Universitat de les Illes Balears. Facultat d Educació

Transcripción

1 Universitat de les Illes Balears Facultat d Educació Assignatura: (5144)-Psicologia de l Educació. Curs ESTUDIS DE MESTRE (2n. curs. Especialitats: Ed. Musical i Llengua Estrangera Crèdits de l assignatura: 4,5 (3T+1,5P) [Els CT es realitzaran de forma conjunta, en el mateix horari, per ambdues especialitats; mentre que els CP tindran un horari propi per a cada especialitat] Temporalització de l assignatura: 1r. quadrimestre Professora: Mª Teresa Adame. OBJECTIUS DE L'ASSIGNATURA. 1. Adquirir coneixements necessaris per poder analitzar, comprendre i tractar els problemes educatius, la realitat escolar i els diferents factors que incideixen en el fet educatiu així com en els processos d'ensenyança-aprenentatge. 2. Adquirir una metodologia de treball que possibiliti l'aplicació dels aprenentatges realitzats a la situació educativa. 3. Facilitar la participació activa, crítica i creativa dels/de les estudiants/es en la construcció del propi aprenentatge, que permeti adquirir uns hàbits de feina autònoma i independent, així com el desenvolupament d'una postura raonada en el tractament dels problemes. 4. Aprendre a analitzar i avaluar críticament la literatura rellevant i a participar en discussions, tant en petit grup com en gran grup, sobre temes relacionats amb els continguts de l assignatura. CONTINGUTS DE L'ASSIGNATURA. TEMA 1. Psicologia i educació: aproximació a la conceptualització i continguts de la Psicologia de l Educació. Conceptualització: definició i objecte d'estudi Objectius i temes prioritaris Perspectiva històrica TEMA 2. Els processos d'aprenentatge. Concepte d'aprenentatge Principals models d'aprenentatge i la seva aplicació a l'àmbit educatiu: conductisme (CC, CO), teoria de l aprenentatge social (Bandura), i cognitivisme (Piaget, Vygotsky, Bruner i Ausubel) Fonaments psicopedagògics del currículum: la concepció constructivista de l'aprenentatge TEMA 3. Factors intrapersonals del procés d'ensenyança-aprenentatge. Intel.ligència Motivació i autoconcepte

2 2 Estils cognitius Estratègies d'aprenentatge. TEMA 4. Factors sòcio-ambientals i interpersonals del procés d'ensenyançaaprenentatge. L escola com a context d aprenentatge i desenvolupament Aspectes afectius, relacionals i de construcció de significats en els processos d interacció educativa i de mediació La disciplina i convivència al centre escolar METODOLOGIA DE TREBALL. Per a possibilitar situacions de comunicació a classe que facilitin l'anàlisi i reflexió de la matèria en l establiment de relacions entre el que s aprèn i la realitat, es treballaran els temes del programa mitjançant la càrrega de crèdits teòrics i de crèdits pràctics: Els crèdits teòrics es treballaran a través de: Les exposicions sobre els temes per part de la professora, de part de l'alumnat i d altre professorat, si escau. L estudi dels articles, documents de treball o recursos audiovisuals que s aniran presentant al llarg del curs, just a l inici de cada un dels temes del programa. La lectura obligatòria i anàlisi dels llibres que s especifiquen a continuació: Tema 2: Monereo Font, C., Castelló Badia, M. (1997). Las estrategias de aprendizaje. Cómo incorporarlas a la práctica educativa. Barcelona: Edebé. Tema 3: Alonso Tapia, J. (1997). Motivar para el aprendizaje. Teoría y estrategias. Barcelona: Edebé. A més de la bibliografia general, per tal de fer un seguiment més específic de l assignatura, l alumna/e disposarà d una relació de bibliografia bàsica sobre els continguts a treballar Els crèdits pràctics es treballaran a través de: Exercicis, lectures, comentaris i estudi d'articles, documents de treball, etc. que s'aniran presentant al llarg del curs i es treballaran en grups de discussió, amb la coordinació de la professora (En alguns casos es demanarà la lectura prèvia). Anàlisi de situacions educatives. Debats en petit i gran grup. Atenció: L entrega de les activitats pràctiques per part de l alumna/e serà durant els primers 15 dies hàbils després de la realització de cadascuna d elles. Així i tot, el termini per entregar aquestes pràctiques serà el 23 de gener de 1 any Totes les pràctiques no entregades en el termini indicat i/o pendents de revisió no podran ser incloses a la convocatòria corresponent. Aquestes activitats pràctiques es realitzaran en petit grup i seran treballades en sessions de classe, això significa que aquelles persones que deixin d assistir a alguna de les sessions de treball pràctic es veuran obligades a fer l entrega de la o les pràctiques pertinents de forma individual.

3 3 AVALUACIÓ. Per aprovar l assignatura cal ser avaluat/ada i haver superat els crèdits teòrics a més dels crèdits pràctics, és a dir, per superar l assignatura és necessari haver estat avaluat/ada positivament dels crèdits teòrics a més d haver entregat i superat les tasques referides als crèdits pràctics. L avaluació dels crèdits teòrics es farà a partir de: Un examen final, que tindrà lloc en el mes de febrer, durant el periode que la universitat estableix a tal efecte. En aquesta prova l alumna/e haurà d examinar-se de la totalitat de la matèria. Per a la seva preparació, caldrà utilitzar els materials treballats durant el curs, així com les lectures obligatòries dels llibres abans indicats juntament amb els continguts i materials didàctics exposats a classe. L avaluació dels crèdits pràctics es farà a partir de: La participació a classe. La participació i els resultats de les sessions de discussió. L'entrega i superació de totes les activitats pràctiques proposades: les pràctiques que es considerin superades podran ser qualificades amb nota numèrica sempre que s hagin respectat els terminis d entrega indicats; en el seu defecte únicament tindran dret a la qualificació d apte. La qualificació final es realitzarà d acord a la proporció entre els crèdits teòrics (65%) i els crèdits pràctics (35%) en el conjunt de l assignatura. OBSERVACIONS. És obligatori presentar abans del dia 31 d octubre una fitxa personal amb totes les dades corresponents a cada alumne/a. Així mateix, l alumnat que no pot assistir regularment a classe té l obligació de comunicar-ho a la professora en qualsevol de les hores de tutoria abans del 31 d octubre. Es recomana a l alumnat que per a qualsevol aspecte que vulgui consultar o comentar a la professora utilitzi les hores de tutoria establertes a tal efecte, o faci ús de la tutoria electrònica (teresa.adame@uib.es). BIBLIOGRAFIA BÀSICA Arancibia, V.; Herrera, P.; Strasser, K. (1999). Psicología de la educación. México: Alfaomega Barca Lozano, A., et al. (eds.) (1996). Psicología de la instrucción. Vol 3. Componentes contextuales y relacionales del aprendizaje escolar. Barcelona: EUB. González Cabanach, R., et al. (eds.) (1996). Psicología de la instrucción. Vol 1. Aspectos históricos, explicativos y metodológicos. Barcelona: EUB. González Pienda, J.A., et al. (eds.) (1996). Psicología de la instrucción. Vol 2. Componentes cognitivos del aprendizaje escolar. Barcelona: EUB. Goñi Grandmontagne, A. (Ed.) (1996). Psicología de la educación sociopersonal. Madrid: Ed. Fundamentos

4 BIBLIOGRAFIA GENERAL AA. VV. (1991): Una escuela para pensar. Bilbao: Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco. AA.VV. (1990): Identitat i reconeixement públic del mestre. Barcelona: Cruïlla. Aguirre, A., i Álvarez, J. Mª (1987): Psicología de la Educación. Barcelona: PPU. Alonso, J. (1991): Motivación y aprendizaje en el aula. Madrid: Aula XXI/Santillana Alonso, J. (1997). Motivar para el aprendizaje. Barcelona: Edebé Álvarez Bello, M.A. et al. (1996). Orientación y tutoría en la educación primaria. Langreo: Centro de Profesores y Recursos. Álvarez, L., Soler, E. (1997). Qué hacemos con los alumnos diferentes?. Cómo elaborar adaptaciones curriculares. Madrid: SM. Araújo, J. B., i Chadwick, C. B. (1988): Tecnología educacional. Teorías de instrucción.. Barcelona: Paidós. Arnaiz, P. (1987): Aprenentatge en grup a l'aula. Barcelona: Graó. Arnaiz, P. (1988): Qui és qui. Les relacions humanes al grup classe. Barcelona: Graó Arnáiz, P., i Isús, S. (1995). La tutoría, organización y tareas. Barcelona: Graó. Arnau, J. (Dir.) (1978). Métodos de investigación en las ciencias humanas. Barcelona: Omega. Ausubel, D. P., Novak, J. D., i Hanesian, H. (1983): Psicología Educativa: un punto de vista cognoscitivo. México: Trillas. Aznar Minguet, P. [Coord.] (1992). Constructivismo y educación. Valencia: Tirant lo Blanch. Barca Lozano, A., et al. (eds.) (1996). Psicología de la instrucción. Vol 3. Componentes contextuales y relacionales del aprendizaje escolar. Barcelona: EUB. Beltrán, J., Moraleja, M., Alcañiz, E.G., Calleja, F.G., i Santiuste, V. (1987). Psicología de la Educación. Madrid: Eudema Universidad. Bennet, N. (1979): Estilos de enseñanza y progreso de los alumnos. Madrid: Morata. Biehler, R.F., i Snowman, J. (1990). Psicología aplicada a la enseñanza. México: Limusa. Bonals, J. (1996). El trabajo en equipo del profesorado. Barcelona: Graó. Bruner, J. (1988): Desarrollo cognitivo y educación. Madrid: Morata. Bruner, J.S. et al. (1984): Aprendizaje escolar y evaluación. Barcelona: Paidós Educador. Carlson, J., i Thorpe, C. (1987): Aprender a ser maestro. Barcelona: Martínez Roca. Carr, W., i Kemmis, S. (1988): Teoría crítica de la enseñanza. La investigación-acción en la formación del profesorado. Barcelona: Martínez Roca. Casamayor, G. (1988): La disciplina a l'escola. L'important és prevenir. Barcelona: Graó. Casamayor, G. (1998). Cómo dar respuesta a los conflictos. La disciplina en la enseñanza secundaria. Bardelona: Graó. Castellví i Masjuan, P. (1994). Teories i models. Introducció a la psicologia evolutiva i educativa.. Barcelona: Enciclopèdia Catalana / Universitat Ramón LLull. 4

5 Clemente, R.A., i Hernández, C. (1996). Contextos de desarrollo psicológico y educación. Málaga: Aljibe. Coll, C. (1989): Conocimiento psicológico y práctica educativa. Introducción a las relaciones entre Psicología y educación. Barcelona: Barcanova. Coll, C. (1990): Aprendizaje escolar y construcción del conocimiento. Barcelona: Paidós. Coll, C. (1992, 2ª ed.): Psicología y currículum. Barcelona: Paidós. Coll, C. et al. (1993): El constructivismo en el aula. Barcelona: Graó. Coll, C., et al. (1997). Psicologia de la Instrucció. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya. Coll, C., et al. (1999). Psicologia de l Educació. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya. Coll, C., Palacios, J., i Marchesi, A. [Comp.] (1990): Desarrollo psicológico y educación, II. Psicología de la Educación. Madrid: Alianza. Cooper, J. M. (1993): Estrategias de enseñanza. México: Limusa Curwin, R.L., i Mendler, A.N. (1983): La disciplina en clase. Guía para la organización de la escuela y el aula. Madrid: Narcea. Darder, P. et al. (1991): El grup classe. Barcelona: EUMO. De Miguel Maiza, M. et al. (1985): Guia de Orientación. Actividades de tutoría y orientación para el ciclo superior. Navarra: Dept. de Educación y Cultura. Del Carmen, L.M. (1988): Investigació del medi i aprenentatge. Barcelona: Graó. Delval (1991, 2a. ed.): Crecer y pensar. Barcelona: Paidós. Delval, J. (1986): La psicologia en la escuela. Madrid: Visor Aprendizaje. Díez de Ulzurrum, A., i Masegosa, A. (1996). La dinàmica de grups en l acció tutorial. Actitivitats per fer a l aula. Barcelona: Graó. Dowling, E., Osborne, E. (1996). Familia y escuela. Barcelona: Paidós. Eisner, E.W. (1982): Procesos cognitivos y curriculum. Barcelona: Martínez Roca. Elliot, J. (1990): La investigación - acción en educación. Madrid: Morata. Entwistle, J.N. (1988): La comprensión del aprendizaje en el aula. Madrid: Paidós / MEC. Escaño, J., i Gil Mª. (1992): Cómo se aprende y cómo se enseña. Barcelona: Horsori / ICE. Escoriza, J. (1988): Psicologia educativa. Problemática conceptual. Barcelona: PPU. Esteban, C., Molero, C., i Alonso, F. (dir.) (1995). Condicionamiento operante. Conceptos básicos y su práctica. Valencia: Promolibro. Estrems, N., i Lladó, C. (1991): La pràctica de la tutoria a l'escola. Barcanova. Barcelona: Barcanova. Fernández Torres (1991): La función tutorial. Madrid: Castalia / MEC Fernández, I. (1998). Prevención de la violencia y resolución de conflictos. El clima escolar como factor de calidad. Madrid: Narcea. Fernández, P., i Melero, M.A. (Comps.) (1995). La interacción social en contextos educativos. Madrid: Siglo XXI. 5

6 Fontana, D. (1989): La disciplina en el aula. Gestión y control. Madrid: Aula XXI/Santillana Gagné, D. E. (1991): La psicologia cognitiva del aprendizaje escolar. Madrid: Visor Aprendizaje. Gallifa i Roca, J. (1990). Models cognitius de l'aprenentatge. Barcelona: Raima. Gallifa i Roca, J. [comp.] (1993): Perspectives metodològiques sobre processos d'aprenentatge. Barcelona: Raima Genovard, C., Gotzens, C., i Montaner, J. (1987): Psicología de la educación: nueva perspectiva interdisciplinar. Barcelona: CEAC. Genovard, C., i Gotzens, C. (1990): Psicología de la instrucción. Madrid: Aula XXI/Santillana. Gimeno, J., i Pérez, A.I. (1993, 2ª ed.): Comprender y transformar la enseñanza. Madrid: Morata. González Cabanach, R., et al. (eds.) (1996). Psicología de la instrucción. Vol 1. Aspectos históricos, explicativos y metodológicos. Barcelona: EUB. González Pienda, J.A., et al. (eds.) (1996). Psicología de la instrucción. Vol 2. Componentes cognitivos del aprendizaje escolar. Barcelona: EUB. Goñi, A. (ed.) (1996). Psicología de la educación sociopersonal. Madrid: Fundamentos. Gotzens, C. (1986): La disciplina en la escuela. Madrid: Pirámide. Hernández Hernández, P. (1991). Psicología de la Educación. Corrientes actuales y teorías aplicadas. México: Trillas. Imbernón, F. (1994): La formación y el desarrollo profesional del profesorado. Barcelona: Graó Jorba, J., i Casellas, E. (1996). Estratègies i tècniques per a la gestió social a l aula. Vol. 1: La regulació i l autoregulació dels aprenentatges. Barcelona: ICE/UAB. Kozulin, A. (1994): La psicología de Vygotski. Madrid: Alianza Lázaro, A., i Asensi, J. (1987): Manual de orientación escolar y tutoría. Madrid: Narcea. Machargo Salvador, J. (1991). El profesor y el autoconcepto de sus alumnos. Madrid: Escuela Española. Marcelo García, C. (1987): El pensamiento del profesor. Barcelona: Ceac. Marcelo García, C. (1992). Aprender a enseñar: un estudio sobre el proceso de socialización de profesores principiantes. Madrid: CIDE. Martínez, M. et al. (1992): Educar és un procés. Barcelona: Cruïlla. Mayer, R. (1986): Pensamiento, resolución de problemas y cognición. Barcelona: Paidós. Mayor Sánchez, J. (Dir.). (1985): Psicología de la educación. Madrid: Anaya. Mayor, J. (1987): La psicologia en la escuela. Madrid: Anaya. MEC (1992): Orientació i tutoria.. Primària. «Caixes vermelles» Madrid: Secretaria de Estado de Educación, MEC. Méndez, F.X., Antón, D.M. (1998). Modificación de conducta con niños y adolescentes. Libro de casos. Madrid: Pirámide. Monereo, C. [coord.] (1994): Estrategias de enseñanza y aprendizaje. Barcelona: Graó. 6

7 Monereo, C., Castelló, M. (1997). Las estrategias de aprendizaje. Barcelona: Edebé. Mora, J.A. (1987): Acción tutorial y orientación educativa. Madrid: Narcea. Nickerson, R.S. et al. (1987): Enseñar a pensar. Aspectos de la aptitud intelectual. Barcelona: Paidós. Nisbet, J., i Shucksmith, J. (1987): Estrategias de aprendizaje. Madrid: Morata. Noguerol, A. (1989): Tècniques d'aprenentatge i estudi. Aprendre a l'escola. Barcelona: Graó. Novak, J. (1982, 1ª ed.): Teoría y práctica de la educaión. Madrid: Alianza Universidad. Novak,J., i Godwin, D. (1988): Aprendiendo a aprender. Barcelona: Martínez Roca. Oleron, P. (1987): El niño: su saber y su saber hacer. Madrid: Morata / MEC. Ontoria, A. (1992): Mapas conceptuales. Una tècnica para aprender. Madrid: Narcea. Pérez, A, i Almaraz, J. (1988): Lecturas de aprendizaje y enseñanza. Madrid: Fondo de Cultura Económica, col. Paideia. Perkins, D. (1995). La escuela inteligente. Barcelona: Gedisa. Plaza del Río, F.S. (1996). La disciplina escolar o el arte de la convivencia. Málaga: Aljibe. Pozo, J. I. (1989): Teorías cognitivas del aprendizaje. Madrid: Morata. Puig, J.M. et al. (1997). Com fomentar la participació a l escola. Propostes d activitats. Barcelona: Graó. Raths, L.E. (1988): Cómo enseñar a pensar. Barcelona: Paidós. Rogers, C. (1994). Psicología social de la enseñanza. Madrid: Aprendizaje Visor. Soler, E. et al. (1992): Teoría y práctica del proceso de enseñanza-aprendizaje. Madrid: Narcea. Swenson, L. C. (1987): Teorías del aprendizaje. Barcelona: Paidós. Tonucci, F. (1990): Ensenyar o aprendre? L'escola com a recerca quinze anys després. Barcelona: Graó. Trianes Torres, M.V. (Coord.) (1996). Psicología de la educación para profesores. Madrid: Eudema. Trianes, M.V., Gallardo, J.A. (1997). Psicología de la educación y del desarrollo. Madrid: Pirámide. Watkins, C., i Wagner, P. (1991): La disciplina escolar. Propuesta de trabajo en el marco global del centro. Barcelona: Paidós / MEC. Williams, C.V. (1986) Aprender con todo el cerebro. Estrategias y modos del pensamineto visual, metafórico y multisensorial. Barcelona: Martínez Roca. Woolfolk, A. E.; Mc. Cune, L. (1986): Psicología de la educación para profesores.. Madrid: Narcea Zabalza, M.A. (1991): Los diarios de clase. Documento para estudiar cualitativamente los dilemas prácticos de los profesores. Barcelona: PPU. 7