Metropolitana Oportunitats i ocupació Natura Territori vertebrat Compromís cívic i ciutadà Atractiva Desenvolupament econòmic i social Acollidora

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Metropolitana Oportunitats i ocupació Natura Territori vertebrat Compromís cívic i ciutadà Atractiva Desenvolupament econòmic i social Acollidora"

Transcripción

1 Montcada i Reixac: la ciutat que volem Metropolitana Oportunitats i ocupació Natura Territori vertebrat Compromís cívic i ciutadà Atractiva Desenvolupament econòmic i social Acollidora Actualització del Pla Estratègic de Montcada i Reixac Gener 2011

2 Índex Presentació institucional... 3 Metodologia... 5 Visió... 8 Missió... 9 Les línies estratègiques...12 Els objectius...13 Els projectes i les actuacions...19 Impuls estratègic Relació de persones que han participat en el procés

3 1 Presentació institucional És un orgull poder-vos presentar l'actualització del Pla Estratègic de Montcada i Reixac. Una actualització de l'estratègia que parteix de la visió i el model de ciutat definits ja al document "Pla Estratègic de Montcada i Reixac: la ciutat del demà". El Pla plantejava un model de ciutat possible i desitjable, que tenia com a horitzó de futur l'any El desenvolupament de les diverses línies estratègiques, els objectius traçats i els múltiples projectes estratègics desplegats han permès assolir durant aquests anys una evident transformació de la ciutat. El Pla Estratègic ha estat un instrument molt útil de planificació, sens dubte decisiu en el profund desenvolupament de Montcada i Reixac i que ha guiat el municipi fins on som ara. La transformació que ha experimentat Montcada resulta molt evident: canvis en la fisonomia de la ciutat, la construcció de noves infraestructures i equipaments, el soterrament d'algunes vies de comunicació, l'impuls de nous serveis i programes i moltes altres actuacions que han revertit en un augment del benestar i la qualitat de vida dels montcadencs i montcadenques. Les nombroses realitzacions portades a terme i els aprenentatges acumulats els darrers anys amb el desenvolupament del Pla Estratègic ens permeten afrontar amb millors condicions els importants reptes que Montcada i Reixac té de cara al futur. Un futur condicionats per la conjuntura econòmica actual. La crisi, més enllà de les incerteses que comporta, ha fet aflorar noves necessitats; alhora que constitueix una oportunitat per replantejar determinades actuacions i definir noves prioritats. En aquest sentit, l'actualització de l'estratègia de la ciutat amb una visió coherent amb el model de ciutat que s'ha estat impulsant els darrers anysplanteja noves actuacions encaminades a una nova transformació del municipi no basada només en la posada en funcionament de projectes urbanístics o d'infraestructures i en un continu desplegament de nous serveis, sinó més centrada en l'aprofundiment democràtic, un nou impuls a la cooperació público-privada i un major compromís cívic i actiu dels habitants de la Montcada. 3

4 Estic convençuda que els montcadencs i montcadenques seran els protagonistes d'aquest nou impuls de la ciutat, treballant colze a colze amb l'ajuntament. L'estreta col laboració de les entitats, veïns i veïnes, empreses i institucions del municipi, sens dubte, serà decisiva per continuar avançant i construint, de forma compartida, la ciutat que tots i totes volem. Finalment, voldria expressar el meu més sincer agraïment i reconeixement a les persones de la Comissió Estratègica que han treballat amb rigor, constància i il lusió per fer possible l'actualització del projecte estratègic; així com la participació de les persones que amb les seves aportacions han enriquit el document que us emplaço a llegir a continuació. 4

5 2 Metodologia Per a l'actualització del projecte de ciutat que definia el Pla Estratègic de Montcada i Reixac s'ha seguit la metodologia contrastada de la planificació estratègica. El procés ha estat impulsat des de l'ajuntament de Montcada i Reixac i la Comissió Estratègica de la ciutat, i ha comptat amb la participació de la ciutadania. En un primer etapa, es va fer una diagnosi, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu per a conèixer la situació de la ciutat i articular un consens entorn els reptes de la ciutat. L'anàlisi quantitatiu es va sistematitzar en el document "Recull d indicadors sobre la situació i evolució comparada de Montcada i Reixac", que recollia les principals variables estadístiques de la ciutat comparades amb les dades de diverses ciutats de la Regió Metropolitana de Barcelona, del Vallès Occidental, la província de Barcelona i el conjunt de Catalunya. La visió més qualitativa de l'estat de la ciutat es va recollir a partir d'entrevistes amb profunditat a persones membres de la Comissió Estratègica, que representaven àmpliament els diferents sectors de la ciutadania. A partir d'aquesta diagnosi, ja en una segona etapa, es va elaborar el document de Fets, reptes i primera proposta d'objectius, en el qual quedaven recollits els fets més determinants, interns i externs, que condicionaven o s'esperava que condicionessin en un futur immediat tant l'economia, la societat, el territori com el govern de la ciutat. D'aquests fets es van deduir les principals conseqüències que s'han d'afrontar, o millor dit, els reptes econòmics, socials, territorials i de governabilitat que té plantejats Montcada i Reixac. En aquest document, els reptes plantejats es traduïen amb uns objectius, els quals es concretaven en actuacions i projectes que s'estan realitzant a la ciutat o que caldria impulsar. Aquesta metodologia va permetre avaluar si hi havia suficients accions en marxa per a afrontar els reptes de ciutat, i quines tenien una major prioritat estratègica, alhora que permetia identificar la necessitat de noves actuacions. L elaboració del document també, ha incorporat els suggeriments i aportacions fets durant -i amb posterioritat- a les reunions de la Comissió Estratègica durant els anys 2008 i Així mateix, s'han analitzat diversos informes, plans i estudis de ciutat a fi i efecte d'extreure dades estadístiques sobre el municipi i informació rellevant per a elaborar el citat document (el Projecte Educatiu de Ciutat, el Pla Local d'habitatge, el II Pla d'igualtat de Gènere, el Pla d'actuació Local en matèria de Serveis Socials, el Pla local de 5

6 Cohesió i Inclusió Social, el Pla de recepció i acollida de nouvinguts al municipi, el Pla Local de Joventut, el Pla d'actuació Comercial, el Pla Local sobre Drogues i el Pla Integral de la Ribera). No cal dir que també s'ha tingut present l'avaluació de l'estat dels projectes recollits al "Pla Estratègic de Montcada i Reixac: la ciutat del demà". El document "Fets, reptes i primera proposta d'objectius" va ser presentat als diferents regidors i regidores municipals i va ser lliurat al personal municipal per tal que poguessin formular noves propostes o comentaris. Finalment, va ser debatut en el sí de la Comissió Estratègica. Finalitzat el procés intern de treball del document, fou el moment de construir el debat i el consens ciutadà entorn els objectius i els projectes i actuacions de futur: es van impulsar tres Comissions de treball per a debatre de forma sectorial el document. Les Comissions han constituït un moment clau en el procés d'actualització del Pla Estratègic ja que han suposat un espai de reflexió rigorosa per incorporar al document del Pla la visió i les perspectives socials, econòmiques i territorials dels ciutadans i ciutadanes de Montcada. Les sessions de les Comissions van tenir lloc durant tres dies consecutius en horari de tarda del 28 al 30 de juny de a la Casa de la Vila. El primer dia va tenir lloc la sessió dedicada a tractar tots aquells temes vinculats amb el territori. El segon dia es van abordar els assumptes de tipus econòmic. Finalment, en la darrera reunió es van plantejar els principals objectius relacionats amb l'àmbit social. Més enllà de presentar el procés d'actualització del Pla i el document a partir del qual fixar l estratègia renovada de la ciutat, les sessions van permetre debatre i aprofundir en la reflexió sobre els reptes que la ciutat ha d abordar i per identificar els temes, les propostes i les actuacions que es consideren claus a partir de la priorització dels fets, reptes i objectius i de les aportacions dels ciutadans/es. Així mateix, en finalitzar les sessions i durant les setmanes posteriors a la celebració de les reunions, els ciutadans i ciutadanes i el personal municipal que ho va desitjar van poder participar de nou prioritzant a través d'uns qüestionaris els principals objectius i actuacions; així com assenyalant noves propostes i aquells reptes, objectius i actuacions que no contemplarien, modificarien o afegirien al document. Bona part de les aportacions i les principals idees sorgides durant el debat en les Comissions de treball van ser incorporades al documents de fets i reptes, a partir del qual s'ha elaborat aquest segon document. El document defineix la ciutat que volem a partir de traçar 7 grans línies estratègies, les qual al seu torn consten de diversos objectius operatius, que es desglossen en múltiples propostes d'actuació. Es tracta d'un document de caire propositiu, que constitueix l'actualització del projecte de ciutat, i que serà debatut i prioritzat per la ciutadania en la Conferència Estratègica. És, en aquest sentit, un document obert, amb la voluntat que pugui incorporar les diferents aportacions de la ciutadania que es formulin durant la Conferència. 6

7 Finalment, el present document presenta una relació de 15 projectes que poden ser considerats com a prioritaris a desenvolupar. La proposta d'actualització del Pla presenta una visió que es desenvolupa en 7 línies estratègiques, 29 objectius estratègics i 133 propostes d'actuació, bona part de les quals recollides durant el procés de participació ciutadana i que expressen els principals temes que els diferents sectors de la ciutadania consideren necessaris abordar en l'horitzó temporal No obstant això, la celebració de les diverses Comissions de treball va tenir com a una de les seves finalitats prioritzar la importància de les diferents actuacions i projectes que contemplava l'actualització del projecte de ciutat. És una mostra més de la necessitat d'establir conjuntament quines són les necessitats i les demandes que es consideren prioritàries, més en un moment de crisi econòmica i de reducció dels recursos públics en el qual cada vegada més ciutadans i ciutadanes són conscients que no és possible fer de forma simultània totes les actuacions que serien desitjables. És en aquest sentit, que a partir d'aquesta priorització, es presenta una primera proposta de programa o de fase d'impuls estratègic. L'impuls estratègic recull els objectius estratègics i les propostes d'actuació a impulsar a Montcada i Reixac durant el període No es tracta, en cap cas, que estiguin finalitzats l'any 2013; sinó que en el període assenyalat hagin sigut prioritzats pels actors responsables de la seva execució, i que per tant es trobin, en l'any esmentat, en una situació important d'avanç en el seu desplegament. 7

8 3 Visió El model de ciutat: la ciutat que volem El model de ciutat plantejat en el Pla Estratègic de Montcada i Reixac és avui encara vigent. No obstant, per a l'actualització dels principals objectius, projectes i actuacions -en part per l'assoliment o realització dels mateixos i en part pel canvi en la conjuntura econòmica i social- ha estat necessari continuar formulant la pregunta: com volem Montcada en el futur? Una pregunta que queda resposta en la visió que marca la present actualització del Pla Estratègic i que sintetitza la ciutat que volem per al futur: Montcada i Reixac nova centralitat de la Regió Metropolitana, que genera oportunitats socials i d'ocupació, reconeguda pel seu entorn natural, amb un territori cada vegada més vertebrat i una ciutadania cada cop més compromesa. Una ciutat més atractiva, desenvolupada econòmicament i socialment i acollidora De forma, potser, més gràfica es vol fer una Montcada que faci honor a les seves sigles: Metropolitana Oportunitats i ocupació Natura Territori vertebrat Compromís cívic i ciutadà Atractiva Desenvolupament econòmic i social Acollidora 8

9 4 Missió Portar Montcada més endins i més enllà L'any 2002, després d'un treball col lectiu realitzat durant dos anys per ciutadans i ciutadanes, entitats, associacions, empreses, institucions de la ciutat i l'ajuntament, la ciutat va dotar-se del primer Pla Estratègic de Montcada i Reixac. El Pla definia un model de ciutat possible i desitjable i, a partir d'unes línies estratègiques, detallava els principals objectius i actuacions que calia endegar o consolidar per assolir en un futur el model de ciutat que s'havia establert. Concretament, el Pla, més enllà de voler ser una carta de navegació per al futur del municipi, englobava un conjunt de 21 projectes consensuats per la ciutadania com els més prioritaris per a assolir "la ciutat del demà". Aquella ciutat futura és, en bona part, la ciutat d'avui. La gran majoria dels objectius compresos en el primer Pla Estratègic s'han assolit i gran part dels principals projectes s'han executat. El model de ciutat que definia el Pla continua avui vigent, però l'entorn i les necessitats són diferents. La ciutat té nous reptes de cara al futur. En aquest sentit, la realització dels projectes i les actuacions descrites en el primer Pla Estratègic no ha de ser un punt i final en el desenvolupament de Montcada; sinó tot el contrari: són un punt i seguit en l'estratègia de la ciutat per als propers anys. El context actual, clarament marcat per una etapa econòmica adversa, fa difícil pronosticar l'evolució de la conjuntura econòmica i social en la qual ubicar el paper de Montcada i Reixac a curt i mitjà termini. Alhora, les dificultats financeres i les restriccions econòmiques de les administracions públiques constitueixen una dificultat afegida a l'impuls o al compromís de les mateixes vers projectes que tinguin un horitzó temporal a llarg termini, ja que molts projectes o actuacions podrien no realitzar-se o no ser viables per la manca de disponibilitat de recursos. Aquest entorn advers, però, no ha de suposar un fre al desenvolupament de Montcada, ans el contrari. La ciutat aposta pel model de ciutat que ha permès guiar les polítiques i actuacions que han fet avançar Montcada els darrers anys per continuar avançant; donant, així, coherència a les actuacions, plans i projectes que s'impulsin des del consistori i des dels diferents sectors de la ciutadania. 9

10 La crisi econòmica, en aquest sentit, és una oportunitat per a desenvolupar la visió estratègica que necessita la ciutat per a orientar les seves accions de futur. S'ha fet un esforç per definir aquells factors/elements decisius en els quals Montcada ha de basar el seu desenvolupament futur, on juga un paper clau el paper de la ciutadania vers la ciutat, i que han de liderar la reacció de la ciutat vers l'etapa de recessió actual. L'actualització del Pla Estratègic de la ciutat ha de permetre portar Montcada més endins i més enllà. Portar Montcada més endins implica tenir una ciutat vertebrada i cohesionada, acollidora i amb un grau elevat de compromís cívic i ciutadà. Ara més que mai és necessari el compromís vers la ciutat dels ciutadans i ciutadanes de Montcada, ja sigui a través d'entitats, associacions, empreses, institucions o a nivell individual. En el primer Pla Estratègic la implicació de la ciutadania va permetre desenvolupar la ciutat a partir de projectes compartits. Ara el repte és doble, doncs més enllà de recolzar o impulsar projectes municipals, es requereix el compromís, l'ambició i la il lusió de la ciutadania per construir col lectivament la ciutat. Fer avançar Montcada, fer més Montcada, depèn en bona mesura- del grau d'implicació de la ciutadania, més encara amb un context d'incerteses i complexitat com l'actual. Portar Montcada més enllà passa per avançar en la construcció d'una ciutat clarament central en el sí de la Regió Metropolitana de Barcelona. Una Montcada amb una vocació marcadament industrial que sigui capaç de generar noves oportunitats, tant pel que fa a l'ocupació, a nivell econòmic, social i medi ambiental, però també en termes d'una major qualitat de vida per a la ciutadania. És només des de la pròpia ciutat, des de l'ajuntament, però també des d'altres institucions, les entitats, les empreses i els ciutadans i ciutadanes de Montcada que, treballant conjuntament, es podrà avançar en la construcció d'aquesta ciutat que volem, en un futur que la ciutat ha d'encarar amb esperança i il lusió. L'actualització de l'estratègia de la ciutat passa per un futur més basat en elements intangibles, aquells elements que permetin millorar la qualitat de vida dels ciutadans/es i que millorin la qualitat dels serveis que es presten; i no tant en base a la construcció de grans infraestructures o planejaments urbanístics. A partir d'accions i projectes realistes, de realització conjunta, aquesta actualització del Pla Estratègic presenta tot un seguit d'actuacions i projectes que han de permetre millorar i potenciar bona part dels serveis que avui en dia ja proporcionen un nivell de benestar als ciutadans i ciutadanes; reforçant aquells elements diferencials de Montcada, aquells trets que han de permetre posicionar la ciutat a nivell metropolità. 10

11 El Pla, en aquest sentit, vol reflectir aquesta ambició de Montcada per aconseguir un major benestar, més oportunitats, un nou desenvolupament econòmic i social i una major qualitat de vida per als seus habitants, per en definitiva- fer anar Montcada més endins i més enllà. 11

12 5 Les línies estratègiques L'actualització del projecte de ciutat 1. Enfortir Montcada com a nova centralitat a la Regió Metropolitana 2. Incrementar la cohesió territorial del municipi i la seva apropiació per part de la ciutadania 3. Revaloritzar el medi natural i ambiental i el patrimoni cultural 4. Generar noves oportunitats d'ocupació 5. Donar resposta als nous reptes de cohesió social 6. Aprofundir i renovar la vocació industrial de Montcada 7. Desenvolupar el compromís cívic de la ciutadania 12

13 6 Els objectius L'actualització del projecte de ciutat 1. Enfortir Montcada com a nova centralitat a la Regió Metropolitana Montcada ocupa una posició geogràfica estratègica dins la Regió Metropolitana de Barcelona per la proximitat amb la ciutat de Barcelona i per l'elevada connectivitat amb mitjans de transport públic que faciliten molt la comunicació amb la capital, esdevenint una porta d'entrada a la mateixa. L'evolució de les dinàmiques urbanes i la forta capacitat d'atracció de Barcelona i rodalies són una oportunitat per redimensionar i cohesionar la ciutat i per convertir-la en una nova centralitat en aquest marc de relació. Montcada ha d'aprofitar la proximitat amb Barcelona per atraure activitats productives d'alt valor afegit i per aconseguir la localització a la ciutat d'equipaments i serveis d'àmbit metropolità, d'entre els que destaca la construcció del nou Hospital Ernest Lluch. L'atracció de nous contingents de població, la millora de la connectivitat amb Barcelona i els municipis de l'entorn i l'exigència de garantir una oferta d'habitatge assequible i de qualitat són altres reptes clau de cara al futur que han de contribuir a enfortir la posició de Montcada en el marc de la RMB. Posicionar Montcada com a nova centralitat. Adequar l oferta d habitatge a l increment de població i al paper de Montcada com a nova centralitat metropolitana. 2. Incrementar la cohesió territorial del municipi i la seva apropiació per part de la ciutadania Enfortir els vincles territorials entre les persones i el sentiment de pertinença a la ciutat és un element clau per assolir una major apropiació ciutadana de l'espai públic. L'existència de diferents nuclis de població fragmentats entre si per elements geològics i vies de comunicació han dificultat històricament la construcció d'una ciutat vertebrada, si bé els darrers anys s'han posat en marxa projectes de soterrament de vies de comunicació que han permès superar barreres territorials i que poden contribuir a millorar la cohesió social i territorial de la ciutat. 13

14 Una millora de la mobilitat interna, una major connexió entre barris (transport públic, senyalització, etc.), mesures per fer una ciutat més accessible i un enfortiment del teixit comercial de la ciutat s'erigeixen com a factors claus per augmentar la cohesió al municipi i per evitar la segregació residencial de determinats col lectius de població. A tal efecte, resulta clau mantenir un nivell d'equipaments i serveis bàsics a tots els barris de la ciutat, de tal manera que es contribueixi a proporcionar una major qualitat de vida als montcadencs i moncadenques. També és important un nou impuls al centre de la ciutat i la connexió de les noves zones de creixement de la ciutat amb els sectors residencials tradicionals, de tal manera que es construeixi una ciutat compacta on es vetlli per integrar les polítiques socials i les polítiques urbanístiques. Enfortir l apropiació ciutadana de l espai públic. Ampliar i potenciar el centre de la ciutat. Fer de tots els barris uns barris-ciutat, amb un nivell d'equipaments i serveis bàsics per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes. Recolzar i fomentar el comerç. 3. Revaloritzar el medi natural i ambiental i el patrimoni cultural Els darrers anys ha crescut la preocupació per la conservació del patrimoni històric i cultural de Montcada i Reixac; un patrimoni que pot esdevenir un element important d'atracció, d'augment del sentiment de pertinença i orgull vers el propi municipi i un factor clau per despertar un major interès vers la pròpia història, la cultura, la creativitat, etc. El medi ambient i els espais naturals són també un element fonamental per poder incrementar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes de Montcada. La coexistència de sistemes naturals amb els espais urbans és una oportunitat per a respondre a les exigències d'una major qualitat de vida de la ciutadania i ofereix potencialitats per al desenvolupament i atracció d'activitats econòmiques, educatives i de lleure. En aquest sentit, la millora de la qualitat de l'aire i la reducció de la contaminació atmosfèrica, la promoció de l'eficiència energètica, la recuperació d'espais naturals i la consciència de la ciutadania en pro de la preservació del medi ambient resulten prioritats a tenir en compte. 14

15 Així mateix, les millores al transport públic, la reducció de la incidència del transport privat, la solució dels problemes d'ordenació del trànsit i d'aparcament de vehicles poden contribuir a una millora de la mobilitat al municipi alhora que es fa front a les noves necessitats de mobilitat de la ciutadania, avançant cap a un model més sostenible. Recuperar el patrimoni cultural de la ciutat. Millorar la qualitat ambiental. Recuperar i millorar els espais naturals del municipi. Implicar la ciutadania i formar-la en els valors de la preservació del medi ambient i del patrimoni històric. Descongestionar el trànsit pel municipi i ordenar l aparcament. 4. Generar noves oportunitats d'ocupació La situació de crisi econòmica que pateix el país ha comportat la destrucció de nombrosos llocs de treball, un considerable augment de les persones aturades del municipi i el tancament d'empreses i negocis. La desocupació ha provocat problemes econòmics per a moltes persones i famílies, fet que ha situat la incentivació de l'ocupació i la creació de nous llocs de treball com una prioritat per al present i el futur del municipi. A tal efecte, i tenint present que Montcada ha notat fortament la crisi en dos sectors la indústria i els serveis- els quals han presentat un fort augment de l'atur, sembla necessari fer un esforç important per augmentar la qualificació i la formació de les persones com a primer pas per a reingressar de nou al mercat de treball. Apostar per unes polítiques actives d'ocupació, avançar en el nou paradigma de la societat del coneixement i donar suport al teixit empresarial de la ciutat són altres iniciatives a impulsar o promoure amb el clar objectiu de generar més i millors oportunitats d'ocupació. Generar ocupació estable i de qualitat. Recolzar i enfortir el teixit empresarial de Montcada. Millorar la coordinació entre l oferta educativa/formativa i les necessitats empresarials. Aconseguir la formació permanent durant tot el cicle de vida de les persones. 15

16 5. Donar resposta als nous reptes de cohesió social A nivell social, la conjuntura econòmica ha plantejat també importants reptes: han augmentat considerablement les condicions de vulnerabilitat, pobresa i exclusió social; han crescut els prejudicis cap a determinats col lectius, principalment persones d'origen estranger, enfortits pel desconeixement; i han començat a sorgir problemes de convivència i de cohesió social. És en aquesta línia, però també degut al creixement poblacional que ha experimentat Montcada els darrers anys, que cal augmentar els serveis de suport a les persones i les famílies (oci, cultura, educació, salut, serveis socials), "apropar" els serveis existents al conjunt de la ciutadania i potenciar la integració i l'arrelament de les persones nouvingudes. Evitar la segregació de la població per barris i a les escoles segons procedència geogràfica, enfortir les xarxes de socialització, garantir que l'espai públic sigui un autèntic espai de trobada i convivència són mesures per a facilitar l'acollida i contribuir a fomentar la igualtat d'oportunitats entre els ciutadans i ciutadanes de Montcada. Les escoles de la ciutat juguen, també, un paper fonamental en l'educació de les generacions futures i de cara a facilitar la integració de la nova ciutadania. Montcada s'ha definit com a ciutat educadora, on tots els agents de la ciutat tenen una important responsabilitat en l'educació dels infants i joves. Al seu torn, la comunitat educativa té com a repte la millora de l'adhesió escolar i millorar els nivells de formació de la població, garantint així una millora en les oportunitat de les persones i uns majors nivells de cohesió social. L'envelliment de la població i l'augment de l'esperança de vida plantegen noves necessitats i nous reptes per a les persones grans. No només en termes de millora de la cobertura de les necessitats assistencials, sinó també a nivell d'enfortir la seva capacitat d'activitat i de participació social, d'una millora de l'accessibilitat, etc. La construcció de la nova residència i centre de dia Les Vinyes és el projecte emblemàtic de l'aposta per una millora de la qualitat de vida de la gent gran del municipi. Augmentar els serveis de suport a les persones i les famílies. Fomentar l arrelament al municipi: promoure els valors del civisme i la convivència i sensibilitzar sobre les diferències. Superar la segregació per barris segons procedència geogràfica. Construir una escola més inclusiva en el marc d'una Ciutat educadora. Lluitar contra la pobresa i l'exclusió social en tots els àmbits socials. Incrementar i millorar els serveis d atenció a la gent gran. Impulsar polítiques d'igualtat de gènere. 16

17 Aconseguir més temps, millor temps i una distribució equitativa dels usos del temps. Millorar l espai públic i el mobiliari urbà, en termes d accessibilitat. Millorar els nivells de convivència i civisme, incrementant la qualitat de vida de la ciutadania. 6. Aprofundir i renovar la vocació industrial de Montcada La especialització de Montcada en el sector industrial i la importància dels polígons existents, així com la proximitat a les grans infraestructures caracteritzen i singularitzen Montcada com un centre industrial. El repte que té davant la ciutat, coherent amb la voluntat d'aprofundir i renovar aquesta vocació industrial, és potenciar les condicions de la ciutat per a l'activitat empresarial (proximitat a Barcelona, bones comunicacions, elevada densitat industrial, potencial de demanda de serveis a les empreses, existència de sòl urbanitzable) per tal d'atraure nova activitat empresarial i desenvolupar més activitat industrial amb indústries modernes i no contaminants. Poden resultar claus per a l'atracció de nova activitat i per al reforç del teixit empresarial existent una millora de les capacitats i de les qualificacions de la ciutadania (principalment una aposta clara i decidida per la Formació Professional), l'adequació de l'oferta formativa a les necessitats de les empreses, la promoció d'activitats innovadores en l'àmbit tecnològic, el desenvolupament de serveis avançats, el suport a l'emprenedoria, la creació d'infraestructures de suport o la potenciació de clústers d'empreses. Recolzar i enfortir el teixit empresarial de Montcada. Millorar la coordinació entre l oferta educativa/formativa i les necessitats empresarials. Aconseguir la formació permanent durant tot el cicle de vida de les persones. Desenvolupar tecnologies i serveis avançats en el sector econòmic i social. 17

18 7. Desenvolupar el compromís cívic de la ciutadania El capital social, el compromís cívic de la ciutadania i els mecanismes col laboratius cada vegada tenen un major pes en desenvolupament de les ciutats. Més en un moment com l'actual on es fa més palesa la necessitat d'articular respostes conjuntes amb la ciutadania per tal d'assegurar una millor cobertura de les necessitats i per sumar i coordinar esforços i recursos. L'enfortiment de la capacitat d'organització del teixit associatiu de la ciutat, el foment de la implicació i una major participació dels diversos col lectius de la ciutadania, la consolidació i el reforç d'espais de trobada i interacció i l'impuls de projectes comuns amb les entitats i associacions del municipi són mecanismes de gran utilitat i molt necessaris per empoderar la ciutadania, avançar en la corresponsabilitat en la vida de la ciutat i organitzar les accions per avançar conjuntament en la construcció col lectiva de Montcada i Reixac. Afavorir el civisme actiu. Desplegar la governança democràtica i introduir mecanismes de corresponsabilitat de la ciutadania Enfortir el teixit associatiu de la ciutat. 18

19 7 Els projectes i les actuacions L'actualització del projecte de ciutat 1. Enfortir Montcada com a nova centralitat a la Regió Metropolitana Posicionar Montcada com a nova centralitat 1. Aprofitar les oportunitats que presenta o pot presentar el Pla Estratègic Metropolità i el Pla Territorial Metropolità de Barcelona, per tal que Montcada surti beneficiada a nivell de posar en valor els espais naturals existents i futurs, amb una gestió d usos adient i que propiciï activitats econòmiques compatibles i sostenibles; definir espais de creixement industrial i econòmic d alt valor afegit; i possibilitar la reconversió de certs espais, d acord amb les directrius marcades al PTMB. 2. Construir un nou pol de centralitat: l'hospital Ernest Lluch. 3. Contextualitzar Montcada i Reixac dins el sistema de mobilitat metropolitana. 4. Connectar amb tramvia Montcada i Reixac amb la UAB passant per Cerdanyola del Vallès i Ripollet. 5. Aprofitar totes les potencialitats del centre esportiu i cultural Montcada Aqua (biblioteca, centre esportiu, auditori). Adequar l oferta d habitatge a l increment de població i al paper de Montcada com a nova centralitat metropolitana 6. Gestionar els habitatges buits. 7. Incrementar amb moderació l oferta residencial, en especial habitatge de protecció oficial (HPO). 8. Prioritzar les promocions en règim de lloguer. 9. Prioritzar la rehabilitació d habitatges sobre les noves construccions. 10. Fomentar la realització de test d'edificis a aquells edificis de més de 30 anys que no hagin iniciat cap procés de rehabilitació per tal de millorar el parc d'habitatges existent. 11. Incrementar l'habitatge dotacional per a col lectius amb necessitats especials i, particularment, per a aquells que tenen dificultat d'accés a l'habitatge (població jove, dones, famílies monoparentals i la població immigrada d origen estranger). 19

20 12. Impulsar els projectes d'intervenció integral als barris de la Muntanyeta de Can Sant Joan i La Ribera i promoure la rehabilitació dels habitatges de la Font Pudenta i de part del casc antic de Montcada Centre. 13. Promoure la convivència entre persones grans soles i persones joves o persones soles amb dificultats d accés a l habitatge. 2. Incrementar la cohesió territorial del municipi i la seva apropiació per part de la ciutadania Enfortir l apropiació ciutadana de l espai públic 14. Augmentar el nombre d espais públics urbanitzats i naturals. 15. Fomentar la diversitat d usos de l espai urbà, permetent que sorgeixin dins la trama urbana activitats econòmiques terciàries en la planta baixa dels edificis. 16. Millorar la connectivitat interior del municipi, per exemple amb itineraris entre barris. 17. Recuperar l'entorn urbà al sector Redosa amb la construcció del nou Hospital Ernest Lluch. Ampliar i potenciar el centre de la ciutat 18. Ampliar el centre de la ciutat al barri de Montcada Nova. 19. Potenciar el Kursaal, el complex Montcada Aqua, el Museu municipal, la Casa de les Aigües, l'auditori i la biblioteca. Fer de tots els barris uns barris-ciutat, amb un nivell d'equipaments i serveis bàsics per millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes 20. Especialitzar els equipaments de la ciutat, mantenint els serveis bàsics en cada barri de la ciutat, amb l'objectiu de fomentar la mobilitat de la ciutadania entre barris i cohesionar els barris i el conjunt de la ciutat. 21. Millorar la comunicació entre barris amb una oferta adequada de transport públic. 22. Articular els barris de nova creació dins la trama urbana existent per fer una ciutat més cohesionada. 23. Acció educadora per enfortir el sentiment de pertinença al municipi. Recolzar i fomentar el comerç 24. Continuar la dinamització i el suport al comerç: fomentar l'obertura de nous establiments i la continuïtat i modernització dels existents. 20

21 25. Augmentar la competitivitat i l'atractivitat del comerç (imatge comercial). 26. Revitalitzar el teixit comercial com a mecanisme per generar ocupació i cohesionar el teixit social i urbà de la ciutat. 27. Recuperar la Fira del comerç. 3. Revaloritzar el medi natural i ambiental i el patrimoni cultural Recuperar el patrimoni cultural de la ciutat 28. Impulsar un Pla de recuperació del patrimoni cultural-històric de Montcada. 29. Recolzar un Arxiu històric municipal. 30. Donar un ús artístic/educatiu al patrimoni cultural-històric. 31. Potenciar el poblat ibèric de Les Maleses com a punt d interès turístic. Millorar la qualitat ambiental 32. Estudiar periòdicament la qualitat de l'aire i l impacte de la contaminació sobre la població. 33. Fomentar la reducció de l impacte ambiental de les indústries del municipi. 34. Promoure actuacions contra la contaminació atmosfèrica que perjudica la salut de la població. 35. Potenciar una forta millora del transport públic per reduir la contaminació. 36. Millorar els itineraris a peu i en bicicleta, aprofitant els nous espais i continus urbans derivats del soterrament de vies de comunicació. 37. Augmentar la xarxa ciclable de la ciutat i potenciar els desplaçaments en bicicleta. Recuperar i millorar els espais naturals del municipi 38. Definir polítiques de gestió dels espais naturals per revaloritzar el patrimoni i el seu ús ciutadà sostenible. 39. Recuperar els rius, evitar abocaments il legals i convertir la Casa de les Aigües en un centre potenciador de la nova cultura de l aigua. 40. Elaborar un pla per incorporar el Pla de Reixac com a zona verda forestal i agrícola, PAV (Parc Agrícola del Vallès). 41. Millorar la qualitat dels boscos, vetllar per la seva neteja i establir recursos per evitar incendis. 42. Millorar la neteja dels espais periurbans, camins rurals i camps abandonats. 21

22 Implicar la ciutadania i formar-la en els valors de la preservació del medi ambient i del patrimoni històric 43. Promoure accions formatives cap a la ciutadania per incrementar la recollida selectiva, així com realitzar una jornada de treball oberta a les entitats i als veïns i veïnes de Montcada i Reixac. 44. Promoure accions formatives cap a la ciutadania per difondre els valors del patrimoni històric de la ciutat. Descongestionar el trànsit pel municipi i ordenar l aparcament 45. Millorar la connectivitat entre la C58 i la C17 amb la carretera de la Roca per evitar col lapses, com una mena de ronda. 46. Millorar la interconnexió per tal que els cotxes no hagin de passar tant pel municipi. 47. Dimensionar els espais d aparcament de rotació, pel reforç que suposen en l accés i en l atractiu de les activitats econòmiques i socials. 48. Preveure espai per a l'aparcament de vehicles en les zones de nova construcció o que siguin objecte d'obres de remodelació i a l'entorn dels equipaments i serveis de ciutat. 49. Dissenyar i integrar dins de la planificació de la mobilitat la gestió de la DUM (Distribució Urbana de Mercaderies), especialment en les zones i horaris de càrrega i descàrrega necessaris pel desenvolupament de les activitats econòmiques. 4. Generar noves oportunitats d'ocupació Generar ocupació estable i de qualitat 50. Coordinar les actuacions entre els principals actors vinculats a les relacions laborals. 51. Desenvolupar programes d'inserció i accés al treball. 52. Engegar programes de formació pre-laboral i ocupacional. 53. Assessorar i atendre a les persones emprenedores. 54. Fomentar l'auto ocupació com un dels motors de generació d'ocupació. Recolzar i enfortir el teixit empresarial de Montcada 55. Crear una oficina de col laboració empresarial. 56. Motivar, col laborar i mostrar-se disponible vers el sector empresarial de la ciutat. 22

23 57. Facilitar sinèrgies entre empreses: elaborar un catàleg de les empreses instal lades al municipi per afavorir el coneixement mutu i fomentar les relacions comercials entre elles. 58. Crear un viver d empreses. 59. Establir estratègies de col laboració amb els eixos econòmics comarcals i metropolitans. Millorar la coordinació entre l oferta educativa/formativa i les necessitats empresarials 60. Fomentar la formació continuada a les empreses. 61. Impulsar mecanismes de col laboració entre els instituts i els centres de Formació Professional i les empreses i comerços de la ciutat. 62. Oferir estudis de formació professional segons demanda de les empreses. 63. Oferir estudis superiors relacionats amb activitats d alt valor afegit. 64. Aconseguir una seu universitària relacionada amb els sectors industrials majoritaris al municipi. Aconseguir la formació permanent durant tot el cicle de vida de les persones 65. Assegurar una oferta educativa i formativa per a tots els trams d edat. 66. Incorporar un institut de formació continua, focalitzant la seva activitat en determinats segments de població (dones, gent gran, persones nouvingudes, aturats/des, etc.). 67. Avançar en el nou paradigma de la "societat del coneixement". 68. Garantir l'accés i el coneixement d'utilització i possibilitats de les noves tecnologies al conjunt de la ciutadania. 5. Donar resposta als nous reptes de cohesió social Augmentar els serveis de suport a les persones i les famílies 69. Fomentar la prevenció, la protecció, la promoció i l'assistència de la salut. 70. Impulsar polítiques d integració de persones discapacitades en les activitats esportives, socials, educatives i culturals que es duen a terme a Montcada. 23

24 Fomentar l arrelament al municipi: promoure els valors del civisme i la convivència i sensibilitzar sobre les diferències 71. Utilitzar l espai públic com a espai de relació, interacció i intercanvi ciutadà, evitant l apropiació d espais per determinats col lectius de població. 72. Aprofitar les noves oportunitats econòmiques, culturals, etc. que suposa l arribada de població d origen divers. 73. Promoure programes i activitats que pretenguin fomentar la reciprocitat en el coneixement d altres cultures. 74. Conscienciar la ciutadania cap a comportaments més cívics i respectuosos. Superar la segregació per barris segons procedència geogràfica 75. Fomentar la rehabilitació d'habitatges i promoure que els nous habitatges en construcció de protecció oficial a diversos barris de Montcada i Reixac siguin de lloguer amb opció de compra al cap d uns quants anys per evitar la segregació per barris. 76. Contemplar l establiment de serveis i equipaments culturals de qualitat als diferents barris per afavorir la diversitat i superar la segregació. Construir una escola més inclusiva en el marc d'una Ciutat educadora 77. Adequar l'oferta de places d'escola bressol a les noves zones de creixement del municipi assegurant una adequada distribució per barris. 78. Reforçar els ajuts i serveis dirigits a facilitar la integració de l'alumnat estrangers a l escola. 79. Donar suport a la integració dels/de les alumnes nouvinguts/des a l escola. 80. Combatre el fracàs escolar, la segregació escolar, l analfabetisme i el desconeixement de la llengua. 81. Millorar l adhesió escolar assegurant majors nivells d èxit acadèmic. 82. Reforçar els vincles entre l escola i les famílies. 83. Atendre les necessitats educatives especials. 84. Promoure el treball en xarxa entre les entitats, l'àmbit educatiu, les famílies i els sectors públic i privat. 85. Crear un servei d assessorament de pares i mares per a tots els nivells educatius en coordinació permanent amb els/les coordinadors pedagògics de totes les escoles del municipi. 86. Promoure una Coordinadora o Federació d Associacions de Mares i Pares d Alumnes. 24

25 Lluitar contra la pobresa i l'exclusió social en tots els àmbits socials 87. Combatre la vulnerabilitat en l'àmbit econòmic i laboral. 88. Atendre els col lectius més vulnerables. Incrementar i millorar els serveis d atenció a la gent gran 89. Construir la nova residència i centre de dia per a la gent gran Les Vinyes. 90. Oferir serveis a la gent gran més enllà de la residència. 91. Millorar i incrementar el transport adaptat subvencionat. 92. Desplegar els serveis i prestacions de la Llei de Dependència. Impulsar polítiques d'igualtat de gènere 93. Incorporar la perspectiva de gènere a tots els àmbits socials, econòmics, polítics i culturals del municipi per tal d aconseguir la igualtat real i efectiva entre dones i homes, tot afavorint l'apoderament de les dones. 94. Abordatge integral de la violència de gènere. 95. Superar el dèficit comparatiu existent en prevenció de riscos i promoció de la salut entre homes i dones. 96. Contemplar la perspectiva de gènere en la construcció de nous equipaments i infrastructures, en la mobilitat i en els espais de la ciutat. Aconseguir més temps, millor temps i una distribució equitativa dels usos del temps 97. Assegurar la conciliació de la vida personal, laboral i familiar amb criteris d'equitat de gènere. 98. Fomentar la corresponsabilitat de tasques entre homes i dones en tots els àmbits. 99. Reforçar la conciliació de la vida laboral i personal o familiar, sobretot en l organització d actes i activitats a nivell de ciutat. Millorar l espai públic i el mobiliari urbà, en termes d accessibilitat 100. Millorar l'accessibilitat als equipaments, activitats i serveis de ciutat, contribuint així a sensibilitzar a la ciutadania sobre les persones discapacitades Millorar l accessibilitat als serveis de Rodalies de Catalunya Donar solució als espais dels barris que, per les seves condicions (pendent, barreres arquitectòniques, etc.), necessiten una millora de l'accessibilitat per al veïnat. 25

26 Millorar els nivells de convivència i civisme, incrementant la qualitat de vida de la ciutadania 103. Avançar en el desplegament de la policia de proximitat Treballar de forma proactiva des de la proximitat per prevenir possibles conflictes i detectar necessitats/demandes ciutadanes Treballar en coordinació amb els serveis de benestar en l'atenció a col lectius vulnerables o en situació de risc. 6. Aprofundir i renovar la vocació industrial de Montcada (Recolzar i enfortir el teixit empresarial de Montcada) 1 (55). Crear una oficina de col laboració empresarial. (56). Motivar, col laborar i mostrar-se disponible vers el sector empresarial de la ciutat. (57). Facilitar sinèrgies entre empreses: elaborar un catàleg de les empreses instal lades al municipi per afavorir el coneixement mutu i fomentar les relacions comercials entre elles. (58). Crear un viver d empreses. (59). Establir estratègies de col laboració amb els eixos econòmics comarcals i metropolitans Atraure activitats econòmiques, especialment aquelles d alt valor afegit Promoure la creació d'indústries netes i de tecnologies avançades i competitives Donar suport als polígons industrials, aprofitant la seva capacitat d atracció de treballadors/es i empreses Vincular els polígons industrials a la ciutat: accessibilitat, connectivitat, manteniment i conservació, entorn. (Millorar la coordinació entre l oferta educativa/formativa i les necessitats empresarials) (60). Fomentar la formació continuada a les empreses. (61). Impulsar mecanismes de col laboració entre els instituts i els centres de Formació Professional i les empreses i comerços de la ciutat. (62). Oferir estudis de formació professional segons demanda de les empreses. 1 Figuren marcats entre parèntesi aquells objectius estratègics i aquelles actuacions o projectes que ja han s'han expressat en una altra línia estratègica. La repetició d'objectius i propostes d'actuació esdevé una mostra més de la transversalitat de l'estratègia fixada. 26

27 (63). Oferir estudis superiors relacionats amb activitats d alt valor afegit. (64). Aconseguir una seu universitària relacionada amb els sectors industrials majoritaris al municipi. (Aconseguir la formació permanent durant tot el cicle de vida de les persones) (65). Assegurar una oferta educativa i formativa per a tots els trams d edat. (66). Incorporar un institut de formació continua, focalitzant la seva activitat en determinats segments de població (dones, gent gran, persones nouvingudes, aturats/des, etc.). (67). Avançar en el nou paradigma de la "societat del coneixement". Desenvolupar tecnologies i serveis avançats en el sector econòmic i social 110. Identificar els sectors d activitat econòmica que han de liderar la ciutat en el futur Seguir i avaluar el grau d avanç i finançament (subvencions, I+D+I) a les empreses segons resultats Facilitar la participació de les empreses en clústers externs (estrangers preferiblement) especialitzats en la seva àrea d activitat Potenciar la coordinació i l'establiment d acords amb centres i instituts de recerca del món universitari per establir programes d'innovació amb les empreses Fomentar programes de cooperació entre les entitats educatives en base a les noves tecnologies Crear un Centre de Suport Tecnològic per a la Ciutat amb infrastructures de hardware i software i amb assessors dinamitzadors del procés de transformació. 7. Desenvolupar el compromís cívic de la ciutadania Afavorir el civisme actiu 116. Impulsar activitats que afavoreixin la implicació dels i les joves Buscar noves formes efectives d'associació, participació i mobilització; per implicar els i les joves en la construcció de la ciutat Empoderar la gent gran en el fer ciutat: facilitar la participació i representació de la gent gran en les decisions col lectives Augmentar els espais de trobada, no lligats a activitats, per a la gent gran. 27

28 120. Impulsar o repensar mecanismes de participació que facilitin la implicació de les dones Facilitar espais de reunió per a les dones Fomentar la participació sociopolítica de les dones Fomentar el voluntariat, també a nivell intergeneracional Promoure espais de dinamització/participació als centres cívics. Desplegar la governança democràtica i introduir mecanismes de corresponsabilitat de la ciutadania 125. Estructurar l'organització i la gestió de l'ajuntament als principis de la governança democràtica Implicar a la ciutadania en el disseny i elaboració de les polítiques públiques Crear espais de debat públic sobre diferents temàtiques, incorporant-hi experts, professionals i institucions Impulsar processos participatius per tractar el futur ús dels espais que es guanyin amb els diferents projectes de soterrament de vies de comunicació Elaborar el programa d activitats dels equipaments cívics, esportius i culturals, tenint en compte la participació ciutadana. Enfortir el teixit associatiu de la ciutat 130. Fomentar els projectes compartits entre empreses i entitats Fomentar la responsabilitat social corporativa (RSC) Fomentar el pla de formació dels membres de les entitats, el portal de les entitats i el programa de dinamització i suport a les entitats Mantenir la celebració de la festa de les entitats. 28

29 8 Impuls estratègic Objectius i projectes prioritaris a desenvolupar A continuació es presenta una relació de 15 actuacions i projectes que poden ser considerats com a prioritaris a desenvolupar. La proposta d'actualització del Pla presenta una visió que es desenvolupa en 7 línies estratègiques, 29 objectius estratègics i 133 propostes d'actuació que expressen els principals temes que els diferents sectors de la ciutadania consideren necessaris abordar en l'horitzó temporal Per desenvolupar les línies estratègiques, els objectius i les propostes d'actuació s'han concebut diferents etapes d'impuls estratègic. La primera, la fase d'impuls estratègic, consta de 15 actuacions o projectes a impulsar de forma prioritària. L'impuls estratègic s'ha elaborat en plena crisi econòmica, motiu pel qual, a partir de la priorització dels diferents projectes i actuacions duta a terme durant les Comissions de treball, s'ha redactat una primera proposta de programa o de fase d'impuls estratègic que compta amb el desplegament de part de 9 objectius estratègics i 15 actuacions a desenvolupar de forma prioritària. Amb els projectes seleccionats es garanteix: La canalització de les propostes de projectes a prioritzar que van realitzar els diversos sectors de la ciutadania i les persones i entitats que formen part de la Comissió Estratègica. Incidir en aquelles actuacions o mesures que poden contribuir a la creació de llocs de treballs de qualitat. Avançar en el desplegament d'un model productiu i industrial basat en la innovació i en energies sostenibles. Desenvolupar accions per donar suport a aquells sectors o col lectius de població que mereixen una atenció especial (com ara la gent gran, infants i joves, o les dones), garantint així una major cohesió social i un desenvolupament urbà estable que incorpori mesures de promoció i protecció social. Vetllar per la qualitat ambiental i per la preservació dels espais naturals de Montcada. 29

PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA. 3r. Plenari

PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA. 3r. Plenari PLA LOCAL D INCLUSIÓ I COHESIÓ SOCIAL DE LA CIUTAT DE LLEIDA 3r. Plenari 22 de març de 2010 Generalitat de Catalunya Departament d'acció Social i Ciutadania Procésde disseny del Pla DIAGNOSI procés Aprovació

Más detalles

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials. ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials

Más detalles

Pla per a la Inclusió Social

Pla per a la Inclusió Social Seguiment i avaluació del Pla per a la Inclusió Social 2012-2015 I Informe de seguiment 2013 SÍNTESI EXECUTIVA Abril 2014 Pla per a la Inclusió Social 2012-2015 Síntesi executiva I Informe de seguiment

Más detalles

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009) Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat

Más detalles

COMISSIÓ INCLUSIVA AFA LA FLOR DE MAIG

COMISSIÓ INCLUSIVA AFA LA FLOR DE MAIG COMISSIÓ INCLUSIVA AFA LA FLOR DE MAIG Tots som especials a la nostra manera, perquè no hi ha cap ésser humà estàndard o comú. Tots som diferents. Stephen W.Hawking Aquesta guia neix de la preocupació

Más detalles

BASES PER A LA CONCESSIÓ DELS PREMIS AL COMERÇ A LA CIUTAT DE BENICARLÓ

BASES PER A LA CONCESSIÓ DELS PREMIS AL COMERÇ A LA CIUTAT DE BENICARLÓ BASES PER A LA CONCESSIÓ DELS PREMIS AL COMERÇ A LA CIUTAT DE BENICARLÓ Primera: Convocatòria La Regidoria de Comerç i Turisme de l'ajuntament convoca els Premis al Comerç 2015, amb l'objectiu de promoure

Más detalles

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007 www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors

Más detalles

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte Barça Parc Un nou espai, un nou concepte Juliol 2009 Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte El Barça: motor social i conjunt de valors El FC Barcelona, una de les entitats esportives més importants

Más detalles

EL PATI MANNING, DE LA CARITAT A LA CULTURA

EL PATI MANNING, DE LA CARITAT A LA CULTURA EL PATI MANNING, DE LA CARITAT A LA CULTURA 1802-1957, 1957, HOSPICI 1986-2010, USOS CULTURALS ELS ASSESSORAMENTS CULTURALS, EINA DE TERRITORI LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA I LA PLANIFICACIÓ CULTURAL EN L

Más detalles

Raval Territori Socialment Responsable (TSR)

Raval Territori Socialment Responsable (TSR) Raval Territori Socialment Responsable (TSR) Dades històriques rellevants de El Raval 1960: 105.000 hab. 1996: 35.000 hab. Anys 80: prostitució, droga, marginalitat... 1981-1996: Fugida de 70.000 hab Finals

Más detalles

L'economia social a Barcelona

L'economia social a Barcelona MONOGRÀFIC L'economia social a Barcelona 1 7 d O c t u b r e 2 0 1 2 Presentació P.1 Aproximació al territori: l'economia social a Barcelona P.1-3 La Xarxa d'economia Social de Barcelona P.4 L' impacte

Más detalles

Salut i Paisatge Urbà Cati Chamorro Servei de Salut Pública Gerència de Serveis de Salut Pública i Consum.

Salut i Paisatge Urbà Cati Chamorro Servei de Salut Pública Gerència de Serveis de Salut Pública i Consum. Salut i Paisatge Urbà Cati Chamorro Servei de Salut Pública Gerència de Serveis de Salut Pública i Consum chamorromc@diba.cat PAISATGE I SALUT ELS DETERMINANTS DE LA SALUT ELS DETERMINANTS DE LA SALUT

Más detalles

PROJECTE ZONA 11: ÀREA CREATIVA A LA DRETA DE L EIXAMPLE. Mesura de Govern

PROJECTE ZONA 11: ÀREA CREATIVA A LA DRETA DE L EIXAMPLE. Mesura de Govern PROJECTE ZONA 11: ÀREA CREATIVA A LA DRETA DE L EIXAMPLE. Mesura de Govern PROJECTE ZONA 11: ÀREA CREATIVA A LA DRETA DE L EIXAMPLE Mesura de Govern Consell Plenari del Districte de l Eixample Juliol de

Más detalles

e 2 esplais al quadrat

e 2 esplais al quadrat e 2 esplais al quadrat excel lents pel què fem i per com ho fem Un projecte per fer un pas endavant en la qualitat i responsabilitat, tant social com mediambiental en els centres d esplai. IV Jornada de

Más detalles

AMPLIACIÓ DE L ILLA DE VIANANTS DE RUBÍ. Juliol 2017

AMPLIACIÓ DE L ILLA DE VIANANTS DE RUBÍ. Juliol 2017 AMPLIACIÓ DE L ILLA DE VIANANTS DE RUBÍ Juliol 2017 1. INTRODUCCIÓ L espai públic és, per definició, un entorn de convivència social, on els serveis i activitats es distribueixen de manera eficaç i eficient

Más detalles

La col laboraciópúblico privada en els serveis socials. El cas de FASI.

La col laboraciópúblico privada en els serveis socials. El cas de FASI. La col laboraciópúblico privada en els serveis socials. El cas de FASI. Estanis Vayreda i Puigvert Director general Barcelona, 9 de febrer de 2012 Guió de la presentació 1. Fotografia dels serveis socials

Más detalles

PROJECTE PROFESSIONAL

PROJECTE PROFESSIONAL CONSTRUEIX EL TEU PROJECTE PROFESSIONAL. DOSSIER DE PROJECTE PROFESSIONAL EL PROJECTE PROFESSIONAL RECORDA ELS ELEMENTS DEL PROJECTE RPOFESSIONAL Què vull? Interessos i motivacions Alternatives d objectiu/s

Más detalles

La implicació del Departament de Salut Comunitària en el desenvolupament del Programa Salut als Barris a Casablanca

La implicació del Departament de Salut Comunitària en el desenvolupament del Programa Salut als Barris a Casablanca La implicació del Departament de Salut Comunitària en el desenvolupament del Programa Salut als Barris a Casablanca Jornades Entorn Urbà Saludable, 20 d octubre de 2011 Una ciutat saludable dissenya la

Más detalles

Observatori de Govern Local

Observatori de Govern Local El món local, un univers complex Durant els 40 anys des de la restabliment dels ajuntaments democràtics, les institucions locals s han anat configurant com un element clau del nostre sistema polític. En

Más detalles

Atur a Terrassa (abril de 2010)

Atur a Terrassa (abril de 2010) Atur a Terrassa (abril de 2010) Índex Atur registrat Atur per sexe Atur per sector econòmic Atur per edats Atur per nivell formatiu Col lectiu immigrant Durada de l atur Durada de l atur per sexes Durada

Más detalles

DINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI

DINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI DINAMITZACIÓ DEL SECTOR DELS SERVEIS DE PROXIMITAT DEL PALLARS JUSSÀ COM A OPORTUNITAT PER A LES PERSONES I EL TERRITORI Resultats i oportunitats de futur Abril de 2017 PALLARS JUSSÀ Superfície: 1.343,1

Más detalles

Els boscos: On som i cap on anem? La propietat i la sostenibilitat forestal I Setmana Bosc i Societat

Els boscos: On som i cap on anem? La propietat i la sostenibilitat forestal I Setmana Bosc i Societat Els boscos: On som i cap on anem? La propietat i la sostenibilitat forestal Joan Rovira i Ciuró I Setmana Bosc i Societat SANT CELONI Setembre de 2015 La propietat PRIVADA i la sostenibilitat... Tenen

Más detalles

Programa municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ

Programa municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ Programa municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ Índex 1. Introducció i prioritats del Programa 2016 2. Línies estratègiques d actuació 2.1. Girona, ciutat educadora i solidària 2.2. La dimensió transversal

Más detalles

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi Assumpció Huertas Valls, 24 d abril de 2013 CRISI Moltes empreses deixen de fer comunicació. Això

Más detalles

Entitats socials i aprenentatge servei: En xarxa en els centres educatius

Entitats socials i aprenentatge servei: En xarxa en els centres educatius Entitats socials i aprenentatge servei: En xarxa en els centres educatius 1. Per començar, tres bones pràctiques. 2. Treball en xarxa i capital social. Projecte Sense aixecar la mà La necessitat social:

Más detalles

1. Pensar estratègicament

1. Pensar estratègicament 1. Pensar estratègicament 1. Quina ciutat vull ser? 2. Quina ciutat sóc? 3. Com ho faré? Què haig de canviar? Cas Vancouver La ciutat Tradicionalment, les industries dedicades a l extracció de recursos

Más detalles

Treball i aprenentatge en xarxa Escola, Família i Entorn. 9 d octubre de 2015

Treball i aprenentatge en xarxa Escola, Família i Entorn. 9 d octubre de 2015 Treball i aprenentatge en xarxa Escola, Família i Entorn 9 d octubre de 2015 XARXA EDUCATIVA La Societat és xarxa... i això afecta a totes les organitzacions M. Castells Escola, Família i Entorn Beneficis

Más detalles

Reus, 14 d abril de 2011

Reus, 14 d abril de 2011 BARCELONA I L FP: Una organització, tres entitats al servei de centres i empreses Reus, 14 d abril de 2011 La Formació Professional a Barcelona Consell de la FP: Òrgan de consulta i participació impulsat

Más detalles

Nous projectes als polígons

Nous projectes als polígons 00 Nous projectes als polígons Catàleg dels Polígons Industrials de Barberà del Vallès Àrea d aparcaments i serveis Área de aparcamientos y servicios Centre d aparcaments de vehícles industrials i serveis

Más detalles

El programa HOGARES VERDES

El programa HOGARES VERDES El programa HOGARES VERDES Sagunt, 2 de març de 2011 Anna Pons Frígols Cap de la secció d Activitats del CEACV Presentació del CEACV, qui som? Titularidad pública (G.V. - C.M.A.A.U.H.) Inaugurat el 5 de

Más detalles

L agència de desenvolupament econòmic i local de l Ajuntament de Barcelona

L agència de desenvolupament econòmic i local de l Ajuntament de Barcelona L agència de desenvolupament econòmic i local de l Ajuntament de Barcelona FulletoCorporatiu.pdf 2 17/01/17 10:31 Missió Impulsar la política econòmica i el desenvolupament local per promoure la millora

Más detalles

Persones amb discapacitat, una realitat gairebé imperceptible

Persones amb discapacitat, una realitat gairebé imperceptible Persones amb discapacitat, una realitat gairebé imperceptible La societat que defensem ha de fer possible què les persones amb discapacitat puguem exercir els mateixos drets que el conjunt de la ciutadania

Más detalles

PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS

PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS La raó de ser de l'economia - Economia. Microeconomia i macroeconomia. - El contingut

Más detalles

PROTOCOL PER AL MANEIG DEL TRASTORN PER DÈFICIT D ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDAH) INFANTO JUVENIL EN EL SISTEMA SANITARI CATALÀ

PROTOCOL PER AL MANEIG DEL TRASTORN PER DÈFICIT D ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDAH) INFANTO JUVENIL EN EL SISTEMA SANITARI CATALÀ PROTOCOL PER AL MANEIG DEL TRASTORN PER DÈFICIT D ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDAH) INFANTO JUVENIL EN EL SISTEMA SANITARI CATALÀ Barcelona, 6 de Maig del 2015 Què és el TDAH? Característiques Trastorns

Más detalles

ESTUDI SOCIODEMOGRÀFIC I URBANÍSTIC DE LA MARIOLA. Abril Universitat Politècnica de Catalunya. Centre de Política de Sòl i Valoracions

ESTUDI SOCIODEMOGRÀFIC I URBANÍSTIC DE LA MARIOLA. Abril Universitat Politècnica de Catalunya. Centre de Política de Sòl i Valoracions ESTUDI SOCIODEMOGRÀFIC I URBANÍSTIC DE LA MARIOLA Abril 2012 Universitat Politècnica de Catalunya Centre de Política de Sòl i Valoracions * El presente documento es parte del desarrollo empírico de la

Más detalles

Jornada de la Societat Espanyola d Atenció a l Usuari de la Sanitat a

Jornada de la Societat Espanyola d Atenció a l Usuari de la Sanitat a Jornada de la Societat Espanyola d Atenció a l Usuari de la Sanitat a Catalunya La veu del pacient al sistema de Salut Dra. Roser Vallès Pla de Salut 2011-2015: Reptes del sistema Nous paradigmes assistencials,

Más detalles

ACOMPLIMENT DELS COMPROMISOS DE QUALITAT

ACOMPLIMENT DELS COMPROMISOS DE QUALITAT #cartadeserveis ACOMPLIMENT DELS COMPROMISOS DE QUALITAT DE LA CARTA DE SERVEIS DEL CATÀLEG 2016 Juliol 2017 ATRIBUT DE QUALITAT: RAPIDESA EN LA RESOLUCIÓ DE LA SOL LICITUD INFORME DE SEGUIMENT DELS COMPROMISOS

Más detalles

Tema 3 (II): El sector terciari a Catalunya

Tema 3 (II): El sector terciari a Catalunya En aquest tema aprendràs que : A el sector terciari és el que dóna feina a més gent. En el sector terciari hi trobem les activitats que ofereixen un servei a la societat, per aixó s anomena sector de serveis.

Más detalles

Contractació i models de gestió. L experiència de l Ajuntament de Barcelona.

Contractació i models de gestió. L experiència de l Ajuntament de Barcelona. Contractació i models de gestió. L experiència de l Ajuntament de Barcelona. 14 de març de 2014 Institut Barcelona Esports Principals magnituds i variables Extensió: 102 Km2 Població: 1.620.943 habitants

Más detalles

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE.

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. 1. Quart curs d ESO. A 4t d'eso, sol licitem dues matèries diferenciades: Economia de 4t d'eso, com a matèria orientadora

Más detalles

10 anys de Consells de Salut a Barcelona Reflexió compartida

10 anys de Consells de Salut a Barcelona Reflexió compartida 10 anys de Consells de Salut a Barcelona Reflexió compartida 2010-2011 Punt de partida Per tal d aprofundir en la reflexió entorn la situació i les línies de futur dels Consells es va treballar amb els

Más detalles

Enfortir l espai d economia social en la construcció europea,... una visió micro econòmica. Àlex Pujol

Enfortir l espai d economia social en la construcció europea,... una visió micro econòmica. Àlex Pujol Enfortir l espai d economia social en la construcció europea,... una visió micro econòmica Àlex Pujol DEFINICIÓ Generadors de feina i de cohesió social Combinació entre la rendibilitat econòmica i la inclusió

Más detalles

II Jornada Pla de salut de Barcelona Ciutat

II Jornada Pla de salut de Barcelona Ciutat II Jornada Pla de salut de Barcelona Ciutat 28-04-2014 Programa Baixem al Carrer Inici del programa: 2009 Territori: Poble Sec Agents que van intervenir: Per iniciativa del Pla Comunitari del barri A través

Más detalles

ÀREA DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC LOCAL INFORME DE SEGUIMENT DELS COMPROMISOS DE QUALITAT DEL CATÀLEG DE SERVEIS 2014

ÀREA DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC LOCAL INFORME DE SEGUIMENT DELS COMPROMISOS DE QUALITAT DEL CATÀLEG DE SERVEIS 2014 Àrea de Presidència Rambla Catalunya, 126 08008 Barcelona Tel. 934 020 709 Fax 934 049 14 s.planif.avaluacio@diba.cat www.diba.cat ÀREA DE DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC LOCAL INFORME DE SEGUIMENT DELS COMPROMISOS

Más detalles

Segregació urbana, innovació social i capacitat cívica

Segregació urbana, innovació social i capacitat cívica Barris desafavorits davant la crisi: ii Segregació urbana, innovació social i capacitat cívica Helena Cruz Gallach Investigadora del projecte Amb la col laboració Abril 2014 / Resultats preliminars 1 Objectius

Más detalles

Aprovat inicialment el Pla director urbanístic del Circuit de Velocitat de Barcelona Catalunya

Aprovat inicialment el Pla director urbanístic del Circuit de Velocitat de Barcelona Catalunya Aprovat inicialment el Pla director urbanístic del Circuit de Velocitat de Barcelona Catalunya El PDU estableix els criteris per revisar l actual ordenació del Circuit de Velocitat de Barcelona Catalunya

Más detalles

Xarxa d ateneus cooperatius, projectes singulars i aracoop. Reunió Xarxa d Ateneus Cooperatius 2018

Xarxa d ateneus cooperatius, projectes singulars i aracoop. Reunió Xarxa d Ateneus Cooperatius 2018 Xarxa d ateneus cooperatius, projectes singulars i aracoop Reunió Xarxa d Ateneus Cooperatius 2018 El Departament de Treball Afers Socials i famílies, promou la xarxa d ateneus cooperatius concebuts com

Más detalles

Llei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya

Llei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya Llei de Formació i Qualificació Professional de Catalunya Presentació del projecte de Llei Octubre 2014 Contingut normatiu Títol I Disposicions generals Objecte, principis rectors, destinataris, drets,

Más detalles

Un cas pràctic en l atenció a les fases inicials de la malaltia: el programa REMS

Un cas pràctic en l atenció a les fases inicials de la malaltia: el programa REMS Un cas pràctic en l atenció a les fases inicials de la malaltia: el programa REMS Fundació Catalunya - La Pedrera Una fundació compromesa amb el territori i la gent Neix l 1 de gener de 2013, com a entitat

Más detalles

Pla de Promoció (PPR-EEBE)

Pla de Promoció (PPR-EEBE) SISTEMA DE GARANTIA INTERNA DE LA QUALITAT ESCOLA D ENGINYERIA DE BARCELONA EST (EEBE) Pla de Promoció (PPR-EEBE) (2017-2020) Gestió Documental i control de canvis Versió Referència de la modificació Elaborat

Más detalles

LA MONEDA SOCIAL DE SANTA COLOMA DE GRAMENET ESTEVE SERRANO ORTÍN

LA MONEDA SOCIAL DE SANTA COLOMA DE GRAMENET ESTEVE SERRANO ORTÍN LA MONEDA SOCIAL DE SANTA COLOMA DE GRAMENET ESTEVE SERRANO ORTÍN Primer Tinent d Alcaldessa de Serveis Interns, Promoció Econòmica, Comerç, Ocupació i Promoció de la Ciutat de l Ajuntament de Santa Coloma

Más detalles

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006

Absentisme Laboral. Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 NOTA INFORMATIVA. Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006 NOTA INFORMATIVA Absentisme Laboral Hores no treballades Tercer trimestre de 2006 Gabinet Tècnic Servei d Estudis i Estadístiques Desembre de 2006 Generalitat de Catalunya Departament de Treball Secretaria

Más detalles

AJUNTAMENT DE GIRONA PRESSUPOSTOS PARTICIPATS DELS BARRIS 2018

AJUNTAMENT DE GIRONA PRESSUPOSTOS PARTICIPATS DELS BARRIS 2018 AJUNTAMENT DE GIRONA PRESSUPOSTOS PARTICIPATS DELS BARRIS 2018 Servei Responsable: Participació Altres serveis que hi col laboren: --- --------------------------------------------------------------- NOM

Más detalles

ESTRATÈGIES PEL DESENVOLUPAMENT DEL TURISME ALS MUNICIPIS DEL

ESTRATÈGIES PEL DESENVOLUPAMENT DEL TURISME ALS MUNICIPIS DEL ESTRATÈGIES PEL DESENVOLUPAMENT DEL TURISME ALS MUNICIPIS DEL Baix Gaià GRUP DE RECERCA D ANÀLISI TERRITORIAL I ESTUDIS TURÍSTICS UNITAT DE GEOGRAFIA L inventari de recursos 267 RECURSOS TURÍSTICS 48 naturals

Más detalles

Fundació Privada Foment de l Habitatge Social. Gener 2015

Fundació Privada Foment de l Habitatge Social. Gener 2015 Fundació Privada Foment de l Habitatge Social Gener 2015 Origen de la Fundació La Fundació va ser creada per iniciativa de Càritas l any 1990. L any 2012 es va decidir donar-li un fort impuls financer

Más detalles

Edició Ajuntament de Barcelona Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d Immigració i Interculturalitat

Edició Ajuntament de Barcelona Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d Immigració i Interculturalitat Edició Ajuntament de Barcelona Àrea de Qualitat de Vida, Igualtat i Esports Direcció de Serveis d Immigració i Interculturalitat Amb la col laboració de Rafa Crespo i Maria Mateu Il lustracions Miguel

Más detalles

Persones amb discapacitat, una realitat gairebé imperceptible

Persones amb discapacitat, una realitat gairebé imperceptible Persones amb discapacitat, una realitat gairebé imperceptible La societat que defensem ha de fer possible què les persones amb discapacitat puguem exercir els mateixos drets que el conjunt de la ciutadania

Más detalles

UN NOU DESENVOLUPAMENT EN EL PRÉSTEC INTERBIBLIOTECARI DEL CBUC

UN NOU DESENVOLUPAMENT EN EL PRÉSTEC INTERBIBLIOTECARI DEL CBUC UN NOU DESENVOLUPAMENT EN EL PRÉSTEC INTERBIBLIOTECARI DEL CBUC Jordi Serrano Muñoz, Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya. jserrano@uoc.es Marta Tort Pascual, Consorci Biblioteques Universitàries

Más detalles

Plataforma d acompanyament a projectes d emprenedoria social i economia social

Plataforma d acompanyament a projectes d emprenedoria social i economia social Plataforma d acompanyament a projectes d emprenedoria social i economia social Definició conceptual d economies CONCEPTES CLAU Economia convencional Activitat empresarial Sense voluntat transformadora

Más detalles

VAL D ARAN BIOSPHERE DESTINATION

VAL D ARAN BIOSPHERE DESTINATION Extensió: 620km 2 El 30% per sobre dels 2000m d altitud La Val d Aran es troba al centre dels Pirineus (Vall atlàntica). La seva localització, topografia i clima afavoreix la existència d una gran biodiversitat

Más detalles

Estudi sobre la problemàtica residencial a les urbanitzacions de baixa densitat de la comarca del Garraf

Estudi sobre la problemàtica residencial a les urbanitzacions de baixa densitat de la comarca del Garraf Estudi sobre la problemàtica residencial a les urbanitzacions de baixa densitat de la comarca del Garraf Redacció Col lectiu Punt 6, SCCL Gestió Isabel Ezpeleta García, Advocada Oficina d Habitatge - GSHUA

Más detalles

PROGRAMA LÀBORA. Barcelona Mercat Laboral Reservat

PROGRAMA LÀBORA. Barcelona Mercat Laboral Reservat PROGRAMA LÀBORA Barcelona Mercat Laboral Reservat L Ajuntament de Barcelona presenta el programa LÀBORA. Una iniciativa que ofereix a les empreses l oportunitat de participar en un projecte de responsabilitat

Más detalles

LA CAMBRA LIDERA EL PROJECTE EUROPEU INTERREG-POCTEFA CCI PIRINEUS MED

LA CAMBRA LIDERA EL PROJECTE EUROPEU INTERREG-POCTEFA CCI PIRINEUS MED NOTA DE PREMSA LA CAMBRA LIDERA EL PROJECTE EUROPEU INTERREG-POCTEFA CCI PIRINEUS MED Impulsarà la cooperació econòmica i els fluxes comercials entre Catalunya-França- Andorra El pressupost inicial es

Más detalles

LES ESCOLES MAGNET. UNA APOSTA PER L EXCEL LÈNCIA I L EQUITAT

LES ESCOLES MAGNET. UNA APOSTA PER L EXCEL LÈNCIA I L EQUITAT LES ESCOLES MAGNET. UNA APOSTA PER L EXCEL LÈNCIA I L EQUITAT Aina Tarabini Grup de recerca en Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS) http://grupsderecerca.uab.cat/geps/ Universitat Autònoma

Más detalles

Pla d Infància i Adolescència

Pla d Infància i Adolescència Propostes del Consell dels Infants Pla d Infància i Adolescència 2018-2024 Granollers, 20 de març de 2018 amb el suport de: Treball en xarxa Plantem idees Anàlisi dels àmbits del Pla d Infància i Adolescència

Más detalles

Àrea d Hisenda i Gestió Municipal

Àrea d Hisenda i Gestió Municipal Àrea d Hisenda i Gestió Municipal Girona, 27 de juny de 2012 Regidoria d Hisenda i Règim Interior 1. Reorganització de l administració i de la gestió El nou govern ha reestructurat l'organització municipal

Más detalles

Els serveis públics i l acció comunitària

Els serveis públics i l acció comunitària Els serveis públics i l acció comunitària IGOP: Escola de Polítiques Socials i Urbanes 25 octubre 2016 Raquel Gallego (IP), Nicolás Barbieri, Ernesto Morales Índex Marc analític: ü Conceptes ü Indicadors

Más detalles

PLA LOCAL D HABITAGE PÚBLIC DE LLOGUER REGIDORIA D HABITATGE 5 DE JULIOL 2017

PLA LOCAL D HABITAGE PÚBLIC DE LLOGUER REGIDORIA D HABITATGE 5 DE JULIOL 2017 PLA LOCAL D HABITAGE PÚBLIC DE LLOGUER 2017 2024 REGIDORIA D HABITATGE 5 DE JULIOL 2017 Objectius L habitatge públic de lloguer, una prioritat del Govern El Pla Local d'habitatge Públic de Lloguer (PLH)

Más detalles

Materials per a l empoderament dels joves. Oficina del Pla Jove Gerència de Serveis d Igualtat i Ciutadania Àrea d Atenció a les Persones

Materials per a l empoderament dels joves. Oficina del Pla Jove Gerència de Serveis d Igualtat i Ciutadania Àrea d Atenció a les Persones Gerència de Serveis d Igualtat i Ciutadania Àrea d Atenció a les Persones Programa PENSA-JOVE (Programa per a l Empoderament, innovació i Suport als Ajuntaments en la intervenció amb joves) Seminari Joves

Más detalles

Experiències d èxit de voluntariat ambiental i social a empreses

Experiències d èxit de voluntariat ambiental i social a empreses Experiències d èxit de voluntariat ambiental i social a empreses 16 de juny de 2017 Sandra Carrera Soc una empresa Perquè fer voluntariat ambiental i social? Millora de la pròpia imatge de l empresa: prestigi

Más detalles

Participació ciutadana en salut i sanitat

Participació ciutadana en salut i sanitat Participació ciutadana en salut i sanitat J. Martí Valls Metge CAPS (www.caps.cat) Marea Blanca de Catalunya Assessor de sanitat Ajuntament de Barcelona Grup de Salut del CBSB Participació ciutadana en

Más detalles

PLA D ACCIÓ TUTORIAL ESCOLA UNIVERSITÀRIA CETA

PLA D ACCIÓ TUTORIAL ESCOLA UNIVERSITÀRIA CETA PLA D ACCIÓ TUTORIAL ESCOLA UNIVERSITÀRIA CETA Introducció El Pla d acció tutorial consisteix en una gestió de la formació integral de l alumnat que es du a terme mitjançant tutories. En particular, es

Más detalles

EXPERIÈNCIA GRUP D INSERCIÓ COMUNITARIA, LA PARTICIPACIÓ DE L AFECTAT EN LA RECUPERACIÓ EN SALUT MENTAL

EXPERIÈNCIA GRUP D INSERCIÓ COMUNITARIA, LA PARTICIPACIÓ DE L AFECTAT EN LA RECUPERACIÓ EN SALUT MENTAL EXPERIÈNCIA GRUP D INSERCIÓ COMUNITARIA, LA PARTICIPACIÓ DE L AFECTAT EN LA RECUPERACIÓ EN SALUT MENTAL Jornada tècnica La Unió T. Mas, Mª J. Oliva i M. González Novembre/ 2016 Experiencia grup d inserció

Más detalles

PLA DE DESPLAÇAMENTS DE LA GENERALITAT A GIRONA

PLA DE DESPLAÇAMENTS DE LA GENERALITAT A GIRONA PLA DE DESPLAÇAMENTS DE LA GENERALITAT A GIRONA Edifici de la Generalitat de Catalunya Girona, 25 de setembre de 2013 Gina Barraza Gestora de mobilitat Primers passos per a posar en marxa el Pla de desplaçament

Más detalles

4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya.

4.4 AVALUACIÓ I RECONEIXEMENT DE PERSONAL. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal. Escola Superior de Música de Catalunya. 4.4 Avaluació i reconeixement de personal Escola Superior de Música de Catalunya Sumari 1. Objectius 2. Responsables 3. Desenvolupament del procés 3.1 Disseny del sistema d avaluació del personal docent

Más detalles

PLA D EQUIPAMENTS DEL POBLE-SEC. Sessió de debat de diagnòstic 20 de juny de 2017

PLA D EQUIPAMENTS DEL POBLE-SEC. Sessió de debat de diagnòstic 20 de juny de 2017 PLA D EQUIPAMENTS DEL POBLE-SEC Sessió de debat de diagnòstic 20 de juny de 2017 ANTECEDENTS: Primers passos fins al Pla d Equipaments del Poble-sec Carolina López, consellera de Districte REPENSAR LES

Más detalles

ICSA. Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica

ICSA. Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica Contingut 1.- Introducció 2.- Radiografia de la dona TIC A càrrec d Elisabet Golobardes, Directora d ETSEEI La Salle (Universitat Ramon Llull)

Más detalles

PROCÉS 29 PROCÉS DE SERVEIS D FP A EMPRESES ENTITATS I ALTRES USUARIS PROCÉS-Q-410-T-29-FP

PROCÉS 29 PROCÉS DE SERVEIS D FP A EMPRESES ENTITATS I ALTRES USUARIS PROCÉS-Q-410-T-29-FP PROCÉS 29 PROCÉS-Q-410-T-29-FP ÍNDEX ÍNDEX 2 GESTIÓ DEL PROCÉS 3 DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS 4 CARACTERÍSTIQUES DE QUALITAT 5 PROCEDIMENTS ASSOCIATS 5 PRINCIPALS INDICADORS I/O RESULTATS 5 ORGANIGRAMA DE SERVEIS

Más detalles

Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència

Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL Octubre 2015 Vicerectorat de Docència Els dobles graus i les noves propostes de graus i de màsters, que han tingut una notable capacitat de captació

Más detalles

TREBALL EN XARXA TREBALL EN XARXA

TREBALL EN XARXA TREBALL EN XARXA TREBALL EN XARXA QUE ÉS EL TREBALL EN XARXA? Treballar en xarxa vol dir : pensar, comunicar-nos i actuar conjuntament, compartint objectius i recursos, unificant capacitats i esforços, relacionant les

Más detalles

TRANSICIÓ CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA

TRANSICIÓ CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA TRANSICIÓ CAP A LA SOBIRANIA ENERGÈTICA MODEL ENERGÈTIC ACTUAL Fonts: combustible fòssil, lluny la producció del lloc de consum Abastament: producció centralitzada en poques mans, dependència Econòmic:

Más detalles

El TRAM allarga el servei de la T3 fins a Sant Feliu de Llobregat

El TRAM allarga el servei de la T3 fins a Sant Feliu de Llobregat El TRAM allarga el servei de la T3 fins a Sant Feliu de Llobregat El nou tram de 600 metres porta el tramvia a Sant Feliu amb freqüències de fins a 15 minuts i ha comportat millores urbanístiques en el

Más detalles

Experiències d acció comunitària CAP Sagrada Família Treballadora Social: Geles Martínez

Experiències d acció comunitària CAP Sagrada Família Treballadora Social: Geles Martínez Experiències d acció comunitària CAP Sagrada Família Treballadora Social: Geles Martínez 24 Gener 2013 Xarxa Aupa ELS NOSTRES VALORS: Qualitat professional, Equip, Desenvolupament i Compromís ON SOM?.

Más detalles

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS TIPUS DE CONVALIDACIONS Aquest document recull les possibles convalidacions de mòduls i unitats formatives del cicle formatiu de grau superior ICA0 Administració de sistemes,

Más detalles

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos.

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. CÀNNABIS MÒDUL II ACTIVITAT 1 Fitxa 1.1 15 anys La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. La Agencia de Salud Pública de Cataluña

Más detalles

TIPOLOGIA. Cooperatives. Mutualitats. Fundacions SIMILITUTS I DIFERENCIES. Llocs de treball pels socis. Serveis pels socis

TIPOLOGIA. Cooperatives. Mutualitats. Fundacions SIMILITUTS I DIFERENCIES. Llocs de treball pels socis. Serveis pels socis TIPOLOGIA Cooperatives Mutualitats INSTRUMENTS DE L ECONOMIA SOCIAL Fundacions SIMILITUTS I DIFERENCIES Llocs de treball pels socis Serveis pels socis Finalitats d interès general EL dret de fundació està

Más detalles

REINDUSTRIALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT. HORITZONS PER A UN NOU DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC Conclusions del cicle

REINDUSTRIALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT. HORITZONS PER A UN NOU DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC Conclusions del cicle REINDUSTRIALITZACIÓ I SOSTENIBILITAT. HORITZONS PER A UN NOU DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC Conclusions del cicle El cicle Taller d experts Reindustrialització i sostenibilitat. Horitzons per a un nou desenvolupament

Más detalles

Crea i gestiona la teva identitat digital professional

Crea i gestiona la teva identitat digital professional Crea i gestiona la teva identitat digital professional Capacitació Tecnològica per a Professionals i Empreses Data Ajuntament de Barcelona Barcelona Activa: Qui som? Barcelona Activa, integrada en l àrea

Más detalles

PANGEA: Historial de projectes

PANGEA: Historial de projectes PANGEA: Historial de projectes 1996-2000 Participació al projecte Epitelio, Teletrabajo y Teleservicios para Luchar contra la Exclusión Social y Económica. Unió Europea, 1996-1999. "Multi-Site Classroom".

Más detalles

Model català d atenció integrada social i sanitària

Model català d atenció integrada social i sanitària Model català d atenció integrada social i sanitària Albert Ledesma Castelltort Director del Pla interdepartamental d atenció i interacció social i sanitària Barcelona, juliol 2014 Pla interdepartamental

Más detalles

Pla d Acció de Mandat de Montmeló. Continguts a comunicar

Pla d Acció de Mandat de Montmeló. Continguts a comunicar Pla d Acció de Mandat de Montmeló. Continguts a comunicar 1. El Pla d Acció de Mandat (PAM) 2016-2019 1.1. Què és el PAM? El Pla d'acció de Mandat (PAM) és un document que s elabora a l inici de cada mandat

Más detalles

En el context dels Plans de Qualitat de l ICASS

En el context dels Plans de Qualitat de l ICASS En el context dels Plans de Qualitat de l ICASS Jornada Catalana de Bones Pràctiques Indicadors Indicadors Doc. Suport Avaluac. Indicadors indicadors Polítiques Socials Serveis i Entorn Context pers. i

Más detalles

PROGRAMA LÀBORA. Barcelona Mercat Laboral Reservat

PROGRAMA LÀBORA. Barcelona Mercat Laboral Reservat PROGRAMA LÀBORA Barcelona Mercat Laboral Reservat L Ajuntament de Barcelona presenta el Programa LÀBORA. Una iniciativa que ofereix a les empreses l oportunitat de participar en un projecte de responsabilitat

Más detalles

2. Objectius Ambiental: Social Econòmic:

2. Objectius Ambiental: Social Econòmic: 1. Descripció Es tracta d una iniciativa que pretén reutilitzar objectes en bon estat de conservació i funcionament per tal de destinar-los a cobrir necessitats bàsiques de persones en situació de vulnerabilitat

Más detalles

DOSSIER DE PREMSA FUNDACIÓ JAUME BOFILL. (Panel de les Desigualtats Socials a Catalunya)

DOSSIER DE PREMSA FUNDACIÓ JAUME BOFILL. (Panel de les Desigualtats Socials a Catalunya) DOSSIER DE PREMSA FUNDACIÓ JAUME BOFILL (Panel de les Desigualtats Socials a Catalunya) Any 2008 Aquest Dossier conté una selecció de diferents articles de premsa que han aparegut al llarg del 2008 i que

Más detalles

COMPROMÍS I EXPERIÈNCIA MÉS DE 25 ANYS AL SERVEI DE LA SOCIETAT FOMENTANT LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA I ASSOCIATIVA

COMPROMÍS I EXPERIÈNCIA MÉS DE 25 ANYS AL SERVEI DE LA SOCIETAT FOMENTANT LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA I ASSOCIATIVA COMPROMÍS I EXPERIÈNCIA MÉS DE 25 ANYS AL SERVEI DE LA SOCIETAT FOMENTANT LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA I ASSOCIATIVA Missió Esdevenir un think tank de referència en educació i llibertats civils, basat en

Más detalles

L'AFECTACIÓ DE SALUT MENTAL EN LA POBLACIÓ INFANTIL I ADOLESCENT EN SITUACIÓ DE RISC A CATALUNYA

L'AFECTACIÓ DE SALUT MENTAL EN LA POBLACIÓ INFANTIL I ADOLESCENT EN SITUACIÓ DE RISC A CATALUNYA L'AFECTACIÓ DE SALUT MENTAL EN LA POBLACIÓ INFANTIL I ADOLESCENT EN SITUACIÓ DE RISC A CATALUNYA O. Presentació A dia d avui les ràpides transformacions socials i la crisi entre d altres factors, han tingut

Más detalles

Comissió Consultiva d Hàbitat urbà. Dilluns 18 d'abril de 2016

Comissió Consultiva d Hàbitat urbà. Dilluns 18 d'abril de 2016 Comissió Consultiva d Hàbitat urbà Dilluns 18 d'abril de 2016 Ordre del dia 1. PEU per a l ordenació dels establiments d allotjament turístic, albergs de joventut, residencies col lectives d allotjament

Más detalles