CATÀLEG DE CAMINS DEL TERME MUNICIPAL DE BANYALBUFAR Í N D E X CATÀLEG DE CAMINS DEL TERME MUNICIPAL DE BANYALBUFAR

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "CATÀLEG DE CAMINS DEL TERME MUNICIPAL DE BANYALBUFAR Í N D E X CATÀLEG DE CAMINS DEL TERME MUNICIPAL DE BANYALBUFAR"

Transcripción

1 CATÀLEG DE CAMINS DEL TERME MUNICIPAL DE BANYALBUFAR Í N D E X CATÀLEG DE CAMINS DEL TERME MUNICIPAL DE BANYALBUFAR Coordinador: Antoni Reynés Trias Autors: Guillem Alomar Canyelles Maria Coll Mestre Jaume Ripoll Martorell Francesca R. Rotger Moyà Ma. del Mar Taltavull Manchado Consell de Mallorca. Departament de Medi Ambient i Natura, PRESENTACIÓ INTRODUCCIÓ Consideracions jurídiques La propietat dels camins públics Règim jurídic dels camins públics Accés al registre de la propietat Inventari de béns de corporacions locals L expedient d investigació La recuperació de l ofici (art. 70 i 71 RBEL) Camins d accés a la mar Metodologia Relació de camins documentats no localitzats FONTS CONSULTADES Arxivístiques Arxiu Municipal de Banyalbufar (AMB) Arxiu Municipal d Esporles (AMEsp) Arxiu Municipal d Estellencs (AMEst) Arxiu General del Consell de Mallorca (AGCM) Arxiu del Regne de Mallorca (ARM) Consell de Mallorca (Departament de Medi ambient i natura) Consell de Mallorca (Vies i obres) Arxiu de la Comissió Insular d Urbanisme del Consell de Mallorca (ACIU) Arxiu de la Conselleria d Agricultura i pesca del Govern Balear (ACAP) Arxiu del Ministeri d Obres Públiques, transports i medi ambient (Demarcació de Costes de Balears)(AMOP) Registre de la propietat núm. 5 de Palma Registre de la propietat núm. 8 de Palma Registre de la propietat núm. 10 de Palma Archivo Histórico Militar de Madrid (AHM) Archivo del Museo Militar de San Carlos (AMSC) Instituto Geográfico Nacional Annex. Plan Nacional de Vías Provinciales Bibliogràfiques Cartogràfiques CATÀLEG Relació dels camins inventariats Relació dels camins documentats Relació dels camins amb interès constructiu Relació dels camins amb interès excursionista Fitxes dels camins inventariats Núm. (1) Camí de sa Pedra de s Ase (2) Camí de sa Síquia de Baix (3) Camí de Can Pico / Camí dels Gats (4) Camí de sa Teulera (5) Camí de Son Bauçà / Camí de ses Teules (6) Camí d Estellencs (7) Camí de Bunyola / Camí de Son Bunyola / Camí de sa Volta des General (8) Camí Vell des Port des Canonge / Camí des Pescadors (9) Camí des Correu / Camí de Son Sanutges / Camí de la font de la Vila/ Camí de Son Albertí (10) Camí des Rafal / Camí de sa Costa (11) Camí de Can Gelabert (12) Camí des Amoradors (13) Camí des Port des Canonge / Camí de Son Coll (14) Camí des Molí / Camí de s Era des Fossar / Camí des Cós (15) Camí de sa Galera / Camí dels Horts (16) Camí des Cireral / Camí de sa Comuna / Camí des Cementeri... 5 (17) Carretera de Planícia () Camí Antic de Planícia (19) Camí de Jovera / Camí de ses Fonts a Planícia (20) Camí de Ca Na Groga (21) Camí de sa Coma d en Batle (22) Camí des Carro / Camí de sa Mola (23) Camí Nou de Planícia (24) Camí de sa Font de s Obi a la carretera de Planícia (25) Camí de sa Síquia de Dalt (26) Camí de sa Marina / Camí de Na Ferranda / Camí des Pescadors / Camí de Can Font (27) Camí de Son Valentí / Camí de Son Balaguer (28) Camí de sa Cova (29) Camí Vell de Son Valentí (30) Camí de Can Fura (31) Pas de sa Mola (32) Camí des Port (33) Camí de ses Mosqueres (34) Camí de sa Font des Garbell (35) Camí des Pla des Cavall (36) Camí de Son Bunyola (37) Camí de ses Planes (38) Camí de sa Terra Nova / Camí de Son Bujoseta / Camí de Son Bejueta (39) Drecera des Matar (40) Camí de la Font de la Vila a s Arboçar (41) Camí (42) Camí de Son Albertí (43) Camí de sa Comuna (44) Camí al Pla des Bandejats (45) Camí de Can Tit / sa Calçada (46) Camí de Banyalbufar a sa Cova (47) Camí CONCLUSIONS

2 CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar 6. ANNEX CARTOGRÀFIC 6.1 Mapes temàtics a escala 1 / Mapa dels camins inventariats Mapa dels camins que reuneixen els requisits mínims per a ser inclosos a l Inventari de Béns Municipal de Banyalbufar Mapa dels camins amb interès constructiu Mapa dels camins amb interès excursionista. 6.2 Mapes amb la localització dels camins catalogats a escala 1/ Full núm Port de Banyalbufar Full núm Banyalbufar Full núm Port des Canonge Full núm sa Granja Full núm Estellencs. 1. PRESENTACIÓ Els nous usos del sòl, els canvis en la propietat, i sobretot, la manca d informació sistematitzada sobre la xarxa de camins existents en els diferents municipis, així com de la seva titularitat, fan que la gestió d aquests camins s hagi convertit en una qüestió problemàtica. El desconeixement de la titularitat o fins i tot de les característiques d aquests camins, propicia el tancament i la destrucció de molts d ells. Per tal de col laborar amb els ajuntaments en l aclariment dels dubtes que es poden presentar en la gestió dels citats camins, el Consell de Mallorca elabora el catàleg de camins dels diferents termes municipals, amb els següents objectius: -Recopilar la documentació existent sobre els camins, que permeti aclarir la titularitat dels mateixos. -Recollir informació sobre l estat actual de cada un dels camins, amb especial incidència en els aspectes tipològics, constructius, etc. -Sistematitzar la informació, de tal manera que aquesta sigui aprofitable per a l elaboració del planejament urbanístic i de l'inventari de Béns d Entitats Locals. Tot i l esforç realitzat en la recerca de documentació que defineixi la titularitat dels camins, el catàleg s ha de considerar com un document obert a l aportació de noves dades documentals que ajudin a aclarir encara més aquesta titularitat. Honorable Senyora Catalina Julve Caldentey Consellera Executiva del Departament de Medi Ambient 1 CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar 2. INTRODUCCIÓ 2.1. CONSIDERACIONS JURÍDIQUES LA PROPIETAT DELS CAMINS PÚBLICS Definició A l'hora de parlar de la propietat dels camins públics ens hem de remetre als articles 344 del Codi Civil i 74.1 del Text refós de Règim Local: Art. 344 del Codi Civil: "Son bienes de uso público, en las provincias y los pueblos los caminos provinciales y los vecinales, las plazas, calles, fuentes y aguas públicas de servicio general, costeadas por los mismos pueblos o provincias". Art del Text Refós de Règim Local: " Son bienes de uso público local, los caminos y carreteras, plazas, calles, paseos, parques, aguas, fuentes, canales, puentes y demás obras públicas de aprovechamiento o utilización generales cuya conservación y policía sean de la competencia de la Entidad Local". Aquests dos articles defineixen els camins públics quan tenen un ús públic o general i són competència de l'entitat Local, o hi ha hagut una intervenció d'aquesta entitat exercitant les funcions de conservació i policia dels mateixos. D'aquests dos elements, el més important és l'ús públic, en aquest sentit podem citar la sentència del TS. de 3 de juliol de (art ). "Para que un camino rural sea de dominio público no es necesario que tal vía tenga, por su origen y condiciones de sostenimiento las características de una obra pública, a la que haya de aplicar la especial legislación sobre carreteras o caminos vecinales; se ha probado el uso público inmemorial, y no se justifica el carácter o condición de privado". També és evident que dins aquesta definició de l'article 344 del C.C. també hi entren aquells camins de muntanya o rurals, sempre i quan es donin les circumstàncies esmentades anteriorment: ús públic i que la seva conservació sigui competència de l'administració (Sentència del TS. de 9 de juliol de 1.981, art. 3241) RÈGIM JURÍDIC DELS CAMINS PÚBLICS Els camins com a béns d'ús públic són: inalienables, inembargables e imprescriptibles (art. 80 de la LBRL). D'aquests tres elements el que ara més ens interessa, pel que fa als camins, és el fet de la imprescriptibilitat, ja que evita que els propietaris confrontants pel fet de tancar el camí durant un determinat temps pugui arribar a adquirir la seva propietat per prescripció adquisitiva (usucapió). L'única excepció a tal afirmació seria l'aplicació de l'article 8.5 de l'antic REGLAMENT DE BÉNS DE L'ANY 1955, article que preveu una desafectació tàcita d'un bé com d'ús públic pel transcurs de 25 anys, i que per tant a partir de tal data, es podria usucapir. Però el cert és que la dubtosa constitucionalitat d'aquest article - que de fet va en contra del que deia l antiga Llei de Règim Local de l any , juntament amb la seva derogació pel nou reglament de BÉNS de l'any 1.986, i així com, els llargs terminis que estableix, el fan pràcticament inaplicable ACCÉS AL REGISTRE DE LA PROPIETAT L'article 5.2 del Reglament Hipotecari estableix: "No obstante lo dispuesto en el artículo anterior, quedan exceptuados de la inscripción: 2ª Los bienes municipales y provinciales de dominio y uso público conforme a la legislación especial" Per tant no són inscribibles els béns municipals d'ús públic, entre els quals, hi ha d'acord amb el ja esmentat art del TRRL, el camins. En aquest sentit tenim al STS. del 23 de setembre de la qual afirma "Una vía municipal de uso público no necesita constar en el Registro de la Propiedad para ser eficaz, frente a todos, tal como se desprende de su naturaleza jurídico-pública (Extra comercio) consagrada en el art. 8 y concordantes LRL en armonía con lo dispuesto en el art. 5 RH. També hem de dir que el fet que un camí consti com a privat dins la descripció registral d'una finca no és un element decisiu, ja que la fe pública registral no empara la descripció de la realitat física de la finca inscrita. Per tant, i davant la impossibilitat d'accés al Registre de la Propietat, encara es reforça més la necessitat de controlar i protegir aquestes vies INVENTARI DE BÉNS DE LES CORPORACIONS LOCALS Aquest control sobre els camins pot venir per incorporar-los a l'inventari DE BÉNS DE LES ENTITATS LOCALS, inventari obligatori (art 17. del Reglament de Béns de les Entitats Locals (RBEL) i regulat, bàsicament a l'article 20.G de l'esmentat text, pel que fa als camins: 20 g) Tratándose de vías públicas, en el inventario deberán constar los datos necesarios para su indidualización, con especial referencia a sus límites, longitud y anchura". Al respecte hem d'esmentar que: a) Estam davant un inventari purament administratiu. Serveix a la pròpia Corporació pel control del seus BÉNS, per tant, la seva inscripció no és constitutiva. No essent necessària, ni tampoc és regulada, cap tràmit d'informació pública per a procedir a inventariar un bé que, ja de fet, pertany a l' Administració. b) No té un suport físic determinat. Per la qual cosa és possible incorporar plànols, que en el cas dels camins, informarien clarament del seu recorregut i partions. Inventariar un camí sense establir clarament per on passa no és massa efectiu, i més en els casos d'alguns camins rurals que es poden fer desaparèixer amb certa facilitat. De tota manera en el cas de què algun colindant no estigui d'acord amb el traçat del camí, pot reclamar a l'administració que realitzi la delimitació o fitació (art. 56 del RBEL). També s'ha de dir que la fitació no és un requisit previ per inventariar un bé immoble com són els camins, en aquest sentit tenim la sentència del TS de 28 de abril de 1.989: "El deslinde no es requisito previo para el acto de inclusión en el inventario". c) El títol d'atribució del camí a la Corporació Municipal pot ésser la Llei (art. 609 del Codi Civil i 10 del RBEL), i en aquest cas, serien d'aplicació els citats articles 344 del Codi Civil i 74.1 del TRRL. Per tant, quan ens trobem davant un camí que ha estat obert al públic i ha tingut un ús general des de temps immemorial, podem presumir que estam davant un camí públic. Si a més tenim constància de quèl'administració ha intervingut sobre ell, es reforça més la propietat pública del camí, encara que com ja hem dit, aquest darrer element no és tan decisiu com l'ús públic del camí i que estigui obert al públic L'EXPEDIENT D INVESTIGACIÓ 2 3

3 CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar Si la Corporació té dubtes sobre la titularitat d'un camí, abans d'inscriure l també pot iniciar l'expedient d'investigació (Art. 45 i següents del Reglament de BÉNS Locals.). Aquest procediment d'investigació és una bona eina per a poder determinar els drets que els confrontants tenen sobre el camí, ja que se ls pot requerir perquè aportin els documents, o més elements de prova, sobre els quals fonamenten els seus drets. (art. 49, 50 i 51 del RBEL). Si la resolució de la investigació, previ informe del Secretari de l'ajuntament, és favorable a la consideració de públic del bé s'ha de procedir a la seva taxació e inclusió a l'inventari de BÉNS Municipals LA RECUPERACIÓ D OFICI (ART. 70 I 71 RBEL) Art. 70.1: " Las Corporaciones Locales podrán recobrar por sí la tenencia de sus bienes de dominio público en cualquier tiempo". Art 71.1: "El procedimiento para la recuperación de la posesión podrá iniciarse a través de las formas previstas en el art "La recuperación en vía administrativa requerirá acuerdo previo de la Corporación, al que se acompañarán los documentos acreditativos de la posesión, salvo que se tratare de usurpaciones recientes. 3. Este privilegio habilita a las Corporaciones locales para que utilicen todos los medios compulsorios legalmente admitidos, sin perjuicio de que si los hechos urbanísticos tienen apariencia de delito se pongan en conocimiento de la autoridad judicial". Aquests articles regulen un instrument molt útil per a la defensa dels camins públics, tal qual és la recuperació d'ofici per part de la pròpia Administració. Hem de significar que el que es recupera és la possessió del camí, sense cap tipus de pronunciament sobre la seva propietat. Amb aquest expedient l'administració d ofici, sense necessitat d'acudir als tribunals, com han de fer els particulars, pot remoure tancaments de camins efectuats pels confrontants. A més en el cas dels camins, com estam davant un bé d'ús públic, pot exercitar aquesta facultat en qualsevol moment, encara que faci més d'un any que s'ha produït el tancament. També s'ha d'advertir que quant més temps es deixi passar, més probabilitats hi ha de què no prosperi aquesta recuperació d'ofici, ja que es pot arribar a entendre que l'administració ha consentit amb aquesta situació de tancament, i per tant es veu privada d'aquesta prerrogativa tan privilegiada. la mar. Per a l obtenció dels terrenys necessaris per assolir aquest objectiu, s ha d acudir als mecanismes prevists a la legislació urbanística (Art del Reglament de la Llei de Costes). I per a completar els mecanismes que garanteixen l accés a la mar, la mateixa llei estableix el següent, a l esmentat article 28: Se declaran de utilidad pública a efectos de expropiación o de la imposición de la servidumbre de paso por la Administración del Estado, los terrenos necesarios para la realización o modificación de otros accesos públicos al mar y aparcamientos, no incluidos en el apartado anterior. Per tant i en virtut d aquesta llei, l Administració sempre podrà crear un accés a la mar, essent declarats d utilitat pública, segons la mateixa llei, els terrenys necessaris per a la seva constitució. Al Reglament de la llei s especifica quin és el procediment a seguir en aquest cas: Art. 53.2: Para la realización o modificación de los accesos públicos y aparcamientos indicados en el apartado anterior, el Servicio Periférico de Costas, formulará el correspondiente proyecto y lo someterá a información pública durante treinta dias y a informe de la Comunidad Autónoma y del Ayuntamiento. La aprobación del mismo llevará implícita la declaración de necesidad de ocupación, procediéndose a continuación conforme a lo previsto en la legislación de expropiación forzosa. Per altra banda, s ha de destacar el deure que, també per llei, s imposa a l Administració respecte a mantenir oberts aquests accessos públics a la mar. Així tenim, en aquesta mateixa llei, a la seva disposició transitòria 3.6, el següent: Los accesos públicos al mar actualmente existentes y los construidos en virtud de planeamiento urbanístico aprobado con anterioridad a la entrada en vigor de esta ley permanecerán destinados al uso público, abriéndose al público cuando no lo estuvieran CAMINS D ACCÉS A LA MAR L aplicació de la Llei de Costes (Llei 22/88 de 28 de juliol) als camins que porten a la mar, ve donada per l article 28, als seus paràgrafs primer i segon, els quals estableixen el següent: La servidumbre de acceso público y gratuito al mar recaerá, en la forma que se determina en los números siguientes, sobre los terrenos colindantes o contiguos al dominio público marítimo-terrestre, en la longitud y anchura que demanden la naturaleza y finalidad del acceso Para asegurar el uso público del dominio marítimo-terrestre, los planes y normas de ordenación territorial y urbanística del litoral establecerán, salvo en espacios calificados como de especial protección, la previsión de suficientes accesos al mar y aparcamientos.... Per tant, aquests dos paràgrafs estableixen l obligació i deure per part de l Administració de facilitar i d habilitar, dintre del seu planejament urbanístic, prou accessos a 4 5 CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar 2.2. METODOLOGIA L àrea geogràfica del present estudi és el terme municipal de Banyalbufar i inclou tots aquells camins, tant de ferradura com de carro, asfaltats o no, que reuneixen alguna d aquestes característiques: camins que apareixen documentats als arxius consultats; camins que destaquin per les seves característiques constructives, tals com l empedrat i alguns dels seus elements (ratlletes i cadena), la presència d escopidors, clavegueres, escalons, pedres passadores i ponts, marges, parets i paretons; camins que formen part de rutes excursionistes clàssiques i així apareixen a la bibliografia especialitzada; i altres camins recollits de fonts orals. Per contra s ha exclòs de l estudi les següents carreteres, per ser competència del Consell de Mallorca: - Carretera de Pollença a Andratx, Ma-10. Per a la realització d aquest estudi, la metodologia s ha basat en una sèrie de passes: la revisió de la bibliografia i cartografia existent, la recerca documental als arxius, el recorregut sistemàtic dels camins localitzats a les fonts escrites (dut a terme entre els mesos de març i setembre de 2007) realitzat amb l ajuda del GPS i la fotografia aèria de l any 2002, traslladant-los als fulls del Mapa Topogràfic Balear, escala 1/5.000 de la Conselleria d Obres Públiques i Ordenació del Territori (1994), les entrevistes a persones majors de Banyalbufar que ajuden a aclarir els noms, traçats i característiques dels camins, i finalment, la redacció de l estudi. L estructura final del treball està dividida en cinc capítols: la present introducció per definir les consideracions jurídiques i la metodologia; el capítol dedicat a les fonts consultades, bàsic per a situar i localitzar l origen de la documentació emprada; el catàleg, format principalment per les fitxes dels camins i que inclou un mapa orientatiu de cada camí catalogat; les conclusions, on en base a la documentació localitzada i el treball de camp es determinen aquells camins pels quals es recomana la inclusió a l inventari de béns municipal o l obertura d un expedient d investigació (segon l apartat 2.1.5), la protecció d aquells que tenen interès constructiu, així com un llistat dels camins als quals els és d aplicació l article 28 de la Llei de Costes (apartat 2.1.7); i per últim un annex cartogràfic que conté, per una banda, els mapes escala 1/5.000 on s ha marcat el traçat dels camins i, per altra, mapes temàtics que agrupen els camins catalogats, els públics, els camins amb interès constructiu i els que formen part de rutes excursionistes. El traçat del camí als mapes 1/5000 apareix dibuixat d acord amb la seva tipologia. Cadascun d aquests camins es pot identificar pel seu número de registre que apareix a l inici i al final del camí així com al llarg del seu traçat per a facilitar el seu seguiment. La fitxa dels camins està dividida en els següents apartats: en primer lloc apareix el número del camí, que es correspon al lloc que ocupa en la relació de camins inventariats, i el seu nom, que reflecteix la denominació tradicional o amb què apareix a la documentació. En alguns casos no hi ha un topònim clar, en aquests casos apareix el número de la fitxa del catàleg que li correspon. L apartat de senyalització inclou la presència de fites, pintades, indicadors i panells que facilitin la seva localització i seguiment. Igualment l apartat de delimitació lateral informa de l existència de reixes i/o parets. A l apartat de limitacions de pas es fa constar l existència de cartells de prohibició de pas per accedir al camí, i de barreres tancades i/o cadenes presents en el moment de la visita (de març a setembre de 2007). A les observacions s assenyala l interès excursionista i altres observacions de caràcter general. A continuació s indiquen les recomanacions que afecten al camí segons les conclusions del catàleg (apartat 5). A l apartat de trams s inclou l inici i final de cada tram, la seva tipologia, on es diferencien per la seva amplada i grau d elaboració: pistes, camins de carro, camins de ferradura i tiranys. Pel que fa a la descripció del tipus de ferm, s especifica si és asfalt, formigó, grava, macadam, terra o empedrat. Així mateix, l apartat d amplada recull l amplada mínima del camí i als casos que sigui considerablement major, també l'amplada màxima. També s inclou la longitud total del tram. El seguiment del camí engloba el nivell de dificultat d aquest (sense problemes, fàcil, regular i difícil). L estat del camí queda establert, dins l apartat del mateix nom, segons l estat del ferm, dels marges i les parets, així com l existència de vegetació i altres obstacles que puguin impedir el trànsit; així l estat del camí pot ésser bo, regular o dolent. També s especifica l interès constructiu o no del camí. S especifica a cada tram l aparició d elements constructius com escalons, ratlletes, cadenes, marges de subjecció, parets, paretons, escopidors, clavegueres, pedres passadores, guals empedrats, pujadors i ponts. Els tres darrers apartats de la fitxa fan referència a les fonts consultades per a fer l estudi: a l apartat de documentació arxivística s apunta la cita on apareix el camí i la signatura del document, que es pot localitzar al capítol dedicat a les fonts consultades. A l apartat de documentació bibliogràfica es recullen els llibres i altres publicacions on també apareix qualque camí. Finalment, a l apartat de cartografia on apareix el camí s han inclòs els mapes històrics, militars, de publicacions excursionistes, del cadastre, de la COPOT i altres, on podem trobar el traçat del camí estudiat. Per últim, les entrevistes fetes a persones majors de Banyalbufar, recollides a les fonts orals, aporten informacions sobre l ús que s ha fet dels camins al llarg dels anys i aporten informació que sovint no apareix als llibres. A l apartat de localització s especifica el municipi, els fulls del mapa 1:5000 on es troba, l inici, el final i la longitud total. L apartat dedicat a la documentació localitzada fa referència al tipus de documentació, que pot ser de diversos tipus: camí veïnal, camí públic, camí en el que s han realitzat obres per part de les administracions, etc 6 7

4 CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar RELACIÓ DE CAMINS DOCUMENTATS NO LOCALITZATS Es tracta d'aquells camins que apareixen a la documentació i que no ha estat possible identificar. En alguns casos existeix la possibilitat que es localitzin actualment dins sòl urbà, mentre que en els altres casos, ni la documentació, ni el treball de camp, ni les fonts orals consultades, han permés aclarir el traçat del camí. Els camins que s'inclouen dins aquest grup són: Camí des Figueralet El 12 d octubre de 1584 Elionor, vidua de Joan Mas, establia a Jaume Vich una vinya,...vinea vero affrontatur ex una parte cum itinere regio quo itur ad locum de Stallenchs Et ex alia parte cum vinea Gregorii Vich Et ex alia parte cum vinea Bernardi Vives Et ex alia parte cum camino sanderio quo itur al figarelet Et ex alia parte cum vinea Petri Joannis Gregorii Et ex alia parte cum vinea Petri Vich... (ARM. ECR 739). Camí de Can Prim El 31 de març de 1937 l Ajuntament de Banyalbufar pagava una partida de 144 pessetes a Miquel Cabot Bordoy per jornals invertits en la neteja de camins veïnals, entre els quals apareix el camí de Can Prim (AMB. Sign. 300). Camí? En sessió plenària celebrada per l Ajuntament de Banyalbufar el 22 de desembre de 1966 es concedí permís a un veïnat...la construcción de una carretera de seis metros de ancho completamente asfaltada, en la porción de pinar adquirida de una segregación de la finca Son Valentí... (AMB. Sign. 35). Camí? En sessió plenària celebrada per l Ajuntament de Banyalbufar el 3 d agost de 1907 el Sr. Batle...manifestó tener noticias fidedicnas de que Sebastián Tomás Cabot, en varias obras que ha verificado en su propiedad denominada Solivá den Vich, ha desviado el curso de las aguas pluviales, y dará muchos perjuicios en el camino vecinal antiguo, y el ayuntamiento después de discutido suficientemente, acordó, se le ordene que en el plazo de seis dias deje expedito el curso primitivo de dichas aguas... (AMB. Sign. 20). El 13 de març de 1662 Pere Joan Thomàs venia a Joan Antoni Thomàs una porció de vinya i garriga,...et affrontatur dicta portio vinee et garrigia ex una parte cum camino dicto dels pescadors et ex alia parte cum vinea Joanna Thomas Domicella, ex alia parte cum turris de hoclo? Joannis Picornell, ex alia parte cum vinea Joannis Vich als. Toyos... (ARM. ECR 740). Camí del Molinàs El 8 de novembre de 1588 Caterina Ambrossa, vidua de Jaume Ambrós, concedia a Jerònia, muller de Pere Comallonga, un censal sobre les seves propietats:...seretum vero sivo sireral affrontatur ex una parte cum camino quo itur ad possessionem de Bunyola et ex alia parte cum torrente del malvesi et torrente cum camino vocato lo molinas quo itur al pinar de Bunyola et ex alia parte cum vinea et olivari Petri Alberti et ex alia parte cum troceo olivaris vocato lo mantallet Matheu Alberti maioris et ex alia parte cum olivari Bernardi Font... (ARM. ECR 739). Camí de la comuna El 5 de març de 1589 Jaume Joan Thomàs venia a Pere Vallespir unes cases a Banyalbufar...et affrontant dicte domus ex una parte cum camino de la Comuna et ex alia parte cum curallo Jacobi Vich et ex alia parte cum currallo vidue Balaguera et ex alia parte cum domibus dirutis herederum magnifici Michaelis de Pax... (ARM. ECR 739). A 19 de juliol 1660 es data l inventari de l heretat de Jaume Albertí, fill de Mateu: Item sa satroba (sic) en dita heretat una vinya [ ] que afronta de una part ab un troset de terra anomanat lo fosar dels cans, y de altre part ab un tros de moscatells y un camp de Jaume Alberti fill de matheu, y de altre part ab lo torrent, junt a la Comuna, y de Altre part ab lo Cami per ahont se va a mar y a la dita Comuna (AMB. Sign. 650). El 7 de gener de 1659 Jaume Albertí venia a Bernat Ambrós una peça de terra anomenada les Donzelles,...Confrontat ex una parte cum camino de las Comunas, ex alia cum vinea Michaelis Real, et ex alia cum camino eunti an el Cireral... (ARM. ECR 740). Camí? El 22 d agost de 1662 Pere Jeroni Vives, lloctinent del procurador reial, va portar el plet entre veïnats de Banyalbufar...sobra una pretentio que tenen de una sequia, y axi fonch dit per me. Ils. Vich que una sequia que te per ahont pasa aygua per regar a un hort que te, la qual sequia pasa per un cami qui va an el dit hort y a una viñya de Bernat Vives, y axi diu que lo dit Joan Vich toios li ha reblerta la dita sequia, demenera que ell no pot pasar la aygua per regar lo dit hort, y axi demane que li administren justitia... (AMB. Sign. 650). Camí dels Pescadors 8 9 CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar 3. FONTS CONSULTADES En aquesta secció hem estructurat detalladament la localització dels documents trobats sobre els camins de Banyalbufar. S han consultat diversos arxius, encara que no es pot donar per tancada la recerca arxivística; si l Arxiu Municipal de Banyalbufar i l Arxiu General del Consell Insular de Mallorca, han estat investigats a fons, encara es pot aprofundir a altres arxius ARXIVÍSTIQUES ARXIU MUNICIPAL DE BANYALBUFAR (AMB). ÒRGANS DE GOVERN Batlia Sign. 4/2. Instàncies ( ). Sign. 6. Llibre per registrar ordres dels intendents ( ). Registro de Verbales y Provisiones del Bayle Rl. y varias orns. de las Autoridad. desde 1723 hasta Consell d Universitat Sign. 8. Llibre de sentències dels jurats ( ). Sign. 9. Llibre de sentències dels jurats ( ). Sign. 10. Llibre de sentències dels jurats ( ). Ajuntament plenari Sign. 11/3. Actes de l ajuntament del ple municipal (21-62). Sign. 12. Actes de l ajuntament del ple municipal (63-84). Sign. 13. Actes del l ajuntament del ple municipal (85-98). Sign. 15. Llibre d actes del ple municipal (98-99). Sign. 16. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign. 17. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign.. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign. 19. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign. 20. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign. 21. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign. 22. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign. 23. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign. 24. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign. 25. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign. 26. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign. 27. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign. 28. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign. 29. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign. 30. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign. 31. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign. 32. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign. 33. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign. 34. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign. 35. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign. 36. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign. 37. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign. 38. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign. 39. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign. 40. Llibre d actes del ple municipal ( ). Sign. 41. Llibre d actes del ple municipal ( ). Comissió municipal permanent Sign. 42. Llibre d actes de la comissió municipal permanent ( ). Sign. 43. Llibre d actes de la comissió municipal permanent ( ). Sign. 44. Llibre d actes de la comissió municipal permanent ( ). Sign. 45. Llibre d actes de la comissió municipal permanent ( ). Sense signatura. Actes del ple de l ajuntament ( ). Sense signatura. Actes del ple de l ajuntament ( ). Sense signatura. Actes del ple de l ajuntament ( ). Sense signatura. Actes del ple de l ajuntament ( ). Sense signatura. Actes (1998). Sense signatura. Actes (1999). Sense signatura. Actes (2000). Sense signatura. Actes (2001). ADMINISTRACIÓ GENERAL Secretaría General Sign. 50. Correspondència Sign. 51. Correspondència: entrades i sortides (60-70). Sign. 52. Correspondència: entrades i sortides (70-79). Sign. 53. Correspondència: entrades i sortides (80-89). Sign. 54. Correspondència ( ). Sign. 55. Correspondència ( ). Urbanisme i obres Sign Normes subsidiàries de planejament Sign Pla especial d ordenaió del polígon H del terme de Banyalbufar Sign. 149/2. Pla d ordenació Port des Canonge ( ). Sign Pla general de Banyalbufar Sign. 163/3. Correspondència ( ). Sign. 164/1. Expedients d obres de camins i de deslinde y amojonamiento. Estellencs, Banyalbufar i Puigpunyent (64-70, 90). Sign. 164/2. Projectes tècnics ( ). Sign Projectes tècnics (1952, 1984). Sign. 168/2. Projectes Tècnics 1951, , 1956, 1964, 1973, Sign. 168/4. Expedients d obres. Port des Canonge 1950, , 1982 Sign Projectes tècnics ( ). Sign. 8. Expedient d obres ( ). Sign Expedient d obres ( ). Sign Expedients d obres ( ). Sign Projectes tècnics ( ). Serveis 10 11

5 CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar Sign. 259/2. Aprofitament forestal ADMINISTRACIÓ ECONÒMICA Comptes de la Universitat Sign. 265/2. Comptes del clavari (1758). Sign Llibre de comptes del clavari ( ). Sign Llibre registre de pòlisses del clavari ( ). Tributació Sign. 5/2. Amillaraments 1942, 1948, Sign. 5/3. Apèndix al amillarament de la riquesa rústica i urbana Sign Llibre de l Amillarament (63). Sign Contribució de la riquesa rústica i pecuària ( ). Sign Contribució de la riquesa rústica i urbana ( ). Sign Contribució riquesa urbana ( ). JUSTÍCIA Cúria Reial Sign Llibre d actuacions de la Cúria. Registre de verbals ( ). Sign Llibre d actuacions de la Cúria. Registre de verbals i provisions ( ). Sign Llibre d actuacions de la Cúria. Registre de verbals i provisions ( ). Sign Llibre d actuacions de la Cúria. Registre de verbals i provisions ( ). Sign Llibre d actuacions de la Cúria. Registre de verbals i provisions ( ). Sign Llibre d actuacions de la Cúria. Registre de verbals i provisions ( ). Sign Llibre d actuacions de la Cúria. Verbals i provisions ( ). Sign Llibre d actuacions de la Cúria. Verbals i provisions ( ). Sign Llibre d actuacions de la Cúria. Verbals i provisions ( ). Sign Libro registro de Verbales Provisiones y Sentencias del Magnífico Bayle Real de Banyalbufar y Esporles desde el año 1696 hasta 17. Sign Libro registro de verbales y provisiones del Magnífico Bayle Real de Banyalbufar y Espolas desde el año 1730 hasta 1741 Sign Llibre d actuacions de la Cúria. Registre de verbals i provisions ( ). Sign Llibre d actuacions de la Cúria. Registre de verbals i provisions ( ). Sign Actuacions de la Cúria. Plecs de condicions i de verbals ( ). Sign. 659/1. Plec d actuacions de la Cúria Reial (1720, 1793). COL LECCIONS FACTÍCIES Pergamins Sign. 687/2. Pergamins (1582, 1675). ARXIUS PARTICULARS I ALTRES INSTITUCIONS Arxius de fe pública Sign. 687/3. Documents notarials ( ). Arxius particulars Sign. 744/1. Llibre d albarans ( ) ARXIU MUNICIPAL D ESPORLES (AMEsp). Actas de Consells - Sign. 3. Actas de Consells ( ). - Sign. 28. Actas de Esporles (1910). - Sign. 45. Actas de Esporles ( ). Actas de rendición de cuentas - Sign Actas de rendición de cuentas ( ) ARXIU MUNICIPAL D ESTELLENCS (AMEst). Secció Òrgans de Govern Ajuntament plenari - Sign. 7. Llibre d actes Sign. 10/2. Llibre d actes Sign. 11/4. Llibre d actes Secció Urbanisme i Obres Planejament - Sign. 96/7. Correspondència: entrades i sortides, referida a Obres Públiques Sign. 100/7. Expedient per a l amplificació del camí cap a Banyalbufar Sign. 106/6. Informes sobre les obres duites a terme per la Corporació Municipal Secció d Administració General Expedients de Secretaria - Sign. 52. Expedients de Secretaria ARXIU GENERAL DEL CONSELL DE MALLORCA (AGCM). Secció Junta de Camins - Sig. VI-60/2. Expediente sobre recomposición de caminos de esta ciudad y villas. Nº de abril de Sig. VI-60/3. Expediente general sobre la recomposición de caminos de Mallorca, instruido por Leonardo Oliver, comisionado y Director General de Caminos de Mallorca por Real Acuerdo CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar - Sig. VI-60/4. De la recomposición y abilitación de los caminos principales y travesias de todas las villas y ciudad de Alcudia desta Ysla Sig. VI-61/4. Expediente formado a consequencia de la Comisión dada a los maestros albañiles Tomas Abrinas, Pedro Antonio Bauza y Bernardo Cabrer, para el reconocimiento de todas las acequias, zafareches, aqüeductos; como asi mismo para la recomposición de caminos, con arreglo a lo mandado en el Real Acuerdo de 13 de julio ultimo. Se hallan las instrucciones dadas por los mismos comisionados a todas las villas de esta Ysla para su govierno en la recomposición de los citados caminos, y limpia de acequias. Año de 15. Secció Foment i Governació - Sig. X-774/1. Sol licitud d obstrucció d un tros de camí a Banyalbufar (48). - Sig. X-775/25. Informe sobre caminos vecinales (68). - Sig. X-797/30. Recurs contra l'ajuntament d'estellencs sobre la recomposició del camí antic de Banyalbufar (79). - Sig. X-799/9. Referència al camí de Banyalbufar a Palma i al camí d'estellencs a Banyalbufar (80). - Sig. X-822/9. Expedient de camins i travessies (21). Secció d assistència i cooperació municipal - Sig. 2166/1. Projecte de pavimentació asfàltica del camí del Cós. Banyalbufar (1987). - Sig. 7857/1. Projecte de reparació de diversos camins veïnals. Banyalbufar ( ). - Sig. XIII-293/23. Expedient de declaració del camí veïnal que va de Banyalbufar a Estellencs (64). - Sig. I-157/9. Expedients de cooperació tècnica total per a la redacció de projectes. Banyalbufar ( ). Fons Obres Públiques - Sig Relación de los caminos vecinales que se propone incluir en el Plan mandado a formar por Real Orden de 13 de agosto de ARXIU DEL REGNE DE MALLORCA (ARM). Secció de Diputació - Sig. D-821. Expediente de nombramiento de un Señor Ministro que celebre la recomposición de caminos de esta Ysla. 17. Secció de Notaris Albertí, Joan. - Sign. A-695. Protocols ( ). - Sign. A-700. Protocols (1663). Serra Albertí, Antoni Joan - Sig. S-746. Llibre de capbrevacions ( ) del noble Gabriel de Berga i Safortesa. Secció de Comptaduria d hipoteques - Sig. CH-559. Hipotecas (43-45). - Sig. CH-560. Contratos (45-62). - Sig. CH-562. Traslaciones de dominio (49-62). - Sig. CH-563. Testamentos y donaciones (46-62). Secció d Escrivania de Cartes Reials - ECR 168. Protocols. Manuale partis foraneae ( ). Secció d Escrivania de la Reial Capbrevació - ECR 737. Banyalbufar ( ). - ECR 738. Banyalbufar ( ). - ECR 739. Banyalbufar ( ). - ECR 740. Banyalbufar ( ) CONSELL DE MALLORCA (ACM). DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I NATURA. - Sense signatura. Informe sobre rehabilitació de camins de Banyalbufar (1992) CONSELL DE MALLORCA (VIES I OBRES). - Sense signatura. Plan Nacional de Vías Provinciales. Catálogo de las carreteras existentes en la provincia a cargo de Bañalbufar (1973) ARXIU DE LA COMISSIÓ INSULAR D'URBANISME DEL CONSELL DE MALLORCA (ACIU). - Sign. 9. Normes subsidiàries del municipi de Banyalbufar. - Sign Revisió de les Normes Subsidiàries de Planejament (2001) ARXIU DE LA CONSELLERIA D AGRICULTURA I PESCA DEL GOVERN BALEAR (ACAP). Servei de Desenvolupament i Dinamització Rural - Sense signatura. Proyecto de rehabilitación de las acequias de: La Font de la Vila. T.M. Banyalbufar (2004) ARXIU DEL MINISTERI D OBRES PÚBLIQUES, TRANSPORTS I MEDI AMBIENT (DEMARCACIÓ DE COSTES DE BALEARS) (AMOP). - Sense signatura. Plan indicativo de usos del dominio público litoral. Abril Sense signatura. Deslinde del dominio público marítimo terrestre. Término municipal de Bañalbufar REGISTRE DE LA PROPIETAT NÚM. 5 DE PALMA. - Llibre 15, tom 2101, fol 53, finca núm Llibre 17, tom 2436, fol 39, finca núm Llibre 34, tom 5499, fol 53, finca núm Llibre 36, tom 5576, fol 164, finca núm Llibre 36, tom 5576, fol 224, finca núm Llibre 47, tom 4.696, fol 164, finca núm

6 CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar - Llibre 59, tom 5.251, fol 99, finca núm REGISTRE DE LA PROPIETAT NÚM. 8 DE PALMA. - Llibre 14, tom 1916, fol 103, finca núm Llibre 35, tom 5.536, fol 152, finca núm Llibre 66, fol 169, finca núm REGISTRE DE LA PROPIETAT NÚM. 10 DE PALMA. - Llibre 26, tom 5302, fol 4, finca núm Llibre 26, tom 5302, fol 13, finca núm Llibre 26, tom 5302, fol 71, finca núm ARCHIVO HISTÓRICO MILITAR DE MADRID (AHM). - Signatura Defensa de Mallorca ARCHIVO DEL MUSEO MILITAR DE SAN CARLOS (AMSC). Capitanía General de Baleares - Sig. 3a-3a INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL. - Sense signatura. Instituto Geográfico y Catastral. Trabajos topográficos. Actas de la operación practicada para reconocer la línea de término y señalar los mojones comunes a los términos de Estellenchs y de Bañalbufar (1954). - Sense signatura. Instituto Geográfico y Catastral. Trabajos topográficos. Actas de la operación practicada para reconocer la línea de término y señalar los mojones comunes a los términos de Valldemosa y de Bañalbufar (1954) ANNEX. PLAN NACIONAL DE VÍAS PROVINCIALES. El decret 1541/1972, de la Presidència de Govern, de 15 de juny, pel qual s'aprovava el text refòs de la Ley del Plan de Desarrollo Económico y Social, va posar en marxa el Plan Nacional de Vías Provinciales. El 3 de novembre de 1972, mitjançant una ordre publicada en el Boletín Oficial del Estado nº 264, es procedia a la creació de la Comissió per a l elaboració de l'esmentat Pla, que en el plaç màxim de dos anys havia d'estar acabat. Per dur a terme els estudis en el seu respectiu àmbit territorial, es constituïa en cada Comissió Provincial de Serveis Tècnics un grup de treball, presidit pel Cap Provincial de Carreteres i integrat per representants de les Diputacions Provincials, del Ministeri d Agricultura i dels demés Organismes que exercien atribucions sobre les vies afectades pel Pla. El Grup de Treball de Balears, a principis de 1973, va fer arribar una comunicació a tots els ajuntaments de la província, comunicació que passam a transcriure: "Con el fin de elaborar el Plan Nacional de Vías Provinciales, cuyo objetivo es determinar los caminos que han de integrar la futura Red Viaria a cargo de las Diputaciones, se ha creado por Orden de la Presidencia de Gobierno de 2 de noviembre de 1972 la Comisión para la elaboración del Plan Nacional de Vías Provinciales. Con este mismo objecto, y en el seno de la Comisión Provincial de Servicios Técnicos de Baleares, se acaba de constituir el Grupo de Trabajo de Baleares, integrado por el Jefe Provincial de Carreteras que suscribe, en calidad de Presidente, por D. Andrés Parietti Lliteras en representación de la Excma. Diputación Provincial y por D. Mateo Castelló en representación de la Delegación Provincial del Ministerio de Agricultura. No es necesario recalcar la importancia que esta futura Red Provincial puede tener para ese Ayuntamiento, y la conveniencia de que los estudios que han de conducir a su determinación se hagan con el máximo interés. Por ello me permito rogarle su valiosa colaboración desde la primera etapa del Plan, que tiene por objeto la catalogación de todos los caminos de uso permanente y servicio público existentes en la Provincia. Con el fin de recopilar todos los datos precisos y poder llegar a formar el Catálogo Provincial, le ruego encarecidamente que disponga lo preciso para que, de acuerdo con las Instrucciones que se adjuntan, se proceda a rellenar el cuadro y mapa que se acompañan, reflejando en ellos todos los caminos dependientes de ese Ayuntamiento y que cumplan con las condiciones exigidas en las referidas Instrucciones. Para que el Catálogo sea lo más completo posible, y para facilitar la labor del Grupo provincial de Trabajo, le agradecería que al final de la relación de caminos municipales, y bajo el epígrafe "Otros Caminos", se indicaran todos los caminos existentes en ese término municipal y que no pertenezcan al Estado, a la Provincia ni al Municipio, pero que, cumpliendo las condiciones de las adjuntas instrucciones, sean de uso permanente y servicio público. Es el caso, por ejemplo, de caminos de acceso a instalaciones industriales, santuarios, sanatorios, miradores, etc. Por "uso permanente y servicio público" se entiende que el camino sea normalmente practicable en cualquier época del año y que no sea utilizado exclusivamente por la propiedad privada. Se excluyen las vías que, por su función puramente local, respondan al concepto de calle. Se ruega la remisión de un ejemplar del cuadro y mapa, debidamente cumplimentados, a la Jefatura Provincial de Carreteras, como sede del Grupo de Trabajo de Baleares, antes del próximo dia 28 de febrero. Palma, 30 de enero de 1973 El Presidente del Grupo de Trabajo. Instrucciones para la Catalogación de las Vías. 1- Características que como mínimo deben reunir las carreteras y caminos que deben ser incluidos en los estados cuyo modelo se remite. 1.1.Plataforma de anchura igual o superior a (3) tres metros. Se entiende por plataforma la anchura total correspondiente a calzada más arcenes, en su caso. 1.2.Uso permanente y servicio público. 1.3.Que posean obras de fábrica para salvar los accidentes geográficos del terreno por donde se desarrollan. 2- Caminos que deben incluirse en las relaciones de acuerdo con su situación administrativa. Solamente deben ser incluídas aquellas carreteras o caminos que en 31 de diciembre de 1972 se encuentren en alguna de las situaciones siguientes: 2.1. Carreteras o caminos construidos, que formen parte de las redes en explotación de los distintos Organismos Carreteras o caminos en construcción Carreteras o caminos de posible construcción que tengan su correspondiente proyecto aprobado CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar Documentación a cumplimentar por cada Organismo afectado Hoja de catálogo. Cada Organismo cumplimentará el modelo de relación de carreteras y caminos que se adjunta de acuerdo con las siguientes normas: (1) Se pondrá el nombre del Organismo a cuyo cargo estén las carreteras o caminos que se relacionen. (2) En esta casilla, cada Organismo relacionará sus carreteras o caminos a partir del número 1. Este número de orden deberá coincidir con el que se señale en el plano correspondiente. (3) Se pondrá la clave, abreviatura o sigla de la carretera o camino, si la tuviera. (4) Se escribirá el nombre completo oficial, en su caso, de la carretera o camino de que se trate. (5) En las casillas marcadas "P.K." se indicarán los P.K. de la carretera o camnos que se esté relacionando, que constituyan el origen y final del tramo de que se trata. En las casillas marcadas "Localización" se indicarán los datos que identifiquen lo más claramente posible el origen y el final del tramo. Por ejemplo: Localidad de...; P.K. en la C. C...; Plaza Mayor de...; etc. (6) Se indicará la totalidad de los kilómetros del tramo. Los datos se expresarán con una cifra decimal. (7) Se escribirá en la 1ª casilla el ancho de la explanación y en la 2ª la de su calzada afirmada, si la tuviera. Los datos se expresarán con una cifra decimal. Las cantidades que se indiquen reflejarán las de mayor predominio en el tramo. En la casilla "Observaciones" podrá aclararse más, si se estima oportuno, este dato, por ejemplo: indicando las diferentes anchuras que tiene el tramo y las longitudes que corresponden a cada una de ellas. Se entiende por explanación el espacio comprendido entre bordes exteriores de desmonte o terraplén, o entre bordes exteriores de cunetas si no existieran aquellos. Se entiende por calzada la parte de la Carretera destinada a la circulación de vehículos. (8) En esta casilla se pondrán las clases del afirmado de la calzada, si lo tuviera, con arreglo a las siguientes claves: Acompañando a cada relación se adjuntará un plano a escala 1: desarrollando en papel de tamaño UNE A.1. siempre que los datos que en el mismo se reflejan puedan ser identificables. Aquellos Organismos que lo necesiten para su fácil identificación, podrán usar las escalas de 1: y 1:25.000, pero su tamaño será en hoja del mismo formato UNE A.1. con objeto de obtener una uniformidad de todos ellos a efectos de su archivo y manejo. Cuando se utilicen planos a estas escalas, se acompañará un plano general a escala 1: en el que se localicen las zonas detalladas. 4.- Plazos Dado que la Comisión Provincial de Servicios Técnicos de Baleares debe elevar al Comité Técnico Nacional de Vías Provinciales la recopilación de todo el Catálogo provincial antes del 31 de marzo próximo, los Organismos afectados deben cumplimentar lo interesado antes del 28 de febrero próximo. 5.- Para la aclaración de cualquier duda que se presente se puede establecer contacto con el Grupo de Trabajo constituido en el seno de la Comisión Provincial de Servicios Técnicos. Palma, Enero Fonts: - Arxiu General del Consell Insular de Mallorca. Sig. XI- 86/3. Pla Nacional de Vies Provincials ( ). Sig. XI- 76. Pla Nacional de Vies Provincials (1974). - Arxiu del Consell de Mallorca. Vies i Obres. Plan Nacional de Vías Provinciales. Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo del Ayuntamiento de Bañalbufar (1973). R- Rígido M- Macadam B- Riego bituminoso A- Aglomerado TE- Tierra estabilizada X- Terreno natural (9) En esta casilla se pondrán todas aquellas características especiales que pueda tener la carretera o camino para su más completa identificación: En cada relación se totalizará el número de kms Cartografía 19

7 CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar 3.2. BIBLIOGRÀFIQUES AA.DD. Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. Palma: FODESMA. Consell Insular de Mallorca, ALBERTÍ I ALBERTÍ, Jaume; ALBERTÍ I GENOVART, Benet; BUJOSA I PICORNELL, Bàrbara. Banyalbufar. Inca (Mallorca): Hora Nova S.A, Guía dels pobles de Mallorca. ALBERTÍ, Jaume; ROSSELLÓ VAQUER, Ramon; VIBOT, Tomàs. Son Valentí. Son Balaguer. Ses Mosqueres. Una història, un territori. Banyalbufar: Associació Cultural Bany-Al-Bahar, ALBERTÍ CABOT, Aina Pilar; ALBERTÍ CABOT, Margalida. El patrimoni históric i artístic. AA.DD. Banyalbufar i la seva història. Banyalbufar: Ajuntament de Banyalbufar, ALONSO, Juan José. Rutas por las islas Baleares a pie. Madrid : El País Aguilar, LLUÍS SALVADOR D ÀUSTRIA, Arxiduc. Les Balears descrites per la paraula i la imatge. Palma : Govern de les Illes Balears : Sa Nostra. Obra Social i Cultural : Grup Serra, Traduït de l original de 84. BARCELÓ PONS, Bartolomé. La vida en su municipio de la montaña de Mallorca. Boletín Oficial de la Cámara de Comercio, Industria y Navegación. 1958, núm. 58, pàg BERARD, Gerónimo de. Viaje a las Villas de Mallorca. Palma: Ajuntament de Palma, BLÁZQUEZ, Macià; LLOBERA, Martín; MUS, Maurici; TÉBAR, Xavier. L antiga xarxa de camins. Grup Balear d Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB). La Serra de Tramuntana, natura i cultura. Mallorca: Editorial Moll, FONT I MARTORELL, Gabriel. Cincuenta excursiones a pie por la isla de Mallorca. Palma: Fomento del Turismo de Mallorca, GARCÍA PASTOR, J. Rutes Amagades de Mallorca. Palma: Imprenta Politècnica, ROSSELLÓ, Ramon; ALBERTÍ, Jaume. Història de Banyalbufar. Segles XIII-XVI. Palma: Lleonard Muntaner Editor, ROSSELLÓ VAQUER, RAMON. Banyalbufar vist per Joaquim Maria Bover. Mallorca: Ramon Rosselló Vaquer, ROSSELLÓ VAQUER, Ramon; ALBERTÍ ALBERTÍ, Jaume. Banyalbufar a les publicacions periòdiques ( ). Mallorca: Ediciones Roig i Montserrat, ROSSELLÓ VAQUER, Ramon; ALBERTÍ ALBERTÍ, Jaume. Banyalbufar a les publicacions periòdiques ( ). Mallorca: Ediciones Roig i Montserrat, TUDURÍ BORRÀS, Carles; ESCANDELL PÉREZ, Jaume; MARQUÉS MAROTO, Jaume. Mallorca en bici. Mallorca : Moll, 1995 (Palma : Gráf. Miramar) VALERO I MARTÍ, Gaspar. Camins i paisatges. Itineraris culturals per l illa de Mallorca. Barcelona: R. i J.J. de Olañeta, Editors, VALERO I MARTÍ, Gaspar; ALBERTÍ ALBERTÍ, Jaume. Banyalbufar. Guia de passeig. Palma: Institut d Estudis Baleàrics, VALERO, Gaspar; PLANAS, Imma. Serra de Tramuntana : Guía del norte de Mallorca. San Lluís (Menorca) : Triangle Postals, DL2004 VALLCANERAS, Lluís. 20 itineraris alternatius per la Serra de Tramuntana (I). Mallorca: Col lecció Gorg Blau, VELA LOZANO, Antonio. Mallorca. Por la sierra de Tramuntana. 22 itinerarios a pie. Barcelona : Ed. Laertes, VIBOT, Tomàs. Sa Mola de Planícia. El vessant nord-oest. Palma: El Gall Editor. Grup Excursionista de Mallorca, VIBOT, Tomàs. Son Bunyola. Una mar de noms. Història i toponímia d una possessió de mar. Banyalbufar: Associació Cultural Bany-Al-Bahar, HEINRICH, Herbert. Mallorca: 12 excursiones clásicas. 3a edició. Palma: Edit. Moll, El camí des Correu. Itineraris a peu per la Serra de Tramuntana. Palma de Mallorca: Consell Insular de Mallorca, D.L LLOFRIU, Pere. Caminant per Mallorca. Mallorca: Edit. Moll, ORDINAS GARAU, Antoni; ORDINAS MARCÉ, Gabriel; REYNÉS TRIAS, Antoni. Son Fortuny: nom per nom. Palma de Mallorca: Consell de Mallorca (Fodesma), ORDINAS MARCÉ, Gabriel; REYNÉS TRIAS, Antoni. Guia de la Mancomunitat de Tramuntana. Banyalbufar. Esporles. Estellencs. Puigpunyent. Itineraris, passejades i visites urbanes. Esporles: Mancomunitat de Tramuntana, PEÑA, Pedro de Alcántara. Guía de las Baleares. Palma: Edicions Cort, 91. Edició en facsímil CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar 3.3. CARTOGRÀFIQUES - DESPUIG, Antoni (1785) Mapa de la Ysla de Mallorca. - COELLO, Francisco (51). Atlas de España y sus posesiones de Ultramar. Islas Baleares. Escala 1/ Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército ( ). Escala 1/ Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército ( , 2a. Edició). Escala 1/ INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa Nacional Topográfico Parcelario. Escala 1/ MASCARÓ PASARIUS, Josep (1958 ) Mapa General de Mallorca. Escala 1/ SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Full 670-IV. Escala 1/ SERVICIO CARTOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961) Cartografía Militar de España. Escala 1/ Plànol de Carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo del ayuntamiento de Bañalbufar (PLAN NACIONAL DE VÍAS PROVINCIALES, 1973). - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985) Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/ Full 670 III. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (1993). Banyalbufar. Escala 1/ CONSELLERIA D OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI (COPOT, 1994) Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/ VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/ CATÀLEG 4.1. RELACIO DE CAMINS INVENTARIATS (1) CAMÍ DE SA PEDRA DE S'ASE (2) CAMÍ DE SA SÍQUIA DE BAIX (3) CAMÍ DE CAN PICO / CAMÍ DELS GATS (4) CAMÍ DE SA TEULERA (5) CAMÍ DE SON BAUÇÀ / CAMÍ DE SES TEULES (6) CAMÍ D'ESTELLENCS (7) CAMÍ DE BUNYOLA / CAMÍ DE SON BUNYOLA / CAMÍ DE SA VOLTA DES GENERAL (8) CAMÍ VELL DES PORT DES CANONGE / CAMÍ DES PESCADORS (9) CAMÍ DES CORREU / CAMÍ DE SON SANUTGES / CAMÍ DE LA FONT DE LA VILA / CAMÍ DE SON ALBERTÍ (10) CAMÍ DES RAFAL / CAMÍ DE SA COSTA (11) CAMÍ DE CAN GELABERT (12) CAMÍ DES AMORADORS (13) CAMÍ DES PORT DES CANONGE / CAMÍ DE SON COLL (14) CAMÍ DES MOLÍ / CAMÍ DE S'ERA DES FOSSAR / CAMÍ DES CÓS (15) CAMÍ DE SA GALERA / CAMÍ DELS HORTS (16) CAMÍ DES CIRERAL / CAMÍ DE SA COMUNA / CAMÍ DES CEMENTERI (17) CARRETERA DE PLANÍCIA () CAMÍ ANTIC DE PLANÍCIA (19) CAMÍ DE JOVERA / CAMÍ DE SES FONTS A PLANÍCIA (20) CAMÍ DE CA NA GROGA (21) CAMÍ DE SA COMA D'EN BATLE (22) CAMÍ DES CARRO / CAMÍ DE SA MOLA (23) CAMÍ NOU DE PLANÍCIA (24) CAMÍ DE SA FONT DE S'OBI A LA CARRETERA DE PLANÍCIA (25) CAMÍ DE SA SÍQUIA DE DALT (26) CAMÍ DE SA MARINA / CAMÍ DE NA FERRANDA / CAMÍ DELS PESCADORS / CAMÍ DE CAN FONT (27) CAMÍ DE SON VALENTÍ / CAMÍ DE SON BALAGUER (28) CAMÍ DE SA COVA (29) CAMÍ VELL DE SON VALENTÍ (30) CAMÍ DE CAN FURA (31) PAS DE SA MOLA (32) CAMÍ DES PORT (33) CAMÍ DE SES MOSQUERES (34) CAMÍ DE SA FONT DES GARBELL (35) CAMÍ DES PLA DES CAVALL (36) CAMI DE SON BUNYOLA (37) CAMÍ DE SES PLANES (38) CAMÍ DE SA TERRA NOVA / CAMÍ DE SON BUJOSETA / CAMÍ DE SON BEJUETA (39) DRECERA DES MATAR (40) CAMÍ DE LA FONT DE LA VILA A S'ARBOÇAR (41) CAMÍ 41 (42) CAMÍ DE SON ALBERTÍ (43) CAMÍ DE SA COMUNA (44) CAMÍ AL PLA DES BANDEJATS (45) CAMÍ DE CAN TIT / SA CALÇADA (46) CAMÍ DE BANYALBUFAR A SA COVA (47) CAMÍ

8 CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar 4.2. RELACIÓ DE CAMINS DOCUMENTATS (1) CAMÍ DE SA PEDRA DE S'ASE (2) CAMÍ DE SA SÍQUIA DE BAIX (3) CAMÍ DE CAN PICO / CAMÍ DELS GATS (4) CAMÍ DE SA TEULERA (5) CAMÍ DE SON BAUÇÀ / CAMÍ DE SES TEULES (6) CAMÍ D'ESTELLENCS (7) CAMÍ DE BUNYOLA / CAMÍ DE SON BUNYOLA / CAMÍ DE SA VOLTA DES GENERAL (8) CAMÍ VELL DES PORT DES CANONGE / CAMÍ DES PESCADORS (9) CAMÍ DES CORREU / CAMÍ DE SON SANUTGES / CAMÍ DE LA FONT DE LA VILA / CAMÍ DE SON ALBERTÍ (10) CAMÍ DES RAFAL / CAMÍ DE SA COSTA (11) CAMÍ DE CAN GELABERT (12) CAMÍ DES AMORADORS (13) CAMÍ DES PORT DES CANONGE / CAMÍ DE SON COLL (14) CAMÍ DES MOLÍ / CAMÍ DE S'ERA DES FOSSAR / CAMÍ DES CÓS (15) CAMÍ DE SA GALERA / CAMÍ DELS HORTS (16) CAMÍ DES CIRERAL / CAMÍ DE SA COMUNA / CAMÍ DES CEMENTERI () CAMÍ ANTIC DE PLANÍCIA (19) CAMÍ DE JOVERA / CAMÍ DE SES FONTS A PLANÍCIA (20) CAMÍ DE CA NA GROGA (21) CAMÍ DE SA COMA D'EN BATLE (22) CAMÍ DES CARRO / CAMÍ DE SA MOLA (23) CAMÍ NOU DE PLANÍCIA (24) CAMÍ DE SA FONT DE S'OBI A LA CARRETERA DE PLANÍCIA (25) CAMÍ DE SA SÍQUIA DE DALT (26) CAMÍ DE SA MARINA / CAMÍ DE NA FERRANDA / CAMÍ DELS PESCADORS / CAMÍ DE CAN FONT (27) CAMÍ DE SON VALENTÍ / CAMÍ DE SON BALAGUER (28) CAMÍ DE SA COVA (30) CAMÍ DE CAN FURA (31) PAS DE SA MOLA (32) CAMÍ DES PORT (33) CAMÍ DE SES MOSQUERES (34) CAMÍ DE SA FONT DES GARBELL (36) CAMÍ DE SON BUNYOLA (38) CAMÍ DE SA TERRA NOVA / CAMÍ DE SON BUJOSETA / CAMÍ DE SON BEJUETA (40) CAMÍ DE LA FONT DE LA VILA A S'ARBOÇAR (41) CAMÍ 41 (42) CAMÍ DE SON ALBERTÍ (43) CAMÍ DE SA COMUNA (44) CAMI AL PLA DES BANDEJATS (45) CAMÍ DE CAN TIT / SA CALÇADA (46) CAMÍ DE BANYALBUFAR A SA COVA 4.3. RELACIÓ DE CAMINS AMB INTERÈS CONSTRUCTIU (5) CAMÍ DE SON BAUÇÀ / CAMÍ DE SES TEULES (6) CAMÍ D ESTELLENCS (8) CAMÍ VELL DES PORT DES CANONGE / CAMÍ DES PESCADORS (9) CAMÍ DES CORREU / CAMÍ DE SON SANUTGES / CAMÍ DE LA FONT DE LA VILA / CAMÍ DE SON ALBERTÍ (10) CAMÍ DES RAFAL / CAMÍ DE SA COSTA () CAMÍ ANTIC DE PLANÍCIA (22) CAMÍ DES CARRO / CAMÍ DE SA MOLA (23) CAMÍ NOU DE PLANÍCIA (29) CAMÍ VELL DE SON VALENTÍ (30) CAMÍ DE CAN FURA (31) PAS DE SA MOLA (45) CAMÍ DE CAN TIT / SA CALÇADA CONSELL DE MALLORCA Camins del terme de Banyalbufar 4.4. RELACIÓ DE CAMINS AMB INTERÈS EXCURSIONISTA (1) CAMÍ DE SA PEDRA DE S'ASE (2) CAMÍ DE SA SÍQUIA DE BAIX (6) CAMÍ D'ESTELLENCS (7) CAMÍ DE BUNYOLA / CAMÍ DE SON BUNYOLA / CAMÍ DE SA VOLTA DES GENERAL (8) CAMÍ VELL DES PORT DES CANONGE / CAMÍ DES PESCADORS (9) CAMÍ DES CORREU / CAMÍ DE SON SANUTGES / CAMÍ DE LA FONT DE LA VILA / CAMÍ DE SON ALBERTÍ (10) CAMÍ DES RAFAL / CAMÍ DE SA COSTA (12) CAMÍ DES AMORADORS (14) CAMÍ DES MOLÍ / CAMÍ DE S'ERA DES FOSSAR / CAMÍ DES CÓS (15) CAMÍ DE SA GALERA / CAMÍ DELS HORTS (16) CAMÍ DES CIRERAL / CAMÍ DE SA COMUNA / CAMÍ DES CEMENTERI (17) CARRETERA DE PLANÍCIA () CAMÍ ANTIC DE PLANÍCIA (19) CAMÍ DE JOVERA / CAMÍ DE SES FONTS A PLANÍCIA (21) CAMÍ DE SA COMA D'EN BATLE (22) CAMÍ DES CARRO / CAMÍ DE SA MOLA (23) CAMÍ NOU DE PLANÍCIA (26) CAMÍ DE SA MARINA / CAMÍ DE NA FERRANDA / CAMÍ DELS PESCADORS / CAMÍ DE CAN FONT (31) PAS DE SA MOLA (32) CAMÍ DES PORT (34) CAMÍ DE SA FONT DES GARBELL (35) CAMÍ DES PLA DES CAVALL (36) CAMI DE SON BUNYOLA (37) CAMÍ DE SES PLANES (39) DRECERA DES MATAR (47) CAMÍ 47 (1) CAMÍ DE SA PEDRA DE S'ASE Fulls del mapa 1: 5.000: Inici: camí d'estellencs, núm. 6. Final: sa Pedra de s'ase. Longitud: 552 m - Camí públic. - Camí veïnal. - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. - Camí municipal. - Plan Nacional de Vías Provinciales (1973). - Deslinde del dominio público marítimo-terrestre. - Obres per part de l'administració. - Camí d'interès excursionista No - Camí d'accés a la mar obert, paret

9 ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: Des de l'inici del camí fins prop de la Pedra de s'ase. Tipus de ferm: formigó Longitud: 414 m Amplada mínima: 2,6 m Amplada màxima: 3,1 m Estat: bo - Tram 2 Continuació del camí fins als escars de la Pedra de s'ase. Tipus de ferm: formigó Longitud: 21 m Amplada mínima: 0,8 m Amplada màxima: 1,3 m - Tram 3 Des del camí vell d'estellencs fins a connectar amb el tram 1. Longitud: 117 m Amplada mínima: 0,8 m Amplada màxima: 1,3 m Seguiment: fàcil es troba envaït per la vegetació i hi ha pins caiguts. ons ons ons El 5 de juny de 1658 Pere Font i Antoni Vicens Burguny establien en emfiteusi a Pere Cunill, Joan Cunill i Bernat Vicens la comuna dita del Coll d en Verger:...y qualsevol sia lo stablidor haja de fer un cami en dita terra per hont sia mes convenient per enar y passar los pescadors, qui volran enar o pessar, y tinguen de pesar per dit cami anant, o, venint, y tenguen de pagar los stablidors sinch sous de entrada, y de pagar lo preu, que pujera per a les festes de Nadal, y axi los altres añys als honors Jurats, o, a los administradors, que seran extrets per dit effecte... (ARM. ECR 740). A 22 d abril de 94, en sessió plenària de la Corporació municipal, el batle posava de manifest que Llorenç Picornell li havia demanat permís per poder tallar algunes mates del camí de sa Pedra de s Ase perquè li causen danys al seu terreny que hi fa partió. El Ple municipal, però, deixa l assumpte pendent, i no es va resoldre fins el 29 d abril, quan el Ple de l Ajuntament va acordar donar-li el permís municipal sol licitat però con la obligación de que haga en el acto el (marche) correspondiente en donde sea necesario, y en donde no sea necesario en la actualidad pero que haya arrancado matas, conservarlo por el término de dos años, esto es, que si durante este plazo se hace algún llevasí tendrá la obligación de hacer el marche. (AMB. Sign. 12). A la sessió plenària del Consistori banyalbufarí, de 16 de gener de 1904, el Sr. Presidente manisfestó que tenia noticia que un muro de sostén del camino vecinal llamado de sa Pedra de Sasa, amenaza desplomarse [ ] y se acordó [ ] pase la [ ] Comisión al sitio indicado, y si es urgente la reparacion, se proceda inmediatamente a la demolición de dicho muro, y se construya de nuevo. El 30 del mateix mes el mur de contenció ja s havia esbucat, impedint el trànsit de persones i cavalleria. Davant aquest fet l Ajuntament va acordar, per unanimitat, la rehabilitació immediata del mur (AMB. Sign. 19). A 6 de febrer de 1904, el Ple municipal va aprovar els comptes per les obres de reparació del muro sosten del camino de se Pedra de Sase (AMB. Sign. 19). L Ajuntament de Banyalbufar, reunit en sessió plenària dia 3 d abril de 1915, acordà arreglar immediatament el camí de sa Pedra de s Ase pel mal estat a causa de les pluges (AMB. Sign. 24). Amb data de 12 de febrer de 1916, l Ajuntament banyalbufarí acordà que una comisión del seno de este Ajuntamiento pase al camino vecinal llamado de la Piedra de S ase, al objeto de dictaminar la reparación que debe a dicho camino, con motivo de haberse derribado un bancal y el muro sosten del mismo a consecuencia de las últimas lluvias. (AMB. Sign. 25). L Ajuntament de Banyalbufar, reunit en Ple dia 13 de maig de 1916, acordà arreglar el camí de la Piedra del Asno per trobar-se en mal estat (AMB. Sign. 25). Dia 20 de maig de 1916, el Ple municipal aprovà un compte de 327,5 PTA per jornals invertits en la construcció de dos portells del marge del camí de sa Pedra de s Ase i per l arreglament del mateix camí (AMB. Sign. 25). Segons consta a l acta de la sessió del Ple de l Ajuntament de Banyalbufar, de 7 de desembre de 19: Varios concejales esponen el mal estado del camino vecinal de la Pera Sase, donde existen varios derrumbamientos y arrastre de tierras ocasionadas por últimas lluvias, resultando peligro (sic) el transito por dicho camino, y en vista de este estado se acuerda recomponerlo con toda urgencia y que las obras se hagan por administración. (AMB. Sign. 26). El 5 de novembre de 1920 Miquel Tomàs Albertí, veí de Banyalbufar, exposava a l Ajuntament que volia construir un aljub a la seva finca anomenada Son Valldaura, que feia partió amb el camí veïnal de la Pedra de s Ase, i per això sol licitava l alineació que havia de tenir i el permís per començar les obres (AMB. Sign. 27). El Ple de l Ajuntament banyalbufarí, a 3 de desembre de 1921, dóna autorització a Miquel Albertí Picornell para construir un algibe en su finca de El Verger, lindante con el camino vecinal de Sa Pera Sase, debiendo dar a dicho una anchura minima de tres metros veinte centimetros, y construir un predil [ ] a fin de evitar desgracias. (AMB. Sign. 27). Segons consta a l Acta de la sessió del Ple municipal, de 28 d octubre de 1922; Vista una instancia de Miquel Tomás Albertí solicitando construir una casita de labranza en su finca de su propiedad denominada Son Valldaura a la vera del camino vecinal de Sa Pedra Sase, y una acequia regativa adosada al muro sosten del mencionado camino. L Ajuntament va acordar autoritzar-ho amb la condició, entre d altres, de deixar una amplada mínima al camí de 3 metres (AMB. Sign. 28). Dia 29 de març de 1924, el Ple municipal autoritzà al propietari des Verger per a construir una empalme para dar acceso a su finca El Verger lindante con el camino vecinal de Sa Pera Sase amb la condició de què el peldaño del camino no podrá hacer mas que veinte centimos de ancho (AMB. Sign. 28). En l acta de la Comissió municipal permanent, de 4 d abril de 1925, es fa referència als treballs d arreglament del camí de sa Pedra de s Ase amb la construcció dels murs esbucats (AMB. Sign. 42). En l acta de la Comissió municipal permanent, de 3 d octubre de 1925, consta el següent: Los vocales interesan se recomponga el piso de los caminos vecinales, y un muro sosten del camino de Sa Pedra Sase. (AMB. Sign. 42). En la Comissió municipal permanent, de 22 de febrer de 1926, s aprovaren els jornals del mestre marger per les obres de construcció d un mur de contenció del camí veïnal de la Pedra de s Ase (AMB. Sign. 44). En la sessió de la Comissió municipal permanent, de 5 de febrer de 1927, s acordà passar a informe de la Comissió la sol licitud d Antoni Albertí Picornell per edificar una cotxera adossada al mur del camí de sa Pedra de s Ase (AMB. Sign. 42). A l Acta de la Comissió permanent de l Ajuntament de Banyalbufar, de 3 de febrer de 1934, consta el següent: La Comisión visitó el muro derruido del camino de la Pera Sase, entiende que procede antes de reedificarlo convocar a una reunión a todos los vecinos de fincas colindantes y esponerlos la conveniencia del ensanche del mismo, y que en dicha reforma el Ayunto. aporta la subvención que le corresponda; y asi se acuerda. (AMB. Sign. 44). Dia 2 de juny de 1934, la Comissió permanent banyalbufarina aprovà un compte de 204,5 PTA per jornals invertits en la reconstrució d un marge del camí de sa Pedra de s Ase. A 10 de novembre de 1934, la Comissió municipal permanent va acordar, sobre aquest camí, construir este año otro tramo del muro sosten de dicho camino, cuyo fin será el (?) estanque propiedad de Miquel Tomás, el Ayuntamiento abonase solamente los jornales que invierta el Maestro Bancalero en construir dicho tramo (AMB. Sign. 44) A 23 de febrer de 1935, en la sessió de la Comissió municipal permanent es feia referència a una sol licitud verbal dels veïnats del camí veïnal de sa Pedra de s Ase que demanava, a l Ajuntament banyalbufarí, ampliar el crèdit per rehabilitar i eixamplar un tram més de dit camí. Finalment, com que l Ajuntament ja hi ha invertit prou diners i davant unes possibles eleccions anticipades, acordà que no podia ampliar el crèdit, però no posava cap inconvenient en què fossin els veïnats qui financiacin les obres per compte propi (AMB. Sign. 44). Dia 13 de març de 1937, la Comissió municipal permanent va aprovar un compte presentat per Mateu Tomàs Albertí per les obres de reconstrucció de murs esbaldregats del camí de sa Pedra de s Ase (AMB. Sign. 44). Document de Declaració Jurada de Montes particulares, amb data de 12 de gener de 1939, de D. Lluís Mulet Ferragut, propietari de la finca El Verger, que confronta pel sud amb el camí veïnal de sa Pedra de s Ase i pel nord amb la mar (AMB. Sign. 259/2). En sessió plenària celebrada per l Ajuntament de Banyalbufar el 10 de març de 1946, Visto el estado actual de los caminos llamados dels Amarados, torrente Pera de S ase, camino de la Galera y camino de cementerio proceder a su arreglo (AMB. Sign. 45). A 23 de setembre de 1952, la Corporació municipal acordà actoritzar als interessats les obres de reparació i eixamplament del camí de sa Pedra de s Ase i l Ajuntament fer-se càrrec del pagament dels jornals del mestre marger (AMB. sign. 33). A 30 de desembre de 1952, el Ple aprovava un compte de 568 PTA per jornals del mestre marger per les obres de rehabilitació i eixamplament del camí de sa Pedra de s Ase (AMB. Sign. 33). La Corporació municipal acordà, a 12 de febrer de 1933, permetre al hereus de Jaume Albertí tancar la finca de can Xiscotet en la part que dóna al camí de sa Pedra de s Ase a condición de que dichas vallas cierren automáticamente, de que permanezcan cerradas solamente cuando sea preciso para evitar el paso de los animales que pasten de una finca a otra y, siempre y sobretodo, a reserva de que el Ayuntamiento podrá anular dicha concesión en cualquier momento y circunstancia. (AMB. Sign. 33). En sessió celebrada per la comissió permanent de l Ajuntament de Banyalbufar el 22 d octubre de 1944, Vista otra instancia de Jaime Albertí Tomás y otros solicitando convertir el actual camino de herradura por carretero desde el Verger hasta el sitio denominado Barrera dels Pescadors, y solicitando que el Ayuntamiento apronte el Maestro para la construcción de los muros que sean necesarios edificar, se acuerda pase a estudio de informe de la Comisión de Obras (AMB. Sign. 45). Altre vegada, a 14 de setembre de 1954, l Ajuntament acordà rehabilitar el mur del camí de sa Pedra de s Ase amb l aportació, a càrrec municipal, dels jornals del mestre marger i amb la cooperació del veïnats (AMB. Sign. 33). Fou aprovat, en la sessió plenària de 30 de desembre de 1954, un compte de PTA per jornals del mestre marger per les obres de reconstrucció del mur, i arreglament i eixamplament camí de sa Pedra de s Ase (AMB. Sign. 33)

10 L Ajuntament de Banyalbufar, reunit en Ple dia 28 d abril de 1955, acordó el pago de una nómina de jornales y materiales invertidos en la terminación en las obras de reparación del camino de la Pedre de S Ase (AMB. Sign. 33). Amb data de 24 d abril de 1959, l Ajuntament de Banyalbufar féu un llistat al objeto de plasmar las realizaciones materiales alcanzadas por este Ayuntamiento en su actividad municipal, desde el dia 1º de abril de hasta igual fecha el actual año [ ] síntesis de las realizaciones en este Municipio durante el periodo indicado, en la forma siguiente: [ ] Muros y mejora camino Pedre de S Ase [ ] Muro de contención y mejora camino Pedre de S Ase (AMB. Sign. 168/2). Amb data de 27 d abril de 1970, es documenta un expedient justificador de la inversió d una subvenció de PTA destinada a les obres de arreglo y reparación de muros en los caminos de Sa Pedra de Sasa y Sa Font (AMB. Sign. 149). El gener de 1973, el Grup de Treball de Balears, encarregat directe a les illes de l'elaboració del Plan Nacional de Vías Provinciales, demanava a tots els ajuntaments la seva col laboració per dur a terme la primera etapa de l'esmentat Pla, que tenia com a objecte la catalogació de tots els camins d'ús permanent i servei públic existents a la província (veure annex ). Pel que fa a les notícies que l Ajuntament de Banyalbufar envià per formar aquest pla, el camí de C. Comarcal 710 a Sa Pedra D es Sase és un dels inclosos dins el Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo de Bañalbufar, del mateix any, amb inici a la carretera C-710 i final a sa Pedra de s Ase, amb una longitud de 1,2, kilómetres i una amplada total de 3 metres. A les observacions podem llegir: Esta via tiene su salida a 40 metros de El Mirador de las Animas. Aquesta documentació també fa referència al camí d Estellencs, núm. 6. En l acta de la sessió del Ple de l Ajuntament de Banyalbufar, de dia 11 de juliol de 1970, consta el següent: Visto un escrito presentado de fecha presentado por Don Juan Tomás Alberto, propietario de una casita de campo situada junto al camino público que conduce a la playa de Sa Pedra de Sase [ ] que reproduce en parte y reitera otros escritos presentados [ ], en súplica que por este Ayuntamiento recupere parte del camino que conduce a la playa de Sa Pedra de s Sase, ocupado según dice, el exponente, indebidamente por Don Carlos Riera Figuera propietario del pinar de Sa Pedra de s Sase por donde pasa esta vía, [ ] además [ ] ha desviado el camino transformando parte en una escalera mucho más estrecha por lo que impide todo tránsito rodado y [ ] al tratarse de un presunto caso de ocupación indebida de bienes de uso público, el Ayuntamiento [ ] acuerda que por la Acaldía instruya expediente administrativo en relación a este presunto caso con informe de la Comisión Municipal de Obras, ampliada con varios antiguos o actuales propietarios de aquella zona y vecinos de esta villa que por su avanzada edad puedan aportar datos sobre el asunto, con propuesta para que pueda resolver definitivamente el Ayuntamiento (AMB. Sign. 36). En referència al Expediente de presunta ocupación indebida de bienes de uso público, segons consta a l Acta de la sessió plenària de l Ajuntament de Banyalbufar, de dia 30 de juliol de 1970, Joan Tomàs Albertí va presentar diversos escrits a l Ajuntament de Banyalbufar que por el propietario del pinar de Sa Pedra d es Sase Don carlos Riera Figuera, la ocupación por éste del camino del mismo nombre de uso público, mediante desviación, reducciones e interrupción con cadena de la propiedad del Sr. Riera, que impide el tránsito rodado para ir el reclamante a la casita de su propiedad existente casi al final de este camino junto al mar. Este camino de Sa Pedra d es Sase que se dirige al mar atravesando la propiedad del Sr. Riera empieza y enlaza, en las inmediaciones del transformador, con el camino de uso público llamado de Sa Font de Sa Menta o de C an Cerdá, pero no está destinado al tránsito rodado, sino unicamente tiene la consideración de camino de herradura, si bien en la mayor parte de esta via se han efectuado numerosos trabajos de ampliación, mejora, modificación y rectificación de curvas y desniveles a cargo del expresado Sr. Riera Figuera, con pavimentaciones de cemento cuyo camino ha quedado en excelentes condiciones de viabilidad gracias a las generosas obras realizadas por el referido Sr., a excepción en determinado lugar, que necesita una pequeña rectificación por existir obstaculos y dificil pendiente que dificulta el buen tránsito de peatones y caballerías. En cuanto a la interrupción con cadena del aludido camino de Sa Pedra des Sase, resulta bien clara que esta interrupción no se ha efectuado, toda vez que ha cerrado un camino de su propiedad que resulta de la ampliación de un pequeño atajo particular, hoy de libre tránsito, existente y que enlaza el camino de Sa Pedra d es Sase con otro lugar del camino plúblico denominado Sa Font de Sa Menta ó C an Cerdá, no teniendo este atajo consideración alguna de bienes de uso público y por tanto no es de competencia municipal. En vista de lo expuesto por la Comisión de Obras que es aceptado en todas sus partes por este Ayuntamiento, el mismo adopta los siguientes acuerdos: 1º.- Declarar la inexistencia de ocupación indebida del camino de uso público llamado «de Sa Pedra d es Sase» de este término municipal. 2º.- Por tratarse de un atajo particular el situado en el pinar de «de Sa Pedra d es Sase», propiedad del Sr. Riera interrumpido en su ampliación, por este Sr., este Ayuntamiento se ve obligado a declarar su incompetencia en el asunto. 3º.- Requerir al Sr. Riera para que en el plazo de tres meses, proceda a la rectificación adecuada, a su cargo, en el lugar situado en las últimas curvas del camino público de «de Sa Pedra d es Sase», en el sentido de suprimir las dificultades que ahora impiden el buen tránsito de peatones y caballerías. (AMB. Sign.36). Sobre aquest assumpte, l acta de la sessió plenària, de 20 d octubre de 1970, reflecteix el següent: el único objeto, de la presente reunión, es resolver en relación al recurso de fecha de 29 de agosto último, interpuesto por Don Juan Tomás Alberti, contra el apartado 1º del acuerdo adoptado por esta Corporación municipal de fecha 30 de julio pasado, y dada lectura del informe emitido [ ], es aprobado totalmente [ ]. Además el Ayuntamiento hace constar que no puede tomar en consideración el croquis de situación del camino de Sa Pedre de s Sase que aporta el recurrente, al ser incompleto en lo que se refiere en la parte Oeste, por faltar parte de este camino y su enlace al llamado de Sa Font de Sa Menta o Ca n Cerdá, disponinendo el propio Ayuntamiento que se aporte al expediente nuevo croquis parcial que detalle la situción real del camino y que falta al presentado por el recurrente, en consecuencia, la Corporación Municipal, por unanimidad adopta los sigtuientes acuerdos: 1º.- No habiéndose aportado por el recurrente Don Juan Tomás Alberti, nuevos datos en su escrito mediante el que formula recurso de reposicion contra el acuerdo plenario municipal, de 30 de julio último y declarada por el Ajuntamiento en dicho acuerdo la inexistencia de la ocupación indebida del bien de uso público de que se trata, esto es, del Camino de Sa Pedra d es Sase, en virtud de expediente instruído a instancias d dicho Sr. Tomás, procede mantener el acuerdo en sus términos y desestimar el recurso de reposión presentado. 2º.- Informar al recurrente [ ] que no existe aprobado en este Municipio el Plan General de Ordenación Urbana y disponiendo se le remitan copia de los tres permisos para edificar [ ] expedido a favor del Sr. Riera y que también solicita el recurrente. (AMB. Sign. 36). L any 1972 es va formar l expedient d urgència relatiu a les obres de reconstrucció dels paretons dels camins municipals del Molí, la Galera, del Cementeri i de sa Pedra de s Ase, esbaldregats degut a les pluges, amb un import total de pts (AMB. Sign. 149). L Ajuntament de Banyalbufar, reunit en Ple dia 30 de gener de 1973, va acordar fer la recepció de les obres de reconstrucció dels murs del camí municipal de sa Pedra de s Ase i efectuar el pagament en càrrec a la partida corresponent al Pressupost de despeses de l any 1972 (AMB. Sign. 37). Segons consta a l Acta de la sessió del Ple de l Ajuntament de Banyalbufar, amb data de 29 de febrer de 1988, no es va concedir llicència a un veïnat para proceder a mejorar el trazado de los terrenos de sú propiedad en el actual camino de Sa Pedra de S ase, hasta que no aporte plano o croquis de situación de la obra que se pretende realizar, así como croquis descriptivo de las mismas y memoria técnica. (AMB. Sense sign.). Dia 11 de desembre de 1990, en la sessió plenària de la Corporació municipal es tractà la sol licitud de llicència, de Francisco Ruiz Miñarro, per adecentar el camino de Sa Pedra de s Ase, y para explanar un trozo de tierra de sú propiedad para que puedan aparcar tres coches. Dita Corporació va donar la llicència municipal corresponent, però esta no será efectiva hasta la firma de un convenio entre el solicitante y la Corporación, en el cual se recoja, que cederan el paso para bajar materiales de obra por esta carretera, y que ellos realizarán a sú costa la obra de la carretera que pasa por detrás de la casa de Don Antonio Ruiz. (AMB. Sense sign.). En l apartat de precs i preguntes de la sessió plenària, de 28 d agost de 1991, es va tractar el conflicte el camí de sa Pedra de s Ase. El batle comentà que si la qüestió no es resolia entre els mateixos propietaris, l Ajuntament debera tomar drásticas medidas que podrian consistir en suprimir las barreras existentes y en limitar el tránsito de vehículos. Sobre la pregunta de si es beneficiós pel poble, o no, obrir la barrera, el batle respon que no será malo ya que la ampliación de un camino público por sus mismos vecinos revierte a domicio (sic) público, y el Ayuntamiento tiene competencias para ordenar o restringir el tráfico rodado. (AMB. Sense sign.). Informe realitzat pels tècnics de FODESMA, amb data de 11 de febrer de 1992, sobre el camins a rehabilitar sol.licitats per l Ajuntament de Banyalbufar 1. Camí de sa Pedra de s Ase. Descripció: Aquets camí està dividit en dues parts: 1ª Comença a la dreta, baixant, del camí asfaltat que s inicia 50 mts. Després de la Torre de ses Animes. Té una longitut aproximada de 120 mts. I discorre per un bosc de pinsalzines. Es un camí escalonat sense empedrar i no té cap marge notable. Acaba al camí asfaltat inicial, un revolt més avall, aprop d una roca que té una placa amb una dedicatòria. 2ª Comença a la placeta a on acaba el camí asfaltat. Té uns 200 mts, aproximadament i va devallant per revolts molt marcats i amb força pendent, acaba a la mar a un lloc on hi ha escars per barques. La zona està ocupada per moltes construccions de mides i estils molt variables, resultant una zona d estiueig i oci. Està encimentat els 30 promers metres i a troços està escalonat. Hi ha empedrats uns 20 mts. Possibilitat d actuació : 1ª part: No presenta problemes de transit, tot i que sembla que és poc itilitzat. Caldria senyalitzar el seu inici desde el camí asfaltat i eixermar les branques dels arbres i arbuts dels voltants. 2ª part: Està molt utilitzada i no presenta cap problema transitar-hi. En tot cas s haurien de refer escalons i nivellar el terreny (ACM. Sense signatura). Aquesta documentació també fa referència al camí d Estellencs, núm. 6. En el Ple, de dia 17 d agost de 1992, es demana si el camí de sa Pedra de s Ase és públic o privat. Es respon que és públic i peatonal per a tothom (AMB. Sense sign.). A 24 de setembre de 1992, segons consta en l acta de la sessió plenària: El sr. Alcalde da lectura a una propuesta de preacuerdo redactada entre los vecinos del camino de Sa Pedra de S ase, por el cual se realizan una serie de mejoras en el camino y que termina con los problemas surgidas (sic). en dicho camino, y solicita la autorización del Pleno para firmar el convenio, diciendo que el convenio le parece adecuado pero no recoge un punto por el cuál deberán dejar pasar vehículos para la realización de obras que tengan licencia, vehículos de la Guardia Civil etc Los reunidos por unanimidad acuerdan autorizar al Alcalde para la firma de dicho convenio, que deberá recoger en un punto el permiso para el paso de ciertos vehículos. (AMB. Sense sign.). En l Acta de la sessió plenària de l Ajuntament de Banyalbufar, amb data de 12 de maig de 2000, es pot llegir el següent: 4.- S esta pendent de rebre la subvenció, es remet aquest pregunta quan vostè sap que es depèn a les partides pressupostaries. El camí es perillós degut a l amplària de la seva rodadura. El Sr. Tomàs fa referència que hi ha un error en l acta ja que ell es referia al portell devora del transformador de la Pedra de l Ase, i no al camí com fa referència l acte. En l apartat de precs i preguntes de la mateixa sessió plenària també es pot llegir: El portell del Camí de Sa Pedra de s Ase continua sense arreglar i és un perill. [ ] El problema de l arqueta de la volta d es Molí continua sense resoldre. [ ] El Sr. Batle contesta que el problema de l arqueta de la volta des Molí esta arreglat. En el mateix sentit el Sr. Font contesta que hi ha un projecte. (AMB. Sense sign.). El recurs de reposició, amb data de 29 de maig de 2000, en referència a l impugnació de diversos punts que es tractaren a la sessió plenària de dia 4 de febrer del mateix any i que es redactaren de manera incorrecta a l Acta de dita sessió. Entre aquets punts hi ha el de la incorrecta transcripció del prec 16ª.- Insistim en el perill que suposa el portell del camí de Sa Pedra de S Ase situat just vora el transformador (AMB. Sense sign.). El camí de sa Pedra de s Ase està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana, publicat pel Consell Insular de Mallorca (1993) dins el terme municipal de Banyalbufar a l apartat Altres Camins del terme. (pàg. 94). Tot el camí està inclòs dins el Límite de Servidumbre de Protección, els darrers 58 metres del camí estàn inclosos dins el Límite de servidumbre de tránsito i els darrers 11 metres són a dins el Límite de deslinde de la zona de dominio público marítimo terrestre del terme de Banyalbufar, aprovat segons ordre ministerial de dia 15 de juny de (AMOP. Sense signatura)

11 BIBLIOGRÀFICA: - ORDINAS, G; REYNÉS, A. (2002), al seu llibre Guia de la Mancomunitat de Tramuntana hi ha un apartat de Passejades per conèixer el patrimoni rural, on es dedica una a Sa Pedra de s Ase: Passada la caseta d un transformador deixam el camí apte per a vehicles i prenem un caminoi de ferradura a la dreta, que a manera de drecera ens condueix altra volta al camí asfaltat. La continuació es fa amb forta davallada, sense possible pèrdua fins que altra volta s estreny el camí, i per una escalonada arribam als escars de sa Pedra de s Ase. (pàg. 140). - SASTRE, J. & SASTRE, V. (2002). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Mallorca vora mar. Tom I. A l itinerari 8 (Camins de llegenda), on diu:... per un estret camí asfaltat que s inician a l esquerra de la carretera i davalla a través de les marjades de conreu des Verger de sa Torre fins al port de sa Pedra de s Ase. (pàg ). - VALERO I MARTÍ, G. i ALBERTÍ I ALBERTÍ, J. (2000), aquest camí apareix a Banyalbufar. Guia de passeig. Es llegeix el següent: Des de la talaia des Verger, avançam alguns metres per la carretera en direcció a Estellencs, però, immeditament, ens desviam pel camí de la dreta, que davalla al port de sa Pera de s Ase. És un camí de carro, asfaltat, que baixa en principi suament [ ] camí avall, a l esquerra apareix la casa del Verger, amb un safareig a la dreta. Després [ ] a l esquerra queda Can Sebastià. Just després, arribam a un entreforc de camins; deixam de banda les dues vies de l esquerra, una de les quals s acosta a la font de sa Menta, i continuam pel camí de la dreta, amb sòl encimentat [ ]. Arribam així a una caseta enrunada, on acaba el camí de carro. És aquesta la construcció coneguda amb el nom de la Cabaña de Mateíto. [ ] La davallada continua per camí de ferradura, esglaonat. (pàg ). - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa Nacional Topográfico Parcelario. Escala 1/ Apareix amb el nom de camino de la Pedra de Sasa. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/ SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Full 670-IV. Escala 1/ Apareixen els trams 1 i 2 aproximadament. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Full 670 (Sóller). Escala 1/ INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985) Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/ Full 670 III. Apareix aproximadament el tram 1. - VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/ Apareixen els trams 1 i (2) CAMÍ DE SA SÍQUIA DE BAIX Fulls del mapa 1:5.000: Inici: zona urbana de Banyalbufar. Final: font de la Vila. Longitud: 666 m. - Obres per part de l'administració. paret, reixa i barana. - Els trams 1 i 2 del camí compten amb enllumenat. - Al tram 4, el camí discorre per damunt la síquia, mentre que la resta del camí discorre vora la síquia. - Camí d'interès excursionista Sí Des de l'inici del camí fins a una distància de 28 metres. Tipus de ferm: formigó i pedres Longitud: 28 m Amplada mínima: 1,7 m Estat: bo - Tram 2 Continuació del camí fins a una distància de 345 metres. Tipus de ferm: formigó i pedres Longitud: 345 m Amplada mínima: 1,2 m Amplada màxima: 1,5 m Estat: bo - Tram 3 Continuació del camí fins a connectar amb el camí des Correu, núm. 9. Tipus de ferm: formigó i pedres Longitud: 31 m Amplada mínima: 1,5 m Amplada màxima: 2,5 m Estat: bo ons ons ons 38 39

12 - Tram 4 Del camí des Correu, vora Can Ferrà, fins a tornar a connectar amb el camí des Correu. Tipus de ferm: formigó Longitud: 216 m Amplada mínima: 0,5 m Estat: bo - Tram 5 Continuació del camí fins a la font de la Vila. i formigó Longitud: 46 m Amplada mínima: 0,5 m Amplada màxima: 0,9 m Estat: bo ons ons - ORDINAS, G; REYNÉS, A. (2002), Fa referència al camí catalogat al seu llibre Guia de la Mancomunitat de Tramuntana on es pot llegir el següent: Un cop visitat es Penyal, refem les nostres passes i a la sortida del barri prenem per un caminoi a la nostra dreta que transcorre per damunt el poble i deixarem enrere diversos safareigs, entre els quals el de Son Vives, considerat com el més gran del poble. És el camí de la Síquia de Baix. (pàg. 25). - VELA LOZANO, A. (2000). Fa referència a la síquia de Baix al seu llibre Mallorca. Por la sierra de Tramuntana - 22 itinerarios a pie -. A l itinerari núm. 3:... dos importantes acequias de regadío: la síquia de Dalt y la síquia de Baix. (pàgs ). - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Full 670 (Sóller). Escala 1/ Apareixen els trams 1, 2 i 3. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985). Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/ Full 670 III. Apareixen els trams 1, 2 i 3. - VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/ Apareixen els trams 1, 2, 3 i 4. ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El Projecte de rehabilitació de les síquies de la Font de la Vila fou realitzat el juliol de 2004 per la Direcció General de Desenvolupament Rural de la Conselleria d Agricultura i Pesca (Govern Balear), a la memòria del qual es detallen els objectius: Una de las premisas que sean tenido en cuenta en este proyecto es recuperar el valor arquitectónico del camino y de la acequia para potenciar el interés socio-cultural de la acequia y la actividad económica que ella representa ; a l apartat de necesitats a satisfer es torna esmentar l adob del camí:...incluimos la necesidad indicada en el objecto de este proyecto de adecuar los caminos paralelos a la acequia para potenciarla como lugar de interés socio-cultural y asi potenciar de algun modo su interes (ACAP. Sense signatura). BIBLIOGRÀFICA: - AA.DD (2000). A la Guia dels pobles de Mallorca dedicada a Banyalbufar apareix un capítol d excursions pel municipi, en el qual trobam un itinerari dedicat a s Arboçar i Planícia, quan puja pel camí des Correu, fa referència al camí catalogat: Un poc més amunt, a la dreta parteix el camí de la Síquia de Baix, vora el safareig de Son Vives. (pàg. 61) (3) CAMÍ DE CAN PICO / CAMÍ DELS GATS Fulls del mapa 1:5.000: Inici: carretera de Pollença a Andratx Ma-10, Km 87,4, terme municipal d'estellencs. Final: fins a prop del torrent des Montreal. Longitud: 651 m - Camí veïnal. - Camí municipal. - Obres per part de l'administració. - Un de "Camí de Ca'n Pico" a l'inici del camí. paret, reixa i obert. - Al final del camí hi ha una barrera tancada amb pany. - Camí d'interès excursionista 42 43

13 Tipus de ferm: asfalt Longitud: 651 m Amplada mínima: 2,6 m ons En l Acta de la sessió plenària del Consistori banyalbufarí, amb data de 31 de maig de 1917, es llegeix: Examinada la instancia presentada por D. Gabriel Mir y Tomás solicitando permiso para construir una casa en su finca lindante con el camino vecinal de Can Pico, se acordó concederle el referido permiso, con tal que en el extremo de la pared de detrás que toca con el estanque, el camino tuviera 3 metros noventa centimos (sic), y en el otro lado 3 metros ochenta centimetros, y que la alineacion de la referida pared de detrás fuera recta con la del muro sostén del camino. (AMB. Sign. 25). A 19 de gener de 19, es dona permís a un veïnat per edificar una paret a un marge d una finca que fa partió amb el camí de can Pico, amb la condició de no variar l amplada que té aquest punt del camí, que és de 3,20 metres (AMB. Sign. 26). El 22 de desembre de 1922 Bernat Tomàs Alberti sol licitava permís a l Ajuntament de Banyalbufar per construir un aljub a la seva finca anomenada sa Vinya, vora el camí veïnal de Can Pico. ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El Ple municipal fet a dia 10 d octubre de 96 es tractà el tema de la reparación de un desbordamiento en el camino que conduce a Can Pico, enterados [ ] de que dicho camino no esta declarado vecinal según se desprende por el acuerdo tomado por esta Corporacion en sesion de trece de julio de 85, se acuerda por unanimidad que se convoque a todos los vecinos que tengan derecho al mencionado camino y se les ordene su pronta reparacion del muro derrumbado en las cercanias de la Cova Dels Gats (AMB. Sign. 13). L Ajuntament de Banyalbufar, reunit en sessió plenària a 17 d abril de 97, va tractar l assumpte següent: en vista de que muchos vecinos tenian paso por el camino que conduce a Can Pico y al de la Viña gran proponia fuesen declarados vecinales por la importancia en su consecuencia y despues de discutido lo suficiente se acuerda por unanimidad declarar caminos vecinales el primero hasta la conclusion por los dos ramales o sea hasta le faranda y Can Doctor (AMB. Sign. 13). En un esborrany d una escriptura datada el 27 d abril de 1905 es feia adjudicació a Dª Maria Cotoner Allende Salazar de la finca anomenada Camp d en Toios, que era dividida en dues per la carretera d Estellencs. La part anomenada la vinya del Camp feia partió... por E. y S. con dicha carretera, por N. con camino de Can Pico o de Ne Ferranda y por O. con tierras de Ana Bujosa, Pablo Bujosa, Mateo Albertí y Antonia Vives... (AMB. Sign. 687/3). L Ajuntament de Banyalbufar, reunit en Ple dia 4 de desembre de 1915, acordó hacer una reparación al camino vecinal llamado de C an Pico [ ] pues actualmente se encuentra en un mal estado. (AMB. Sign. 24). El Consistori banyalbufarí, amb data de 13 de maig de 1916, aprovava arreglar el camí veïnal de can Pico, ja que es trobava en mal estat (AMB. Sign. 25). En la sessió plenària de la Corporació municipal, de 24 de març de 1917, es va debatre que con sorpresa habia observado que el vecino Jaime Ambrós Bujosa habia puesto tierra y piedra sin machacar en el camino vecinal llamado de Can Pico, en época mas impropia del año.. L Ajuntament acordà que, al no haver demanat el corresponent permís municipal, havia de retirar tots el materials que havia dipositat en el camí (AMB. Sign. 25). L Ajuntament de Banyalbufar, reunit en Ple dia 30 de desembre de 1922, va debatre sobre la sol licitud d un veinat per a construir un algibe contiguo al camino vecinal de C an Pico y en su finca Vinya d Amunt, se acuerda pase a informe de la Comisión de Obras. (AMB. Sign. 28). Dia 27 de gener de 1923, l Ajuntament de Bayalbufar concedeix autorització per construir un aljub al propietari de la finca de la Vinya d Amunt, que confronta amb el camí de can Pico, amb la condició de deixar al camí una amplada mínima de tres metres (AMB. Sign. 28). A 27 d octubre de 1924, en la sessió de la Comissió municipal permanent es va passar a informe de la Comissió d Obres la sol licitud d un veïnat per poder emplamar un camino carretero con el vecinal de C an Pico (AMB. Sign. 42). Entre els anys 1925 i 1980 l Ajuntament de Banyalbufar va efectuar diversos pagaments per recomposar el camí: 31 de març de Partida de 210 pessetes pagades a Gabriel Mir Tomàs per jornals per l arreglament del sòl dels camins veïnals. Al compte que acompanya apareixen 5 jornals invertits en el camí de can Pico, amb un total de 25 pessetes (AMB. Sign. 298). 30 de juny de Partida de 370 pessetes pagades a Gabriel Mir Tomàs per jornals per l arreglament del sòl dels camins veïnals. Al compte que acompanya apareixen jornals invertits en el camí de can Pico, amb un total de 90 pessetes (AMB. Sign. 298). 30 de desembre de Partida de 650 pessetes pagades a Gabriel Mir Tomàs per jornals per l arreglament del sòl dels camins veïnals. Al compte que acompanya apareixen 6 jornals invertits en el camí de can Pico, amb un total de 30 pessetes (AMB. Sign. 298). 3 d abril de Partida de 355 pessetes pagades a Miquel Cabot Bordoy per jornals invertits en la reparació del sòl dels camins veïnals. Al compte que acompanya apareixen 3 jornals invertits en el camí de can Pico, amb un total de 13,50 pessetes (AMB. Sign. 299). 30 de juny de Partida de 85,50 pessetes pagades a Miquel Cabot Bordoy per jornals invertits en arreglar camins veïnals. Al compte que acompanya apareixen 2 jornals invertits en el camí de can Pico, amb un total de 13,50 pessetes (AMB. Sign. 299). 28 de desembre de Partida de 210 pessetes pagades a Miquel Cabot per jornals invertits en la reparació del sòl dels camins veïnals. Al compte que acompanya apareixen 8 jornals invertits en el camí de can Pico, amb un total de 40 pessetes (AMB. Sign. 299). 30 de setembre de Partida de 127,50 pessetes pagades a Miquel Cabot Bordoy per jornals invertits en la reparació i recomposició dels camins veïnals. Al compte que acompanya apareixen 4 jornals invertits en el camí de can Pico, amb un total de pessetes (AMB. Sign. 299). 31 de març de Partida de 268,50 pessetes pagades a Miquel Cabot Bordoy per jornals invertits en la reparació dels paviments dels camins veïnals. Al compte que acompanya apareixen 3 jornals invertits en el camí de can Pico, amb un total de 13,50 pessetes (AMB. Sign. 299). 30 de juliol de Partida de 7,65 pessetes pagades a Miquel Cabot Bordoy per jornals invertits en la reparació del sòl dels camins veïnals. Al compte que acompanya apareixen 6 jornals invertits en el camí de can Pico, amb un total de 27 pessetes (AMB. Sign. 299). 5 de novembre de Partida de 155,25 pessetes pagades a Miquel Cabot Bordoy per jornals per l arreglament dels camins veïnals. Al compte que acompanya apareix un dia de feina invertit en el camí de can Pico, amb un total de 4,50 pessetes (AMB. Sign. 299). 29 de juny de Partida de 139,50 pessetes pagades a Miquel Cabot Bordoy per treballs de reparació dels paviments dels camins veïnals. Al compte que acompanya apareix un dia de feina al camí de can Pico (AMB. Sign. 300). 30 de desembre de Partida de 346,60 pessetes pagades a Miquel Cabot Bordoy per jornals de neteja pública. Al compte que acompanya apareixen dos dies de feina al camí de can Pico amb un total 9 pessetes (AMB. Sign. 300). 31 de març de Partida de 144 pessetes pagades a Miquel Cabot Bordoy per tasques de neteja pública. Al compte que acompanya apareixen 3 jornals invertits en el camí de can Pico, amb un total de 13,50 pessetes (AMB. Sign. 300). 31 de desembre de Partida de 162 pessetes pagades a Miquel Cabot Bordoy perarreglar els camins veïanls. Al compte que acompanya apareix 1 dia i mig de feina invertit en el camí de can Pico, amb un total de 6,75 pessetes (AMB. Sign. 300). 16 d agost de Partida de 210,50 pessetes pagades a Miquel Cabot Bordoy per jornals per arreglar els camins veïnals. Al compte que acompanya apareixen 2 jornals invertits en el camí de can Pico, amb un total de 10 pessetes (AMB. Sign. 300). 21 de juny de Partida de 167,50 pessetes pagades a Miquel Cabot Bordoy per jornals per arreglar els camins veïnals. Al compte que acompanya apareixen els jornals corresponents al camí de can Pico (AMB. Sign. 300). 16 de juliol de Partida de 120 pessetes pagades a Miquel Cabot Bordoy per jornals invertits per arreglar el sòl dels camins veïnals. Al compte que acompanya apareixen 3,5 dies de feina en el camí de can Pico, amb un total de 17,50 pessetes (AMB. Sign. 300). Partida corresponent a l any 1968 pagada a Tomàs Bosch de pessetes per jornals i materials invertits en la reparació del ferme del camí de can Pico (AMB. Sign. 422). Partida corresponent a l any 1979 pagada a Joan Perelló Cerdà per obres de pavimentació asfàltica del camí de can Pico (AMB. Sign. 432). Partida corresponent a l any 1980 pagada a Mateu Albertí Massot de pessetes per jornals invertits en la reparació del mur del camí de can Pico (AMB. Sign. 433). L Ajuntament de Banyalbufar, reunit en Ple dia 21 de febrer de 1925, donà permís a un veïnat per construir una acequia regativa subterranea por el camino de C an Pico amb tot una sèrie de condicions (AMB. Sign. 29). Dia 2 de maig de 1925, l Ajuntament, en sessió de la Comissió municipal permanent, va tractar altra vegada sobre aquesta síquia: Por algunas dificultades surgidas para la construcción de la acequia regativa subterránea [ ] en el camino vecinal de C an Pico, se acuerda [ ] la modificación del acuerdo en sentido de que la mencionada acequia se construirá a la vera del camino y será descubierta (AMB. Sign. 42). La Comissió municipal permanent, dia 12 de gener de 1935, aprovà la sol licitud d un propietari per edificar una casa de labranza en su finca rústica denominada Viña de C an Vich lindante con el camino vecinal de C an Pico amb la condició de què el camino vecinal debe tener una anchura de tres metros asi que si el tramo que la casita debe lindar con el camino este no tiene la anchura reglamentaria se la completará con terreno del solicitante, y si el camino execede de la anchura se respetará integramente. (AMB. Sign. 44). A 26 d octubre de 1935, la Comissió municipal permanent de l Ajuntament de Banyalbufar envià a la Comissió d Obres a inspeccionar unes obres d un particular que feien perillar un marge del camí de can Pico (AMB. Sign. 44). Dia 13 de març de 1937, la Comissió municipal permanent va aprovar un compte presentat per Mateu Tomàs Albertí per les obres de reconstrucció de murs esbaldregats del camí de can Pico. També s acordà construir un paretó en el tram del nou mur d aquest camí (AMB. Sign. 44). Document de Declaració Jurada de Montes particulares, amb data de 13 de gener de 1939, de Sebastià Font Cabot, propietari de la finca de Son Vent o can Pico, que confronta pel nord amb el camí de na Ferranda i la mar i per l est amb el camí veïnal de can Pico i terres de Mateu Mir (AMB. Sign. 259/2). Amb data de 26 de març de 1964, l Ajuntament de Banyalbufar tractà el següent assumpte: En cumplimiento de lo interesado por el Gobierno Civil de la provincia se acuerda en principio incluir en el Plan de obras a inaugurar el próximo de julio, las siguientes: [ ] Mejora camino Can Pico ptas. (AMB. Sign. 35). El 25 de maig de 1964 l Ajuntament de Banyalbufar va formar un compte justificatiu de la inversió de la subvenció concedida per la comissió provincial de serveis tècnics per reparar els danys ocasionats pels temporals de pluja de setembre de 1962, en el qual apareix el camí de Can Font i Can Pico, amb un total de pts (AMB. Sign. 149). Amb data de 20 d abril de 1978, el batle de Banyalbufar envià una instància al president de la Diputació que deia el següent: Ante la urgente necesidad que tiene este Ayuntamiento de proceder a la pavimentación asfáltica con aglomerado en caliente de los caminos municipales Sa Pedra D es Sase, Sa Marina y Ca n Pico, debido al defectuoso estado en que los mismos se encuentran, ruego a V.I. tenga a bien conceder al mismo subvención económica para la redaccción de los correspondientes Proyectos técnicos relativos a los mismos. (AGCM. Sign. I-157/9). Expedient (la data del Plec de condicions és la de 25 d agost) de l any 1978 relativo a la pavimentación asfáltica con aglomerado en caliente de los caminos municipales [ ] C AN PICO [ ] subvencionados por la Excma. Diputación Provincial con pesetas, y con una aportación municipal de pesetas. S informa que la superfície del camí a asfaltar feia 655 metres de llargària per 3 30 metres d amplada (AMB. Sign. 165). En el Ple de l Ajuntament banyalbufarí, de dia 31 d agost de 1978, es va tractar el següent assumpte: Visto el escrito de la Exma. Diputación [ ], negociado de Cooperación de fecha 22 del actual, en el cual se manifiesta a este Ayuntamiento haber 46 47

14 sido aprobado el Plan Unico de Obras y Servicios para el actual año, en el cual figura incluido este Ayuntamiento con la obra de Pavimentación y reparación de muros de los caminos municipales Can Pico [ ] con una aportación provincial de , teniendo que ser aportado el resto hasta el total presupuesto por el Ayuntamiento y pudiendo procederse a la inmediata contratación municipal acordó por unanimidad facultar al Sr. Alcalde para la designación del contratista que más convenga a los interese municipales y pueda firmar el correspondiente contrato de obra con el mismo. (AMB. Sign. 39). La Corporació municipal, dia 27 de maig de 1982, aprovà un compte de PTA per obra feta a un mur del camí municipal de can Pico (AMB. Sign. 39). Amb data de 12 de març de 1999,, el Ple del Consistori banyalbufarí va concedir llicència d obra a un veïnat per arreglar l encimentat d accés al garatge i fer un nou encimentat dels marges del mateix al camí de Can Pico (AMB. Sense sign.). El mes d abril de 2001 es formà el projecte de reparació de diversos camins veïnals del terme municipal de Banyalbufar, en règim de cooperació total concedit pel Consell de Mallorca a sol licitud de l ajuntament. El camí de Can Pico estava inclòs en el projecte, amb inici a la carretera C-710 i final a el p.k de la mateixa carretera: El camí està asfaltat però li falten els ampits de protecció i la possibilitat de que dos vehicles es puguin encreuar, atès que només té una amplària mitjana de 3,50 m. Amb aquest projecte se l dota d ampits i en alguns llocs, d apartadors... (AGCM. Sign. 7857/1). - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Full 670-IV. Escala 1/ SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Full 670 (Sóller). Escala 1/ INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985) Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/ Full 670 III. - CENTRO DE GESTION CATASTRAL Y COOPERACIÓN TRIBUTARIA (1993). Banyalbufar. Escala 1/ CONSELLERIA D OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/ VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/ Camí dels Gats El 3 d agost de 1713 el Procurador Reial tractà el plet entre Gabriel Vich i Joan Vives...sobre que fore dit per lo dit Vich que estos dies passats sos nebots axermaren al cami junt a le Cova dels Gats y que al dit Juan Vives als digué que perque havian tapat la sua encontrade... (AMB. Sign. 652). Expedient, amb data de 12 de juliol de 66, sobre la taxació d una finca, propietat de Ferran Cotoner, que havia de ser expropiada per les obres del camí veïnal de primer ordre de Banyalbufar a Estellencs. Dita finca afrontava pel nord i per l est amb el camí dels Gats i pel sud amb el camí d Estellencs (AMB. 164/1). BIBLIOGRÀFICA: - SASTRE, J. & SASTRE, V. (2002). Fa referència al camí catalogat al seu llibre Mallorca vora mar. Tom I. A l itinerari 8 (Camins de llegenda), on diu:... A l esquerra de la carretera, comença el camí de Can Pico - Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor (realitzat aproximadament entre ). Escala 1/ Mapa Militar de España formado por el Cuerpo del Estado Mayor del Ejército (realitzat aproximadament al , 2a edició). Escala 1/ INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa Nacional Topográfico Parcelario. Escala 1/ (4) CAMÍ DE SA TEULERA Fulls del mapa 1:5.000: Inici: camí de sa Terra Nova, núm. 38. Final: camí des Correu, núm. 9. Longitud: 1042 m - Camí veïnal. obert, reixa i paret. - Segons fonts orals hi ha un plet en referència a la titularitat del camí catalogat que no s ha pogut localitzar, per això es recomana l obertura d un expedient d investigació. - Camí d'interès excursionista 50 51

15 Des de l'inici del camí fins a ses Teuleres. /pista i formigó Longitud: 630 m Amplada mínima: 2,5 m Amplada màxima: 3 m el ferm es troba en mal estat. - Tram 2 Continuació del camí fins a connectar amb el camí des Correu, núm. 9. Longitud: 412 m Amplada mínima: 2,2 m ons ons - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa Nacional Topográfico Parcelario. Escala 1/ Apareix aproximadament i majoritària amb el nom de Camino de la Taulera. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1960). Cartografía Militar de España. Full 670-IV. Escala 1/ Apareix aproximadament i parcial. - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Full 670 (Sóller). Escala 1/ Apareix aproximadament i parcial. - CONSELL GENERAL INTERINSULAR (1980). Municipi d Andraxt-Calvià-Estellencs. Escala 1/ Full 670 (4-1). - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985) Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/ Full 670 III. Apareix majoritàriament el tram 1. - CONSELLERIA D OBRES PÚBLIQUES I ORDENACIÓ DEL TERRITORI, COPOT (1994). Mapa Topogràfic Balear. Escala 1/ VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/ ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: En el Registre de la Propietat núm. 8 de Palma, tom 4363, llibre 25, fol 72, finca núm. 144, apareix registrada una peça de terra del terme de Banyalbufar anomenada la Taulera, amb les següents partions:...por el Norte, con tierra de Galcerán Cabot, hoy de Pablo Bujosa Albertí; por el Este, con la de Catalina Nadal, hoy de Pablo Bujosa Font; por Sur, con otra de herederos de Prudencia Vives, hoy de María Mir Barceló; y por Oeste, con la de dicho Cabot, hoy camino vecinal.... En el mateix registre, tom 5163, llibre 30, fol 111, finca núm. 82 es registrà una altra peça de terra, anomenada també sa Taulera, que feia partió...por Norte, con camino Sa Taulera; por Este, con otra de Pablo Bujosa; por Sur, con otra de Isabel Tomàs; y al Oeste, con camino que conduce a Son Creus.... BIBLIOGRÀFICA: (5) CAMÍ DE SON BAUÇÀ / CAMÍ DE SES TEULES Fulls del mapa 1:5.000: / Inici: carretera de Pollença a Andratx, Ma-10, km. 85,75. Final: camí de sa Terra Nova, núm. 38. Longitud: 4666 m - Camí veïnal. - Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana. - Obres per part de l'administració. obert i paret. - Una reixa a l'inici del tram Una paret i una reixa - La carretera Ma-10 talla el camí entre els trams 6 i 7, 7 i 8 i entre els 9 i El tram 16 actualment no existeix. - Camí d'interès excursionista 54 55

16 Des de l'inici del camí fins a una distància de 127 metres. Tipus de ferm: formigó Longitud: 127 m Amplada mínima: 3 m - Tram 2 Continuació del camí fins a una distància de 70 metres. Tipus de ferm: formigó Longitud: 70 m Amplada mínima: 1,2 m Amplada màxima: 2,2 m - Tram 3 Continuació del camí fins al camp de futbol. Tipus de ferm: empedrat Longitud: 213 m Amplada mínima: 1,3 m Amplada màxima: 2,2 m ons ons ons - Tram 4 Continuació del camí al llarg del camp de futbol. Tipologia:? Tipus de ferm: desconegut Longitud: 96 m Amplada mínima: 0 m Seguiment: desconegut Estat: desconegut - Tram 5 Del camp de futbol fins a connectar amb el camí de sa Terra Nova, núm. 38. Tipologia: pista Longitud: 69 m Amplada mínima: 2,6 m Estat: bo ons ons ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El 3 de juny de 1712 es seguí un plet entre els germans Bauçà per un tros de terra, al relat del qual llegim:...y al sen Farra vajent que ell no volia donar a son germa lo que ell havia senyat va botar dins Son Cifre y sen haná, y que ell sen tornave deves la vila y com fonch an el cami qui puge a Son Bauça son germa al va agafar... (AMB. Sign. 652). El 30 de juliol de 1933 l Ajuntament de Banyalbufar pagava una partida de 7 75 pessetes pagades a Miquel Cabot Bordoy en concepte de neteja dels camins veïnals. Al compte que acompanya apareixen 4 jornals i mig invertits en el camí de Son Bauçà (AMB. Sign. 298). La Comissió municipal permanent, dia 26 de maig de 1934, acordà encargar a Mateo Tomàs la construcción de un muro sostén del camino vecinal de Son Bauzá y la limpieza y reparación de la acequia de la Fuente de la Villa. (AMB. Sign. 44). La Comissió municipal permanent, a 7 d octubre de 1933, acordà reconstruir els murs esbaldregats del camí de Son Bauçà (AMB. Sign. 44). Amb data de 24 d abril de 1959, l Ajuntament de Banyalbufar féu un llistat al objeto de plasmar las realizaciones materiales alcanzadas por este Ayuntamiento en su actividad municipal, desde el dia 1º de abril de hasta igual fecha el actual año [ ] síntesis de las realizaciones en estre Municipio durante el periodo indicado, en la forma siguiente: [ ] Construcción camino de Son Bauzá (AMB. Sign. 168/2). El 2 d octubre de 1962 es va fer una estimació dels perjudicis causats pel temporal de pluja a las finques rústiques del municipi, on trobam una relació de danys causats a Son Bauçà i el seu camí (AMB. Sign. 149). Camí de ses Teules A 20 de gener de 1950 l Ajuntament de Banyalbufar acordà donar la llicència municipal d obra al sol licitant, per tal de reformar i ampliar el camí de ses Teules i, una vegada acabada, l Ajuntament efectuarà la corresponent aportació econòmica (AMB. Sign. 31). Segons consta a l acta de la sessió plenària de dia 1 de setembre de 1950 s acordà aprovar el compte de PTA per les obres de reforma i ampliació del camí de ses Teules (AMB. Sign. 32). A 22 de desembre de 1959, en la sessió del Ple municipal, es va aprovar un compte de 400 PTA per obres de reparació del camí de se Teules (AMB. Sign. 34). El 25 de maig de 1964 l Ajuntament de Banyalbufar va formar un compte justificatiu de la inversió de la subvenció concedida per la comissió provincial de serveis tècnics per reparar els danys ocasionats pels temporals de pluja de setembre de 1962, en el qual apareix el camí de les Teules, amb un total de pts (AMB. Sign. 149). El Ple fet a l Ajuntament de Banyalbufar, dia 24 de juny de 1965, acordà aprovar el pagament de PTA per treball i materials de les obres del camí de ses Teules (AMB. Sign. 35). Camí de Can Pelut El 2 d octubre de 1962 es va fer una estimació dels perjudicis causats pel temporal de pluja a las finques rústiques del municipi, on trobam una relació de danys causats al camí de Can Pelut (AMB. Sign. 149). Camí de Son Cifre El 2 d octubre de 1962 es va fer una estimació dels perjudicis causats pel temporal de pluja a las finques rústiques del municipi, on trobam una relació de danys causats a Son Cifre i el seu camí (AMB. Sign. 149). Camí de s Olivar El 2 d octubre de 1962 es va fer una estimació dels perjudicis causats pel temporal de pluja a las finques rústiques del municipi, on trobam una relació de danys causats al camí de l Olivar (AMB. Sign. 149). Drecera del Camp de Futbol Informe realitzat pels tècnics de FODESMA, amb data de 11 de febrer de 1992, sobre el camins a rehabilitar sol.licitats per l Ajuntament de Banyalbufar [ ] 2. Dracera des Camp de Futbol. Descripció: Comença al revolt de la Carretera C-710 entre els punts kilomètrics 85 i 86, per pendent asfaltat del que es desvia just abans d arribar a un pontet que travessa el torrent. El camí en aquest punt comença encimentat, i just devant una barrera (Aproximadament 50 mts) apareix empedrat. Va pujant per revolts no gaira (sic) pronunciats i envaït per vegetació dels voltants: càrritx, ullastres i mates que dificulten una muica el pas. Hi ha uns quants marges de la part superior esbaldregats. Malgrat això el camí es molt bo de seguir. La vista és notable sobre el poble de Banyalbufar. El camí acaba al camp de futbol de Sa Teulera, els voltants del qual, es troben actualment convertits en abocador de residus i deixalles. Possibilitats d actuació: El camí s hauria de eixermar, i senyalitzar. Les feines de restauració de marges i empedrat no son gaire importants exceptuant la substitució del primer tram encimentat (ACM. Sense signatura). La drecera del camp de futbol està inclòs en el Catàleg dels antics camins de la Serra de Tramuntana, publicat pel Consell Insular de Mallorca (1993) dins el terme municipal de Banyalbufar a l apartat Altres camins del terme de Banyalbufar, del que diu: Camí empedrat. Parteix de Son Bauçà (pàg. 94). BIBLIOGRÀFICA: - LLUÍS SALVADOR D ÀUSTRIA, Arxiduc ( ), tom V. Fa referència al camí catalogat:...el camí, fent un llarg revolt, baixa a la dreta per una valleta i llavors puja anguilejant el turó, fins que arriba a la cresta de la punta de s Àliga, coberta de pins melis. D aquesta manera passa per una teulera, a la qual des del fons de la vall de Banyalbufar condueix un camí empedrat, que estalvia moltes corbes. Per damunt d aquest mateix camí hi ha també moltes dreceres, que fan sobretot les dones carregades de peix que van cap a Esporles a fi de pujar més aviat a dalt del coll.... (pàgs ). - VIBOT, Tomàs (1999). A la seva obra dedicada a la toponimia de Son Bunyola parla de les dreceres de sa Bastida: Eren les dreceres que assolien el coll de sa Bastida, consistents en dues tirades que sortien des de ses Teules (actual camp de futbol). (pàg. 103). - DESPUIG, A. (1784). Mapa de la Ysla de Mallorca. Escala 1: Apareix aproximadament. - COELLO, Francisco (51). Atlas de España y sus posesiones de Ultramar. Islas Baleares. Escala 1/ Apareix aproximadament. - INSTITUTO GEOGRÁFICO Y CATASTRAL (1957). Mapa Nacional Topográfico Parcelario. Escala 1/ Apareixen els trams 1, 2 i 3 amb el nom de Cº del futbol. - MASCARÓ PASARIUS, J. (1958). Mapa General de Mallorca. Escala 1/ Apareixen els trams 1, 2 i

17 - SERVICIO GEOGRÁFICO DEL EJÉRCITO (1961). Cartografía Militar de España. Full 670 (Sóller). Escala 1/ Apareixen els trams 1, 2 i 3. - INSTITUTO GEOGRÁFICO NACIONAL (1985) Mapa Topográfico Nacional de España. Escala 1/ Full 670 III. Apareix el tram 1. - VV.AA. (2006). Mapa Excursionista. Mallorca Tramuntana Sud E-25. Ed. Alpina. Escala 1/ Apareixen els trams 1 i (6) CAMÍ D'ESTELLENCS Fulls del mapa 1:5.000: Inici: carretera de Pollença a Andratx Ma-10,Km 87,4, terme municipal d'estellencs. Final: terme municipal d'estellencs. Longitud: 3090 m - Camí públic. - Camí reial. - Fitació de terme. - Camí veïnal. - Camí municipal. - Plan Nacional de Vías Provinciales (1973). - Obres per part de l'administració. - Catàleg de camins del terme municipal d'estellencs (1997). - Un de "Camí des Rafal (Sa Costa)" a l'inici del camí - Senyalització per part del Dpt. de Medi Ambient i Natura del Consell de Mallorca, als trams 1 i 17. obert, reixa i paret. - Al final del tram 3 hi ha una barrera tancada amb pany. - A l'inici del tram 15 hi ha una barrera tancada amb pany amb un cartell de "Propiedad privada. Prohibido el paso". - La vegetació del tram 12 impedeix saber algunes característiques d'aquest tram. - Camí d'interès excursionista Des de la carretera Ma-10, Km 87,4 fins a Ca Mestre Vic. Tipus de ferm: asfalt Longitud: 313 m Amplada mínima: 2,8 m Estat: bo - Tram 2 Continuació del camí fins una distància de 195 m. Longitud: 195 m Amplada mínima: 1,5 m Seguiment: fàcil El camí es troba molt envaït per la vegetació. - Tram 3 Continuació del camí fins a connectar amb la carretera Ma-10, Km 88. Longitud: 93 m Amplada mínima: 2 m El camí es troba envaït parcialment per la vegetació. ons ons ons 62 63

18 - Tram 4 Des de la crta. fins a una distància de 736 metres. Tipus de ferm: asfalt Longitud: 736 m Amplada mínima: 2,2 m Amplada màxima: 2,5 m - Tram 5 Continuació del camí fins a una llargària de 19 m. Tipus de ferm: formigó Longitud: 19 m Amplada mínima: 1,8 m Amplada màxima: 2,3 m - Tram 6 Continuació del camí fins a una llargària de 70 m. Longitud: 70 m Amplada mínima: 1,1 m ons ons ons - Tram 7 Continuació del camí fins a una llargària de 100 m. Tipologia:? Tipus de ferm: desconegut Longitud: 100 m Amplada mínima: 0 m Seguiment: desconegut Estat: desconegut - Tram 8 Continuació del camí fins a una llargària de 37 m. Longitud: 37 m Amplada mínima: 2,5 m Estat: bo - Tram 9 Continuació del camí fins a una llargària de 93 m. Tipus de ferm: formigó Longitud: 93 m Amplada mínima: 3,2 m ons ons ons Continuació del camí fins a Can Salom i formigó Longitud: 209 m Amplada mínima: 1,9 m Amplada màxima: 2,3 m 1 Des de Can Salom fins al torrent de la font de sa Menta. i formigó Longitud: 36 m Amplada mínima: 1,2 m Seguiment: regular Estat: dolent ons ons 3 Continuació del camí fins una distància de 50 m. Longitud: 50 m Amplada mínima: 1,2 m Seguiment: fàcil 4 Continuació del camí fins una distància de 81 m. Longitud: 81 m Amplada mínima: 3 m Seguiment: fàcil Envaït parcialment per la vegetació. ons ons 2 Des del torrent de sa Menta fins a una distància de 103 m. Tipus de ferm: desconegut Longitud: 103 m Amplada mínima: 1,2 m Seguiment: desconegut Estat: desconegut el camí es troba molt envaït per la vegetació i això n'impossibilita el pas. ons 5 Continuació del camí fins a connectar amb la carretera Ma-10, Km 90,27. Longitud: 57 m Amplada mínima: 1,7 m Seguiment: fàcil ons 66 67

19 6 Des de la carretera Ma-10, Km 90,27 fins a una distància de 406 metres. Tipus de ferm: asfalt Longitud: 406 m Amplada mínima: 3,3 m Estat: bo 7 Continuació del camí fins a la partió del terme d'estellencs. Longitud: 492 m Amplada mínima: 1,1 m Al camí trobam alguns marges esbaldregats. ons ons ARXIVÍSTICA LOCALITZADA: El 31 de juny de 1383 Bernat Sala venia a Pere Sala una peça de terra anomenada Falco, que feia partió...ex una parte cum litore maris, et ex alia parte cum vinea P. Loret et ex alia parte cum itinere quo itur apud locum dicto lo verger et ex alia parte cum vinea Bartholomei Gramola et ex alia parte cum quadam petie terre Gabrielis Mar.... (ARM. ECR 737). El 26 d abril de 1389 Antonina, muller de Pere Mir, venia una vinya amb hort i cases...put affrontat dicta vinea ex duabus partibus cum vinea i parral Philipi Corral, et ex duabus partibus cum via publica quo itur ad vallem de Stalenchs... (ARM. ECR 737). El 17 de desembre de 1404 es registrava la venda d una vinya i dos horts...put affrontat dictus quinq. trocea vinee et dicti duo orti hoc est illa sortis vocata lo figueral ex una parte cum litore maris et ex alia parte cum mayola Petri Mir et ex alia parte cum hospitali Johanis Juliani et quedam vestris vocata lo fonollar affrontat ex una parte cum raffallo den Carrers et ex alia parte cum vinea Bn. Garriga et ex alia parte cum Cemiis. de Bayalbafar et ex alia parte cum litoris maris [...] et cum camino publico quo tendit a Stellenchs Et dictus ortus affrontat ex una parte cum camino regali quo tendit ad font... (ARM. ECR 737). El 26 d agost de 1409 Esteve Vicens establia a Pere Vicens unes sorts de terra:...et affrontat una dictorum possessionum illa que vocato lo fonoyar ex una parte cum litore maris et ex alia parte cum comunis et ex alia parte cum camino publico quo itur ad valle de Stellenchs et ex alia parte cum vinea Petri Sala. Item affrontat quadam troceum terre vinie platatum vocatum lo moreyal ex una parte cum camino publico quo itur ad dicto valle de Stellenchs et ex alia parte cum possessionibus Bernardi Garriga et ex alia parte cum penyas Raffalli Petri Carrera pro. et ex alia parte cum vinea Petri de Gi?... (ARM. ECR 737). El 7 de setembre de 1433 Gaspar Bonifay i la seva dona Margarida venien a Pons Moragues una peça de terra a Banyalbufar que feia partió...ex duabus partibus cum possessioni vestri dicti emptoris Et ex alia parte cum camino regali quo itur ad locum de Stallenchs... (ARM. ECR 168). El 12 de desembre de 1438 Jordi Fullós venia a Bartomeu Genovard una vinya i hort,...et affrontatur dicti viridorius ex una cum vinea den moragues. Et ex alia parte cum orto Gabrielis de Vich. Et ex alia parte cum camino publico de Stellencs... (ARM. ECR 168). El 2 d agost de 1487 Joan Pont estableix a Antoni Crexell una vinya que afronta ex una parte cum camino publico per quod tenditur de dicto loco de banyalbufar ad locum de Stellenchs [...] et ex alia parte cum raffallo et montanea qui olim fuit petri johanis [...] et ex alia parte cum camino quo tendit de dito loco de bayalbufar ad possessionem de plenisia... (ARM. ECR 738). El 28 de gener de 1584 Anselm Pujol i la seva dona Elisabet venien a Francesc Vich un ametlerar,...et amellar affrontatum ex una parte cum vico regio perquem itur ad locum de Stellencs Et ex alia parte cum vinea Bernardi Font Et ex alia parte cum garrigiis possessioni de planisia Et ex alia parte cum parrallo sive parral de ne ponsa... (ARM. ECR 739). El 12 d octubre de 1584 Elionor, vidua de Joan Mas, establia a Jaume Vich una vinya,...vinea vero affrontatur ex una parte cum itinere regio quo itur ad locum de Stallenchs Et ex alia parte cum vinea Gregorii Vich Et ex alia parte cum vinea Bernardi Vives Et ex alia parte cum camino sanderio quo itur al figarelet Et ex alia parte cum vinea Petri Joannis Gregorii Et ex alia parte cum vinea Petri Vich... (ARM. ECR 739). El 4 de desembre de 1599 Jaume de Loscos estableix en emfiteusi a Pere Vives una vinya,...olim tres vineas nominatas la vinya maior la redorta y la puigderossa [...] et affrontat vinea dicta maior ex una parte cum camino quo itur ad loco de Bañalbufar ad locum dictum Stellenchs et ex alia parte cum camino quo itur ad possessionem de Planitia et cum garrigiis dicte possessionis de Planitia et ex alia parte cum vinea dicta la puigderossa et ex alia parte cum vinea et garriguis heredum Martini Font vinea vero dicta la Redorta affrontat cum dicto Camino de Estellechs et ex alia parte cum camino possessionis de Planitia et ex alia parte cum vinea Antonii burguni dicta lo Monreal et ex alia parte cum vinea predicta nominata la Vinya Maior camino in medio Vinea vero dicta la puigderossa affrontat cum dictis vineis maior i redorta et ex alia parte cum dicto camino de Planitia et ex alia parte cum dicta possessione de Planitia nobilis domini Francisci Suñer... (ARM. ECR 739). L 11 de març de 1607 Antoni Vich als. toyos venia al reverend Joan de Loscos un censal sobre camp i vinya dita la Marina,...et vinea affrontat ex una parte cum littore maris; et ex alia parte cum itinere senderio per quod tenditur ala Punta den Ferrando; et ex alia parte cum terris nominatis La Costa dicti domini genitoris vestri; et ex alia parte cum campo, et vinea dicta Son Frontera honor Petri Font; et ex alia parte camino dicto de la Marina. Et etiam in et super quodam horto, et vinea in dicto loco sitis, tentis sub dicto allodio, afrontatis ex duabus partibus cum horto dicto de Son Marti Roig, qui nunc est dicti domini genitoris vestri; et ex alia cum itinere tendenti an el coll den Verger (ARM. ECR 739). El 20 de novembre de 1610 Pere Vives feia venda a Joan de Lloscos d una vinya,...vinea vero affronta ex una parte cum camino Regio tendenti a dicto loco de Stellenchs, ex alia cum olivari heredum Bernardi Font et ex alia parte cum possessione dicta Planisia possessa p.n.d Francisci Suñer I.V.D et ex alia cum terris dictis lo parral possessis per Petrum Font... (ARM. ECR 740). A l acta del Consell d Esporles (antic òrgan de govern municipal) del 28 d agost de 1661 es recolleix una donació feta per lo dit A. Thomas m., a favor de Jaume Joan Thomas, son fill, de los fruyts de una part de certa propietat dita al verger, que te en lo terma de dit lloch de Bañyalbufar, ço es del torrent de la morera en avant, a la part de la font dita de la menta, demunt y devall lo cami, qui va de dit lloch de Bañyalbufar al lloch de Stellenchs (AMEsp. Sign. 3). També en consell celebrat el 24 de febrer de 1669 a Esporles, es tractava de les condicions que s havien de cumplir per establir un tros de terra a la comuna dita del Coll del Verjer situada en la vila de Banyalbufar, confrontant de una part ab lo cami qui va de dita vila de Banyalbufar, ala vila de Stallenchs, de altra part ab la po. Dita lo verjer posaida lo dia present per lo honor A. Thomas ma., y de altra part ab la vorera de la mar, lo qual tros de comuna a la part de la Torra dita del Coll del Varjer qualsevol sia lo stablidor trobera junt anel cami de Stallenchs una monjoia (AMEsp. Sign. 253). El 20 d octubre de 1670 Francesc Vich, veí de Banyalbufar, venia a Josep Albertí una peça de terra que feia partió...ex una parte cum via publica vocata de Stallenchs, ex alia partim cum vinea Mathei Vich als. soldat, partum cum vinea heredum Petri Hieronimi Vives, et partim cum vinea Michaelis Alberti, ex alia cum garrigia Joannis Picornell, et ex alia parte, partim cum vinea Jacobi Fiol, et partim cum vinea et campo heredum Joanne Vives et Vich... (AMB. Sign. 744/1). El 30 de juliol de 1675 Bernat Ambrós establia a Guillem Albertí als. catòlic, un tros de comuna del Coll d en Verger,...confrontatum ex una parte ab lo cami qui va de Banyalbufar a Stallenchs, de altra ab part de la communa. Lo die present stabera a Me. Antoni Thomas y en les creus y monjoyes fetas en aquell fins al mar, y de altra part ab altra stabliment de pertinentias de dita Communa fet lo die present a Joseph Albertí fill de Jaume a la part de la terra ahont trobarem una creu en una roca grossa junt al dit cami de Stallenchs y de aquella tira just per un seragay fins a la mar, y es pacta que vos dit acquisidor teniu obligatio ab lo dit Joseph Alberti donar, y dexar cami per amitges per dins dit seregay o torrent fins al mar de amplaria de deu palms de dalt fins baix, de manera que se puga passar liberament y conservar aquell per cami comun per pacta.... El mateix dia s establia un altre tros de comuna que feia partió amb camí d Estellencs, amb marge del penyal de la Torre i amb...seregay commu del Torrent... (ARM. ECR 740). El 6 de juny de 1699 Pere Antoni Antich, missatge de la Cort, instava a Jaume Joan Thomàs a entregar...las terras que foren visurades ab visura dels 23 octubre 1647, las quals son an el lloch dit al Verger devant las figuerasas de una raça que ayha circa de deu pases dins mar y venint capamunt fins a una palmera que ayha a can Sobaumo? Y de aui ve a un pañialet demunt de la palmera circa de corante pases y de aquí tirant linea recta ale paret de dalt qui arribe an el Cami de Estellenchs ahort ayha una creu vella... (AMB. Sign. 652). El 17 d agost de 1700 foren embargats part dels béns de Jaume Joan Thomàs, entre els quals es trobava...una pessa de terra ço es viñias, horts, camp, y garriga dita al verger demunt y devall al Cami de Estellenchs... (AMB. Sign. 652). El 6 de març de 1736 Pere Albertí, batle de Banyalbufar, tractà la petició d un veïnat...sobre que fonch dit per al dit Thomas, que en diferents hocasions havia feta instancia a los Regidors, y tanbe matex lo havia dit a tots los particulars qui tenan bens qui confrontan en lo Cami qui va a Stallenchs, qui per causa de la aigue de est añy pasat le va espeñar en tal forma que no sen poria pasar, y altre die li va caura una somera, y ell va fer instancia a lo honor Ant. Alberti Balle y Regidors, que fes adobar al dit Cami... (AMB. Sign. 654). El 26 de març de 1736 Jaume Ramon Albertí i Joan Cabot foren elegits pel batle de Banyalbufar...per afecta de hanar a veura, y visurar, la encontrade del Cami qui va Stallenchs, ço es la de Matheu Alberti de Antoni, la de Jaume Juan Vich, y la de lo establiment de Jusep Alberti, qui al present Governa Bernat Thomas, y presos pr. de jurament per al dit lloctinent fan relacio que poch pasat la creu? del mon Rl. en la encontrade de Matheu Alberti de Antoni, sia fet un llevasi, y es nesessari que si fase marge, y en la confronta del torrent del Castanier en la encontrade del dit Alberti que fase una filade mes en el marge per quant es mase bax, y bax dels moscatells de Jaume Juan Vich, en dita encontrade que fase el marge del camí que el llevasi sen va dur, o esta espeñat (AMB. Sign. 654). En una escriptura de l 1 de novembre de 1775 es parla de donació de terres en el terme d Estellencs, que feien partió amb terres anomenades el Putxet, amb Planícia i amb olivar anomenat el pla de la Marina, y fue puesto que dicho Dn. Miguel y los suyos hubiessen de dar camino a la Madre de este por hir y venir a su garriga, y marina, que fuesse, partiendo desde el camino que va de Estellenchs a Bañalbufar, inmediato al campo dicho de la xexa, por la falda del Puche dicho del hereu tirando al fondo de la Marina (ARM. Sign. 693). El 6 de setembre de 1784 es va formar un inventari de béns de Jaume Font, veïnat de Banyalbufar, en els qual es trobaven...dues viñes anomenades ne major y ne Groge ab un tros de garriga tot contiguo [...] Confronten de una part ab lo cami qui va a Stellenchs, de altre ab cami del Rafal de Planicia, de altre ab viña y garriga de Son Alberti, de altre ab Planicia, de altre ab garriga de Pere Thomas, y de altre ab viña de Antoni Alberti... (AMB. Sign. 656). L any Nadal Servera, mestre picapedrer de la Diputació Provincial, donava els resultats de la inspecció duta a terme als camins de diversos municipis. Pel que fa als camins d Estellencs apuntava que el camí que anava a Banyalbufar estava intransitable i que necessitava la construcció d un marge (ARM. D-821). En un expedient format l any 21 per la Junta de Camins, tots els ajuntaments havien de donar una relació dels camins generals i travessies dels seus municipis, així com descriure l estat en què es trobaven. En el cas de Banyalbufar es diu el següent: La travesia que va al pueblo de Estallenchs tiene que recomponer media legua poco mas o menos, se ha tenido en consideracion que se necesitan cuatrocientos Reales de Vellon... (AGCM. X-822/9). En sessió plenària celebrada per l Ajuntament de Banyalbufar el 31 de maig de 33 se ha propuesto por el sindico personero que los caminos que conducen desde esta Villa al predio son Buñola de este distrito al pueblo de Estellencs y a la ciudad de Palma se hallan en mal estado principalmente los dos primeros que apenas se puede pasar de resultas de las lluvias que hicieron a principios del año ultimo por manera que es preciso e indispensable que se recomponga el margen o pared que los sostiene (AMB. Sign. 11/3)

20 El 13 d octubre de 52 es va registrar la venda en contracte públic de Una pieza de tierra sita en el distrito de Bañalbufar en alodio de S.M. libre de censo y confinante con tierra nombrada el Coll den Verger propia de D. Jose Cotoner, con tierras del predio Planisia, propia de la Sra. Marquesa de Campo-Franco, con camino real que desde dicho pueblo conduce a Estallenchs y como remanente al vendedor mediante seraguey que baja del Peñal dicho Montreal (ARM. Sign. CH 562). En ple reunit el 12 de setembre de 52 a Banyalbufar Se dio cuenta de la comunicación del Gobierno de esta provincia, relativa a que esta municipalidad diga lo que le parezca sobre declararse camino vecinal de segundo orden, el que desde esta villa conduce a la de Estallens, y enterado acordó que se conteste que este Ayuntamiento no tiene inconveniente en que así se declare siempre que el de Estallens construya a espensas propias el expresado camino (AMB. Sign. 11/3). Segons una comunicació del Governador de la Província del 10 de novembre de 52 aquest acordà declarar camí veïnal de segon ordre el camí que anava d Estellencs a Banyalbufar...debiendo en su consecuencia constear la recomposicion del mismo y su habilitacion para el tránsito de caballerias los dos pueblos interesados por medio de la prestacion personal... (AMB. Sign. 50). En escriptura registrada l 11 d octubre de 52, es feia donació d una peça de terra situada a la font de la Menta que confina con camino real que conduce a Estallenchs (ARM. Sign. CH 563). A la comptaduria d hipoteques apareix registrada, en data de l 11 d octubre de 57, la donació d una peça de terra anomenada s Hort Nou, situada al lloc anomenat Font de sa Menta, que feia partió...con camino real que conduce a Estallenchs, con tierras de Francisco Cerdá, con tierras del Marques de Campo Franco, y con los de Jaime Tomás... (ARM. CH 563). En cumpliment d una sèrie de disposicions emeses pel Governador de la província, el 30 de juny de 61 l Ajuntament de Banyalbufar manifestava que un peó...para la conservacion y custodia del camino que cruza de este al de Esporlas es subficiente para ello, y que si bien hay otro camino que conduce de esta a la de estellens no siendo habilitado mas que por herradura y aun dificultosa, y al mismo tiempo de muy poco transito por cuyo motivo no fue ya declarado vecinal al tiempo de formarse por el Gobierno de provincia el itinerario, no considerandose en el caso de proponer nombramiento alguno (AMB. Sign. 11/3). En sessió del 4 de setembre de 64 l ajuntament banyalbufarí votà tres torns de prestació personal aplicables a les obres del camí d Estellencs (AMB. Sign. 12). L any 64 la Diputació Provincial formà un expedient per declarar veïnal de 1r ordre el camí que va d Estellencs a Banyalbufar, en el qual trobam un informe del Director de camins on podem llegir: Ya en otra ocasión vió la Diputación este asunto; y para resolver si el camino debía empalmar con el de Bañalbufar o el de Puigpuñent acordó que el Drtor. del partido formase un presupuesto apropiado del coste de una y otra via. Así lo ha efectuado aquel facultativo y de su nuevo informe resulta que por la parte de Bañalbufar el presupuesto asciende a 504,000 pts. y por la parte de Puigpuñent a mas de pts. Claro es pues que el proyecto de conducirlo a empalmar a la carretera ya construida por Bañalbufar según desea los mismos vecinos de Estallenchs es por demas justo y ventajoso; por lo mismo el Diputado que suscribe es de opinion que debe accederse a la declaración solicitada.... Així, en sessió de la Diputació Provincial celebrada el 9 de gener de 64 s aprovà el dictamen anterior (AGCM. Sign. XIII-293/23). El 16 d octubre de 64 el mateix Ajuntament llegí una comunicació del governador de la província disponiendo la formacion del expediente de expropiacion de los terrenos que ha de ocupar el trazado del camino declarado vecinal de primer orden que desde Estallenchs dirige por este pueblo a la carretera de Palma (AMB. Sign. 12). Expedient, amb data de 12 de juliol de 66, sobre la taxació d una finca, propietat de Ferran Cotoner, que havia de ser expropiada per les obres del camí veïnal de primer ordre de Banyalbufar a Estellencs. Dita finca afrontava pel nord i per l est amb el camí dels Gats i pel sud amb el camí d Estellencs. També s havia d expropiar una finca d Antoni Albertí Coll que afrontava pel sud amb el dit camí d Estellencs (AMB. 164/1). A la sessió plenària del 27 de gener de 67...el Sr. Presidente manifesto el estado en que se encontraban las obras de reparación del camino vecinal de Estallenchs de la entrada de esta población las cuales estaban para concluir... (AMB. Sign. 12). El 3 de juny de 73 el Negociat de Camins de la Diputació Provincial examinà el recurs presentat per un veïnat d Estellencs contra l acord de l Ajuntament d aquest poble...por el cual acordó desprenderse del antiguo camino vecinal de Bañalbufar..., degut a l estat intransitable que aquest presentava. A l expedient es pot llegir:...de la certificación del acuerdo del Ayuntamiento que se acompaña aparece que en vista de la instancia que le presento D. Francisco Coll y en consideración a que desde que se abrió el camino de primer orden, quedó intransitado el de herradura cuya conservación causa muchos perjuicios a la municipalidad, por cuyo motivo acordó desprenderse del citado trozo del camino viejo. Ademas, al informar el Ayuntamiento el recurso producido por D. Francisco Vila, manifiesta que el pueblo de Estallenchs a fuerza de sacrificios sustituyó el antiguo camino de herradura que le ponia en comunicación con el pueblo de Bañalbufar por otro vecinal de primer orden que ademas de evitar los rodeos del primero, tiene la ventaja de permitir el transito de carruages. Que a dicho camino atiende el Ayuntamiento por ser el unico que utilizan los particulares y aun cuando algunos de los que se dirigen al predio planicia pueden tener interes en la conservacion del camino este no debe pesar sobre los fondos municipales en beneficio de un particular.... L expedient també inclou l informe de l arquitecte de la província, datat el 28 d agost de 77, que després d inspeccionar el camí deia el següent:...me he hecho cargo del abandono del antiguo camino por el Ayuntamiento y por el vecindario, puesto que en la actualidad solo algunos pocos propietarios y los jornaleros que prestan su trabajo en sus fincas y en el predio Planicia del termino de Bañalbufar aprovechan la antigua via [...] Por todo lo expuesto opino que no procede el abandono total e inmediato del camino de herradura hasta tanto que se tenga seguridad de que no se perjudica intereses legitimos... (AGCM. X-797/30). En sessió plenària celebrada per l Ajuntament de Banyalbufar l 11 de març de 76 es feia lectura d una comunicació de la Diputació Provincial...en la qual consigna 500 pesetas para el camino de Estallenchs y Esporles, en la inteligencia que la espresada cantidad debía compencarse con igual suma de la que adeude este Ayuntamiento a los fondos provinciales y que el Ayuntamiento debía invertir de los fondos municipales igual suma para dichos caminos. Despues de enterados dichos ceñores de los demas pormenores se acordo que no se podía invertir cantidad alguna por falta de fondos... (AMB. Sign. 12). El 6 de gener de 77 el batle de Banyalbufar manifestó la necesidad que había de hacer la reparación necesaria al trozo de camino que conduce al pueblo de Estallenchs comprendido desde la salida de este pueblo hasta el torrente llamado de can Fura por el mal estado en que se halla (AMB. Sign. 12). En el Registre de la Propietat núm. 8 de Palma apareix registrada (tom 1916, llibre 14, fol 103), en data del 10 d octubre de 1902, la finca núm 520, anomenada Es Camp, Lindante: por Sur y Este, con camino antiguo que de dicha villa conduce a la de Estallenchs; por Norte, con tierra de Pablo Bujosa; y por Oeste, con otra de Antonio Albertí. En sessió plenària celebrada el 29 de setembre de 19 Se concede permiso a Sebastián Cabot para cruzar mediante una carretera el antiguo camino vecinal de Estallenchs, con la condicion de que el nivel de dicho camino no se altere ni obstruya en lo mas minimo (AMB. Sign. 26). En sessió plenària celebrada per l Ajuntament de Banyalbufar el 24 de febrer de Se da lectura a una instancia de Sebastian Tomás para ampliar un camino en su finca El Verger, no se opone ningun inconveniente debiendo pasar a informe de Obras públicas... (AMB. Sign. 28). A la sessió plenària de l 1 de juliol de 1933 Algunos concejales se interesan por saber si el antiguo camino de Palma que empalma con el de Sa Costa y sigue por detrás de C a Mestre Vich, pertenece al Ayuntamiento, y como todos los indicios son afirmatorios y es además de utilidad pública, se acuerda que en el próximo invierno se proceda a su arreglo (AMB. Sign. 30). El 30 de setembre de 1933 l Ajuntament de Banyalbufar pagava una partida de pessetes a Mateu Tomàs Albertí en concepte de recomposició dels camins veïnals. Al compte que acompanya apareixen 6 jornals invertits en el camí de Mestre Vich, amb un total de 22 pessetes (AMB. Sign. 298). Segons consta a l Acta de la sessió plenària, de 7 de gener de 1945, del Consistori banyalbufarí: El alcalde manifiesta que ha encargado al propietario Dn. Miguel Alberti Picornell cuide bajo su direccción la reconstrucción del muro del camino vecinal del Verger derruido por las aguas torrenciales del pasado mes de diciembre. (AMB. Sign. 45). Així veim com el 3 d abril del mateix any es pagava a Miquel Albertí Picornell 249 pts per jornals de reconstrucció del paretó del camí veïnal del Verger (AMB. Sign. 405). El 12 de maig de 1948 Miquel Albertí Picornell, cumplint el reglament de la contribució territorial, inscrivia la seva finca anomenada el Verger,...lindante al norte con el mar, al Sur con el antiguo camino de Bañalbufar-Estellenchs, y al Este y Oeste con tierra y pinar de Her. de Jaime Tomás (AMB. Sig. 5/2). El 25 de maig de 1964 l Ajuntament de Banyalbufar va formar un compte justificatiu de la inversió de la subvenció concedida per la comissió provincial de serveis tècnics per reparar els danys ocasionats pels temporals de pluja de setembre de 1962, en el qual apareix el camí del Verger, amb un total de pts (AMB. Sign. 149). L any 1954 l Institut Geogràfic i Catastral va realitzar els treballs topogràfics per delimitar la línea de terme dels municipis de Banyalbufar i Estellencs i assenyalar les fites comunes. En un dels croquis de la fitació apareix grafiat un tram del camí catalogat amb el nom de Cº. viejo de Estellenchs. (IGN. Sense signatura). Camí de Son Salvà El 30 de desembre de 1933 l Ajuntament de Banyalbufar pagava una partida de pessetes a Mateu Tomàs Bordoy en concepte de reconstrucció de paretons dels camins veïnals. Al compte que acompanya apareixen un total de pessetes invertides en el camí de Son Salvà (AMB. Sign. 299). Camí de sa font de sa Menta A l acta de la sessió plenària celebrada per l Ajuntament de Banyalbufar el 30 de juliol de 1970 es fa referència a un Expediente de presunta ocupación indebida de bienes de uso público, on es denunciava l ocupació del camí de sa Pedra de s Ase, podem llegir: Este camino de Sa Pedra d es Sase que se dirige al mar atravesando la propiedad del Sr. Riera empieza y enlaza, en las inmediaciones del transformador, con el camino de uso público llamado de Sa Font de Sa Menta o de C an Cerdá, pero no está destinado al tránsito rodado, sino unicamente tiene la consideración de camino de herradura... (AMB. Sign.36). Camí des Camp En sessió plenària celebrada per l Ajuntament de Banyalbufar el 14 de març de 1991 es tractà la sol licitud d una veïnada que demanava un contenidor per al camí des Camp (AMB. Sense signatura). Camí de sa Pedra de s Ase (tram 4) El gener de 1973, el Grup de Treball de Balears, encarregat directe a les illes de l'elaboració del Plan Nacional de Vías Provinciales, demanava a tots els ajuntaments la seva col laboració per dur a terme la primera etapa de l'esmentat Pla, que tenia com a objecte la catalogació de tots els camins d'ús permanent i servei públic existents a la província (veure annex ). Pel que fa a les notícies que l Ajuntament de Banyalbufar envià per formar aquest pla, el camí de C. Comarcal 710 a Sa Pedra D es Sase és un dels inclosos dins el Catálogo de las carreteras o caminos existentes en la provincia a cargo de Bañalbufar, del mateix any, amb inici a la carretera C-710 i final a sa Pedra de s Ase, amb una longitud de 1,2, kilómetres i una amplada total de 3 metres. A les observacions podem llegir: Esta via tiene su salida a 40 metros de El Mirador de las Animas. Aquesta documentació també fa referència al camí de sa Pedra de s Ase, núm. 1. Amb data de 20 d abril de 1978, el batle de Banyalbufar envià una instància al president de la Diputació que deia el següent: Ante la urgente necesidad que tiene este Ayuntamiento de proceder a la pavimentación asfáltica con aglomerado en caliente de los caminos municipales Sa Pedra D es Sase, Sa Marina y Ca n Pico, debido al defectuoso estado en que los mismos se encuentran, ruego a V.I. tenga a bien conceder al mismo subvención económica para la redaccción de los correspondientes Proyectos técnicos relativos a los mismos. (AGCM. Sign. I-157/9). En un expedient de l any 1978 relativo a la pavimentación asfáltica con aglomerado en caliente de los caminos municipales SA PEDRA D ES SASE [ ] subvencionados por la Excma. Diputación Provincial con pesetas, y con una aportación municipal de pesetas, s informa que la superfície del camí a asfaltar feia 752 metres de llargària per 2 90 metres d amplada (AMB. Sign. 165). En el Ple de l Ajuntament banyalbufarí, de dia 31 d agost de 1978, es va tractar el següent assumpte: Visto el escrito de la Exma. Diputación [ ], negociado de 74 75

CATÀLEG DELS CAMINS DEL TERME MUNICIPAL D ESPORLES

CATÀLEG DELS CAMINS DEL TERME MUNICIPAL D ESPORLES CATÀLEG DELS CAMINS DEL TERME MUNICIPAL D ESPORLES Coordinador: Autors: Cartografia: Antoni Reynés Trias Juan Salvador Aguilar González Margarita Durán Vadell Vicenç Forteza Pons Gabriel Ordines Marcé

Más detalles

SOL LICITUD DE BECA PREDOCTORAL UIC CONVOCATÒRIA 2015

SOL LICITUD DE BECA PREDOCTORAL UIC CONVOCATÒRIA 2015 Dades d identificació de la persona sol licitant / Datos de identificación de la persona solicitante Nom / Nombre Primer cognom / Primer apellido Segon cognom / Segundo apellido Tipus identificador / Tipo

Más detalles

Conselleria de Sanitat Consellería de Sanidad

Conselleria de Sanitat Consellería de Sanidad Conselleria de Sanitat CORRECCIÓ d errades de l Orde 5/2013, de 3 de setembre, de la Conselleria de Sanitat, per la qual es regula el procediment d habilitació del personal dels vehicles de transport sanitari

Más detalles

CATÀLEG DE CAMINS DEL TERME MUNICIPAL DE PORRERES

CATÀLEG DE CAMINS DEL TERME MUNICIPAL DE PORRERES CATÀLEG DE CAMINS DEL TERME MUNICIPAL DE PORRERES Coordinador: Antoni Reynés Trias Autors: Guillem Alomar Canyelles Philippe Alvaro Frotté Francesca R. Rotger Moyà Miquel Àngel Salvà Capó Ma. del Mar Taltavull

Más detalles

O30/4/2015. Orden de 30 de abril de 2015, de la Consejería de Presidencia, Justicia e Igualdad, por la que

O30/4/2015. Orden de 30 de abril de 2015, de la Consejería de Presidencia, Justicia e Igualdad, por la que ADMININSTRACIÓN ELECTRÓNICA: POLÍTICA DE IDENTIFICACIÓN Y AUTENTICACIÓN O30/4/2015 Orden de 30 de abril de 2015, de la Consejería de Presidencia, Justicia e Igualdad, por la que se aprueba la política

Más detalles

Poden obrir sense limitació d horari i tots els dies. Poden obrir sense limitació d horari (mínim: 18 h el dia) i tots els dies excepte els dies de tancament obligatori (1 de gener i 25 de desembre) i

Más detalles

Visor de camins d'esporles"e-camins

Visor de camins d'esporlese-camins Visor de camins d'esporles"e-camins Quien volviendo a hacer el camino viejo aprende el nuevo, puede considerarse un maestro. (Confucio) Índice Introducción. Imedea y el servicio SIG. El proyecto e-camins.

Más detalles

CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE:

CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE: CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE: 1. Dades personals persona o entitat SOL LICITANT /Datos Personales persona o entidad SOLICITANTE Entitat sol licitant/ Entidad solicitante: NIF Domicili/Domicilio:

Más detalles

(19) CAMÍ DE CALA LLAMP / CAMÍ VELL DE CALA LLAMP

(19) CAMÍ DE CALA LLAMP / CAMÍ VELL DE CALA LLAMP Sa Mola (19-98-126) (19) CAMÍ DE CALA LLAMP / CAMÍ VELL DE CALA LLAMP LOCALITZACIÓ Municipi: Andratx. Fulls del mapa 1: 5.000: 697-6-6 / 697-6-7. Inici: carretera de Palma al port d'andratx Ma-10, a la

Más detalles

Anexo 10 REGLAMENTO DE ASOCIACIONES DE LA UNIVERSIDAD PABLO DE OLAVIDE, DE SEVILLA

Anexo 10 REGLAMENTO DE ASOCIACIONES DE LA UNIVERSIDAD PABLO DE OLAVIDE, DE SEVILLA Anexo 10 REGLAMENTO DE ASOCIACIONES DE LA UNIVERSIDAD PABLO DE OLAVIDE, DE SEVILLA El derecho de asociación constituye un fenómeno sociológico como tendencia natural de las personas y como instrumento

Más detalles

194 Beques 'Santander CRUE CEPYME Pràctiques en Empresa' per a estudiants de la Universitat de València Curs 2012/2013

194 Beques 'Santander CRUE CEPYME Pràctiques en Empresa' per a estudiants de la Universitat de València Curs 2012/2013 194 Beques 'Santander CRUE CEPYME Pràctiques en Empresa' per a estudiants de la Universitat de València Curs 2012/2013 OBJECTIUS Promoure la realització de pràctiques entre els estudiants de la Universitat

Más detalles

MODIFICACIÓN Nº 1 DEL PLAN ESPECIAL DE PROTECCIÓN Y REFORMA INTERIOR DEL SECTOR CASA AMPARO-COSTANILLA DE SELLÁN (API-08-02)

MODIFICACIÓN Nº 1 DEL PLAN ESPECIAL DE PROTECCIÓN Y REFORMA INTERIOR DEL SECTOR CASA AMPARO-COSTANILLA DE SELLÁN (API-08-02) MODIFICACIÓN Nº 1 DEL PLAN ESPECIAL DE PROTECCIÓN Y REFORMA INTERIOR DEL SECTOR CASA AMPARO-COSTANILLA DE SELLÁN (API-08-02) MEMORIA y NORMATIVA DOCUMENTO DE APROBACIÓN INICIAL MARZO DE 2015 ÍNDICE 1.-

Más detalles

MODELO 182 DE DECLARACIÓN INFORMATIVA DE DONACIONES QUE DEN DERECHO A DEDUCCIÓN EN LA DECLARACIÓN DE LA RENTA.

MODELO 182 DE DECLARACIÓN INFORMATIVA DE DONACIONES QUE DEN DERECHO A DEDUCCIÓN EN LA DECLARACIÓN DE LA RENTA. MODELO 182 DE DECLARACIÓN INFORMATIVA DE DONACIONES QUE DEN DERECHO A DEDUCCIÓN EN LA DECLARACIÓN DE LA RENTA. Federación de Entidades Religiosas Evangélicas de España INFORMACIÓN SOBRE EL MODELO 182 DE

Más detalles

I.- DISPOSICIONES GENERALES

I.- DISPOSICIONES GENERALES AÑO XXXIII Núm. 19 29 de enero de 2014 2601 I.- DISPOSICIONES GENERALES Orden de 14/01/2014, de la, por la que se regula el procedimiento de adaptación del personal a los nuevos requisitos de formación

Más detalles

NÚMERO 244 Viernes, 19 de diciembre de 2014

NÚMERO 244 Viernes, 19 de diciembre de 2014 37915 RESOLUCIÓN de 26 de noviembre de 2014, de la Dirección General de Medio Ambiente, por la que se concede renovación de la autorización, como entidad gestora de un sistema integrado de gestión de residuos

Más detalles

Ayuntamiento de Artziniega para que tramite con la mayor diligencia el expediente relativo al denominado camino público de la Dehesa.

Ayuntamiento de Artziniega para que tramite con la mayor diligencia el expediente relativo al denominado camino público de la Dehesa. Resolución del Ararteko, de 8 de marzo de 2013,, por la que se recomienda al Ayuntamiento de Artziniega para que tramite con la mayor diligencia el expediente relativo al denominado camino público de la

Más detalles

ACORD AMB EL BANC DE SABADELL: Internacionalització - Ofertes

ACORD AMB EL BANC DE SABADELL: Internacionalització - Ofertes VA-02-13 ACORD AMB EL BANC DE SABADELL: Internacionalització - Ofertes Hem renovat l acord de col laboració amb el Banc de Sabadell, soci-col laborador d AEBALL / UPMBALL. El Banc de Sabadell és una entitat

Más detalles

ASUNTO: CONVOCATORIA DE BOLSA EXTRAORDINARIA DE TRABAJO DE ARQUITECTO/A

ASUNTO: CONVOCATORIA DE BOLSA EXTRAORDINARIA DE TRABAJO DE ARQUITECTO/A CONSEJO EJECUTIVO ASUNTO: CONVOCATORIA DE BOLSA EXTRAORDINARIA DE TRABAJO DE ARQUITECTO/A Se hacen públicas las bases que seguidamente se transcriben, aprobadas por el Consejo Ejecutivo del Consell Insular

Más detalles

GESTIÓN DE LA DOCUMENTACIÓN

GESTIÓN DE LA DOCUMENTACIÓN Página: 1 de 8 Elaborado por: Revidado por: Aprobado por: Comité de calidad Responsable de calidad Director Misión: Controlar los documentos y registros del Sistema de Gestión de Calidad para garantizar

Más detalles

LEGISLACIÓN CONSOLIDADA. TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: 27 de febrero de 2014

LEGISLACIÓN CONSOLIDADA. TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: 27 de febrero de 2014 Real Decreto 1566/1999, de 8 de octubre, sobre los consejeros de seguridad para el transporte de mercancías peligrosas por carretera, por ferrocarril o por vía navegable. Ministerio de Fomento «BOE» núm.

Más detalles

REGLAMENTO DE PARTICIPACIÓN CIUDADANA

REGLAMENTO DE PARTICIPACIÓN CIUDADANA REGLAMENTO DE PARTICIPACIÓN CIUDADANA REGLAMENTO DE PARTICIPACIÓN CIUDADANA TÍTULO PRELIMINAR DISPOSICIONES GENERALES Artículo 1 Es objeto del presente Reglamento, la regulación de las normas referentes

Más detalles

Este Protocolo está sujeto, entre otras, a las siguientes normas legales:

Este Protocolo está sujeto, entre otras, a las siguientes normas legales: PROTOCOLO DE COLABORACIÓN Y COORDINACIÓN ENTRE LAS FUERZAS Y CUERPOS DE SEGURIDAD DEL ESTADO Y LOS CUERPOS DE POLICÍA LOCAL PARA LA PROTECCIÓN DE LAS VÍCTIMAS DE VIOLENCIA DOMÉSTICA Y DE GÉNERO La Ley

Más detalles

NOTA INFORMATIVA SOBRE LO DISPUESTO EN EL REAL DECRETO 1000/2010, DE 5 DE AGOSTO, SOBRE VISADO COLEGIAL OBLIGATORIO

NOTA INFORMATIVA SOBRE LO DISPUESTO EN EL REAL DECRETO 1000/2010, DE 5 DE AGOSTO, SOBRE VISADO COLEGIAL OBLIGATORIO NOTA INFORMATIVA SOBRE LO DISPUESTO EN EL REAL DECRETO 1000/2010, DE 5 DE AGOSTO, SOBRE VISADO COLEGIAL OBLIGATORIO A raíz del contenido de las consultas que en relación al Real Decreto 1000/2010, de 5

Más detalles

NORMATIVA REGULADORA DEL REGISTRO DE MEDIADORES DEL COLEGIO OFICIAL DE AGENTES DE LA PROPIEDAD INMOBILIARIA DE MADRID EN MATERIA CIVIL

NORMATIVA REGULADORA DEL REGISTRO DE MEDIADORES DEL COLEGIO OFICIAL DE AGENTES DE LA PROPIEDAD INMOBILIARIA DE MADRID EN MATERIA CIVIL NORMATIVA REGULADORA DEL REGISTRO DE MEDIADORES DEL COLEGIO OFICIAL DE AGENTES DE LA PROPIEDAD INMOBILIARIA DE MADRID EN MATERIA CIVIL Exposición de motivos La Ley 5/2012, de 6 de julio, de mediación en

Más detalles

INFORME: PAGO DE LAS DEUDAS POR PARTE DE LAS ADMINISTRACIONES PUBLICAS

INFORME: PAGO DE LAS DEUDAS POR PARTE DE LAS ADMINISTRACIONES PUBLICAS INFORME: PAGO DE LAS DEUDAS POR PARTE DE LAS ADMINISTRACIONES PUBLICAS Con la entrada en vigor de la Ley 15/2010 de 5 de julio se introduce un nuevo régimen en el pago de las facturas por partes de las

Más detalles

Elche, 2 de diciembre de 2009. El rector, p. d. (R 767/07 de 10.05.2007), el vicerrector de Personal: José Francisco González Carbonell.

Elche, 2 de diciembre de 2009. El rector, p. d. (R 767/07 de 10.05.2007), el vicerrector de Personal: José Francisco González Carbonell. Universitat Miguel Hernández d Elx RESOLUCIÓ de 2 de desembre del 2009, per la qual s ordena la publicació íntegra de la relació de llocs de treball del personal d administració i servicis de la Universitat

Más detalles

SOLICITUD DE REGISTRO DE MARCA

SOLICITUD DE REGISTRO DE MARCA SOLICITUD DE REGISTRO DE MARCA Los apartados enmarcados en rojo no deben rellenarse por el interesado, están reservados a la Oficina Española de Patentes y Marcas. Este impreso debe ser presentado sin

Más detalles

14. ORDENANZA FISCAL REGULADORA DEL IMPUESTO SOBRE CONSTUCCIONES, INSTALACIONES Y OBRAS.

14. ORDENANZA FISCAL REGULADORA DEL IMPUESTO SOBRE CONSTUCCIONES, INSTALACIONES Y OBRAS. 1 14. ORDENANZA FISCAL REGULADORA DEL IMPUESTO SOBRE CONSTUCCIONES, INSTALACIONES Y OBRAS. ARTÍCULO 1. Fundamento Esta Entidad Local, en uso de las facultades contenidas en el artículo 133.2 y 142 de la

Más detalles

IMPUESTO SOBRE SOCIEDADES (2015) (OPERACIONES VINCULADAS)

IMPUESTO SOBRE SOCIEDADES (2015) (OPERACIONES VINCULADAS) IMPUESTO SOBRE SOCIEDADES (2015) (OPERACIONES VINCULADAS) (Septiembre 2015) Fecha: 16/09/2015 VI. DOCUMENTACIÓN DE LAS OPERACIONES VINCULADAS (EJERCICIOS INICIADOS A PARTIR DE 01/01/2015) El Reglamento

Más detalles

Manual de usuario web GHD Fresc Manual d usuari web GHD Fresc. www.ghd.es

Manual de usuario web GHD Fresc Manual d usuari web GHD Fresc. www.ghd.es Manual de usuario web GHD Fresc Manual d usuari web GHD Fresc Septiembre de 2014 Setembre del 2014 Bienvenido a GHD Fresc Benvingut a GHD Fresc Estimado cliente, Le informamos que GHD Fresc lanza su nueva

Más detalles

Qué es el libro de control de los aprovechamientos de agua del dominio público hidráulico?

Qué es el libro de control de los aprovechamientos de agua del dominio público hidráulico? LIBRO DE CONTROL DE LOS APROVECHAMIENTOS DE AGUA DEL DOMINIO PÚBLICO HIDRÁULICO. INSTRUCCIONES PARA SU DESCARGA Y CUMPLIMENTACIÓN. Qué es el libro de control de los aprovechamientos de agua del dominio

Más detalles

DECRETO 59/1999 Gestión de neumáticos usados

DECRETO 59/1999 Gestión de neumáticos usados Fecha de Boletín: Miércoles, 7 de abril de 1999 Nº de Boletín: 64 DECRETO 59/1999, de 31 de marzo, por el que se regula la gestión de los. La Ley 10/1998, de 21 de abril, de Residuos, de acuerdo con la

Más detalles

METODOLOGÍA DE LA OPERACIÓN ESTADÍSTICA DE MOVIMIENTOS MIGRATORIOS

METODOLOGÍA DE LA OPERACIÓN ESTADÍSTICA DE MOVIMIENTOS MIGRATORIOS METODOLOGÍA DE LA OPERACIÓN ESTADÍSTICA DE MOVIMIENTOS MIGRATORIOS 1. Introducción Las migraciones son un componente fundamental en la dinámica de los procesos de cambio de la población, de su crecimiento

Más detalles

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos.

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. CÀNNABIS MÒDUL II ACTIVITAT 1 Fitxa 1.1 15 anys La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. La Agencia de Salud Pública de Cataluña

Más detalles

INFORME MOROSIDAD DIPUTACIÓN ALBACETE TERCER TRIMESTRE 2015 - DIPUTACIÓN DE ALBACETE - Cod.11375-08/10/2015

INFORME MOROSIDAD DIPUTACIÓN ALBACETE TERCER TRIMESTRE 2015 - DIPUTACIÓN DE ALBACETE - Cod.11375-08/10/2015 Tesorería 3T2015 INFORME DE TESORERIA SOBRE CUMPLIMIENTO DE PLAZOS PREVIS- TOS EN LA LEY 15/2010, DE 5 DE JULIO, CON REFERENCIA AL TERCER TRIMESTRE DE 2015 El funcionario que suscribe, en cumplimiento

Más detalles

Reglamento de Participación Ciudadana

Reglamento de Participación Ciudadana REGLAMENTO DE PARTICIPACIÓN CIUDADANA Exposición de Motivos El Ayuntamiento de Chilches/Xilxes es consciente de la importancia que, para el desarrollo de la vida municipal, tiene la participación de los

Más detalles

Clasificación y gestión de la información y bienes TI Ministerio del Interior N11

Clasificación y gestión de la información y bienes TI Ministerio del Interior N11 Clasificación y gestión de la información y bienes TI Ministerio del Interior N11 Introducción Propósito. Mantener y alcanzar una apropiada protección de los activos del Ministerio del Interior, en donde

Más detalles

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials. ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials

Más detalles

El citado precepto dispone que: Art. 38- Encomienda de gestión.

El citado precepto dispone que: Art. 38- Encomienda de gestión. DOCUMENTO DE TRABAJO Nº 3 DE LA INTERVENCIÓN GENERAL, SOBRE LA FISCALIZACIÓN PREVIA DE LAS ENCOMIENDAS DE GESTIÓN A ÓRGANOS ADMINISTRATIVOS Y A ORGANISMOS PÚBLICOS. Una de las formas de cooperación entre

Más detalles

TFGs d oferta pública i concertats:

TFGs d oferta pública i concertats: Guia ràpida per a donar d'alta un TFG/TFM A continuació es detalla una guia ràpida per a donar d alta un TFG, el procediment a seguir dependrà del tipus de TFG TFGs d oferta pública i concertats: Els passos

Más detalles

INFORME UCSP Nº: 2015/012

INFORME UCSP Nº: 2015/012 MINISTERIO COMISARÍA GENERAL DE SEGURIDAD CIUDADANA INFORME UCSP Nº: 2015/012 FECHA 10.02.2015 ASUNTO Impartición de formación específica por parte de los centros de formación del personal de seguridad

Más detalles

Pues bien, el tenor de la norma citada, especialmente a la luz de lo que señala su exposición de motivos parece indicar que la inscripción queda

Pues bien, el tenor de la norma citada, especialmente a la luz de lo que señala su exposición de motivos parece indicar que la inscripción queda Examinada su solicitud de informe, remitida a este Gabinete Jurídico, referente al Proyecto de Real Decreto por el que se desarrolla la Ley de Mediación en asuntos civiles y mercantiles en materia de formación,

Más detalles

Sol licitud CERTIFICAT DE COMPATIBILITAT URBANISTICA Solicitud CERTIFICADO DE COMPATIBILIDAD URBANÍSTICA

Sol licitud CERTIFICAT DE COMPATIBILITAT URBANISTICA Solicitud CERTIFICADO DE COMPATIBILIDAD URBANÍSTICA Sol licitud CERTIFICAT DE COMPATIBILITAT URBANISTICA Solicitud CERTIFICADO DE COMPATIBILIDAD URBANÍSTICA matèria materia 3511 3521 3531 3541 3551 3561 any año nºor dre nºor den per a sol.licitud de / para

Más detalles

CONVENIO Europeo sobre la protección del Patrimonio Arqueológico (Revisado), hecho en La Valetta el 16 de enero de 1992 (1).

CONVENIO Europeo sobre la protección del Patrimonio Arqueológico (Revisado), hecho en La Valetta el 16 de enero de 1992 (1). CONVENIO Europeo sobre la protección del Patrimonio Arqueológico (Revisado), hecho en La Valetta el 16 de enero de 1992 (1). PREÁMBULO Los Estados miembros del Consejo de Europa y los otros Estados intervinientes

Más detalles

reflexiones conjuntas del equipo de Profesores del centro que ha de dar lugar, entre otras, a directrices y decisiones compartidas y asumidas

reflexiones conjuntas del equipo de Profesores del centro que ha de dar lugar, entre otras, a directrices y decisiones compartidas y asumidas ORDEN DE 28 DE AGOSTO DE 1995 POR LA QUE SE REGULA EL PROCEDIMIENTO PARA GARANTIZAR EL DERECHO DE LOS ALUMNOS DE EDUCACION SECUNDARIA OBLIGATORIA Y DE BACHILLERATO A QUE SU RENDIMIENTO ESCOLAR SEA EVALUADO

Más detalles

ACTA DE LA REUNIÓ DEL PLE DE L AJUNTAMENT D ARTÀ

ACTA DE LA REUNIÓ DEL PLE DE L AJUNTAMENT D ARTÀ ACTA DE LA REUNIÓ DEL PLE DE L AJUNTAMENT D ARTÀ Caràcter: extraordinari i urgent Data: 25 de juliol de 2012 Horari: 19 hores Lloc: sala de sessions de l Ajuntament d Artà Hi assisteixen: Jaume Alzamora

Más detalles

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO Núm. 76 Miércoles 30 de marzo de 2011 Sec. I. Pág. 33041 I. DISPOSICIONES GENERALES MINISTERIO DE LA PRESIDENCIA 5714 Real Decreto 422/2011, de 25 de marzo, por el que se aprueba el Reglamento sobre las

Más detalles

PROYECTO DE REAL DECRETO POR EL QUE SE ESTABLECEN LOS REQUISITOS MÍNIMOS DE LOS CENTROS QUE IMPARTAN ENSEÑANZAS ARTÍSTICAS.

PROYECTO DE REAL DECRETO POR EL QUE SE ESTABLECEN LOS REQUISITOS MÍNIMOS DE LOS CENTROS QUE IMPARTAN ENSEÑANZAS ARTÍSTICAS. PROYECTO DE REAL DECRETO POR EL QUE SE ESTABLECEN LOS REQUISITOS MÍNIMOS DE LOS CENTROS QUE IMPARTAN ENSEÑANZAS ARTÍSTICAS. La Ley Orgánica 8/1985, de 3 de julio, reguladora del Derecho a la Educación,

Más detalles

RESOLUCIÓ d 11 de desembre de 2013, de la Direcció

RESOLUCIÓ d 11 de desembre de 2013, de la Direcció Conselleria d Educació, Cultura i Esport RESOLUCIÓ d 11 de desembre de 2013, de la Direcció General de Centres i Personal Docent, de la convocatòria d ajudes per als centres d educació especial, les unitats

Más detalles

SOLICITUD DE AUTORIZACIÓN PARA REALIZAR TRABAJOS DE INVESTIGACIÓN Y ACTIVIDADES EN EL REFUGIO NACIONAL DE CAZA DE LAS ISLAS CHAFARINAS

SOLICITUD DE AUTORIZACIÓN PARA REALIZAR TRABAJOS DE INVESTIGACIÓN Y ACTIVIDADES EN EL REFUGIO NACIONAL DE CAZA DE LAS ISLAS CHAFARINAS SOLICITUD DE AUTORIZACIÓN PARA REALIZAR TRABAJOS DE INVESTIGACIÓN Y ACTIVIDADES EN EL REFUGIO NACIONAL DE CAZA DE LAS ISLAS (Según establece el Art.2 del Real Decreto 1115 /82 de 17 de abril) Real Decreto

Más detalles

Lunes 23 de junio de 2014 DIARIO OFICIAL (Tercera Sección)

Lunes 23 de junio de 2014 DIARIO OFICIAL (Tercera Sección) Lunes 23 de junio de 2014 DIARIO OFICIAL (Tercera Sección) ANEXO 5 DE LA RESOLUCIÓN Núm. RES/205/2014 Subdirección de Distribución ÁREA QUE GENERA EL OFICIO [Leyenda que corresponda de acuerdo al año del

Más detalles

ASUNTO: CONVOCATORIA DE BOLSAS EXTRAORDINARIAS DE TRABAJO DE AUXILIARES ADMINISTRATIVOS Y DE ADMINISTRATIVOS DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA

ASUNTO: CONVOCATORIA DE BOLSAS EXTRAORDINARIAS DE TRABAJO DE AUXILIARES ADMINISTRATIVOS Y DE ADMINISTRATIVOS DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA EDICTO ASUNTO: CONVOCATORIA DE BOLSAS EXTRAORDINARIAS DE TRABAJO DE AUXILIARES ADMINISTRATIVOS Y DE ADMINISTRATIVOS DEL CONSELL INSULAR DE MENORCA Para general conocimiento se hacen públicas las bases

Más detalles

REGLAMENTO SOBRE PROGRAMAS INTERNACIONALES DE MOVILIDAD DE ESTUDIANTES DE LA UNIVERSIDAD PÚBLICA DE NAVARRA

REGLAMENTO SOBRE PROGRAMAS INTERNACIONALES DE MOVILIDAD DE ESTUDIANTES DE LA UNIVERSIDAD PÚBLICA DE NAVARRA REGLAMENTO SOBRE PROGRAMAS INTERNACIONALES DE MOVILIDAD DE ESTUDIANTES DE LA UNIVERSIDAD PÚBLICA DE NAVARRA (Aprobado en sesión de Junta de Gobierno de 3 de julio de 2001. Modificado en sesión de Consejo

Más detalles

CIRCULAR INFORMATIVA 6/2013:

CIRCULAR INFORMATIVA 6/2013: CIRCULAR INFORMATIVA 6/2013: NUEVAS NORMAS PARA LAS AUTORIZACIONES DE TRANSPORTE SANITARIO POR CARRETERA Estimado amigo: Por la presente le informo de la publicación en el BOE correspondiente al día 29

Más detalles

Manual de Usuario de la Aplicación de Justificación de Ayudas

Manual de Usuario de la Aplicación de Justificación de Ayudas Manual de Usuario de la Aplicación de Justificación de Ayudas Marzo 2012 (versión 1.1) 1 ÍNDICE 1.- Introducción... 3 2.- Acceso a la aplicación y localización del expediente a justificar... 4 3.- Modo

Más detalles

Bulevar L.Demetrio Herrero, Nº4, 39300 Torrelavega ( Cantabria )Tfno:942 812 228, Fax:942 881 400

Bulevar L.Demetrio Herrero, Nº4, 39300 Torrelavega ( Cantabria )Tfno:942 812 228, Fax:942 881 400 SECRETARIA N.Ref: Cgiv/CON Proyecto ADMINISTRACION INTERCONECTADA Ayuntamiento de Torrelavega Memoriia Descriipttiiva Bulevar L.Demetrio Herrero, Nº4, 39300 Torrelavega ( Cantabria )Tfno:942 812 228, Fax:942

Más detalles

3. Ot r a s disposiciones

3. Ot r a s disposiciones Página 34715 I. Comunidad Autónoma 3. Ot r a s disposiciones Consejería de Educación, Formación y Empleo 11479 Resolución de 2 de junio de 2010, del Director General de Formación Profesional y Educación

Más detalles

(Aprobado por Consejo de Gobierno en sesión de 4 de octubre de 2006)

(Aprobado por Consejo de Gobierno en sesión de 4 de octubre de 2006) (Aprobado por Consejo de Gobierno en sesión de 4 de octubre de 2006) REGLAMENTO GENERAL DE LA ESCUELA PROFESIONAL DE MEDICINA DEL TRABAJO DE LA UNIVERSIDAD MIGUEL HERNÁNDEZ DE ELCHE CAPÍTULO I: DISPOSICIONES

Más detalles

MODIFICACIÓN DE LOS APROVECHAMIENTOS DE AGUAS SUBTERRÁNEAS PRIVADAS Y SU TRANSFORMACIÓN EN CONCESIONES

MODIFICACIÓN DE LOS APROVECHAMIENTOS DE AGUAS SUBTERRÁNEAS PRIVADAS Y SU TRANSFORMACIÓN EN CONCESIONES - Ponencia - MODIFICACIÓN DE LOS APROVECHAMIENTOS DE AGUAS PRIVADAS Y SU TRANSFORMACIÓN EN CONCESIONES JORDI CODINA ROIG Abogado Asociación Española de Usuarios de Aguas Subterráneas jordi.codina@codinadvocats.cat

Más detalles

Dictamen 3/2014. I. Antecedentes. D. Francisco LÓPEZ RUPÉREZ Presidente

Dictamen 3/2014. I. Antecedentes. D. Francisco LÓPEZ RUPÉREZ Presidente Dictamen 3/2014 D. Francisco LÓPEZ RUPÉREZ Presidente Dª Mª Dolores MOLINA DE JUAN Vicepresidenta Dª Esther CASTILLA DELGADO D. Eduardo COBA ARANGO Dª Mª Rosa DE LA CIERVA Y DE HOCES D. Ángel DE MIGUEL

Más detalles

NORMA DE RÉGIMEN INTERIOR SOBRE: INSTITUCIÓN DE MEDIACIÓN EN ASUNTOS CIVILES Y MERCANTILES DEL COLEGIO DE ECONOMISTAS DE MADRID (MEDIACIÓN-CEM)

NORMA DE RÉGIMEN INTERIOR SOBRE: INSTITUCIÓN DE MEDIACIÓN EN ASUNTOS CIVILES Y MERCANTILES DEL COLEGIO DE ECONOMISTAS DE MADRID (MEDIACIÓN-CEM) NORMA DE RÉGIMEN INTERIOR SOBRE: INSTITUCIÓN DE MEDIACIÓN EN ASUNTOS CIVILES Y MERCANTILES DEL COLEGIO DE ECONOMISTAS DE MADRID (MEDIACIÓN-CEM) TÍTULO I DISPOSICIONES GENERALES. Artículo 1.- Naturaleza

Más detalles

1. NORMATIVA DE LA JUNTA DE ANDALUCÍA.

1. NORMATIVA DE LA JUNTA DE ANDALUCÍA. APARCAMIENTO EN LA ZONA AZUL DE SEVILLA CON TARJETA DE ESTACIONAMIENTO DE LA JUNTA DE ANDALUCÍA, PARA PERSONAS CON MOVILIDAD REDUCIDA A continuación presentamos un breve resumen de la normativa que regula

Más detalles

En concreto, el objeto social de «Alicante Natura Red Ambiental de la Provincia de Alicante, S.A.» es la consecución de las siguientes finalidades:

En concreto, el objeto social de «Alicante Natura Red Ambiental de la Provincia de Alicante, S.A.» es la consecución de las siguientes finalidades: INSTRUCCIONES QUE RIGEN LA ADJUDICACIÓN DE LOS CONTRATOS NO SUJETOS A REGULACIÓN ARMONIZADA DE "ALICANTE NATURA RED AMBIENTAL DE LA PROVINCIA DE ALICANTE, S.A." CAPITULO I. OBJETO Y NORMATIVA APLICABLE

Más detalles

Punto 14.- Convocatoria y bases para la concesión de subvenciones destinadas a la Mejora del Medio Ambiente y Desarrollo Sostenible 2007.

Punto 14.- Convocatoria y bases para la concesión de subvenciones destinadas a la Mejora del Medio Ambiente y Desarrollo Sostenible 2007. A instancias del Sr. Presidente de la Comisión Informativa del Área de Medio Ambiente y Articulación Territorial, le doy traslado del dictamen emitido en el punto 14 del Orden del Día, en la sesión de

Más detalles

Ley Modelo sobre sistemas de pagos y de liquidación de valores de Centroamérica y República Dominicana. Capítulo I Disposiciones generales

Ley Modelo sobre sistemas de pagos y de liquidación de valores de Centroamérica y República Dominicana. Capítulo I Disposiciones generales Ley Modelo sobre sistemas de pagos y de liquidación de valores de Centroamérica y República Dominicana Artículo 1. Objeto de la normativa. Capítulo I Disposiciones generales La presente ley tiene por objeto

Más detalles

BOLETÍN OFICIAL DE LA PROVINCIA DE ZAMORA

BOLETÍN OFICIAL DE LA PROVINCIA DE ZAMORA N.º 25 - MIÉRCOLES 2 DE MARZO DE 2016 Pág. 78 III. Administración Local OTRAS ENTIDADES LOCALES MANCOMUNIDAD TIERRAS DE ALISTE La Asamblea de la Mancomunidad Tierras de Aliste, reunida en sesión ordinaria

Más detalles

Título Séptimo. Régimen del suelo urbanizable

Título Séptimo. Régimen del suelo urbanizable Título Séptimo. Régimen del suelo urbanizable Capítulo primero. Suelo urbanizable programado Sección 1ª. CONDICIONES GENERALES Artículo 7.1.1. Definición Constituyen el suelo urbanizable programado aquellos

Más detalles

3. Otras disposiciones

3. Otras disposiciones 22 de marzo 2013 Boletín Oficial de la Junta de Andalucía Núm. 57 página 47 3. Otras disposiciones Consejería de Agricultura, Pesca y Medio Ambiente Resolución de 18 de marzo de 2013, de la Delegación

Más detalles

EXCM. AJUNTAMENT DE LA CIUTAT D ALZIRA (València)

EXCM. AJUNTAMENT DE LA CIUTAT D ALZIRA (València) 1 BASES REGULADORAS AYUDA AL PAGO DE HONORARIOS PROFESIONALES PARA LA ELABORACION DEL INFORME DE EVALUACIÓN DE EDIFICIOS. 0.- INTRODUCCION El Excmo. Ayuntamiento de Alzira, ha configurado unas ayudas que

Más detalles

REGLAMENTO DE REGISTRO ELECTRONICO

REGLAMENTO DE REGISTRO ELECTRONICO REGLAMENTO DE REGISTRO ELECTRONICO El avance de la llamada Sociedad de la Información ha traído consigo una reorientación de las expectativas ciudadanas respecto a las administraciones públicas y ha provocado

Más detalles

CONVOCATORIA PARA LA CONCESIÓN DE SUBVENCIONES PARA LA INSTALACIÓN DE CONTADORES DE CONSUMO DE AGUA PARA EL EJERCICIO 2015

CONVOCATORIA PARA LA CONCESIÓN DE SUBVENCIONES PARA LA INSTALACIÓN DE CONTADORES DE CONSUMO DE AGUA PARA EL EJERCICIO 2015 CONVOCATORIA PARA LA CONCESIÓN SUBVENCIONES PARA LA INSTALACIÓN CONTADORES CONSUMO AGUA PARA EL EJERCICIO 2015 Artículo 1.- Objeto Estas bases tienen por objeto regular las subvenciones a conceder por

Más detalles

INSTRUCCIONES PARA CUMPLIMENTAR LA INSCRIPCIÓN ELECTRONICA SIN CERTIFICADO DIGITAL

INSTRUCCIONES PARA CUMPLIMENTAR LA INSCRIPCIÓN ELECTRONICA SIN CERTIFICADO DIGITAL INSTRUCCIONES PARA CUMPLIMENTAR LA INSCRIPCIÓN ELECTRONICA SIN CERTIFICADO DIGITAL INDICE Consideraciones previas a la fase de inscripción. Alta como nuevo aspirante. Cumplimentación de la solicitud. Pago

Más detalles

REGLAMENTO DEL ARCHIVO ADMINISTRATIVO E HISTORICO DEL MUNICIPIO DE URUAPAN, MICHOACAN. CONTENIDO.

REGLAMENTO DEL ARCHIVO ADMINISTRATIVO E HISTORICO DEL MUNICIPIO DE URUAPAN, MICHOACAN. CONTENIDO. EL H. AYUNTAMIENTO DE URUAPAN, MICHOACÁN 2005-2007, DE CONFORMIDAD CON LO ESTABLECIDO EN LOS ARTÍCULOS 115 FRACCIÓN II SEGUNDO PÁRRAFO DE LA CONSTITUCION POLITICA DE LOS ESTADOS UNIDOS MEXICANOS; 123 FRACCION

Más detalles

www.bcn.cl - Biblioteca del Congreso Nacional de Chile

www.bcn.cl - Biblioteca del Congreso Nacional de Chile Tipo Norma :Ley 20565 Fecha Publicación :08-02-2012 Fecha Promulgación :23-01-2012 Organismo Título :MINISTERIO DE HACIENDA :MODIFICA LA LEY Nº 20.444, Y LA LEY N 19.885, CON EL OBJETO DE FOMENTAR LAS

Más detalles

REGLAMENTO DE ORGANIZACIÓN Y FUNCIONAMIENTO DE LA CONFERENCIA SECTORIAL DE VIVIENDA, URBANISMO Y SUELO

REGLAMENTO DE ORGANIZACIÓN Y FUNCIONAMIENTO DE LA CONFERENCIA SECTORIAL DE VIVIENDA, URBANISMO Y SUELO REGLAMENTO DE ORGANIZACIÓN Y FUNCIONAMIENTO DE LA CONFERENCIA SECTORIAL DE VIVIENDA, URBANISMO Y SUELO Artículo 1. Naturaleza y fines. La Conferencia Sectorial de Vivienda, Urbanismo y Suelo, constituida

Más detalles

TEXTO REFUNDIDO DEL REGLAMENTO DE ASOCIACIONES DE ESTUDIANTES DE LA UNIVERSIDAD DE CASTILLA-LA MANCHA

TEXTO REFUNDIDO DEL REGLAMENTO DE ASOCIACIONES DE ESTUDIANTES DE LA UNIVERSIDAD DE CASTILLA-LA MANCHA TEXTO REFUNDIDO DEL REGLAMENTO DE ASOCIACIONES DE ESTUDIANTES DE LA UNIVERSIDAD DE CASTILLA-LA MANCHA (Aprobado por el Consejo de Gobierno de 14 de marzo de 2005 y publicado en el BO- UCLM nº 80 de abril

Más detalles

Segundo.- En el acto de la vista, la parte demandada no compareció, ordenando la continuación del juicio en su

Segundo.- En el acto de la vista, la parte demandada no compareció, ordenando la continuación del juicio en su SENTENCIA Nº 91/2002 PROCEDIMIENTO ABREVIADO 145/01 En Albacete, a 2 de mayo de 2002. VISTOS por mí, Marta Iturrioz Muñoz, Magistrada-juez del Juzgado de lo Contencioso-Administrativo número 1 de Albacete

Más detalles

MINISTERIO EDUCACIÓN Y CIENCIA.

MINISTERIO EDUCACIÓN Y CIENCIA. MINISTERIO EDUCACIÓN Y CIENCIA. BOE 8 mayo 1992, núm. 111/1992 [pág. 15648] EDUCACIÓN PRIMARIA. Implantación. El Real Decreto 986/1991, de 14 de junio (RCL 1991\1591), por el que se aprueba el calendario

Más detalles

PROCEDIMIENTO OPERATIVO INVESTIGACION DE ACCIDENTES Y ESTADISTICA DE SINIESTRALIDAD DPMPO09

PROCEDIMIENTO OPERATIVO INVESTIGACION DE ACCIDENTES Y ESTADISTICA DE SINIESTRALIDAD DPMPO09 Página: 1 PROCEDIMIENTO OPERATIVO ESTADISTICA DE SINIESTRALIDAD Página: 2 Edición Motivo cambio Firma Fecha 0 Edición Inicial 6.05.2002 Página: 3 I N D I C E 1. OBJETO 4 2. AMBITO DE APLICACIÓN 4 3. NORMATIVA

Más detalles

Cada empresa participante tendrá derecho a una subvención del COPCA en concepto de bolsa de viaje.

Cada empresa participante tendrá derecho a una subvención del COPCA en concepto de bolsa de viaje. Misión empresarial a Miami Del 31 de marzo al 4 de Abril de 2008 Distinguido señor / Distinguida señora, En el marco del Plan Internacional para el año 2008, Fomento del Trabajo Nacional está organizando

Más detalles

ANUNCIO CONTRATACIÓN TEMPORAL FACULTATIVO/A ESPECIALISTA EN MEDICINA FÍSICA Y REHABILITACIÓN

ANUNCIO CONTRATACIÓN TEMPORAL FACULTATIVO/A ESPECIALISTA EN MEDICINA FÍSICA Y REHABILITACIÓN Departamento de Salud Valencia-Hospital General ANUNCIO CONTRATACIÓN TEMPORAL FACULTATIVO/A ESPECIALISTA EN MEDICINA FÍSICA Y REHABILITACIÓN (Convocatoria BS/55/15) El Consorcio Hospital General Universitario

Más detalles

LEY Nº 10.175. La Legislatura de la Provincia de Entre Ríos, sanciona con fuerza de L E Y:

LEY Nº 10.175. La Legislatura de la Provincia de Entre Ríos, sanciona con fuerza de L E Y: LEY Nº 10.175 La Legislatura de la Provincia de Entre Ríos, sanciona con fuerza de L E Y: Art. 1º: La presente ley es de orden público y regula en la Provincia de Entre Ríos la instalación y utilización

Más detalles

Conocer en base a qué normativa el ayuntamiento tiene vedado acudir a la permuta en este momento procedimental, si ése fuera el caso.

Conocer en base a qué normativa el ayuntamiento tiene vedado acudir a la permuta en este momento procedimental, si ése fuera el caso. Objeto de la consulta: conocer si el ayuntamiento puede permutar terrenos de carácter patrimonial por terrenos de un particular, estándose actualmente tramitando un Plan de Delimitación de Suelo Urbano

Más detalles

INFORMACIONS INSCRIPCIÓ CURS Grups Places 1 20

INFORMACIONS INSCRIPCIÓ CURS Grups Places 1 20 ESCOLA MUNICIPAL D ADULTS / E.P.A. AJUNTAMENT DE BÉTERA Avinguda València, 26 961 601 874 INFORMACIONS INSCRIPCIÓ CURS Grups Places Curs Participació i Preparació per altres programes formatius / Curso

Más detalles

DISPONGO. Artículo 1.- OBJETO.

DISPONGO. Artículo 1.- OBJETO. Orden, del Consejero de Salud y Política Sociosanitaria, por la que se regula el procedimiento de habilitación del personal de vehículos de transporte sanitario El Real Decreto 836/2012, de 25 de mayo,

Más detalles

BORRADOR PROYECTO DE DECRETO POR EL QUE SE CREA EL REGISTRO DE ENTIDADES MEMORIALISTAS DE LA COMUNITAT VALENCIANA PREÁMBULO

BORRADOR PROYECTO DE DECRETO POR EL QUE SE CREA EL REGISTRO DE ENTIDADES MEMORIALISTAS DE LA COMUNITAT VALENCIANA PREÁMBULO BORRADOR PROYECTO DE DECRETO POR EL QUE SE CREA EL REGISTRO DE ENTIDADES MEMORIALISTAS DE LA COMUNITAT VALENCIANA PREÁMBULO La Generalitat, en virtud del artículo 49.1.3ª del Estatut d'autonomia de la

Más detalles

PROCEDIMIENTO PARA LA REVISIÓN AMBIENTAL Y LABORAL DE PROYECTOS FINANCIADOS POR LA CII

PROCEDIMIENTO PARA LA REVISIÓN AMBIENTAL Y LABORAL DE PROYECTOS FINANCIADOS POR LA CII PROCEDIMIENTO PARA LA REVISIÓN AMBIENTAL Y LABORAL DE PROYECTOS FINANCIADOS POR LA CII I. INTRODUCCIÓN 1.1 Los proyectos financiados directa e indirectamente por la Corporación Interamericana de Inversiones

Más detalles

RECOLLIDA DE VIDRE. Qui arreplega el vidre a Mutxamel? Quin tipus de vidre és el que hem de reciclar i en quin contenidor hem de depositar-lo?

RECOLLIDA DE VIDRE. Qui arreplega el vidre a Mutxamel? Quin tipus de vidre és el que hem de reciclar i en quin contenidor hem de depositar-lo? RECOLLIDA DE VIDRE Qui arreplega el vidre a Mutxamel? Per a que els envasos de vidre tinguen una gestió adequada, l Ajuntament Ple va aprovar en la sessión del 8 d agost de 2005 l acord de renovació de

Más detalles

V. OTRAS DISPOSICIONES

V. OTRAS DISPOSICIONES Núm. 11 Lunes, 19 de enero de 2015 Sec. V. Pág. 1027 V. OTRAS DISPOSICIONES ENAJENACIÓN DE SUELO A COOPERATIVAS Cód. Informático: 2015000800. Orden Ministerial 1/2015, de 12 de enero, por la que se determinan

Más detalles

MEMORIA ANUAL RELATIVA AL DESARRROLLO DE LA INVERSIÓN EN SOCIEDADES ESPAÑOLAS CON PARTICIPACIÓN EXTRANJERA EN SU CAPITAL Y SUCURSALES.

MEMORIA ANUAL RELATIVA AL DESARRROLLO DE LA INVERSIÓN EN SOCIEDADES ESPAÑOLAS CON PARTICIPACIÓN EXTRANJERA EN SU CAPITAL Y SUCURSALES. MEMORIA ANUAL RELATIVA AL DESARRROLLO DE LA INVERSIÓN EN SOCIEDADES ESPAÑOLAS CON PARTICIPACIÓN EXTRANJERA EN SU CAPITAL Y SUCURSALES Modelo D-4 Instrucciones de Cumplimentación Normas generales de cumplimentación

Más detalles

LEGISLACIÓN CONSOLIDADA. TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: 12 de diciembre de 2009

LEGISLACIÓN CONSOLIDADA. TEXTO CONSOLIDADO Última modificación: 12 de diciembre de 2009 Orden EHA/3364/2008, de 21 de noviembre, por la que se desarrolla el artículo 1 del Real Decreto-ley 7/2008, de 13 de octubre, de Medidas Urgentes en Materia Económico-Financiera en relación con el Plan

Más detalles

Posibilidad de reclamar a la Junta de Extremadura la deuda por el canon de caza y aplicación de intereses 317/12

Posibilidad de reclamar a la Junta de Extremadura la deuda por el canon de caza y aplicación de intereses 317/12 ASUNTO: ACTIVIDADES Posibilidad de reclamar a la Junta de Extremadura la deuda por el canon de caza y aplicación de intereses 317/12 FD ************ INFORME I. ANTECEDENTES. Según los datos aportados por

Más detalles

TASA POR ENTRADAS DE VEHÍCULOS A TRAVÉS DE LAS ACERAS Y LAS RESERVAS DE VÍA PUBLICA PARA APARCAMIENTO.

TASA POR ENTRADAS DE VEHÍCULOS A TRAVÉS DE LAS ACERAS Y LAS RESERVAS DE VÍA PUBLICA PARA APARCAMIENTO. ORDENANZA FISCAL NUMERO 23 TASA POR ENTRADAS DE VEHÍCULOS A TRAVÉS DE LAS ACERAS Y LAS RESERVAS DE VÍA PUBLICA PARA APARCAMIENTO. I FUNDAMENTO Y NATURALEZA Artículo 1 En uso de las facultades concedidas

Más detalles

LAS ASOCIACIONES DE MUNICIPIOS TRAS LA ENTRADA EN VIGOR DE LA LEY 27/2013 DE RACIONALIZACIÓN Y SOSTENIBILIDAD DE LA ADMINISTRACIÓN LOCAL.

LAS ASOCIACIONES DE MUNICIPIOS TRAS LA ENTRADA EN VIGOR DE LA LEY 27/2013 DE RACIONALIZACIÓN Y SOSTENIBILIDAD DE LA ADMINISTRACIÓN LOCAL. COORDINACIÓN TERRITORIAL E INTERNACIONAL LAS ASOCIACIONES DE MUNICIPIOS TRAS LA ENTRADA EN VIGOR DE LA LEY 27/2013 DE RACIONALIZACIÓN Y SOSTENIBILIDAD DE LA ADMINISTRACIÓN LOCAL. NORMATIVA Disposición

Más detalles

ESPACIOS PROTEGIDOS ESPACIOS NATURALES PROTEGIDOS

ESPACIOS PROTEGIDOS ESPACIOS NATURALES PROTEGIDOS ESPACIOS PROTEGIDOS ESPACIOS NATURALES PROTEGIDOS PATRIMONIO HISTÓRICO ESPACIOS PROTEGIDOS: Espacios Naturales Protegidos ESPACIOS PROTEGIDOS ESPACIOS NATURALES PROTEGIDOS 1. DESCRIPCIÓN GENERAL DEL FACTOR

Más detalles

AYUNTAMIENTO DE VILLAMIEL (TOLEDO)

AYUNTAMIENTO DE VILLAMIEL (TOLEDO) REGLAMENTO DE CREACIÓN DEL REGISTRO MUNICIPAL DE ASOCIACIONES Y CESIÓN DE USO DE LOCALES MUNICIPALES Artículo 1.º- Capítulo I Disposiciones generales El presente Reglamento tiene por finalidad establecer

Más detalles

RESOLUCIÓN de archivo del asunto n.º 35/2011 - COLEGIO OFICIAL DE AGENTES DE LA PROPIEDAD INMOBILIARIA DE TARRAGONA

RESOLUCIÓN de archivo del asunto n.º 35/2011 - COLEGIO OFICIAL DE AGENTES DE LA PROPIEDAD INMOBILIARIA DE TARRAGONA RESOLUCIÓN de archivo del asunto n.º 35/2011 - COLEGIO OFICIAL DE AGENTES DE LA PROPIEDAD INMOBILIARIA DE TARRAGONA Presidente Arseni GIBERT BOSCH Vocales Anna MATAS PRAT Josep Oriol LLEBOT MAJÓ Secretario

Más detalles

PREGUNTAS FRECUENTES ACERCA DEL REGISTRO DE AGENTES INMOBILIARIOS DE CATALUÑA

PREGUNTAS FRECUENTES ACERCA DEL REGISTRO DE AGENTES INMOBILIARIOS DE CATALUÑA PREGUNTAS FRECUENTES ACERCA DEL REGISTRO DE AGENTES INMOBILIARIOS DE CATALUÑA 1. Qué se entiende por agente inmobiliario? Son agentes inmobiliarios las personas físicas o jurídicas que se dedican de manera

Más detalles