NUTRICIÓ i PREVENCIÓ del CÀNCER
|
|
- Paula Godoy de la Fuente
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 NUTRICIÓ i PREVENCIÓ del CÀNCER Dr. Antonio Agudo Unitat de Nutrició i Càncer Institut Català d Oncologia (ICO-IDIBELL) Biblioteca de Bellvitge L Hospitalet de Llobregat,15 d Abril 2015
2 Freqüència de càncer a Catalunya Nombre de casos nous de càncer anuals: homes,13673 dones 2
3 Risc de càncer en homes Probabilitat de desenvolupar càncer al llarg de la vida a Catalunya (homes) 3
4 Risc de càncer en dones Probabilitat de desenvolupar càncer al llarg de la vida a Catalunya (dones) 4
5 Dieta i càncer, una mica d història 5
6 El Projecte EPIC 5 centres, selecció i reclutament persones de anys Homes Dones Asturias Guipúzcoa Navarra Granada Murcia Barcelona Dieta habitual Hàbits i factors generales relacionats amb la salut Mesures antropomètriques Mostres de sang SEGUIMENT: càncer, mortalitat 6
7 El Projecte EPIC European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition 7
8 El Projecte EPIC 8
9 Dieta i càncer Energia (kcal) Macronutrients: Proteïnes, Lípids, Carbohidrats Micronutrients: Vitamines, Minerals Altres components bioactius Altres substàncies formades en els aliments contaminants o afegits als aliments 9
10 Dieta i càncer: resum i recomanacions 10
11 Relació dieta i càncer - resum 11
12 Relació dieta i càncer: aliments 12
13 Relació dieta i càncer: nutrients 13
14 Relació dieta i càncer: obesitat i activitat física 14
15 Cancerígens de la dieta Entre els contaminants només les aflatoxines, les dioxines, els PCBs, el benzopirè, l arsènic en l aigua de consum, algunes nitrosamines i certes hormones esteroides són cancerígens reconeguts per la IARC Alguns conservants i productes formats durant la combustió són cancerígens experimentals però no hi ha evidències de carcinogenicitat en l home 15
16 Herbicides i aliments trangènics El herbicida más utilizado del mundo entra en la lista negra del cáncer La Agencia para la Investigación sobre el Cáncer de la OMS considera que el glifosato, creado por Monsanto, es una substancias "probablemente carcinógena para humanos" La Vanguardia Natural 22/03/ :22h Última actualización: 24/03/ :34h 16
17 Càncer i suplements dietètics Si funciona en la fruita y la verdura, per què no en fàrmacs? La utilització de vitamines i suplements en diversos assaigs no ha mostrat cap efecte positiu en la prevenció de càncer o la mortalitat; en algun cas pot resultar perjudicial 17
18 Recomanacions RECOMENDACIÓN 4 ALIMENTOS VEGETALES Consumir preferentemente alimentos de origen vegetal OBJETIVOS DE SALUD PÚBLICA El consumo medio de frutas y hortalizas de debe ser de al menos 600 g diarios Los cereales (integrales) y las legumbres, así como otros alimentos ricos en fibra, deben reportar al menos 25 g diarios de polisacáridos (excluido el almidón) RECOMENDACIONES INDIVIDUALES Consumir al menos cinco raciones diarias (o 400 g) de frutas y verduras variadas Consumir cereales (integrales) y leguminosas en cada comida Quienes consumen tubérculos como alimentos básicos deben incorporar una ingesta suficiente de frutas, verduras, y legumbres 18
19 Recomanacions RECOMENDACIÓN 5 ALIMENTOS DE ORIGEN ANIMAL Limitar el consumo de carnes rojas y no consumir carnes procesadas OBJETIVOS DE SALUD PÚBLICA El consumo medio de carnes rojas no debe exceder de 300 g por semana, con una mínima proporción de carnes procesadas. RECOMENDACIONES INDIVIDUALES Quienes consumen regularmente carnes rojas deben limitar la ingesta a menos de 500 g por semana, con una mínima proporción de carnes procesadas. 19
20 Recomanacions RECOMENDACIÓN 6 BEBIDAS ALCOHÓLICAS Limitar el consumo de bebidas alcohólicas OBJETIVOS DE SALUD PÚBLICA Reducir en un tercio cada 10 años la proporción de la población que sobrepasa los límites de consumo recomendado de alcohol. RECOMENDACIONES INDIVIDUALES Quienes consumen bebidas alcohólicas no deben consumir más de dos unidades (10-20 g equivalentes de etanol) si son varones y una unidad (5-10 g de etanol) si son mujeres. 20
21 Recomanacions RECOMENDACIÓN 3 ALIMENTOS Y BEBIDAS QUE PROMUEVEN EL AUMENTO DE PESO Limitar el consumo de alimentos de alta densidad energética Evitar el consumo de bebidas azucaradas OBJETIVOS DE SALUD PÚBLICA La densidad energética media de la dieta debe disminuir hasta 125 kcal por 100 g. Disminuir el consumo medio de bebidas azucaradas a la mitad cada 10 años RECOMENDACIONES INDIVIDUALES Consumir pocos alimentos de alta densidad calórica Evitar el consumo de bebidas azucaradas Consumir poca cantidad de comida rápida 21
22 Recomanacions RECOMENDACIÓN 2 ACTIVIDAD FÍSICA Mantenerse físicamente activo como parte de la vida cotidiana OBJETIVOS DE SALUD PÚBLICA La proporción de la población sedentaria debe bajar a la mitad cada 10 años. RECOMENDACIONES INDIVIDUALES Realice una actividad física de intensidad moderada, equivalente a una caminata enérgica durante 30 minutos diarios A medida que el estado físico mejora, procure realizar 60 minutos diarios de actividad física de intensidad moderada, o bien 30 minutos diarios de actividad física intensa Limite los hábitos sedentarios tales como mirar televisión. 22
23 DIETA, EXERCICI FÍSIC i CONTROL del PES en DONES amb CÀNCER de MAMA 23
24 Càncer de mama, després del tractament Actualment 80-85% de curació: 15-20% possible recaiguda als 5-10 anys. Alguns efectes locals (limfedema) o generals (fatiga) 24
25 Càncer de mama, després del tractament Freqüent increment de pes, relacionat amb la malaltia i amb el tractament 50-90% de les pacients 2-6 kg (fins 10 kg) més després de quimioteràpia més en dones joves (abans de la menopausa) i amb pes normal inicialment increment del teixit adipós, no massa muscular 25
26 Càncer de mama, pronòstic A favor En contra Però només dos assaigs clínics, només dieta, resultats contradictoris... 26
27 Estudi PREDICOP-F Amb qui hem fet l estudi dones fins a 75 anys d edat amb càncer de mama no metastàtic tractades a l ICO, que hagin finalitzat els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en els últims 6 mesos amb un índex de massa corporal entre 25 i 40 Per avaluar què? la participació i el compliment de la intervenció la capacitat de la intervenció per a reduir el pes (al menys 3%) possibles efectes sobre la qualitat de vida i biomarcadors 27
28 Estudi PREDICOP-F Programa de dieta 1 sessió setmanal de 60 minuts, durant 12 setmanes a càrrec d una nutricionista Dinàmica de classe: Control de pes Part teòrica Discussió de grup 28
29 Estudi PREDICOP-F Programa de dieta La piràmide alimentària y la dieta mediterrània Els nutrients Els grups d aliments Elaboració de dietes kcal Las dietes miracle, mites L etiquetatge Metabolisme y obesitat 29
30 Estudi PREDICOP-F Programa de dieta Conèixer les necessitats d energia Distribució qualitativa de la dieta Planificar la dieta diària o setmanal 30
31 Estudi PREDICOP-F Programa d activitat física Prova d esforç amb cicloergòmetre sota control d un metge especialista en medicina de l esport descartar patologies amb possible risc comparar resultats abans i desprès de la intervenció programa d exercici físic personalitzat 31
32 Estudi PREDICOP-F Programa d activitat física 2 sessions setmanals de 75 minuts, durant 12 setmanes, dirigides per monitors/es 3 sessions setmanals de 15 minuts a casa Dinàmica de classe: escalfament exercicis aeròbics exercicis de tonificació estirament muscular 32
33 Estudi PREDICOP-F Programa d activitat física 33
34 Estudi PREDICOP-F Reducció de pes Kg % abans desprès 34
35 Estudi PREDICOP-F Calories i nutrients kcal kcal kcal carbohidrats greixos proteïnes 0 abans desprès 35
36 Estudi PREDICOP-F Rendiment cardiorrespiratori 30 Volum O 2 (pic màxim) % abans desprès 36
37 Prevenció de recidives mitjançant dieta, exercici i control del pes en pacients amb càncer de mama Hospital de Terrassa Hospital Universitari Vall d Hebron Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta Hospital Clínic Institut Català d Oncología ICO - Hospitalet Centre coordinador Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona Hospital del Mar 37
38 Agraïments 38
39 39
40 Institut Català d Oncologia ICO l Hospitalet Hospital Duran i Reynals Av. Granvia de L Hospitalet, L Hospitalet de Llobregat ICO Badalona Hospital Germans Trias i Pujol Ctra. del Canyet s/n Badalona ICO Girona Hospital Doctor Trueta Av. França s/n Girona ICO Tarragona i Tortosa Hospital Joan XXIII C. Dr. Mallafrè Guasch, Tarragona Hospital Verge de la Cinta C. de les Esplanetes, Tortosa
Cómo mejorar la calidad de vida del paciente con cáncer de cabeza y cuello: ASPECTOS DE LA DIETA
Cómo mejorar la calidad de vida del paciente con cáncer de cabeza y cuello: ASPECTOS DE LA DIETA Lorena Arribas Unitat Funcional de Nutrició Clínica Institut Català d Oncologia (ICO) L Hospitalet de Llobregat,
Más detallesCom evitar el sobrepès i els riscos d altres malalties
Com evitar el sobrepès i els riscos d altres malalties Cornellà, 3 de maig de 2011 CONCEPTOS BASICOS EN NUTRICION LA EVOLUCIÓN DE HOMBRE Desde hace 3 millones de años sabemos de la existencia del hombre
Más detallesLa donación de sangre. Un gesto de solidaridad y civismo
Un gesto de solidaridad y civismo Banc de Sang i Teixits Edificio Dr. Frederic Duran i Jordà Passeig Taulat, 106-116 08005 Barcelona Tel. 93 557 35 00 atencioaldonant@bst.cat www.donarsang.gencat.cat 2
Más detallesEpidemiología del Cáncer. Incidencia. Mortalidad
Biología Molecular del Cáncer y Nuevas Dianas Terapéuticas Epidemiología del Cáncer. Incidencia. Mortalidad Dr. Ignacio Blanco Director, Programa de Consell Genètic en Càncer Institut Català d Oncología
Más detallesVisita a l Institut Català d Oncologia Què és el càncer i com s investiga per combatre l
Visita a l Institut Català d Oncologia Què és el càncer i com s investiga per combatre l 20 de maig de 2014 La visita PRESENTACIONS a l aula: Què és l ICO El càncer, un problema de salut pública Característiques
Más detallesForo de Pacientes con Cáncer
II Encuentro Foro de Pacientes con Cáncer Sevilla, 3 de febrero Día a Mundial contra el Cáncer C 2015 Porque? Que significan estas cifras? 1 de cada 3 hombres y 1 de cada 4 mujeres se diagnosticarán
Más detallesClase 7 Alimentación saludable
Clase 7 Alimentación saludable Temas: Grupos de alimentos. Proporciones. Gráfica de la alimentación saludable. 1 ALIMENTACIÓN SALUDABLE Esta clase servirá para integrar todos los temas que hemos visto
Más detallesCategoria: DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA
DILIGÈNCIA DEL TRIBUNAL QUALIFICADOR DE LA CONVOCATÒRIA PER COBRIR PLACES VACANTS DE LA CATEGORIA PROFESSIONAL DE DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA. (Núm. de registre
Más detalles20/7/12. Importancia de la elección de la fibra para mejorar el tránsito intestinal. Prof. Dr. Martínez Álvarez sedca@nutricion.
Importancia de la elección de la fibra para mejorar el tránsito intestinal Prof. Dr. Martínez Álvarez sedca@nutricion.org Cuestiones sobre la fibra. Realmente Cuanta se come? Cómo se ingiere? Qué se recomienda?
Más detallesCáncer de mama avanzado
Cáncer de mama avanzado Santander 1 de Julio 2016 Tàrsila Ferro Directora de Cuidados Instituto Catalán de Oncología Profesora Universidad de Barcelona Definiciones Cáncer de mama recurrente o recurrencia:
Más detallesActividad Física. La actividad física es imprescindible para la salud y te ayuda a sentirte bien y en forma
Actividad Física La actividad física es imprescindible para la salud y te ayuda a sentirte bien y en forma Beneficios Actividad Física La práctica regular de actividad física nos ayuda a aumentar el autoestima
Más detallesALIMENTACIÓN Y CÁNCER. Lic. Marita Lozano Cueva Nutricionista
ALIMENTACIÓN Y CÁNCER Lic. Marita Lozano Cueva Nutricionista DIETA INCIDENCIA GLOBAL DEL CÁNCER: 35% Grasas. Fibras, frutas y vegetales. Vit., minerales, no nutrientes. Anticarcinogenos dietéticos. Carcinogenos
Más detallesEn los países industrializados se consumen alrededor de 15 gramos de fibra al día, en promedio (17,8 g para los hombres y 13,6 g para las mujeres).
Por qué es tan importante la fibra? En 1972, los científicos propusieron una "hipótesis de la fibra dietética", la que sugería que las enfermedades gastrointestinales comunes como el cáncer de colon, diverticulosis
Más detallesEl Banco de Leche necesita más donaciones para atender a los bebés prematuros
n Nota de prensa n El Banco de Leche necesita más donaciones para atender a los bebés prematuros El número de bebés prematuros que necesitan leche materna de banco ha crecido un 40% durante el último año
Más detallesT-3.- RECOMENDACIONES NUTRICIONALES EN LAS DIFERENTES ETAPAS DE LA VIDA
T-3.- RECOMENDACIONES NUTRICIONALES EN LAS DIFERENTES ETAPAS DE LA VIDA Una alimentación equilibrada es aquella que hace posible que el individuo, tanto si es adulto como si está en alguna etapa fisiológica
Más detallesHÁBITOS DE DESAYUNO EN EL ALUMNADO
HÁBITOS DE DESAYUNO EN EL ALUMNADO AUTORÍA INMACULADA MOLINERO LEYVA TEMÁTICA ALIMENTACIÓN ETAPA FORMACIÓN PROFESIONAL Resumen Este artículo analiza los hábitos de desayuno del alumnado, en concreto de
Más detallesLos Círculos de la VIDA SALUDABLE ALIMENTACIÓN SALUDABLE
Los Círculos de la VIDA SALUDABLE ALIMENTACIÓN SALUDABLE ACLARANDO CONCEPTOS La alimentación humana, eselprocesoporelcual las personas reciben y utilizan los alimentos, para proporcionarse los nutrientes
Más detallesHábitos de vida saludables Hacia una alimentación sana
Hábitos de vida saludables Por qué tener hábitos de vida saludables? Trabajo y vida cotidiana se encuentran, necesariamente, unidos. Las actividades y hábitos adquiridos y practicados en nuestro entorno
Más detallesJulio Basulto, Dietista-Nutricionista
Julio Basulto, Dietista-Nutricionista Editor de la Revista Española de Nutrición Humana y Dietética (Asociación Española de Dietistas-Nutricionistas) Miembro fundador del Grupo de Revisión, Estudio y Posicionamiento
Más detalles1/8 Personas mueren en el mundo por cáncer 12 Millones de personas se diagnostican c/ año 7,6 Millones fallecen cada año Fuente: OMS
4 DE FEBRERO DE 2012: DÍA MUNDIAL CONTRA EL CANCER COMUNICADO DE PRENSA El día mundial contra el Cáncer se celebra anualmente cada 4 de febrero y está organizado por la Unión Internacional para el Control
Más detallesLa Central de Resultados. Es útil para la evaluación de tecnologías sanitarias en Cataluña?
La Central de Resultados. Es útil para la evaluación de tecnologías sanitarias en Cataluña? Observatorio del sistema de salud (OSSC) Agencia de calidad y evaluación sanitaria de Cataluña Genoveva Barba
Más detalles1. LA NUTRICIÓN Y LA SALUD La nutrición es un factor clave para las personas porque...
NUTRICIÓN, SALUD Y ACTIVIDAD FÍSICA ESQUEMA 1. LA NUTRICIÓN Y LA SALUD 2. LOS PRINCIPIOS INMEDIATOS 3. LA FUNCIÓN ENERGÉTICA DE LOS ALIMENTOS 4. HÁBITOS DE ALIMENTACIÓN Y SALUD 1. LA NUTRICIÓN Y LA SALUD
Más detallesNUTRICIÓN. www.almirall.com. Soluciones pensando en ti
NUTRICIÓN www.almirall.com Soluciones pensando en ti CONSEJOS GENERALES No está demostrado científicamente que seguir una dieta especial sea beneficioso para la EM, ni que tenga una efectividad a largo
Más detallesPrograma General del Curso
Programa General del Curso 1 PROGRAMA CURSO MODULO 1 : GENERALIDADES DE LA NUTRICION Unidad I - Hábitos Alimentarios 1. Reconocer que la alimentación forma parte de la vida diaria de las personas, respetando
Más detallesPlan de Alimentación en Diabetes
Plan de Alimentación en Diabetes La alimentación como actividad cotidiana, sustrato de vida, enormemente influyente en el metabolismo humano es, sin duda, uno de los instrumentos más poderosos pero menos
Más detallesSesión 20: La Salud del Corazón
Sesión 20: La Salud del Corazón En los Estados Unidos, la enfermedad de corazón es la principal causa de muerte para ambos, hombres y mujeres. Personas con pre-diabetes o diabetes corren un mayor riesgo
Más detallesLas investigaciones refieren que un buen estilo de vida contribuye a prevenir o disminuir el desarrollo de enfermedades entre ellas el cáncer.
Lic. Obst. Cidanelia E. Salas LLerena. Unidad de Seguridad y Salud Ocupacional- USSO-INS. POST GRADO EN PROMOCION DE LA SALUD, DOCENCIA UNIVERSITARIA E INVESTIGACION TERPEUTA ALTERNATIVA 2014 Las investigaciones
Más detallesCataluña Barcelona Barcelona Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Comunidad autónoma Provincia Municipio Hospital Dependencia funcional Año Partos totales Tasa de cesáreas Badalona Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Público 2011 1664 27,0 Badalona Hospital Universitari
Más detallesPresentamos 12 mensajes con propuestas relativas a nuestra alimentación diaria, dirigidas a la prevención de la obesidad.
Presentamos 12 mensajes con propuestas relativas a nuestra alimentación diaria, dirigidas a la prevención de la obesidad. Consume al menos 5 porciones de frutas y verduras todos los días. Son fundamentales
Más detallesHospitals. Barcelona. in the Integrated Public Health System of Catalonia (SISCAT) Badalona. Hospital Municipal Badalona Via Augusta, 9-13
Badalona Hospital Municipal Badalona Via Augusta, 9-13 08911 Badalona 93 464 83 00 http://www.bsa.cat Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona Ctra. de Canyet, s/n 08916 Badalona 93 465
Más detallesProf. Martínez Álvarez jrmartin@med.ucm.es
Dieta mediterránea, dieta equilibrada: su relación con la salud. Prof. Martínez Álvarez jrmartin@med.ucm.es cada uno es lo que come La formación de nuestro cuerpo y la salud dependen en gran medida de
Más detallesCáncer y dieta Mediterránea. Dra. Odile Fernández. Médico de familia www.misrecetasanticancer.com 3 de abril de 2014
Cáncer y dieta Mediterránea Dra. Odile Fernández. Médico de familia www.misrecetasanticancer.com 3 de abril de 2014 Mi historia Incidencia de cáncer en el mundo 13.926.867 casos en 2012 8,201,030 muertes
Más detallesMÁSTER EN DIETÉTICA Y NUTRICIÓN
MÁSTER EN DIETÉTICA Y NUTRICIÓN IMPARTIDO POR Fundación Aucal TÍTULO OTORGADO POR Se obtiene Doble Titulación: Máster en Dietética y Nutrición Título otorgado por Fundación Aucal Técnico Superior en Dietética
Más detallesBecas de Especialización para la Formación en España de Especialistas Latinoamericanos en Medicina Fundación BBVA-Fundación Carolina
2012 Becas de Especialización para la Formación en España de Especialistas Latinoamericanos en Medicina Fundación BBVA-Fundación Carolina 2012 Becas de Especialización para la Formación en España de Especialistas
Más detallesLa característica principal de la alimentación del diabético
C a p í t u l o 2 6 Diabetes y dieta sin gluten Juan A. Rodríguez López La característica principal de la alimentación del diabético es quizás el aporte de hidratos de carbono, que en cantidad será similar
Más detallesDieta en la Diabetes Mellitus.
Dieta en la Diabetes Mellitus. La diabetes es una enfermedad crónica debida a que el páncreas no produce insulina suficiente o a que el organismo no la puede utilizar eficazmente. La insulina es una hormona
Más detallesLa preparació física en sec per a les activitats subaquàtiques en apnea
La preparació física en sec per a les activitats subaquàtiques en apnea Per què és necessària la P. F.? Millora les capacitats condicionals i conseqüentment el rendiment Disminució risc de patir malalties
Más detallesFicha Técnica. Categoría. Contenido del Pack. Sinopsis. Dietética y Nutrición. - 1 CDROM - 3 Manual Teórico - 1 Cuaderno de Ejercicios
Ficha Técnica Categoría Dietética y Nutrición Contenido del Pack - 1 CDROM - 3 Manual Teórico - 1 Cuaderno de Ejercicios Sinopsis Hoy en día, la inquietud por todo lo que hace referencia a la dietética
Más detallesLa cerveza en el tratamiento dietético del obeso
La cerveza en el tratamiento dietético del obeso Fernando Goñi Servicio de Endocrinología y Nutrición Hospital de Basurto. Bilbao Alejandro Sanz Servicio de Endocrinología y Nutrición Hospital Universitario
Más detallesInformación nutricional
Información nutricional El pan es un alimento valioso desde el punto de vista nutricional, pues proporciona en un aporte moderado de energía, cantidades apreciables de diversos macro y micronutrientes.
Más detallesALERTA DE LA OMS SOBRE EL CONSUMO DE CARNE ROJA Y CARNE PROCESADA
ALERTA DE LA OMS SOBRE EL CONSUMO DE CARNE ROJA Y CARNE PROCESADA Dr. Benjamín Martín La Organización Mundial de la Salud (OMS) alerta de que el consumo de carne roja y carne procesada tiene efectos cancerígenos.
Más detallesINDICADORES DE CALIDAD DE VIDA PREVIOS AL TRATAMIENTO DE LA NEOPLASIA DE MAMA
INDICADORES DE CALIDAD DE VIDA PREVIOS AL TRATAMIENTO DE LA NEOPLASIA DE MAMA Ana Rodríguez Ortega Gemma Costa Requena Paz Fernández Ortega Yolanda Valverde Alcántara Dolores Pérez González SEEO, Santiago
Más detallesAlimentación Saludable
Alimentación Saludable Es aquella que le permite al cuerpo funcionar bien con el fin de obtener todas las sustancias necesarias para combatir las enfermedades o infecciones que se nos puedan presentar.
Más detallesTEMA 16: ALIMENTACIÓN DEL ESCOLAR Y ADOLESCENTE TEMA 16: ALIMENTACIÓN DEL ESCOLAR Y ADOLESCENTE
TEMA 16: ALIMENTACIÓN DEL ESCOLAR Y ADOLESCENTE TEMA 16: ALIMENTACIÓN DEL ESCOLAR Y ADOLESCENTE ALIMENTACIÓN EN LA EDAD PREESCOLAR Y ESCOLAR RECOMENDACIONES EN EDAD PREESCOLAR Y ESCOLAR CAMBIOS MORFOLÓGICOS
Más detallesFull Informatiu núm.13: del 28 d agost al 3 de setembre
POCS 217 Introducció L any 24 el Departament de Salut i el CatSalut van posar en marxa per primera vegada un pla d actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS) en el qual
Más detalles5.1.2. Eficacia de las intervenciones para la pérdida de peso
5. Dieta y ejercicio Preguntas para responder Cuál es la dieta más adecuada en el paciente con diabetes? Cuáles son los efectos del ejercicio físico en pacientes con DM 2? Qué tipo de ejercicio se recomienda?
Más detallesRECOMENDACIONES HIGIÉNICO-
RECOMENDACIONES HIGIÉNICO- DIETÉTICAS PARA LOS PACIENTES CON ENFERMEDAD DE CROHN Laura Sempere Robles 12 Unidad de Gastroenterología. Hospital General Universitario de Alicante Qué son las medidas higiénico-dietéticas?
Más detallesUNA DIETA EQUILIBRADA
UNA DIETA EQUILIBRADA Los medios de comunicación nos incitan frecuentemente a consumir alimentos que no son convenientes ni necesarios. Conociendo nuestras necesidades y los alimentos desde el punto de
Más detallesDr. Luis Taxa Rojas. Los cambios de los metabolitos en la obesidad son: Metabolismo de la glucosa y el ciclo del Ac. tricarboxílico.
Dr. Luis Taxa Rojas La respuesta es SI; pero hay tres preguntas que debemos responder previamente, cual es la epidemiología de la obesidad, que cambios metabólicos se producen para desarrollar obesidad
Más detallesEl diagnóstico y seguimiento del cáncer familiar
JORNADA DE ACTUALIZACIÓN EN CÁNCER COLORRECTAL Mesa II. Diagnóstico y manejo de lesiones El diagnóstico y seguimiento del cáncer familiar Dr. Ignacio Blanco Unidad de Consejo Genético Programa de Cáncer
Más detallesSabes lo que tu hijo compra en el Quiosco? Autores: Camila Lagos y Daniela Jara. Internas de Nutrición y Dietética
Boletín Nutricional CSAC Sabes lo que tu hijo compra en el Quiosco? Autores: Camila Lagos y Daniela Jara. Internas de Nutrición y Dietética Estimados Apoderados: Junto con saludarlos, nos dirigimos a usted
Más detallesSerie Científica Latinoamericana Simposio de Edulcorantes no Calóricos
Serie Científica Latinoamericana Simposio de Edulcorantes no Calóricos Dr. Fernando Javier Lavalle González Profesor de Endocrinología, Medicina Interna, Nutrición Jefe de la Clínica de Diabetes Hospital
Más detallesDr. Silvia de Sanjosé Unitat Infeccions i Càncer, PREC Institut Català d Oncologia
El cribado de càncer de cuello uterino en Cataluña CURSO DE FORMACION CONTINUADA. HPV. SEAP- IAC, SEC. Club de Patología Ginecológica. Club de Inmunohistoquimica y Patologia Molecular, Madrid 6 de Febrero,
Más detallesALIMENTACIÓN Y DEPORTE
CURSO NIVEL III Entrenador Nacional de Fútbol y Fútbol Sala Técnico deportivo Superior. ALIMENTACIÓN Y DEPORTE Apuntes del curso de entrenadores de fútbol y fútbol sala Nivel 3, impartido por la Escuela
Más detalles+ CEREAL pan, cereales, galletas, bollería casera (preferentemente integrales) + FRUTA Fruta entera, zumo natural, tomate +
Día 1 General Día 2 General Día 3 General Día 4 General DESAYUNO INCLUIR UN ALIMENTO DE CADA GRUPO INDICADO (ALTERNANDO A LO LARGO DE LA SEMANA LOS ALIMENTOS ELEGIDOS) LÁCTEO Yogures, leche, queso, cuajada
Más detallesIndicador de Proteínas y Cobertura de Necesidades Alimentarias
Indicador de Proteínas y Cobertura de Necesidades Alimentarias Indicador de Proteínas Septiembre 2013 Principales resultados El Indicador de Proteínas del mes de septiembre, elaborado por Foro P.A.I.S.,
Más detallesIndicador de Proteínas y Cobertura de Necesidades Alimentarias
Indicador de Proteínas y Cobertura de Necesidades Alimentarias Indicador de Proteínas Octubre 2013 Principales resultados El Indicador de Proteínas del mes de octubre, elaborado por Foro P.A.I.S., fue
Más detallesEstilos de vida saludable y prevención del cáncer
2 Instituto Nacional de Enfermedades Neoplásicas Estilos de vida saludable y prevención del cáncer Miguel Angel Ruiz Ninapaytán Asistente del Departamento de Promoción, Prevención y Control nacional del
Más detallesCapítulo I DISPOSICIONES GENERALES
LEY PARA LA PREVENCIÓN Y TRATAMIENTO DEL SOBREPESO, OBESIDAD Y TRASTORNOS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA EN EL ESTADO DE QUINTANA ROO. Publicada en el Periódico Oficial el 29 de Octubre del 2010. Capítulo
Más detallesBases del Deporte Educativo
Bases del Deporte Educativo BASES DEL DEPORTE EDUCATIVO 1 Sesión No. 7 Nombre: Nutrición y Fisiología del Ejercicio Físico Contextualización Conoces el metabolismo? En esta sesión aprenderás que existen
Más detallesWalkrounds. 20/04/2017 Autors: Imma Brao
Walkrounds 20/04/2017 Autors: Imma Brao 2 3 Eines de gestió de riscos SEGURETAT DEL MEDICAMENT Indicadors QC PREVENCIÓ DE CAIGUDES PREVENCIÓ I CONTROL DE LA INFECCIÓ UNITAT FUNCIONAL DE SEGURETAT DE PACIENTS
Más detallesinforsan breves Exceso de mortalidad en Asturias 2005.
inforsan breves Exceso de mortalidad en Asturias 2005. FICHA TÉCNICA Promueve y edita Consejería de Salud y Servicios Sanitarios del Principado de Asturias Distribuye Sección de Información Sanitaria Servicio
Más detallesEl valor energético de los alimentos
El valor energético de los alimentos http://www2.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica- I/guia/guia_nutricion/el_valor_energetico.htm?ca=n0 El valor energético o valor calórico de un alimento es proporcional
Más detallesEste artículo médico salió de la página web de Médicos de El Salvador. http://www.medicosdeelsalvador.com. Realizado por: Dr. Manuel A.
Este artículo médico salió de la página web de Médicos de El Salvador. http://www.medicosdeelsalvador.com Realizado por: Dr. Manuel A. Novoa http://www.medicosdeelsalvador.com/doctor/novoa Todos los derechos
Más detallesPromoción del consumo de frutas y hortalizas en España: conocimiento científico y actividad física
Promoción del consumo de frutas y hortalizas en España: conocimiento científico y actividad física M. Cámara, P. Morales, V. Fernández-Ruiz, Mª.C. Sánchez-Mata, R.M. Cámara y M.E. Torija Dpto. Nutrición
Más detallesFormación de Recursos en ICEAN. Experiencia de México
Formación de Recursos en ICEAN Experiencia de México Organización de la presentación 1. Legislación Nacional en materia de Alimentación y Educación en nutrición. Organización de la presentación 2. Experiencias
Más detallesMANUAL PRACTICO DE NUTRICIÒN
www.nutrimedperu.com MANUAL PRACTICO DE NUTRICIÒN Lic. Nutricionista: Castrejón Miguel ángel Portocarrero No de Colegiatura: CNP: 3904 Email: mpc2804@nutrimedperu.com Web: www.nutrimedperu.com Introducción
Más detallesTendencias en el consumo de alimentos. Actividad física y salud. Herramientas de trabajo. Refrigerios Saludables. Actividad física para niños
Tendencias en el consumo de alimentos Refrigerios Saludables Actividad física y salud Actividad física para niños Herramientas de trabajo Cálculo del IMC en niños / niñas de entre 2 y 20 años de edad.
Más detallesGUÍA PARA LA PREVENCIÓN PRIMARIA DEL ICTUS
GUÍA PARA LA PREVENCIÓN PRIMARIA DEL ICTUS Qué es un ictus? Los ictus son un conjunto de enfermedades que afectan al riego cerebral: la obstrucción del flujo se conoce como trombosis y la rotura de los
Más detallesHábitos alimentarios y estilos de vida de los universitarios españoles (Estudio UNINUT)
Hábitos alimentarios y estilos de vida de los universitarios españoles (Estudio UNINUT) Gregorio Varela Moreiras Catedrático de Nutrición USP-CEU Presidente Fundación Española de la Nutrición (FEN) Metodologí
Más detallesNUTRICIÓN EN LA PREVENCIÓN
NUTRICIÓN EN LA PREVENCIÓN ECNT Lic. Nut. Sonia Nigro 2011 Metas nutricionales FACTOR DIETÉTICO Grasa total AGS AGP n-6 n-3 AG Trans AGM CHO total Azúcares libres META 15-30% < 10% 6-10% 5-8% 1-2%
Más detallesBUENOS HÁBITOS DESDE PEQUEÑOS
BUENOS HÁBITOS DESDE PEQUEÑOS Presentación Algunas consideraciones generales de expertos en nutrición Desayuno: bienestar cada mañana Un día exitoso depende de un buen desayuno El desayuno ideal Por qué
Más detallesMercagranada y el reciclaje
Conoce Mercagranada Mercagranada y el reciclaje Trazabilidad y etiquetado Ley 20/2002, de 5 de julio, de Seguridad Alimentaria Mayorista Producto Registro sanitario Denominación científica Tipo de pesca
Más detallesPirámide de Alimentación Saludable
La Organización de Consumidores y Usuarios realiza análisis de los menús de los colegios. Se le hizo llegar el nuestro (ya valorado en años anteriores por el Servicio de Endocrinología y Nutrición del
Más detallesDía de la Prevención del Cáncer Colorrectal
Día de la Prevención del Cáncer Colorrectal 31 DE MARZO DE 2012 Navarra dispone desde 1970 de un Registro Poblacional de Cáncer. El registro se nutre de una recogida sistemática y continua de todos los
Más detallesUNA ALIMENTACION SALUDABLE PARA REDUCIR EL RIESGO DE CANCER
Capítulo 2 Capítulo dos - UNA ALIMENTACION SALUDABLE PARA REDUCIR EL RIESGO DE CANCER - Mensajes clave Tendencias internacionales en el consumo de alimentos A Una infancia saludable y activa: cómo ofrecer
Más detallesFull Informatiu núm. 8: del 24 al 30 de juliol
POCS 217 Full Informatiu núm. 8: del 24 al 3 de juliol Introducció L any 24 el Departament de Salut i el CatSalut van posar en marxa per primera vegada un pla d actuació per prevenir els efectes de les
Más detallesS hereta el càncer de mama?
S hereta el càncer de mama? Càncer de mama i herència El càncer de mama consisteix en el creixement descontrolat de cèl lules malignes en el teixit mamari. Existeixen dos tipus principals de tumor, el
Más detallesNUTRICIÓN SALUDABLE PARA PREVENIR EL CÁNCER GÁSTRICO. Lic. ENRIQUE M. RODRÍGUEZ COYLA
NUTRICIÓN SALUDABLE PARA PREVENIR EL CÁNCER GÁSTRICO Lic. ENRIQUE M. RODRÍGUEZ COYLA CÁNCER EN EL MUNDO EL cáncer es una de las causas principales de muerte alrededor del mundo. En el 2012, hubieron 14
Más detallesSiete 'reglas de oro' para alejar el cáncer y los problemas de corazón
PREVENCIÓN Estilo de vida saludable Siete 'reglas de oro' para alejar el cáncer y los problemas de corazón Hacer ejercicio, no fumar y comer bien, son las claves fundamentales Laura Tardón Madrid Lo que
Más detalles+ CEREAL pan, cereales, galletas, bollería casera + FRUTA Fruta entera, zumo natural, tomate + + CEREAL pan, galletas
Día 1 General Día 2 General Día 3 General Día 4 General DESAYUNO INCLUIR UN ALIMENTO DE CADA GRUPO INDICADO (ALTERNANDO A LO LARGO DE LA SEMANA LOS ALIMENTOS ELEGIDOS) CEREAL pan, cereales, galletas, bollería
Más detallesPr evención SUBDIRECCIÓN DE SERVICIOS DE SALUD GERENCIA DE MEDICINA PREVENTIVA
SUBDIRECCIÓN DE SERVICIOS DE SALUD GERENCIA DE MEDICINA PREVENTIVA Introducción En la lucha por el control del peso y la buena salud, se le ha dado mayor importancia al tipo, cantidad de alimentos y a
Más detallesAbordaje de la preocupación. del tabaquismo
Abordaje de la preocupación por el peso en el tratamiento del tabaquismo Helena Girauta Enfermera. Máster en tabaquismo Coordinadora de Tabaquismo de Atención Primaria de Mallorca Qué situaciones en las
Más detallesc/ Camino del Molino, 11 Nave 10 - Polígono P29 28400 Collado Villalba (Madrid) Teléfono: 91 849 71 27 Fax: 91 850 46 25
OBJETIVO Identificar la importancia de la alimentación en relación a la calidad de vida, tanto en la promoción de la salud como en la prevención y tratamiento de patologías. Conocer el consejo dietético
Más detallesPLANEACIÓN PRIMER BIMESTRE CIENCIAS NATURALES
PLANEACIÓN PRIMER BIMESTRE CIENCIAS NATURALES PLANEACION SEMANAL MATERIA: CIENCIAS NATURALES TEMA: EL PLATO DEL BIEN COMER Y LA NUTRICIÓN APRENDIZAJES ESPERADOS: COMPARAR LOS ALIMENTOS QUE CONSUMES CON
Más detallesEL ESTADO DE LA ALIMENTACIÓN
Cátedra de Política Alimentaria Escuela de Nutrición EL ESTADO DE LA ALIMENTACIÓN SALUDABLE - EAS- 2011 Ser Sergio Britos Agustina Saraví Nuria Chichizola Florencia Silva El Estado de la alimentación saludable
Más detallesDEFINICIÓN. 2. Nutrición mediante el cual los seres vivos toman.del exterior y las transforman en propia y.(obtención de materia y energía)
TEMA 2. LA ALIMENTACIÓN HUMANA FUNCIONES DE NUTRICIÓN CONCEPTOS BÁSICOS 1. Alimentación. de alimentos del exterior DEFINICIÓN 2. Nutrición mediante el cual los seres vivos toman.del exterior y las transforman
Más detallesEl arte de contar CARBOHIDRATOS. Serafín Murillo. Nutricionista CIBERDEM Hospital Clínic de Barcelona
El arte de contar CARBOHIDRATOS Serafín Murillo. Nutricionista CIBERDEM Hospital Clínic de Barcelona 1Formar grupos Nos dividiremos en 5 grupos de 8 personas cada uno Qué debemos llevarnos a casa? Qué
Más detallesALIMENTACIÓN Y SALUD POR UNA ALIMENTACIÓN EQUILIBRADA
ALIMENTACIÓN Y SALUD POR UNA ALIMENTACIÓN EQUILIBRADA Ayto Cazorla Consejo Local Salud OMS. Informe sobre la salud en el mundo, 2002. Principales factores de riesgo para las enfermedades no transmisibles:
Más detallesXIV Jornada d infermeria de cirurgia
XXI Jornada de cirurgia als Hospitals de Catalunya XIV Jornada d infermeria de cirurgia XXI Jornada de cirurgia als Hospitals de Catalunya COMITÈ ORGANITZADOR President : Vice-President: Secretaris: Dr.
Más detalles5º Congreso Argentino de Gastroenterología, Hepatología y Nutrición Pediátricas. Mesa: Dietas Especiales. 13 a 16 agosto 2014 S.A.P.
5º Congreso Argentino de Gastroenterología, Hepatología y Nutrición Pediátricas Mesa: Dietas Especiales 13 a 16 agosto 2014 S.A.P. Alimentación vegetariana Dra. Norma Piazza Alimentación vegetariana lactovovegetariana
Más detallesFactores de riesgo de cáncer de colon y recto. La perspectiva de la CAPV. Epidemiología de Bizkaia Marzo de 2013
Factores de riesgo de cáncer de colon y recto. La perspectiva de la CAPV. Epidemiología de Bizkaia Marzo de 2013 Estudio Europeo de Dieta y cáncer (EPIC). Aportaciones al conocimiento de factores de riesgo
Más detallesLos jóvenes y el derecho a la seguridad y la salud en el trabajo
ı CAT ı CAST ı Los jóvenes y el derecho a la seguridad y la salud en el trabajo Generalitat de Catalunya Departament de Treball Direcció General de Relacions Laborals Dirección General de Relaciones Laborales
Más detallesEl 50% de tu alimentación debe ser como la del Ardipithecus ramidus. El Ardipithecus ramidus se alimentaba fundamentalmente de:
No se trata de pretender consumir aquellos alimentos que reproduzcan de manera exacta a los que comían nuestros antepasados, porque millones de años de evolución han configurado las necesidades nutrimentales
Más detallesRESULTADOS TRATAMIENTOS
RESULTADOS TRATAMIENTOS TRATAMIENTO CON THERAPY COOL Mujer de 34 años sin antecedentes patológicos, según refiere. Madre de una niña. Con una actividad laboral de intensa a moderada y unos hábitos alimentarios
Más detallesTema 1. ALIMENTACIÓN, NUTRICIÓN Y DIETÉTICA
Tema 1. ALIMENTACIÓN, NUTRICIÓN Y DIETÉTICA 1. Conceptos básicos 2. Factores que influyen en la dieta 3. Necesidades y recomendaciones 4. Dieta y Salud 5. La pirámide alimenticia ALIMENTACIÓN Y NUTRICIÓN
Más detalles{sidebar id=4} Elimine de su régimen alimenticio la comida que contenga grasas saturadas. Consuma vegetales, gran. {sidebar id=3} TRES TIPS BÁSICOS
{sidebar id=4} Elimine de su régimen alimenticio la comida que contenga grasas saturadas. Consuma vegetales, gran {sidebar id=3} TRES TIPS BÁSICOS - Dieta balanceada. No coma comidas con grasa saturada,
Más detallesMALNUTRICION EN EL ANCIANO
MALNUTRICION EN EL ANCIANO SIGNOS VALORACION INDICADORES ORIGEN TRATAMIENTO ALTA VER SIGNOS FACILES DE DETECTAR Los problemas de nutrición de los ancianos pueden ser prevenidos, controlados o tratados,
Más detallesCÁNCER DE MAMA. Se calcula que existen entre 15.000 y 18.000 nuevos casos de cáncer de mama por año en la Argentina.
CÁNCER DE MAMA La mujer, en su integridad física y espiritual, hace especial cuidado de su salud, brindando atención a las diferentes partes de su cuerpo, pero es común que sienta sus mamas como el centro
Más detalles