Revista Fapel Núm. 8 (Març de 2009): LEC: Per què insistir en la confrontació?

Transcripción

1 Revista oficial de la Federació d Associacions de Mares i Pares d Escoles Lliures de Catalunya Nº 08 LEC: Per què insistir en la confrontació?

2

3 Editorial 3 Serà la LEC capaç de portar l educació i la llibertat a bon port? Antoni Arasanz President de fapel Sumari Editorial 3 L'educació es notícia Primera sentència a Catalunya que reconeix el dret a escolir escola 4 Reportatge Enquesta cofapa sobre EpC 5 Les nostres escoles Túrbula 8 Magnòlia 10 Santo Angel 12 Escola i Societat Pares i professors 14 La Opinió dels Pares Cartes de pares 16 L'entrevista Pilar Rahola 18 Activitat fapel Jornada d'educació Fundsocial 21 Recomanacions Webs 23 Llibres Ja està! El projecte de la LEC ha entrat al Parlament després d haver estar aprovat pel govern. Ara toca esperar fins que s acabi tot el procés. Al mateix temps, ens ha arribat la resposta a les al legacions, concretament dues: la resposta a les al legacions multitudinàries (en concret ) i la resposta a les pròpies de la fapel (les podeu trobar al web de la federació: www. fapel.net). Aquesta resposta ha provocat un gran enrenou per part dels mitjans de comunicació. Per a nosaltres això no és lògic ni té gaire sentit, però ells sabran el que es fan... El que de veritat ens preocupa és la resposta clau i que, ara per ara, representa una gran incògnita: serà la LEC capaç de portar l educació i la llibertat a bon port? Primer dir que ens resulta difícil entendre que el projecte de llei tingui tanta extensió com la que es proposa, quan realment les innovacions que hi ha respecte a la LOE es podrien reduir a unes pàgines. L extensió donada al projecte el fa reiteratiu, complicat de llegir i el mostra farcit de declaracions basades en grans principis abstractes carregats, suposem, de bones intencions. Malgrat això, esmentar que una llei que deixa fora del sistema un determinat sector educatiu per motius ideològics, sense tenir cap mena de referents metodològics, és una llei que discrimina. La LEC compta amb principis educatius que discriminen totalment les famílies que han triat l opció de l educació diferenciada. Com era d esperar, els tres vessants ideològics del govern de torn hi son presents en alguns aspectes de l organització del sistema. Mentrestant, altres, que suposarien un trencament d inèrcies i ens podrien conduir vers la millora de la qualitat, no apareixen. La zonificació, tal com es planteja a la LEC, la considerem un atac a la llibertat de les famílies, ja que evita el dret a escollir escola, la gratuïtat continua essent l assignatura pendent dels governs de Catalunya i l autonomia dels centres queda malmesa per l afany excessivament normatiu i de control sense cap mena de sentit. Es diu que les lleis no canvien les coses, però això resulta tan fals com pensar que elles soles són suficients. Malgrat tot, ens cal confiar que la llei d educació de Catalunya serà una eina per avançar en un camí de llarg recorregut, però que ens ha de conduir a una millora substancial del nostre sistema educatiu. Això serà així si deixem de banda interessos partidistes i corporatius i pensem en els destinataris, els únics que han de justificar les mesures legals, tècniques i econòmiques que ha de prendre el sistema educatiu català: els nostres fills i filles, les nostres famílies. Nosaltres esperem que el Parlament de Catalunya aprovi amb l esforç de tots els partits polítics, repeteixo, de tots, una llei que sigui veritablement una llei de País, que no discrimini ningú i on es contemplin les llibertats i els drets per sobre de les ideologies. No en va els pares i mares de Catalunya hem recollit al legacions per fer notar que no tot és com el projecte de llei pretén. Tots els sectors de l educació vàrem fer un acte de solidaritat i confiança amb la signatura del Pacte Nacional d Educació. Ara els toca als partits polítics. Vostès tenen la paraula. Revista informativa de fapel Edita fapel Avinguda Diagonal 626, 4t. 1a Barcelona Tel Fax Serveis editorials, comercials i administratius Quarck comunicación SL, travessera de Gràcia, 30, 2º C-D Barcelona Tel Fax quarck@grupoquarck.com Director Antoni Arasanz Redacció consell editorial de fapel Coordinador Lluís Miravitlles Col laboradors J. Ignasi Gras, Yolanda Crochet, Estefanía Linés, María Rodríguez Direcció comercial Victor Bertran Publicitat Jordi López, Alejandro Nigro Disseny i maquetació Eduardo Fuente Correcció Treeloc Impresió Vigor fapelnews és una publicació plural, que difon informacions d utilitat i d interès. La societat editora respecta les opinions expressades per mitjà dels articles dels seus col laboradors, però no les comparteix necessàriement, i només fa seus els continguts difosos per mitjà de l editorial. Tiratge d aquest número exemplars Amb el suport del Departament d Educació. Generalitat de Catalunya

4 4 L'educació és notícia Primera sentència a Catalunya que reconeix el dret a escollir escola La sentència 247 del jutjat contenciós administratiu núm. 8 de Barcelona reconeix per primera vegada el dret dels pares a canviar el centre assignat per l'administració si aquest no garanteix la formació moral que desitgen per als seus fills. Per raons de planificació educativa, és possible imposar un centre educatiu als pares, llevat que l esmentat centre, a diferència de l'escollit, no doni resposta a la seva opció per a una determinada formació religiosa o moral. El fonament de la qüestió que es debat en aquest recurs radica en l'inexcusable i sorprenent desconeixement, per l'administració demandada, de quin és l'abast de la nostra Norma Fonamental afirma la sentència 247 del jutjat contenciós administratiu núm. 8 de Barcelona. Mentre l'administració pública al lega raons materials i pressupostàries com a motius de la seva decisió, la sentència confirma que els criteris d'organització no poden prevaler sobre allò què disposa l'art de la Constitució Espanyola: Els poders públics garanteixen el dret que assisteix els pares perquè els seus fills rebin una formació religiosa i moral que estigui d'acord amb les seves pròpies conviccions. Per tant, la política educativa d'admissió d'alumnes del Departament d'educació de la Generalitat no pot vulnerar aquests drets i llibertats dels pares en el cas de l elecció. A tall d exemple, hi ha uns pares que volen escolaritzar la seva filla a l'escola concertada Llisach de Santpedor (Barcelona). En conseqüència, la Generalitat no pot ordenar que la petita s escolaritzi a l'escola pública La Serreta, de nova creació, perquè no aconsegueix cobrir l'oferta de places. La sentència, a més, recorda que l'oferta educativa ha d'ajustar-se a la demanda, fent una prospecció prèvia, si cal, en lloc d'oferir unes places que després no es poden cobrir, com passa al municipi de Santpedor, per raons que la demandada [la Generalitat] no hauria de menysprear. El director i pare de l'escola Llisach de Santpedor, Jordi Bosch, explica la situació dels pares que veuen denegades les seves sol licituds a l'escola concertada i són reconduïts per l'administració a les escoles públiques de nova creació. Aquesta manera d'actuar de l'administració educativa suposa un sobrecost per a les arques de la Generalitat d'un 48%, ja que la diferència anual per nen escolaritzat és de euros anuals. A més, el sr. Bosch denuncia que la Generalitat no ha concedit al centre una ampliació de línies ni la possibilitat d impartir educació secundària, malgrat l'elevada demanda de places i, per contra, es dedica a ampliar la quota als col legis públics de Santpedor, fins i tot sabent que no se'n cobriran totes les places, atès que molts pares de la zona prefereixen portar els seus fills a centres d'altres municipis abans que a aquests. En aquest sentit, l'associació de Mares i Pares de l'escola ha denunciat: Ja n'hi ha prou d'imposició d'un únic model escolar! Votem, paguem impostos i tenim dret a un segon model educatiu!. A més, la sentència subratlla que l'opció religiosa i moral és bàsica quan es tracta de l'educació. Per això, no es pot oblidar que els pares són els primers responsables de l'educació dels seus fills per raons tan pobres i poc consistents com la del respecte a unes quotes fixades segons, no de la demanda real dels pares, sinó de les preferències de l'administració educativa per un determinat model d'escola. Aquesta sentència haurà de servir com a element que cal tenir en compte en l'elaboració de la llei d'educació de Catalunya, actualment en procés d'aprovació al Parlament. Amb els principis d aquesta sentència també seria aconsellable replantejar-se altres problemes del sistema educatiu com la zonificació, la planificació pública, la qualitat de l'oferta educativa, la lliure competència i la pluralitat d'idearis, per tal que prevalgui el dret superior de les famílies respecte a l'orientació moral i religiosa de l'ensenyament i evitar, així, que siguin les oficines d'escolarització les que assignin l'escola dels nens per raons de planificació educativa.

5 37 63 Reportatge 5 Encuesta sobre la asignatura Educación para la Ciudadanía Qué opinan los padres? Conocimiento de la asignatura Ha oido hablar de la nueva asignatura de Educación para la Ciudadanía? Cofapa Confederación de padres y madres de alumnos, que representa a casi un millón de padres de todas las comunidades autónomas, presentó el pasado 1 de octubre en el Colegio San Antonio de Madrid los resultados de un estudio de opinión sobre lo que piensan los padres sobre la asignatura Educación para la Ciudadanía (EpC). Al acto asistieron Mercedes Coloma Miró, presidenta de Cofapa, y Antoni Arasanz, presidente de fapel y vicepresidente de Cofapa. El estudio se realizó en base a en una encuesta realizada a españoles mayores de 18 años, de los cuales el Total de los españoles Sí No Voluntaria Obligatoria No evaluable Evaluable Sí La mayoría de padres quiere una materia voluntaria y no evaluable Voluntariedad de la asignatura Cree que debería ser voluntaria u obligatoria? No por ciento son padres de hijos en edad escolar. Del resultado destaca que la mayoría de españoles (63%) ha oído hablar de la nueva asignatura, cifra que se eleva al 71% entre los padres con hijos en edad escolar. Además, la mayoría de los padres españoles, el 61%, quiere que EpC sea voluntaria. Otro de los resultados apunta a que la mayoría de votantes del PSOE (60,01%) y del PP (73,02%) también quieren que la asignatura sea voluntaria. Tan sólo los Sí No Voluntaria Obligatoria No evaluable Evaluable

6 6 Reportatge Sí No que votan a IU quieren que sea obligatoria en un porcentaje del 83%. En lo referente a la evaluación de esta materia, el 46% de los españoles prefiere que no sea evaluable, cifra que alcanza el 54% cuando se trata de padres con hijos en edad escolar. Además, 7 de cada 10 padres considera que el Gobierno no ha contado con su opinión antes de implantar la asignatura. En su intervención, la presidenta de Cofapa, Mercedes Coloma, justificó el uso de "cualquier medio legítimo" para que los padres defiendan su derecho a educar a los hijos según 7% sus convicciones. Para la Confederación, la asignatura, tal como se ha planteado, está destinada a moldear la conciencia de los alumnos de acuerdo 39% con una moral de Estado. Hasta ahora, familias pertenecientes a AMPAS integradas en 54% COFAPA han presentado ya una declaración de objeción de conciencia. Antoni Arasanz, por su parte, informó de que en Cataluña se han presentado ya 27 recursos por diferentes aspectos relativos a la LOE ante el Tribunal Superior de Justicia, "y nos han dado la razón 12% 10% siempre". En este sentido, consideró que se ha abierto un campo jurídico que no ha estado explotado. "Y si hay que ir a Estrasburgo, se irá", subrayó. 30% 9% 45% 3% 46% 60% 83% 15% 15% Sí No 16% Voluntariedad por recuerdo de voto 12% 10% 30% 73% 60% 73% 60% Voluntaria Obligatoria No evaluable Evaluable Sí 12% 10% 30% 54% 7% 83% 83% 92% 92% 8% 8% 16% 16% Valor académico: padres con hijos en edad escolar Cree que debería ser evaluable o no evaluable? 39% Voluntaria Obligatoria No evaluable Evaluable Sí No Total de los españoles 92% 8% No Información sobre la asignatura Le ha enviado algún tipo de información el Ministerio de Educación sobre esta asignatura? 46% 7% 26% 9% 67% Cree que el Gobierno debería haber informado más a los padres antes de implantar 45% esta asignatura? 7% 26% 67% Sí No Voluntaria Obligatoria No evaluable Evaluable Sí No Sí No Voluntaria

7 Reportatge 7 Consenso sobre la asignatura Considera que los políticos se han puesto de acuerdo con esta asignatura? 84% La EpC a debate El 63% de españoles ha oído hablar de la asignatura Educación para la Ciudadanía (EpC) y un 67% echa de menos algo de información sobre sus contenidos por parte de la administración. Sí No El 60% considera que EpC debería ser voluntaria frente a un 29%, que la querría obligatoria. La mayoría de los votantes del PSOE (60%) y del PP (73%) también prefiere que sea voluntaria. 9% 7% Voluntaria Obligatoria No evaluable Evaluable Sí El 46% de los españoles optaría por una asignatura no evaluable; porcentaje que llega al 54% en el caso de los padres con hijos en edad escolar. Sobre el consenso de los políticos en relación a esta nueva asignatura, 8 de cada 10 españoles cree que se ha aprobado sin acuerdo entre partidos políticos. Nota: Aquesta enquesta es va realitzar a Madrid. Per això no hi ha les opinions dels partits polítics autonòmics. No

8 8 Les nostres escoles Formació integral pensant en el teu futur professional Escola Túrbula T Escola Túrbula Ctra. de Mataró Sant Adrià del Besòs Tel Fax turbula@turbula.com Web: El proper curs celebrarem el 50è aniversari de l Escola Túrbula, un projecte engegat pel Rafael García Villanueva en uns locals de la Gran Via de les Corts Catalanes de Sant Adrià de Besòs. Des d aleshores ja en són molts, els alumnes que han passat per les nostres aules i que desenvolupen tota mena de tasques dins la societat. Des del curs 1999/2000 som en un nou edifici a la Carretera de Mataró, dotat de modernes instal lacions i equipaments en renovació constant, el qual ha permès donar una nova dimensió a l escola i fer-la líder a Sant Adrià de Besòs. Això ens ha capacitat també per incrementar significativament la nostra oferta educativa amb l objectiu de facilitar tota una carrera formativa al major nombre d alumnes possible. Avui en dia som moltes les famílies unides per un desig comú: que els nostres fills rebin una educació integral, racional i lliure, la qual faci desenvolupar equilibradament la persona i tingui sensibilitat cultural i un alt nivell de coneixements. Trets d identitat Educació integral: volem que l alumnat desenvolupi unes determinades actituds davant la vida que el distingeixin com a membre de la nostra comunitat educativa. Així, fomentem la responsabilitat, la solidaritat, la laboriositat i la satisfacció pel treball ben fet, entre d altres. Pedagogia progressiva: acompanyem l alumnat al llarg de tot el procés educatiu, desenvolupant un ensenyament de qualitat i personalitzat, adaptantnos a les seves necessitats i donant-li la possibilitat de millorar segons la seva individualitat. Famílies: en el procés de formació dels alumnes, la feina educadora de les famílies és fonamental, per això potenciem l acció conjunta escola - família mitjançant tutories, reunions, xerrades i taules rodones, entrevistes i serveis d orientació familiar. Convivència: les normes, que treballem des d un punt de vista de disciplina preventiva, ens permeten garantir una convivència pacífica i faciliten la creació d un ambient idoni per al desenvolupament del nostre projecte educatiu.

9 Les nostres escoles 9 Personal de l escola: està implicat amb l ideari de l escola i compromès amb les famílies en la formació integral dels alumnes. Oferta educativa A més de tots els estudis obligatoris, concertats des dels tres anys, l Escola Túrbula ofereix un ampli ventall d estudis postobligatoris: Batxillerat (científic i humanístic). Formació Professional: cicles formatius de grau mitjà (gestió administrativa, comerç, informàtica, estètica i futbol); cicles formatius de grau superior (pròtesis dentals, higiene bucodental, administració i finances i animació d activitats físiques i esportives); programes de qualificació professional inicial (pqpi) d informàtica, estètica, administració i comerç; i formació ocupacional. Des de l Escola Túrbula, cada dia encarem el futur amb l objectiu d augmentar l arrelament i el prestigi del centre dins el panorama cultural i social de Sant Adrià, col laborant activament en el desenvolupament dels nous reptes que ens planteja la societat. Us hi esperem!

10 10 Les nostres escoles Educar amb responsabilitat en les primeres etapes de la vida Magnòlia, llar d infants M Magnòlia Llar d Infants Valldoreix, Sant Cugat del Vallès Tel Fax magnolia@escolamagnolia.com santcugat@escolamagnolia.com Web: Nens i nenes de 0 a 3 anys Horari d obertura: de 7 h a 18:30 h Horari escolar: de 9 h a h al matí i de 15 h a 17 h la tarda Els primers anys de vida tenen una influència decisiva en el creixement dels nostres fills. Per això, educar en les primeres etapes de la vida és una gran responsabilitat. Abans es pensava en la llar d'infants com un lloc on es cuidava al nen d una manera assistencial, però afortunadament ja són molts els pares que demanen bastant més que això a la primera escola dels seus fills: un projecte educatiu coherent, encara que el nen sigui petit, educadors responsables, bones instal lacions... Tot això ho ofereix Magnòlia. Conscients de la responsabilitat que implica educar en les primeres passes, han creat una escola viva, dinàmica, en continua adaptació a la societat canviant que vivim. Aquesta institució continua d aquesta manera una tasca ininterrompuda de dos generacions d una mateixa família d educadors vocacionals. Magnòlia va obrir el primer centre a Barcelona l any 1962 al barri de Sant Andreu i al 2005 a Sant Cugat. La Conxita i la Marta, mare i filla, comparteixen la direcció de les dues escoles d educació infantil. Al centre de Barcelona s imparteixen els dos cicles d educació infantil (0 a 6 anys) i a Sant Cugat el primer cicle (0 a 3 anys). Fruit d una ideologia clara i definida, de tot aquest bagatge i d uns profunds coneixements sobre les bases del sistema educatiu, va néixer aquesta proposta educativa que manté una dedicació constant a millorar el projecte educatiu: formació integral, aprenentatge primerenc, treball per projectes, educació amb valors... Volem remarcar tres punts que són la base del projecte Magnòlia: Primer: que el nen sigui feliç i que se senti estimat; això el farà sentir més segur. Segon: saber com és el nen, amb la finalitat d orientar la personalitat i les seves possibilitats, i informar degudament als pares. Tercer: l escola no és un món tancat i la informació cal buscar-la; la pedagogia està en evolució constant per adaptarse als canvis socials, per tant, l escola ha de propiciar la formació contínua dels educadors, al mateix temps que ha de comunicar les pròpies experiències als altres a través de l assistència a congressos, conferencies i l accés a Internet...

11 Les nostres escoles 11 En aquest aspecte, cal remarcar que aquesta llar d infants està formada per professionals titulats que, sota la coordinació de l equip directiu, duen a terme les activitats pedagògiques programades per a cada grup d infants tenint en compte la participació activa dels nens i nenes de 0 a 3 anys i respectant els següents punts: 1. Treball a l aula: Hàbits d autonomia i convivència Treball per projectes Aprenentatges primerencs Educació amb valors Programa musical, psicomotriu i d idiomes: català, castellà i anglès (amb la presència permanent de l anglès dins l aprenentatge). 2. Fer un seguiment acurat de l evolució de cada nen, documentat amb informes trimestrals i entrevistes personals amb els pares, sota la supervisió del psicòleg i del pediatre del centre. Totes les aules estan a càrrec de mestres, educadores i auxiliars infantils especialitzades en Educació Infantil i compten amb especialistes en anglès i en música. Un valor afegit que cal destacar de Magnòlia és la comunicació amb el pares, que es contempla com una eina més d educació als alumnes i es desenvolupa en diferents nivells i a través de diversos materials i mitjans, com la creació d'una escola de pares, on es realitzen xerrades i tallers on poden particpar amb els seus fills. Els dos ambients en els quals es desenvolupa el nen han de ser coherents i, per això, la coordinació i la comunicació entre els pares i mares i els educadors és bàsica, i Magnòlia assoleix compartir amb la família l educació dels fills, per tal de complementar i ampliar totes les expectatives formatives del desenvolupament del nen.

12 12 Les nostres escoles Una Escola viva i d avantguarda Col legi Santo Angel S Col legi Santo Angel Avinguda de les Bòbiles, Gavà Barcelona Tel santoangel@santoangel.org Web: Una mica d història Corria l'any 1965 quan un jove de vint anys arribava, amb el seu títol de Magisteri sota el braç, a Barcelona, concretament a Gavà. Provenia d'un petit poble situat molt a prop de la ciutat d'albacete, la mítica terra del cavaller Don Quijote de la Mancha. Fill i nét de mestres, el quart de sis germans en una època on la figura del mestre tenia molt prestigi social, però poc reconeixement econòmic. Venia a la nostra ciutat per poder continuar els seus estudis de Filosofia i Lletres; dos dels seus germans havien fet aquest mateix camí una mica abans i es dedicaven a fer classes de repàs a casa després de la feina. El nostre protagonista va començar ajudant-los, però de seguida va mostrar interès per desenvolupar aquesta tasca d'ensenyament d'una manera més professional. Guiat per un esperit emprenedor, va organitzar petits grups per edats que poc temps després conformarien l'estructura de l'escola. Els inicis, com sempre, van ser durs, amb edats heterogènies en un petit pis del centre de la vila. Més endavant, es van començar a impartir els estudis d'ensenyament Primari al carrer de les Colomeres, en un edifici que es va anar ampliant per realitzar estudis de Formació Professional a les branques d'administració i secretariat, automoció, llar d'infants i electricitat i electrònica. Naixia d'aquesta manera el que avui és el Col legi Santo Angel. L'any 1990 es produïa un altre canvi d'ubicació: es va adquirir l'edifici del carrer Sarrià i va ser l'emplaçament del centre durant 10 anys. Durant aquesta època es va consolidar el prestigi de la nostra institució: qualitat en l'ensenyament, importància dels valors de la persona, rigor en el seguiment i nivell d'exigència. Cursaven estudis d'fp alumnes de tota la comarca: Gavà, Castelldefels, Viladecans, Sant Boi, Sitges, Vilanova, Sant Pere de Ribes, Cornellà, etc. L'arribada de la LOE i la LOGSE van produir canvis molt significatius en l ordenament educatiu, va aparèixer la controvertida ESO i el Batxillerat LOGSE. Això va suposar una transformació important per al nostre centre, ja que es van substituir progressivament els estudis d'fp pel nou Batxillerat. L'any 2000 esclatà la notícia: Santo Angel realitzava el seu 4t

13 Les nostres escoles 13 canvi de seu i inaugurava un edifici en el nou barri de les Bòbiles, amb m2 de superfície per dedicar-lo íntegrament a l'educació. Una escola moderna, amb espais de tota mena per poder donar un servei educatiu de màxima qualitat. L'artífex de tota aquesta evolució ha estat Ángel García Giménez, aquell jove somiador que creia en l'educació i ha estat capaç de fer el seu somni realitat. L actualitat Són els seus fills, l Stéphane i el Patxi, els que han pres el seu relleu. L Stéphane García és l actual director del Col legi i el Patxi García li fa costat ocupant-se de les activitats extraescolars, l associació esportiva i les relacions institucionals. La idea, amb aquest relleu generacional, ha estat mantenir els valors clàssics que han format part de l escola des dels seus inicis, com ara: treball, disciplina, ordre, educació, respecte, etc., alhora que s ha anat fent un centre educatiu marcat per dos aspectes bàsics: una escola viva i avantguardista en l ús de les noves tecnologies. Els principis que fonamenten la línia ideològica del col legi, a partir de la qual es desenvolupa la tasca educativa, són: 1. El Col legi Santo Angel és una institució educativa que imparteix docència en els nivells d Educació Infantil, Educació Primària, Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat. 2. Centre d iniciativa privada, concertat per la Generalitat de Catalunya en tots els seus nivells, excepte 1r cicle d Infantil (P-2). 3. Som una institució laica, que respecta totes les religions i reserva el conjunt de creences religioses per a l entorn familiar. 4. Realitzem la nostra tasca d educadors amb absolut respecte a la igualtat de totes les persones, independentment del sexe, la religió, el color de la pell o qualsevol altre aspecte cultural, social o econòmic. 5. Defensem els trets culturals de la societat catalana dins el concepte d estat de les autonomies. En aquesta línia, impartim docència en llengua catalana, principalment, en virtut de la normativa que estableix la Generalitat, sempre respectant l entorn sociocultural en què ens movem i la cooficialitat de les dues llengües: castellà i català. 6. Els trets fonamentals del nostre centre educatiu són els següents: Nivell acadèmic: procurem als nostres alumnes una formació acadèmica de qualitat que els permeti afrontar el seu futur amb garanties. Educació en valors: és un objectiu fonamental de l escola que els nostres alumnes adoptin com a seus una sèrie de valors com ara: la disciplina, basada en el respecte i el diàleg, l esforç, el treball, la tolerància, la solidaritat, la justícia, el civisme, l esperit crític o la responsabilitat. Escola viva: procurem que al llarg del curs escolar es realitzin moltes activitats educatives, entre els diferents nivells de l escola. Volem un centre dinàmic i modern. Noves tecnologies: en la línia de ser una escola moderna, treballem la utilització i aplicació de les TIC s, tant a l aula en el dia a dia, com a nivell de mitjans tècnics com ara: la intranet, la web, els servei telemàtic de tutoria, etc. Seria impossible portar a la pràctica aquest ideari de no comptar amb un claustre de professors format per més de 70 educadors que s hi dediquen a fons per aconseguir homes i dones de futur. En aquest sentit, considerem fonamental la implicació de les famílies, volem una escola oberta a tots els que valorin l educació com el principal actiu de una societat madura i moderna. Els beneficiaris seran els nostres alumnes. A hores d'ara han passat per les nostres "mans" milers de nois i noies que han pogut tenir diferent sort a la vida, però no han oblidat el que és i va ser el seu col legi. Avui, "Don Angel", des de la seva jubilació, observa amb orgull el fruit del treball d'una vida.

14 14 Escola i Societat Padres y profesores: aliados para la causa Jordi Viladrosa Clua fapel tampoco podemos estar muy orgullosos del papel de los padres en su casa. Qué hacer, por tanto? La sociedad necesita que su sistema educativo le proporcione el valor de la excelencia sin que se pierda la necesaria equidad entre los alumnos a los que va destinado este noble servicio de interés público que es la educación. Entre los múltiples agentes con que contamos, hay dos que son clave: la familia y el profesorado. Ambos se complementan necesariamente; más aún: si uno u otro apuntan en un sentido diferente, el resultado es nefasto. No hay otra opción; la necesaria implicación de los padres en el desarrollo del proyecto educativo de cada centro escolar es la pieza clave. Sin embargo, esto no bastaría: las competencias que deben tener los docentes actuales han experimentado un cambio notable, ya que lo que hay que saber gestionar actualmente es una situación profesional compleja. Por otro lado, ya sabemos que en la Unión Europea el prestigio social de los maestros ha sufrido una considerable caída y algunos de ellos quizás tengan buena parte de culpa, pero En primer lugar, apunto la necesidad de que los roles de los padres y los profesionales de la enseñanza no se mezclen en un mismo escenario. Si se comparte un mismo modelo educativo, si hay sintonía con las finalidades que se pretenden tanto en casa como en la escuela, las tutorías personalizadas serán el puente de enlace entre ambas instituciones y cada parte hará su aportación, sin pisar los unos el terreno de los otros. La gestión del aula, la forma de planificar el aprendizaje, la elección de las metodologías más adecuadas, etc. forman parte de la labor docente propiamente dicha. Los valores que se están promoviendo, como el respeto a quien debe ejercer la autoridad o los límites a las demandas continuas de los hijos y las hijas son cosas que se aprenden en casa. El centro escolar es el espacio compartido donde los padres, durante un tiempo limitado, confían su irrenunciable labor de primeros educadores a los profesionales de la educación. En segundo lugar, pienso que debemos admitir que buena parte de los nuevos profesores llegan a las aulas preparados insuficientemente para trabajar con todas las competencias que se supone que deben tener. Las Facultades de Educación deben reorientar buena parte de sus planes de estudios y adaptarlos a las capacidades con que deben contar los profesores. Por ejemplo, muchos de los estudiantes de Magisterio nunca han recibido formación específica en la mejora de su comunicación oral, ni en el dominio del lenguaje no verbal o en las habilidades interpersonales que hay que tener para la resolución de conflictos. Y dejo de lado, en esta ocasión, el reto de la mayoría de licenciados que recalan en las aulas de secundaria. Por otra parte, son aprovechadas todavía de manera insuficiente las escuelas de padres y madres o los servicios de asesoramiento familiar que habría que prestar desde los propios centros docentes. En tercer lugar, hay que encontrar el equilibrio entre la dinamización que precisa la enseñanza actual, en la que la transmisión tradicional de los conocimientos ya no es la máxima prioridad, y la necesidad de asegurar que el profesorado pueda ejercer su labor docente en condiciones. Esto es: dotar a los centros de la autonomía necesaria para poder aplicar en cada caso las

15 Escola i Societat 15 medidas en pro de la convivencia que se estimen oportunas, reforzar la autoridad de los equipos directivos y del profesorado con las modificaciones legales que sea necesario y, sobre todo, premiar la cultura del esfuerzo por parte del alumnado, el respeto, el trabajo bien hecho y la excelencia. La educación en los valores que no caducan sigue siendo, por otra parte, una tarea prioritaria e insustituible de las familias. Y, finalmente, hay que dar un paso decidido hacia la evaluación y la autoevaluación de la función docente como camino imprescindible para la mejora sistemática de cada profesional y, por extensión, de los centros y del sistema educativo. Habrá que encontrar los instrumentos y las estrategias más idóneas para cada caso, garantizar las condiciones del proceso y establecer las consecuencias de los resultados que se obtengan. Estos resultados deben ir en la línea de una carrera profesional que no ponga el acento sólo en incentivos económicos igualitarios, sino en la bonificación del trabajo bien hecho.

16 16 La Opinió dels Pares Defender la educación de nuestros hijos es defender a la sociedad Viendo la actuación del común denominador de los políticos catalanes, de las más variadas idiotologías (no está mal escrito, aunque la palabra no exista, es entendible), que no me cabe pensar que no se den cuenta de que están destrozando a toda una generación de jóvenes. Sólo tienen que echar una ojeada a su alrededor para ver y catalogar el estado intelectual y moral de nuestros niños y jóvenes. Pueden que, ensimismados en desarrollar su alta y constructiva política, desconozcan que la sociedad catalana va, pasito a pasito, hacia el borde del precipicio. Me temo que entre bambalinas hay algo más. Algo más se debe de estar gestando. O por lo menos yo lo veo así. Trataré de exponer mi punto de vista. En realidad, estamos inmersos en la eterna lucha del ángel caído contra el ángel fiel. Es una lucha que existirá hasta el final de los tiempos. No nos engañemos. Ni tampoco se sonrían. Ahora son éstos, mañana serán otros. Pero portando el mismo estandarte de la irracionalidad. Nos llevaría una gran cantidad de tiempo (no les interesa escucharnos) hacerles comprender a nuestros políticos el porqué de esta situación que vivimos con la educación que tratan de imponernos, copia en el fondo de estilos, más sofisticados y con métodos antidemocráticos de uso y abuso del derecho, promulgando leyes para someter a corto plazo las mentes de un país, nuestro país catalán. Es un constante adoctrinamiento laicista, es la manipulación y tergiversación de los conceptos e ideas que han hecho de Cataluña, a lo largo de su historia, lo que fue y que hoy día ya no es. Perderíamos el tiempo haciéndoles entender a nuestros políticos la raíz de nuestros males, tratándoles de explicar el porqué del fracaso escolar, la limitación que nos quieren imponer al derecho de los padres a la educación de los hijos, la aceptación de la promiscuidad del adolescente, la escasa calidad educativa, la ley del mínimo esfuerzo en las tareas escolares, etc. En definitiva, un padre de familia responsable comprende por qué hemos llegado a esta situación. En cambio, a nuestros políticos en educación no les interesa y además viven en un entorno que les incapacita para entendernos. No son tontos, saben lo que quieren, como lo sabían en épocas ya pasadas y que creíamos olvidadas. Otras épocas que afortunadamente pasaron ya, pero en el camino hicieron mucho daño, alguno de ellos horriblemente irreversible. Cuando el estado hace daño a la sociedad, olvidándose de ella a favor de sus intereses partidistas, hace daño a la sociedad en todos sus ámbitos, mucho daño. Abogo por la sociedad que, democráticamente y con paz y respeto, sabe utilizar, dentro de la legalidad democrática establecida, todos los resortes mediáticos, intelectuales, profesionales y familiares para defender la educación de nuestros hijos. La educación de nuestros hijos no es un juego y este gobierno totalitario no va a sustituirnos en los deberes y derechos que como padres tenemos con ellos. Puesto que nuestros hijos son lo más valioso que tenemos entre manos. Fedirnand Bilbao Ens urgeix tenir seny i consens L educació i les diverses maneres d entendre-la s està convertint per a molta gent en lloc comú per a l origen de controvèrsies. Ens cal recordar que la família i l escola són clau per tal d educar bons ciutadans i que els pares necessitem orientació i bons criteris educatius, però que ningú no ens pot substituir en aquesta tasca imprescindible que ens ajuda a tenir societats més justes. En aquesta relació entre família i escola hem de reconèixer la importància de l ideari de cada centre, sigui públic o privat, com a segell de qualitat i transparència. Així es faciliten la millora i els projectes propis de cada escola amb la implicació de pares, professors i alumnes, els esforços més compartits i el desenvolupament integral de nens i joves. Tanmateix, ens urgeix tenir seny i consens. Penso que és el moment d evitar inèrcies ideològiques que ens impedeixin veure allò que de veritat importa, d una manera nítida i amb una perspectiva àmplia. Com a mare de família, demano a l administració, als professionals de l ensenyament, als representants de les patronals i dels sindicats, una mica més d'equanimitat i d estima per la llibertat de tots. Per això, ara, en els debats sobre la nova LEC, és injustificat que es valorin més les raons ideològiques partidistes, sovint estatalistes i de pensament únic, que els arguments de qualitat educativa. O, fins i tot, que es deixi de banda el dret bàsic constitucional que tenim les mares i els pares d'escollir l educació dels nostres fills o el de la societat civil per promoure i organitzar centres educatius. A més, considero que és un gran error que persones que es fan dir expertes en educació insisteixin a menysprear el model educatiu de l escola diferenciada, no mixta, atès que està més que provat que és un bon mitjà com tants d altres- de personalització i millora de la qualitat educativa. Per acabar, vull dir que un país sense llibertat d ensenyament és, en el fons, un país sense cap tipus de llibertat. Esperem que la nova LEC, que es debatrà el mes de novembre al Parlament de Catalunya, sigui un marc legislatiu que enlairi la nostra qualitat educativa i que salvaguardi i respecti la gran diversitat que sempre hem tingut a casa nostra. Això serà garantia d una bona convivència i d un veritable progrés per a tots. Eva Maria Bas i Ciutad Barcelona

17 La Opinió dels Pares 17 Té tela! Resulta que els meus fills van a una escola d elit i jo ni noció del fet. Té tela! Encara sort que els socis de govern de l'honorable Conseller d'educació, Sr. Maragall, contrariats per la renovació del concert, m'han obert els ulls per poder veure la llum. No és una bufonada, no. Sempre havia cregut que l'elitisme d'un col legi el determinava la factura a final de mes, els requisits d'accés i el nivell sociocultural dels pares. Però mai no m'hauria pogut imaginar que consideressin elitista un col legi pel seu projecte pedagògic. Sobretot si es tracta d'un projecte que busca l'excel lència educativa, tot potenciant les qualitats específiques dels nens, d'una banda, i les nenes, per una altra, circumstància idònia amb què facilitar el seu desenvolupament personal, acadèmic i social tan necessari per a la seva projecció de futur. No pretenc excloure la legitimitat d'altres models educatius. Simplement vull defensar la pluralitat d'opcions educatives i el dret dels pares a escollir en llibertat. Tanmateix, eliminar la possibilitat del concert a les escoles d'educació diferenciada és convertir-la en article de luxe i condemnar moltes famílies a un tracte discriminatori. No li sembla una contradicció amb el missatge d'igualtat que ens estan venent a totes hores? Encara que, potser, quan parlen d'escoles d'elit volen dir que l'educació intel lectual que reben els meus fills, el tracte personalitzat segons les seves necessitats específiques i l estímul de cada noia i noi i l extracció del millor que porten dins, és d elit. Llavors sí. Els meus fills van a una escola d'elit. Quin és el problema? Una mare "d elit" Sant Cugat Derechos Hace años que se nos vende que es preciso aumentar las competencias de la Generalitat en beneficio de los catalanes, para que el dinero recaudado con nuestros impuestos recaiga en nuestro beneficio. Qué gran engaño! La realidad es que cada vez que la Generalitat aumenta sus competencias, los catalanes pagamos más impuestos y recibimos menos ayudas que el resto de España: - Cualquier catalán para acudir a su puesto de trabajo fuera de la localidad donde reside encuentra peaje seguro y, además, los más caros de España son los que gestiona la Generalitat. - Morirse en Cataluña también es más caro, ya que el impuesto de sucesiones en Cataluña es más elevado que en el resto del país. - Ahora van más allá y nos quieren imponer una nueva ley catalana de educación, en la que no sólo pretenden atracar nuestro bolsillo, sino algo mucho más grave, también nuestros derechos. Una ley cuyo único objetivo es quitar el concierto a las escuelas que no comparten el ideario del gobierno. De este modo, los padres catalanes que queramos una educación para nuestros hijos con un ideario concreto y que no encaje con el ideario político del gobierno, no podremos acceder a ayudas para sufragar el coste del colegio. Así consiguen que no les costemos un céntimo de euro (nuestros hijos no ocupan plaza en el colegio público), pero, eso sí, continuaremos pagando los impuestos, los peajes, etc., más altos de todo el país. Marta Carreras Catellbell i el Vilar

18 18 L'entrevista Entrevista a Pilar Rahola, periodista i mare de familia L escola concertada ha fet un gran servei públic Pilar Rahola va néixer a Barcelona el 1958, en el si d una família de fortes conviccions republicanes i antifeixistes, de la qual diversos membres s han dedicat a la política. Està casada i té tres fills: una de biològica, la Sira, i dos d adoptats, en Noè, adoptat el 1993 a Barcelona, i l Ada, adoptada a Sibèria el És llicenciada en Filologia Hispànica i en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona. Des del 1987 fins el 1990 va dirigir l editorial Pòrtic. També va ser directora de la Fundació Acta, dedicada a la difusió del pensament i el debat, fins el 1993, any en què va entrar en política. Des del 1993 fins el 2000 va ser diputada al Parlament espanyol per Esquerra Republicana de Catalunya. Paral lelament, des del 1994 fins el 2000 va ser tinent d alcalde de la ciutat de Barcelona i es responsabilitzava de les àrees de comerç, consum i turisme. El 1997, després de greus dissensions internes, abandona ERC i cofunda el Partit per a la Independència. Va resultar un fracàs polític que la va portar a abandonar la política definitivament, assegura. Durant anys ha treballat com a periodista de televisió, ràdio i premsa. En l actualitat, en el terreny periodístic, escriu a tres diaris: l Avui (en català), El País i El Periódico, i col labora en altres mitjans escrits i radiofònics. En televisió té una presència notable en debats públics i disposa d un espai diari propi al programa Els matins de TV3. També ha publicat diversos llibres en català i castellà. És una amant dels animals: conviu amb diversos gats i gossos i des del 2002 és membre del Comitè d Honor d Altarriba, una fundació per a lluita pels drets dels animals. Pilar Rahola ens diu que ha conquerit la llibertat de pensament: Tinc un estatus personal que em permet assemblar-me molt a ser lliure. Sovint opina d una manera bastant allunyada del que es considera políticament correcte, però creu que la democràcia també és el dret

19 L'entrevista 19 a la dissidència. Malament rai si em posen en qüestió el fet d opinar d una altra manera. És mare de tres fills, l educació dels quals l ha confiada a una escola concertada, pedagògicament hereva de l Escola del Mar. Amb ella hem mantingut aquesta conversa. Què et sembla la nova llei d educació que es debat al Parlament? En aquest tema em moc entre dos pols. D una banda, quan escolto el que diuen potser el que m inquieta més és que no tinc l absoluta garantia que aquest govern cregui en la llibertat de centres, és a dir, en la llibertat d elecció del centre els sindicats sobre la nova llei, especialment els d USTEC, tinc tendència a defensar-la. Em sembla terrible el que els sento dir, amb la seva criminalització permanent de l escola privada i concertada, fent una defensa gremial i sindical, i la seva concepció funcionarial de l ensenyament més que no pas una concepció pedagògica i de servei. Però, d altra banda, quan tens el conseller Maragall al davant, hi ha coses que m inquieten. Tal vegada, i sense haver aprofundit en el tema com heu fet vosaltres a la fapel, potser el que m inquieta més és que no tinc l absoluta garantia que aquest govern cregui en la llibertat de centres, és a dir, en la llibertat d elecció del centre, quan mantenen encara la cantarella pseudoprogre, una mica antiquada, de crear una gradació entre el que és l escola pública i la resta. Penso que hem de començar a dir, sense espantar-nos, que l escola concertada ha fet un gran servei públic, i si no ho diem així, estem estafant. És més, crec que sort en té l escola pública que existeixi una bona escola concertada perquè, si no, no aguantaria ni l escola pública ni l estat del benestar. Està sent una llei molt contestada. El conseller ha volgut quedar bé amb tothom i al final ha acabat no quedant bé amb ningú. És una llei una mica valenta, però que es queda a mig camí, i això, com a mare que porta els fills a una escola concertada amb tradició i criteris pedagògics, on es formen ciutadans a més d alumnes, m inquieta una mica. Una de les queixes de la fapel és que veiem aquesta llei amb massa càrrega ideològica. I si no es posen d acord molts partits polítics, la llei acabarà morint. Ara la LOE té el 52% de vots. Ja sabem que neutre no pot ser, però sempre reclamem una mica més... Crec que el gran problema global de l ensenyament al nostre país, i probablement una de les causes del fracàs escolar, té a veure amb la sobrecàrrega ideològica. Amb l ensenyament no hauríem de jugar, ni hi hauríem de dur els tics ideològics que tots arrosseguem. Hauríem de tenir molta cura en temes de responsabilitat, en temes de competitivitat en el bon sentit de la paraula, perquè estudiar també el conseller ha volgut quedar bé amb tothom i al final ha acabat no quedant bé amb ningú és competir amb un mateix, i millorar, en temes d excel lència, i deixar-nos de petites batalletes dels anys 60. De quines batalletes parles? Crec que el problema és que tots, especialment els de l esquerra, aquells que porten velles càrregues ideològiques del passat, els que han passat de la trenca al disseny del Toni Miró, s han quedat amb alguns tics d aquells temps, fonamentalment l escola i la sanitat públiques. En general, mantenen un cert discurs de fòbia cap el privat; és a dir, tot el que és privat és dolent i tot el que és públic és, en essència, biològicament bo, encara que tots ells portin els seus fills a l escola privada. És una mentida més. Estic parlant d aquests pijoprogres que creuen que tot allò que perden ideològicament perquè el temps els porta a anar renunciant a altres coses ho han d intentar mantenir en l ensenyament. La pobra escola, especialment la pública, és l escarràs, el comodí de tots els debats. Cada vegada que algú es vol fer el progre, treure pit i la seva nostàlgia ideològica, parla de l escola pública, i així es renta la cara d altres coses. Un pot sobreviure a l Audi 8 si parla de l escola pública. I això és fatal per a l ensenyament. Al nostre entendre, un d aquests tics es desperta amb l educació diferenciada. Com veuries el fet de retirar el concert a aquestes 18 escoles d educació diferenciada, com certes instàncies reclamen? S ha de tenir en compte que estan concertades des de fa 20 anys i algunes de les famílies que porten els fills a aquestes escoles hi són per escolarització i altres perquè han volgut anar-hi. Jo seria molt curosa a l hora de jugar amb una cosa que afecta les famílies, el seu benestar i el futur dels seus fills. I això de dir ara et dono diners i ara te ls trec quan, a més, hi ha drets adquirits des de fa dècades, em sembla molt irresponsable. I si es fa per càrrega ideològica, encara em sembla pitjor. Jo no sóc de tarannà religiós, ni estic d acord amb l educació diferenciada; ara bé, crec que una bona actuació pública, un bon govern de l ensenyament, ha de ser molt curós fins i tot amb aquell tipus d escola que no li agrada especialment. Per tant, en aquest sentit, em sembla que la prioritat d una política d ensenyament no és retirar subvencions a famílies i escoles que fa temps que la tenen, perquè el que faràs és castigar nens i pares. I què s ha de fer? Ens hem de preocupar per l excel lència, entre altres coses, recuperant alguns conceptes que sabem que milloren l ensenyament: conceptes que teníem, que hem perdut intencionadament i que ara ens adonem que ens vam equivocar en fer-ho. Trobo que els nostres governants estan més preocupats per la càrrega ideològica que aporten a l ensenyament que no pas per l excel lència educativa. I això ens crea un problema seriós. I què no s ha de fer? Evidentment, no podem omplir-nos la boca sobre qualitat d ensenyament i tenir barracons, estar sotmès als dictàmens dels sindicats com si estiguéssim als anys

20 20 L'entrevista seixanta o setanta i no preocupar-se per la càrrega ideològica que té cada política. Cap govern no pot improvisar sobre anys i panys de drets adquirits, perquè la lògica d una escola és més profunda que no pas l any rere any. Quan uns pares trien una escola, la trien per a una dècada; no apuntes el teu fill perquè demà passat canviïn les coses, sinó perquè faci tot el cicle d ensenyament. L espai de govern en el qual hi ha d haver menys improvisació és el de l educació, i justament és on tothom volt improvisar més. Tothom s hi veu amb cor. Segons el teu parer, quins són aquests conceptes que hem de recuperar? Tots nosaltres, en major o menor mesura, venim de l escola franquista, d allò que va escenificar perfectament l obra El Florido Pensil. Part de la conquesta democràtica passa per rebutjar globalment tot el que representa la nostra infància, especialment en l educació; tot el que va significar aquell règim ho vam rebutjar fermament. I a partir d aquell crec que el gran problema global de l ensenyament al nostre país, i probablement una de les causes del fracàs escolar, té a veure amb la sobrecàrrega ideològica moment vam construir, en teoria, una escola democràtica que pretenia no tenir cap defecte del franquisme, però també és va carregar les virtuts que tenia aquella escola. El dia que vam dir que el professor no podia estar dalt de la tarima, perquè havia de mantenir la igualat amb els alumnes, vam començar a perdre els papers. Vam creure que havíem d igualar per baix quan el que s havia de fer era pujar cap a dalt. D una banda, hem perdut autoritat, el professor ha esdevingut un col lega i no un mestre, i si és col lega no tens perquè tenir-li respecte; De l altra, s ha perdut el concepte de l esforç: el nen s ho ha de passar bé a l escola, i això no és veritat! A l escola el nen s ha d esforçar, no se li ha de regalar res, perquè l estàs formant i l has de voler formar en l excel lència... Hi ha tot un grup d elements, com memòria, esforç, autoritat... que teníem absolutament estigmatitzats perquè els associàvem al franquisme, però no eren valors franquistes, són valors universals, contrastats des d abans del franquisme. I havien de continuar! La prova és que escoles tan solvents com l anglesa fa 300 anys que tenen aquests valors, saben que la memòria és important i que l autoritat no es toca. I no només els hem perdut en l ensenyament, també en la relació entre pares i fills. I ara ho intentem recuperar com podem. Teníem un bon nivell d ensenyament i ara no el tenim. Només cal veure l informe Pisa. Em pregunto com hem dilapidat el patrimoni pedagògic d aquest país, que a principis del segle XX va exportar pedagogies al món, amb grans pedagogs com Ferrer i Guàrdia i Rosa Sensat, passant per Pere Vergés. Ho hem dilapidat completament en un segle i ara estem a la cua d Europa! Això té a veure, evidentment, amb el trencament del franquisme, però també amb la sobrecàrrega ideològica que arrosseguem. Perquè durant la transició no ho vam fer millor. I reconstruir tot això no serà gens fàcil. Es diu que fem el jardí d infància massa llarg. Tinc la impressió que amb una cosa tan sòlida com és l ensenyament, tothom va decidir experimentar i probablement van llegir malament els grans mestres de la pedagogia, pensant que n havíem de fer una descripció ideològica i no pedagògica. Una mica com si l escola hagués de ser un esplai, i no ho ha de ser. Crec que hi hauria d haver una barreja entre un aprenentatge agradable, sense grillets, però alhora basat en l exigència i l esforç. S ha de formar els alumnes proporcionant-los valors ètics. Aquesta és la fusió entre una concepció avançada i moderna, encara que ve dels principis del segle XX, sense estar sobrecarregada d ideologia barata. Com veus la controvèrsia que ha dut l Educació per a la Ciutadania? En aquest cas, ho han fet malament tots dos, tant els rucs del PSOE com els rucs del PP, tots dos es llencen pel cap l aprenentatge dels valors ètics. Què s han cregut? Estic convençuda que els valors ètics han de formar part de l essència de l escola i alhora no els podem convertir en una discussió política. És com si els americans es barallessin per la constitució de Lincoln. Aquí ens barallem per qualsevol cosa i això és una barbaritat. Ens hem de preocupar més de per què fracassen els nostres fills actualment. Amb un element fonamental afegit: la democràcia també és el dret a la dissidència. Malament rai si em posen en qüestió el fet d opinar d una altra manera.