Les noves tecnologies i la gestió ambiental

Transcripción

1 15 Suport a la gestió ambiental d activitats en el municipi GENER 2007 Les noves tecnologies i la gestió ambiental Textos en castellano English texts

2 Sumari 3 Presentació 5 Editorial 7 Marc introductori Del discurs a la conversa Luis Ángel Fernández Hermana 11 Marc jurídic La nova Ordenança reguladora de l Administració electrònica de l Ajuntament de Barcelona Conxita Riasol Altisent 21 Món municipal La Unitat Municipal d Anàlisi Territorial (UMAT) de Girona Jordi Xirgo 28 Cas pràctic de l Ajuntament de Sant Vicenç de Montalt: utilització de les TIC per a la implantació d un nou model de gestió energètica municipal Francesc Baselga i Herrero i Marc Carreras i Pujol 35 Sistema municipal d indicadors de sostenibilitat Núria Parpal i Servole 41 El projecte SITxell (Sistema d Informació Territorial de la Xarxa d Espais Lliures de la província de Barcelona) Meritxell Margall 47 Experiència Evolució de les eines de gestió integrada (cartografia i SIG) a la província de Barcelona Carlos Zañartu 55 Món empresarial Aplicació interactiva SIG per a la consulta, exposició pública i gestió dels mapes acústics municipals Guillem Terradas 63 Nous serveis d informació per als clients de l autobús Luis Peláez de Loño 70 Pagament per ús i pagament per congestió del peatge tradicional al peatge electrònic: Galileo Miguel Ángel Martínez Olagüe 75 Món social WEB 2.0 (Agendes 21 locals 2.0) Francesc de Sárraga 82 La participació ciutadana en la democràcia electrònica Martí Olivella Solé 91 Curiositats Evolució de les eines gràfiques de suport ambiental. Una visió d un quart de segle Juan Antonio Torrón Castro 106 Quant contamina un e-document Ramon Rabella 111 El SAM informa Nous equips al servei dels municipis David Casabona 115 Recull normatiu 117 El racó de la pàgina web 119 I en el proper SAM Textos en castellano 164 English texts

3 Edita Diputació de Barcelona Àrea de Medi Ambient Coordinació Salvador Fuentes Bayó Secretaria de redacció Lidia Ruano Bernabé Direcció Domènec Cucurull Descarrega Consell assessor de redacció Domènec Cucurull Descarrega Imma Pruna González Isidre Gonzalvo Carné Josep Manel Esteban Campo Manel Pich i Pou Ramon Rabella Pujol Salvador Fuentes Bayó Assessorament tècnic Ramon Rabella Pujol Maria Llorens Baucells Judit llopis Herrero Contacte amb el consell editorial: sma.sam@diba.cat Foto portada: Unitat de Suport Gràfic. Servei Medi Ambient a partir d imatges de l Institut Cartogràfic de Catalunya Primera edició: gener de 2007 Producció: Direcció de Comunicació DL: B ISBN:

4 Presentació Des que l any 1980 la Diputació de Barcelona va crear el Servei de Medi Ambient per donar suport als municipis bàsicament en temes d aigua i residus, han anat apareixent noves demandes lligades a noves preocupacions ciutadanes, com ara el soroll, la mobilitat o les radiacions electromagnètiques, que hem assumit progressivament. La tecnologia ha evolucionat de manera paral lela a aquestes noves demandes i ens ofereix cada dia eines més potents i innovadores per poder prestar els nostres serveis de manera més eficient, ràpida i precisa. La voluntat de donar el millor suport possible als municipis de la nostra demarcació, fonament darrer que ha d orientar sempre l acció d aquesta institució, ens obliga a estar constantment actualitzats en aquests temes i a anar incorporant, quan sigui possible, aquests avenços en la nostra feina diària. Els nous paradigmes, com ara la sostenibilitat, les noves eines de planificació, com ara les agendes 21 locals, i la demanda creixent d informació ambiental dels ciutadans i ciutadanes fan que aquestes noves tecnologies hagin de ser emprades no tan sols de manera eficient, sinó també entenedora i senzilla. Ara ja no es tracta només de donar una resposta tècnica als nostres veïns i veïnes, sinó també que puguin entendre, en la mesura que sigui possible, quin és el problema real per poder formar part de la seva solució. La nostra voluntat és que el món local pugui continuar gaudint de les oportunitats i els avenços lligats a les noves tecnologies per poder, així, prestar un servei millor als seus ciutadans i ciutadanes. Per això les administracions locals de segon nivell tenim no tan sols el deure d actualitzar constantment la tecnologia que emprem en la prestació de serveis, sinó que també estem cridats a tenir un paper fonamental impulsant les mesures que siguin necessàries per assegurar a tots els municipis la dotació de les infraestructures tecnològiques i de comunicacions bàsiques necessàries perquè puguin gaudir d aquestes oportunitats. La tecnologia és, sens dubte, una eina que cal emprar de manera adequada, però prèviament cal garantir la igualtat d oportunitats d accés a aquesta eina per a tots els nostres municipis i, també, per a tots els nostres ciutadans i ciutadanes. Celestino Corbacho President de la Diputació de Barcelona 3

5

6 Editorial Un dels trets característics de la Diputació de Barcelona i en concret de l Àrea de Medi Ambient, que m enorgulleixo de presidir, ha estat la voluntat de ser capdavantera a afrontar les noves temàtiques que poguessin ser d interès per als municipis de la província. Això permet explicar, per exemple, per què vàrem ser una de les administracions pioneres a impulsar les agendes 21 locals en l àmbit europeu o el fet que des de fa temps oferim serveis i formació per a la mesura de la contaminació atmosfèrica, el soroll o les radiacions electromagnètiques amb les millors tècniques disponibles. En aquest procés, les noves tecnologies són, sovint, l eina més adequada per aconseguir ser capdavanter, però tampoc no cal oblidar que, de vegades, aquestes noves tecnologies esdevenen el mateix problema que s ha de tractar: el darrer número d aquesta revista el dedicàvem, precisament, als residus d aparells elèctrics i electrònics. En aquest número, en canvi, volem centrar-nos en el vessant més positiu i prometedor de les noves tecnologies en el camp ambiental i mostrar-vos uns quants exemples consolidats i novells de bon maridatge entre tecnologia i medi ambient, així com visions optimistes del que aquest binomi ens podrà oferir si el conjuguem amb la participació activa dels nostres ciutadans i ciutadanes. No és casualitat que en aquest número hi hagi sis articles de tècnics de diversos serveis de la Diputació de Barcelona, com ara l Oficina Tècnica de Cartografia i l Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial, que, juntament amb el Servei de Medi Ambient, configuren un ventall d aplicacions ja experimentades que de ben segur serviran per al món local. Som conscients que sense estar permanentment actualitzats no es pot prestar el millor servei als nostres municipis, i per això incorporem sempre que podem noves tècniques i aparells a la nostra tasca diària. Però també sabem que emmirallant-nos només en les promeses de la tecnologia, oblidant tot el que hem après fins al moment amb l experiència que ens dóna la nostra feina del dia a dia, estem condemnats al fracàs. La tecnologia pot ser la crossa ideal que ens ajudi a fer passes més ràpides, però no ns ha d ensenyar a caminar. I, sobretot, no podem deixar mai que ens assenyali cap a on hem d anar. Núria Buenaventura Presidenta delegada de l Àrea de Medi Ambient 5

7

8 Marc introductori Del discurs a la conversa Luis Ángel Fernández Hermana Consultor en TIC A final de març de 2006 vaig rebre un missatge de Jesús Mesa del Castillo, un jove periodista que va treballar a Enredando.com fins que se n va anar a Mèxic el M escrivia des de Mérida (Yucatán), on havia participat en un congrés per a la creació d un pla integral de reacció a desastres naturals que va organitzar el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) i OXFAM. L escenari de fons eren els huracans Stam i Wilma, que van arrasar les costes de Guatemala i del sud de Mèxic. Hi assistien organitzacions de la societat civil de les zones afectades: Oaxaca, Chiapas, Campeche, Yucatán i Quintana Roo, a més d ONG de Guatemala. Durant dos dies es van compartir experiències, es van contrastar opinions i parers, es van exposar possibles mesures per afrontar aquestes catàstrofes i es van avançar algunes solucions als problemes més evidents que es van produir durant els últims huracans. Els temes de debat eren crucials per a totes aquestes comunitats, des de les accions d emergència i la comunicació entre les entitats involucrades, fins al comerç entre les organitzacions per subministrar ràpidament queviures i utensilis a localitats que poguessin quedar aïllades, passant per les campanyes de sensibilització i la posada en marxa de mecanismes que promoguessin l intercanvi eficaç d experiències. Ningú no volia polítiques només de paraula, tots esperaven aconseguir avanços tangibles que els permetessin treballar quan tornessin a casa seva. Font: USB/DB L huracà Wilma arribant a terra, l octubre de

9 SAM 15 Gener 2007 Dos aspectes emergien descarnadament en aquests debats: primer, la supervivència de moltes comunitats depenia en gran manera del que es decidís allà, que el coneixement que experts i funcionaris demostraven que posseïen sobre un amplíssim arc d eventualitats arribés a plasmar-se d alguna manera en mesures efectives i desplegades sobre el territori. L altre és que resultava impossible com ha succeït des de la nit dels temps que en dos dies es posessin d acord totes les organitzacions sobre qüestions tan complexes com les que hi havia sobre la taula. Hi deu haver moltes definicions diferents de què constitueix gestió integral del medi ambient. Però crec que tothom estarà d acord que un huracà les posa totes en tensió i els confereix un significat pertinent. Traduir-les en polítiques operatives en una reunió de dos dies és una cosa que, com és natural, no s aconsegueix ni tan sols en entorns molt més organitzats i dotats d abundants recursos, la qual cosa no era el cas en el congrés de Mérida. Com m explicava en Jesús en el seu missatge, ningú dels allí congregats no dubtava gens del fet que, si no treballaven plegats, l impacte deleteri dels huracans tornaria a repetir-se sense que les comunitats haguessin millorat la seva capacitat de resposta abans, durant i després d aquests fenòmens devastadors. Però què significava continuar treballant plegats quan estem parlant d organitzacions supranacionals, ONG, entitats de la societat civil escampades per un vast territori i, sobretot, amb una notable escassetat de recursos de tota mena (humans, físics, financers, en infraestructures, en serveis d informació)? En Jesús deia: «Tots vam aprendre que conèixer-nos i treballar plegats podria ajudar-nos molt, no només en el cas de desastres naturals, sinó també en el comerç just, la divulgació de formació, la recaptació de recursos i la seva millor distribució, l intercanvi d experiències, etc. Però tots sabíem que probablement, i si no era per un enamorament màgic, la comunicació entre organitzacions es perdria tot just s acabés el congrés. I així va ser». Com és natural, un dels temes recurrents en les discussions, en les propostes, en les solucions que es plantejaven, era l ús de les noves tecnologies. La reverència a les tecnologies de la informació era un gest gairebé obligat, tant per part de les grans organitzacions, com dels que es presentaven com a experts en la gestió de catàstrofes, per no esmentar els que les patien. Però de la reverència a l exercici pràctic hi ha un bon tros. Així va ser com, al final del congrés, a en Jesús se li va aixecar la mà, com ell mateix diu, i va exposar la seva inquietud en aquests termes: «S ha parlat de tecnologia, d aprofitament de recursos, de crear fonts d informació veraces i fortes, d un pla d emergència en comunicació amb autoritats i organismes que puguin ajudar en aquests moments S ha parlat, fins i tot, de crear mitjans de comunicació propis de les organitzacions, de televisió, ràdio i premsa. S ha parlat de continuar el debat, de compartir experiències, d ajudar a fer créixer un coneixement que miraculosament en dos dies hem pogut començar, que podem fer moltes coses junts, moltes més coses que per separat Però en dos dies no s ha esmentat cap vegada la paraula Internet». Un respir i acabo: «Jo proposo: crear un sistema de comunicació a Internet, una pàgina, o desenes de pàgines, interconnectades per regions i temàtiques, amb fòrums de discussió, bases de dades Tot això per continuar un congrés del qual, generalment, la gent sembla que surt més contenta de com va arribar». Resultat? El sotsdirector del PNUD que dirigia el congrés va escriure en el seu ordinador connectat a la pantalla de l auditori: crear una llista de correu per estar en comunicació totes les associacions. I va demanar al seu secretari que passés uns fulls perquè la gent escrivís les seves adreces de correu electrònic. I adéu-siau, ja ens hem vist prou. El que explica en Jesús no és una simple anècdota, ni està circumscrita en un episodi de característiques úniques i irrepetibles. Tot el contrari. Dibuixa una actitud que es repeteix constantment, quotidianament, en moltes circumstàncies i molt diverses, a la feina, en el desenvolupament de projectes, en la presa de decisions en empreses, institucions o administracions i en els àmbits més insospitats del quefer quotidià. Si en alguna cosa som bons en aquesta era és a perfilar la dimensió dels problemes, a «invertir per esbrinar», a dissenyar detalladament les tasques que cal desenvolupar, o catalogar els mitjans (ideals o no) per desenvolupar-les. Però el fil que teixeix tot aquest conjunt d activitats, la informació i la comunicació entre els involucrats, no és que acostumi a ser una assignatura pendent. Com va passar a la reunió de Mérida, ni 8

10 Marc introductori N hi ha prou que tinguem correu electrònic i pàgines web a dojo perquè puguem considerarnos ciutadans de la societat del coneixement? tan sols sol aparèixer com la condició sine qua non perquè allò que s ha plantejat adquireixi, almenys, un aire de possibilitat. I la pregunta, lògicament, és: per què succeeix això en l era de la xarxa? No hauríem de funcionar d una altra manera quan disposem segons tothom admet d una eina de comunicació tan fenomenal? N hi ha prou que tinguem correu electrònic i pàgines web a dojo perquè puguem considerar-nos usuaris, diguem-ne, madurs, de la comunicació digital o, per dir-ho d una altra manera, ciutadans de la societat del coneixement? Estem aprofitant el que aquesta tecnologia ens permet o ens estem quedant a les portes de les oportunitats que amb tanta lleugeresa beneïm? El cert és que proclamar la importància de les noves tecnologies o de les tecnologies de la informació, de tant repetir-ho als quatre vents, s ha convertit en un lloc comú generalment buit de concepte. Poques activitats queden ja exemptes d aquesta espècie de benedicció màgica que atorguen tecnologies que, d entrada, estan tan mal definides que no resisteixen ja no diguem una anàlisi escrupolosa, sinó ni tan sols una de superficial. De tecnologies, en surten del laboratori gairebé cada dia, per tant són noves, però no són, per descomptat, les tecnologies a les quals es refereix el lloc comú. Les tecnologies de la informació, d altra banda, conformen un torrent enorme en el qual caben des d impremtes, faxos i mitjans de comunicació, fins a mecanismes de registre i reproducció de textos, àudio i imatge. Però, és a aquests dispositius a què ens referim quan apel lem a les «noves tecnologies» o a les «tecnologies de la informació»? Per descomptat que no. El que, d una manera o d una altra, tenim en la ment és aquesta cosa inaprehensible i misteriosa denominada la xarxa. O Internet. És a dir, un espai virtual sense precedents, creat i recreat per desenes de milions d ordinadors interconnectats. Una naturalesa artificial constituïda per biòtops d informació o infòtops i regida per una sèrie de característiques que determinen les propietats, funcions i activitats que es poden desenvolupar en aquest espai. I aquí és on comencen els problemes. En primer lloc, la peculiar arquitectura de la xarxa permet no només la bidireccionalitat de les comunicacions, sinó també que, tant en l origen la generació de missatges com en la recepció, es vagi difuminant la diferència tradicional entre autor i audiència. En qüestions de mil lisegons, la mateixa persona és ambdues coses, autor i/o audiència, segons l activitat que exerceixi i les circumstàncies peculiars d on i com l exerceixi. En segon lloc, l espai virtual és d una plasticitat semblant al de la imaginació: sense que perdi cap de les seves propietats, se l pot confinar, traslladar, organitzar, modular, obrir o tancar en ambdues direccions o en totes les combinacions possibles. I en tercer lloc, no hi ha manera de ser a Internet sense intervenir, sense participar (només l accés ja genera un senyal amb potencialitat modificant dins de la xarxa). Font: personal.telefonica.terra.es Tenim un concepte erroni i misteriós del que és Internet. 9

11 SAM 15 Gener 2007 Hem d aprendre a organitzar les converses Però el més important des d aquest punt de vista és que, a diferència del que passa en el món real, tota activitat a la xarxa genera un registre, un rastre, un arxiu. Pot ser un arxiu rudimentari (un correu electrònic, una mera pàgina web sense més pretensions) o arxius complexos, amb diferents graus d interconnexió, modificació, transmissió o integració amb altres arxius individuals o amb galàxies d arxius. Davant d aquest quadre, resulta misteriós trobar-nos amb situacions tan familiars quotidianament com les que ens descriu l amic Jesús. Què és el que ens estem perdent? Què és el que encara no acceptem de «l aplicació o l ús de les noves tecnologies»? Bé, jo destacaria tres elements molt senzills des del punt de vista expositiu, però que, en conjunt, contribueixen a crear aquests estats gasosos i potencialment inquietants que solem denominar canvi cultural o gestió del canvi cultural. Al mateix temps, aquests elements no poden ser governats intuïtivament o a partir dels nostres coneixements previs, ens exigeixen endinsar-nos en un insòlit camp d aprenentatge, de síntesi de nous coneixements i experiències, la qual cosa obre un ventall de decisions empresarials, institucionals, socials i, per abreujar, personals, perquè aconseguim aprofitar les tecnologies de la informació i la xarxa no es quedi en un mer homenatge a la graderia, a la qual tant agrada escoltar compromisos incondicionals amb el futur. En primer lloc, l arquitectura d Internet ens ha convertit en uns xarlatans incontinents, avui tots parlem o podem parlar-nos. Per tant, hem d aprendre a organitzar les converses, una cosa de la qual sabem bastant en el món real, des del cercle familiar fins al professional, passant per molts d altres. Però, a la xarxa, no es clar que hi hàgim dedicat el temps necessari o la reflexió adequada, sobretot quan ens estem referint a un espai en què l únic que podem fer és parlar, és a dir, comunicar-nos. En segon lloc, i per la mateixa naturalesa de l espai virtual, tots parlem al mateix temps i al mateix lloc (fins i tot encara que no estiguem connectats). Per tant, cal aprendre a organitzar el contingut de les converses perquè recuperin les jerarquies que els corresponen segons els fins que es persegueixin. Finalment, tot el que es parla genera un registre, un arxiu. Per tant, cal aprendre a organitzar la informació, traduir-la a arxius operatius, oberts, transparents, modificables i transmissibles per als que els han d usar. És evident que el nostre sotsdirector del PNUD no entenia les tecnologies de la informació d aquesta manera. Per tant, no estava en condicions de convertir els seus propis plantejaments en polítiques viables, ni de satisfer les demandes de les organitzacions que hi van acudir a cercar solucions a través d un procés que els permetés saber on hi havia coneixements i experiències útils per a ells, com compartir-los i com convertir-los en activitats i projectes tangibles. En poques paraules, com conversar, com organitzar les converses i com organitzar la memòria generada per aquestes converses, tant per a ells com per a qualsevol que necessités aquesta informació encara que no hagués acudit a la reunió de Mérida. El que el nostre sotsdirector del PNUD no entenia és que l era de l oferta de la informació (jo sóc el que la posseeixo i sóc, per tant, el que l organitza i l administra: si vols saber el que faig, visita el meu web) ha quedat sepultada per un univers molt més complex, ric i efectiu (o eficaç, com es prefereixi), on la demanda i l oferta d informació, coneixements i experiències es desenvolupen en una amalgama de relacions i interaccions que són, a la fi, les que determinen l èxit o la viabilitat de les activitats que emprenem. No tenir en compte aquest canvi, en totes les seves dimensions, no assumir-lo amb totes les conseqüències que comporta, significa aplicar a les tecnologies de la informació aquell refrany, però parafrasejat, que diu «Ajuda t, però el cel no t ajudarà». I el món està sent modelat cada vegada en major grau pel cel de la xarxa. 10

12 Marc jurídic La nova Ordenança reguladora de l Administració electrònica de l Ajuntament de Barcelona Conxita Riasol Altisent Directora d Organització de Sistemes de l Ajuntament de Barcelona criasol@mail.bcn.es Una fita modernitzadora per a tots els àmbits municipals Les administracions públiques han d actuar com a agents dinamitzadors de la utilització de les tecnologies entre els ciutadans i dins l Administració mateix Des de l Ajuntament de Barcelona es pretén que els ciutadans, les empreses i els professionals es puguin relacionar amb l Administració municipal amb total normalitat, validesa i seguretat jurídica a través dels mitjans electrònics, especialment d Internet, per obtenir informació, fer consultes, presentar reclamacions, obtenir certificats, fer tràmits i procediments i qualsevol altre dret que els reconeix el dret administratiu. Per què una Ordenança reguladora de l Administració electrònica? Perquè és un compromís d innovació per donar resposta als canvis que provoca l arribada de les tecnologies de la informació i la comunicació a la vida de les persones i de les administracions. Així, en la seva exposició de motius diu: «L Ajuntament de Barcelona reconeix els canvis profunds que està produint la incorporació de les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) en la vida quotidiana de les persones, en el seu entorn social i laboral, en l activitat de les empreses i institucions i en les relacions humanes i econòmiques. Està emergint un nou entorn que es diu, amb raó, la societat de la informació i el coneixement, ja que aquests béns intangibles són ara la matèria primera i el principal actiu per a la creació de riquesa i el desenvolupament dels pobles.» Perquè els poders públics han d acompanyar i promoure el desenvolupament de la societat de la informació i el coneixement, garantint els drets ciutadans i la cohesió social: «Les administracions públiques han d actuar com a agents dinamitzadors de la utilització de les tecnologies entre els ciutadans i dins l Administració mateix, aprofitant tot el potencial que tenen per millorar el servei al ciutadà i per transformar la gestió. Aquest enfocament complex i multidimensional es recull en nombroses declaracions internacionals, com ara la Carta Europea dels Drets dels Ciutadans en la Societat de la Informació i del Coneixement, promoguda per l Ajuntament de Barcelona en el si d Eurocities i que va ser objecte d una declaració institucional del plenari municipal de 18 de març de 2005.» L Ajuntament de Barcelona ha estat una administració avançada tant en la promoció de la societat de la informació i el coneixement com en la utilització intensi- 11

13 SAM 15 Gener va de les TIC i, particularment, d Internet, com a instrument per a l atenció i les relacions amb el ciutadà, la millora dels serveis municipals, la gestió interna i la participació en el govern de la ciutat. És en aquest sentit últim, en la línia de les propostes de la Comissió Europea i de l OCDE, que es fa servir el concepte de administració electrònica, entesa com l aplicació de les TIC i els instruments de canvi organitzatiu per millorar els serveis públics i els processos democràtics. El seu contingut Mai fins ara no s havien reconegut de manera extensa i precisa quins són els drets dels ciutadans en aquest àmbit i, per tant, quines són les obligacions de l administració L Ordenança és un instrument normatiu per donar un nou pas en l adequació dels sistemes d informació i de la mateixa organització de l Ajuntament de Barcelona, que serà la primera administració a regular amb aquesta amplitud la utilització dels mitjans electrònics en la relació entre els ciutadans i les administracions públiques. Mai fins ara no s havien reconegut de manera extensa i precisa quins són els drets dels ciutadans en aquest àmbit i, per tant, quines són les obligacions de l administració. Ni, fora de les declaracions d intencions, quins són els processos i l organització específica per fer-los efectius i per incorporar procediments i tràmits a la tramitació per mitjans electrònics. La norma també conté un seguit de principis i previsions de caràcter general per preveure situacions de futur i per informar de totes les actuacions de l Ajuntament en aquesta matèria; per exemple, ja preveu la utilització del DNI electrònic o el desenvolupament de convenis d interoperabilitat amb altres administracions, com ara el Consorci de l Administració Oberta de Catalunya i l Administració de l Estat. Estructura i continguts de l Ordenança Exposició de motius Cap. 1. Disposicions generals, àmbit d aplicació Cap. 2. Drets i deures dels ciutadans Cap. 3. Principis generals d actuació Cap. 4. Identificació i acreditació de la voluntat Cap. 5. Difusió de la informació administrativa Cap. 6. Procediment administratiu electrònic Cap. 7. Registre, arxius i accés als documents Cap. 8. Incorporació de procediments i tràmits a la tramitació electrònica Disposicions transitòries Disposicions finals Les pretensions Explorar nous camins en l ordenament juridicoadministratiu: «L Ordenança explora camins que són bastant nous en l ordenament juridicoadministratiu. La Unió Europea ha establert recentment directrius generals, i l or- 12

14 Marc jurídic denament espanyol ha anat adaptant alguns dels seus preceptes a la realitat de les noves tecnologies, però encara no es disposa d un cos normatiu ni doctrinal de referència que es pugui incorporar o adaptar linealment a l àmbit local.» Aprofitar el potencial de millora d usabilitat i d eficiència que ofereix Internet. De fet, els riscos d un intent com aquest vénen de dues direccions que l Ordenança municipal intenta evitar. D una banda, la transposició a l entorn d Internet de les estructures, els processos i els procediments que són aplicables al món de l administració convencional, sense reconèixer les característiques pròpies i diferents d aquest canal i sense aprofitar el seu potencial de millora d usabilitat i d eficiència. I de l altra, pretendre que l actuació pública a Internet es pot desenvolupar com ho fan els agents privats i d esquena a l ordenament juridicoadministratiu, que estableix necessàriament garanties i condicions especials. Desenvolupar el model d Administració electrònica de Barcelona, avançant en l orientació de servei al ciutadà, en particular a l usuari habitual d Internet i dels canals telemàtics en general; l agilitat i la descentralització en la gestió del mitjà; la integració amb les bases de dades i les aplicacions corporatives; la plena utilització del potencial de la tecnologia, i, molt especialment, l ambició de tenir un índex molt elevat d acceptació i d utilització per part dels ciutadans i les empreses. Facilitar el desenvolupament i l execució ambiciosa, però realista i equilibrada, de l Administració electrònica en el nostre context, és a dir, s ha d adequar a la realitat de la societat, de l organització municipal i de la disponibilitat i maduresa de les tecnologies. El seu fonament jurídic L ús de les TIC en l administració pot contribuir al compliment dels principis que informen l ordenament juridicoadministratiu. Les TIC poden disminuir les limita- 13

15 SAM 15 Gener 2007 L Ordenança impulsa les TIC i regula el procediment administratiu electrònic, d acord amb el que determinen la Constitució i la Llei 30/1992 cions físiques i organitzatives, i poden facilitar el compliment dels principis administratius: «Aquests principis de l ordenament juridicoadministratiu han estat habitualment difícils de traslladar al món normatiu més enllà de l esfera jurídicament aplicable i vinculant, certament abstracta, dels principis generals. Factors moltes vegades derivats de l aplicació concreta de les normes en la realitat física i organitzativa de les administracions han obligat a matisar l abast d aquest bloc de principis molt progressistes. Però la introducció de les TIC pot tenir com a virtualitat la disminució de les limitacions físiques i organitzatives i, per tant, pot contribuir a la consecució dels principis esmentats anteriorment.» L Ordenança impulsa les TIC i regula el procediment administratiu electrònic, d acord amb el que determinen la Constitució i la Llei 30/1992: «Des d un punt de vista general, el fonament jurídic concret de les seves disposicions cal trobar-lo, d una banda, directament en el mandat que imposa a les administracions l article de la Constitució, que vincula la legitimitat en l exercici de les potestats administratives als principis de servei objectiu de l interès general, i, de l altra, en els principis definits en l article 3 de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú i, en l àmbit local, en l article 6 de la Llei 7/1985, de 2 d abril, reguladora de les bases del règim local, d eficiència, servei als ciutadans, eficàcia, coordinació, transparència i participació.» Addicionalment, aquesta Ordenança és informada, en la part que regula la relació de l Administració de l Ajuntament de Barcelona amb altres administracions, pel principi consagrat en l article 4 de la Llei 30/1992, abans esmentada, com a principi de lleialtat institucional: «L Ordenança impulsa i regula l ús de les TIC sota tres previsions normatives que es poden considerar l indubtable fonament conceptual i jurídic de la norma. D una banda, la previsió de l article 45 de la Llei 30/1992, esmentada, que conté un clar mandat per a l impuls de la utilització de les TIC en la terminologia de la norma, de las técnicas y medios electrónicos, informáticos y telemáticos en el desenvolupament de l activitat de les administracions públiques i en l exercici de llurs competències.» També regula l ús de les TIC i la participació ciutadana d acord amb la Carta Municipal de Barcelona i la Llei de bases de règim local: 14

16 Marc jurídic «I de l altra, i d un especial relleu en el nostre context, les previsions que podríem considerar visionàries de la Carta Municipal de Barcelona, aprovada mitjançant la Llei 22/1998, de 30 de desembre, que no només defineix, en l article 39, les formes d informació administrativa en tant que són garantia de màxima participació ciutadana, incloent-hi la possibilitat de consulta de les bases de dades, fitxers i registres per via telefònica i telemàtica, sinó que, en l article 41, configura com un veritable deure de l Administració municipal la prestació del servei d accés a la informació municipal i ciutadana per sistemes telemàtics. L article 70 bis de la Llei de bases de règim local, introduït per la Llei 57/2003, de mesures per a la modernització del govern local, que estableix que les entitats locals estaran obligades a «impulsar la utilització interactiva de les tecnologies de la informació i la comunicació per a facilitar la participació i la comunicació amb els veïns, per a la presentació de documents i per a la realització de tràmits administratius, enquestes i, en el seu cas, consultes ciutadanes». Des d un punt de vista formal, aquesta norma s adopta sobre la base de la potestat d autoorganització prevista per a les entitats locals en els articles 4 de la Llei reguladora de les bases del règim local, i 8 del Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya, aprovat per Decret legislatiu 2/2003, de 28 d abril, amb els requeriments formals, atesa la seva funcionalitat, que recull l article 26 de la Carta Municipal de Barcelona.» L Ordenança garanteix la seguretat i protecció de dades personals d acord amb el que estableix la Llei 15/1999: «Finalment, i en l àmbit específic de les aplicacions de les TIC a les relacions jurídiques, l Ordenança es fonamenta en les lleis estatals que les regulen, en especial la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal i de la seva normativa de desenvolupament.» Els elements més importants de l Ordenança Drets dels ciutadans La peça més important de l Ordenança és el decàleg de drets dels ciutadans. Es reconeix el dret a exercir per mitjans electrònics qualsevol facultat que els reconeix 15

17 SAM 15 Gener 2007 La peça més important de l Ordenança és el decàleg de drets dels ciutadans l ordenament administratiu, tant per adreçar-se a l Administració com per exigir que l Administració se ls adreci; el dret a accedir a tota mena d informació administrativa, expedients i arxius; el dret a no haver de presentar documents que ja tingui l Ajuntament o qualsevol altra administració, o el dret a conèixer l estat del seu expedient; el dret a participar, i els drets, molt importants, de confidencialitat, protecció de dades i seguretat. També queda garantit el dret de les persones amb disminucions a poder utilitzar l administració electrònica (drets d accessibilitat) o el dret de les persones que no els sigui fàcil l accés a rebre suport i formació. I es garanteix l exercici d aquests drets amb independència de les eines tecnològiques emprades, en la línia de promoció de la utilització d estàndards i del programari de codi obert que manté l Ajuntament de Barcelona. Drets dels ciutadans en l Administració electrònica: I. Adreçar-se per mitjans electrònics. II. Exigir que l Administració se ls adreci per aquests mitjans. III. No presentar documents que ja té l Ajuntament o altres administracions. IV. Gaudir de continguts electrònics de qualitat. V. Accedir a la informació administrativa. VI. Participar en les decisions i en la millora de la gestió municipal. VII. Accedir i utilitzar l Administració electrònica tot i les disminucions. VIII. Disposar de formació i suport. IX. Accedir i utilitzar l Administració electrònica amb independència de les eines tecnològiques emprades. X. Confidencialitat i protecció de les dades. XI. Privadesa i seguretat de les comunicacions. Es preveu amb caràcter general la utilització de la signatura electrònica reconeguda o del DNI electrònic Sistemes d identificació En aquells casos en què sigui necessària la identificació i acreditació de la voluntat del ciutadà per fer un tràmit o una gestió, es preveu amb caràcter general la utilització de la signatura electrònica reconeguda o del DNI electrònic, però es preveu que puguin fer-se servir sistemes de signatura més fàcils d obtenir o més lleugers per a alguns procediments de menor transcendència jurídica, mentre aquestes tecnologies no estiguin més esteses entre la població. En el cas de la identificació de funcionaris i òrgans de l administració, la identificació serà a través de signatura electrònica reconeguda. L Ordenança estableix els requisits generals d identificació segons els tipus d informació i de tràmits, que s hauran de desenvolupar posteriorment en l aplicació de cada tràmit i procediment específics. Informació pública Tota la informació administrativa, la normativa i els edictes s hauran de publicar a través de mitjans electrònics. Es preveu la creació d un tauler electrònic d edictes que substituirà el tauler d edictes en paper. Difusió obligatòria de la informació administrativa: Ordenances, reglaments, bans, decrets normatius. Pressupostos i resultats de la gestió municipal. Acords i convenis amb altres administracions públiques. Plans urbanístics. Concessió de subvencions. Procediments de contractació administrativa. Oferta pública d ocupació. Anuncis d informació pública. Procediment administratiu electrònic S estableix amb caràcter general la validesa de qualsevol mena d acte, document administratiu o certificat realitzat a través de mitjans electrònics, com ara el sistema de compulsa i transmissió de dades, entre suports manuals i suports electrònics. I la possibilitat per al ciutadà o per a l Administració de canviar de canal, sense discriminacions. 16

18 Marc jurídic L Ordenança estableix el procés a través del qual s incorporaran els tràmits i procediments a la tramitació per via electrònica L objectiu del Govern municipal és que al final del mandat es pugui completar íntegrament per Internet el 80% de la tramitació municipal L Ordenança també regula el procediment general d iniciació, tramitació, acabament i notificació dels expedients. Es crea el registre telemàtic i el sistema d arxiu electrònic de documents. Finalment, l Ordenança estableix el procés a través del qual s incorporaran els tràmits i procediments a la tramitació per via electrònica (aspecte que també és innovador), mitjançant un projecte d incorporació i d un decret d alcaldia. Es crea el Catàleg de tràmits i procediments electrònics, que es publicarà i s anirà actualitzant en el web municipal. Tots els procediments de nova creació hauran de preveure la seva realització per mitjans electrònics. Actualment, ja es poden realitzar en el web municipal quasi vuitanta tràmits, però molts no es poden completar íntegrament i l usuari necessita imprimir el formulari i anar a una oficina a presentar la documentació. Alguns tràmits que es poden fer actualment: Còpia de plànols topogràfics, urbanístics i parcel laris (PIC). Domiciliació bancària de rebuts. Volants de residència i convivència. Consulta de documentació i objectes perduts. Consulta de l estat d expedients de llicències d obres o activitats. Pagament d impostos i multes amb targeta de crèdit. Autoliquidació de la plusvàlua per transmissió d immobles. Assabentats d obres. Consultes, incidències, reclamacions i suggeriments. L objectiu del Govern municipal és que al final del mandat es pugui completar íntegrament per Internet el 80% de la tramitació municipal i, en tot cas, tots els tràmits principals de major utilització. 17

19 SAM 15 Gener 2007 Alguns tràmits que es podran finalitzar per Internet en aquest mandat: Certificat de pagament de tributs municipals. Certificat negatiu del deute. Baixes i modificacions en el cens d animals de companyia. Sol licitud del certificat d empadronament signat pel secretari. Presentació d al legacions o recursos contra multes de trànsit. Autoliquidació d impost de vehicles. Croquis d instal lacions de semàfors o de senyals de trànsit. Comunicats d obres menors i activitats. Tràmits que es podran fer en un futur: Sol licitar llicències d obres. Sol licitar llicències d activitats. Sol licitar subvencions i ajudes. Presentar-se als procediments de contractació administrativa. Presentar-se als procediments de selecció de personal. Presentar al legacions en els processos d informació pública. Formular propostes o suggeriments en processos de participació. Presentar factures les empreses proveïdores. Presentar recursos. Implantació Inicialment, la mateixa Ordenança inclou en els seus annexos una llista de tràmits i procediments que s incorporen immediatament al Catàleg de tràmits i procediments electrònics, els quals ja es poden realitzar actualment a través del web o a través d extranets, que, per tant, es normalitzen amb totes les garanties. Actualment estan disponibles en el web municipal, en diferent grau de tramitació, uns vuitanta tràmits, i se n poden finalitzar íntegrament disset, que són els que afecten més ciutadans i que equivalen al 25% del volum de tramitació municipal. 18

20 Marc jurídic La nova Ordenança, alhora que potencia els mitjans electrònics de tramitació, estalvia paper (fusta), energia, contaminació atmosfèrica i acústica i temps dels desplaçaments La relació amb el medi ambient Finalment, la nova Ordenança té implicacions en el camp ambiental perquè promou i potencia tot tipus de tràmits electrònics, en contraposició a tràmits en paper. Un estudi que es va realitzar fa uns anys respecte a l estalvi de paper que representava la contractació electrònica donava unes xifres d estalvi de 130 arbres o 8,5 tones de fusta per any, i tan sols en els expedients de contractació de l Ajuntament de Barcelona. De manera similar, l estalvi en desplaçaments dels ciutadans i dels funcionaris presentant i «movent» els diversos documents d un expedient donaria unes xifres importants, que caldria transformar en estalvi energètic (petroli, kw, etc.), estalvi en contaminació (CO, CO 2 ) i soroll. Així doncs, la nova Ordenança, alhora que potencia els mitjans electrònics de tramitació, estalvia paper (fusta), energia, contaminació atmosfèrica i acústica i temps dels desplaçaments. L Ordenança incorpora en els annexos tràmits i gestions municipals disponibles a través del portal de l Ajuntament de Barcelona ( Alguns d aquests tràmits fan referència al camp ambiental, com, per exemple, cens d animals de companyia, actuacions en coloms i cotorres, recollida de mobles, excés de soroll, inspecció d instal lacions combustibles i residus urbans per a grans productors. 19