tema 2 La violència de gènere

Transcripción

1 laviolènciadegènerelaviolènciadegènerelaviolèn tema 2 La violència de gènere La violència contra les dones El maltractament de les dones La dignitat La prevenció de la violència de gènere p r o b l e m a è t i c m e m ò r i a h i s t ò r i c a v a l o r a f e g i t e d u c a c i ó d e l a s a l u t i d e l e s e m o c i o n s

2 problema ètic a v i o l n è c i La violència contra les dones La violència de gènere s exerceix només sobre les dones pel sol fet de serho, sense diferències d edat, des de la infantesa fins a la vellesa. Es tracta d un problema greu que provoca que, dia a dia, les vides de moltes dones d arreu del món estiguin en un perill constant. Una de cada tres dones del planeta, és a dir, gairebé mil milions de dones, han estat víctimes d agressions, de relacions sexuals no desitjades o d abusos en diferents moments de les seves vides. Com a norma general, la persona que n abusa és un membre de la seva mateixa família o bé una persona coneguda. Com a exemple, podem apuntar algunes dades. A Bolívia, el 17% de totes les dones de menys de 20 anys havia patit algun tipus de violència física durant els 12 mesos anteriors. A més a més, el 47% de les dones declara haver tingut una primera relació sexual forçada, mentre que una de cada cinc dones serà víctima de violació o d un intent de violació en algun moment de la seva vida, segons l OMS. La violació també està associada als embarassos no desitjats i a les malalties de transmissió sexual, com la SIDA. Tanmateix, aquestes violacions amb prou feines es denuncien, per culpa dels estigmes que provoquen (exposició pública, culpabilització de la víctima, rebuig de la família o l entorn, entre d altres). Per exemple, a Xile només el 3% de totes les dones violades ho denuncia a la policia. Hi ha altres pràctiques de violència contra les dones que passen gairebé desapercebudes perquè es consideren «normals» o «tradicionals», com ara les mutilacions genitals que es practiquen en diversos països de l Àfrica o el fet de forçar les adolescents a casar-se abans de fer 18 anys. La violència contra les dones està vinculada al desequilibri en les relacions de poder entre sexes en els àmbits social, econòmic, religiós i polític, malgrat tots els esforços de les legislacions per potenciar la igualtat. Aquesta violència constitueix un autèntic atemptat contra el dret a la vida, a la seguretat, a la llibertat, a la dignitat i a la integritat física i psíquica de la persona que la pateix. I, per tant, tot plegat suposa un gran obstacle per al desenvolupament d una societat democràtica. Tanmateix, tot i que les víctimes de la violència són principalment les dones, els nens i la gent gran, per la seva vulnerabilitat, també pateixen agressions. A més a més, els homes maltractats constitueixen un 5% de la població total víctima de la violència domèstica. 30

3 Problema ètic Es fa molt difícil classificar una violència tan abundant i variada, tot i que els especialistes coincideixen a apuntar que hi ha cinc formes bàsiques de maltractament: Psicològic: totes les conductes que generen en la dona pèrdua d autoestima i patiment, com ara amenaces, humiliacions, exigències d obediència, intent de convèncer la víctima que és la culpable de qualsevol problema, etc. En aquesta categoria hi entren també els insults, el control de les sortides de casa, les humiliacions en públic, la desqualificació contínua de la dona, la retenció dels diners, la destrucció de béns de la dona, el maltractament físic de les mascotes, l aïllament, etc. ísic: és el tipus de maltractament més evident i comprèn tots els actes no accidentals que provoquin o puguin provocar danys en el cos de la dona, com ara bufetades, cops, pallisses, talls, ferides, fractures, cremades o, fins i tot, l assassinat. Sexual: és el tipus de maltractament que imposa a la dona l obligació de mantenir relacions sexuals contra la seva voluntat, tant si són completes com incompletes. Social: en aquest cas, el maltractador va allunyant cada vegada més la dona de la seva família i els seus amics, com ara obligant-la a viure lluny, prohibint-li les visites o fins i tot impedint-li el contacte. Econòmic: es produeix quan la víctima no té accés als diners per culpa del control que hi exerceix l agressor, encara que la dona sigui independent econòmicament. 31

4 Tema 2 La violència de gènere activitats 1 Llegeix el testimoni següent i respon a les preguntes. Em dic Dolors i tinc 35 anys. Quan començàvem a sortir junts, ell era molt gelós: no em deixava posar-me segons quina roba i s enfadava si volia sortir amb les amigues. Però com que jo n estava enamorada, pensava que tot això ho feia perquè m estimava molt. Un cop casats, al principi tot eren esbroncades i amenaces; ell perdia els estreps i jo acabava pensant que en el fons tenia raó, que era jo la que no feia les coses ben fetes. La primera vegada que em va pegar va ser un dia que va arribar molt cansat de la feina i no hi havia cervesa a la nevera. Llavors també vaig pensar que era culpa meva. A partir d aquell moment, tot va empitjorar: em maltractava, m humiliava dient-me que era una inútil, destrossava la casa, amenaçava la meva família i fins i tot vaig perdre el fill que esperava quan un dia em va llençar escales avall. Dos anys després de sortir d aquell infern, encara en pago les conseqüències. He hagut de canviar de residència i tinc malsons i molta por. Malgrat tot això, amb l ajuda de les persones que m envolten i que m estimen de debò, ara mateix torno a tenir ganes de viure i de tenir altres experiències realment positives. Quin tipus de violència pateix la Dolors? Per què no deixava el seu maltractador? Què destacaries del seu testimoni? 2 Classifica aquests comportaments segons si responen a un maltractament de tipus físic, psicològic, econòmic, sexual o social. maltractament físic maltractament psicològic maltractament econòmic maltractament sexual maltractament SOCIAL Una dona és víctima de la violència quan: 1. És víctima d insults i menyspreus en solitari o davant els seus fills. 2. Se li prohibeix l accés als diners o només en rep els justos per a les despeses de la casa. 3. Se li impedeix treballar o estudiar. 4. No se li permet sortir si no justifica on va. 5. Se l aparta de la seva família o dels seus amics. 6. És víctima d empentes, ferides, cops, agressions o cremades. 7. Se li exigeix que estigui del mateix humor que ell i que oblidi els seus sentiments propis. 8. No se l escolta ni se n té en compte l opinió. 9. Es veu obligada a mantenir relacions sexuals en contra de la seva voluntat. 10. Se l acusa de ser la culpable de tot el que passa. 11. Se la tracta com una nena petita o com una persona invàlida. 12. Se li exigeix que endevini tot el que ell pensa, vol o necessita. 3 Busca en un diari d informació general exemples de maltractaments contra les dones. Redacta un comentari sobre el tipus de maltractament que reflecteix i les seves característiques. 32

5 memòria històrica t m a l t r a c t e a m n El maltractament de les dones istòricament, la violència s ha tolerat i estimulat com una manera de H resoldre les tensions i els conflictes. Totes les dones han viscut i continuen vivint formes de violència, de major o menor intensitat. La violència contra les dones representa una expressió de la relació de desigualtat entre homes i dones. Es tracta d una violència basada en l afirmació de la superioritat d un sexe per damunt d un altre, dels homes sobre les dones, i afecta tota l organització de la nostra societat. Per tant, aquests actes violents cal analitzar-los dins el context social en què vivim. A partir de l organització patriarcal de la societat, els dos sexes han ocupat sempre papers socials diferents. Així, els homes han dominat totes les esferes públiques de la vida, mentre que les dones han quedat reduïdes a l espai domèstic de la família. Aquest repartiment de papers ha provocat que les dones acabessin considerades com una propietat de l home, al mateix nivell que els fills i les filles. ins fa pocs anys, la violència física o psíquica exercida dins l àmbit familiar o de la parella no es considerava un delicte. Simplement, eren «temes privats» de les parelles o bé «cosa de dos». ins a la reforma legal impulsada per la Constitució espanyola de 1978, el marit es considerava el «propietari» de la seva muller, a la qual podia imposar comportaments i actituds restrictives. A més a més, podia castigar impunement les suposades «transgressions» de les normes personals, familiars i socials que li imposava. El maltractament psicològic, com també el físic, eren habituals i quedaven reforçats per les idees socials amb relació al paper de submissió de la dona envers l home, un paper que l obligava a «aguantar molt» per no acabar amb el matrimoni, o bé per no ferir els fills. Aquesta situació, al seu torn, es mantenia perquè l home era el responsable de l economia familiar i també el propietari de tots els béns de la parella; així, la dona no podia ni tan sols comprar articles com una rentadora sense una autorització signada pel marit, ni molt menys sol licitar una hipoteca o vendre béns. Tot i que en teoria aquesta situació es va reparar amb la igualtat de sexes que reflecteix la Constitució, a la pràctica, en la vida quotidiana, la realitat és que els comportaments i les mentalitats de molts homes amb prou feines han canviat. 33

6 Tema 2 La violència de gènere activitats 4 Tot seguit trobaràs una relació de mites (idees falses) socialment molt estesos sobre la violència contra les dones i els arguments que els poden rebatre. Mites A. El maltractament de les dones és un fet poc freqüent i aïllat. B. A les dones els agrada l abús, ja que si no fos així se n anirien. C. El maltractament de les dones es produeix sobretot en famílies amb ingressos baixos i d altres ètnies. D. No hi ha cap manera de trencar amb les relacions abusives. E. El maltractament físic és més greu que el maltractament psicològic.. Hi ha homes addictes a drogues com l alcohol, desocupats, amb estrès laboral, que són violents com a conseqüència de la seva situació personal. G. La violència a casa és un tema familiar que no ha de sortir a fora. H. Quan una dona diu que no, en el fons vol dir que sí. I. Si es tenen fills, val més aguantar. J. Els homes són de naturalesa violenta. K. L home maltracta perquè és un malalt o un boig. L. Els homes maltracten perquè perden el control. M. Els homes maltracten perquè també han patit maltractaments durant la infantesa. 34

7 Memòria històrica activitats Arguments per rebatre els mites 1. Cada quinze segons hi ha una dona maltractada. El maltractament és la principal causa de lesions provocades a les dones, més que no pas les violacions al carrer, els assalts o els accidents de trànsit. 2. Els serveis socials només disposen de dades de les famílies amb menys ingressos, perquè les classes mitjanes i altes recorren més sovint a serveis privats. 3. Les dones demanen ajuda quan descobreixen les seves pròpies forces i fan servir els recursos comunitaris que els ofereixen un ambient segur. 4. La majoria no són diferents dels homes que no exerceixen la violència contra les seves dones. L única diferència rau en el fet que, quan arriben a casa, les peguen. Un boig exerciria la violència contra la seva dona de manera indiscriminada, i no pas selectiva. 5. Les dones maltractades es troben en una situació de debilitat psicològica i tenen una autoestima baixa o gairebé inexistent. En molts casos, no saben on anar ni els sembla que tinguin alternatives. A més a més, la violència és cíclica i els maltractadors combinen períodes de «lluna de mel» amb d altres de gran tensió. Moltes dones que s enfronten a les amenaces i intenten desmarcar-se n són víctimes d un augment de la violència. 6. No tots els homes exerceixen la violència. L home només es comporta de manera violenta si el context li ho permet. 7. Si la dona és objecte d agressió, els nens i les nenes presenciaran la humiliació de les seves mares i se n convertiran en testimonis i, en molts casos, també en víctimes directes, cosa que els pot provocar trastorns de conducta, de salut i d aprenentatge. 8. Alguns homes creuen que les dones no són capaces de manifestar els seus desitjos sexuals i per això es pensen que les han d obligar i forçar. Quan una dona diu que no és que no ho vol i, per tant, equival a una violació. 9. No tots els desocupats, alcohòlics o estressats són violents. A més a més, els violents només ho són en l àmbit familiar, ja que mai no peguen el seu superior ni el treballador de l oficina d ocupació, si no tenen feina. 10. La coacció psicològica bloqueja l activitat habitual d una dona d una manera tan contundent com l agressió física. 11. Cap acció que atempti contra la persona físicament, psicològicament o sexualment no es pot considerar com a privada, sinó simplement com una falta o un delicte. 12. Els maltractadors només expressen la violència en posicions en què tenen poder i en què tenen la seguretat que no els passarà res. 13. No es pot garantir, ja que hi ha estudis d homes no violents amb antecedents de violència familiar. Precisament, la majoria d homes que lluiten contra els maltractaments en van ser víctimes en un altre moment. a) Relaciona cada mite amb l argument que el rebat. b) Escull un mite i troba altres arguments per refutar-lo. c) Reflexiona i respon: Quin mite sobre la violència contra les dones heu sentit més vegades? Quin mite compartíeu abans de llegir aquest apartat? Quin mite us sembla més perillós? Coneixeu algun altre mite que no reculli aquest apartat? 35

8 valor afegit d i g n i t a t La dignitat L ésser humà té una dimensió bàsica, que és la que representa la seva dignitat, i que alhora és l origen de tots els drets fonamentals. Els diferents corrents de pensament han coincidit per unanimitat a l hora d afirmar que les persones, sense excepció, tenen dret a tenir una vida digna d un ésser humà. Tenir dignitat, o ser digne, expressa en aquest cas una qualitat de la persona que s associa a merèixer alguna cosa de valor. A més a més, al concepte de persona cal afegir-hi dues nocions: la responsabilitat i l autonomia o llibertat. Les persones comptem amb uns valors que ens diferencien de la resta d éssers vius i, a més a més, ens ofereixen una dignitat pròpia. Per tant, considerem i denunciem com a injustes les accions en què s ataca una persona o se n abusa, o en què s atempta de manera evident contra els drets humans, com ara violacions, tortures, etc. Els elements que fonamenten la dignitat de la persona, i que es basen en el coneixement que cadascú té d ell mateix, són: valoració d un mateix (esforçar-se i lluitar per ser algú d una manera neta i honesta, tot superant els obstacles); compromís d autorrealització, creativitat (cultivar la imaginació) i necessitat de llibertat. Quan la persona descobreix la seva pròpia dignitat, es fa possible el canvi, tan necessari per al seu desenvolupament. Així, el pas de la infantesa a l edat adulta consisteix en creuar la barrera de la por. La dimensió ètica de la dignitat fa que homes i dones no puguem ser mai instrumentalitzats, com un simple mitjà al servei d altres objectius. Hem de ser sempre el principi orientador de tota organització social i política. Som l origen i el final de l Estat, i així és com es formula a les noves constitucions. La dimensió ètica de l ésser humà es fa especialment palesa quan apliquem drets com ara la integritat física i moral, la llibertat de consciència i de religió, la no discriminació, el dret a l honor, a la intimitat personal, etc. La dignitat humana és un concepte molt present a les doctrines religioses monoteistes. Així, per exemple, la doctrina cristiana ho va fonamentar amb solidesa quan va proclamar que la humanitat es va crear a partir de la imatge de Déu, com a fills d un mateix Pare i, per tant, germans amb els mateixos drets. També és el concepte fonamental sobre el qual se sustenta la teoria ètica moderna dels drets humans. 36

9 alor afegit activitats 5 De la llista següent, seleccioneu els valors que tinguin relació amb la dignitat humana. respecte llibertat autonomia salut educació integritat personal igualtat no discriminació dret a la intimitat personal consumisme diners honestedat sinceritat amistat pau individualisme pragmatisme plaer egoisme justícia solidaritat felicitat coneixement tolerància responsabilitat 6 Critiqueu la frase següent de Maquiavel des de la perspectiva de la dignitat: «El fi justifica els mitjans.» 7 Per què hi ha programes del cor que atempten contra la dignitat humana? Segons la vostra opinió, quin dret vulneren? 8 Planteja t les preguntes següents: Et sembla que és compatible la dignitat amb el dolor? ins a quin punt? Té un límit el dolor? La reivindicació del dret a una mort digna hi pot tenir alguna cosa a veure? 37

10 Tema 2 La violència de gènere activitats 9 Pensem en el món dels animals. a) al la pena plantejar-se preguntes com les següents: Tenen drets, els animals? Comparteixen tots els drets humans? Quins? Tenen dret a la vida? Tenen dret a la intimitat? Tenen dret a no ser torturats? Tenen dret a la salut? Tenen dret a l educació? b) Anoteu casos que conegueu sobre com es vulneren els drets dels animals. 10 Escull les accions que et semblin més dignes. Aguantar les humiliacions i les agressions del marit per l amor envers els fills. Enfrontar-se als maltractaments amb valentia. Buscar ajuda sempre que calgui. Ajornar la resolució dels problemes. Lluitar per tot el que considerem just. Dependre d una altra persona, afectivament, econòmicament o psicològicament. Mostrar ganes de fer una feina ben feta. Tenir unes conviccions ètiques sòlides. Utilitzar les persones per aconseguir els nostres objectius, com ara progressar a la feina. 38

11 educació d el as a l u t id el e se m o c i o n s ó p r e v e n c i La prevenció de la violència de gènere l cicle de la violència de gènere té quatre fases (fixa-t hi i no et deixis enga- E nyar): ase d acumulació de tensió L home maltractador comença a mostrar-se tens i irritable, i qualsevol comportament de la dona li suscita reaccions negatives. La dona, sorpresa, intenta parlarhi, però aquesta actitud només serveix per fer enfadar encara més l home. Si la dona se n queixa, ell ho nega tot i carrega la culpabilitat en la dona. Aquesta desigualtat que l home ha anat construint durant la relació s utilitza per fer callar la dona, que acaba per dubtar de la seva pròpia experiència i per considerarse culpable del que passa. ase d explosió violenta Tal com indica el terme, l home acaba explotant, perd el control i castiga la seva parella amb duresa, verbal o física, a través d insults, cops, trencadisses, amenaces d assassinat dels fills o d ella mateixa, interrompent-li el son, amb violacions, etc. La dona, que només mirava de salvar la relació, es troba ara impotent i dèbil, i la balança desigual que s ha anat creant amb els anys ara la paralitza. ase de «lluna de mel» L agressor se sent mol penedit pel seu comportament, demana perdó i promet que canviarà. Durant aquesta fase, es converteix en l home més encisador que hi ha: elimina algunes de les restriccions, es relaxa una mica i permet a la dona que faci algunes sortides. Si abans bevia, deixa la beguda i de vegades fins i tot accepta inscriure s en alguna teràpia. Quan veu aquests canvis, la dona pensa que si el seu home ha pogut deixar la beguda, també pot deixar de pegar-la i arriba a pensar que no tornarà a passar, ja que relaciona, erròniament (i molt sovint), el maltractament amb el consum d alcohol, sense pensar que quan l home beu no castiga tothom amb maltractaments, sinó només a ella. ase d escalada de la violència Una vegada ha aconseguit el perdó de la víctima, l agressor es torna a sentir segur en la relació, perquè ja l ha recuperada i no s ha de preocupar més de complaure-la. Així, tornen a començar la irritabilitat i els abusos, quan la dona vol exercir el poder que acaba de guanyar, la castiga amb duresa. Al començament de la relació, la dona no es reconeix com a víctima, tot i que admet el patiment. Els petits actes de dominació són tan quotidians que semblen normals: comencen amb una simple falta de respecte, amb una burla, amb una mentida o una manipulació. Si la dona o el grup social no reaccionen, aquests actes es 39

12 Tema 2 La violència de gènere van transformant progressivament en conductes realment perverses. Quan una dona aconsegueix deixar de ser víctima de la violència pot començar a arraconar les pors i el perill, augmentar l autoestima, recuperar la salut i l equilibri, acabar amb els abusos i les humiliacions, disposar de temps, diners, desitjos i aspiracions amb relació al propi cos i a la llar, recuperar la confiança en ella mateixa, tornar a tenir família, amics o veïns, ser autònoma i independent En resum, les dones poden tornar a sentir-se persones. Segons les dades oficials de l Institut de la Dona, a Espanya hi ha més de 2 milions de dones que pateixen la violència domèstica. Tot seguit esmentem les recomanacions més adients per a les víctimes: Si pateixes maltractaments físics: Cal recórrer al centre de salut o a l hospital per rebre atenció mèdica per les lesions i sol licitar una còpia de l informe mèdic per lliurar-la en el moment de presentar la denúncia. S ha d interposar la denúncia a la policia local o als Mossos d Esquadra o bé al jutjat de guàrdia i, si cal, es pot sol licitar rebre atenció en una casa d acollida d urgències per a dones maltractades. Si la víctima pateix per la seva seguretat o la dels seus fills, pot marxar de casa sense que això es pugui considerar com a abandonament de la llar familiar, sempre que presenti una demanda de separació o de mesures provisionals en un termini màxim de 30 dies al jutjat de primera instància o de família que li pertoqui segons el domicili conjugal. Si pateixes maltractaments psicològics: En cas de patir alguna de les diferents formes de maltractament psicològic, recomanem que la dona afectada recorri a qualsevol servei d atenció a la dona (regidoria de la dona) o als serveis socials municipals. Si pateixes agressions sexuals: Cal anar a un centre mèdic o un hospital i sol licitar una còpia de l informe de lesions, en què hi han de figurar les lesions patides, les anàlisis fetes, els tractaments, l estat emocional i altres dades. A més a més, en aquests centres es poden administrar medicaments per prevenir embarassos o malalties de transmissió sexual. La víctima no s ha de rentar ni canviar de roba fins després del reconeixement mèdic i de la presentació de la denúncia. La denúncia es pot presentar a la policia local, la comissaria de policia, els Mossos d Esquadra o el jutjat de guàrdia. També es pot anar a qualsevol servei d atenció a la dona (regidoria de la dona) si el que es busca es més informació sobre assistència per a dones violades. 40

13 Educació de la salut i de les emocions activitats 11 No podem parlar d un perfil de maltractador ben definit, ja que poden ser homes molt diferents quant a nivell social i econòmic, estudis, creences religioses, adscripció política, educació, entorn, etc. L home maltractador no està boig ni malalt (llevat d algunes excepcions), sinó que és un home «normal» amb algunes peculiaritats. Tot seguit et plantegem que reflexionis sobre el comportament dels maltractadors. a) Selecciona els trets que poden definir millor la personalitat i el pensament d un possible maltractador: 1. Són experts en la manipulació emocional. 2. Són dialogants. 3. Tenen un dèficit de capacitat empàtica (posar-se al lloc de l altra persona) i ignoren el patiment de la víctima i els efectes que se n deriven. 4. Necessiten reafirmar-se i no toleren perdre. 5. Són obsessius i necessiten notar que tenen el control i, per això, no toleren les negatives de la dona. 6. Es mostren flexibles mentalment. 7. Es caracteritzen per la rigidesa quant a les concepcions sobre la dona i el seu paper. olen exercir l autoritat i consideren que tenen la raó de part seva. 8. Respecten l autonomia de la dona. 9. Provoquen la dependència de la dona. 10. Els manca expressivitat emocional. 11. S aïllen emocionalment i no expressen més emocions més enllà de la còlera. 12. Tenen una autoestima alta. 13. Tenen una autoestima baixa. 14. Són estables emocionalment. 15. Són inestables emocionalment. 16. Són molt controladors. 17. Són poc controladors. 18. Són extremament gelosos. 41

14 Tema 2 La violència de gènere activitats b) També s ha observat que hi ha uns factors de risc que es repeteixen en la personalitat de les víctimes. Mira d identificar-los. 1. Baixa autoestima (no s estimen gaire o gens). 2. Caràcter dependent. 3. Baixa autonomia. 4. Autoestima. 5. Treballar fora de casa. 6. Tenir més de tres fills. 7. alors socials molt tradicionals, amb estereotips sobre els conceptes de dona i d home. 8. Dèficits afectius. olen que se les estimi a qualsevol preu. 9. iure en ciutats. 10. Culpabilitat. 11. Treballar com a dependenta. 12. No tenir estudis. 13. No ser capaç de prendre decisions. 14. Trastorns alimentaris. 12 Llegeix el decàleg següent per a les dones maltractades. DECÀLEG 1. No estàs sola, perquè el que et passa ja ha passat abans a d altres dones, i sabem com et sents. 2. Si tens dubtes sobre si ets víctima de maltractaments, el més probable és que ho siguis. 3. Aquesta situació no és culpa teva. 4. Ell no canviarà per molt que l estimis i per moltes promeses que et faci. 5. Tancar els ulls no farà que el problema desaparegui. 6. No has d aguantar una situació de violència per l opinió de la teva família, pel «què diran» o pel futur dels teus fills (que també pateixen amb la teva situació). 7. Sempre hi ha maneres per deixar-ho enrere, encara que de moment no hi vegis sortida. 8. Ets més forta i més vàlida que no penses. 9. Si t estimes a tu mateixa, és més probable que t estimin i et respectin. 10. Les associacions de dones hi són per ajudar-te. a) Ordena la llista segons la importància que considereu que tenen els diferents apartats. b) Tot seguit, en grup reduït, feu una altra vegada el mateix exercici tot mirant d arribar a una classificació comuna. 42

15 Autoavaluació 01 Una de cada tres dones ha estat maltractada. 02 Hi ha quatre tipus de violència contra les dones: psicològica, física, sexual, social i econòmica. 03 No escoltar ni tenir en compte l opinió no es pot considerar violència. 04 Una de les causes de la violència contra les dones és el sistema patriarcal. 05 Els temes de la desigualtat entre homes i dones i la violència de gènere no estan relacionats. 06 ins a la reforma plantejada per la Constitució de 1978, el marit era considerat com el pro pietari de la seva muller. 07 Que el maltractament físic sigui més greu que el maltractament psicològic és un mite. 08 Els homes són de naturalesa violenta. 09 Els homes maltractadors ho fan com a conseqüència dels maltractaments patits en la infantesa. 10 Tenir dignitat suposa valorar-se com a persona. 11 A la fase de la «lluna de mel», els maltractaments s agreugen. 12 La dona normalment se sent culpable de la situació de maltractament, malgrat ser-ne la víctima. 13 Si es pateixen agressions sexuals, després de rentar-se cal anar a un hospital i interposar una denúncia. 14 És possible acabar amb els maltractaments. 15 L autoestima no es pot recuperar. 16 Un agressor és un expert en la manipulació emocional. 17 La víctima acostuma a tenir valors tradicionals. 18 L agressor s identifica amb la víctima. 19 Un insult és un maltractament psicològic. 20 Hi ha pràctiques de violència contra les dones que passen desapercebudes perquè es consideren tradicionals. 43

16 Tema 2 La violència de gènere Continuem treballant [l hora del conte] La tristesa i la fúria [Jorge BUCAY, Cuentos para pensar] En un regne encantat al qual els homes mai no poden arribar, o potser pel qual els homes transiten eternament sense adonar-se n En un regne màgic, en què les coses no tangibles esdevenen concretes Hi havia una vegada un estany meravellós. Era una llacuna d aigua cristal lina i pura on nedaven peixos de tots els colors possibles i on totes les tonalitats de verd s hi reflectien de manera permanent ins a aquest estany màgic i transparent es van atansar, per banyar-s hi i fer-s hi companyia, la tristesa i la fúria. Totes dues es van treure la roba i, despullades, van ficar-se a l aigua. La fúria, atabalada (com gairebé sempre), neguitosa (sense saber per què) es va banyar de pressa i, encara més de pressa, va sortir de l aigua. Tanmateix, com que la fúria és cega, o si més no té problemes per diferenciar clarament la realitat, despullada i atabalada, en sortir de l aigua es va posar la primera roba que va trobar. I, justament, no era la seva roba, sinó la de la tristesa. I així, vestida de tristesa, la fúria va marxar. Molt calmada i serena, disposada com sempre a quedar-se al mateix lloc, la tristesa va acabar de banyar-se i, sense cap pressa (o, més ben dit, sense ser conscient del pas del temps), amb mandra i a poc a poc, va sortir de l estany. A la riba va descobrir que la seva roba ja no hi era. Com tots sabem, si alguna cosa no li agrada a la tristesa és quedar-se despullada, i per això es va vestir amb l única roba que hi havia a la vora de l estany, la roba de la fúria. Diuen que des de llavors, moltes vegades quan ens trobem amb la fúria, cega, cruel, terrible i enfadada, si ens parem un moment per mirar-la bé, descobrim que aquesta fúria que veiem només és una disfressa, i que darrere la disfressa de la fúria en realitat s hi amaga la tristesa. [a] Què simbolitza la fúria? [b] Què simbolitza la tristesa? [c] Per què s intercanvien la roba? 44

17 Continuem treballant T imagines la vida sense ell? [Isabel CLARA-SIMÓ, Cercle de Lectors, Barcelona, 2000] «T imagines la vida sense ell?» escriu la Mercè en el seu diari mentre pateix la submissió i la humiliació constants a què la sotmet el seu marit, un home que, sense transgredir la llei, converteix el dia a dia de la seva dona en un autèntic infern. Trenta anys després, en Mateu, el fill d aquest matrimoni, troba el diari que va escriure la seva mare i descobreix, horroritzat, una versió sobre els seus ascendents que desconeixia i, sobretot, la solució que va decidir adoptar la seva mare per posar fi als seus patiments. [lectura] [a] Quin tipus de violència pateix la protagonista? [b] Relaciona la trama de la novel la amb les fases de la violència de gènere. [c] Per què no deixa el seu home? [webs] teoria ètica: l humanisme [a] Troba la definició, les característiques i l època en què es va desenvolupar el terme «humanisme». [b] En equip, elaboreu un gran quadre sinòptic que reculli els aspectes fonamentals de la biografia, les obres i el pensament dels humanistes renaixentistes rancesco Petrarca, Lorenzo alla, Marsilio icino i Giovanni Pico della Mirandola. Escriviu unes reflexions breus sobre les seves similituds i diferències. 45

18 Tema 2 La violència de gènere Te doy mis ojos Una nit d hivern, una dona, la Pilar, se n va corrent de casa i se n enduu només quatre coses i el seu fill, en Juan. L Antonio no triga massa a sortir a buscar-la. Segons diu, la Pilar és el seu sol i, a més a més, «li ha donat els seus ulls» En aquesta pel lícula, els personatges aniran reescrivint una mena de llibre de família en què hi consta qui és qui i què s espera que faci cadascú, però on tots els conceptes estan equivocats, ja que on hi posa «llar» cal entendre-hi «infern» i on hi diu «amor» en realitat hi ha «dolor», mentre que les promeses de protecció en realitat es converteixen en terror. [pel lícula] [a] Trets de personalitat de l agressor. [b] Trets de personalitat de la víctima. [c] Es compleixen les fases de la violència de gènere que comenta el capítol? [d] Què t ha agradat més de la pel lícula? > > Direcció: Icíar Bollaín. País: Espanya. Any: Durada: 106 min. Interpretació: Laia Marull, Luis Tosar, Candela Peña, Rosa María Sardà, Kity Manver, Sergi Calleja, Dave Mooney, Nicolás ernández Luna, Elisabet Gelabert, Chus Gutiérrez, Elena Irureta. [cançó] [a] Què és un príncep blau? [b] Per què diu la cançó que no es troba? [c] És una cançó realista, pessimista o optimista? Per què? Mai trobaràs [SOPA DE CABRA, Dies de carretera] No estàs farta d esperar./ Sempre aguantant aquesta farola,/ amb pluja-neu, amb vent i fred,/ sempre en la mateixa postura./ Jo ja en tinc prou d aquest color,/ busca t un geni que et comprengui./ Podríem dir que en aquest moment,/ no em funciona la conjuntura./ Has tirat el temps per la finestra/ i ara, princesa, on aniràs?/ Mira t als ulls, posa els peus a terra,/ pren el que tinguis al teu costat./ Perquè mai trobaràs el teu príncep blau.// es un creuer o un viatge llarg./ Medita un temps a la muntanya,/ que el aire pur sempre va bé,/ i clarifica les idees./ Jo ja no entenc el teu patiment./ Ja sé que ningú t estima./ Però que hi farem si aquest govern/ no havia prevista la teva crisi.// Mai trobaràs el teu príncep blau./ Mai trobaràs el teu príncep blau 46