Dades ambientals metropolitanes

Transcripción

1

2

3 20 08 Dades ambientals metropolitanes

4 0 Cicle de l aigua Prevenció i gestió dels residus 1 2 Foment de la sostenibilitat Traduccions 3 4

5 5 7 Salutació L Entitat del Medi Ambient de l Àrea Metropolitana de Barcelona Fonts de subministrament 1. Subministrament en baixa 1.1. Companyies de subministrament 1.2. Balanç hídric del subministrament en l ambit de l àrea metropolitana de Barcelona Rendiment 1.3. Consum i facturació 1.4. Usuaris per tipologia d ús 1.5. Aforaments Utilització municipal d aigua freàtica 3. Actuacions dutes a terme a causa de la sequera 4. Sanejament 4.1. Cabal d aigua tractada 4.2. Càrrega contaminant 4.3. Tractament de fangs i altres residus 4.4. Col lectors Reutilització 6. Prevenció d inundacions 6.1. Pla Director d Aigües Pluvials (PDAP) 6.2. Manteniment de rieres 7. Inspecció i control ambiental 8. Laboratori Gràfics i taules Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals (PMGRM) 0. La generació de residus 1. Prevenció 2. Recollides 2.1. Fraccions bàsiques Vidre Paper i cartró Envasos lleugers Matèria orgànica 2.2. Altres fraccions Voluminosos Recollides específiques Deixalleries Residus d aparells elèctrics i electrònics (RAEE) Valorització i disposició finalista 3.1. Valorització Vidre Paper i cartró Envasos: les plantes de triatge Matèria orgànica: els ecoparcs i les plantes de compostatge Voluminosos Residus de deixalleries Residus de procedència no metropolitana Pretractament de RESTA 3.2. Disposició finalista Valorització energètica Transferència de RESTA a deposició controlada Dipòsit controlat de la Vall d en Joan (clausurat) Fluxos secundaris Valorització material secundària Restauració amb rebuig embalat Prova pilot d utilització de la fracció rebuig com a combustible alternatiu en cimenteres Deposició de rebuig no embalat 4. Balanç global 4.1. Recollida segregada 4.2. Valorització material i energètica 4.3. Disposició de la RESTA 4.4. Resultats globals en l àmbit metropolità Gràfics i taules Educació ambiental 1.1. El programa d activitats d educació ambiental Compartim un futur 1.2. Participació en el programa d activitats d educació ambiental Compartim un futur 2008 Instal lacions visitades Tipus de visitants segons el nivell educatiu i el públic objectiu Procedència dels visitants Activitats a l aula Xerrades informatives per a adults Relacions instuticionals 2.1. Visites institucionals 2.2. Atenció als mitjans 3. Difusió de publicacions i atenció al ciutadà 4. Jornades, congressos i seminaris ambientals 5. Gestió Ambiental 5.1. Pla de Sostenibilitat 5.2. Sistema de gestió ambiental Campanya Anar a la deixalleria té premi 7. Campanya de foment de la recollida selectiva d envasos 8. La pàgina web institucional: 9. El butlletí informatiu Gràfics i taules Español English Français [3]

6

7 0 Francesc Narváez Pazos President de l'entitat del Medi Ambient Salutació Un any més, teniu a les vostre mans i/o a les vostres pantalles, un exemplar del llibre Dades ambientals metropolitanes, concretament el cinquè d una col lecció iniciada l any En aquesta ocasió, hi trobareu informació sobre les dades de consum d aigua durant la sequera, moment en el qual els ciutadans i ciutadanes metropolitans han reduït el consum fins a un nivell record de 109,96 l/hab i dia, el que significa una reducció de quasi bé 5 litres/dia respecte a l any També destaca la disminució de la producció de residus per càpita, assolint un nivell de 1,42 kg./ persona i dia, i trencant la tendència a l alça dels últims anys. En els propers anys caldrà reforçar aquest canvi tal i com ja s ha previst en els treballs de redacció del nou PMGRM iniciats aquest any Finalment, també vull destacar altres tasques que realitza l EMA-AMB que tot i no poder traduir en xifres resulten clau en la consecució dels nostres objectius. Així doncs, vull fer esment de la consolidació del programa de prevenció de residus, del programa d educació ambiental i de l aplicació de criteris ambientals en la gestió diària de l EMA-AMB, aspecte que esperem s estengui a empreses contractistes i ajuntaments. Espero que un any més, aquesta publicació us resulti d interès i us sigui de la màxima utilitat. [5]

8 Acrònims ACA: Agència Catalana de l Aigua AEAS: Asociación Española de Abastecimientos de Agua y Saneamiento AGBAR: Aguas de Barcelona AICSA: Aigües de Castellbisbal S.A. AMB: Àrea Metropolitana de Barcelona APSA: Aigües del Prat S.A. ARC: Agència de Residus de Catalunya CASSA: Companyia d Aigües de Sabadell CCAE: Codi Català d Activitats Econòmiques CONFAVC: Confederació d Associacions de veïns i veïnes de Catalunya CUADLL: Comunitat d Usuaris del Delta de Llobregat DC: Dipòsit controlat DSU: Descàrregues del Sistema Unitari EAC: Entitat Ambiental de Control ECOEMBES: Ecoembalajes España, S.A. EDAR: Estació Depuradora d Aigües Residuals EMAS: Eco-management and audit Scheme EMA: Entitat del Medi Ambient, nom amb que es coneix amb l EMSHTR EMA-AMB: Entitat del Medi Ambient de l Àrea Metropolitana de Barcelona. EMSHTR: Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus EMSSA: Empresa Metropolitana de Sanejament, S.A. ENAC: Entidad Nacional de Acreditación y Control FIRM: Fracció Inorgànica dels Residus Municipals FV: Fracció Vegetal GS: Generadors Singulars GP: Grans Productors MMAMB: Mancomunitat de Municipis de l Àrea Metropolitana de Barcelona MO: Matèria Orgànica MOR: Matèria Orgànica Residual PDAP: Pla Director d Aigües Pluvials PMGRM: Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals PROGREMIC: Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya RAEE: Residus d Aparells Elèctrics i Electrònics RM: Residu Municipal RS: Recollida Selectiva RV: Residus a Valorització RVOL: Residus Voluminosos SABEMSA: Servei d aigües de Barberà, empresa municipal S.A. SEMESA: Selectives Metropolitanes, S.A. SGAB: Societat General Aigües de Barcelona SIG: Sistema Integrat de Gestió SOREA: Sociedad Regional (Grup AGBAR) TERSA: Tractament i Selecció de Residus, S.A. TMTR: Taxa Metropolitana de Tractament i Deposició de Residus UTE: Unió temporal d empreses VM: Valorització material VME: Valorització material estimada

9 St. Andreu de la Barca Castellbisbal Badia del Vallès Barberà del Vallès Pallejà El Papiol St. Cugat del Vallès Cerdanyola del Vallès Ripollet St. Vicenç dels Horts Molins de Rei Montcada i Reixac Sta. Coloma de Gramenet Begues Torrelles de Llobregat Sta. Coloma St. Feliu de Llobregat de Cervelló St. Just Desvern St. Joan Despí Barcelona Badalona Tiana Montgat St. Climent de Llobregat Gavà Castelldefels Viladecans St. Boi de Llobregat El Prat de Llobregat L Hospitalet de Llobregat Cornellà de Llobregat Esplugues de Llobregat St. Adrià de Besòs L Entitat del Medi Ambient de l Àrea Metropolitana de Barcelona L Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus (EMSHTR), habitualment coneguda com a Entitat del Medi Ambient de l Àrea Metropolitana de Barcelona (EMA-AMB), és una entitat local creada per la Llei catalana 7/1987, de 4 d abril. En l àmbit territorial de l EMA-AMB, s hi inclouen els municipis de Badalona, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Barcelona, Begues, Castellbisbal, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, el Papiol, el Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Gavà, l Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Pallejà, Ripollet, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Climent de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Torrelles de Llobregat i Viladecans. La Llei 7/1987, de creació de l Entitat del Medi Ambient, li atribueix competències en matèria d obres hidràuliques i abastament d aigua potable, de sanejament i evacuació d aigües residuals, de tractament i aprofitament de residus municipals, i de coordinació dels serveis municipals corresponents. [7]

10

11 1 Cicle de l aigua [9]

12

13 0. Fonts de subministrament Durant l any 2008 ha continuat la situació d escassetat de recursos hídrics iniciada l any precedent. El període de sequera s ha considerat com una època seca equiparable al període Així doncs, durant l any 2008 continua en vigor el Decret 257/07, que prorroga el Decret 84/2007, en el qual s adopten les mesures excepcionals i d emergència en relació amb la utilització dels recursos hídrics a Catalunya (Decret de sequera) i, per tant, estableix les actuacions que es poden dur a terme quant a subministrament d aigua en funció del nivell d aigua embassada, la meteorologia i el nivell d aigua en els aqüífers. Pàg Figura 0 Evolució dels nivells d embassaments. Sistema Ter- Llobregat Figura 1 Evolució embassaments Situació de sequera Figura 2 Procedència de l aigua abastida a l EMA-AMB gestionada per les companyies subministradores (hm 3 ) El 31 de març s han assolit valors mínims molt crítics. Concretament, s ha arribat a un 20,37% de nivell embassat, equivalent a 124,68 hm 3, un valor molt proper als 122 hm 3 establert pel Decret per a entrar en situació d emergència, moment a partir del qual s haurien pres mesures amb més impacte per a assegurar les dotacions domiciliàries que s establien en el decret de sequera esmentat. Les pluges dels mesos d abril i maig, però, marquen un punt d inflexió i contribueixen a millorar notablement el nivell d aigua als embassaments. Tot i la millora en els nivells embassats, s ha continuat mantenint el nivell d excepcionalitat II fins al desembre com a mesura de precaució. A finals d any, malgrat el bon nivell d aigua embassada al sistema Ter-Llobregat, encara ha continuat en vigor el Decret, atès que algunes de les conques es troben en estat d alerta. Ara bé, aquestes no han influït directament en el sistema metropolità. En aquest context de sequera, l Agència Catalana de l Aigua (ACA) ha encarregat a l EMA- AMB, com a administració competent del servei de subministrament d aigua domiciliària, l execució per via d emergència d un seguit d obres de recuperació d aigua del freàtic, concretament, als municipis de Barberà del Vallès, Castellbisbal, el Prat de Llobregat, Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts. Pel que fa als recursos d aigua subterranis, s han seguit utilitzant els procedents dels aqüífers del Delta del Llobregat, del Pla de Barcelona i del riu Besòs. Finalment, destaca l aportació extraordinària d aigua potable en vaixells procedents del port de Tarragona i de Marsella. Es tracta d una mesura extraordinària establerta pel Govern de la Generalitat per a fer front a l escassetat de recursos hídrics existents en el nostre territori per a abastir la població. [11]

14 Enguany s ha fet un recull de les dades metropolitanes més rellevants dels darrers quinze anys per donar resposta a la demanda d alguns centres de recerca, alhora que es disposa d un horitzó temporal més ampli per a estudiar l evolució del servei. Les dades representades són fruit d un acurat seguiment dut a terme per l EMA-AMB i per les companyies subministradores existents des de l any Les companyies subministradores a les quals s han sol licitat dades són les mateixes que les actuals; és a dir, set companyies subministradores del servei en baixa i una companyia en alta (ATLL). 1. Subministrament en baixa Pàg Figura 3 Companyies de subministrament a l EMA-AMB Figura 4 Xarxa principal de transport d aigua a l EMA-AMB Pàg. 30 Taula 0 Procedència de l aigua a l EMA-AMB Figura 5 Fonts de subministrament. Comparativa Companyies de subministrament Set companyies subministradores, majoritàriament en règim de concessió administrativa, són les responsables de prestar servei en l àmbit metropolità. L EMA-AMB regula la qualitat del servei, la tarifa de subministrament i les inversions que aquestes empreses realitzen. Entre les companyies també hi ha operacions de compravenda Balanç hídric del subministrament en l àmbit de l àrea metropolitana de Barcelona L any 2008 s ha invertit la tendència viscuda en anys anteriors i el volum d aigua procedent del riu Ter ha estat menor al procedent del riu Llobregat. Aquest fet és conseqüència de l acurada gestió dels embassaments duta a terme per l ACA durant el període de sequera per tal de preservar al màxim el riu Ter, més perjudicat per la sequera que el Llobregat. Així doncs, un 54,9% del volum procedeix del Llobregat (105,7 hm 3 ), mentre que el 45,1% restant procedeix del Ter (86,9 hm 3 ). El volum total d aigua entrant a la xarxa metropolitana també ha estat menor, fruit de la mateixa situació de sequera però també de l actuació responsable dels ciutadans, que n han disminuït l ús fins a un 9% respecte al 2007, de manera que s ha assolit un valor final de 239 hm 3 anuals. 1 S entén per cabal de sortida el registrat als usuaris i el venut a fora de la xarxa. D altra banda, s entén per cabal d entrada aquell que entra a la xarxa i que pot ser superficial, subterrani o per compra a una altra companyia. Fent referència a la distribució de recursos hídrics, el percentatge majoritari se l enduu l aigua superficial, amb un 80,6%, mentre que el subterrani es manté en un 19,2%. Com a fet característic de l any 2008, s ha de fer menció del 0,2% d aigua procedent de vaixells. Si bé aquesta quantitat és menor, cal citar-la, ja que ha estat una de les fonts de subministrament alternatives utilitzades en l època de sequera. [12]

15 Tal com mostra l evolució, es comprova com a grans trets el consum d aigua procedent del riu Ter és en general major al procedent del riu Llobregat (amb excepció dels anys 2001, 2004 i 2008). Si s analitza la relació entre fonts d origen superficial i subterrani, les fonts subterrànies no han arribat a superar mai el 20% del total. En els darrers anys, però, hi ha hagut un augment d ús de recursos subterranis, ja que s ha passat de l 11% el 2004 al 19% el Pàg Taula 1 Procedència de fonts de subministrament Figura 6 Procedència de les fonts de subministrament Rendiment Pel que fa al rendiment, establert en termes de relació existent entre els cabals de sortida 1 i d entrada al sistema, entenent com a sistema el conjunt dels trenta-tres municipis metropolitans, s ha obtingut un valor del rendiment de la xarxa del 81,3%, un 3,25% major que l any anterior. L històric mostra com a partir del 2002 hi ha una millora progressiva en l evolució del rendiment, fins al punt d assolir el valor més òptim el 2008, que ha estat motivada principalment per la millora de la xarxa de distribució, tant per la sectorització com per la detecció de fuites per a prevenir pèrdues en la xarxa Consum i facturació L any 2008 ha tingut lloc una davallada important del consum domèstic facturat d aigua: s ha passat de 113,79 l/hab. i dia el 2007 a 109,96 l/hab. i dia el Com ja s ha comentat, el principal motiu ha estat la greu sequera viscuda, que, juntament amb la racionalització del consum, ha fet que el consum domèstic disminueixi un 3,3% respecte del En referència a la variació del consum domèstic vers la mitjana calculada per als darrers cinc anys, Begues destaca com a municipi amb una disminució major de consum, seguit de Pallejà i Sant Cugat del Vallès. Per contra, el municipi on s ha produït una disminució menor de consum domèstic ha estat Badia del Vallès, seguit dels municipis de Badalona i Santa Coloma de Gramenet. Al concepte de consum facturat, és a dir, cobrat per la companyia subministradora, s hi pot afegir el concepte de consum registrat pel sistema de mesura. El fet que existeixi una diferència entre consum facturat i registrat és motivat principalment pel sistema tarifari aplicat. Així doncs, en l àmbit metropolità s ha facturat un total de 188,9 hm 3, respecte als 190,9 hm 3 registrats amb sistemes de mesura. En xifres totals, incloent-hi els consums domèstic, no domèstic i municipal, s ha passat de registrar 200,7 hm 3 el 2007, a 190,9 hm 3 el 2008 (un 4,9% menys). Figura 7 Rendiment Pàg. 32 Pàg Taula 2 Evolució del rendiment Figura 8 Evolució dels cabals i rendiments Pàg Taula 3 Aigua registrada per usos (milers en m 3). Variació Figura 9 Aigua registrada. Comparativa Taula 4 Consum domèstic per municipi. Comparativa Figura 10 Evolució del consum domèstic Figura 11 Consum domèstic per habitant i dia. Comparativa Taula 5 Aigua facturada 2008 Figura 12 Distribució del volum d aigua facturada per municipis Figura 13 Relació d aigua facturada per companyies [13]

16 La tipologia de consum que ha experimentat un descens més gran ha estat la municipal, que ha passat de 13,1 hm 3 registrats el 2007 a 9,1 hm 3 el 2008 (un 30,7% menys), a causa en part de la substitució d aigua de xarxa per freàtica, la qual cosa ha provocat la disminució del consum d aigua de xarxa i l augment d aigua freàtica. Taula 6 Evolució del consum domèstic (l/hab. i dia) Figura 14 Evolució del consum domèstic Pàg Pel que fa a l anàlisi històrica, cal destacar, però, que no és fins a l any 1998 que no hi ha un padró continu anual. Fins aleshores, les dades procedents de l Institut d Estadística de Catalunya eren estimades en funció de les dades lliurades pels ajuntaments. Segons l evolució, es passa d un consum domèstic estimat de 121,44 l/hab. i dia el 1994 a 109,96 l/hab. i dia el En la figura 14 es pot veure clarament l estalvi dut a terme pels usuaris en els darrers anys, sobretot des de l any 2005, moment en què s han viscut dues sequeres consecutives. Pàg Taula 7 Nombre d usuaris per tipologia d ús Figura 15 Nombre d usuaris per tipologia d ús 1.4. Usuaris per tipologia d ús El nombre total d usuaris l any 2008 ha estat d La relació entre tipus d usuaris segueix essent la mateixa que en anys anteriors: un 86% dels usuaris són domèstics, un 13% no domèstics i un 1% municipals. Taula 8 Evolució nombre d abonats Pàg L evolució històrica demostra com el percentatge de tipus d usuaris municipals no presenta variacions en el transcurs dels anys: es manté un valor inferior a l 1% en aquesta tipologia d usuari. Pel que fa als usuaris domèstics, en els darrers anys hi ha hagut una tendència a la baixa, ja que s ha passat del 89% al 86%, compensada per l augment dels usos no domèstics. Pàg Taula 9 Nombre d usuaris per tipologia de subministrament Figura 16 Evolució dels aforaments Aforaments Atenent la divisió dels usuaris en funció del tipus de subministrament, hi ha els subministraments d aigua directa mitjançant comptador i els subministraments mitjançant aforament. Es preveu que aquests darrers es vagin retirant, ja que, d una banda, comporten la pèrdua d aigua que no s utilitza i, de l altra, presenten un grau de perillositat pel que fa a la garantia de potabilitat. La impossibilitat de garantir la potabilitat de l aigua es deu principalment al fet que els aforaments estan associats a instal lacions antigues on s emmagatzema l aigua sense control per part del subministrador, cosa que pot afectar la qualitat de l aigua de sortida a l aixeta del consumidor. Enguany s han computat aforaments. En referència al grau de disminució, s obté un valor de 8,7%, molt similar al dels anys anteriors, on la tendència d eliminació es troba entre el 12% i el 9,6%. [14]

17 L evolució històrica mostra com aquests darrers anys els aforaments han disminuït. La proporció de subministraments per aforament en relació amb el subministrament amb aigua directa ha disminuït de l 1,5 % el 1994 al 0,41% el Utilització municipal d aigua freàtica En l àmbit metropolità, durant l any 2008 hi ha hagut vint-i-tres municipis que, en major o menor grau, han utilitzat l aigua del nivell freàtic. Els principals usos segueixen sent el reg de parcs i jardins i la neteja de carrers. El valor total assolit ha estat de 2,5 hm 3 /any. Respecte de l any 2007, hi ha hagut un augment important en l ús d aquesta aigua, concretament en un 87,3%, de manera que el nombre de punts de captació ha passat de 58 el 2007 a 71 el Actuacions dutes a terme a causa de la sequera Pàg Taula 10 Nombre d usuaris per tipologia de subministrament Figura 17 Evolució dels aforaments Pàg Taula 11 Evolució per municipis del consum d aigua del freàtic per a usos municipals no potables Figura 18 Evolució del consum metropolità d aigua freàtica per a usos municipals Figura 19 Distribució d aigua freàtica municipal per usos (milers de m 3 ) Arran de l extrema situació de sequera, l EMA-AMB, com a administració competent del servei de subministrament d aigua domiciliària, amb la col laboració de l ACA, ha portat a terme tot un seguit d obres per via d emergència. En totes elles, l EMA-AMB actua com a promotor de l obra i les diferents companyies subministradores del servei del municipi on es duen a terme les obres han estat les encarregades de la seva execució. En total s han executat cinc projectes, amb una inversió total de (IVA no inclòs) i un cabal previst a recuperar de m 3 /hora. Recuperació de recursos subterranis dels pous de l aqüífer del riu Ripoll al terme municipal de Barberà del Vallès. Constructor: Serveis i Aigües de Barberà Empresa Municipal SA (SABEMSA). S han recuperat els pous Nicolàs i Maria Feliu i s ha construït un nou pou. Paral lelament, s ha construït una planta de tractament amb desgasificació per a eliminar components orgànics clorats i una línia per a eliminar arsènic, ferro i manganès per via fisicoquímica. La planta podrà tractar 250 m 3 /hora. El cost de l obra ha estat d Barberà del Vallès Recuperació de recursos subterranis dels pous de la cubeta de Sant Andreu de la Barca a Castellbisbal. Constructor: Aigües de Castellbisbal SA (AICSA). S han recuperat set pous de la cubeta. Ha estat necessari ampliar l actual planta de tractament fins a 500 m 3 /hora per a donar cabuda als nous cabals. El procés seguit a la planta consta d una oxidació del ferro i del manganès i filtració dels òxids produïts. El cost de l obra ha estat d [15]

18 Construcció del pou número 16 d aigües del Prat. Constructor: Aigües del Prat SA (APSA). S ha construït un pou nou (número 16) en substitució de l actual número 7 afectat per les obres de la L9 del metro. S ha ubicat en el Polígon Mas Blau i ha calgut adaptar les instal lacions de portada d aigua fins a l estació de tractament d aigua potable. S ha dissenyat per a impulsar un cabal de 250 m 3 /hora. El cost de l obra ha estat de Sant Vicenç dels Horts Recuperació de recursos subterranis del pou l Urgellet de Molins de Rei. Contractista: AQUALIA. S ha posat en marxa el pou Urgellet, fins avui fora d ús per problemes d amoni, ferro i manganès. També s ha construït una planta de tractament per a poder tractar l aigua. El procés emprat ha estat de cicle combinat d oxidació, floculació i filtració en continu amb sorres i carbó actiu i cloració final. La capacitat de tractament és de 150 m 3 /hora. El cost de l obra ha estat d Recuperació de recursos subterranis del pou 4 de Sant Vicenç dels Horts. Constructor: AQUALIA. S ha recuperat el pou 4, que presentava problemes de ferro i manganès. S ha construït una planta de tractament amb una capacitat de 600 m 3 /h per a tractar les agües del pou 4 i també les dels pous 1, 2 i 3. El tractament utilitzat és d oxidació, floculació i cloració final. El cost final de l obra ha estat de Sanejament El Prat de Llobregat Pàg Taula 12 Estacions depuradores d aigües residuals a l AMB. Dades bàsiques Figura 20 Distribució de cabals per EDAR Figura 21 Evolució del cabal d aigua tractat des de 1985 Taula 13 Energia consumida i energia cogenerada per EDAR Cabal d aigua tractada L Empresa Metropolitana de Sanejament SA (EMSSA), empresa pública de l EMA-AMB, gestiona el servei de sanejament en alta a l àrea metropolitana de Barcelona, explotant i mantenint totes les infraestructures en servei:. Xarxa de col lectors en alta. Estacions depuradores d aigües residuals (EDAR). Emissaris submarins. Estacions de bombeig Com a actuacions més rellevants durant el 2008, destaquen: - La remodelació de l EDAR de Vallvidrera (ampliació amb el tractament de nitrificació i desnitrificació i filtració amb reactors de biomembranes). - Remodelació i ampliació de l EDAR de Sant Feliu de Llobregat (tractament terciari amb reducció de nutrients). - Inici de la remodelació i ampliació de l EDAR de Gavà-Viladecans (tractament terciari). [16]

19 En total, s han tractat 280 milions de m 3 d aigües residuals, dels quals 131 milions de m 3 corresponen a la planta del Besòs, 97 milions de m 3 a la planta del Prat de Llobregat i 51 milions de m 3 a la resta de depuradores. El cabal tractat ha estat un 1,4% superior al de 2007 degut a l augment de la pluviometria en el segon semestre, però ha estat inferior al cabal d anys precedents, atès que la pluviometria dels anys 2007 i 2008 va ser més baixa que en anys anteriors. Dels 121 milions de kwh d electricitat consumida a les depuradores i estacions elevadores dels col lectors, 5 milions de kwh han estat produïts per autogeneració i la resta han estat comprats a la xarxa Càrrega contaminant Des de 2006 totes les EDAR de la xarxa metropolitana apliquen un tractament biològic, gràcies al qual s ha aconseguit eliminar una major quantitat de càrrega contaminant. Durant el 2008 les EDAR de Vallvidrera i Sant Feliu han incorporat els tractaments terciaris i de nutrients, alhora que s ha iniciat l ampliació del tractament de l EDAR de Gavà. Una conseqüència directa d aquesta millora és la bona qualitat de l aigua de bany en el litoral metropolità, que, en termes generals, s ha mantingut en uns nivells molt bons i ha acomplert els límits microbiològics establerts per la directiva d aigües de bany Tractament de fangs i altres residus Les depuradores produeixen fangs i sorres, residus sòlids o escombraries barrejats amb l aigua, que cal gestionar per tal de controlar el seu impacte ambiental. La quantitat total de fangs produïts durant el 2008 ha estat de tones de matèria seca. Aquesta quantitat és superior a la de 2007 ( t) degut a l augment de l aigua tractada. La destinació principal dels fangs ha estat l aplicació com a adob agrícola amb compostatge previ (74,5%), seguida de l aplicació agrícola directa (17,5%), l ús per a cimenteres (4,3%) i l assecatge extern (3,4%) Col lectors La principal infraestructura de què disposen les ciutats per a conduir les aigües residuals i les avingudes d aigua, regular-ne el cabal i reduir el risc d inundacions associades a les pluges de caràcter torrencial són els col lectors i la xarxa de clavegueram. L actuació més destacada és la continuació de les obres dels col lectors de Corbera de Llobregat. Pàg. 56 Taula 14 Càrrega contaminant eliminada 2008 Figura 22 Evolució de la càrrega contaminant eliminada Pàg Taula 15 Producció de fangs per EDAR (Tones de matèria seca) Figura 23 Evolució de la producció de fangs Figura 24 Disposició de fangs segons destinació Taula 16 Altres residus produïts per EDAR (Tones) Figura 25 EDAR i principals col lectors del sistema de sanejament metropolità Pàg. 59 [17]

20 Pàg Taula 17 Instal lacions de reutilització i cabals de disseny Figura 26 Reutilització de l aigua a l àrea metropolitana Taula 18 Aigua reutilitzada a l àrea metropolitana (milers de m 3 ) 5. Reutilització La reutilització consisteix a donar nous usos a l aigua una vegada s ha tractat a les depuradores. És una alternativa de gran interès, ja que permet augmentar la disponibilitat d aigua en un territori com l àrea metropolitana de Barcelona, on els recursos hídrics són limitats, gràcies a l alliberament d aigua per a usos que requereixen una major qualitat. De fet, la quantitat d aigua reutilitzada ha augmentat degut al període de sequera de manera molt significativa, ja que ha passat de 20 hm 3 el 2007 a 33 hm 3 durant el Des de fa anys, les depuradores metropolitanes realitzen l anomenada reutilització indirecta, que consisteix a retornar aigua al medi en condicions adequades, de manera que es contribueix al manteniment de cabals, zones humides, etc. Tanmateix, la reutilització indirecta conviu cada vegada més amb pràctiques de reutilització directa o planificada, ja que l aigua regenerada es torna a introduir en el cicle per a donar-li un nou ús. 6. Prevenció d inundacions 6.1. Pla Director d Aigües Pluvials (PDAP) Bassa de Sant Llorenç. Tram inicial d endegament de la riera Durant l any 2008 s han iniciat i continuat les actuacions previstes al Pla Director d Aigües Pluvials a l àmbit de l EMA-AMB (PDAP), tant pel que fa al projecte com a l obra. Quant al contracte-programa entre l EMA-AMB i CLABSA, s han executat els treballs previstos per al 2008 relatius al drenatge urbà d acord amb les propostes incloses en el PDAP. L actuació més destacada de l any 2008 correspon a les obres de la bassa de laminació de la riera de Sant Llorenç (als municipis de Viladecans, Gavà i Sant Climent de Llobregat). El 2008, doncs, s han finalitzat les obres d aquesta bassa, la qual s ha començat a explotar durant l últim trimestre de Obres:. Bassa de laminació de la riera de Sant Llorenç (termes municipals de Viladecans, Gavà i Sant Climent de Llobregat).. Substitució del col lector del carrer Sant Jordi (terme municipal d Esplugues de Llobregat). Bassa de Sant Llorenç. Obra de derivació, col lector i canal d entrada [18]

21 Estudis i projectes:. Projecte constructiu de bassa de retenció a la conca superior de la riera de la Salut (Sant Feliu de Llobregat), en redacció.. Estudi per a la resolució dels problemes de drenatge pluvial en tres zones del centre urbà de l Hospitalet de Llobregat.. Estudi de solucions del drenatge pluvial de les conques interceptades pel Canal Industrial Sedó (municipis de Sant Andreu de la Barca i Castellbisbal).. Projecte constructiu del dipòsit antidsu de La Bunyola i Aviació, fase 1, al Prat de Llobregat.. Finalització de la redacció del projecte constructiu del dipòsit antidsu de La Bunyola i Aviació, fase 2, al Prat de Llobregat. Aspecte general de la bassa de laminació de la riera de Sant Llorenç Explotació:. Bassa de laminació de la riera de Sant Llorenç (tramitació, encàrrec i inici del manteniment i explotació) Manteniment de rieres L EMA-AMB redacta un programa anual de neteja i manteniment de lleres del sistema de desguàs d aigües pluvials en el seu àmbit territorial, basat en les sol licituds que fan els ajuntaments. Durant el 2008 s han dut a terme les tasques de manteniment i neteja de les lleres del sistema amb l objectiu de mantenir la capacitat hidràulica i atenuar els danys que es puguin produir a causa dels negaments en casos de pluges torrencials o de gran intensitat. Col lector Sant Jordi. Cambra de registre i d accés intermèdia Els treballs consisteixen en la retirada de material voluminós abocat en la llera, l esbardissada i trituració de vegetació invasora, el dragatge dels canals i la retirada de material arrossegat, procedent de les parts altes de les rieres. El Programa compta amb una assignació econòmica d uns euros anuals i permet realitzar unes seixanta actuacions en total, prioritzant els eixos bàsics de desguàs del sistema de pluvials. [19]

22 Pàg Figura 27 Indústries inspeccionades, mostres preses i paràmetres amb incompliment Figura 28 Indústries segons el sector d activitat Figura 29 Distribució de sectors d activitat en cada sistema de sanejament 7. Inspecció i control ambiental El Servei d Inspecció i Control Ambiental desenvolupa des de 1988 actuacions de control dels abocaments d aigües residuals efectuats pels establiments industrials ubicats en l àmbit de l àrea metropolitana de Barcelona. La regulació de la contaminació en origen, mitjançant la regulació i la fixació de límits, té per objectiu prevenir la contaminació i minimitzar els impactes ambientals dels abocaments en el medi natural i en els sistemes de sanejament metropolitans. La finalitat és protegir la conca receptora, eliminant qualsevol efecte tòxic, ja sigui crònic o agut, tant per a les persones com per al medi natural. El Servei d Inspecció disposa d un cens de activitats industrials. D aquestes, són establiments actius, dels quals un 47% es consideren potencialment contaminants. Les activitats industrials més implantades en el territori metropolità són: siderometal lúrgia, reparació de vehicles i benzineres, química, paper i alimentació. Analitzant aquesta distribució en funció dels sistemes de sanejament, s observa clarament que l activitat siderometal lúrgica és la que hi predomina. Al llarg de l any 2008 s han dut a terme inspeccions, efectuades bàsicament sobre indústries considerades potencialment contaminants. La planificació d inspeccions anual no comprèn la totalitat dels establiments censats que poden ser considerats potencialment contaminants, atès que s han establert prioritats d inspecció en funció del procés productiu, el sistema de depuració que utilitzen, la tipologia dels abocaments que generen, els incompliments detectats anteriorment i d altres prioritats establertes per l Agència Catalana de l Aigua. En les inspeccions efectuades aquest any s han pres 998 mostres, en un 43% de les quals s ha detectat que hi havia incompliment. Tanmateix, s ha d esmentar que l incompliment d una mostra indica que un o més dels paràmetres analitzats no compleixen amb els límits del Reglament Metropolità, però que la resta dels paràmetres són correctes. També s ha de remarcar que s han analitzat paràmetres en la totalitat de les mostres i que, entre aquests, el grau d incompliment ha estat només d un 3,8%. Les EDAR metropolitanes han assumit els abocaments industrials efectuats per les indústries ubicades en el territori i no hi ha hagut afectació al medi receptor. [20]

23 8. Laboratori El Laboratori de l EMA du a terme anàlisis químiques i microbiològiques per als serveis de l Àrea Metropolitana de Barcelona que ho requereixin. Així mateix, mitjançant una llista de preus públics, ofereix els seus serveis a clients externs, com ara ajuntaments, entitats ambientals de control (EAC) o particulars interessats. Pàg. 67 Figura 30 Evolució dels controls analítics relacionats amb el cicle de l aigua Figura 31 Nombre d analítiques realitzades segons el client L any 2008 hi ha hagut un increment dels controls d aigües residuals i de col lectors en relació amb l aplicació del Reglament Metropolità d Abocament d Aigües Residuals, així com de les anàlisis d aigües continentals i regenerades per al seu ús urbà, agrícola o ambiental. Altres serveis realitzats consisteixen en l anàlisi d aigües, lixiviats, sòls o contaminants atmosfèrics per al control d instal lacions de tractament de residus sòlids, la vigilància de la qualitat de les platges, etc. Pel que fa al sistema de gestió de qualitat, el laboratori ha mantingut l acreditació ISO després de passar amb èxit una nova auditoria de l Entidad Nacional de Acreditación (ENAC), amb un augment significatiu dels paràmetres del Reglament Metropolità acreditats. En aquest sentit, les millores aportades al sistema de gestió informàtica del laboratori permeten una major fiabilitat i traçabilitat en tots els processos, així com la tramesa via electrònica dels resultats als clients. En total s han dut a terme prop de determinacions analítiques per a clients molt diversos en tot tipus de mostres ambientals: aigües residuals, superficials, de pous, lixiviats, sorres de platja, sòls contaminats, residus sòlids i també de suports de captació de contaminants atmosfèrics. A les gràfiques adjuntes es mostra l evolució del nombre d anàlisis en relació amb els programes de vigilància del cicle de l aigua i la distribució del nombre de mostres rebudes en funció del client. [21]

24 [22]

25 1 Gràfics i taules CICLE DE L AIGUA

26

27 0. Fonts de subministrament Figura 0 Evolució dels nivells d embassaments. Sistema Ter-Llobregat [25]

28 0. Fonts de subministrament Figura 1 Evolució embassaments Situació de sequera [26]

29 Figura 2 Procedència de l aigua abastida a l EMA-AMB gestionada per les companyies subministradores (hm 3 ) [27]

30 1. Subministrament en baixa 1.1. Companyies de subministrament Figura 3 Companyies de subministrament a l EMA-AMB [28]

31 Figura 4 Xarxa principal de transport d aigua a l EMA-AMB Castellbisbal Badia del Vallès St. Andreu de la Barca Barberà del Vallès El Papiol Sta. Coloma de Cervelló St. Vicenç dels Horts Pallejà Molins de Rei St. Cugat del Vallès Cerdanyola del Vallès Montcada i Reixac Ripollet Sta. Coloma de Gramenet Begues Torrelles de Llobregat St. Feliu de Llobregat St. Just Desvern Barcelona Badalona Montgat Tiana St. Climent de Llobregat Gavà Castelldefels St. Boi de Llobregat St. Adrià de Besòs Viladecans El Prat de Llobregat SGAB SOREA (Grup AGBAR) AQUALIA SABEMSA APSA AICSA CASSA ATLL St. Joan Despí L Hospitalet de Llobregat Esplugues de Llobregat Cornellà de Llobregat [29]

32 1. Subministrament en baixa 1.2. Balanç hídric del subministrament a l àmbit de l Àrea Metropolitana de Barcelona Taula 0 Procedència de l aigua a l EMA-AMB Taula 1 Procedència de fonts de subministrament Figura 5 Fonts de subministrament. Comparativa Figura 6 Procedència de les fonts de subministrament [30] [31]

33 1. Subministrament en baixa 1.2. Balanç hídric del subministrament a l àmbit de l Àrea Metropolitana de Barcelona Rendiment Figura 7 Rendiment Taula 2 Evolució del rendiment [32]

34 Figura 8 Evolució dels cabals i rendiments [33]

35 1. Subministrament en baixa 1.3. Consum i facturació Figura 9 Aigua registrada. Comparativa [34]

36 1. Subministrament en baixa 1.3. Consum Taula 3 Aigua registrada per usos (milers de m 3 ). Variació [35] [36]

37 1. Subministrament en baixa 1.3. Consum 1. Subministrament en baixa 1.3. Consum i facturació Taula 4 Consum domèstic per municipi. Comparativa Figura 10 Evolució del consum domèstic [37] [38]

38 Figura 11 Consum domèstic per habitant i dia. Comparativa [39]

39 1. Subministrament en baixa 1.3. Consum i facturació Figura 12 Distribució del volum d aigua facturada per municipis [40]

40 1. Subministrament en baixa 1.3. Consum Taula 5 Aigua facturada 2008 [41] [42]

41 1. Subministrament en baixa 1.3. Consum 1. Subministrament en baixa 1.3. Consum Figura 13 Relació d aigua facturada per companyies Taula 6 Evolució del consum domèstic (l/hab. i dia) Figura 14 Evolució del consum domèstic Subministrament en baixa 1.4. Usuaris per tipologia d ús Figura 15 Nombre d usuaris per tipologia d ús [43] [44] [45]

42 1. Subministrament en baixa 1.4. Usuaris per tipologia d ús Taula 7 Nombre d usuaris per tipologia d ús [46]

43 1. Subministrament en baixa 1.4. Usuaris per tipologia d ús Taula 8 Evolució nombre d abonats [47] [48]

44 1. Subministrament en baixa 1.5. Aforaments Taula 9 Nombre d usuaris per tipologia de subministrament Taula 10 Nombre d usuaris per tipologia de subministrament Figura 16 Evolució dels aforaments Figura 17 Evolució aforaments [49] [50] [51]

45 2. Utilització municipal d aigua freàtica Taula 11 Evolució per municipis del consum d'aigua del freàtic per a usos municipals no potables. (milers de m 3 ) [52]

46 Figura 18 Evolució del consum metropolità d'aigua freàtica per a usos municipals Figura 19 Distribució d'aigua freàtica municipal per usos (milers m 3 ) [53]

47 4. Sanejament 4.1. Cabal d aigua tractada Taula 12 Estacions depuradores d aigües residuals a l AMB. Dades bàsiques Figura 20 Distribució de cabals per EDAR [54]

48 Figura 21 Evolució del cabal d aigua tractat des de 1985 Taula 13 Energia consumida i energia cogenerada per EDAR 2008 [55]

49 4. Sanejament 4.2. Càrrega contaminant Taula 14 Càrrega contaminant eliminada 2008 Figura 22 Evolució de la càrrega contaminant eliminada [56]

50 4. Sanejament 4.3. Tractament de fangs i altres residus Taula 15 Producció de fangs per EDAR (Tones de matèria seca) Figura 23 Evolució de la producció de fangs [57]

51 4. Sanejament 4.3. Tractament de fangs i altres residus Figura 24 Disposició de fangs segons destinació Taula 16 Altres residus produïts per EDAR (Tones) [58]

52 4. Sanejament 4.4. Col lectors Figura 25 EDAR i principals col lectors del sistema de sanejament metropolità [59]

53 5. Reutilització Taula 17 Instal lacions de reutilització i cabals de disseny Taula 18 Aigua reutilitzada a l àrea metropolitana (milers de m 3 ) [60]

54 Figura 26 Reutilització de l aigua a l àrea metropolitana [61]

55 7. Inspecció i control ambiental Figura 27 Indústries inspeccionades, mostres preses i paràmetres amb incompliment [62]

56 Figura 28 Indústries segons sector d activitat Figura 29 Distribució de sectors d activitat en cada sistema de sanejament % d Indústries sector del sistema Viladecans-Gavà [63]

57 7. Inspecció i control ambiental Figura 29 Distribució de sectors d activitat en cada sistema de sanejament % d Indústries segons sector del sistema Besòs % d Indústries segons sector del sistema Llobregat [64]

58 % d Indústries segons sector del sistema Montcada i Reixac % d Indústries segons sector del sistema Begues [65]

59 7. Inspecció i control ambiental Figura 29 Distribució de sectors d activitat en cada sistema de sanejament % d Indústries segons sector del sistema Sant Feliu de Llobregat % d Indústries segons sector d'altres sistemes [66]

60 8. Laboratori Figura 30 Evolució dels controls analítics relacionats amb el cicle de l aigua Figura 31 Nombre d analítiques realitzades segons el client [67]

61

62 2 Prevenció i gestió dels residus [69]

63 [70]

64 Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals (PMGRM) 1 El 2008 ha estat el segon any de pròrroga del PMGRM i dels inicis de gran part del treball per a elaborar el que serà el proper programa metropolità de residus, el PMGRM (Programa Metropolità de Gestió de Residus Municipals ). Així doncs, s han creat quatre grups de treball, que són els que han de concretar les diferents línies d actuació del PMGRM: - Grup 1 Polítiques de comunicació i prevenció Subgrup 1.1 Polítiques de comunicació Subgrup 1.2 Polítiques de prevenció - Grup 2 Tècnic - Grup 3 Economicofinancer - Grup 4 Coordinació jurídica Així mateix, tot i que segons l informe del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya el PMGRM no està sotmès al procediment d avaluació ambiental estratègica, l EMA-AMB ha encarregat un informe ambiental a una consultora especialitzada. Es preveu que els treballs de redacció del nou PMGRM finalitzin durant l any 2009 i incloguin les principals línies de prevenció i gestió de residus per als propers sis anys a l àrea metropolitana de Barcelona en coherència amb el que establirà el PROGRE- MIC (Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya). Per tant, durant l any 2008 s ha continuat treballant en les línies establertes en el PMGRM vigent considerant les reflexions que es van apuntar en la seva segona revisió i que han permès l actualització i pròrroga del PMGRM durant el Web dels grups de treball del PMGRM Els acrònims usats en aquest capítol són els habituals i recollits en la terminologia proposada per l ARC i l EMSHTR, que es pot consultar tant en els documents de revisió del PMGRM com del PROGREMIC. [71]

65 Pàg Taula 0 Generació de residus per municipi respecte a la mitjana de l EMA-AMB Figura 0 Generació de residus respecte de l EMA-AMB Taula 1 Evolució de la generació de residus a l EMA-AMB Figura 1 Evolució de la generació de residus Pàg Taula 2 Volum de compostadors instal lats. compostadors per mil habitants i municipi (litres) Taula 3 Evolució del volum de compostadors instal lats per h. 0. La generació de residus Durant el 2008 s han generat tones de residus municipals 2, xifra que representa un punt d inflexió en la tendència a l alça dels últims anys, amb un decrement del 0,90% respecte a l tones generades el Aquest decrement encara és més destacat si es considera que el nombre d habitants de l àrea metropolitana ha augmentat un 1,14% i que tanmateix la generació per capita de residus ha passat d 1,46 kg/hab. i dia a 1,42 kg/hab. i dia, que representa una disminució del 2,3%. 1. Prevenció Entre els primers objectius del PMGRM hi trobem els que fan referència a la prevenció dels residus municipals, tant pel que fa a la quantitat com a la perillositat. Per tal de fer-los operatius, s organitzen en quatre línies estratègiques: 1. Recerca d acords voluntaris amb empreses, associacions i administracions. 2. Normatives pròpies dins de l àmbit de competències de l EMA. 3. Foment del canvi d hàbits entre la població. 4. Participació en debats legislatius i socials. Durant l any 2008 s ha treballat en diversos programes que tenen per objectiu final reduir la quantitat de tones a tractar de forma industrial. Destaquem la col laboració amb cinc municipis metropolitans (Badia del Vallès, Cornellà de Llobregat, Gavà, Montcada i Reixac i Sant Just Desvern), els quals s han implicat molt directament en la millora dels residus de la gestió pròpia a tots els nivells i en l obtenció de sistemes de gestió ambiental. 2 S inclouen en la comptabilitat de residus municipals els residus definits a la Llei de residus 10/98, que comprèn residus procedents de la neteja viària, zones verdes, àrees recreatives i platges, etc Pel que fa al foment del canvi d hàbits, s ha treballat en dues direccions complementàries: fomentar la reutilització de productes i evitar la generació de nous residus. - Promoció de la reparació d objectes i de mercats de segona mà: Millor que nou, 100% vell ( Per tal de donar una segona vida als objectes i evitar que es converteixin ràpidament en un residu, s han promocionat dues activitats comercials. D una banda, la compra i venda d objectes usats ajuda a trobar nous propietaris als objectes que ja no són útils en determinades situacions i, d altra banda, molts objectes es poden tornar a utilitzar només fent-hi petites reparacions. La campanya s ha batejat amb el nom Millor que nou, 100% vell. La idea es difon a través de centres comercials, de la web ( millorquenou.blogspot.com) i d un servei d atenció telefònica que respon a les demandes dels particulars. El 20 d abril es va fer una festa al carrer, la R-festa. [72]

66 - Foment del consum immaterial: Idees amb Aefecte ( Seguint una idea que es comença a estendre per Europa, l EMA ha promocionat els regals immaterials, com ara sessions d esport, massatges, cursos, entrades a espectacles, etc. L activitat s ha batejat amb el nom Idees amb Aefecte per expressar l afecte que posem en el regal i l efecte positiu que aquesta decisió pot tenir sobre el medi ambient. La web i un estand a fires i festes han estat molt útils per a explicar-nos-ho. - Programa de compostatge domèstic Amb el compostatge domèstic els residus orgànics es poden reciclar directament a les llars on es generen, i així s eviten les despeses de recollida, transport i gestió. El programa es va iniciar l octubre de 2004 i el mes de desembre de 2008 havien començat a gestionar la pròpia brossa orgànica famílies de vint-i-quatre municipis. La majoria dels participants en el projecte disposen de compostadors de jardí, excepte un 10% de les llars, que fan el compostatge amb vermicompostadors. Amb la col laboració de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Politècnica de Catalunya s ha desenvolupat un estudi comparatiu de deu models de compostador de cara a trobar-ne els més eficients en cada situació. Millor que nou, 100% vell A nivell d Espanya, destaquem que l Entitat ha format part del grup impulsor de la Red de Entidades Locales por el Compostaje Doméstico y Comunitario, també coneguda com a Composta en Red. - Recerca de noves vies Per tal d estudiar les possibilitats de noves vies de prevenció, s ha dut a terme un experiment en què durant tres mesos quaranta famílies (vint de Sant Boi i vint de Barcelona) han pesat els seus residus. En el segon mes, l objectiu ha estat provar de reduir la pròpia bossa de deixalles. De mitjana, totes les famílies han reduït els residus que generen en un 16%; sembla, doncs, que seria possible reduir una part dels residus millorant la selecció dels productes que comprem i fent compost a casa. En una altra direcció, amb la col laboració de l Institut Català d Assistència i Serveis Socials (ICASS) i el Departament de Sanitat, s ha dut a terme una prova pilot de reutilització de material sanitari en residències de gent gran. Amb les universitats s ha estudiat el cost d interacció entre client i oferent de roba de segona mà (Federico Demaria) i l estalvi de residus lligat als mercats d intercanvi (Diana Barreto). Així mateix, s ha organitzat un seminari interuniversitari de recerca en prevenció i s han convocat tres ajuts a la recerca per a treballs de final de carrera o màsters. La major part d aquestes activitats de prevenció han comptat amb el suport econòmic de l Agència de Residus de Catalunya. Com a fet rellevant del calendari, destaquem que durant el mes de novembre s ha realitzat la prova pilot de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus. Els informes de la major part d aquestes experiències es poden consultar a l apartat de publicacions de l Entitat. [73]

67 2. Recollides Fraccions bàsiques El primer objectiu de la recollida selectiva és separar i recuperar la màxima quantitat de materials, i el segon, disminuir tant com es pugui la quantitat de residus que s han de sotmetre a tractaments finalistes. A banda d aquests objectius quantitatius, és evident que una recollida en origen millor facilita la recuperació dels materials i redueix l impacte ambiental de determinats residus que poden ser contaminants, tòxics i/o perillosos. Pàg Taula 4 Recollida selectiva de vidre per municipi Figura 2 Evolució de la recollida selectiva de vidre a l AMB Pàg Taula 5 Recollida selectiva de paper i cartró per municipi Figura 3 Evolució de la recollida selectiva de paper i cartró a l AMB Figura 4 Distribució del paper i cartró segons la recollida al carrer (inclou deixalleria) i comerç Pàg Taula 6 Recollida selectiva d envasos lleugers per municipi diferenciada en contenidor groc i FIRM Taula 7 Recollida selectiva d envasos lleugers per municipi Figura 5 Evolució de la recollida selectiva d envasos lleugers a l AMB Durant el 2008 s ha assolit un índex de recollida selectiva del 33,07%, xifra que representa un increment del 5,46%, gràcies a l augment de les recollides selectives de les fraccions bàsiques de vidre i d envasos Vidre La recollida selectiva de vidre ha arribat durant el 2008 a tones, xifra que representa un augment del 10,09% en relació amb el 2007; així doncs, s ha mantingut la tendència alcista de la recollida selectiva de vidre, amb increments superiors al 10% anual des de l any La ràtio de vidre recollit per habitant i any assoleix 17,01 kg, de manera que augmenta novament gairebé dos quilos per habitant respecte al El vidre recollit selectivament constitueix el 9,9% de les fraccions recollides selectivament Paper i cartró Després de cinc anys de creixement continu, sembla que durant el 2008 la recollida selectiva de paper i cartró s ha estancat, ja que ha experimentat un augment de només el 0,08% del total de tones recollides ( tones); fins i tot s ha produït una lleugera disminució de la recollida per habitant i any, ja que ha passat de 34,24 kg a 33,38 kg. A partir de la informació aportada per fonts municipals, s estima que el percentatge de paper procedent del comerç ha passat de constituir el 21,19% a ser el 16% del total de paper recollit. El paper recollit selectivament (contenidors blaus, comerços i deixalleries ) constitueix el 19,7% de les fraccions recollides selectivament Envasos lleugers Durant el 2008 s han recollit tones procedents de recollides mitjançant contenidors específics d envasos i tones procedents del triatge de FIRM de la planta de Molins. Així doncs, la recollida d envasos lleugers ha augmentat en un 9,85% respecte del La producció total recollida per habitant i any ha estat de 10,77 kg, un nivell molt similar al de l any 2007 (9,9 kg/hab. i any). [74]