NUTRICIÓ i PREVENCIÓ del CÀNCER

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "NUTRICIÓ i PREVENCIÓ del CÀNCER"

Transcripción

1 NUTRICIÓ i PREVENCIÓ del CÀNCER Dr. Antonio Agudo Unitat de Nutrició i Càncer Institut Català d Oncologia (ICO-IDIBELL) Biblioteca de Bellvitge L Hospitalet de Llobregat,15 d Abril 2015

2 Freqüència de càncer a Catalunya Nombre de casos nous de càncer anuals: homes,13673 dones 2

3 Risc de càncer en homes Probabilitat de desenvolupar càncer al llarg de la vida a Catalunya (homes) 3

4 Risc de càncer en dones Probabilitat de desenvolupar càncer al llarg de la vida a Catalunya (dones) 4

5 Dieta i càncer, una mica d història 5

6 El Projecte EPIC 5 centres, selecció i reclutament persones de anys Homes Dones Asturias Guipúzcoa Navarra Granada Murcia Barcelona Dieta habitual Hàbits i factors generales relacionats amb la salut Mesures antropomètriques Mostres de sang SEGUIMENT: càncer, mortalitat 6

7 El Projecte EPIC European Prospective Investigation into Cancer and Nutrition 7

8 El Projecte EPIC 8

9 Dieta i càncer Energia (kcal) Macronutrients: Proteïnes, Lípids, Carbohidrats Micronutrients: Vitamines, Minerals Altres components bioactius Altres substàncies formades en els aliments contaminants o afegits als aliments 9

10 Dieta i càncer: resum i recomanacions 10

11 Relació dieta i càncer - resum 11

12 Relació dieta i càncer: aliments 12

13 Relació dieta i càncer: nutrients 13

14 Relació dieta i càncer: obesitat i activitat física 14

15 Cancerígens de la dieta Entre els contaminants només les aflatoxines, les dioxines, els PCBs, el benzopirè, l arsènic en l aigua de consum, algunes nitrosamines i certes hormones esteroides són cancerígens reconeguts per la IARC Alguns conservants i productes formats durant la combustió són cancerígens experimentals però no hi ha evidències de carcinogenicitat en l home 15

16 Herbicides i aliments trangènics El herbicida más utilizado del mundo entra en la lista negra del cáncer La Agencia para la Investigación sobre el Cáncer de la OMS considera que el glifosato, creado por Monsanto, es una substancias "probablemente carcinógena para humanos" La Vanguardia Natural 22/03/ :22h Última actualización: 24/03/ :34h 16

17 Càncer i suplements dietètics Si funciona en la fruita y la verdura, per què no en fàrmacs? La utilització de vitamines i suplements en diversos assaigs no ha mostrat cap efecte positiu en la prevenció de càncer o la mortalitat; en algun cas pot resultar perjudicial 17

18 Recomanacions RECOMENDACIÓN 4 ALIMENTOS VEGETALES Consumir preferentemente alimentos de origen vegetal OBJETIVOS DE SALUD PÚBLICA El consumo medio de frutas y hortalizas de debe ser de al menos 600 g diarios Los cereales (integrales) y las legumbres, así como otros alimentos ricos en fibra, deben reportar al menos 25 g diarios de polisacáridos (excluido el almidón) RECOMENDACIONES INDIVIDUALES Consumir al menos cinco raciones diarias (o 400 g) de frutas y verduras variadas Consumir cereales (integrales) y leguminosas en cada comida Quienes consumen tubérculos como alimentos básicos deben incorporar una ingesta suficiente de frutas, verduras, y legumbres 18

19 Recomanacions RECOMENDACIÓN 5 ALIMENTOS DE ORIGEN ANIMAL Limitar el consumo de carnes rojas y no consumir carnes procesadas OBJETIVOS DE SALUD PÚBLICA El consumo medio de carnes rojas no debe exceder de 300 g por semana, con una mínima proporción de carnes procesadas. RECOMENDACIONES INDIVIDUALES Quienes consumen regularmente carnes rojas deben limitar la ingesta a menos de 500 g por semana, con una mínima proporción de carnes procesadas. 19

20 Recomanacions RECOMENDACIÓN 6 BEBIDAS ALCOHÓLICAS Limitar el consumo de bebidas alcohólicas OBJETIVOS DE SALUD PÚBLICA Reducir en un tercio cada 10 años la proporción de la población que sobrepasa los límites de consumo recomendado de alcohol. RECOMENDACIONES INDIVIDUALES Quienes consumen bebidas alcohólicas no deben consumir más de dos unidades (10-20 g equivalentes de etanol) si son varones y una unidad (5-10 g de etanol) si son mujeres. 20

21 Recomanacions RECOMENDACIÓN 3 ALIMENTOS Y BEBIDAS QUE PROMUEVEN EL AUMENTO DE PESO Limitar el consumo de alimentos de alta densidad energética Evitar el consumo de bebidas azucaradas OBJETIVOS DE SALUD PÚBLICA La densidad energética media de la dieta debe disminuir hasta 125 kcal por 100 g. Disminuir el consumo medio de bebidas azucaradas a la mitad cada 10 años RECOMENDACIONES INDIVIDUALES Consumir pocos alimentos de alta densidad calórica Evitar el consumo de bebidas azucaradas Consumir poca cantidad de comida rápida 21

22 Recomanacions RECOMENDACIÓN 2 ACTIVIDAD FÍSICA Mantenerse físicamente activo como parte de la vida cotidiana OBJETIVOS DE SALUD PÚBLICA La proporción de la población sedentaria debe bajar a la mitad cada 10 años. RECOMENDACIONES INDIVIDUALES Realice una actividad física de intensidad moderada, equivalente a una caminata enérgica durante 30 minutos diarios A medida que el estado físico mejora, procure realizar 60 minutos diarios de actividad física de intensidad moderada, o bien 30 minutos diarios de actividad física intensa Limite los hábitos sedentarios tales como mirar televisión. 22

23 DIETA, EXERCICI FÍSIC i CONTROL del PES en DONES amb CÀNCER de MAMA 23

24 Càncer de mama, després del tractament Actualment 80-85% de curació: 15-20% possible recaiguda als 5-10 anys. Alguns efectes locals (limfedema) o generals (fatiga) 24

25 Càncer de mama, després del tractament Freqüent increment de pes, relacionat amb la malaltia i amb el tractament 50-90% de les pacients 2-6 kg (fins 10 kg) més després de quimioteràpia més en dones joves (abans de la menopausa) i amb pes normal inicialment increment del teixit adipós, no massa muscular 25

26 Càncer de mama, pronòstic A favor En contra Però només dos assaigs clínics, només dieta, resultats contradictoris... 26

27 Estudi PREDICOP-F Amb qui hem fet l estudi dones fins a 75 anys d edat amb càncer de mama no metastàtic tractades a l ICO, que hagin finalitzat els tractaments de radioteràpia i quimioteràpia en els últims 6 mesos amb un índex de massa corporal entre 25 i 40 Per avaluar què? la participació i el compliment de la intervenció la capacitat de la intervenció per a reduir el pes (al menys 3%) possibles efectes sobre la qualitat de vida i biomarcadors 27

28 Estudi PREDICOP-F Programa de dieta 1 sessió setmanal de 60 minuts, durant 12 setmanes a càrrec d una nutricionista Dinàmica de classe: Control de pes Part teòrica Discussió de grup 28

29 Estudi PREDICOP-F Programa de dieta La piràmide alimentària y la dieta mediterrània Els nutrients Els grups d aliments Elaboració de dietes kcal Las dietes miracle, mites L etiquetatge Metabolisme y obesitat 29

30 Estudi PREDICOP-F Programa de dieta Conèixer les necessitats d energia Distribució qualitativa de la dieta Planificar la dieta diària o setmanal 30

31 Estudi PREDICOP-F Programa d activitat física Prova d esforç amb cicloergòmetre sota control d un metge especialista en medicina de l esport descartar patologies amb possible risc comparar resultats abans i desprès de la intervenció programa d exercici físic personalitzat 31

32 Estudi PREDICOP-F Programa d activitat física 2 sessions setmanals de 75 minuts, durant 12 setmanes, dirigides per monitors/es 3 sessions setmanals de 15 minuts a casa Dinàmica de classe: escalfament exercicis aeròbics exercicis de tonificació estirament muscular 32

33 Estudi PREDICOP-F Programa d activitat física 33

34 Estudi PREDICOP-F Reducció de pes Kg % abans desprès 34

35 Estudi PREDICOP-F Calories i nutrients kcal kcal kcal carbohidrats greixos proteïnes 0 abans desprès 35

36 Estudi PREDICOP-F Rendiment cardiorrespiratori 30 Volum O 2 (pic màxim) % abans desprès 36

37 Prevenció de recidives mitjançant dieta, exercici i control del pes en pacients amb càncer de mama Hospital de Terrassa Hospital Universitari Vall d Hebron Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta Hospital Clínic Institut Català d Oncología ICO - Hospitalet Centre coordinador Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona Hospital del Mar 37

38 Agraïments 38

39 39

40 Institut Català d Oncologia ICO l Hospitalet Hospital Duran i Reynals Av. Granvia de L Hospitalet, L Hospitalet de Llobregat ICO Badalona Hospital Germans Trias i Pujol Ctra. del Canyet s/n Badalona ICO Girona Hospital Doctor Trueta Av. França s/n Girona ICO Tarragona i Tortosa Hospital Joan XXIII C. Dr. Mallafrè Guasch, Tarragona Hospital Verge de la Cinta C. de les Esplanetes, Tortosa

Cómo mejorar la calidad de vida del paciente con cáncer de cabeza y cuello: ASPECTOS DE LA DIETA

Cómo mejorar la calidad de vida del paciente con cáncer de cabeza y cuello: ASPECTOS DE LA DIETA Cómo mejorar la calidad de vida del paciente con cáncer de cabeza y cuello: ASPECTOS DE LA DIETA Lorena Arribas Unitat Funcional de Nutrició Clínica Institut Català d Oncologia (ICO) L Hospitalet de Llobregat,

Más detalles

Com evitar el sobrepès i els riscos d altres malalties

Com evitar el sobrepès i els riscos d altres malalties Com evitar el sobrepès i els riscos d altres malalties Cornellà, 3 de maig de 2011 CONCEPTOS BASICOS EN NUTRICION LA EVOLUCIÓN DE HOMBRE Desde hace 3 millones de años sabemos de la existencia del hombre

Más detalles

La donación de sangre. Un gesto de solidaridad y civismo

La donación de sangre. Un gesto de solidaridad y civismo Un gesto de solidaridad y civismo Banc de Sang i Teixits Edificio Dr. Frederic Duran i Jordà Passeig Taulat, 106-116 08005 Barcelona Tel. 93 557 35 00 atencioaldonant@bst.cat www.donarsang.gencat.cat 2

Más detalles

Epidemiología del Cáncer. Incidencia. Mortalidad

Epidemiología del Cáncer. Incidencia. Mortalidad Biología Molecular del Cáncer y Nuevas Dianas Terapéuticas Epidemiología del Cáncer. Incidencia. Mortalidad Dr. Ignacio Blanco Director, Programa de Consell Genètic en Càncer Institut Català d Oncología

Más detalles

Visita a l Institut Català d Oncologia Què és el càncer i com s investiga per combatre l

Visita a l Institut Català d Oncologia Què és el càncer i com s investiga per combatre l Visita a l Institut Català d Oncologia Què és el càncer i com s investiga per combatre l 20 de maig de 2014 La visita PRESENTACIONS a l aula: Què és l ICO El càncer, un problema de salut pública Característiques

Más detalles

Foro de Pacientes con Cáncer

Foro de Pacientes con Cáncer II Encuentro Foro de Pacientes con Cáncer Sevilla, 3 de febrero Día a Mundial contra el Cáncer C 2015 Porque? Que significan estas cifras? 1 de cada 3 hombres y 1 de cada 4 mujeres se diagnosticarán

Más detalles

Clase 7 Alimentación saludable

Clase 7 Alimentación saludable Clase 7 Alimentación saludable Temas: Grupos de alimentos. Proporciones. Gráfica de la alimentación saludable. 1 ALIMENTACIÓN SALUDABLE Esta clase servirá para integrar todos los temas que hemos visto

Más detalles

Categoria: DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA

Categoria: DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA DILIGÈNCIA DEL TRIBUNAL QUALIFICADOR DE LA CONVOCATÒRIA PER COBRIR PLACES VACANTS DE LA CATEGORIA PROFESSIONAL DE DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA. (Núm. de registre

Más detalles

20/7/12. Importancia de la elección de la fibra para mejorar el tránsito intestinal. Prof. Dr. Martínez Álvarez sedca@nutricion.

20/7/12. Importancia de la elección de la fibra para mejorar el tránsito intestinal. Prof. Dr. Martínez Álvarez sedca@nutricion. Importancia de la elección de la fibra para mejorar el tránsito intestinal Prof. Dr. Martínez Álvarez sedca@nutricion.org Cuestiones sobre la fibra. Realmente Cuanta se come? Cómo se ingiere? Qué se recomienda?

Más detalles

Cáncer de mama avanzado

Cáncer de mama avanzado Cáncer de mama avanzado Santander 1 de Julio 2016 Tàrsila Ferro Directora de Cuidados Instituto Catalán de Oncología Profesora Universidad de Barcelona Definiciones Cáncer de mama recurrente o recurrencia:

Más detalles

Actividad Física. La actividad física es imprescindible para la salud y te ayuda a sentirte bien y en forma

Actividad Física. La actividad física es imprescindible para la salud y te ayuda a sentirte bien y en forma Actividad Física La actividad física es imprescindible para la salud y te ayuda a sentirte bien y en forma Beneficios Actividad Física La práctica regular de actividad física nos ayuda a aumentar el autoestima

Más detalles

ALIMENTACIÓN Y CÁNCER. Lic. Marita Lozano Cueva Nutricionista

ALIMENTACIÓN Y CÁNCER. Lic. Marita Lozano Cueva Nutricionista ALIMENTACIÓN Y CÁNCER Lic. Marita Lozano Cueva Nutricionista DIETA INCIDENCIA GLOBAL DEL CÁNCER: 35% Grasas. Fibras, frutas y vegetales. Vit., minerales, no nutrientes. Anticarcinogenos dietéticos. Carcinogenos

Más detalles

En los países industrializados se consumen alrededor de 15 gramos de fibra al día, en promedio (17,8 g para los hombres y 13,6 g para las mujeres).

En los países industrializados se consumen alrededor de 15 gramos de fibra al día, en promedio (17,8 g para los hombres y 13,6 g para las mujeres). Por qué es tan importante la fibra? En 1972, los científicos propusieron una "hipótesis de la fibra dietética", la que sugería que las enfermedades gastrointestinales comunes como el cáncer de colon, diverticulosis

Más detalles

El Banco de Leche necesita más donaciones para atender a los bebés prematuros

El Banco de Leche necesita más donaciones para atender a los bebés prematuros n Nota de prensa n El Banco de Leche necesita más donaciones para atender a los bebés prematuros El número de bebés prematuros que necesitan leche materna de banco ha crecido un 40% durante el último año

Más detalles

T-3.- RECOMENDACIONES NUTRICIONALES EN LAS DIFERENTES ETAPAS DE LA VIDA

T-3.- RECOMENDACIONES NUTRICIONALES EN LAS DIFERENTES ETAPAS DE LA VIDA T-3.- RECOMENDACIONES NUTRICIONALES EN LAS DIFERENTES ETAPAS DE LA VIDA Una alimentación equilibrada es aquella que hace posible que el individuo, tanto si es adulto como si está en alguna etapa fisiológica

Más detalles

HÁBITOS DE DESAYUNO EN EL ALUMNADO

HÁBITOS DE DESAYUNO EN EL ALUMNADO HÁBITOS DE DESAYUNO EN EL ALUMNADO AUTORÍA INMACULADA MOLINERO LEYVA TEMÁTICA ALIMENTACIÓN ETAPA FORMACIÓN PROFESIONAL Resumen Este artículo analiza los hábitos de desayuno del alumnado, en concreto de

Más detalles

Los Círculos de la VIDA SALUDABLE ALIMENTACIÓN SALUDABLE

Los Círculos de la VIDA SALUDABLE ALIMENTACIÓN SALUDABLE Los Círculos de la VIDA SALUDABLE ALIMENTACIÓN SALUDABLE ACLARANDO CONCEPTOS La alimentación humana, eselprocesoporelcual las personas reciben y utilizan los alimentos, para proporcionarse los nutrientes

Más detalles

Hábitos de vida saludables Hacia una alimentación sana

Hábitos de vida saludables Hacia una alimentación sana Hábitos de vida saludables Por qué tener hábitos de vida saludables? Trabajo y vida cotidiana se encuentran, necesariamente, unidos. Las actividades y hábitos adquiridos y practicados en nuestro entorno

Más detalles

Julio Basulto, Dietista-Nutricionista

Julio Basulto, Dietista-Nutricionista Julio Basulto, Dietista-Nutricionista Editor de la Revista Española de Nutrición Humana y Dietética (Asociación Española de Dietistas-Nutricionistas) Miembro fundador del Grupo de Revisión, Estudio y Posicionamiento

Más detalles

1/8 Personas mueren en el mundo por cáncer 12 Millones de personas se diagnostican c/ año 7,6 Millones fallecen cada año Fuente: OMS

1/8 Personas mueren en el mundo por cáncer 12 Millones de personas se diagnostican c/ año 7,6 Millones fallecen cada año Fuente: OMS 4 DE FEBRERO DE 2012: DÍA MUNDIAL CONTRA EL CANCER COMUNICADO DE PRENSA El día mundial contra el Cáncer se celebra anualmente cada 4 de febrero y está organizado por la Unión Internacional para el Control

Más detalles

La Central de Resultados. Es útil para la evaluación de tecnologías sanitarias en Cataluña?

La Central de Resultados. Es útil para la evaluación de tecnologías sanitarias en Cataluña? La Central de Resultados. Es útil para la evaluación de tecnologías sanitarias en Cataluña? Observatorio del sistema de salud (OSSC) Agencia de calidad y evaluación sanitaria de Cataluña Genoveva Barba

Más detalles

1. LA NUTRICIÓN Y LA SALUD La nutrición es un factor clave para las personas porque...

1. LA NUTRICIÓN Y LA SALUD La nutrición es un factor clave para las personas porque... NUTRICIÓN, SALUD Y ACTIVIDAD FÍSICA ESQUEMA 1. LA NUTRICIÓN Y LA SALUD 2. LOS PRINCIPIOS INMEDIATOS 3. LA FUNCIÓN ENERGÉTICA DE LOS ALIMENTOS 4. HÁBITOS DE ALIMENTACIÓN Y SALUD 1. LA NUTRICIÓN Y LA SALUD

Más detalles

NUTRICIÓN. www.almirall.com. Soluciones pensando en ti

NUTRICIÓN. www.almirall.com. Soluciones pensando en ti NUTRICIÓN www.almirall.com Soluciones pensando en ti CONSEJOS GENERALES No está demostrado científicamente que seguir una dieta especial sea beneficioso para la EM, ni que tenga una efectividad a largo

Más detalles

Programa General del Curso

Programa General del Curso Programa General del Curso 1 PROGRAMA CURSO MODULO 1 : GENERALIDADES DE LA NUTRICION Unidad I - Hábitos Alimentarios 1. Reconocer que la alimentación forma parte de la vida diaria de las personas, respetando

Más detalles

Plan de Alimentación en Diabetes

Plan de Alimentación en Diabetes Plan de Alimentación en Diabetes La alimentación como actividad cotidiana, sustrato de vida, enormemente influyente en el metabolismo humano es, sin duda, uno de los instrumentos más poderosos pero menos

Más detalles

Sesión 20: La Salud del Corazón

Sesión 20: La Salud del Corazón Sesión 20: La Salud del Corazón En los Estados Unidos, la enfermedad de corazón es la principal causa de muerte para ambos, hombres y mujeres. Personas con pre-diabetes o diabetes corren un mayor riesgo

Más detalles

Las investigaciones refieren que un buen estilo de vida contribuye a prevenir o disminuir el desarrollo de enfermedades entre ellas el cáncer.

Las investigaciones refieren que un buen estilo de vida contribuye a prevenir o disminuir el desarrollo de enfermedades entre ellas el cáncer. Lic. Obst. Cidanelia E. Salas LLerena. Unidad de Seguridad y Salud Ocupacional- USSO-INS. POST GRADO EN PROMOCION DE LA SALUD, DOCENCIA UNIVERSITARIA E INVESTIGACION TERPEUTA ALTERNATIVA 2014 Las investigaciones

Más detalles

Cataluña Barcelona Barcelona Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Cataluña Barcelona Barcelona Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Comunidad autónoma Provincia Municipio Hospital Dependencia funcional Año Partos totales Tasa de cesáreas Badalona Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Público 2011 1664 27,0 Badalona Hospital Universitari

Más detalles

Presentamos 12 mensajes con propuestas relativas a nuestra alimentación diaria, dirigidas a la prevención de la obesidad.

Presentamos 12 mensajes con propuestas relativas a nuestra alimentación diaria, dirigidas a la prevención de la obesidad. Presentamos 12 mensajes con propuestas relativas a nuestra alimentación diaria, dirigidas a la prevención de la obesidad. Consume al menos 5 porciones de frutas y verduras todos los días. Son fundamentales

Más detalles

Hospitals. Barcelona. in the Integrated Public Health System of Catalonia (SISCAT) Badalona. Hospital Municipal Badalona Via Augusta, 9-13

Hospitals. Barcelona. in the Integrated Public Health System of Catalonia (SISCAT) Badalona. Hospital Municipal Badalona Via Augusta, 9-13 Badalona Hospital Municipal Badalona Via Augusta, 9-13 08911 Badalona 93 464 83 00 http://www.bsa.cat Hospital Universitari Germans Trias i Pujol de Badalona Ctra. de Canyet, s/n 08916 Badalona 93 465

Más detalles

Prof. Martínez Álvarez jrmartin@med.ucm.es

Prof. Martínez Álvarez jrmartin@med.ucm.es Dieta mediterránea, dieta equilibrada: su relación con la salud. Prof. Martínez Álvarez jrmartin@med.ucm.es cada uno es lo que come La formación de nuestro cuerpo y la salud dependen en gran medida de

Más detalles

Cáncer y dieta Mediterránea. Dra. Odile Fernández. Médico de familia www.misrecetasanticancer.com 3 de abril de 2014

Cáncer y dieta Mediterránea. Dra. Odile Fernández. Médico de familia www.misrecetasanticancer.com 3 de abril de 2014 Cáncer y dieta Mediterránea Dra. Odile Fernández. Médico de familia www.misrecetasanticancer.com 3 de abril de 2014 Mi historia Incidencia de cáncer en el mundo 13.926.867 casos en 2012 8,201,030 muertes

Más detalles

MÁSTER EN DIETÉTICA Y NUTRICIÓN

MÁSTER EN DIETÉTICA Y NUTRICIÓN MÁSTER EN DIETÉTICA Y NUTRICIÓN IMPARTIDO POR Fundación Aucal TÍTULO OTORGADO POR Se obtiene Doble Titulación: Máster en Dietética y Nutrición Título otorgado por Fundación Aucal Técnico Superior en Dietética

Más detalles

Becas de Especialización para la Formación en España de Especialistas Latinoamericanos en Medicina Fundación BBVA-Fundación Carolina

Becas de Especialización para la Formación en España de Especialistas Latinoamericanos en Medicina Fundación BBVA-Fundación Carolina 2012 Becas de Especialización para la Formación en España de Especialistas Latinoamericanos en Medicina Fundación BBVA-Fundación Carolina 2012 Becas de Especialización para la Formación en España de Especialistas

Más detalles

La característica principal de la alimentación del diabético

La característica principal de la alimentación del diabético C a p í t u l o 2 6 Diabetes y dieta sin gluten Juan A. Rodríguez López La característica principal de la alimentación del diabético es quizás el aporte de hidratos de carbono, que en cantidad será similar

Más detalles

Dieta en la Diabetes Mellitus.

Dieta en la Diabetes Mellitus. Dieta en la Diabetes Mellitus. La diabetes es una enfermedad crónica debida a que el páncreas no produce insulina suficiente o a que el organismo no la puede utilizar eficazmente. La insulina es una hormona

Más detalles

La preparació física en sec per a les activitats subaquàtiques en apnea

La preparació física en sec per a les activitats subaquàtiques en apnea La preparació física en sec per a les activitats subaquàtiques en apnea Per què és necessària la P. F.? Millora les capacitats condicionals i conseqüentment el rendiment Disminució risc de patir malalties

Más detalles

Ficha Técnica. Categoría. Contenido del Pack. Sinopsis. Dietética y Nutrición. - 1 CDROM - 3 Manual Teórico - 1 Cuaderno de Ejercicios

Ficha Técnica. Categoría. Contenido del Pack. Sinopsis. Dietética y Nutrición. - 1 CDROM - 3 Manual Teórico - 1 Cuaderno de Ejercicios Ficha Técnica Categoría Dietética y Nutrición Contenido del Pack - 1 CDROM - 3 Manual Teórico - 1 Cuaderno de Ejercicios Sinopsis Hoy en día, la inquietud por todo lo que hace referencia a la dietética

Más detalles

La cerveza en el tratamiento dietético del obeso

La cerveza en el tratamiento dietético del obeso La cerveza en el tratamiento dietético del obeso Fernando Goñi Servicio de Endocrinología y Nutrición Hospital de Basurto. Bilbao Alejandro Sanz Servicio de Endocrinología y Nutrición Hospital Universitario

Más detalles

Información nutricional

Información nutricional Información nutricional El pan es un alimento valioso desde el punto de vista nutricional, pues proporciona en un aporte moderado de energía, cantidades apreciables de diversos macro y micronutrientes.

Más detalles

ALERTA DE LA OMS SOBRE EL CONSUMO DE CARNE ROJA Y CARNE PROCESADA

ALERTA DE LA OMS SOBRE EL CONSUMO DE CARNE ROJA Y CARNE PROCESADA ALERTA DE LA OMS SOBRE EL CONSUMO DE CARNE ROJA Y CARNE PROCESADA Dr. Benjamín Martín La Organización Mundial de la Salud (OMS) alerta de que el consumo de carne roja y carne procesada tiene efectos cancerígenos.

Más detalles

INDICADORES DE CALIDAD DE VIDA PREVIOS AL TRATAMIENTO DE LA NEOPLASIA DE MAMA

INDICADORES DE CALIDAD DE VIDA PREVIOS AL TRATAMIENTO DE LA NEOPLASIA DE MAMA INDICADORES DE CALIDAD DE VIDA PREVIOS AL TRATAMIENTO DE LA NEOPLASIA DE MAMA Ana Rodríguez Ortega Gemma Costa Requena Paz Fernández Ortega Yolanda Valverde Alcántara Dolores Pérez González SEEO, Santiago

Más detalles

Alimentación Saludable

Alimentación Saludable Alimentación Saludable Es aquella que le permite al cuerpo funcionar bien con el fin de obtener todas las sustancias necesarias para combatir las enfermedades o infecciones que se nos puedan presentar.

Más detalles

TEMA 16: ALIMENTACIÓN DEL ESCOLAR Y ADOLESCENTE TEMA 16: ALIMENTACIÓN DEL ESCOLAR Y ADOLESCENTE

TEMA 16: ALIMENTACIÓN DEL ESCOLAR Y ADOLESCENTE TEMA 16: ALIMENTACIÓN DEL ESCOLAR Y ADOLESCENTE TEMA 16: ALIMENTACIÓN DEL ESCOLAR Y ADOLESCENTE TEMA 16: ALIMENTACIÓN DEL ESCOLAR Y ADOLESCENTE ALIMENTACIÓN EN LA EDAD PREESCOLAR Y ESCOLAR RECOMENDACIONES EN EDAD PREESCOLAR Y ESCOLAR CAMBIOS MORFOLÓGICOS

Más detalles

Full Informatiu núm.13: del 28 d agost al 3 de setembre

Full Informatiu núm.13: del 28 d agost al 3 de setembre POCS 217 Introducció L any 24 el Departament de Salut i el CatSalut van posar en marxa per primera vegada un pla d actuació per prevenir els efectes de les onades de calor sobre la salut (POCS) en el qual

Más detalles

5.1.2. Eficacia de las intervenciones para la pérdida de peso

5.1.2. Eficacia de las intervenciones para la pérdida de peso 5. Dieta y ejercicio Preguntas para responder Cuál es la dieta más adecuada en el paciente con diabetes? Cuáles son los efectos del ejercicio físico en pacientes con DM 2? Qué tipo de ejercicio se recomienda?

Más detalles

RECOMENDACIONES HIGIÉNICO-

RECOMENDACIONES HIGIÉNICO- RECOMENDACIONES HIGIÉNICO- DIETÉTICAS PARA LOS PACIENTES CON ENFERMEDAD DE CROHN Laura Sempere Robles 12 Unidad de Gastroenterología. Hospital General Universitario de Alicante Qué son las medidas higiénico-dietéticas?

Más detalles

UNA DIETA EQUILIBRADA

UNA DIETA EQUILIBRADA UNA DIETA EQUILIBRADA Los medios de comunicación nos incitan frecuentemente a consumir alimentos que no son convenientes ni necesarios. Conociendo nuestras necesidades y los alimentos desde el punto de

Más detalles

Dr. Luis Taxa Rojas. Los cambios de los metabolitos en la obesidad son: Metabolismo de la glucosa y el ciclo del Ac. tricarboxílico.

Dr. Luis Taxa Rojas. Los cambios de los metabolitos en la obesidad son: Metabolismo de la glucosa y el ciclo del Ac. tricarboxílico. Dr. Luis Taxa Rojas La respuesta es SI; pero hay tres preguntas que debemos responder previamente, cual es la epidemiología de la obesidad, que cambios metabólicos se producen para desarrollar obesidad

Más detalles

El diagnóstico y seguimiento del cáncer familiar

El diagnóstico y seguimiento del cáncer familiar JORNADA DE ACTUALIZACIÓN EN CÁNCER COLORRECTAL Mesa II. Diagnóstico y manejo de lesiones El diagnóstico y seguimiento del cáncer familiar Dr. Ignacio Blanco Unidad de Consejo Genético Programa de Cáncer

Más detalles

Sabes lo que tu hijo compra en el Quiosco? Autores: Camila Lagos y Daniela Jara. Internas de Nutrición y Dietética

Sabes lo que tu hijo compra en el Quiosco? Autores: Camila Lagos y Daniela Jara. Internas de Nutrición y Dietética Boletín Nutricional CSAC Sabes lo que tu hijo compra en el Quiosco? Autores: Camila Lagos y Daniela Jara. Internas de Nutrición y Dietética Estimados Apoderados: Junto con saludarlos, nos dirigimos a usted

Más detalles

Serie Científica Latinoamericana Simposio de Edulcorantes no Calóricos

Serie Científica Latinoamericana Simposio de Edulcorantes no Calóricos Serie Científica Latinoamericana Simposio de Edulcorantes no Calóricos Dr. Fernando Javier Lavalle González Profesor de Endocrinología, Medicina Interna, Nutrición Jefe de la Clínica de Diabetes Hospital

Más detalles

Dr. Silvia de Sanjosé Unitat Infeccions i Càncer, PREC Institut Català d Oncologia

Dr. Silvia de Sanjosé Unitat Infeccions i Càncer, PREC Institut Català d Oncologia El cribado de càncer de cuello uterino en Cataluña CURSO DE FORMACION CONTINUADA. HPV. SEAP- IAC, SEC. Club de Patología Ginecológica. Club de Inmunohistoquimica y Patologia Molecular, Madrid 6 de Febrero,

Más detalles

ALIMENTACIÓN Y DEPORTE

ALIMENTACIÓN Y DEPORTE CURSO NIVEL III Entrenador Nacional de Fútbol y Fútbol Sala Técnico deportivo Superior. ALIMENTACIÓN Y DEPORTE Apuntes del curso de entrenadores de fútbol y fútbol sala Nivel 3, impartido por la Escuela

Más detalles

+ CEREAL pan, cereales, galletas, bollería casera (preferentemente integrales) + FRUTA Fruta entera, zumo natural, tomate +

+ CEREAL pan, cereales, galletas, bollería casera (preferentemente integrales) + FRUTA Fruta entera, zumo natural, tomate + Día 1 General Día 2 General Día 3 General Día 4 General DESAYUNO INCLUIR UN ALIMENTO DE CADA GRUPO INDICADO (ALTERNANDO A LO LARGO DE LA SEMANA LOS ALIMENTOS ELEGIDOS) LÁCTEO Yogures, leche, queso, cuajada

Más detalles

Indicador de Proteínas y Cobertura de Necesidades Alimentarias

Indicador de Proteínas y Cobertura de Necesidades Alimentarias Indicador de Proteínas y Cobertura de Necesidades Alimentarias Indicador de Proteínas Septiembre 2013 Principales resultados El Indicador de Proteínas del mes de septiembre, elaborado por Foro P.A.I.S.,

Más detalles

Indicador de Proteínas y Cobertura de Necesidades Alimentarias

Indicador de Proteínas y Cobertura de Necesidades Alimentarias Indicador de Proteínas y Cobertura de Necesidades Alimentarias Indicador de Proteínas Octubre 2013 Principales resultados El Indicador de Proteínas del mes de octubre, elaborado por Foro P.A.I.S., fue

Más detalles

Estilos de vida saludable y prevención del cáncer

Estilos de vida saludable y prevención del cáncer 2 Instituto Nacional de Enfermedades Neoplásicas Estilos de vida saludable y prevención del cáncer Miguel Angel Ruiz Ninapaytán Asistente del Departamento de Promoción, Prevención y Control nacional del

Más detalles

Capítulo I DISPOSICIONES GENERALES

Capítulo I DISPOSICIONES GENERALES LEY PARA LA PREVENCIÓN Y TRATAMIENTO DEL SOBREPESO, OBESIDAD Y TRASTORNOS DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA EN EL ESTADO DE QUINTANA ROO. Publicada en el Periódico Oficial el 29 de Octubre del 2010. Capítulo

Más detalles

Bases del Deporte Educativo

Bases del Deporte Educativo Bases del Deporte Educativo BASES DEL DEPORTE EDUCATIVO 1 Sesión No. 7 Nombre: Nutrición y Fisiología del Ejercicio Físico Contextualización Conoces el metabolismo? En esta sesión aprenderás que existen

Más detalles

Walkrounds. 20/04/2017 Autors: Imma Brao

Walkrounds. 20/04/2017 Autors: Imma Brao Walkrounds 20/04/2017 Autors: Imma Brao 2 3 Eines de gestió de riscos SEGURETAT DEL MEDICAMENT Indicadors QC PREVENCIÓ DE CAIGUDES PREVENCIÓ I CONTROL DE LA INFECCIÓ UNITAT FUNCIONAL DE SEGURETAT DE PACIENTS

Más detalles

inforsan breves Exceso de mortalidad en Asturias 2005.

inforsan breves Exceso de mortalidad en Asturias 2005. inforsan breves Exceso de mortalidad en Asturias 2005. FICHA TÉCNICA Promueve y edita Consejería de Salud y Servicios Sanitarios del Principado de Asturias Distribuye Sección de Información Sanitaria Servicio

Más detalles

El valor energético de los alimentos

El valor energético de los alimentos El valor energético de los alimentos http://www2.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica- I/guia/guia_nutricion/el_valor_energetico.htm?ca=n0 El valor energético o valor calórico de un alimento es proporcional

Más detalles

Este artículo médico salió de la página web de Médicos de El Salvador. http://www.medicosdeelsalvador.com. Realizado por: Dr. Manuel A.

Este artículo médico salió de la página web de Médicos de El Salvador. http://www.medicosdeelsalvador.com. Realizado por: Dr. Manuel A. Este artículo médico salió de la página web de Médicos de El Salvador. http://www.medicosdeelsalvador.com Realizado por: Dr. Manuel A. Novoa http://www.medicosdeelsalvador.com/doctor/novoa Todos los derechos

Más detalles

Promoción del consumo de frutas y hortalizas en España: conocimiento científico y actividad física

Promoción del consumo de frutas y hortalizas en España: conocimiento científico y actividad física Promoción del consumo de frutas y hortalizas en España: conocimiento científico y actividad física M. Cámara, P. Morales, V. Fernández-Ruiz, Mª.C. Sánchez-Mata, R.M. Cámara y M.E. Torija Dpto. Nutrición

Más detalles

Formación de Recursos en ICEAN. Experiencia de México

Formación de Recursos en ICEAN. Experiencia de México Formación de Recursos en ICEAN Experiencia de México Organización de la presentación 1. Legislación Nacional en materia de Alimentación y Educación en nutrición. Organización de la presentación 2. Experiencias

Más detalles

MANUAL PRACTICO DE NUTRICIÒN

MANUAL PRACTICO DE NUTRICIÒN www.nutrimedperu.com MANUAL PRACTICO DE NUTRICIÒN Lic. Nutricionista: Castrejón Miguel ángel Portocarrero No de Colegiatura: CNP: 3904 Email: mpc2804@nutrimedperu.com Web: www.nutrimedperu.com Introducción

Más detalles

Tendencias en el consumo de alimentos. Actividad física y salud. Herramientas de trabajo. Refrigerios Saludables. Actividad física para niños

Tendencias en el consumo de alimentos. Actividad física y salud. Herramientas de trabajo. Refrigerios Saludables. Actividad física para niños Tendencias en el consumo de alimentos Refrigerios Saludables Actividad física y salud Actividad física para niños Herramientas de trabajo Cálculo del IMC en niños / niñas de entre 2 y 20 años de edad.

Más detalles

GUÍA PARA LA PREVENCIÓN PRIMARIA DEL ICTUS

GUÍA PARA LA PREVENCIÓN PRIMARIA DEL ICTUS GUÍA PARA LA PREVENCIÓN PRIMARIA DEL ICTUS Qué es un ictus? Los ictus son un conjunto de enfermedades que afectan al riego cerebral: la obstrucción del flujo se conoce como trombosis y la rotura de los

Más detalles

Hábitos alimentarios y estilos de vida de los universitarios españoles (Estudio UNINUT)

Hábitos alimentarios y estilos de vida de los universitarios españoles (Estudio UNINUT) Hábitos alimentarios y estilos de vida de los universitarios españoles (Estudio UNINUT) Gregorio Varela Moreiras Catedrático de Nutrición USP-CEU Presidente Fundación Española de la Nutrición (FEN) Metodologí

Más detalles

NUTRICIÓN EN LA PREVENCIÓN

NUTRICIÓN EN LA PREVENCIÓN NUTRICIÓN EN LA PREVENCIÓN ECNT Lic. Nut. Sonia Nigro 2011 Metas nutricionales FACTOR DIETÉTICO Grasa total AGS AGP n-6 n-3 AG Trans AGM CHO total Azúcares libres META 15-30% < 10% 6-10% 5-8% 1-2%

Más detalles

BUENOS HÁBITOS DESDE PEQUEÑOS

BUENOS HÁBITOS DESDE PEQUEÑOS BUENOS HÁBITOS DESDE PEQUEÑOS Presentación Algunas consideraciones generales de expertos en nutrición Desayuno: bienestar cada mañana Un día exitoso depende de un buen desayuno El desayuno ideal Por qué

Más detalles

Mercagranada y el reciclaje

Mercagranada y el reciclaje Conoce Mercagranada Mercagranada y el reciclaje Trazabilidad y etiquetado Ley 20/2002, de 5 de julio, de Seguridad Alimentaria Mayorista Producto Registro sanitario Denominación científica Tipo de pesca

Más detalles

Pirámide de Alimentación Saludable

Pirámide de Alimentación Saludable La Organización de Consumidores y Usuarios realiza análisis de los menús de los colegios. Se le hizo llegar el nuestro (ya valorado en años anteriores por el Servicio de Endocrinología y Nutrición del

Más detalles

Día de la Prevención del Cáncer Colorrectal

Día de la Prevención del Cáncer Colorrectal Día de la Prevención del Cáncer Colorrectal 31 DE MARZO DE 2012 Navarra dispone desde 1970 de un Registro Poblacional de Cáncer. El registro se nutre de una recogida sistemática y continua de todos los

Más detalles

UNA ALIMENTACION SALUDABLE PARA REDUCIR EL RIESGO DE CANCER

UNA ALIMENTACION SALUDABLE PARA REDUCIR EL RIESGO DE CANCER Capítulo 2 Capítulo dos - UNA ALIMENTACION SALUDABLE PARA REDUCIR EL RIESGO DE CANCER - Mensajes clave Tendencias internacionales en el consumo de alimentos A Una infancia saludable y activa: cómo ofrecer

Más detalles

Full Informatiu núm. 8: del 24 al 30 de juliol

Full Informatiu núm. 8: del 24 al 30 de juliol POCS 217 Full Informatiu núm. 8: del 24 al 3 de juliol Introducció L any 24 el Departament de Salut i el CatSalut van posar en marxa per primera vegada un pla d actuació per prevenir els efectes de les

Más detalles

S hereta el càncer de mama?

S hereta el càncer de mama? S hereta el càncer de mama? Càncer de mama i herència El càncer de mama consisteix en el creixement descontrolat de cèl lules malignes en el teixit mamari. Existeixen dos tipus principals de tumor, el

Más detalles

NUTRICIÓN SALUDABLE PARA PREVENIR EL CÁNCER GÁSTRICO. Lic. ENRIQUE M. RODRÍGUEZ COYLA

NUTRICIÓN SALUDABLE PARA PREVENIR EL CÁNCER GÁSTRICO. Lic. ENRIQUE M. RODRÍGUEZ COYLA NUTRICIÓN SALUDABLE PARA PREVENIR EL CÁNCER GÁSTRICO Lic. ENRIQUE M. RODRÍGUEZ COYLA CÁNCER EN EL MUNDO EL cáncer es una de las causas principales de muerte alrededor del mundo. En el 2012, hubieron 14

Más detalles

Siete 'reglas de oro' para alejar el cáncer y los problemas de corazón

Siete 'reglas de oro' para alejar el cáncer y los problemas de corazón PREVENCIÓN Estilo de vida saludable Siete 'reglas de oro' para alejar el cáncer y los problemas de corazón Hacer ejercicio, no fumar y comer bien, son las claves fundamentales Laura Tardón Madrid Lo que

Más detalles

+ CEREAL pan, cereales, galletas, bollería casera + FRUTA Fruta entera, zumo natural, tomate + + CEREAL pan, galletas

+ CEREAL pan, cereales, galletas, bollería casera + FRUTA Fruta entera, zumo natural, tomate + + CEREAL pan, galletas Día 1 General Día 2 General Día 3 General Día 4 General DESAYUNO INCLUIR UN ALIMENTO DE CADA GRUPO INDICADO (ALTERNANDO A LO LARGO DE LA SEMANA LOS ALIMENTOS ELEGIDOS) CEREAL pan, cereales, galletas, bollería

Más detalles

Pr evención SUBDIRECCIÓN DE SERVICIOS DE SALUD GERENCIA DE MEDICINA PREVENTIVA

Pr evención SUBDIRECCIÓN DE SERVICIOS DE SALUD GERENCIA DE MEDICINA PREVENTIVA SUBDIRECCIÓN DE SERVICIOS DE SALUD GERENCIA DE MEDICINA PREVENTIVA Introducción En la lucha por el control del peso y la buena salud, se le ha dado mayor importancia al tipo, cantidad de alimentos y a

Más detalles

Abordaje de la preocupación. del tabaquismo

Abordaje de la preocupación. del tabaquismo Abordaje de la preocupación por el peso en el tratamiento del tabaquismo Helena Girauta Enfermera. Máster en tabaquismo Coordinadora de Tabaquismo de Atención Primaria de Mallorca Qué situaciones en las

Más detalles

c/ Camino del Molino, 11 Nave 10 - Polígono P29 28400 Collado Villalba (Madrid) Teléfono: 91 849 71 27 Fax: 91 850 46 25

c/ Camino del Molino, 11 Nave 10 - Polígono P29 28400 Collado Villalba (Madrid) Teléfono: 91 849 71 27 Fax: 91 850 46 25 OBJETIVO Identificar la importancia de la alimentación en relación a la calidad de vida, tanto en la promoción de la salud como en la prevención y tratamiento de patologías. Conocer el consejo dietético

Más detalles

PLANEACIÓN PRIMER BIMESTRE CIENCIAS NATURALES

PLANEACIÓN PRIMER BIMESTRE CIENCIAS NATURALES PLANEACIÓN PRIMER BIMESTRE CIENCIAS NATURALES PLANEACION SEMANAL MATERIA: CIENCIAS NATURALES TEMA: EL PLATO DEL BIEN COMER Y LA NUTRICIÓN APRENDIZAJES ESPERADOS: COMPARAR LOS ALIMENTOS QUE CONSUMES CON

Más detalles

EL ESTADO DE LA ALIMENTACIÓN

EL ESTADO DE LA ALIMENTACIÓN Cátedra de Política Alimentaria Escuela de Nutrición EL ESTADO DE LA ALIMENTACIÓN SALUDABLE - EAS- 2011 Ser Sergio Britos Agustina Saraví Nuria Chichizola Florencia Silva El Estado de la alimentación saludable

Más detalles

DEFINICIÓN. 2. Nutrición mediante el cual los seres vivos toman.del exterior y las transforman en propia y.(obtención de materia y energía)

DEFINICIÓN. 2. Nutrición mediante el cual los seres vivos toman.del exterior y las transforman en propia y.(obtención de materia y energía) TEMA 2. LA ALIMENTACIÓN HUMANA FUNCIONES DE NUTRICIÓN CONCEPTOS BÁSICOS 1. Alimentación. de alimentos del exterior DEFINICIÓN 2. Nutrición mediante el cual los seres vivos toman.del exterior y las transforman

Más detalles

El arte de contar CARBOHIDRATOS. Serafín Murillo. Nutricionista CIBERDEM Hospital Clínic de Barcelona

El arte de contar CARBOHIDRATOS. Serafín Murillo. Nutricionista CIBERDEM Hospital Clínic de Barcelona El arte de contar CARBOHIDRATOS Serafín Murillo. Nutricionista CIBERDEM Hospital Clínic de Barcelona 1Formar grupos Nos dividiremos en 5 grupos de 8 personas cada uno Qué debemos llevarnos a casa? Qué

Más detalles

ALIMENTACIÓN Y SALUD POR UNA ALIMENTACIÓN EQUILIBRADA

ALIMENTACIÓN Y SALUD POR UNA ALIMENTACIÓN EQUILIBRADA ALIMENTACIÓN Y SALUD POR UNA ALIMENTACIÓN EQUILIBRADA Ayto Cazorla Consejo Local Salud OMS. Informe sobre la salud en el mundo, 2002. Principales factores de riesgo para las enfermedades no transmisibles:

Más detalles

XIV Jornada d infermeria de cirurgia

XIV Jornada d infermeria de cirurgia XXI Jornada de cirurgia als Hospitals de Catalunya XIV Jornada d infermeria de cirurgia XXI Jornada de cirurgia als Hospitals de Catalunya COMITÈ ORGANITZADOR President : Vice-President: Secretaris: Dr.

Más detalles

5º Congreso Argentino de Gastroenterología, Hepatología y Nutrición Pediátricas. Mesa: Dietas Especiales. 13 a 16 agosto 2014 S.A.P.

5º Congreso Argentino de Gastroenterología, Hepatología y Nutrición Pediátricas. Mesa: Dietas Especiales. 13 a 16 agosto 2014 S.A.P. 5º Congreso Argentino de Gastroenterología, Hepatología y Nutrición Pediátricas Mesa: Dietas Especiales 13 a 16 agosto 2014 S.A.P. Alimentación vegetariana Dra. Norma Piazza Alimentación vegetariana lactovovegetariana

Más detalles

Factores de riesgo de cáncer de colon y recto. La perspectiva de la CAPV. Epidemiología de Bizkaia Marzo de 2013

Factores de riesgo de cáncer de colon y recto. La perspectiva de la CAPV. Epidemiología de Bizkaia Marzo de 2013 Factores de riesgo de cáncer de colon y recto. La perspectiva de la CAPV. Epidemiología de Bizkaia Marzo de 2013 Estudio Europeo de Dieta y cáncer (EPIC). Aportaciones al conocimiento de factores de riesgo

Más detalles

Los jóvenes y el derecho a la seguridad y la salud en el trabajo

Los jóvenes y el derecho a la seguridad y la salud en el trabajo ı CAT ı CAST ı Los jóvenes y el derecho a la seguridad y la salud en el trabajo Generalitat de Catalunya Departament de Treball Direcció General de Relacions Laborals Dirección General de Relaciones Laborales

Más detalles

El 50% de tu alimentación debe ser como la del Ardipithecus ramidus. El Ardipithecus ramidus se alimentaba fundamentalmente de:

El 50% de tu alimentación debe ser como la del Ardipithecus ramidus. El Ardipithecus ramidus se alimentaba fundamentalmente de: No se trata de pretender consumir aquellos alimentos que reproduzcan de manera exacta a los que comían nuestros antepasados, porque millones de años de evolución han configurado las necesidades nutrimentales

Más detalles

RESULTADOS TRATAMIENTOS

RESULTADOS TRATAMIENTOS RESULTADOS TRATAMIENTOS TRATAMIENTO CON THERAPY COOL Mujer de 34 años sin antecedentes patológicos, según refiere. Madre de una niña. Con una actividad laboral de intensa a moderada y unos hábitos alimentarios

Más detalles

Tema 1. ALIMENTACIÓN, NUTRICIÓN Y DIETÉTICA

Tema 1. ALIMENTACIÓN, NUTRICIÓN Y DIETÉTICA Tema 1. ALIMENTACIÓN, NUTRICIÓN Y DIETÉTICA 1. Conceptos básicos 2. Factores que influyen en la dieta 3. Necesidades y recomendaciones 4. Dieta y Salud 5. La pirámide alimenticia ALIMENTACIÓN Y NUTRICIÓN

Más detalles

{sidebar id=4} Elimine de su régimen alimenticio la comida que contenga grasas saturadas. Consuma vegetales, gran. {sidebar id=3} TRES TIPS BÁSICOS

{sidebar id=4} Elimine de su régimen alimenticio la comida que contenga grasas saturadas. Consuma vegetales, gran. {sidebar id=3} TRES TIPS BÁSICOS {sidebar id=4} Elimine de su régimen alimenticio la comida que contenga grasas saturadas. Consuma vegetales, gran {sidebar id=3} TRES TIPS BÁSICOS - Dieta balanceada. No coma comidas con grasa saturada,

Más detalles

MALNUTRICION EN EL ANCIANO

MALNUTRICION EN EL ANCIANO MALNUTRICION EN EL ANCIANO SIGNOS VALORACION INDICADORES ORIGEN TRATAMIENTO ALTA VER SIGNOS FACILES DE DETECTAR Los problemas de nutrición de los ancianos pueden ser prevenidos, controlados o tratados,

Más detalles

CÁNCER DE MAMA. Se calcula que existen entre 15.000 y 18.000 nuevos casos de cáncer de mama por año en la Argentina.

CÁNCER DE MAMA. Se calcula que existen entre 15.000 y 18.000 nuevos casos de cáncer de mama por año en la Argentina. CÁNCER DE MAMA La mujer, en su integridad física y espiritual, hace especial cuidado de su salud, brindando atención a las diferentes partes de su cuerpo, pero es común que sienta sus mamas como el centro

Más detalles