l arribada de les tecnologies de la informació i la comunicació a la vida de les persones i de les administracions. Així, en la seva exposició de motius diu: «L Ajuntament de Barcelona reconeix els canvis profunds que està produint la incorporació de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) en la vida quotidiana de les persones, en el seu entorn social i laboral, en l activitat de les empreses i institucions i en les relacions humanes i econòmiques. Està emergint un nou entorn que es diu, amb raó, la societat de la informació i el coneixement, ja que aquests béns intangibles són ara la matèria primera i el principal actiu per a la creació de riquesa i el desenvolupament dels pobles.» Perquè els poders públics han d acompanyar i promoure el desenvolupament de la societat de la informació i el coneixement, garantint els drets ciutadans i la cohesió social: «Les administracions públiques han d actuar com a agents dinamitzadors de la utilització de les tecnologies entre els ciutadans i dins l Administració mateix, aprofitant tot el potencial que tenen per millorar el servei al ciutadà i per transformar la gestió. Aquest enfocament complex i multidimensional es recull en nombroses declaracions internacionals, com ara la Carta Europea dels Drets dels Ciutadans en la Societat de la Informació i del Coneixement, promoguda per l Ajuntament de Barcelona en el si d Eurocities i que va ser objecte d una declaració institucional del plenari municipal de 18 de març de 2005.» L Ajuntament de Barcelona ha estat una administració avançada tant en la promoció de la societat de la informació i el coneixement com en la utilització intensi- 11

13 SAM 15 Gener va de les TIC i, particularment, d Internet, com a instrument per a l atenció i les relacions amb el ciutadà, la millora dels serveis municipals, la gestió interna i la participació en el govern de la ciutat. És en aquest sentit últim, en la línia de les propostes de la Comissió Europea i de l OCDE, que es fa servir el concepte de administració electrònica, entesa com l aplicació de les TIC i els instruments de canvi organitzatiu per millorar els serveis públics i els processos democràtics. El seu contingut Mai fins ara no s havien reconegut de manera extensa i precisa quins són els drets dels ciutadans en aquest àmbit i, per tant, quines són les obligacions de l administració L Ordenança és un instrument normatiu per donar un nou pas en l adequació dels sistemes d informació i de la mateixa organització de l Ajuntament de Barcelona, que serà la primera administració a regular amb aquesta amplitud la utilització dels mitjans electrònics en la relació entre els ciutadans i les administracions públiques. Mai fins ara no s havien reconegut de manera extensa i precisa quins són els drets dels ciutadans en aquest àmbit i, per tant, quines són les obligacions de l administració. Ni, fora de les declaracions d intencions, quins són els processos i l organització específica per fer-los efectius i per incorporar procediments i tràmits a la tramitació per mitjans electrònics. La norma també conté un seguit de principis i previsions de caràcter general per preveure situacions de futur i per informar de totes les actuacions de l Ajuntament en aquesta matèria; per exemple, ja preveu la utilització del DNI electrònic o el desenvolupament de convenis d interoperabilitat amb altres administracions, com ara el Consorci de l Administració Oberta de Catalunya i l Administració de l Estat. Estructura i continguts de l Ordenança Exposició de motius Cap. 1. Disposicions generals, àmbit d aplicació Cap. 2. Drets i deures dels ciutadans Cap. 3. Principis generals d actuació Cap. 4. Identificació i acreditació de la voluntat Cap. 5. Difusió de la informació administrativa Cap. 6. Procediment administratiu electrònic Cap. 7. Registre, arxius i accés als documents Cap. 8. Incorporació de procediments i tràmits a la tramitació electrònica Disposicions transitòries Disposicions finals Les pretensions Explorar nous camins en l ordenament juridicoadministratiu: «L Ordenança explora camins que són bastant nous en l ordenament juridicoadministratiu. La Unió Europea ha establert recentment directrius generals, i l or- 12

14 Marc jurídic denament espanyol ha anat adaptant alguns dels seus preceptes a la realitat de les noves tecnologies, però encara no es disposa d un cos normatiu ni doctrinal de referència que es pugui incorporar o adaptar linealment a l àmbit local.» Aprofitar el potencial de millora d usabilitat i d eficiència que ofereix Internet. De fet, els riscos d un intent com aquest vénen de dues direccions que l Ordenança municipal intenta evitar. D una banda, la transposició a l entorn d Internet de les estructures, els processos i els procediments que són aplicables al món de l administració convencional, sense reconèixer les característiques pròpies i diferents d aquest canal i sense aprofitar el seu potencial de millora d usabilitat i d eficiència. I de l altra, pretendre que l actuació pública a Internet es pot desenvolupar com ho fan els agents privats i d esquena a l ordenament juridicoadministratiu, que estableix necessàriament garanties i condicions especials. Desenvolupar el model d Administració electrònica de Barcelona, avançant en l orientació de servei al ciutadà, en particular a l usuari habitual d Internet i dels canals telemàtics en general; l agilitat i la descentralització en la gestió del mitjà; la integració amb les bases de dades i les aplicacions corporatives; la plena utilització del potencial de la tecnologia, i, molt especialment, l ambició de tenir un índex molt elevat d acceptació i d utilització per part dels ciutadans i les empreses. Facilitar el desenvolupament i l execució ambiciosa, però realista i equilibrada, de l Administració electrònica en el nostre context, és a dir, s ha d adequar a la realitat de la societat, de l organització municipal i de la disponibilitat i maduresa de les tecnologies. El seu fonament jurídic L ús de les TIC en l administració pot contribuir al compliment dels principis que informen l ordenament juridicoadministratiu. Les TIC poden disminuir les limita- 13

15 SAM 15 Gener 2007 L Ordenança impulsa les TIC i regula el procediment administratiu electrònic, d acord amb el que determinen la Constitució i la Llei 30/1992 cions físiques i organitzatives, i poden facilitar el compliment dels principis administratius: «Aquests principis de l ordenament juridicoadministratiu han estat habitualment difícils de traslladar al món normatiu més enllà de l esfera jurídicament aplicable i vinculant, certament abstracta, dels principis generals. Factors moltes vegades derivats de l aplicació concreta de les normes en la realitat física i organitzativa de les administracions han obligat a matisar l abast d aquest bloc de principis molt progressistes. Però la introducció de les TIC pot tenir com a virtualitat la disminució de les limitacions físiques i organitzatives i, per tant, pot contribuir a la consecució dels principis esmentats anteriorment.» L Ordenança impulsa les TIC i regula el procediment administratiu electrònic, d acord amb el que determinen la Constitució i la Llei 30/1992: «Des d un punt de vista general, el fonament jurídic concret de les seves disposicions cal trobar-lo, d una banda, directament en el mandat que imposa a les administracions l article de la Constitució, que vincula la legitimitat en l exercici de les potestats administratives als principis de servei objectiu de l interès general, i, de l altra, en els principis definits en l article 3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i, en l àmbit local, en l article 6 de la Llei 7/1985, de 2 d abril, reguladora de les bases del règim local, d eficiència, servei als ciutadans, eficàcia, coordinació, transparència i participació.» Addicionalment, aquesta Ordenança és informada, en la part que regula la relació de l Administració de l Ajuntament de Barcelona amb altres administracions, pel principi consagrat en l article 4 de la Llei 30/1992, abans esmentada, com a principi de lleialtat institucional: «L Ordenança impulsa i regula l ús de les TIC sota tres previsions normatives que es poden considerar l indubtable fonament conceptual i jurídic de la norma. D una banda, la previsió de l article 45 de la Llei 30/1992, esmentada, que conté un clar mandat per a l impuls de la utilització de les TIC en la terminologia de la norma, de las técnicas y medios electrónicos, informáticos y telemáticos en el desenvolupament de l activitat de les administracions públiques i en l exercici de llurs competències.» També regula l ús de les TIC i la participació ciutadana d acord amb la Carta Municipal de Barcelona i la Llei de bases de règim local: 14

16 Marc jurídic «I de l altra, i d un especial relleu en el nostre context, les previsions que podríem considerar visionàries de la Carta Municipal de Barcelona, aprovada mitjançant la Llei 22/1998, de 30 de desembre, que no només defineix, en l article 39, les formes d informació administrativa en tant que són garantia de màxima participació ciutadana, incloent-hi la possibilitat de consulta de les bases de dades, fitxers i registres per via telefònica i telemàtica, sinó que, en l article 41, configura com un veritable deure de l Administració municipal la prestació del servei d accés a la informació municipal i ciutadana per sistemes telemàtics. L article 70 bis de la Llei de bases de règim local, introduït per la Llei 57/2003, de mesures per a la modernització del govern local, que estableix que les entitats locals estaran obligades a «impulsar la utilització interactiva de les tecnologies de la informació i la comunicació per a facilitar la participació i la comunicació amb els veïns, per a la presentació de documents i per a la realització de tràmits administratius, enquestes i, en el seu cas, consultes ciutadanes». Des d un punt de vista formal, aquesta norma s adopta sobre la base de la potestat d autoorganització prevista per a les entitats locals en els articles 4 de la Llei reguladora de les bases del règim local, i 8 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 2/2003, de 28 d abril, amb els requeriments formals, atesa la seva funcionalitat, que recull l article 26 de la Carta Municipal de Barcelona.» L Ordenança garanteix la seguretat i protecció de dades personals d acord amb el que estableix la Llei 15/1999: «Finalment, i en l àmbit específic de les aplicacions de les TIC a les relacions jurídiques, l Ordenança es fonamenta en les lleis estatals que les regulen, en especial la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i de la seva normativa de desenvolupament.» Els elements més importants de l Ordenança Drets dels ciutadans La peça més important de l Ordenança és el decàleg de drets dels ciutadans. Es reconeix el dret a exercir per mitjans electrònics qualsevol facultat que els reconeix 15

17 SAM 15 Gener 2007 La peça més important de l Ordenança és el decàleg de drets dels ciutadans l ordenament administratiu, tant per adreçar-se a l Administració com per exigir que l Administració se ls adreci; el dret a accedir a tota mena d informació administrativa, expedients i arxius; el dret a no haver de presentar documents que ja tingui l Ajuntament o qualsevol altra administració, o el dret a conèixer l estat del seu expedient; el dret a participar, i els drets, molt importants, de confidencialitat, protecció de dades i seguretat. També queda garantit el dret de les persones amb disminucions a poder utilitzar l administració electrònica (drets d accessibilitat) o el dret de les persones que no els sigui fàcil l accés a rebre suport i formació. I es garanteix l exercici d aquests drets amb independència de les eines tecnològiques emprades, en la línia de promoció de la utilització d estàndards i del programari de codi obert que manté l Ajuntament de Barcelona. Drets dels ciutadans en l Administració electrònica: I. Adreçar-se per mitjans electrònics. II. Exigir que l Administració se ls adreci per aquests mitjans. III. No presentar documents que ja té l Ajuntament o altres administracions. IV. Gaudir de continguts electrònics de qualitat. V. Accedir a la informació administrativa. VI. Participar en les decisions i en la millora de la gestió municipal. VII. Accedir i utilitzar l Administració electrònica tot i les disminucions. VIII. Disposar de formació i suport. IX. Accedir i utilitzar l Administració electrònica amb independència de les eines tecnològiques emprades. X. Confidencialitat i protecció de les dades. XI. Privadesa i seguretat de les comunicacions. Es preveu amb caràcter general la utilització de la signatura electrònica reconeguda o del DNI electrònic Sistemes d identificació En aquells casos en què sigui necessària la identificació i acreditació de la voluntat del ciutadà per fer un tràmit o una gestió, es preveu amb caràcter general la utilització de la signatura electrònica reconeguda o del DNI electrònic, però es preveu que puguin fer-se servir sistemes de signatura més fàcils d obtenir o més lleugers per a alguns procediments de menor transcendència jurídica, mentre aquestes tecnologies no estiguin més esteses entre la població. En el cas de la identificació de funcionaris i òrgans de l administració, la identificació serà a través de signatura electrònica reconeguda. L Ordenança estableix els requisits generals d identificació segons els tipus d informació i de tràmits, que s hauran de desenvolupar posteriorment en l aplicació de cada tràmit i procediment específics. Informació pública Tota la informació administrativa, la normativa i els edictes s hauran de publicar a través de mitjans electrònics. Es preveu la creació d un tauler electrònic d edictes que substituirà el tauler d edictes en paper. Difusió obligatòria de la informació administrativa: Ordenances, reglaments, bans, decrets normatius. Pressupostos i resultats de la gestió municipal. Acords i convenis amb altres administracions públiques. Plans urbanístics. Concessió de subvencions. Procediments de contractació administrativa. Oferta pública d ocupació. Anuncis d informació pública. Procediment administratiu electrònic S estableix amb caràcter general la validesa de qualsevol mena d acte, document administratiu o certificat realitzat a través de mitjans electrònics, com ara el sistema de compulsa i transmissió de dades, entre suports manuals i suports electrònics. I la possibilitat per al ciutadà o per a l Administració de canviar de canal, sense discriminacions. 16

18 Marc jurídic L Ordenança estableix el procés a través del qual s incorporaran els tràmits i procediments a la tramitació per via electrònica L objectiu del Govern municipal és que al final del mandat es pugui completar íntegrament per Internet el 80% de la tramitació municipal L Ordenança també regula el procediment general d iniciació, tramitació, acabament i notificació dels expedients. Es crea el registre telemàtic i el sistema d arxiu electrònic de documents. Finalment, l Ordenança estableix el procés a través del qual s incorporaran els tràmits i procediments a la tramitació per via electrònica (aspecte que també és innovador), mitjançant un projecte d incorporació i d un decret d alcaldia. Es crea el Catàleg de tràmits i procediments electrònics, que es publicarà i s anirà actualitzant en el web municipal. Tots els procediments de nova creació hauran de preveure la seva realització per mitjans electrònics. Actualment, ja es poden realitzar en el web municipal quasi vuitanta tràmits, però molts no es poden completar íntegrament i l usuari necessita imprimir el formulari i anar a una oficina a presentar la documentació. Alguns tràmits que es poden fer actualment: Còpia de plànols topogràfics, urbanístics i parcel laris (PIC). Domiciliació bancària de rebuts. Volants de residència i convivència. Consulta de documentació i objectes perduts. Consulta de l estat d expedients de llicències d obres o activitats. Pagament d impostos i multes amb targeta de crèdit. Autoliquidació de la plusvàlua per transmissió d immobles. Assabentats d obres. Consultes, incidències, reclamacions i suggeriments. L objectiu del Govern municipal és que al final del mandat es pugui completar íntegrament per Internet el 80% de la tramitació municipal i, en tot cas, tots els tràmits principals de major utilització. 17

19 SAM 15 Gener 2007 Alguns tràmits que es podran finalitzar per Internet en aquest mandat: Certificat de pagament de tributs municipals. Certificat negatiu del deute. Baixes i modificacions en el cens d animals de companyia. Sol licitud del certificat d empadronament signat pel secretari. Presentació d al legacions o recursos contra multes de trànsit. Autoliquidació d impost de vehicles. Croquis d instal lacions de semàfors o de senyals de trànsit. Comunicats d obres menors i activitats. Tràmits que es podran fer en un futur: Sol licitar llicències d obres. Sol licitar llicències d activitats. Sol licitar subvencions i ajudes. Presentar-se als procediments de contractació administrativa. Presentar-se als procediments de selecció de personal. Presentar al legacions en els processos d informació pública. Formular propostes o suggeriments en processos de participació. Presentar factures les empreses proveïdores. Presentar recursos. Implantació Inicialment, la mateixa Ordenança inclou en els seus annexos una llista de tràmits i procediments que s incorporen immediatament al Catàleg de tràmits i procediments electrònics, els quals ja es poden realitzar actualment a través del web o a través d extranets, que, per tant, es normalitzen amb totes les garanties. Actualment estan disponibles en el web municipal, en diferent grau de tramitació, uns vuitanta tràmits, i se n poden finalitzar íntegrament disset, que són els que afecten més ciutadans i que equivalen al 25% del volum de tramitació municipal. 18

20 Marc jurídic La nova Ordenança, alhora que potencia els mitjans electrònics de tramitació, estalvia paper (fusta), energia, contaminació atmosfèrica i acústica i temps dels desplaçaments La relació amb el medi ambient Finalment, la nova Ordenança té implicacions en el camp ambiental perquè promou i potencia tot tipus de tràmits electrònics, en contraposició a tràmits en paper. Un estudi que es va realitzar fa uns anys respecte a l estalvi de paper que representava la contractació electrònica donava unes xifres d estalvi de 130 arbres o 8,5 tones de fusta per any, i tan sols en els expedients de contractació de l Ajuntament de Barcelona. De manera similar, l estalvi en desplaçaments dels ciutadans i dels funcionaris presentant i «movent» els diversos documents d un expedient donaria unes xifres importants, que caldria transformar en estalvi energètic (petroli, kw, etc.), estalvi en contaminació (CO, CO 2 ) i soroll. Així doncs, la nova Ordenança, alhora que potencia els mitjans electrònics de tramitació, estalvia paper (fusta), energia, contaminació atmosfèrica i acústica i temps dels desplaçaments. L Ordenança incorpora en els annexos tràmits i gestions municipals disponibles a través del portal de l Ajuntament de Barcelona (www.bcn.cat). Alguns d aquests tràmits fan referència al camp ambiental, com, per exemple, cens d animals de companyia, actuacions en coloms i cotorres, recollida de mobles, excés de soroll, inspecció d instal lacions combustibles i residus urbans per a grans productors. 19

GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL

GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL L Oficina Virtual de l Ajuntament d Ontinyent és el lloc on els ciutadans poden fer gestions i tràmits administratius de forma electrònica o també rebre informació

Más detalles

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials. ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials

Más detalles

en línia! en línea! Guia de suport per realitzar tràmits en línia Guía de apoyo para realizar trámites en línea Tràmits Trámites www.badalona.

en línia! en línea! Guia de suport per realitzar tràmits en línia Guía de apoyo para realizar trámites en línea Tràmits Trámites www.badalona. 24 hores, 365 dies l any Tràmits en línia! www.badalona.cat Guia de suport per realitzar tràmits en línia 24 horas, 365 días al año Trámites en línea! Guía de apoyo para realizar trámites en línea Índex

Más detalles

Josep Maria Puig, Roser Batlle, Carme Bosch, Josep Palos. Aprenentatge servei

Josep Maria Puig, Roser Batlle, Carme Bosch, Josep Palos. Aprenentatge servei Josep Maria Puig, Roser Batlle, Carme Bosch, Josep Palos Aprenentatge servei Educar per a la ciutadania OCTAEDRO Títol: Aprenentatge servei. Educació per a la ciutadania Autors: Josep Maria Puig, Roser

Más detalles

sobre la independència de Catalunya

sobre la independència de Catalunya Referèndum d iniciativa popular sobre la independència de Catalunya - DICTAMEN JURÍDIC - Alfons López Tena Notari, president del CES i vocal del CGPJ (2001-08) GUIÓ 1. Legalitat d iniciativa popular per

Más detalles

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009) Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat

Más detalles

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi Assumpció Huertas Valls, 24 d abril de 2013 CRISI Moltes empreses deixen de fer comunicació. Això

Más detalles

CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE:

CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE: CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE: 1. Dades personals persona o entitat SOL LICITANT /Datos Personales persona o entidad SOLICITANTE Entitat sol licitant/ Entidad solicitante: NIF Domicili/Domicilio:

Más detalles

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO 1. Información sobre el responsable del tratamiento de los datos alojados en la página oficial de EDICIONES DON BOSCO en la

Más detalles

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte Barça Parc Un nou espai, un nou concepte Juliol 2009 Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte El Barça: motor social i conjunt de valors El FC Barcelona, una de les entitats esportives més importants

Más detalles

EDITORIAL AFILIATE. Responsable de Comunicació: Toni Baos. Responsable de Formació i Ocupació: Rafael Borràs

EDITORIAL AFILIATE. Responsable de Comunicació: Toni Baos. Responsable de Formació i Ocupació: Rafael Borràs 2 EDITORIAL Confederació Sindical de CCOO de les Illes Balears C/ de Francesc de Borja Moll, 3 07003 Palma Tel. 971 72 60 60 Internet: http://www.ib.ccoo.es Correu electrònic: premsa@ib.ccoo.es Responsable

Más detalles

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U.

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U. Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U. 1. Información sobre el responsable del tratamiento de los datos alojados en la página oficial de INSERT STAR, S.L.U. en la

Más detalles

PER ENTREGAR EMPLENATS AL TUTOR/A IMPRESOS PARA ENTREGAR RELLENADOS AL TUTOR/A

PER ENTREGAR EMPLENATS AL TUTOR/A IMPRESOS PARA ENTREGAR RELLENADOS AL TUTOR/A IMPRESOS PER ENTREGAR EMPLENATS AL TUTOR/A IMPRESOS PARA ENTREGAR RELLENADOS AL TUTOR/A CURS 2014-15 CEIP CAN PASTILLA CEIP CAN PASTILLA CURS 2014-15 Autorització de l ús de les imatges dels alumnes El

Más detalles

Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà

Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà Una assignatura pendent.. Girona Novembre 2011 Carles Ferrer Juanola Director www.altas-buscadores.com Les empreses necessiten visibilitat

Más detalles

Exposició. Apunta t al canvi. La qüestió del CO2

Exposició. Apunta t al canvi. La qüestió del CO2 Exposició Apunta t al canvi La qüestió del CO2 Apunta t al canvi és un recurs educatiu que proporciona eines pràctiques i modulars per relacionar la qüestió del CO2 i el canvi climàtic amb diversos àmbits

Más detalles

Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi

Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi Símbol El símbol de la UAB va ser creat com un exercici d expressivitat gràfica de la relació entre el quadrat i la lletra A, i

Más detalles

Política de Privacitat /Política de Privacidad

Política de Privacitat /Política de Privacidad Secretaria Autonòmica de Telecomunicacions i Societat de la Informació Conselleria d Infraestructures i Transport Política de Privacitat /Política de Privacidad Fecha: 13 de febrero de 2006 Versión: 1.3

Más detalles

OHSAS 18001:2007 i normativa legal

OHSAS 18001:2007 i normativa legal OHSAS 18001:2007 i normativa legal INTRODUCCIÓ OHSAS 18001 COMPARATIVA amb REFERÈNCIES LEGALS PROCÉS DE CERTIFICACIÓ BENEFICIS 1 TÜVRheinland en España 2008 Introducció Organitzacions de tota mena cada

Más detalles

INSTITUT GUTTMANN - DOSSIER INFORMATIU

INSTITUT GUTTMANN - DOSSIER INFORMATIU Aquesta carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l atenció sanitària ha estat aprovada amb caràcter de document programàtic a la sessió de govern del Consell Executiu de la Generalitat

Más detalles

PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS

PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS La raó de ser de l'economia - Economia. Microeconomia i macroeconomia. - El contingut

Más detalles

REVISONS DE GAS ALS DOMICILIS

REVISONS DE GAS ALS DOMICILIS CONCEPTES BÀSICS Què és una revisió periòdica del gas? i cada quant temps ha de realitzar-se una revisió periòdica de gas butà? Una revisió periòdica del gas és el procés per mitjà del qual una empresa

Más detalles

CRISI INTERNA EN EL PP Isern rebaixa a Cort les exigències de Rodríguez per revisar l'etapa de Calvo El ple aprova per unanimitat donar suport a la denúncia d'emaya i revisar la gestió feta al 2009, però

Más detalles

Inscriure s al cens de l Agència Tributària per obtenir el Número d Identificació Fiscal (NIF). S ha d omplir l imprès 036 (alta censal), amb el qual també es dóna d alta de l Impost sobre Activitats Econòmiques

Más detalles

DOSSIER DE FRANQUICIA

DOSSIER DE FRANQUICIA DOSSIER DE FRANQUICIA QUI SOM?. A LA VAQUERÍA D OSONA contem amb una granja de producció lletera des de fa dècades: El CAMP GRAN, situada a OSONA. En el nostre afany per donar valor al nostre producte

Más detalles

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES

Más detalles

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto)

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto) e-mail FIB Problema 1.. @est.fib.upc.edu A. En una ciudad existen dos fábricas de componentes electrónicos, y ambas fabrican componentes de calidad A, B y C. En la fábrica F1, el porcentaje de componentes

Más detalles

GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE SALUT

GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE SALUT Prop. Est. Hospital Clínico GENERALITAT DE CATALUNYA DEPARTAMENT DE SALUT Don Ángel Escolano Rubio, Abogado número 33.492 del Ilustre Colegio de Abogados de Barcelona, con DNI n 46722632-H y con domicilio

Más detalles

PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA

PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA Penjar fotos a internet. (picasa) 1. INSTAL.LAR EL PROGRAMA PICASA Per descarregar el programa picasa heu d anar a: http://picasa.google.com/intl/ca/ Clicar on diu Baixa

Más detalles

Gestoria Administrativa Col legiada

Gestoria Administrativa Col legiada Gestoria Administrativa Col legiada Des de 1981 30 Presentació El despatx va iniciar la seva activitat l any 1981 amb la denominació comercial de Serveis Administratius Palau, integrada a la firma d assessoria

Más detalles

SOL LICITUD PROGRAMA FORMAPLUS AJUDA MUNICIPAL A LA INSERCIÓ LABORAL EN ALZIRA.

SOL LICITUD PROGRAMA FORMAPLUS AJUDA MUNICIPAL A LA INSERCIÓ LABORAL EN ALZIRA. SOL LICITUD PROGRAMA FORMAPLUS AJUDA MUNICIPAL A LA INSERCIÓ LAORAL EN ALZIRA. SOLICITUD PROGRAMA FORMAPLUS AYUDA MUNICIPAL A LA INSERCIÓN LAORAL EN ALZIRA. A DADES DEL SOL LICITANT/ DATOS DEL SOLICITANTE

Más detalles

IES J. MIR CFGM GESTIÓ ADMINISTRATIVA EL PATRIMONI

IES J. MIR CFGM GESTIÓ ADMINISTRATIVA EL PATRIMONI EL PATRIMONI CONCEPTE: El Patrimoni és el conjunt de BÉNS, DRETS I OBLIGACIONS de l empresa. Tota empresa, per poder funcionar necessita una sèrie d elements que formen part del seu patrimoni, per exemple:

Más detalles

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar. Actualment, els trastorns de fertilitat afecten un 15% de la població. Moltes són les causes que poden influir en la disminució de la fertilitat, però ara, als clàssics problemes físics se ls ha sumat

Más detalles

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE.

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. 1. Quart curs d ESO. A 4t d'eso, sol licitem dues matèries diferenciades: Economia de 4t d'eso, com a matèria orientadora

Más detalles

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS TIPUS DE CONVALIDACIONS Aquest document recull les possibles convalidacions de mòduls i unitats formatives del cicle formatiu de grau superior ICA0 Administració de sistemes,

Más detalles

ICSA. Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica

ICSA. Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica Contingut 1.- Introducció 2.- Radiografia de la dona TIC A càrrec d Elisabet Golobardes, Directora d ETSEEI La Salle (Universitat Ramon Llull)

Más detalles

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies:

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies: POLÍTICA DE COOKIES Una "Cookie" es un pequeño archivo que se almacena en el ordenador del usuario y nos permite reconocerle. El conjunto de "cookies" nos ayuda a mejorar la calidad de nuestra web, permitiéndonos

Más detalles

Telefónica Movistar acorda amb l IEC promoure l oferta dels serveis i menús dels mòbils en català

Telefónica Movistar acorda amb l IEC promoure l oferta dels serveis i menús dels mòbils en català comunicació RECULL DE PREMSA Telefónica Movistar acorda amb l IEC promoure l oferta dels serveis i menús dels mòbils en català 13 de novembre del 2006 Consulta El Butlletí de l IEC Institut d Estudis Catalans

Más detalles

INFORME DE SEGUIMENT DEL GRAU EN CRIMINOLOGIA (2009-2011) GENER 2011 Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra

INFORME DE SEGUIMENT DEL GRAU EN CRIMINOLOGIA (2009-2011) GENER 2011 Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra INFORME DE SEGUIMENT DEL GRAU EN CRIMINOLOGIA (2009-2011) GENER 2011 Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra 1 Índex FITXA DE LA TITULACIÓ...3 1. VALORACIÓ GENERAL DEL DESPLEGAMENT DEL TÍTOL...4 2.

Más detalles

8.1 CONTINGUT COMPTES ANUALS.

8.1 CONTINGUT COMPTES ANUALS. 8.1 CONTINGUT COMPTES ANUALS. El contingut dels comptes anuals segons la ICAL Normal és: Balanç Compte del Resultat Econòmico-Patrimonial Estat de la Liquidació del Pressupost Memòria 1. Organización 2.

Más detalles

Perquè la millor solució de seguretat no és cara

Perquè la millor solució de seguretat no és cara Perquè la millor solució de seguretat no és cara Internet Total Secure es basa amb el servei MSSP de _bytemaster dins del nostre portafoli de serveis SaaS Gràcies al servei MSSP, el seu negoci operarà

Más detalles

TFGs d oferta pública i concertats:

TFGs d oferta pública i concertats: Guia ràpida per a donar d'alta un TFG/TFM A continuació es detalla una guia ràpida per a donar d alta un TFG, el procediment a seguir dependrà del tipus de TFG TFGs d oferta pública i concertats: Els passos

Más detalles

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de CONSELL DE L ESPORT ESCOLAR DE BARCELONA (CEEB)

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de CONSELL DE L ESPORT ESCOLAR DE BARCELONA (CEEB) Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de CONSELL DE L ESPORT ESCOLAR DE BARCELONA (CEEB) 1. Información sobre el responsable del tratamiento de los datos alojados en la página oficial

Más detalles

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de XVIA

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de XVIA Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de XVIA 1. Información sobre el responsable del tratamiento de los datos alojados en la página oficial de MULTIVÍA NEGOCIADO Y DEFENSA ADMINISTRATIVA

Más detalles

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de

Más detalles

SOL LICITUD DE BECA PREDOCTORAL UIC CONVOCATÒRIA 2015

SOL LICITUD DE BECA PREDOCTORAL UIC CONVOCATÒRIA 2015 Dades d identificació de la persona sol licitant / Datos de identificación de la persona solicitante Nom / Nombre Primer cognom / Primer apellido Segon cognom / Segundo apellido Tipus identificador / Tipo

Más detalles

COM FER UN BON CURRÍCULUM VITAE?. MODELS.

COM FER UN BON CURRÍCULUM VITAE?. MODELS. COM FER UN BON CURRÍCULUM VITAE?. MODELS. Portalexcellence Servei Municipal d Ocupació de Cerdanyola del Vallès www.portalexcellence.cat www.ocupacioiempresa.cerdanyola.cat CURRÍCULUM VITAE 1. DEFINICIÓ

Más detalles

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES Camí DE SON CLADERA, 20-07009 Palma Tel. 971470774 Fax 971706062 e-mail: iesjuniperserra@educacio.caib.es Pàgina Web: http://www.iesjuniperserra.net/ ORIENTACIÓ

Más detalles

Reciclar al professional sanitari en les noves tecnologies. Integrar en els hospitals nous serveis sanitaris de valor afegit.

Reciclar al professional sanitari en les noves tecnologies. Integrar en els hospitals nous serveis sanitaris de valor afegit. L aplicació de les TIC a la Gestió Sanitària és una realitat imparable que incrementa la seva presencia dia a dia en tots els seus àmbits per aconseguir una major eficàcia, eficiència i qualitat assistencial

Más detalles

Cru-Evolució. Mira el món diferent! ESO - educació. Una aposta de ciutadania global des de l escola

Cru-Evolució. Mira el món diferent! ESO - educació. Una aposta de ciutadania global des de l escola Cru-Evolució Mira el món diferent! Una aposta de ciutadania global des de l escola ESO - educació EDUCACIÓ Juntament amb les comunitats i les organitzacions del Sud amb què treballem hem aconseguit que

Más detalles

UN NOU DESENVOLUPAMENT EN EL PRÉSTEC INTERBIBLIOTECARI DEL CBUC

UN NOU DESENVOLUPAMENT EN EL PRÉSTEC INTERBIBLIOTECARI DEL CBUC UN NOU DESENVOLUPAMENT EN EL PRÉSTEC INTERBIBLIOTECARI DEL CBUC Jordi Serrano Muñoz, Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya. jserrano@uoc.es Marta Tort Pascual, Consorci Biblioteques Universitàries

Más detalles

CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS

CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS 1.- L'empresa COMUNLLAMP, SL i CONFITADOS, SL contracten a Logroño (La Rioja) la realització d'un transport de 30 TM de fruita

Más detalles

Introducció a la Psicologia

Introducció a la Psicologia Introducció a la Psicologia 2013/2014 Codi: 102305 Crèdits: 6 Titulació Tipus Curs Semestre 2501572 Administració i Direcció d'empreses OT 4 0 2501573 Economia OT 4 0 Professor de contacte Nom: Lluís Capdevila

Más detalles

Sessió 5, dimecres 25 de maig de 2016

Sessió 5, dimecres 25 de maig de 2016 CC DOSSIER Sessió 5, dimecres Comissió de Cultura ORDRE DEL DIA 1. Compareixença de Marina V. Mikaelian i Antonio Estarás Amer, en representació de l Associació Russocatalana, davant la Comissió de Cultura

Más detalles

EL BO SOCIAL, APROFITA L!

EL BO SOCIAL, APROFITA L! EL BO SOCIAL, APROFITA L! El Bo Social, aprofita l! Què és? Un descompte del 25% en la factura de l electricitat del preu del terme de potència (terme fix) i del consum. En cap cas dels lloguers o serveis

Más detalles

INFORME SOBRE LA SITUACIO DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

INFORME SOBRE LA SITUACIO DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA INFORME SOBRE LA SITUACIO DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA MONTCADA I REIXAC. 2007 Elaborat per: Regidoria de Dona i Igualtat Comissió de seguiment del Protocol d actuació local contra la violència vers les dones.

Más detalles

Objectius Explicitació A v a l u a c i ó Concreció (què volem avaluar) Comentaris i material necessari

Objectius Explicitació A v a l u a c i ó Concreció (què volem avaluar) Comentaris i material necessari 3. PROCÉS DE TREBALL 3.1. D on partim? De l anàlisi de l experiència feta durant el curs 97/98 i del com es van passar les proves als alumnes, així com de la recollida d opinió dels mestres, vàrem arribar

Más detalles

Per tot això, amb els informes favorables de l Advocacia General de la Generalitat i de la conselleria d Economia, Hisenda i Ocupació, a

Per tot això, amb els informes favorables de l Advocacia General de la Generalitat i de la conselleria d Economia, Hisenda i Ocupació, a Conselleria de Justícia i Administracions Públiques DECRET 22/2008, de 7 de març, del Consell, pel qual s aprova l oferta d ocupació pública de 2008 per al personal de l administració de la Generalitat.

Más detalles

BASES PROMOCION Online Community CaixaEmpresas III

BASES PROMOCION Online Community CaixaEmpresas III BASES PROMOCION Online Community CaixaEmpresas III La entidad financiera CaixaBank, S.A., en adelante "la Caixa", realizará una promoción dirigida a clientes, personas físicas y jurídicas, con residencia

Más detalles

D5 DRETS I OBLIGACIONS DELS ALUMNES

D5 DRETS I OBLIGACIONS DELS ALUMNES Instruccions per a l alumnat dels cursos de formació professional per a l ocupació adreçats prioritàriament a treballadores es i treballadors desocupats (Reial decret 395/2007, de 23 de març, i Ordre TAS/718/2008,

Más detalles

EL IMPACTO DE LAS BECAS, EN PRIMERA PERSONA

EL IMPACTO DE LAS BECAS, EN PRIMERA PERSONA EL IMPACTO DE LAS BECAS, EN PRIMERA PERSONA Testimoniales de alumnos becados dgadg Foto: Grupo de alumnos de 4º de BBA que colaboran con el Programa de Becas de ESADE Laia Estorach, Alumna de 4º de BBA

Más detalles

Núm. 53. Secció I. Disposicions generals CONSELL DE GOVERN

Núm. 53. Secció I. Disposicions generals CONSELL DE GOVERN Fascicle 87 - Sec. I. - Pàg. 17259 Secció I. Disposicions generals CONSELL DE GOVERN 7432 Decret 15/2013, de 19 d abril, pel qual es regula el tractament integrat de les llengües als centres docents no

Más detalles

Sisemes de gestió empresarial per a la PIME

Sisemes de gestió empresarial per a la PIME Excelius + Sage CRM Sisemes de gestió empresarial per a la PIME A Excelius distribuïm i implantem sistemes informàtics de gestió empresarial assessorant, formant i acompanyant els nostres clients per que

Más detalles

La fortaleza de una. La fortalesa d una empresa ferma. Valores corporativos

La fortaleza de una. La fortalesa d una empresa ferma. Valores corporativos La fortaleza de una Siesmo se eleva como una de las principales referencias en la distribución de materiales de construcción y de acabados para interiorismo. Con una experiencia acumulada de más de un

Más detalles

PLAZAS A SOLICITAR / PLACES A SOL LICITAR REGISTRO DE ENTRADA / REGISTRE D ENTRADA

PLAZAS A SOLICITAR / PLACES A SOL LICITAR REGISTRO DE ENTRADA / REGISTRE D ENTRADA SOLICITUD DEL PROGRAMA DE VACACIONES PARA MAYORES CASTELLÓN SÉNIOR DE LA PROVINCIA DE CASTELLÓN. SOL LICITUD DEL PROGRAMA DE VACANCES PER A MAJORS CASTELLÓN SÉNIOR DE LA PROVÍNCIA DE CASTELLÓ. PLAZAS A

Más detalles

I PREMIO GAVÀMÓN PINTURA Y DERECHOS HUMANOS

I PREMIO GAVÀMÓN PINTURA Y DERECHOS HUMANOS I PREMIO GAVÀMÓN PINTURA Y DERECHOS HUMANOS GAVAMÓN, es un festival de cine y derechos humanos, que pretende visualizar los esfuerzos e iniciativas que personas e instituciones llevan a cabo para mejorar

Más detalles

BML 15 Caminada solidària de Sant Joan de Déu. Resultats BML 2015

BML 15 Caminada solidària de Sant Joan de Déu. Resultats BML 2015 BML 15 Caminada solidària de Resultats BML 2015 Mobilització ciutadana 753 equips 10.000 participants 600 persones voluntàries 70 empreses i institucions 150 activitats solidàries Que ningú quedi enrere!

Más detalles

LEY 4/2012, de 15 de octubre, de la Generalitat, por la que se aprueba la Carta de Derechos Sociales de la Comunitat

LEY 4/2012, de 15 de octubre, de la Generalitat, por la que se aprueba la Carta de Derechos Sociales de la Comunitat Presidència de la Generalitat LLEI 4/2012, de 15 d octubre, de la Generalitat, per la qual s aprova la Carta de Drets Socials de la Comunitat Valenciana. [2012/9565] Sia notori i manifest a tots els ciutadans

Más detalles

Conselleria d Hisenda i Administració Pública Consellería de Hacienda y Administración Pública

Conselleria d Hisenda i Administració Pública Consellería de Hacienda y Administración Pública Conselleria d Hisenda i Administració Pública DECRET LLEI 1/2014, de 29 d agost, del Consell, pel qual es concedix un suplement de crèdit per import de tres-cents un milions nou-cents trenta-nou mil tres-cents

Más detalles

Abordatge estratègic de situacions professionals

Abordatge estratègic de situacions professionals Guia d aprenentatge (3 ECTS) Any acadèmic 2015-2016 Semestre: 2n Grau en Educació Social / Grau en Treball Social Mòdul: Espais professionals Professor: Dr. Paco López Pàgina 1 de 7 Rev. 4 (21.09.2015)

Más detalles

FORMACIÓ ÀREA TIC SEMI PRESENCIAL ( ANY 2011)

FORMACIÓ ÀREA TIC SEMI PRESENCIAL ( ANY 2011) FORMACIÓ ÀREA TIC SEMI PRESENCIAL ( ANY 2011) FORMACIÓ I CERTIFICACIÓ OFICIAL EN EINES TIC A NIVELL D USUARI/ÀRIA FORMACIÓ I CERTIFICACIÓ OFICIAL EN EINES TIC A NIVELL TÈCNIC MICROSOFT OFFICE 2010 (MICROSOFT)

Más detalles

7è PREMI CONSELL MUNICIPAL D IMMIGRACIÓ DE BARCELONA BASES DE LA CONVOCATÒRIA 2015

7è PREMI CONSELL MUNICIPAL D IMMIGRACIÓ DE BARCELONA BASES DE LA CONVOCATÒRIA 2015 7è PREMI CONSELL MUNICIPAL D IMMIGRACIÓ DE BARCELONA BASES DE LA CONVOCATÒRIA 2015 Aquest document és un resum de les bases del 7è premi del Consell Municipal d Immigració de Barcelona. Conté, a més, informació

Más detalles

XV CONGRÉS. de la Societat Catalana. Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 WWW.CONGRESSCCC.ORG HOTEL DIAGONAL ZERO

XV CONGRÉS. de la Societat Catalana. Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 WWW.CONGRESSCCC.ORG HOTEL DIAGONAL ZERO WWW.CONGRESSCCC.ORG XV CONGRÉS de la Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 Benvolgut col lega, El Congrés de la arriba a la seva quinzena edició. Desprès d aquests anys i tal com es habitual, ho fa

Más detalles

LA PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA LLENGUA CATALANA

LA PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA LLENGUA CATALANA LA PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA LLENGUA CATALANA Maria Àngels Prats Mora El català, llengua romànica que compta amb més de mil anys d història, és un element d identitat que comparteixen Andorra, Catalunya,

Más detalles

Col legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA

Col legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA Col legi de Fisioterapeutes de Catalunya RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA Setembre 2004 Els fisioterapeutes critiquen el sistema de regularització de la Generalitat de les teràpies naturals

Más detalles

Tècniques i Eines de Gestió de Projectes (TEGP) T10. Avaluació i millora de processos de software. Antònia Mas Pichaco Curs 2005-2006

Tècniques i Eines de Gestió de Projectes (TEGP) T10. Avaluació i millora de processos de software. Antònia Mas Pichaco Curs 2005-2006 Tècniques i Eines de Gestió de Projectes (TEGP) T10 Avaluació i millora de processos de software Curs 2005-2006 Continguts Introducció CMM ISO/IEC 15504 (SPICE) PSP TSP ISO 9001:2000 ISO 90003:2004 Certificació.

Más detalles

Bernadí. Bernadí Barcelona. Mobiliari d Oficina. Des de 1965

Bernadí. Bernadí Barcelona. Mobiliari d Oficina. Des de 1965 Bernadí Barcelona Bernadí Mobiliari d Oficina Des de 1965 En Barcelona desde 1965. Bernadí, una empresa familiar de tercera generación que rinde culto al ingenio y profesa verdadero amor por el detalle.

Más detalles

Ayudas e incentivos para empresas

Ayudas e incentivos para empresas Ayudas e incentivos para empresas Referencia: 51919 Anual: X Actualizado a: 22/04/2016 Se convoca la concesión de ayudas del Plan de I+D+i empresarial para el ejercicio 2016. II. Programa de I+D en cooperación

Más detalles

Audiència Pública. Vilanova i la Geltrú, 5 de novembre de 2011

Audiència Pública. Vilanova i la Geltrú, 5 de novembre de 2011 Audiència Pública Vilanova i la Geltrú, 5 de novembre de 2011 2007-2011: CONTEXT SOCIAL I ECONÒMIC DE CRISI SITUACIÓNO ÉS FÀCIL DES DE FA ANYS, I ESPECIALMENT DE FA 3. PER QUÈ? El 30% de l activitat de

Más detalles

PANGEA: Historial de projectes

PANGEA: Historial de projectes PANGEA: Historial de projectes 1996-2000 Participació al projecte Epitelio, Teletrabajo y Teleservicios para Luchar contra la Exclusión Social y Económica. Unió Europea, 1996-1999. "Multi-Site Classroom".

Más detalles

La Universitat crearà plantilles intel ligents que facilitaran la venda de calcer per Internet

La Universitat crearà plantilles intel ligents que facilitaran la venda de calcer per Internet València, 02.09.13 La Universitat crearà plantilles intel ligents que facilitaran la venda de calcer per Internet Investigadors de l ETSE-UV participen en el projecte europeu Smartpif finançat amb 800.000

Más detalles

Beques Daniel Bravo. per a estades curtes a l'estranger d'investigació biomèdica. Bases convocatòria 2015

Beques Daniel Bravo. per a estades curtes a l'estranger d'investigació biomèdica. Bases convocatòria 2015 Beques Daniel Bravo per a estades curtes a l'estranger d'investigació biomèdica Bases convocatòria 2015 Objectiu Beneficiaris La Fundació Privada Daniel Bravo Andreu presenta la convocatòria 2015 de les

Más detalles

PREÁMBULO PREÀMBUL ORDENE ORDENO. Article únic. Modificació de l Orde 27/2010, de 15 d abril, de la Conselleria

PREÁMBULO PREÀMBUL ORDENE ORDENO. Article únic. Modificació de l Orde 27/2010, de 15 d abril, de la Conselleria Conselleria d Educació ORDE 38/2011, de 31 de maig, de la Conselleria d Educació, per la qual es modifiquen els apartats 3 i 4 de l article 5 i l annex II de l Orde 27/2010, de 15 d abril, de la Conselleria

Más detalles

Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural

Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural ORDE 2/2016 de 22 de febrer, de la Conselleria d Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, per la

Más detalles

Màster Universitari en Educació per a la Salut. Facultat d'infermeria Universitat de Lleida. Informe de seguiment Curs 2012-13

Màster Universitari en Educació per a la Salut. Facultat d'infermeria Universitat de Lleida. Informe de seguiment Curs 2012-13 Facultat d'infermeria Universitat de Lleida Informe de seguiment Curs 2012-13 Elaborat per la coordinació de la titulació Presentat a la Comissió d'estudis de Postgraus del centre: 10/12/13 Revisat pel

Más detalles

MISSIÓ COMERCIAL COSTA EST D ESTATS UNITS del 10 al 13 de novembre de 2014

MISSIÓ COMERCIAL COSTA EST D ESTATS UNITS del 10 al 13 de novembre de 2014 PROMOCIÓN INTERNACIONAL nº - 124 / 31-24 setembre 2014 Catalunya MISÓ COMERCIAL COSTA EST D ESTATS UNITS del 10 al 13 de novembre de 2014 Ens plau informar-los de la propera missió empresarial a la Costa

Más detalles

Gestió d entitats no lucratives Aspectes jurídics i de gestió del voluntariat

Gestió d entitats no lucratives Aspectes jurídics i de gestió del voluntariat GUIA DE GESTIÓ D ENTITATS Suport Jurídic Gestió d entitats no lucratives Aspectes jurídics i de gestió del voluntariat 10 Índex Introducció 3 Normativa aplicable 3 Concepte de voluntariat 5 Diferències

Más detalles

UNA AGÈNCIA DE COMUNICACIÓ BASADA EN EL BRANDING. UNA AGENCIA DE COMUNICACIÓN BASADA EN EL BRANDING

UNA AGÈNCIA DE COMUNICACIÓ BASADA EN EL BRANDING. UNA AGENCIA DE COMUNICACIÓN BASADA EN EL BRANDING BCN FERLANDINA 45 08001 BARCELONA TEL. +34 931 663 085 FAX +34 934 411 905 AND ANTIC CAMÍ RAL 1 BAIXOS AD500 ANDORRA LA VELLA TEL. +376 866 513 FAX +376 864 001 fuelmail@fuelgrafics.com www.fuelgrafics.com

Más detalles

Jornada sobre prevenció, detecció i atenció als ASI Cerdanyola, maig 2009. prevenció dels ASI. ITER BSO www.alonsovarea.com

Jornada sobre prevenció, detecció i atenció als ASI Cerdanyola, maig 2009. prevenció dels ASI. ITER BSO www.alonsovarea.com Jornada sobre prevenció, detecció i atenció als ASI Cerdanyola, maig 2009 El treball en xarxa en la prevenció dels ASI www.alonsovarea.com CADA COSA EN SU MOMENTO Construir una RED es hermoso http://yoriento.com/2009/03/como-fomentar-el-trabajo-el-equipo-de-verdad-487.html

Más detalles

Comença l aventura del Pool Party a la Vall d Albaida

Comença l aventura del Pool Party a la Vall d Albaida Comença l aventura del Pool Party a la Vall d Albaida El programa de turisme que combina esport, musica i gastronomia La Vall d Albaida 09.06.2014 Un total de 12 municipis de la comarca participaran en

Más detalles

El Novembre s ha fet la renovació de càrrecs, la Junta Directiva està composada per: Presidenta: Esther Garcia; Secretaria: Mª Carmen Lamazares;

El Novembre s ha fet la renovació de càrrecs, la Junta Directiva està composada per: Presidenta: Esther Garcia; Secretaria: Mª Carmen Lamazares; 2011 El Novembre s ha fet la renovació de càrrecs, la Junta Directiva està composada per: Presidenta: Esther Garcia; Secretaria: Mª Carmen Lamazares; Tresorera: Eva Sala; Vocals: Estel Salomó, Flor Bellver,

Más detalles

MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat

MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS EL BANY un espai de tranquil litat Lluny de la freda funcionalitat del passat, avui dia el bany s ha transformat en un espai més habitable. Un lloc on la distribució està

Más detalles

SR. PRESIDENT DEL COL LEGI OFICIAL D AGENTS COMERCIALS DE SABADELL SR. PRESIDENTE DEL COLEGIO OFICIAL DE AGENTES COMERCIALES DE SABADELL

SR. PRESIDENT DEL COL LEGI OFICIAL D AGENTS COMERCIALS DE SABADELL SR. PRESIDENTE DEL COLEGIO OFICIAL DE AGENTES COMERCIALES DE SABADELL DOCUMENT COL LEGIAL Calassanç Duran, 144 bxs. Esquerra 08203 Sabadell SOL LICITUD D INGRÉS / SOLICITUD DE INGRESO 1 Sol licitud número: Solicitud número: DADES PERSONALS / DATOS PERSONALES Registrat número:

Más detalles

PREÁMBULO PREÀMBUL DECRETO DECRETE

PREÁMBULO PREÀMBUL DECRETO DECRETE Conselleria de Sanitat DECRET 212/2010, de 17 de desembre, del Consell, que regula el règim jurídic del personal emèrit de les institucions sanitàries de l Agència Valenciana de Salut. [2010/13689] Conselleria

Más detalles

MINISTERIO DE EMPLEO Y SEGURIDAD SOCIAL TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL Servicios Centrales: Calle de los Astros, nº 5 y 7 28007 Madrid

MINISTERIO DE EMPLEO Y SEGURIDAD SOCIAL TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL Servicios Centrales: Calle de los Astros, nº 5 y 7 28007 Madrid MINISTERIO DE EMPLEO Y SEGURIDAD SOCIAL TESORERÍA GENERAL DE LA SEGURIDAD SOCIAL Servicios Centrales: Calle de los Astros, nº 5 y 7 28007 Madrid NIPO: 275-14-012-4 Carta de Serveis Electrònics 2015 2018

Más detalles

Juntos salvaremos la vida de más niños

Juntos salvaremos la vida de más niños ALIANZA EMPRESARIAL PARA LA VACUNACIÓN INFANTIL Juntos salvaremos la vida de más niños GAVI / 10 / Germán Miranda Todos podemos desempeñar un papel, grande o pequeño, en la creación de un mundo donde ningún

Más detalles

LLIBRE VERD DE LA QUALITAT DEMOCRÀTICA Procés d elaboració

LLIBRE VERD DE LA QUALITAT DEMOCRÀTICA Procés d elaboració LLIBRE VERD DE LA QUALITAT DEMOCRÀTICA Procés d elaboració 0. INTRODUCCIÓ Els últims tres mesos de l any 2009 iniciàrem un debat sobre qualitat democràtica i participació ciutadana al que convocàrem diferents

Más detalles

ORDRE de 26 de maig de 2008, de la Conselleria de Governació, per la qual es crea el Registre dels Servicis

ORDRE de 26 de maig de 2008, de la Conselleria de Governació, per la qual es crea el Registre dels Servicis Conselleria de Governació ORDRE de 26 de maig de 2008, de la Conselleria de Governació, per la qual es crea el Registre dels Servicis de Voluntariat de Protecció Civil de la Comunitat Valenciana. [2008/6893]

Más detalles

Consentimiento Publicación Imágenes

Consentimiento Publicación Imágenes Página 1 de 6 Política de Cookies Información del Documento FECHA VERSIÓN DESCRIPCIÓN DE CAMBIOS 24/03/2015 00 Versión inicial documento 17/04/2015 01 Versión adaptada a la web de Sol Maratón Magaluf Internacional

Más detalles

Conselleria d Educació, Cultura i Esport Conselleria de Educación, Cultura y Deporte

Conselleria d Educació, Cultura i Esport Conselleria de Educación, Cultura y Deporte Conselleria d Educació, Cultura i Esport ORDE 17/2013, de 15 d abril, de la Conselleria d Educació, Cultura i Esport, per la qual es regulen les titulacions administratives que faculten per a l ensenyament

Más detalles

Com fotografiar les nostres peces:

Com fotografiar les nostres peces: 16 H Com fotografiar les nostres peces: optimitzar personalment els propis recursos Impartit per José Miguel García Coordinat per Rosa Cortiella Como fotografiar nuestras piezas: optimizar personalmente

Más detalles