Teories i Institucions Contemporànies de l'educació (5145) Mestre (Infantil, Primària, Especial)

Transcripción

1 Teories i Institucions Contemporànies de l'educació (5145) Mestre (Infantil, Primària, Especial) Curs: Tipus d assignatura: Troncal Durada: 1r quadrimestre Nombre de crèdits: 4'5, 3 teòrics i 1'5 pràctics Desdoblament de grups: 1 grup teòric i 1 pràctic Prerequisits de l assignatura: no Participació a Campus Extens: (Infantil, no; Primària i Especial, si) Idioma en què s imparteix l assignatura: català PROFESSOR/A: Dr. Joan Carles Rincón i Verdera DIRECTORI: TUTORIES: Despatx: C-103 1r quadrimestre: Edifici: Guillem Cifre de Colonya Dilluns: hores Tel.: Dimarts: hores Fax: Tutoria electrònica (1 hora setmanal) jcarles.rincon@uib.es I.OBJECTIUS GENERALS Crèdits teòrics: Clarificar semànticament els principals termes relacionats amb el significant educació. Conèixer i valorar críticament els principals autors i teories contemporànies d educació al món occidental. Comprendre i valorar adequadament les aportacions dels principals moviments i de les més destacades institucions educatives contemporànies, tot fent especial incidència en l evolució històrica del sistema educatiu a Espanya. Analitzar globalment les característiques bàsiques de l educació no formal a partir dels distints models i espais educadors actuals. Crèdits pràctics: Aprofundir, reflexivament i comprensiva, en les aportacions dels principals autors i de les teories contemporànies d educació més significatives, relacionant els coneixements adquirits i la seva aplicació al desenvolupament de la tasca educadora. Conèixer la realitat pràctica d'algunes de les intitucións d'educació no formals i estudiar les possibles aplicacions a l'escola a través dels eixos transversals. 1

2 II. CONTINGUTS Crèdits teòrics Educació: clarificació del seu camp semàntic. Les primeres passes de l escola burgesa: Rousseau i l educació de l Emili. L escola nova i els seus principals representants metodològics: Dewey i l escola progressiva nordamericana. Les teories antiautoritàries: Ferrer i Guàrdia i la llibertat radical. Les teories de la desescolarització: McLuhan i les noves tecnologies de la comunicació. Les teories marxistes: Makarenko i la importància del col lectiu. Les teories personalistes: Freire i la concientització a través de l alfabetització. Les teories postmodernes: sistema, món de la vida, tecnologia i prospectiva. Les institucions educatives formals a Espanya: el sistema educatiu des de 1812 a Les institucions educatives no formals: la societat civil i les seves demandes educatives. Crèdits pràctics Els mateixos crèdits descrits en el bloc teòric enfocats pràcticament, analitzant els principis bàsics d'aplicació a la intervenció educativa. Les institucions educatives no formals i la seva relació amb la transversalitat a l'escola. III. METODOLOGIA I ACTIVITATS Crèdits teòrics Exposició dels continguts per part del professor. Participació activa de l alumnat a classe mitjançant el desenvolupament d'alguns temes, sota les directrius del professor. Crèdits pràctics Resolució de qüestions de caràcter pràctic mitjançant la lectura i el desenvolupament de comentaris de textes educatius significatius (màxim dues persones). Desenvolupament d un dels següents autors (individual) Pestalozzi, Fröbel, Herbart (primeres teories). Decroly, Montessori, Freinet (Escola Nova). Rogers, Neill (teories antiautoritàries). 2

3 Illich, Reimer (teories de la desescolarització). Blonskij, Sujomlinski (teories marxistes). Mounier, Aranguren (teories personalistes). Lectura i comentari per escrit d'un dels següents llibres (individual): SARRAMONA, J. y Otros (1998): Educación no formal (Barcelona, Ariel). TRILLA, J. (1993, 2003): La educación fuera de la escuela (Barcelona, Ariel). IV. CRITERIS D AVALUACIÓ S avaluaran, bàsicament: 1) els coneixements adquirits al llarg de l assignatura i la seva aplicació pràctica a l'escola; 2) la capacitat de relacionar les teories i els contextos institucionals educatius a la seva època; i 3) l adequació dels treballs a les exigències metodològiques pactades. Per aprovar la matèria s han de superar positivament els crèdits teòrics i els pràctics, fent-se la mitjana només quan s hagin aprovat ambdues parts. Les parts aprovades només es guarden fins al setembre. En cas de repetir curs, l assignatura es comença de bellnou. Dels crèdits teòrics: Suposen el 80% de l'assignatura. S avaluaran a la fi del quadrimestre, a partir d un exercici escrit que constarà d'un test de 20 items tipus vertader/fals. Dels crèdits pràctics: Suposen el 20% de l'assignatura. S avaluaran a la fi del quadrimestre, a partir de l'avaluació dels comentaris educatius entregats al professor (8%); una pregunta oberta a triar entre dues preguntes proposades sobre el llibre de lectura triat (8%); i, el desenvolupament de l autor triat per l'alumne com a treball d investigació (4%). Les dues darreres qüestions es faran a l'exercici teòric. V. OBSERVACIONS Els comentaris educatius són obligatoris, i s'han d'entregar, com a mínim, 4 dels proposats. La lectura és obligatòria i s'ha de concertar amb el professor. S'ha de realitzar tot seguint les següents passes: resum global del llibre, esquema sinòptic per capítols, i comentari crític del conjunt del llibre. L'autor a desenvolupar és obligatori i s'ha de concertar amb el professor. Les dates per a l'entrega dels treballs es determinaran al mes d'octubre. 3

4 Els alumnes que no poden assistir a classe han de seguir els mateixos criteris que la resta d'alumnes, però cal que es posin en contacte amb el professor al més aviat possible per poder concretar aspectes particulars de l'assignatura. VII. BIBLIOGRAFIA BÀSICA CARREÑO, M. (Edit.) (2000): Teorías e instituciones contemporáneas de la educación (Madrid: Síntesis). COLOM, A.J. (Coord.) (1997, 2002): Teorías e instituciones contemporáneas de la educación (Barcelona: Ariel). DEL POZO, Mª.M. (Edit.) (2004): Teorías e instituciones contemporáneas de la educación (Madrid: Biblioteca Nueva). NEGRÍN, O. y VERGARA, J. (2005):Teorías e instituciones contemporáneas de educación (Madrid: Centro de Estudios Ramón Areces). SARRAMONA, J. y Otros (1998): Educación no formal (Barcelona, Ariel). TRILLA, J. (2003): La educación fuera de la escuela (Barcelona, Ariel). VI. BIBLIOGRAFIA GENERAL ALUMNOS DE LA ESCUELA DE BARBIANA, Carta a una maestra, Barcelona, Nova Terra, ALUMNOS DE LA ESCUELA DE BARBIANA, Contraescuela, Bilbao, Zero, ANDER-EGG, La animación y los animadores, Madrid, Narcea, ARANGUREN, J.L., El buen talante, Madrid, Tecnos, ARANGUREN, J.L., Propuestas morales, Madrid, Tecnos, AYUNTAMIENTO DE BARCELONA, La ciudad educadora, Barcelona, Ayuntamiento de Barcelona, BOURDIEU, P. y PASSERON, J.C., Los estudiantes y la cultura, Barcelona, Labor, CALVO, S., Educación para la salud, Madrid, Díez de Santos, CARIDE, J.A., Educación ambiental: realidades y perspectivas, Santiago de Compostela, Tórculo, CASTILLEJO, J.L., Nuevas perspectivas en las ciencias de la educación, Madrid, Anaya, CIDAD, E., Perspectivas sobre educación del consumidor, Madrid, Ministerio de Sanidad y Consumo, Instituto Nacional de Consumo, COLOM, A.J. y DOMÍNGUEZ, E., Introducción a la política de la educación, Barcelona, Ariel, COLOM, A.J. y MELICH, J.C., Después de la modernidad. Nuevas filosofías de la educación, Barcelona, Paidós, COLOM, A.J., Modelos de intervención socieducativa, Madrid, Narcea, COLOM, A.J., Teoría y metateoría de la educación, México, Trillas, CORZO, J.L., Lorenzo Milani, maestro cristiano, Universidad pontificia, Salamanca, DECROLY, O., La funció de la globalització i altres escrits, Vic, Eumo, DEWEY, J., Cómo pensamos, Barcelona, Paidós, DEWEY, J., Democracia y Educación, Madrid, Morata,

5 DOMÍNGUEZ, E., Política y Educación. El caso de España y Portugal, Salamanca, Hespérides, FAURE, E., Aprender a ser, Madrid, Alianza-Unesco, FERMOSO, P., Teoría de la educación, México, Trillas, FERRER, F., L'Escola Moderna, Vic, Eumo, FREINET, C., Els plans de treball, Barcelona, Laia, FREINET, C., Per l'escola del poble, Vic, Eumo, FREINET, C., Técnicas Freinet de la Escuela Moderna, Madrid, Siglo XXI, FREIRE, P., Extensión o comunicación? La concientización en el medio rural, Buenos Aires, Siglo XXI, FRÖBEL, F., L'educació de l'home i el jardí d'infants, Vic, Eumo, GINER DE LOS RÍOS, F., Ensayos sobre educación, Madrid, Alianza, GOODDMAN, P., La deseducación obligatoria, Barcelona, Fontanella, GRAMSCI, A., La alternativa pedagógica, Barcelona, Nova Terra, HERBART, J.F., Esbós per a un curs de pedagogia, Barcelona, Eumo, HERBART, J.F., Pedagogía general, Barcelona, Humanitas, HOLT, J., El fracaso de la escuela, Madrid, Alianza, ILLICH, I., La sociedad desescolarizada, Barcelona, Barral, INSTITUTO NACIONAL DEL CONSUMO, Líneas metodológicas para la educación del consumidor, Madrid, Ministerio de Sanidad y Consumo, KERSCHENSTEINER, G., El concepto de la escuela del trabajo, Madrid, La Lectura, KILPATRICK, W.H., El Método de los Proyectos,. KILPATRICK, W.H., Filosofía de la educación, Buenos Aires, Losada, LAPASSADE, G., Autogestión pedagógica,. La educación en libertad?, Barcelona, Granica, LIPOVETSKY, La era del vacío, Barcelona, Anagrama, Llei General d'educació (1970). Llei Orgànica del Dret a l'educació (1985). Llei Orgànica d'ordenació del Sistema Educatiu (1990). LOBROT, M., Pedagogía Institucional, Buenos Aires, Humanitas, LUHMAN, N., Teoría de la sociedad y pedagogía, Barcelona, Paidós, LYOTARD, J.F., La condición posmoderna, Madrid, Cátedra, MAKARENKO, A., Poema pedagógico, Barcelona, Planeta, MARZO, A. y FIGUERAS, J.M., Educación de adultos. Situación actual y perspectivas, Barcelona, ICE/Horsori, MCLUHAN, M. y CARPENTER, E., El aula sin muros. Investigaciones sobre técnicas de comunicación, Barcelona, Cultura Popular, MEC, Historia de la Educación en España. Textos y Documentos, Madrid, MEC, 1979 (dos vol.). MONTESSORI, M., El niño. El secreto de la infancia, Barcelona, Araluce, MONTESSORI, M., Ideas generales sobre mi método, Barcelona, Losada, MOUNIER, E., Manifiesto al servicio del personalismo, Madrid, Taurus, NEILL, A.S., Hijos en libertad, Barcelona, Gedisa, NEILL, A.S., Summerhill, Madrid, FCE, NORIEGA, R., Principios constitucionales del sistema educativo español, Madrid, MEC,

6 NOVO, M., Educación ambiental, Madrid, Universitaria, OCDE, Panorama educativo. Análisis 1996, París, OCDE, OURY, F. y VÁZQUEZ, A., Hacia una pedagogía del siglo XX, México, Siglo XXI, PESTALOZZI, J.H., Cartas sobre educación infantil, Barcelona, Humanitas, PESTALOZZI, J.H., Com Gertrudis educa els fills, Barcelona, Eumo, PUELLES, M., Educación e ideología en la España contemporánea, Barcelona, Labor, PUELLES, M., Política y Administración educativas, Madrid, UNED, REIMER, E., La escuela ha muerto, Barcelona, Barral, ROGERS, C.R., Client-Centered Therapy. Its current Practice, Implications, and theory, Boston, Houghton Mifflin, ROGERS, C.R., Libertad y creatividad en la educación, Barcelona, Paidós, ROUSSEAU, J.J., El contracte social, Barcelona, Edicions 62, ROUSSEAU, J.J., El Emilio, Madrid, Alianza, RUIZ, J. (dir.), La educación en los tiempos modernos. Textos y documentos, Madrid, Actas, SAENZ, O., Pedagogía general, Madrid, Anaya, SANJUAN, M., Pedagogía fundamental, Zaragoza, Librería General, SANVISENS, A., Introducción a la pedagogía, Barcelona, Barcanova, SARRAMONA, J., Educación no formal, Barcelona, CEAC, SUCHODOLSKI, B., La educación humana del hombre, Barcelona, Laia, SUJOMLINSKI, V., Pensamiento pedagógico, Moscú, Progreso, SUREDA, J. y COLOM, A.J., Pedagogía ambiental, Madrid, CEAC, TOFFLER, A., El <<Shock>> del futuro, Barcelona, Plaza & Janés, TRILLA, J., Animación sociocultural. Teoría, programas y ámbitos, Barcelona, Ariel, TRILLA, J., La educación fuera de la escuela, Barcelona, Ariel, TRILLA, J., Otras educaciones, Barcelona, Anthropos, VARGAS, A. y PALACIOS, V.P., Educación para la salud, México, McGraw Hill, VARIOS, Condicionamientos sociopolíticos de la educación, Barcelona, CEAC, VARIOS, Estrategias de formación en la empresa, Madrid, Narcea, VARIOS, Génesis de los sistemas educativos nacionales, Madrid, UNED, VATTIMO, G., El fin de la modernidad, Barcelona, Gedisa, VEGA, L., Moderantismo y educación en España. Estudios en torno a la Ley Moyano, Zamora, Publicaciones del Instituto Florián de Ocampo,