CaixaBank i el seu entorn. Declaració ambiental de les activitats en els Serveis Centrals de Barcelona. Lideratge, confiança i compromís social

Transcripción

1 CaixaBank i el seu entorn Declaració ambiental de les activitats en els Serveis Centrals de Barcelona /26

2 Índex Introducció Presentació de l empresa Política Ambiental de CaixaBank Descripció del sistema de gestió ambiental de Serveis Centrals de CaixaBank Compromisos voluntaris de CaixaBank Aspectes i impactes ambientals dels Serveis Centrals de CaixaBank Comportament ambiental dels Serveis Centrals de CaixaBank Relació amb els proveïdors Compliment legal ambiental Aposta per la sostenibilitat social i ambiental Altres actuacions Seguiment d objectius ambientals de 2011 Segell del verificador 2/26

3 Introducció En una societat cada cop més sensibilitzada per la necessitat de protegir l entorn en el que vivim i desenvolupem les nostres activitats, i com part de la nostra política de millora contínua, CaixaBank ha concretat les seves accions de respecte i protecció al medi ambient en la implantació d un Sistema de Gestió Ambiental segons el reglament europeu EMAS 1221/2009 i la norma ISO Malgrat la nostra activitat no genera un risc significatiu per al medi ambient, creiem que ratificar el compromís amb el nostre entorn és imprescindible en una entitat amb la dimensió i les implicacions socials com les de CaixaBank. El nostre interès és col laborar per un desenvolupament sostenible en els sectors d activitat en els quals participem. 1 S ha escollit per la implantació d un sistema de gestió 9 ambiental, les activitats efectuades en el centre dels Serveis Centrals de CaixaBank a Barcelona, edifici emblemàtic 10 dintre de l arquitectura de la ciutat El nostre compromís es fa extensiu als nostres empleats i a aquelles empreses que col laboren amb nosaltres, 17 sense oblidar que ha de suposar un benefici afegit en la relació 18 amb els nostres clients /26

4 Presentació de l empresa CAIXABANK, S.A. és una societat anònima constituïda el dia 1 de juliol del 2011 amb domicili social situat a l Avinguda Diagonal núm. 621 de Barcelona i inscrita en el Registre Mercantil de Barcelona, en el tom , foli 123, full B Com a entitat bancària, es troba inscrita en el Registre Oficial d Entitats del Banc d Espanya amb el número de codificació 2.100, amb accions que s admeten a negociació a les Borses de Barcelona, Bilbao, Madrid i València, així com també en el Mercat d Interconnexió Borsàtil (Mercat Continu). CaixaBank resta subjecte al règim legal establert per les entitats de crèdit i per les societats espanyoles cotitzades i està supervisada, entre altres reguladors, pel Banc d Espanya i per la Comissió Nacional del Mercat de Valors (la CNMV ). Domicili social: Avinguda Diagonal, Barcelona Número d identificació fiscal: A CNAE-09: Telèfon: Fax: Adreça d internet: Persona de contacte: Julian Cabanillas Moreno 4/26

5 Política Ambiental CaixaBank CaixaBank desenvolupa la seva activitat tenint en compte la protecció de l entorn i procura aconseguir la màxima eficiència en l ús dels recursos naturals que necessita, d acord amb la certificació ISO i el reglament europeu EMAS1221/2009. I, com a entitat sensibilitzada en potenciar totes aquelles iniciatives i actuacions que afavoreixin una adequada protecció i conservació del medi ambient, és signatària dels Principis del Pacte Mundial de les Nacions Unides i està adherida als Principis d Equador. Encara que la naturalesa de la seva activitat no resulta agressiva amb l'entorn, CaixaBank es compromet a millorar contínuament les seves pràctiques ambientals fent servir, sempre que sigui possible i econòmicament viable, les tècniques més idònies, i a integrar els aspectes mediambientals en l activitat financera de l entitat. Concretament el compromís de CaixaBank es basa en el fet de: Garantir el compliment de la legislació i normativa ambiental aplicable a les seves activitats, així com d'altres compromisos que l'empresa subscrigui voluntàriament. Comptar amb un sistema de gestió ambiental i mantenir-lo al dia. Aplicar principis i bones pràctiques ambientals en totes les seves actuacions. Prevenir les actuacions contaminants, tot implantant gradualment les mesures de millora corresponents i tenint en compte tots els aspectes necessaris per garantir la protecció del medi ambient. Impulsar en la mesura del possible el desenvolupament i la difusió de tecnologies respectuoses amb el medi ambient. Donar suport a aquelles iniciatives dirigides a la prevenció, la mitigació, l adaptació o la resposta al canvi climàtic. Integrar criteris ambientals en la seva oferta de productes i serveis, i continuar estenent aquests criteris a altres àmbits de la seva activitat (finançament de grans inversions empresarials, operacions d inversió, etc.). Contribuir a la sensibilització ambiental dels seus grups d interès, per tal de fomentar la protecció i cura de l entorn i, en especial: Formar i sensibilitzar els empleats, fent-los partícips de la política ambiental prioritzant la comunicació i informació, de manera que la gestió ambiental incumbeixi tots els membres de l'organització en les seves activitats laborals diàries, quan sigui apropiat. A més, donar suport a les activitats de voluntariat corporatiu relacionades. Difondre la política ambiental entre els proveïdors de béns i serveis, assegurant-ne el compliment quan facin activitats al nostre centre de treball. Sensibilitzar i difondre aquests aspectes entre les empreses del Grup Posar la "política ambiental" a la disposició de totes les parts interessades. Per a la concreció i el desenvolupament d'aquest compromís, es fixaran anualment els objectius per mesurar el grau d avanç en la millora continuada de la gestió ambiental. L entitat compta amb un Comitè de Medi Ambient, encarregat de la gestió, supervisió i coordinació d aquesta política mediambiental. Edició 2012 aprovada per el Comitè de Medi Ambient celebrat el 16 de febrer de /26

6 Descripció del sistema de gestió ambiental de serveis centrals de CaixaBank El compromís de CaixaBank amb el medi ambient engloba tots els seus projectes, serveis i productes, així com els programes de l Obra Social, i compta amb la participació i implicació de tots els seus empleats, filials i empreses col laboradores. El seu compromís es concreta més enllà del marc legal mitjançant la implantació d'un Sistema de Gestió Ambiental documentat segons la norma ISO i el Reglament Europeu 1221/2009 de participació voluntària en el sistema comunitari de gestió i auditoria ambientals (EMAS) en el seu edifici de Serveis Centrals, situat a l avinguda Diagonal, 621 de Barcelona. La nova política ambiental de CaixaBank, elaborada i aprovada el febrer de 2012 arran dels processos de reestructuració de l Entitat durant el 2011, s articula al voltant del seu Comitè de Medi Ambient, que vetlla perquè tota la seva activitat sigui respectuosa amb l entorn, a la vegada que fomenta i promou la implicació dels grups d interès de l Entitat. Com a principals canvis envers la política ambiental anterior, s ha volgut destacar l adhesió de CaixaBank als Principis d Equador i als Principis del Pacte Mundial de les Nacions Unides, el compromís d impulsar tecnologies respectuoses amb el medi ambient, la integració de criteris ambientals en l oferta de productes i serveis, i el suport a iniciatives de lluita contra el canvi climàtic. La documentació d aquest sistema és la següent: Manual de gestió ambiental És el document guia del Sistema de Gestió Ambiental, proporciona una visió general del sistema i especifica com CaixaBank dóna resposta als diferents requisits del reglament europeu EMAS. Així mateix, fa referència als procediments del Sistema de Gestió Ambiental i defineix les línies generals de l estructura de la documentació emprada. Procediments Els procediments desenvolupen les accions necessàries que ha de dur a terme l organització per acomplir els requisits del Reglament, estant el seu abast i detall adequats a la complexitat del treball, els mètodes utilitzats i al personal implicat. Instruccions de treball Detallen de forma més explícita els procediments, aquelles accions a desenvolupar que per la seva complexitat o per raons d operativitat així ho requereixin. Registres Emanen dels processos i estan formats pels resultats de revisions del sistema, anàlisis, informes d auditoria, requisits legals i reglamentaris, etcètera. El Sistema de Gestió Ambiental implantat per CaixaBank té com a base l anàlisi ambiental que es va fer abans de la seva adopció. Després de l anàlisi de les dades obtingudes, es van determinar quins eren els aspectes de l activitat que incidien sobre l entorn en què es desenvolupava, així com els requisits legals que calia aplicar-hi. Després de la valoració dels aspectes ambientals directes i indirectes, se n van identificar els que resultaven significatius, i es van determinar les accions concretes que havia de desenvolupar l organització per a la conservació, el respecte i la protecció de l entorn, que queden recollides en la documentació de suport esmentada anteriorment. 6/26

7 El Sistema de Gestió Ambiental de CaixaBank es basa en el principi de millora contínua, amb l establiment periòdic d objectius ambientals, desenvolupats en un programa concret de realització i recursos necessaris. Estableix mecanismes, tant interns com externs, per detectar les desviacions en el sistema i donar-hi un tractament correcte. Existeixen, a més, revisions periòdiques per part de la direcció de l organització i auditories. Compromisos voluntaris de CaixaBank CaixaBank compta amb una missió i visió clarament definides, i la seva actuació es basa en el respecte constant dels seus valors corporatius detallats en el Codi Ètic de l Entitat i de Principis d Actuació aprovat l any 2011, disponible per la seva consulta pública en la pàgina web: Actualment CaixaBank es troba adherida a diferents instruments internacionals relatius a la responsabilitat social i mediambiental i als drets humans, complint amb els compromisos que d aquests se n deriven. Concretament CaixaBank s ha adherit a: El Pacte Mundial de les Nacions Unides i els seus deu principis. L adhesió a aquests principis constitueix un compromís integral per a la responsabilitat social i per a la sostenibilitat, amb la intenció de desenvolupar dita actitud en tota la seva cadena de valor. CaixaBank ha inclòs una clàusula per tal que els seus proveïdors respectin també aquests principis. Els Principis d Equador, conjunt de directrius, d acceptació voluntària, per a la gestió social i mediambiental de temes relacionats amb el finançament d inversions en el camp del desenvolupament. Amb l adopció d aquests principis, CaixaBank adquireix el compromís de que tots els projectes de finançament importants comptin amb una avaluació social i mediambiental positiva, conforme els estàndards establerts per la Corporació Internacional Financera (CIF), membre del Grup Banc Mundial. El Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental per a la xarxa d oficines a Catalunya. Els criteris ambientals del distintiu per a la xarxa d oficines amb atenció al públic tenen per objectiu minimitzar l impacte sobre el medi de les oficines i fomentar la sensibilitat ecològica entre els empleats i els usuaris. Aquests criteris es centren en reduir el consum d energia i aigua i minimitzar la generació de residus així com augmentar l ús dels productes respectuosos amb el medi ambient. CaixaBank considera clau establir estratègies per lluitar contra el canvi climàtic. Per aquest motiu té previst adherir-se l any 2012 al programa del Carbon Disclosure Project (CDP), organització independent sense ànim de lucre que treballa per promoure la reducció de les emissions de gasos d efecte hivernacle i l ús sostenible de l aigua en empreses i municipis. 7/26

8 Aspectes i impactes ambientals dels Serveis Centrals de CaixaBank En aquest apartat es detallen els aspectes i els impactes ambientals derivats de la interacció de la nostra activitat de serveis corporatius generals i desenvolupament de productes i serveis financers amb l entorn. A l hora de realitzar la identificació i avaluació d aspectes i impactes es tenen en compte els aspectes directes així com també els indirectes, en funció de si són gestionats directament o no per CaixaBank. Per altra banda, a l hora d identificar i avaluar els aspectes i impactes ambientals CaixaBank considera tan les operacions de funcionament normals (incloent situacions de posada en funcionament i aturada de les activitats o processos que normalment funcionen sense interrupció, les activitats de manteniment d acord amb una especificació o formulació diferent de l habitual, així com totes aquelles que periòdicament es realitzen), com també la possibilitat d incidents i les situacions potencials d emergència o d accident (incendis, explosions, abocaments accidentals, inundacions, etc.). CaixaBank valora, a més de la incidència ambiental dels serveis que presta, els aspectes ambientals derivats dels seus productes. El risc ambiental és un dels punts que es valoren en el procés normal d avaluació de riscos en operacions de crèdit destinades a empreses que operen en sectors potencialment contaminants, en el sentit més ampli possible. Estudiem amb atenció especial si s han implantat sistemes de protecció ambiental i com poden afectar aquestes qüestions a la solidesa de l empresa, a la sostenibilitat de la zona i a la seva capacitat de desenvolupament futur. Avaluació d aspectes ambientals i seguiment Per efectuar l avaluació d aspectes ambientals (directes, indirectes i en situacions d emergència) es valoren els següents criteris: Freqüència / Probabilitat Possibilitat d implantar mesures per reduir l impacte ambiental de l aspecte Regulació existent Magnitud de l aspecte Incidència sobre el medi ambient Perjudici a la imatge pública i/o queixes o denúncies dels grups d interès La suma de valors obtinguts en cada criteri permet conèixer el nivell de significació de cada aspecte. Els aspectes ambientals de productes, serveis i sensibilització es consideren directes i significatius. A la nostra avaluació els aspectes indirectes han resultat tots no significatius. Els impactes ambientals associats als aspectes significatius són l esgotament de recursos naturals (consum d aigua, electricitat i paper), la generació i tractament final dels residus (residu de paper i cartró i tòners), la generació d emissions de CO 2 associades a viatges corporatius i l emissió de vapors infectats per legionel la. Destacar que l aparició d un brot de legionel la és considerat un aspecte ambiental directe en situacions d emergència degut a la repercussió que podria tenir per la salut pública, risc que CaixaBank manté sota control gràcies a exhaustius manteniments periòdics per part d empreses especialitzades. Per assegurar el correcte control dels aspectes ambientals, CaixaBank ha definit els indicadors de seguiment detallats tot seguit. 8/26

9 Indicadors de l impacte ambiental dels Serveis Centrals de CaixaBank INDICADORS BÀSICS DE L'IMPACTE AMBIENTAL DE SERVEIS CENTRALS ENERGIA Energia elèctrica * Total consum (MWh) Total consum en MWh per usuari 15,4 16,3 15,7 15,7 Gasoil Total consum (l) Total consum (MWh)1 1,60 2,94 1,10 2,00 Total consum en MWh per usuari 0,001 0,001 0,001 0,001 TOTAL ENERGIA CONSUMIDA (MWh) , , , ,00 TOTAL ENERGIA CONSUMIDA EN MWh PER USUARI 15,43 16,25 15,69 15,71 INDICADORS BÀSICS DE L'IMPACTE AMBIENTAL DE SERVEIS CENTRALS CONSUMS Paper * Total consum (t) Total consum en t per empleat 0,055 0,063 0,065 0,068 Paper reciclat sobre total (%) Aigua * Total consum (m 3 ) Total consum en m 3 per usuari 35,99 35,99 38,41 35,53 INDICADORS BÁSICS DE L'IMPACTE AMBIENTAL DE SERVEIS CENTRALS EMISSIONS Emissions directes energia consumida CO2 1 Emissions directes electricitat (t) Emissions directes gasoil (t) Total emissions directes (t) Total emissions directes en t per empleat 3,947 4,419 3,947 4,095 Desplaçaments i viatges corporatius 2 Tones de CO nº empleats Serveis Centrals i Xarxa Territorial Total t CO2 per empleat 0,086 0,087 0,078 0,094 1 Valors de conversió de l'oficina Catalana del canvi climàtic 2 Factors d'emissió DEFRA Factors de correcció de la IPCC Aviation i Global Atmosphere * Aspecte significatiu 9/26

10 INDICADORS BÀSICS DE L'IMPACTE AMBIENTAL DE SERVEIS CENTRALS RESIDUS Paper i cartró * Total paper i catró (t) Total paper i cartró en t per empleat 0,107 0,098 0,089 0,152 Cartutxos de tòner * Total cartutxos de tòner (unitats) Total cartutos de tòner (t) 1 0,47 0,55 0,64 0,71 Total cartutxos de tòner en t per empleat 0,0003 0,0004 0,0004 0,0005 Mescles de residus municipals Total mescles de residus municipals (t) 122,96 89,46 91,85 89,49 Total mescles de residus municipals en t per empleat 0,079 0,059 0,061 0,060 Plàstic Total plàstic (t) 1,75 4,15 7,19 6,48 Total plàstic en t per empleat 0,001 0,003 0,005 0,004 INDICADORS BÁSICS DE L'IMPACTE AMBIENTAL DE SERVEIS CENTRALS RESIDUS PERILLOSOS Olis industrials Total olis industrials (t) 0 0,8 0,04 0 Gas refrigerant liquat Total gas refrigerant liquat (t) 0, ,225 0 Envasos de productes químics Total envasos de productes químics (t) 0,351 0,564 0,26 0,346 Draps contaminats Total draps contaminats (t) 0,159 0,138 0,003 0,054 Aerosols Total aerosols (t) 0 0 0,005 0 Residus de laboratori Total residus de laboratori (t) 0 0,45 0,3 0 Productes químics inorgànics Total productes químics inorgànics (t) 0 0, Productes químics orgànics Total productes químics orgànics (t) 0,571 0,084 0,069 0,52 Bateries de Plom Total bateries de Plom (t) 0 0,1 0 0,46 Residus del servei mèdic Total residus del servei mèdic (t) 0,12 NA NA NA Fluorescents Total fluorescents (t) 0,996 0,751 0,462 0,459 Piles Total piles (t) 0,57 0,601 0,162 0,101 TOTAL RESIDUS PERILLOSOS Total (t) 2,80 2,70 1,52 1,94 Total t per empleat 0,002 0,002 0,001 0,001 * Aspecte significatiu 1 Es considera que cada tóner pesa 0,12 kg, d'acord dades facilitades pel gestor. NA: No aplica ja que no es disposa de servei mèdic. 10/26

11 A més dels residus detallats a les taules anteriors, CaixaBank duu a terme un control de les quantitats generades d altres residus, tals com vidre, roba, metalls, olis de cuina, ferralla electrònica, fustes i restes de jardineria. En la quantificació dels indicadors es diferencia entre els empleats de CaixaBank i els usuaris totals de l edifici, ja que permanentment hi ha una elevada població circulant corresponent a empleats d altres empreses (sobretot personal extern de manteniment i neteja, així com consultores, auditories, visites, etc.) que contribueix en l impacte final de l organització. Hi ha aspectes, però, que només afecten a personal de CaixaBank, com per exemple els viatges corporatius Usuaris Serveis Centrals Empleats Serveis Centrals Pel que fa als indicadors relatius a la ocupació del sòl destacar que durant l any 2011 s han portat a terme obres de millora a les instal lacions, concretament s ha habilitat l espai de la planta baixa Carles III per ubicar-hi l àrea d informàtica. Si bé aquestes millores no han modificat la superfície de la parcel la, s ha ampliat la superfície total construïda a ,28 m 2 (39,25 m 2 /usuari) i la superfície total ocupada a ,94 m 2 (17,03 m 2 /usuari). Comportament ambiental dels Serveis Centrals de CaixaBank CaixaBank entén el compromís amb la protecció de l entorn d una manera àmplia, que engloba els seus projectes, serveis i productes, així com els programes de l Obra Social. Per això compta amb la implicació dels empleats, filials i empreses col laboradores. Per CaixaBank segueix vigent la voluntat de reduir, any rere any, els impactes negatius que la seva activitat diària té en el medi ambient. Estalvi i eficiència energètica L estalvi i l eficiència energètica continua essent un aspecte prioritari per CaixaBank i pel sistema de gestió ambiental implantat als seus Serveis Centrals. Per aquest motiu, al llarg de l any 2011 s han posat en marxa un conjunt d iniciatives per reduir el consum d electricitat, essent-ne algunes de les més destacades: Campanya de substitució i optimització dels ordenadors de la xarxa d oficines i Serveis Centrals de CaixaBank per altres amb nivells d eficiència energètica superiors (Energy Star 5). Es preveu finalitzar la campanya de substitució l any Amb la campanya de substitució d ordinadors i la modificació de l escenari d hibernació s han estalviat kwh elèctrics 11/26

12 Increment de la freqüència d hibernació dels equips informàtics (i perifèrics associats), passant de realitzar-se només els caps de setmana a fer-se diàriament. Substitució dels tubs de neó que constituïen la il luminació del rètol de CaixaBank de la Torre II per LED. A finals d any 2009 es va substituir la il luminació del rètol de la Torre I que ha suposat un estalvi de kwh fins a desembre Retirada de equips de treball antics i ineficients de la xarxa territorial (estalvi elèctric anual de kwh). Instal lació de 30 bateries de condensadors que han comportat una reducció directa d energia al sistema global (fruit d una reducció de la intensitat requerida) a més d un estalvi econòmic gràcies a la disminució de les penalitzacions per energia reactiva. A més de les mesures anteriors, que han estat implantades per primera vegada l any 2011, s han mantingut o continuat altres accions iniciades anys anteriors i que també han contribuït en la reducció del consum d electricitat: Ampliació de la campanya iniciada l any 2009 de l interruptor únic. Al llarg del 2011 un total de 25 oficines se sumen al total d oficines telegestionades (1.925 oficines). L interruptor únic permet garantir l apagada de subministres finalitzat l horari laboral així com telegestionar aquelles oficines amb un consum superior a la mitjana. L estalvi anual total en aquestes oficines ha estat de kwh. Instal lació de plantes climatitzadores amb recuperadors entàlpics, acció realitzada en el marc de les obres d adequació de l àrea de serveis informàtics. Finalització de la campanya d instal lació de lluminàries d alta eficiència a les zones d il luminació permanent. Durant l any 2011 s han instal lat un total de ecotubs en substitució dels fluorescents tipus T8. La substitució dels fluorescents T8 per ecotubs ha suposat un estalvi elèctric de kwh Implicació dels treballadors d oficines de CaixaBank. Entre altres s ha continuat informat sobre els consums trimestrals d electricitat per oficina i s han enviat recordatoris de les condicions ambientals (temperatures de referència i confort tèrmic) via correu electrònic. A més s ha mantingut la pràctica de contactar, mitjançant visita in-situ o telefònicament, a les oficines que han presentat consums energètics superiors a la mitjana per detectar i resoldre possibles desviacions. 12/26

13 Les millores tècniques implantades durant l any han permès assolir estalvis de més de 3,5 milions de kwh, estalvis que s han vist incrementats fins els 6.5 milions de kwh gràcies a la promoció de mesures de sensibilització i implicació del personal. En global, al llarg de 2011 s ha aconseguit reduir el consum elèctric en un 3,4% a nivell de l entitat (disminució del 0.3% a Serveis Centrals i del 4,1% a la Xarxa Territorial). Si bé la reducció no ha arribat a l objectiu proposat del 5% cal tenir en compte que el percentatge de reducció del consum esperat era molt ambiciós ja que en l any 2010 ja es produí una important reducció del consum elèctric (6,41%). L any 2011, la integració de Caixa Girona ha suposat incrementar els consums i no poder assolir els objectius previstos. Estalvi d electricitat de kwh l any 2011 Pel que fa al consum de gasoil emprat, només en operacions de manteniment efectuades a les instal lacions de Serveis Centrals i/o en situacions d emergència on entren en funcionament els grups electrògens, aquest s ha incrementat un 64% vist l any El motiu d aquest creixement es relaciona amb el fet que durant l any 2011 s ha portat a terme la recàrrega dels dipòsits d aquest combustible. Paper i Residus CaixaBank impulsa accions per fer més eficient el seu consum. Per aquest motiu, aposta per l ús de paper reciclat, que suposa un 95% del consum a Serveis Centrals i un 99% a nivell de l Entitat. El 2011 s han mantingut les accions implantades durant l any 2010 dirigides a minimitzar el consum de paper i de tòners d impressió. Entre d altres s ha treballat per mantenir i promoure la facturació electrònica, fomentar l ús de les noves tecnologies informàtiques (integració del fax en el gestor de correu electrònic, compartició d arxius online) i minimitzar el nombre de fulletons publicitaris en format físic a les oficines. Complementàriament, durant l any 2011 CaixaBank ha incorporat en tots els seus caixers automàtics la opció de veure saldo i no imprimir comprovant fomentant la participació dels clients en la millora ambiental i ha instal lat caixers automàtics Punt Groc sense sobres pels ingressos gràcies a un sistema de reconeixement de bitllets. A més, s ha mantingut el servei de correspondència personalitzada online implantat l any Aquest servei ha permès l any 2011 estalviar l enviament de més de 209 milions de comunicats en paper. Durant l any 2011 s ha reduït més d un 2,5% la fracció de residus no recollits selectivament 13/26

14 Malgrat la implantació de les accions anteriors, la integració de Caixa Girona i principalment els processos de reestructuració de l Entitat, han comportat que no fos possible assolir l objectiu de reducció dels consums de paper previstos. El consum de l Entitat ha incrementat lleugerament un 0.2%, malgrat l objectiu anual pretenia reduir-ne el consum un 5%. L increment del consum a Serveis Centrals ha estat del 0,1% mentre que a la Xarxa Territorial el percentatge d augment ha estat del 0,2%. Pel que a la gestió de residus i d acord amb la normativa interna de CaixaBank que garanteix la correcta gestió dels residus segons preveu la legislació, durant el 2011 s ha incrementat el nombre d àrees implicades en el projecte Paperless. Aquesta iniciativa s ha concretat en promoure la retirada de les papereres individuals i alhora l ampliació dels contenidors per la recollida selectiva de residus. Aquest projecte que ha permès millorar l actual recollida, reduint la quantitat de residus mesclats. Aigua El consum d aigua de CaixaBank va patir, durant l any 2010, un increment com a conseqüència d una fuita accidental. Durant l any 2011 el consum d aquest recurs s ha situat a nivells inferiors als consums registrats els anys 2008 i CaixaBank duu a terme un seguiment periòdic del consum d aigua fet que li permet detectar ràpidament l existència d avaries i iniciar mesures per resoldre-les. Fruit de la seva activitat CaixaBank genera aigües residuals. Per assegurar que aquestes compleixen amb els límits d abocament detallats en la normativa de referència es porten a terme, per part d un laboratori autoritzat, analítiques semestrals per cadascun dels 11 punts d abocament existents. D acord amb els resultats de les analítiques efectuades l any 2011, CaixaBank compleix amb els llindars de referència establerts en el Reglament Metropolità d abocaments d aigües residuals de Barcelona. Els paràmetres analitzats i els valors llindar es detallen a continuació: Paràmetre analitzat Valors paramètrics Unitats ph 6-10 un. de ph Matèria en suspensió 750 mg/l DQO no decantada mg O 2 /l Clorurs mg Cl - /l Conductivitat μs/cm Matèries inhibidores 25 Equitox Nitrogen orgànic i amònic 90 mg/l Fòsfor total 50 mg/l 14/26

15 Emissions CaixaBank manté el seu compromís de reducció d emissions de CO 2 associades al funcionament de les instal lacions (il luminació, climatització...), la realització de desplaçaments i viatges corporatius, les operacions de manteniment i, en cas d emergència, la posada en marxa de turbines i grups electrògens. Si bé no es disposa d energies renovables pròpies, per tal de minimitzar l impacte ambiental vinculat al consum d electricitat, el 98,2% de l energia elèctrica consumida per CaixaBank prové de fonts d energia renovables o de cogeneració, tal i com acredita l empresa subministradora Gas Natural Fenosa mitjançant un certificat de la Comisión Nacional de Energía (CNE). Per minimitzar els desplaçaments i viatges corporatius CaixaBank ha potenciat durant el 2011 l ús de sistemes de videoconferència que han permès la celebració de reunions virtuals basades en l aplicació Live Meeting de OCS, desplegada i implantada a la xarxa d oficines i Serveis Centrals. Destacar la bona acollida de la mesura que ha permès agilitzar les comunicacions i estalviar recursos econòmics en desplaçaments. Al llarg del 2011 s han celebrat una mitjana de 285 reunions virtuals al mes (3.442 reunions anuals en total), d una durada de 64 minuts i uns 14 participants de mitjana. Per altra banda, CaixaBank ha creat una eina específica per calcular el CO 2 dels actes institucionals i facilitar la seva compensació. L any 2011 es compensaren les emissions de carboni derivades de la celebració de la Convenció Anual de Directius, mitjançant la participació en un projecte de desenvolupament d energia eòlica a Gujarat (Índia). Segons es detalla en els indicadors de seguiment 2011, les emissions de CO 2 vinculades al consum d electricitat han disminuït lleugerament respecte l any anterior mentre que les emissions directes del gasoil han incrementat. Aquest fet era de preveure ja que tal i com s ha especificat en el punt Estalvi i Eficiència energètica, les dades de consum de gasoil 2011 són superiors al 2010 (emplenat dels dipòsits). Pel que fa al total d emissions directes per treballador, aquest indicador també ha patit un important creixement en comparació amb l any anterior. En aquest sentit cal destacar que el número d empleats ha disminuït vist l any /26

16 Pel que fa a les emissions de CO 2 associades als desplaçaments i viatges corporatius, aquestes s han vist incrementades a l entorn d un 19% en comparació amb dades del La reorganització de les empreses del grup, la celebració de múltiples road shows i les trobades presencials que ha comportat, juntament amb la integració amb Caixa Girona, han estat els principals motius del citat augment. A més de les emissions generades fruit de la crema de combustibles fòssils, CaixaBank manté adequadament les seves instal lacions a través d empreses acreditades per tal d evitar la proliferació de legionel la, aspecte que si bé a nivell ambiental no té un impacte ambiental destacable, sí seria un punt crític en l àmbit de la salut pública. La realització del doble de les analítiques de control - efectuades per dues empreses acreditades diferentsexigides per la normativa vigent, és una mostra del compromís de CaixaBank vers el medi ambient i la salut de les persones. Formació i sensibilització Els empleats tenen un paper fonamental en la política ambiental de la entitat, ja que són ells qui, amb la seva implicació, fan possible la implantació de millores en la gestió ambiental. Al llarg de l any s han promogut diverses sessions de formació ambiental (assistència de 76 treballadors) i accions de sensibilització mitjançant l enviament de correus electrònics i missatges a la intranet, i s ha desenvolupat una pàgina web específica per medi ambient. Aquesta s ha posat en marxa a finals del 2011 i inclou informacions diverses, des de la política i certificacions de l empresa fins a la formació ambiental. Una mostra del seu paper actiu són les 68 propostes de millora rebudes en la bústia de suggeriments ambientals al llarg del CaixaBank pretén fomentar la sostenibilitat no només a nivell d empleats sinó també a nivell de societat. Per aquest motiu compta amb l espai EcoCaixa a la seva pàgina web, des d on es fa difusió de consells de bones pràctiques ambientals i s expliquen iniciatives de l Entitat en matèria ambiental. 16/26

17 Relació amb els proveïdors La política de compres de CaixaBank es basa en el compliment rigorós del marc legal establert. L Entitat, conscient de la necessitat d efectuar una gestió responsable en relació als seus proveïdors, manté com a criteri d idoneïtat, la conjunció de qualitat i fiabilitat en el servei amb el valor i els compromisos ètics adquirits per la pròpia Entitat. És per això que, entre els seus compromisos, hi ha el de vetllar per la transparència i el rigor en la selecció de col laboradors, com en l adjudicació de contractes totes les compres realitzades passen prèvia adjudicació, per una taula de compres i, en funció del import, per subhasta pública- o el requeriment als proveïdors d una conducta respectuosa amb el medi ambient i els Drets Humans, reforçant així la cooperació mútua i la fidelització. Pacte Mundial de les Nacions Unides Principi 9: Les empreses han d impulsar el desenvolupament i la difusió de tecnologies respectuoses amb el medi ambient Tots els proveïdors de CaixaBank han d estar al corrent de les seves obligacions legals per poder col laborar amb l Entitat. Aquest control genèric és més rigorós per a sectors de major risc, com són els proveïdors que provenen de països de fora la OCDE i que s encarreguen de la fabricació de productes específics per l entitat. Destacar que a l hora de seleccionar els proveïdors, CaixaBank utilitza els qüestionaris del Manual de Compra Verda i altres qüestionaris específics. L ús d aquestes eines té l objectiu de seleccionar aquells proveïdors que estiguin compromesos i treballin per tal de minimitzar el seu impacte ambiental. Compliment legal ambiental CaixaBank identifica mitjançant alertes mensuals els requisits legals ambientals aplicables d àmbit europeu, estatal, autonòmic i local. Els requisits detectats s introdueixen en un registre de seguiment per, posteriorment, procedir a l avaluació dels mateixos. Els resultats de les avaluacions s anoten en l aplicació, identificant per cada requisit aquest es compleix, no es compleix, no aplica o bé no està avaluat. Una vegada realitzada l avaluació de la totalitat de requisits aplicables o compromisos subscrits voluntàriament, es pot concloure que no hi ha indicis d incompliment legal. A la pàgina següent es detallen els principals requeriments normatius que són d aplicació als Serveis Centrals de CaixaBank. 17/26

18 Àmbit Principal normativa de referència Resultats de l avaluació de compliment per part de CaixaBank Prevenció i control de la contaminació Ordenança Municipal d'activitats i de la Intervenció Integral de l'administració Ambiental de Barcelona (BOPB de 11/05/2001) Es disposa de Llicència ambiental (Concedida el 26 de març de Número d'expedient ) Aigües Reglament metropolità d'abocament d'aigües residuals de l'àrea Metropolitana de Barcelona (BOPB de 8/06/2011) Es compleixen els límits d'abocament d'aigües residuals establerts en el permís d'abocament (Atorgat per l'entitat de l'àrea Metropolitana l'octubre del 2010) Residus Soroll Instal lacions Decret 93/1999, de 6 d'abril, sobre procediments de gestió de residus (DOGC de 12/04/1999) Reial Decret 952/1997 de 20 de juny, pel qual es modifica el Reglament per a l'execució de la Llei 20/1986 de 14 de maig, Bàsica de Residus Tòxics i Perillosos, aprovat mitjançant Reial decret 833/1988 de 20 de juliol (BOE de 5/07/1997) Ordenança de medi ambient de Barcelona (BOPB de 2/05/2011) Reial Decret 1027/2007, de 20 de juliol, pel que s'aprova el Reglament d'instal lacions Tèrmiques en els Edificis (BOE de 29/08/2007) Reial Decret 842/2002, de 2 d'agost, pel qual s'aprova el Reglament Electrotècnic per a baixa tensió (BOE de 18/09/2002) Reial Decret 1314/1997 pel qual es dicten les disposicions d'aplicació de la Directiva del Parlament Europeu i del Consell 95/16/CE sobre ascensors (BOE de 01/08/1997) Reial Decret 1523/1999, de 1 d'octubre, pel que es modifica el Reglament de instal.lacions petrolíferes aprovat per RD 2085/1994 i les Instruccions Tècniques complementàries MI-IP03 i MI-IP04 (BOE de 22/10/1999) Inscripció en el registre de productors de residus perillosos (codi P ) Es disposa de la documentació que acredita la correcta gestió dels residus a través de gestors de residus autoritzats (fitxes d'acceptació, fulls de seguiment...) Es disposa de l'estudi de minimització de residus perillosos, presentat a l'agència de Residus de Catalunya el mes de juliol del 2009 Es compleixen els límits d'emissió establerts en l'ordenança de medi ambient de Barcelona. El mes de febrer de 2012 s'ha dut a terme, per part d'una empresa especialitzada, un estudi de soroll Es disposa de les corresponents legalitzacions de les instal lacions tèrmiques, elèctriques, petrolíferes i aparells d'elevació Es porta a terme un correcte manteniment de les instal lacions tèrmiques, elèctriques, petrolíferes i aparells d'elevació 18/26

19 Aposta per la sostenibilitat social i ambiental La Inversió Socialment Responsable (ISR) permet agrupar sostenibilitat i rendibilitat mitjançant la integració de criteris responsabilitat social, ambiental i de govern corporatiu en la preselecció de la cartera d inversió. En els últims anys, aquesta modalitat inversora ha experimentat un gran augment a Europa, amb un nombre creixent de particulars i de col lectius que aposten per aquest tipus de fons. CaixaBank considera que la ISR és una eina fonamental per impulsar el desenvolupament sostenible i treballa per incrementar la seva presència al mercat espanyol. CaixaBank considera les implicacions socials i ambientals de la seva activitat, com part del seu compromís social MicroBank Fons Ètic Creat l any 2010, MicroBank Fons Ètic és un fons d inversió ètic i solidari que inverteix en renda variable, renda fixa corporativa i pública a nivell global i que, en la selecció dels actius de la cartera, incorpora no només exigències financeres, sinó també criteris ètics, socials i ambientals. Per portar a terme dita selecció, CaixaBank compta amb una Comissió Ètica formada per experts independents que avaluen i determinen els valors que compleixin amb els citats criteris. Entre altres, s exclouen de l univers de valors aptes per la inversió a aquelles empreses l actuació de les quals vulnera els drets humans fonamentals així com aquelles companyies que exploten centrals nuclears o que fabriquen o distribueixen armament. L any 2011 s ha cedit un volum total de euros a 959 empreses partícips. MicroBank Fons Ètic té també una vessant solidària, ja que InverCaixa destina el 25% de la comissió de gestió d actius a la cooperació en projectes de ONG i entitats sense ànim de lucre designades per els partícips. L import cedit a aquests projectes l any 2011 ha ascendit a més de euros. 19/26

20 Principis d Equador CaixaBank, com a signatari dels Principis d Equador des de l any 2007, manté un compromís integral amb el finançament responsable. Per aquest motiu, l aprovació de projectes de finançament amb una inversió superior als 10 milions de dòlars requereix una avaluació prèvia positiva, que incorpora els factors socials i ambientals en l anàlisi d acord amb les directrius de la Corporació Financera Internacional (CFI). Al llarg del 2011, CaixaBank ha finançat 30 projectes, amb una inversió total de més de milions d euros. Per altra banda CaixaBank ha posat en marxa durant el 2011 un procediment intern per avaluar els riscos socials i ambientals en aquelles operacions sindicades superiors als 7 milions d euros, la finalitat dels quals sigui la inversió. En aquest sentit s ha finançat 17 operacions, amb una inversió de 756 milions d euros. Fons SAM Sustainable Climate Amb la voluntat de donar resposta a la creixent demanda per part dels clients d una oferta més àmplia de fons d inversió que combinin rendibilitat i Responsabilitat Social Corporativa, CaixaBank comercialitza des de l any 2010 el fons SAM Sustainable Climate. Aquest aposta per les energies renovables i es centra en la lluita contra el canvi climàtic, orientació que està en la línia del compromís sostenible de l Entitat. El SAM Sustainable Climate es tracta d un fons d inversió de renta variable, on intervenen empreses de tot el món que ofereixen tecnologies, productes o serveis que redueixen, frenen o contribueixen a pal liar les conseqüències del canvi climàtic. La gestora del fons és Sustainable Asset Management (SAM), una entitat especialitzada en sostenibilitat i que s encarrega de la elaboració dels Índex Dow Jones Sustainability, de referència a la indústria i en l àmbit de la sostenibilitat. El Fons SAM Sustainable Climate, destinat a energies renovables, complementa l oferta de ISR de CaixaBank Per la seva part, CaixaBank comercialitza també el BGF New Energy, fons de renta variable gestionat per BlackRock, que inverteix almenys el 70% de la seva cartera en empreses relacionades amb el món de les energies alternatives i les renovables. A finals de l any 2011, el fons compta amb un patrimoni de euros i unes aportacions de més de euros. 20/26

21 Finançament de projectes d energies renovables i ecoeficiència CaixaBank considera que una de opcions per assolir una major sostenibilitat ambiental a llarg termini és mitjançant el finançament de projectes respectuosos amb l entorn i aquells que impulsin el desenvolupament de les energies renovables. L any 2011, s ha participat en 22 operacions relacionades amb energies renovables amb un import global de milions d euros, en solitari o bé amb d altres entitats. La participació i l assegurament de CaixaBank ha superat els 553 milions d euros, el que ha suposat la generació de 2.595,4 MWh. D altra banda, i en relació a la línia de leasing de plaques fotovoltaiques, s han finançat 2 operacions, amb un volum superior als euros. Programa Emprenedor XXI Fomentar la creació d empreses innovadores i amb visió de futur, capaces de fer arribar al mercat la investigació desenvolupada en universitats i centres d investigació, continua essent una prioritat per l Entitat. Per aquest motiu CaixaBank, amb la col laboració d entitats públiques i privades, continua treballant per impulsar programes de creació d empreses en sectors específics, ajudant a investigadors i tècnics a assolir amb èxit el seu projecte empresarial. Des de l any 2010 s han creat i posat en marxa diferents programes per la promoció i consolidació d empreses innovadores en els àmbits de les ciències de la vida (BioEmprenedorXXI) i les tecnologies netes (EcoEmprenedorXXI), complementats l any 2011 per nou programa anomenat EmprenedorXXIDigital vinculat en l àmbit de les tecnologies digitals. 21/26

22 Impuls al rènting de vehicles elèctrics i híbrids CaixaRenting, constituïda l any 1994 i pertanyent a CaixaBank, impulsa des de fa anys la comercialització de vehicles de consum eficient mitjançant un programa d ajudes. El programa va dirigit a aquelles empreses i administracions que contractin flotes de vehicles ecològics o de baixes emissions, ja siguin elèctrics o híbrids. Durant l any 2011 CaixaRenting, que col labora amb el programa Estalvia Energia de l Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía (IDEA) ha realitzat també vàries campanyes i presentacions d aquests vehicles a clients per promoure n l ús. A finals del 2011, el 60% dels vehicles de rènting oferts emeten baixes emissions de CO 2. De cara l any 2012 es preveu mantenir la oferta de cotxes híbrids i incrementar el número de cotxes elèctrics. 22/26

23 Altres actuacions Ecotendències CosmoCaixa Impulsat per l'obra Social "la Caixa", Ecotendències CosmoCaixa és un espai de divulgació, reflexió i debat on line sobre els reptes ambientals actuals i futurs centrat en les darreres tendències ambientals i les seves implicacions socials, econòmiques i polítiques. Ecotendències CosmoCaixa és una plataforma que combina les sessions presencials, amb un format modern i innovador, amb una àmplia pàgina web resultat d una clara aposta per internet i la participació. Aquesta té l objectiu de convertir-se, amb el temps, en una gran hemeroteca on aglutinar informació ambiental de qualitat en una gran varietat de formats: notícies, enllaços i documents recomenats, vídeos, podcasts. Es pot accedir a Ecotendències CosmoCaixa mitjançant el vincle següent: CLIMADAT Projecte de Medició del Clima la Caixa s uneix a la lluita global contra el canvi climàtic a través d iniciatives dissenyades per contribuir a la disminució de l efecte hivernacle. Tot i ser una entitat financera amb un impacte ambiental reduït, la Caixa és conscient que l impacte del canvi climàtic ha de ser avaluat per anticipar-se a possibles riscos i poder desenvolupar polítiques efectives d adaptació i mitigació. Centra la seva atenció en la zona Mediterrània, al tractar-se de les àrees on es preveu una major alteració de les condicions climàtiques. Així, l Obra Social la Caixa i la Fundació del Institut Català de Ciències del Clima (IC3) han signat un acord de col laboració amb la finalitat d observar i investigar els impactes del canvi climàtic i obtenir així un balanç del gasos d efecte hivernacle a escala regional que serveixi també de referència en l àmbit internacional. Es tracta d una iniciativa pionera a Europa que facilitarà informació a través d internet i a temps real sobre el canvi climàtic mitjançant l establiment d una xarxa de medició del clima per al monitoratge de dades. 23/26

24 L acord complementa les diferents iniciatives que l Obra Social du a terme dins l àrea de la ciència, Investigació i Medi Ambient, i que té entre les seves prioritats la millora dels espais naturals de tota Espanya, la conservació de la biodiversitat marina i les iniciatives d educació i sensibilització que es desenvolupen als Museus de la Ciència CosmoCaixa a Barcelona i Madrid. Medi Ambient i integració laboral la Caixa, està fortament compromesa amb la preservació del medi ambient, utilitzant les activitats desenvolupades en aquest àmbit per afavorir la inclusió social de col lectius desfavorits. El programa de Conservació d espais naturals i reinserció social ha permès un any més conjugar les accions de defensa, preservació de l entorn i de promoció de valors ambientals amb la integració de col lectius en risc d exclusió. La reducció d emissions de gasos d efecte hivernacle (CO 2 ), la implantació de mesures/tecnologies d estalvi i la eficiència energètica i la promoció d energies renovables i alternatives als combustibles fòssils, han estat els principals eixos d actuació del programa durant el Malgrat això, s han continuat desenvolupant accions que contribueixin al foment de la biodiversitat, la conscienciació sobre bones pràctiques ambientals i la conservació d hàbitats forestals (accions de millora d espais fluvials, aiguamolls i boscos de ribera, intervencions per a recuperació d espais degradats, campanyes d informació ambiental...). El 2011 el programa d espais naturals de l Obra Social la Caixa, en col laboració amb les Consellaries de Medi Ambient i les Diputacions, ha impulsat 316 projectes de conservació i millores d àrees naturals de tot el territori espanyol que han fet possible la integració laboral de persones amb risc d exclusió social. 24/26

25 Seguiment d objectius ambientals de 2011 Per assegurar la millora continua en l àmbit ambiental anualment s estableixen objectius, tenint en compte els aspectes ambientals significatius i tots aquells que es consideren pertinents en relació al comportament ambiental. Al llarg dels darrers anys s han fixat objectius ambiciosos en relació a la minimització dels consums energètics, paper i generació d emissions de CO 2. Aquest any però, fruit de les reestructuracions del Grup la Caixa, no ha estat possible assolir tots els objectius fixats. 25/26

26