NOTES DE JURISPRUDÈNCIA

Transcripción

1 SECCIÓ DE DRET MATRIMONIAL I DE FAMÍLIA DE L IL LUSTRE COL LEGI D ADVOCATS DE BARCELONA NOTES DE JURISPRUDÈNCIA Tribunal Suprem GUARDA COMPARTIDA. Resum de jurisprudència i de criteris de la Sala (TS) Tribunal Superior de Justícia de Catalunya PLA DE PARENTALITAT. APORTACIÓ. Necessitat d aportació. Encara que no s ha aporta al procediment no declara la nul litat de la sentència en interès dels menors (TSJ) PLA DE PARENTALITAT. APORTACIÓ. El Pla de Parentalitat ha d'estar subordinat al Interès del menor. Declara la necessitat de la seva aportació si bé no és un requisit de procedibilitat. Si no s aporta el secretari judicial ha de requerir a l'instant per la seva aportació inicial i esmena, igual que succeirà en la contestació o reconvenció formulada per la contrapart. El mateix podrà fer el Tribunal si el procediment es troba en marxa. Seran nul les les actuacions si durant el procediment no s ha pres cap resolució en cas de que no s hagi aportat el pla de parentalitat (TSJ) COMPENSACIÓ ECONÒMICA PER RAÓ DEL TREBALL. CÀLCUL. Admet el recurs per infracció processal i declara nul la la sentencia ordenat el retorn a la Sala d apel lació en no constar la ratio econòmica del càlcul de la compensació (TSJ) ÚS DE L HABITATGE. MODIFICACIÓ PER NOVES CIRCUMCTÀNCIES. Determina els criteris establerts pel legislador per la la seva atribució, la modificació de l atribució i l exclusió de l ús (TSJ) ALIMENTS. PROCEDIMENT DE MODIFCACIÓ DE MESURES. RETROACCIÓ. Si les mesures provisionals demanades no han estat adoptades, la sentència que acull la modificació de mesures per circumstàncies sobrevingudes, ha d'estendre els seus efectes al moment de la presentació de la demanda (TSJ) ÚS DE L HABITATGE. PRÒRROGA. Manteniment de les circumstàncies i ús de l habitatge(tsj)

2 8. PRESTACIÓ COMPENSATÒRIA. RECONCILIACIÓ. En cas de renúncia a la prestació i posterior reconciliació només es tindrà en consideració el temps de convivència durant la reconciliació (TSJ) Audiències Provincials RÈGIM DE SEPARACIÓ DE BÉNS. DONACIÓ, COMPTE BANCARI. El que s ha pagat durant el matrimoni per adquirir un habitatge en benefici de l altre és donació i el seu pagament no es pot compensar amb el que ha pagat després del divorci. L ingrés de diner en el compte comú implica donació (APB) UNIÓ ESTABLE DE PARELLA. COMPTE BANCARI. De la dinàmica bancaria de la parella presumeix que els dipòsits eren propietat per meitat (APB) CONVENI REGULADOR NO RATIFICAT. PACTES PATRIMONIALS. Eficàcia jurídica dels pactes econòmics d un conveni (transmissió d'accions, lliurament de quadres i obres d'art, pagament de euros i d'altres mitjançant abonaments mensuals) no ratificat que no va ser admès al procediment matrimonial en haver-se reclamat erròniament la seva eficàcia i després es reclama a un procediment declaratiu (APB) ÚS DE L HABTATGE. DESNONAMENT PER PRECARI. AIXECAMENT DEL VEL. No admet el desnonament en tractar-se la part actora d una societat instrumental (APB) Tribunal Econòmic Administratiu Central TAXA JUDICIAL. INVENTARI. Es preveu exempció només quan no hi ha oposició (TEAC) TRIBUNAL SUPREM. 1. GUARDA COMPARTIDA. Resum de jurisprudència i de criteris de la Sala (TS). S.T.S. Sec. 1ª, 200/2014, de 25/04/2014, Recurs 2983/2012. Ponent: D. Jose Antonio Seijas Quintana. Fundamentos de Derecho IV.- Se argumenta, y es cierto, que la sentencia se opone a la jurisprudencia de esta Sala sobre la guarda y custodia compartida, vulnerando el artículo 92 del Código Civil. Y es que lo que hace la sentencia es aplicar un modelo de custodia sobre una base meramente especulativa, o en régimen de sospecha, sobre el interés del menor, que es el que 2

3 realmente se protege en este caso, y la consideración de este régimen como excepcional. (i) En primer lugar, la interpretación del artículo 92, 5, 6 y 7 CC debe estar fundada en el interés de los menores que van a quedar afectados por la medida que se deba tomar, que se acordará cuando concurran alguno de los criterios reiterados por esta Sala y recogidos como doctrina jurisprudencial en la sentencia de 29 de abril de 2013 de la siguiente forma "debe estar fundada en el interés de los menores que van a quedar afectados por la medida que se deba tomar, que se acordará cuando concurran criterios tales como la práctica anterior de los progenitores en sus relaciones con el menor y sus aptitudes personales; los deseos manifestados por los menores competentes; el número de hijos; el cumplimiento por parte de los progenitores de sus deberes en relación con los hijos y el respeto mutuo en sus relaciones personales; el resultado de los informes exigidos legalmente, y, en definitiva, cualquier otro que permita a los menores una vida adecuada, aunque en la práctica pueda ser más compleja que la que se lleva a cabo cuando los progenitores conviven. Señalando que la redacción del artículo 92 no permite concluir que se trate de una medida excepcional, sino que al contrario, habrá de considerarse normal e incluso deseable, porque permite que sea efectivo el derecho que los hijos tienen a relacionarse con ambos progenitores, aun en situaciones de crisis, siempre que ello sea posible y en tanto en cuanto lo sea". Como precisa la sentencia de 19 de julio de 2013 :" se prima el interés del menor y este interés, que ni el artículo 92 del Código Civil ni el artículo 9 de la Ley Orgánica 1/1996, de 15 de enero, de Protección Jurídica del Menor, definen ni determinan, exige sin duda un compromiso mayor y una colaboración de sus progenitores tendente a que este tipo de situaciones se resuelvan en un marco de normalidad familiar que saque de la rutina una relación simplemente protocolaria del padre no custodio con sus hijos que, sin la expresa colaboración del otro, termine por desincentivarla tanto desde la relación del no custodio con sus hijos, como de estos con aquel". (ii) En segundo lugar, la STS 579/2011, de 22 julio, ha interpretado la expresión "excepcional", contenida en el art CC en el sentido que "La excepcionalidad a que se refiere el inicio del párrafo 8, debe interpretarse, pues, en relación con el párrafo cinco del propio artículo que admite que se acuerde la guarda y custodia compartida cuando así lo soliciten ambos progenitores o uno con el acuerdo del otro. Si no hay acuerdo, el art CC no excluye esta posibilidad, pero en este caso, debe el Juez acordarla "fundamentándola en que solo de esta forma se protege adecuadamente el interés superior del menor". De aquí que no resulta necesario concretar el significado de la "excepcionalidad", a que se refiere el art CC, ya que en la redacción del artículo aparece claramente que viene referida a la falta de acuerdo entre los cónyuges sobre la guarda compartida, no a que existan circunstancias específicas para acordarla". 3

4 (iii) En tercer lugar, los hechos que tiene en cuenta la sentencia conducen a este régimen. Ambos progenitores reúnen capacidades adecuadas y suficientes para el correcto ejercicio de sus responsabilidades parentales y lo que se puede y se debe extraer de esta conclusión, que la sentencia recoge como hecho probado, es que ningún perjuicio van a experimentar los hijos manteniéndose bajo la custodia de su madre, sin valorar el beneficio que para ellos, próximos a la mayoría de edad, va a representar la medida. No existe ningún dato que permita mantener la afirmación de la sentencia relativa a que " otorgar una custodia compartida por ambos progenitores podría introducir un peligroso elemento de confusión en los menores, en el delicado periodo de la adolescencia en que se encuentran, que pueden no saber a qué atenerse en situaciones puntuales... potenciándose aun más el peligro de confusión por parte de estos por el hecho de que ambos progenitores cuentan con respectivas nuevas parejas, que sin duda intervendrán en los periodos en que a los menores les corresponda estar bajo la custodia de su actual cónyuge ". Posiblemente será más más compleja que la que se lleva a cabo cuando los progenitores conviven, como ha dicho esta Sala (SSTS 10 y 11 de marzo de 2010; 7 de julio de 2011, entre otras), pero lo que en ningún caso descalifica esta forma de custodia es el hecho, normal en estos casos, de que los padres rehagan su vida con nuevas parejas, situación que puede ser incluso positiva y de interés al menor. (iv) La sentencia omite otras cosas. Omite que los hijos han demandado de forma muy importante a sus padres la existencia entre ellos de dialogo y respeto y que como sostuvo el Ministerio Fiscal, con cita del informe del equipo psicosocial, este cambio no va a suponer una variación que altere la forma de vida de los mismos dada la proximidad de los domicilios de los progenitores en lo que se refiere al centro escolar y realización de las actividades que vienen desarrollando, sin necesidad de cambiar de ambiente, por lo que no se advierte ningún riesgo que desaconseje el cambio instado. TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE CATALUNYA. 2. PLA DE PARENTALITAT. APORTACIÓ. Necessitat d aportació. Encara que no s ha aporta al procediment no declara la nul litat de la sentència en interès dels menors (TSJ). STSJC 23/2014, de 07/04/2014, Recurs 78/2013, Ponent: Joan Manel Abril Campoy. Fonaments de Dret I.- El recurs extraordinari d'infracció processal interposat per la representació processal de la Sra. YY es fonamenta en tres diferents motius. En primer terme, considera que, a l'empara d'allò que es disposa 4

5 a l' article LEC, s'han infringit les normes legals que regeixen els actes i les garanties del procés. Així, entén que la demanda de guarda i custòdia presentava un defecte formal consistent en la manca d'acompanyament de la proposta del pla de parentalitat que exigeix l' article del Codi civil de Catalunya. Des d'aquesta òptica, manifesta que la Sala d'apel lació no pot dispensar aquesta exigència i menys amb escassa motivació. Afegeix que l' article 265,1 i 2 de la LEC determina els documents, medis i instruments que s'han d'acompanyar necessàriament a la demanda i l'article CCC afegeix un altre document, com són les propostes del pla de parentalitat amb el contingut de l'article CCC. Aquest primer motiu del recurs d'infracció processal ha de ser desestimat en atenció a les següents consideracions. S'ha de compartir amb la recurrent que l' article del Codi civil de Catalunya quan exigeix que "Els cònjuges, per a determinar com s'han d'exercir les responsabilitats parentals, han de presentar llurs propostes de pla de parentalitat, amb el contingut que estableix l'article 233-9" presenta un clar contingut processal i, precisament, per aquesta raó l'al legació que efectua la recurrent en relació a la pretesa vulneració de l' article CCC no es pot incardinar dins del recurs extraordinari d'infracció processal, sinó que l ' article 4 de la Llei 4/2012, de 5 de mar ç, del recurs de cassació en matèria de dret civil a Catalunya i l'acord dels Magistrats de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de data 22 de març de 2012, determina que les possibles vulneracions de normes de dret català amb contingut processal s'han d'adduir mitjançant el recurs de cassació. Per consegüent, aquest primer motiu del recurs extraordinari d'infracció processal ha de ser rebutjat. II.- El segon dels motius del recurs extraordinari d'infracció processal es formula, a l'empara d'allò que es preveu a l' article LEC, per a denunciar una vulneració en el procés de drets fonamentals reconeguts a l' article 24 C.E. Manifesta la recurrent que l' article LEC estableix que la demanda determinarà amb claredat i precisió el que es demani i l' article LEC, aplicable per analogia al procés verbal, indica que en l'audiència prèvia els litigants poden efectuar al legacions complementàries, però no modificar-les. Així, la variació dels pediments de la demanda, malgrat estigués la demandada representada legalment va causar indefensió, atès que si hagués conegut el nou petitum (per comptes d'un règim de comunicació es va sol licitat a la vista la guarda i custòdia dels menors) s'hagués pogut proposar noves proves i no pot merèixer justificació a l' article 752 LEC, com fa la Sala d'apel lació, perquè el precepte és d'aplicació respecte de l'al legació de fets nous, però no quant a la formalització de la demanda. Si s'analitzen les actuacions resta acreditat que el Sr. XX va interposar demanda de judici verbal, de data , envers la Sra. YY per tal que s'establís un règim de comunicació i visites a favor del Sr. XX, amb l'establiment de la guarda i custòdia a favor de la mare, i que es determini la contribució del pare als aliments dels menors. A la vista, la mare no va comparèixer i el pare va invocar nous fets 5

6 que justificaven el canvi de les seves pretensions i la sol licitud de la guarda i custòdia de les menors. Resta provat per documental de la part actora que els menors no van assistir al Col legi, al marge de dies concrets dels mesos de setembre, octubre, novembre de 2010 i gener i abril de 2011, els mesos sencers de desembre de 2010, febrer, març, maig i juny de 2011; prova documental que fou corroborada per la testifical de la Sra. Tarsila, secretària de direcció del centre escolar, a la vegada que va comunicar als Serveis socials aquest extrem, sense que la justificació donada per la mare, en relació a l'absentisme derivat de malalties dels menors, hagi restat acreditat. Consta a les actuacions que, en data , el Ministeri Fiscal sol licita que s'atribueixi la guarda i custòdia al pare per dos ordres diferents de raons: un, la desatenció de la mare en el correcte exercici de la guarda dels menors, derivada de l'alt grau d'absentisme escolar injustificat i, dos, per l'obstaculització greu del règim de comunicació del pare. D'aquests extrems fàctics, s'extreu que la situació fàctica referida, consistent en l'absentisme dels menors a l'escola, com a mostra d'una manca d'exercici adequat i curós del règim de guarda de la mare, justifica que, coneguts aquests fets pel pare (cal recordar que des de la demanda de gener, els menors no assisteixen al Col legi durant els mesos de febrer, març, maig i juny de 2011), es sol liciti un canvi de les pretensions articulades en la demanda en interès del menor, paràmetre absolutament hegemònic i prioritari en tots els procediments de família en els que s'ha de decidir sobre les responsabilitats parentals (cfr. art CCCat). L' article LEC estableix que els processos a que es refereix aquest Títol es decidiran d'acord amb els fets que hagin estat objecte de debat i resultin provats, amb independència del moment en el qual haguessin estat al legats o introduïts d'altra forma en el procés. Aleshores, adduïda la desatenció i manca de cura de la mare en l'exercici de la guarda en l'acte de la vista, i amb base a aquest nou substrat fàctic sol licitada la guarda pel pare i no el règim de comunicació dels menors, no es pot argumentar vulneració dels drets fonamentals generadors d'indefensió ex art. 24 C.E., no solament perquè la mare es trobava representada legalment i dirigida per Lletrat, sinó a més perquè el propi art. 752 LEC possibilita que en qualsevol estadi del procés es puguin introduir fets nous i si aquests han estat provats és, precisament, en ares a garantir la salvaguarda de l'interès del menor, que es decideixi conforme als mateixos i, per tant, el canvi de pretensió connectat amb aquests nous fets, no pot ésser entès com a motivador d'indefensió en atenció a les raons exposades. Per consegüent, també aquest segon motiu del recurs ha de ser desestimat. III.- El tercer motiu del recurs d'infracció processal s'articula, a l'empara de l' article LEC i l' article i 4 LEC, per vulneració en el procés de drets fonamentals reconeguts a l' article 24.1 C.E. Assenyala la recurrent que s'han vulnerat els paràgrafs 3 i 4 de l'article 465 LEC, atès que no s'ha revocat la 6

7 sentència de primera instància per les infraccions processals que en ella es van cometre ni es retrotrauen les actuacions al moment de comissió de la infracció. Afegeix que la sentència d'apel lació infringeix l' article LEC, tota vegada que restringeix el règim de visites de la mare, quan no ho demanava ni el Ministeri Fiscal ni la part contrària. Tampoc aquest motiu pot prosperar. La primera de les al legacions ha de ser refusada, tota vegada que, com ja s'ha indicat amb anterioritat, les infraccions processals que es denunciaven, o bé no eren susceptibles d'ésser vehiculades mitjançant el recurs extraordinari d'infracció processal, per tractar-se de normes processals catalanes que han d'articular-se, conforme ordena l' article 4 de la Llei 4/2013, de 5 de mar ç, pel recurs de cassació, o bé, no existeix la infracció adduïda consistent en la vulneració dels drets fonamentals per haver resolt la sentència la pretensió de guarda i custòdia formulada pel pare en l'acte de la vista de conformitat amb el nou substrat fàctic que aporta i acredita, segons ressurt de les actuacions. Conseqüentment, atesa la inexistència de vulneració de drets favorables, és tracta d'una hipòtesi d'inadmissió, de manera que s'ha de convertir en causa de desestimació. Quant a l'al legació que la sentència d'apel lació vulnera allò que es disposa a l' article LEC, tota vegada que restringeix el règim de visites determinat a la sentència d'instància quan no ho sol licitava ni el Ministeri Fiscal en el seu escrit ni la part recorreguda en el seu escrit d'oposició al recurs d'apel lació, esdevé oportú posar de manifest el que segueix. Ha restat acreditat a les actuacions que dictada la sentència de primera instància en data , la part avui recurrent en cassació va interposar recurs d'apel lació en data i la representació processal del Sr. XX es va oposar, per escrit de data , així com el Ministeri Fiscal ho va efectuar segons escrit de data La sentència de la Sala d'apel lació es dicta el dia , quan han tingut lloc altres extrems fàctics que incideixen en la resolució que s'adopta respecte dels contactes materno-filials. En efecte, de les actuacions judicials es desprèn que en data es va dictar Interlocutòria que va suspendre el règim de visites i comunicació de la mare amb els menors degut a que la mare no va retornar als menors, els mateixos estigueren il localitzables, sense anar a l'escola, fins que foren localitzats per les forces de seguretat i retornats al pare. Consegüentment, conforme a aquests nous fets introduïts en el procés i acreditats (cfr. art LEC), aplicable també a la segona instància, segons estableix el propi apartat tercer de l'esmentat precepte, la Sala d'apel lació havia de resoldre el règim de comunicació maternofilial, i així ho va fer quan va determinar, durant un període de tres mesos, que els menors es tornessin a comunicar amb la mare en el punt de trobada més proper al domicili dels menors els dissabtes durant quatre hores. Així mateix, va determinar que, després de l'informe del punt de trobada en relació al desenvolupament del règim de visites, i del SATAF, respecte de les circumstàncies actuals dels progenitors i el seu entorn familiar, el jutge a quo 7

8 adoptés un nou règim de visites per a la mare o allò que estimés millor pel benestar del menor. Per tant, en consonància amb les consideracions efectuades, derivades de l'aplicació de l' article i 3 LEC, així com del criteri i paràmetre essencial en els procediments de família en els quals s'afecten els interessos dels menors, que no és altre que el seu interès per a aconseguir que aquest pugui desenvolupar-se en les millor condicions de dignitat i salvaguarda personals (cfr. art CCCat), s'ha de refusar l'al legada reformatio in peius que s'atribueix a la sentència d'apel lació. La manca de vulneració de drets fonamentals en el procés civil, en atenció a les raons exposades, hauria de motivar la inadmissió del recurs, però atès que aquest motiu fou admès en el seu moment s'ha de convertir en causa de desestimació d'aquest motiu del recurs d'infracció processal i amb ell de la totalitat del mateix. IV.- El recurs de cassació interposat per la representació processal de la Sra. YY ha restat limitat, segons Interlocutòria d'aquesta Sala, de data , a un sol motiu de cassació: el primer. En aquest, la recurrent denuncia, a l'empara de l' article LEC, que s'han deixat d'aplicar les normes contingudes als articles i CCC i que existeix interès cassacional per quant no s'ha format jurisprudència al respecte. Així, manifesta que cal determinar si l'absència de pla de parentalitat esdevé un requisit formal dispensable a criteri del jutjador i si la manca d'aportació del mateix és o no subsanable. Argumenta en aquest primer motiu de cassació, i únic admès per la Sala, que s'ha infringit l' article LEC, que només té relació amb els fets i no amb el dret, a la vegada que l' article i 3 LEC estableix com s'ha de redactar la demanda i els documents que s'han d'acompanyar, i l' article 265 LEC en aquest mateix darrer sentit. Afegeix també que per aplicació de l'ordenament jurídic català els articles i del Codi civil de Catalunya exigeixen l'acompanyament del pla de parentalitat i que aquest requisit no esdevé dispensable pel jutjador de manera discrecional. El Ministeri Fiscal, en el seu informe de data , afirma respecte de l'absència de pla de parentalitat que la mateixa no ha generat cap tipus d'indefensió i que la Sala en atenció a les circumstàncies ho va dispensar, de manera que la sentència recorreguda s'adequa als interessos dels menors i ha de ser confirmada. Les infraccions dels articles 752.1, i 3 i 265 de la LEC no poden ésser analitzades en el recurs de cassació, sinó que les mateixes si pretenen indicar vulneracions del procés han de ser articulades mitjançant el recurs extraordinari d'infracció processal. En canvi, la vulneració d'allò que es disposa a l' article del Codi civil de Catalunya, en relació a l' article del mateix text legal, sí són susceptibles d'integrar un motiu de cassació, per quant l ' article 4 de la Llei 4/2012, de 5 de mar ç, determina que la infracció de preceptes de caire processal de l'ordenament jurídic català s'hauran de denunciar en el recurs de cassació. Els fets que han restat incòlumes en cassació són els següents: 8

9 El pare dels menors XX i YY va presentar, en data , una demanda en virtut de la qual demanava l'atribució de la guarda i custòdia dels menors per a la mare i un règim de comunicació i visites per ell, amb l'establiment d'una pensió d'aliments al seu càrrec per import de 400 euros. La mare dels menors no va contestar la demanda i fou declarada en rebel lia processal. Es va assenyalar judici pel dia i la mare compareix al Jutjat el dia per a sol licitar advocat i procurador d'ofici. Nomenats els mateixos, a la vista compareix el Ministeri Fiscal, la representació d'ambdues parts i les seves defenses, però no la mare. A la vista, el pare invoca nous fets i demana l'atribució de la guarda i custòdia i a aquestes peticions s'oposa la direcció lletrada de la mare. Amb caràcter previ, va adduir que la demanda presentava defectes per quant no s'acompanyava la proposta de pla de parentalitat ex art CCC. Per Interlocutòria de de mesures provisionals es va establir la guarda i custòdia dels menors per a la mare i es va fixar un règim de comunicació i visites pel pare amb la determinació d'una pensió d'aliments a càrrec seu. En data es va dictar sentència d'instància que establia la guarda i custòdia a favor del pare i determinava un règim de visites a favor de la mare. La mare va interposar recurs d'apel lació, segons escrit de , contra la sentència d'instància i, en la part que ara interessa, va denunciar que la demanda havia estat admesa sense el preceptiu pla de parentalitat. En data es va dictar Interlocutòria del Jutjat que suspenia el règim de comunicació materno-filial, fins a la resolució del recurs d'apel lació per l'audiència, en atenció a la no devolució dels fills menors per la mare i a l'absentisme escolar dels mateixos, els quals una vegada foren localitzats per les forces de seguretat van ser retornats sota la custòdia del pare. La sentència d'apel lació es dicta en data i, en relació a l'absència de pla de parentalitat, disposa, en el seu fonament jurídic tercer, que "La ausencia de plan de parentalidad según el artículo CCC, que también invoca, tampoco ha causado indefensión alguna y, dadas las circunstancias, cabía la dispensa". V.- Aquesta Sala, en la seva sentència del Ple de 20 de març de 2014, va establir la següent doctrina. L' art CCCat disposa que els cònjuges, per determinar com han d'exercirse les responsabilitats parentals, han de presentar les seves propostes de pla de parentalitat, amb el contingut que estableix l'art del mateix cos legal. En el preàmbul de la Llei 25/2010, de 29 de juliol, reguladora del llibre II del CCCat, es declara que entre les novetats principals d'aquesta Llei es troba que tota proposta dels progenitors sobre aquesta matèria ha d'incorporar-se al procés judicial en forma de pla de parentalitat i ho defineix com a: "...un instrument per a concretar la manera com ambdós progenitors pensen exercir les responsabilitats parentals, en el qual es detallen els compromisos que assumeixen respecte a la guarda, la cura i l'educació dels fills. Sense imposar una modalitat concreta d'organització, encoratja els progenitors, tant si el procés és 9

10 de mutu acord com si és contenciós, a organitzar per si mateixos i responsablement la cura dels fills en ocasió de la ruptura, de manera que han d'anticipar els criteris de resolució dels problemes més importants que els afectin. En aquesta línia, es facilita la col laboració entre els advocats de cadascuna de les parts i amb psicòlegs, psiquiatres, educadors i treballadors socials independents, perquè facin una intervenció focalitzada en els aspectes relacionats amb la ruptura abans de presentar la demanda. Es vol afavorir així la concreció dels acords, la transparència per a ambdues parts i el compliment dels compromisos assolits." D'aquestes línies, juntament amb el que disposa l'art CCat, pot deduir-se que: a) El pla de parentalitat ha de presentar-se no solament per als supòsits de processos de mutu acord en què expressament s'estableix que forma part del conveni regulador - art a CCCat -, sinó també per als casos de processos contenciosos com es desprèn de l' art CCCat, quan s'esmenten, en forma plural, els plans de parentalitat amb la finalitat de fixar els criteris per determinar la manera d'exercir la guarda, i b) Han de concretar la manera en què tots dos cònjuges exerceixen les responsabilitats parentals, detallant-se els compromisos sobre la guarda, cura i execució, tant en supòsits de guarda monoparental com en custòdia compartida, amb la col laboració de diversos operadors jurídics perquè amb caràcter anticipant realitzin una intervenció focalitzada de la resolució dels problemes més freqüents que puguin presentar-se sobre l'esmentada guarda, cura i execució. Així mateix, de l'esmentat preàmbul, en relació amb els preceptes del CCCat, pot afirmar-se que en el pla de parentalitat no es recullen ni els aliments que han de satisfer els progenitors ni altres qüestions que es preveuen com a fets rellevants per al menor en els articles i CCCat, com són aquells casos en què és necessari el consentiment exprés o tàcit d'ambdós progenitors o el deure d'informació assenyalat en l'últim precepte. No té, doncs, l'abast que se li atribueix en altres normatives forals, com el pacte de convivència familiar de l' art. 4 de la Llei 5/2011, de la Generalitat Valenciana, que incorporen acords sobre l'habitatge familiar o el règim econòmic. D'acord amb la doctrina més autoritzada, el pla de parentalitat afectaria els assumptes de la vida diària del menor tant de l'àmbit personal com patrimonial relacionats amb la convivència quotidiana que no puguin considerar-se com a fets rellevants establerts en els articles i CCCat, entre d'altres, i en l' art CCCat, s'indica, de manera no exhaustiva: (a) el lloc o llocs on ha de residir el menor i les regles que permetin determinar a quin progenitor correspon la guarda en cada moment, (b) les activitats quotidianes i les maneres d'organitzar-les entre els progenitors, (c) els canvis de guarda i repartiment dels costos que puguin generar, (d) el règim de relació i comunicacions entre el fill i el progenitor no custodi quan no es trobi amb ell, (e) el règim de les estades amb 10

11 cada progenitor en períodes de vacances i les dates especialment assenyalades per al fills o els progenitors, (f) el tipus d'educació i activitats extraescolars, (g) la manera de complir la forma de comunicar el deure d'informació sobre l'educació, salut i benestar del menor que estableix l' art CCCat i (h) la manera de prendre decisions que requereixen el consentiment de tots dos (establint, p. ex. el tipus de consentiment o si, si s'escau, s'atorguen o no poders generals o especials revocables, d'acord amb l' art CCCat). Sense arribar a la minuciositat que s'estableix en plans de parentalitat, regulats pel dret comparat, com en alguns països anglosaxons, podríem destacar que el pla de parentalitat del CCCat són declaracions del progenitor o dels progenitors -si és de mutu acord-, relacionats amb la guarda del menor per a l'organització de la vida diària amb una finalitat preventiva destinada a resoldre els problemes més freqüents que puguin sorgir, de manera que s'evitin futures disputes entre els pares, fins i tot a través de la mediació familiar, en els termes expressats en l' art CCCat. Cal tenir present que si bé no queden subjectes a una determinada formalitat, la disposició addicional novena estableix la difusió d'informació sobre el pla de parentalitat per part del Departament de Justícia en col laboració amb els col legis professionals i la facilitació de models per adaptar-los a les diferents etapes del menor. VI.- Des d'una òptica processal, la regla general sobre la qual s'assenta el sistema de la nostra LEC 2000, no regulada en la LEC 1881, aplicable també a les especialitats processals que en aquest ordre derivin de les particularitats del dret civil català, no és una altra que la inadmissió de la demanda solament pot tenir lloc en aquells supòsits expressament previstos a la Llei; cal destacar que la conseqüència extrema de la inadmissibilitat, atès el caràcter restrictiu de drets fonamentals, només trobarà la seva justificació en els casos expressament establerts per la Llei - art LEC --, ja que s'alça, com assenyala la millor doctrina, el principi general de subsanació, d'acord amb el que disposa l' art LOPJ i 230 LEC, com a conseqüència del dret a la jurisdicció contingut en l' art CE. L'especialitat processal de l' art CCCat no és, exactament, la d'evitar una demanda infundada com ho són els requisits de procedibilitat establerts en l' art. 266 LEC, sinó per tal de prevenir i evitar futures disputes entre els progenitors amb la finalitat d'organitzar la vida diària del menor en el seu interès, favor filii, fet que constitueix el principi rector en aquesta matèria, i que com hem assenyalat, faciliti compromisos respecte a la guarda, cura i educació dels fills, amb la col laboració entre els operadors jurídics com advocats, psicòlegs, educadors i treballadors socials independents, així com preveure el recurs a la mediació familiar per resoldre les diferències derivades de l'aplicació, o la conveniència de modificar-los ateses les necessitats de les diverses etapes de la vida dels fills. 11

12 Davant d'aquesta tessitura i la finalitat perseguida pels plans de parentalitat i encara que no siguin, en puritat tècnica, un requisit de procedibilitat, això no significa pas que pugui prescindir-se'n o deixar d'exigir-se, sinó que prèviament a l'admissió de la demanda, el secretari judicial - art LEC - ha de requerir l'instant per a la seva aportació inicial i subsanació, de la mateixa manera que succeeix en la contestació o reconvenció formulada per la contrapart, si n'hi ha. En el supòsit que això no fos observat per l'òrgan judicial ni requerit perquè s'esmenés i s'admetés la demanda, la contrapart o el Ministeri Fiscal poden denunciar-ho en qualsevol estadi del procés perquè es completi o realitzi adequadament la presentació del pla de parentalitat i ser sotmès a l'oportú debat contradictori, en el procés, tenint present que es tracta de peticions que no necessàriament vinculen el Tribunal i que, en tot cas, han de ser aprovades d'acord amb el principi rector del favor filii o interès del menor. De la mateixa manera, el jutge ha de sol licitar-lo, abans de dictar sentència en primera instància, encara que no s'hagi denunciat i no s'hagi aportat al procés, per poder resoldre sobre les qüestions que conformen l'esmentat pla de parentalitat. VII.-1. Una qüestió més complexa, com la plantejada en les actuacions, és la relativa a quines han de ser les conseqüències del defecte de no haver aportat inicialment el pla de parentalitat, en primera instància, tenint sempre en compte el primordial interès del menor en el procés. Pel que fa a les conseqüències que l'esmentat incompliment tingui en el procés, hem de partir del fet que ha d'assegurar-se la deguda proporcionalitat entre el pressupòsit incomplert i una possible nul litat d'actuacions per la falta d'aquesta exigència legal, no realitzada en el moment processal pertinent, en no resultar conforme amb el dret fonamental d'obtenir una tutela judicial efectiva ni la inadmissió ni la desestimació de les pretensions deduïdes que fins i tot fonamentades en raons establertes pel legislador no pugui estimar-se proporcionada en relació amb els fins constitucionalment protegibles a què els requisits processals pretenen atendre. El TC preconitza, sobre això, una concepció àmplia del dret a la tutela judicial efectiva, entre els quals es troba, principalment, el d'obtenir una resposta fonamentada en dret sobre la pretensió formulada davant un òrgan jurisdiccional competent. I si bé es requereix que aquesta resposta ha de versar, com a regla, sobre els aspectes substantius d'aquella, no s'exclou que la resolució es limiti a pronunciar-se sobre els aspectes adjectius o extrínsecs -formals- de la pretensió, com els relatius a la seva admissibilitat o la impossibilitat de resoldre eficaçment sobre l'anomenada «qüestió de fons». No obstant això, aquesta possibilitat es restringeix als casos en què la inadmissió es fonamenta en raons taxativament establertes pel legislador, que guardin, a més, una relació de proporcionalitat «amb els fins constitucionalment protegibles a què els requisits processals pretenen atendre» (STC , de 8 de març), que no escau aplicar en el cas que ens ocupa en tota la seva integritat tal com analitzem tot seguit. 12

13 2. Conformement al que s'ha motivat anteriorment en el cas que el pla de parentalitat no s'hagi aportat durant el procés ni amb la demanda ni amb anterioritat a dictar sentència davant del jutge d'instància, ni tampoc en segona instància, hem de concloure que l'incompliment d'aportació del pla de parentalitat pot comportar la nul litat de les actuacions, segons les circumstàncies del supòsit examinat, tenint present la seva transcendència en relació amb altres béns o valors més essencials com són els de l'interès del menor i l'aplicació de principis com els de conservació dels actes processals. Noteu que de l' art. 230 LEC se'n desprèn que la nul litat d'un acte no implica la dels successius que siguin independents d'aquell ni la d'aquells amb un contingut que hagi continuat invariat fins i tot sense haver-se comès la infracció que va donar lloc a la nul litat. Això significa que la declaració de nul litat, d'acord amb la millor doctrina, ha de reduir els seus efectes al mínim indispensable, tenint present un altre principi com és el d'economia processal. Per tot el que s'exposa i de conformitat amb la doctrina d'aquesta Sala que s'acaba d'explicitar, atesa l'especial rellevància que s'atorga al pla de parentalitat en el llibre II del CCCat, però que ha de quedar subordinada a un altre principi superior com és l'interès del menor (art CCCat), en aquest supòsit, no procedeix donar lloc a la nul litat d'actuacions interessada ni a la revocació de la resolució de la Sala d'apel lació de conformitat amb les consideracions que, tot seguit, s'efectuen. Com s'ha posat de manifest, el pla de parentalitat constitueix un instrument en el qual ambdós progenitors determinen com pensen exercir les seves responsabilitats parentals i, des d'aquesta òptica, detallen i concreten com s'exercirà la guarda, la cura i el règim de comunicació amb els menors. En el cas que ara ens ocupa, i en atenció a les excepcionals circumstàncies que en el mateix concorren, ressurt que la mare ha estat privada de la relació amb els menors, precisament, per incomplir les obligacions que dimanen de la guarda dels mateixos i del règim de comunicació amb l'altre progenitor, de manera que se li va suprimir tota relació amb els menors d'edat fins que es resolgués per l'audiència Provincial el recurs. I fou la Sala d'apel lació la que, en atenció a les peculiars i especials circumstàncies que concorrien en el cas va establir durant tres mesos un règim de comunicació de quatre hores en el punt de trobada i va determinar la seva evolució, supervisió i seguiment al jutjat a quo, com a òrgan judicial encarregat de l'execució. Si a les anteriors circumstàncies, s'afegeix que sempre que un procediment judicial incideixi a l'esfera, personal i/o patrimonial, del menor s'ha d'atendre a la consecució del seu interès (art CCCat), de manera que aquest esdevé el principal i més rellevant paràmetre a tenir en compte. Consegüentment, ateses les concretes circumstàncies fàctiques exposades i, en ares a garantir l'interès dels menors d'edat, no procedeix la declaració de nul litat de les resolucions dictades fins a la retroacció del moment en el qual es devia haver aportat la proposta de 13

14 pla de parentalitat, perquè, si bé aquesta pot ésser la solució a adoptar en la generalitat dels supòsits en els quals hagi tingut lloc aquesta omissió i no hagi estat requerit de subsanació, en el cas que ara s'analitza el deure de vetllar per l'interès del menor impedeix, en atenció als mateixos, a la promoció del desenvolupament de la seva personalitat, i en ares a que assoleixin una correcta i adequada relació de comunicació amb la seva mare, per tal que, a la vegada, la mare esdevingui conscient i es comprometi a un correcte exercici dels deures que comporta la responsabilitat parental, declarar la nul litat amb retroacció de les actuacions o revocar, com també ho sol licita la recurrent, la sentència d'apel lació. En efecte, en aquest singular supòsit, l'interès dels menors exigeix ineluctablement el manteniment del règim establert a la sentència d'apel lació com un itinerari establert que, amb la finalitat de protegir als menors, permet que aquests es comuniquin amb la seva mare, amb un augment gradual de les visites i comunicacions si així ho informen favorablement els perits i intervinents en el control i seguiment del règim de comunicació, a la vegada que possibilita l'aprehensió pel progenitor del compliment dels deures i la forma adequada d'exercir la seva responsabilitat parental, defugint comportaments que poden perjudicar a qui es troba baix la seva potestat. Les consideracions exposades signifiquen que el recurs de cassació també ha de ser desestimat, perquè si bé la Sala coincideix amb la rellevància, funcions i exigència ineludible d'aportació de les propostes de pla de parentalitat, així com en les conseqüències abans explicitades de la seva absència, en el cas present, les singulars i excepcionals circumstàncies que l'envolten, obsten, en ares a garantir l'interès del menor, com a criteri rector en aquesta matèria, reconegut per l'ordenament jurídic català, la revocació de la sentència recorreguda o la declaració de nul litat amb retroacció de les actuacions. 3. PLA DE PARENTALITAT. APORTACIÓ. El Pla de Parentalitat ha d'estar subordinat al Interès del menor. Declara la necessitat de la seva aportació si bé no és un requisit de procedibilitat. Si no s aporta el secretari judicial ha de requerir a l'instant per la seva aportació inicial i esmena, igual que succeirà en la contestació o reconvenció formulada per la contrapart. El mateix podrà fer el Tribunal si el procediment es troba en marxa. Seran nul les les actuacions si durant el procediment no s ha pres cap resolució en cas de que no s hagi aportat el pla de parentalitat (TSJ). STSJC 20/2014, de 20/03/2014, Recurs 114/2013, Ponent: José Francisco Valls Gombau. Fundamentos de Derecho II.- El art CCCat dispone que los cónyuges para determinar cómo deben ejercerse las responsabilidades parentales, 14

15 han de presentar sus propuestas de plan de parentalidad, con el contenido establecido en el art del mismo Cuerpo Legal. En el Preámbulo de la Ley 25/2010, de 29 de julio, reguladora del L.II del CCCat., se declara que entre las novedades principales de esta Ley se encuentra que toda propuesta de los progenitores sobre esta materia debe incorporarse al proceso judicial en forma de plan de parentalidad y lo define como: "... un instrumento para concretar la forma en que ambos progenitores piensan ejercer las responsabilidades parentales en el que se detallan los compromisos que asumen respecto a la guarda, el cuidado y la educación de los hijos. Sin imponer una modalidad concreta de organización, alienta a los progenitores, tanto si el proceso es de mutuo acuerdo como si es contencioso, a organizar por sí mismos y responsablemente el cuidado de los hijos en ocasión de la ruptura, de modo que deben anticipar los criterios en la resolución de los problemas más importantes que les afecten. En fin esta línea, se facilita la colaboración entre los abogados de cada una de las partes y con psicólogos, psiquíatras, educadores y trabajadores sociales independientes, para que realicen una intervención focalizada en los aspectos relacionados con la ruptura antes de presentar la demanda. Quiere favorecerse así la concreción de los acuerdos, la transparencia para ambas partes y el cumplimiento de los compromisos conseguidos.» De estas líneas junto con lo dispuesto en el art CCat, puede deducirse que: a) El plan de parentalidad ha de presentarse no solo para los supuestos de procesos de mutuo acuerdo en que expresamente se establece que forma parte del convenio regulador - art a) CCCat -, sino también para los casos de procesos contenciosos como se desprende del art CCCat, cuando se mencionan, en forma plural, los planes de parentalidad con la finalidad de fijar los criterios para determinar el modo de ejercer la guarda, y b) Han de concretar el modo en que ambos cónyuges ejercen las responsabilidades parentales, detallándose los compromisos sobre la guarda, cuidado y ejecución, tanto en supuestos de guarda monoparental como en custodia compartida, con la colaboración de diversos operadores jurídicos para que con carácter anticipatorio realicen una intervención focalizada de la resolución de los problemas más frecuentes que puedan presentarse sobre la citada guarda, cuidado y ejecución. Asimismo, del citado Preámbulo en relación con los preceptos del CCCat, puede afirmarse que en el plan de parentalidad no se recogen ni los alimentos que han de satisfacer los progenitores ni otras cuestiones que se contemplan como hechos relevantes para el menor en los arts y CCCat, como son aquellos casos en que se precisa el consentimiento expreso o tácito de ambos progenitores o el deber de información señalado en el último precepto. No tiene, pues, el alcance que se le atribuye en otras normativas forales como el pacto de convivencia familiar del art. 4 de la Ley 5/2011, de la Generalitat Valenciana, que incorporan acuerdos sobre la vivienda familiar o el régimen económico. 15

16 De acuerdo, con la doctrina más autorizada, el plan de parentalidad afectaría a los asuntos de la vida diaria del menor tanto del ámbito personal como patrimonial relacionados con la convivencia cotidiana que no puedan considerarse como hechos relevantes establecidos en los artos y CCCat, entre otros, citándose en el art CCCat, de forma no exhaustiva: (a) el lugar o lugares donde debe residir el menor y las reglas que permitan determinar a que progenitor corresponde la guarda en cada momento, (b) las actividades cotidianas y los modos de su organización entre los progenitores, (c) los cambios de guarda y reparto de los costes que puedan generar, (d) el régimen de relación y comunicaciones entre el hijo y el progenitor no custodio cuando no se encuentre con él, (e) el régimen de las estancias con cada progenitor en períodos de vacaciones y las fechas especialmente señaladas para el hijos o los progenitores, (f) el tipo de educación y actividades extraescolares, (g) el modo de cumplir con la forma de comunicar el deber de información sobre la educación, salud y bienestar del menor que establece el art CCCat y (h) la manera de toma de decisiones que requieren el consentimiento de ambos (estableciendo, p. ej. el tipo de consentimiento o si, en su caso,se otorgan o no poderes generales o especiales revocables, de conformidad con el art CCCat). Sin alcanzar la minuciosidad que se establecen en planes de parentalidad, regulados por el derecho comparado, como en algunos países anglosajones, podríamos destacar que el plan de parentalidad del CCCat son declaraciones del progenitor o de los progenitores -si es de mutuo acuerdo-, relacionados con la guarda del menor para la organización de la vida diaria con una finalidad preventiva destinada a resolver los problemas más frecuentes que puedan surgir, evitando futuras disputas entre los padres, incluso acudiendo a la mediación familiar, en los términos expresados en el art CCCat. Téngase presente que si bien no quedan sujetos a una determinada formalidad, la Disposición Adicional Novena establece la difusión de información sobre el plan de parentalidad por parte del Departament de Justicia en colaboración con los colegios profesionales y la facilitación de modelos para adaptarlos a las diferentes etapas del menor. III.- Desde una óptica procesal, la regla general sobre la que se asienta el sistema de nuestra LEC 2000, no regulada en la LEC 1881, aplicable también a las especialidades procesales que en este orden se deriven de las particularidades del derecho civil catalán, no es otra que la inadmisión de la demanda solo puede efectuarse en aquellos supuestos expresamente previstos en la Ley; siendo de destacar que la consecuencia extrema de su inadmisibilidad, dado su carácter restrictivo de derechos fundamentales, solamente encontrará su justificación en los casos expresamente establecidos por la Ley - art LEC, pues se alza, como señala la mejor doctrina, el principio general de subsanación, de conformidad con lo dispuesto en el art LOPJ y 230 LEC, como consecuencia del derecho a la jurisdicción contenido en el art CE. 16

17 La especialidad procesal del art CCCat, no es, exactamente, la de evitar una demanda infundada como lo son los requisitos de procedibilidad establecidos en el art. 266 LEC, sino en prevención y evitación de futuras disputas entre los progenitores con la finalidad de organizar la vida diaria del menor en su interés, favor filii, que constituye el principio rector en esta materia, y, que como hemos señalado, facilite compromisos respecto a la guarda, cuidado y educación de los hijos, con la colaboración entre los operadores jurídicos como abogados, psicólogos, educadores y trabajadores sociales independientes, así como prevee el recurso a la mediación familiar para resolver las diferencias derivadas de su aplicación o la conveniencia de modificarlos atendidas las necesidades de las diversas etapas de la vida de los hijos. Ante éste tesitura y la finalidad perseguida por los planes de parentalidad y aun cuando no sean, en puridad técnica, un requisito de procedibilidad, ello no significa que pueda prescindirse de su aportación o dejar de exigirse, sino que con carácter previo a la admisión de la demanda, el Secretario Judicial - art LEC - deberá requerir al instante para su aportación inicial y subsanación, al igual que sucederá en la contestación o reconvención formulada por la contraparte, si la hubiere. Para el supuesto de que ello no fuera observado por el órgano judicial ni requerido de subsanación y se procediera a admitir la demanda, la contraparte o el Ministerio Fiscal pueden denunciarlo en cualquier estadio del proceso para que se complete o realice adecuadamente la presentación del plan de parentalidad y ser sometido al oportuno debate contradictorio, en el proceso, teniendo presente que se trata de peticiones que no necesariamente vincularán al Tribunal y que deberán, en todo caso, ser aprobadas conforme al principio rector del favor filii o interés del menor. En igual modo, el Juez, deberá solicitarlo, con anterioridad a dictar sentencia en primera instancia, aunque no se hubiera denunciado y no aportado al proceso, para poder resolver sobre las cuestiones que conforman dicho plan de parentalidad. IV Cuestión más compleja, como la planteada en autos, es el tratamiento que debe darse cuando dicha falta es denunciada en segunda instancia o en el recurso de casación y cuáles han de ser las consecuencias del defecto de no aportación inicial del plan de parentalidad, en primera instancia, teniendo siempre en cuenta el primordial interés del menor en el proceso. En orden a las consecuencias que dicho incumplimiento tenga en el proceso, hemos de partir de que ha de asegurarse la debida proporcionalidad entre el presupuesto incumplido y una posible nulidad de actuaciones por la falta de esta exigencia legal, no realizada en el momento procesal pertinente, al no resultar conforme con el derecho fundamental de obtener una tutela judicial efectiva ni la inadmisión ni la desestimación de las pretensiones deducidas que aun fundadas en razones establecidas por el legislador no pueda estimarse proporcionada en relación con los fines constitucionalmente protegibles a que los requisitos procesales pretenden atender. El TC preconiza, al respecto, una concepción 17

18 amplia del derecho a la tutela judicial efectiva, entre los cuales se encuentra, principalmente, el de obtener una respuesta fundada en derecho acerca de la pretensión formulada ante un órgano jurisdiccional competente. Y si bien se precisa que esa respuesta ha de versar, como regla, sobre los aspectos sustantivos de la misma, no se excluye que la resolución se limite a pronunciarse sobre los aspectos adjetivos o extrínsecos -formales- de la pretensión, como los relativos a su admisibilidad o la imposibilidad de resolver eficazmente sobre la llamada «cuestión de fondo». Sin embargo, esta posibilidad se restringe a los casos en que la inadmisión se funde en razones taxativamente establecidas por el legislador, que guarden, además, una relación de proporcionalidad «con los fines constitucionalmente protegibles a que los requisitos procesales pretenden atender» (STC , de 8 de marzo), que no procede aplicar en el caso de autos en toda su integridad como seguidamente analizamos. 2.- Conforme a lo anteriormente motivado en el caso de que el plan de parentalidad no se haya aportado durante el proceso ni con la demanda ni con anterioridad a dictar sentencia ante el Juez de instancia, ni tampoco en segunda instancia, a pesar de la expresa solicitud que se dedujo por la recurrente, por vez primera, ante la Audiencia Provincial, hemos de concluir que el incumplimiento de aportación del plan de parentalidad podrá comportar la nulidad de lo actuado, parcial en el caso litigioso, según las circunstancias del supuesto examinado, teniendo presente: (a) Que en el caso de autos dicha falta del plan de parentalidad tiene consecuencias sobre la guarda del menor al padre que resulta ser un pronunciamiento firme, puesto que fue inadmitido el segundo motivo del recurso de casación referido a la prueba pericial y no se ha deducido ninguna otra vulneración de preceptos sustantivos del CCCat que afecten a dicha atribución al padre, y (b) Su trascendencia respecto a otros bienes o valores más esenciales como son los del interés del menor y la aplicación de principios como los de conservación de los actos procesales. Nótese que del art. 230 LEC se desprende que la nulidad de un acto no implicará la de los sucesivos que fueren independientes de aquél ni la de aquellos cuyo contenido hubiese permanecido invariado aún sin haberse cometido la infracción que dio lugar a la nulidad como lo es en autos el pronunciamiento relacionado con la atribución de la guarda al menor que se realiza al padre. Ello significa que la declaración de nulidad, conforme la mejor doctrina, ha de reducir sus efectos al mínimo indispensable, teniendo presente otro principio como es el de economía procesal, limitándose parcialmente dicha nulidad a aquellos aspectos del plan de parentalidad no resueltos por la sentencia, teniendo presente el primordial interés del menor que debe observarse en la cuestión examinada. Téngase presente que la recurrente, en aclaración de la sentencia de instancia dictada por el Iltmo. Sr. Magistrado-Juez, solicitaba que se indicara "... donde debía ser recogido y entregado el menor, ZZ, durante el cumplimiento de las vacaciones de Semana Santa, durante las estivales, las de Navidad y en el 18

19 supuesto de festivos intersemanales..", lo que fue denegado por resolución de 11 de octubre de 2012 indicando que no procedía ".. puesto que, no solo no es de ver que así se interese en los pedimentos de las partes y en consecuencia con el principio que informan las sentencias, lo interesado por la parte excede de los límites del presente procedimiento, por lo que no ha lugar "., pronunciamiento que, conforme lo motivado, resulta erróneo y, al integrarse en el plan de parentalidad que debería haberse presentado, procedía su resolución en la sentencia cuya aclaración se solicitaba. Por todo lo expuesto, de conformidad con el dictamen Fiscal, atendida la especial relevancia que se otorga al plan de parentalidad en el L. II del CCCat, conforme lo expuesto, pero que ha de quedar subordinado a otro principio superior como es el interés del menor, en el presente supuesto, manteniéndose el pronunciamiento de la guarda atribuida al padre, conforme lo motivado, procede decretar la nulidad parcial de actuaciones con devolución de las mismas a primera instancia, con la finalidad de que por el padre (y madre) del menor ZZ se complete el plan de parentalidad en aquellos extremos establecidos en el art CCCat que no fueron resueltos por el Iltmo. Sr. Magistrado-Juez de 1ª Instancia, es decir, los expuestos por la recurrente en su escrito de recurso de casación y aquellos otros que estime pertinentes para resolver de forma más adecuada y de acuerdo con el favor filii la guarda del menor que le ha sido atribuida y ha de mantenerse, verificado lo cual, se dará traslado al Ministerio Fiscal y a la contraparte para que sea sometido a la debida contradicción y resuelto por el Juez de 1ª Instancia -que, en definitiva, es el Juez de la ejecución- dictándose una nueva sentencia que manteniendo lo ya resuelto se pronuncie sobre el plan de parentalidad propuesto sin que ello comporte su sujeción por el Juez sentenciador a las peticiones deducidas en dicho plan, al no regir el principio de congruencia para las peticiones que se hubieren formulado en el citado plan de parentalidad. 4. COMPENSACIÓ ECONÒMICA PER RAÓ DEL TREBALL. CÀLCUL. Admet el recurs per infracció processal i declara nul la la sentencia ordenat el retorn a la Sala d apel lació en no constar la ratio econòmica del càlcul de la compensació (TSJ). STSJC 19/2014, de 20/03/2014, Recurs 142/2013, Ponent: José Francisco Valls Gombau. Fundamentos de Derecho 3.- El objeto del recurso de apelación quedó centrado en la solicitud, deducida por Dª YY, de la compensación económica por razón del trabajo establecida en el art CCCat, denegada en primera instancia por el desconocimiento del valor del patrimonio de dicha demandada del que se hace derivar la total imposibilidad de reconocer compensación alguna. 19

20 En cambio, la sentencia recurrida (F.J.2º) declara que si bien las carencias que se imputan a la Sra. YY no son ciertamente inocuas ello no obstante, dados los términos de los escritos alegatorios se desprende "... que ambos litigantes han dejado fuera del debate del patrimonio respectivo relativo a los negocios textiles regentados por ambos y han centrado el examen de la pretensión en el activo patrimonial adquirido constante matrimonio... (por lo cual) de lo actuado y tras una valoración de total prueba practicada..." se analiza dicho activo patrimonial fijando: Los presupuestos para la concesión de la prestación a favor de la Sra. YY como es que la misma había trabajado con anterioridad y continuó haciéndolo después de contraer matrimonio conciliando durante los 25 años de convivencia matrimonial, la atención a la casa y el cuidado de los hijos, y Añade que al inicio del matrimonio carecía de bienes (aparte del negocio textil, que se excluye) y al tiempo de la ruptura es propietaria de dos plazas de parking cuyo coste de adquisición y valor actual se ignora, es dueña de un negocio de ropa en un local de sus padres (20 metros cuadrados) por el que no paga alquiler y tiene ,13 euros en distintas cuentas corrientes y depósitos en Entidades bancarias. Frente a ello, el Sr. XX siempre ha trabajado en el negocio textil familiar y es propietario de: La vivienda que constituye el domicilio familiar que ha sido atribuido su uso a la Sra. YY hasta la independencia económica de los hijos comunes (pronunciamiento no combatido). A la fecha de la ruptura tiene un valor de , 01 euros y fue adquirida por el recurrente, tras la venta por un precio de 20 millones de pesetas ( ,42), de una anterior vivienda de su propiedad. A su vez, el Sr. XX era propietario del solar sobre el que se edifico la obra nueva siendo el valor de dicho solar de , 64 euros y el de la obra nueva, de , 44 euros, según consta en la escritura pública a efectos fiscales, y Una segunda residencia en Sant Feliu xx con un valor, en la actualidad, de euros, adquirida por el Sr. XX, en 1987, constante matrimonio, A estos efectos, dice la sentencia, de las reglas de cálculo del art CCCat, ".. a lo sumo podría considerarse metálico procedente del padre la cantidad de 1 millón de pesetas..lo que será considerado a los efectos del art CCCat (por lo cual)... estamos ante un incremento patrimonial producido constante matrimonio y computable a los efectos de la compensación...". Las alegaciones de la Sra. YY relativas a las obras de mejora carecen de cumplida prueba documental y no tienen encaje en la pretensión deducida en el art. 232 CCCat, y Una nave industrial no computable a los efectos de la compensación que se examina. Atendidos los datos expuestos, concluye la sentencia recurrida que"... existe una diferencia entre los incrementos patrimoniales de ambos cónyuges cifrada en euros a favor Sr. XX, sin considerar el valor de las dos plazas de párking 20