EDUCACIÓ DE DEFICIENTS MENTALS (2511) Llicenciatura en Psicopedagogia Obligatòria 6 crèdits 4,5 teòrics + 1,5 pràctics- (Quatrimestral)

Transcripción

1 Universitat de les Illes Balears Departament de Ciències de l Educació EDUCACIÓ DE DEFICIENTS MENTALS (2511) Llicenciatura en Psicopedagogia Obligatòria 6 crèdits 4,5 teòrics + 1,5 pràctics- (Quatrimestral) Curs 2003/04 Professor: Joan J. Muntaner (Francesc Serra) OBJECTIUS GENERALS Conèixer la conceptualització de la deficiència mental i les perspectives actuals, tant a nivell escolar com social per millorar la qualitat de vida d aquestes persones. Desenvolupar les estratègies i els models més significatius d intervenció en la formació de les persones amb deficiència mental a tots els àmbits de relació social. CONTINGUTS 1º. Part. Desenvolupament general del subjecte deficient mental. & Unitat Didàctica I.: Conceptualització de la Deficiència Mental. 1.- La deficiència mental: definició i problemàtica actual La deficiència mental a l àmbit de la Educació Especial La definició de deficiència mental: El concepte de intel ligència La conducta adaptativa Classificació i nivells de Deficiència Mental Paradigma dels suports. 2.- Las etiologies de la Deficiència Mental Causes orgàniques Causes ambientals o funcionals Causes desconegudes La prevenció de la deficiència mental La problemàtica del diagnòstic i l'avaluació del deficient mental. 3.- Desenvolupament i funcionament cognitiu del D.M Característiques físiques i neurològiques El desenvolupament motriu i les repercussions formatives El desenvolupament psíquic El llenguatge i els problemes de comunicació La personalitat del deficient mental. 4.- Les relacions socials del deficient mental Les actituds socials.

2 4.2. La conquesta de la autonomia i l autodeterminació 4.3. Els drets del deficient mental Avaluació de programes i serveis per el deficient mental. & Unitat Didàctica II: La persona amb deficiència mental a la transició i a l edat adulta. 5.- La formació professional i la transició a la vida adulta L'escolaritat i el procés formatiu de l adolescent amb deficiència mental L Educació secundaria obligatòria: final d un trajecte Els Programes de garantia social La formació professional Programes de transició i la formació permanent. 6.- Vida independent i integració social El mon laboral: El centre ocupacional El centre especial d'ocupació Alternatives dins l'empresa ordinària La metodologia del supported employment 6.2. El problema de l habitatge L'educació del temps lliure al deficient mental La sexualitat al deficient mental. 2º. Part: L Educació de la persona amb deficiència mental. 7.- La planificació centrada en la persona Característiques de la PCP 7.2. Els cercles de suport 7.3. Construcció dels plans (paths) 7.4. Les xarxes de suport comunitàries. 8.- El centre d educació especial Característiques generals Bases teòriques i alumnat Àrees d intervenció: Comportament adaptatiu: autonomia i socialització La psicomotricitat L aprenentatge acadèmic. 9.- Les persones en greu discapacitat psíquica Definició Models d intervenció Programes aplicats i tendències de futur.

3 ACTIVITATS FORMATIVES, CRÈDITS TEÒRICS I CRÈDITS PRÀCTICS 1.- Lectura obligatòria de dos llibres a seleccionar de entre els proposats per el professor a l inici del curs. Presentació de un curt resum (2-3 pàgines) abans del dia 20 de desembre de Realització d un treball d'investigació en grup (entre 3 i 5 persones) segons temes i metodologia a determinar entre cada grup i el professor. La participació a un grup de treball serà obligatòria per a tots els alumnes. Existeix la possibilitat de realitzar un treball conjunt dirigit per el professor en el que participarien tots els alumnes matriculats. En aquest cas, l assignatura se desenvoluparia en forma de seminari de seguiment del treball d investigació. Els alumnes rebrien un dossier per preparar els temes del programa. 3.- Exercicis, lectures, comentaris i estudis d articles, documents de treball, etc., que s aniran presentant al llarg del curs i es treballaran en grups de discussió o individualment, amb la coordinació del professor, amb l assistència obligatòria de tots els alumnes a aquestes sessions pràctiques. Els resultats d aquestes activitats s entregaran per escrit, signats per cada alumne del grup abans de una setmana de realitzada cada activitat. CRITERIS D AVALUACIÓ Per aprovar l assignatura cal ser avaluat de forma positiva tant dels crèdits pràctics com teòrics que la composen, segons els criteris següents: * Crèdits Teòrics: 1.- Lectura, resum i tutoria de cada un dels dos llibres seleccionats. 2.- Un examen final realitzat durant el període que la Universitat estableix a tal efecte. En aquesta prova l alumne haurà d examinar-se de la totalitat de la matèria pendent d aprovar. * Crèdits Pràctics: 3.- Realització i presentació del treball d investigació segons les normes pròpies dels documents acadèmics abans del 10 de gener del Entregar en el temps establert i de forma adequada les activitats propostes al llarg del curs. 5.- Es valorarà la participació a classe i l actitud envers l assignatura. BIBLIOGRAFIA BÀSICA A.A.M.R. (1997). Retraso mental: definición, clasificación y sistemas de apoyo. Madrid: Alianza. Bruininks, R.H y McGrew, K.S. (1993). Panorámica de la conducta adaptativa dentro del retraso mental. Discapacidad y conducta adaptativa (pp ). Bilbao: ICE- Universidad de Deusto. Calero, M.D. (1995). Modificación de la inteligencia. Madrid: Pirámide.

4 Consejo Económico y Social (1996). Informe sobre la situación del empleo de las personas con discapacidad y propuestas para su reactivación. Siglo Cero, 27 (3), Fierro, A. (1987). La persona con retraso mental. Madrid: MEC. Font, J. (1997). El nou model de definició, classificació i sistemes de suport del retard mental. Suports, 1 (1), Garrido Landivas, J. (1984). Deficiencia mental. Madrid: CEPE. González, J. y Sainz, J. (1988). Intervención y educación en la deficiencia mental y la desventaja socio-cultural. En J. Mayor (Dir.), Manual de Educación Especial (pp ). Madrid: Anaya. Greenspon, S. (1994). Revisión de Mental Retardation: definition, classification and systems supports. American Journal on Mental Retardation, 98 (4), Grossman, H. (1983). Manual on terminology and classification in mental retardation. Washington D.C: AAMR. I.C.D.M. (1983). Orientaciones sobre la deficiencia mental. San Sebastián: SIIS. Ingalls, R.P. (1982). Retraso mental: la nueva perspectiva. México: El Manual Moderno. Jacobson, J.W. (1994). Revision de Mental Retardation: definition, classification and systems supports. American Journal on Mental Retardation, 98 (4), Juan-Espinosa, M.; Colom, R. y Flores, V. (1992). Contexto y retraso mental. Madrid: CIDE-MEC. López Melero, M. (1992). Modelos cognitivos y desarrollo educativo. En J. Flórez y M.V. Troncoso, (Dirs.), Síndrome de Down y educación (pp ). Barcelona: Salvat. Lowe, P. (1995). Apoyo educativo y tutoría. Madrid: Narcea. Luckasson, R. y otros (1992). Mental Retardation: definition, classification and systems of supports. Washington D.C.: AAMR. Maistre, M. (1977). Deficiencia mental y lenguaje. Barcelona: Laia. Molina, S. (1994). Deficiencia mental. Aspectos psicoevolutivos y educativos. Málaga: Aljibe. Montero, D. (1996). Evaluación de la conducta adaptativa en personas con discapacidad. Bilbao: Mensajero.

5 Montobbio, E. (1995). El viaje del Señor Down al mundo de los adultos. Barceloa: Marson. Muntaner, J.J. (1995). La Sociedad ante el deficiente mental. Madrid: Narcea. Muntaner, J.J. (2001). La persona con retraso mental. Bases para su inclusión social y educativa. Málaga, Ed. Aljibe. Muntaner, J.J. (1996). Transición a la vida adulta: la conquista de la autonomía. Revista de Educación Especial, 22, O.C.D.E. (1988). La disminución y la condición de adultos. Siglo Cero, 120, O.C.D.E. (1991). Les jeunes handicapés et le travail. Experiences vecues en sortir de l école. París: OCDE-CERI. O.C.D.E. (1994). L'interation scolaire des enfants et adolecents handicapés. Ambitions, theories et practices. París: Ceri-OCDE. Pallisera, M. (1996). Transición a la edad adulta y vida activa de las personas con discapacida psíquica. Barcelona: EUB. Perron, S (1973). Actitudes e ideas respecto de las deficiencias mentales. En R. Zazzo, Los débiles mentales (pp ). Barcelona: Fontanella. Prieto, M.D. (1986). La modificabilidad estructural cognitiva y el programa de enriquecimiento instrumental de R. Feuerstein. Murcia: ICE. Sainz, J. y Mayor, J. (1988). Procesos cognitivos en los deficientes mentales. En J. Mayor (Dir.), Manual de Educación Especial (pp ). Madrid: Anaya. Schalock y col. (1994). The changing conception of mental retardation: implications for the field. Mental Retardation, 32 (3), Schalock, R.L. (1995). Implicaciones para la investigación de la definición, clasificación y sistemas de apoyo de la AAMR de Siglo Cero, 26 (1), Söder, M. (1987). Integración escolar de alumnos con retraso mental. OCDE, La integración social de los jóvenes minusválidos (pp ). Madrid:CPMT. Verdugo, M.A. (1994). El cambio de paradigma en la concepción del retraso mental: la nueva definición de la AAMR. Siglo Cero, 25 (3), Verdugo, M.A. (1995). Evaluación y tratamiento en el retraso mental. En M.A. Verdugo (Dir.), Personas con discapacidad (pp ). Madrid: Siglo XXI.

6 Verdugo, M.A. (1995). Las personas con retraso mental. En M.A. Verdugo (Dir.), Personas con discapacidad (pp ). Madrid: Siglo XXI. Verdugo, M.A. (Dir.) (1995). Personas con discapacidad. Madrid: Siglo XXI. Verloop, N. (1992). El sistema de apoyo educativo en vías de desarrollo: su potencial y sus dificultades. Aula de Innovación Educativa, 4-5, Villa, L.E. y Sagardoy, J.A. (1988). Derecho al trabajo de las personas con minusvalía. Madrid: Real Patronato de Prevención y Atención a las personas con minusvalía. Serie Documentos 10. Warnock Report (1978). Special Educational Needs. Report of commitee of iguiry into the education of handicapped children any young people. Londres: HMSO. Notes i orientacions. 1.- Els alumnes han de complimentar una fitxa, que han d entregar al professor abans del 1 de Novembre de Aquells alumnes que no poden assistir regularment a classe tenen l obligació de comunicar-ho al professor en horari de tutoria abans de l 1 de novembre de Es recomana a l alumnat que per qualsevol aspecte que vulgui consultar o comentar al professor utilitzi les hores de tutoria establertes a tal efecte. 4.- Aquest programa fa referència a les convocatòries de Juny i Setembre del curs En cap cas es aplicable a la convocatòria extraordinària de Febrer, que es regirà per el programa del curs de matricula. Juny, 2003