Per saber-ne més: Museu d'història de Catalunya Castell Monestir de Sant Miquel Horaris de visita d Escornalbou
|
|
- Vicenta Castillo Giménez
- hace 8 años
- Vistas:
Transcripción
1 Dossier educatiu Castell Monestir de Sant Miquel d Escornalbou
2 Des del 24 de febrer, pel Decret 201/2004, el Museu d Història de Catalunya gestiona el patrimoni monumental propietat de la Generalitat de Catalunya, del qual formen part indrets tan emblemàtics com els monestirs de Santes Creus i de Sant Pere de Rodes; la barcelonina capella de Santa Àgata; la cartoixa d Escaladei; la Seu Vella de Lleida; les canòniques agustinianes de Sant Miquel d Escornalbou, de Santa Maria de Vilabertran i de Sant Vicenç de Cardona; el castell andalusí de Miravet, baluard de l orde del Temple; i també les cases-museu de Rafael Casanova, a Moià, i de Prat de la Riba, a Castellterçol. Vista del Castell Monestir de Sant Miquel d Escornalbou Una de les prioritats del Museu d Història de Catalunya, ara estès per tot el territori català, és la de facilitar el coneixement, la sensibilització i el gaudi de la història de Catalunya i del patrimoni cultural a tots els ciutadans i, d una manera molt especial, als escolars d arreu de Catalunya. És per aquest motiu que iniciem una nova publicació, el dossier educatiu, adreçat a la comunitat educativa, amb l objectiu d ajudar a entendre els monuments i d informar de totes les activitats educatives que s hi realitzen. La voluntat del Servei Educatiu del Museu d Història de Catalunya és oferir cada any noves experiències pedagògiques aplicades al patrimoni arquitectònic i dirigides a tots els nivells educatius: educació infantil, educació primària, educació secundària i batxillerat, tot ajustant els continguts i procediments als objectius curriculars dels diferents cicles de cada etapa. Més enllà de l educació formal, les propostes educatives del museu van adreçades, també, a l educació en el lleure de les famílies que visiten els monuments els caps de setmana i durant les vacances, tot oferint una manera diferent de conèixer i viure la història de Catalunya. El castell monestir de Sant Miquel d Escornalbou està situat al vessant sud de la muntanya d Escornalbou, a uns 650 m d altitud. Aquest conjunt monumental s ha d entendre a partir dels canvis que Eduard Toda i Güell hi va realitzar després d haver-lo comprat. D aquesta manera, a principis del segle passat, els vestigis del que havia estat durant l edat mitjana castell i canònica agustiniana i, a l edat moderna, convent franciscà es transformaren en una casa senyorial amb aires de castell fortalesa al començament del segle XX. Jaume Sobrequés i Callicó Director del Museu d Història de Catalunya
3 Castell Monestir de Sant Miquel d Escornalbou El naixement de la canònica Espai sarraí La construcció del castell monestir d Escornalbou, segons el pare Papió, el primer que va recollir la història d aquesta muntanya al 1765, sembla que es féu en un espai pròxim d on hi havia hagut una antiga fortalesa sarraïna, dependent del valiat de Siurana. La documentació històrica ens indica que, el mes de maig del 1170, poc després de la conquesta d aquests territoris, el rei Alfons I el Cast, amb el consell i la voluntat d Albert de Castellvell, senyor de Siurana, donà el lloc d Escornalbou a Joan de Santboi per tal que restaurés i repoblés l indret. També s acordà que s hi edifiqués una església dedicada a sant Miquel, una fortalesa i una canònica agustiniana. Orígens de la canònica El 26 de juny de 1198 la comunitat d Escornalbou i l arquebisbe Ramon de Castellterçol signaven una concòrdia per la qual es confirmava la concessió a Joan de Santboi de les propietats, els delmes, les primícies, els drets i la senyoria sobre totes les terres del voltant de la canònica que eren de la mitra i el capítol tarragoní. El capítol es va reservar el dret d escollir el prior de la canònica, càrrec que, anys més tard, assumiria l arquebisbe de Tarragona. D aquesta manera la canònica agustiniana era fundada el 1198 pel prior Joan de Santboi i sis canonges més, que depenien de la seu tarragonina. La canònica va ser consagrada el 5 de juliol de 1240 per l arquebisbe prior de Tarragona Pere d Albalat. Creixement i consolidació dels dominis de la Canònica Quan, l any 1170, es donà a Joan de Santboi el lloc d Escornalbou perquè s hi fundés la canònica, s establiren, també, els límits del que havia de ser la baronia d Escornalbou, un territori molt més ampli que incloïa dins el seu terme l Argentera, Colldejou, Duesaigües, Riudecanyes i Vilanova d Escornalbou (comarca del Baix Camp), i la Torre de Fontaubella i Pradell de la Teixera (comarca del Priorat). Tots aquests territoris passaven a dependre de l església de Sant Miquel i a Joan de Santboi a perpetuïtat, fet que significava que els dominis sobre aquests espais eren vitalicis, passaven de prior a prior. Joan de Santboi va haver de fortificar l indret i alhora emprengué la tasca de repoblar el territori. Així, l any 1178, es coneix la donació a Ramon i Guillem de Malagranada i vuit colonitzadors més per tal que s estableixin a les terres properes a la canònica. La baronia d Escornalbou ja el 1170 era independent; malgrat tot, sembla que es mantenien uns certs lligams amb l antic terme de Siurana, fet que provocà alguns enfrontaments al llarg dels anys. La vida canonical El model de vida de la canònica agustiniana Els canonges són els sacerdots que s agrupen per dur una vida en comunitat, aplegats al servei d una església, que s anomena canònica. A la fi del segle XI, es produeix la reforma de la regla aquisgranesa. La reforma tendeix a acostar la vida canonical a la vida benedictina, pel que fa referència a la renúncia de posseir béns propis; es fonamenta en una suposada regla de sant Agustí, motiu pel qual s anomenen canòniques agustinianes. Els priors El càrrec de prior era el més important dins de la canònica, ja que aquest era l encarregat de prendre les decisions més rellevants que afectaven tant els afers interns de la canònica com els que feien referència als territoris que en depenien.
4 L església Façana de l església A partir del 1227, el càrrec de prior passà a mans de l arquebisbe de Tarragona, però les seves absències van fer aconsellable, més endavant, la creació d un nou càrrec, el de sots-prior, que residiria sempre al monestir i s encarregaria dels assumptes propis de la vida de la canònica. L edifici canonical i el convent franciscà De l antiga canònica resten l església, la cripta i l ala de llevant del claustre on hi havia hagut la sagristia i la sala capitular. L església Fou construïda entre els segles XII i XIII i s inclou en l arquitectura de la Catalunya Nova, que, tot i ser romànica per proporcions i elements decoratius, ja ens transporta als nous llenguatges formals i constructius del gòtic. L església, de nau única, és coberta amb volta de canó de perfil apuntat, suportada per arcs formers adossats als murs laterals. La nau acaba en un absis quadrat que és cobert amb volta ogival. Amb un arc toral apuntat s uneixen la volta de la nau i la de l absis. Una petita porta situada a mà dreta ens porta a la sagristia i al claustre. La porta principal del temple, a la façana de ponent, té el timpà llis i s acaba de resoldre amb tres arquivoltes que s aguanten sobre tres columnes. A la part exterior de la façana s entreveuen quatre permòdols que ens indiquen que allà hi hauria hagut un porxo, que en la darrera gran reforma de principis de segle XX es va eliminar. El claustre El claustre, situat a la banda sud de l església, era l espai distribuïdor de la resta de dependències de la canònica. Avui el trobem transformat en el jardí de la casa senyorial. A l ala de llevant es conserven les úniques dependències del monestir, la sagristia i la sala capitular. A l ala sud trobem el mirador que féu construir Eduard Toda aprofitant set arcs de l antic claustre, a més de pedres i capitells. Durant l estada dels pares franciscans (dels segles XVI al XIX) es van fer obres de reforma en el claustre. Van desfer el claustre romànic d un sol pis i el van substituir per un de parets tancades que s aixecava en tres pisos fins a la teulada de l església. A l arribada dels franciscans observants és quan hi hagué més reformes a l espai. Així, al costat del claustre, al primer pis, s hi van construir les habitacions dels frares i, al segon pis, un total de 60 cel les, entre altres modificacions. La sala capitular La sala capitular era l espai on es reunia la comunitat monàstica per tractar-hi els afers interns del monestir. És una sala quadrada, coberta amb volta de creueria. Les finestres de la porta es resolen amb arcs de mig punt. A partir de la reforma de Toda, l antiga sala capitular passà a ser una capella dedicada a la Mare de Déu del Llibre o Bibliòfila. La cripta La cripta, situada sota el paviment del prebisteri, està formada per tres naus perpendiculars a la directriu de la nau, separades per dues files d arcs formers, amb un pilar central. Actualment s accedeix a la cripta pel costat del mur nord, tot i que l entrada original era per l interior de l església.
5 Biblioteca Interior de la casa De l esplendor a la crisi Al segle XIV la comunitat canonical entrà en una espiral de decadència que té el seu origen en la mala administració dels béns del monestir i dels territoris que depenien d aquest. Crisi i desaparició del priorat Les contínues absències del prior agreujaran la crisi i, fruit d aquesta situació, l arquebisbe prior Ènnec de Vallterra, l any 1387, va crear la figura del sots-prior que residiria de manera obligatòria a la canònica i en ell recauria la reorganització tant de la canònica com de la baronia. Al segle XVI la comunitat agustiniana d Escornalbou només tenia un canonge. Així, el 1574, l arquebisbe de Tarragona, Gaspar Cervantes de Gaeta, va optar per la secularització del monestir que permeté l establiment d una comunitat de pares franciscans recol lectes l any Un segle més tard, el 1686, els franciscans observants hi funden un seminari per a les missions americanes. La presència de pares franciscans a Escornalbou durà fins a l exclaustració del 1835, fruit dels processos de desamortitzacions que emprengueren els governs de l època. Home del seu temps i amant d Escornalbou Eduard Toda i Güell ( ) Eduard Toda i Güell va néixer a Reus el Diplomàtic i escriptor, va ser coetani de l arquitecte Antoni Gaudí i amic del poeta Joaquim Bartrina, entre d altres. Nebot del periodista i polític Josep Güell i Mercader, des de molt jove es va interessar pel monestir de Poblet, del qual acabaria impulsant la restauració i n escriuria, amb només quinze anys, Poblet. Datos y apuntes (1870). A Madrid va estudiar la carrera de dret i va establir una forta amistat amb el polític Víctor Balaguer. La influència d E. Castelar farà que durant la Primera República, el 1873, ingressi com a agregat diplomàtic al Ministeri d Estat. Així l any 1876 va anar com a vicecònsol a Macau, Hong Kong i Xangai. L any 1882 tornà a Catalunya i, de la mà de Víctor Balaguer, entrà en contacte amb els prohoms de la Renaixença. Des d aleshores escriví en català i començà a col laborar a les revistes La Ilustració Catalana i La Renaixença. El 1884 va anar com a cònsol a Egipte, on inicià un seguit d excavacions a Tebes i reuní una col lecció d objectes egipcis que actualment es troba repartida entre el Museo Arqueológico de Madrid i el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. El 1887 va ser destinat a Càller i, aconsellat per Marià Aguiló, establí estrets lligams amb la ciutat de l Alguer, on impulsà la investigació del passat català d aquest punt de l illa de Sardenya. Entre els anys 1889 i 1896 va ser cònsol a Hèlsinki i a Le Havre i al 1898 va actuar a París com a secretari de la comissió espanyola encarregada de negociar la pau amb els Estats Units. Instal lat a Londres, després d haver deixat l activitat consular, es dedicà als negocis privats que li permeteren acumular una fortuna considerable com a representant de les navilieres Soto i Aznar. El seu retorn a Catalunya es produí l any 1918 i s instal là a l antic monestir d Escornalbou, que havia adquirit el 1911 i restaurat totalment, sota el criteri de la seva mare, Francesca Güell i Mercader. La restauració no va tornar l edifici al seu estat original, sinó que s aprofità el que en quedava per bastirhi una residència de caire senyorial. Eduard Toda va establir una gran biblioteca, amb més de volums, que convertí en despatx d estudi sobre la història d Escornalbou i per on passaren les personalitats catalanes més importants del moment.
6 Des del 1916 va ser membre de l Institut d Estudis Catalans i el 1920 ingressà a la Comissió de Monuments Històrics i Artístics. Mogut pel seu interès per Poblet, l any 1930 fou nomenat president del Patronat de Poblet i en començà les obres de restauració. Al gener del 1926, per problemes econòmics, va cedir el castell d Escornalbou a l arquebisbat de Tarragona perquè hi fessin un seminari d estiu, a canvi de tenir-ne l usdefruit vitalici. L arquebisbat no va poder mantenir el castell i, després d uns acords entre el cardenal Vidal i Barraquer i el mateix Toda, el castell es posà a la venda l any L operació no va tenir l èxit esperat. El 1939, acabada la Guerra Civil i exiliat Vidal i Barraquer, Eduard Toda estava arruïnat i sense avaladors. L any 1941 el vicari general de l arquebisbat tarragoní venia el castell, amb el mobiliari i els terrenys, a Josep Maria Llopis, un comerciant de Reus afecte a la Dictadura que utilitzà la casa senyorial com a segona residència. L any 1979, la propietat passà a mans del Banco Urquijo, fins que la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona l adquiriren al Eduard Toda i Güell moria el 26 d abril de 1941 al monestir de Poblet, on va passar els últims anys de la seva vida. La casa particular En el lloc on es trobaven les antigues dependències de la canònica i del monestir posterior, Eduard Toda hi féu construir el que esdevindria la seva casa particular. L habitatge s estructura a partir de tres plantes. A la planta baixa trobem els espais d ús quotidià de la família. Un petit rebedor ens dóna accés a l escala per pujar als pisos superiors i també al menjador, la cuina i el celler, des del qual tenim accés al pati. Interiors de la casa El petit balcó que s hi pot veure s anomena el balcó dels músics i a sota hi podem observar una petita porta per on el servei accediria a la cuina. A la vegada, des d aquesta cuina, també es tindria accés a l entrada de servei de la casa i a l entrada de l edifici senyorial. Aquestes zones són les que hauria d utilitzar el servei per no haver de fer servir l espai de dia dels senyors com a zona de pas. A l altre cantó de la sala, per una porta vidrada, accedim a la sala d estar amb mobles isabelins. Finalment arribem a la sala de la ceràmica i a l espai habilitat com a celler durant l estada de la família Llopis. Al primer pis hi diferenciaríem dos espais. D una banda, el que ocupava la biblioteca i el despatx d Eduard Toda i, de l altra, el gran saló principal i diversos dormitoris. Tant el primer com el segon pis s organitzen com a apartaments independents, ja que a tots dos s accedeix a partir d un rebedor. Es creu que el primer pis estava reservat especialment al senyor Toda i a amics seus il lustres, com el cardenal Vidal i Barraquer. Al segon pis, a través d un rebedor, accedim a la resta d habitacions de la casa. Aquesta planta seria la reservada a la mare de Toda, la senyora Francesca Güell, i a les convidades femenines que pogués tenir la família. El menjador principal de la casa, com altres sales, està decorat amb una sèrie d objectes, reflex dels nombrosos viatges de Toda i de l esperit col leccionista del seu temps.
7 activitats educatives A més de les visites guiades que habitualment es fan, adreçades al món escolar i adaptades als diferents nivells educatius, el servei educatiu del Museu d Història de Catalunya i el Castell Monestir de Sant Miquel d Escornalbou han organitzat una proposta educativa per a educació primària, secundària i batxillerat. En totes elles es dóna a conèixer la història del castell i monestir, el seu entorn natural i geogràfic, els seus pobladors i l obra d Eduard Toda. Les particularitats de l espai obliguen a fer grups amb un màxim de 25 alumnes. Les activitats que es fan en el Castell Monestir de Sant Miquel d Escornalbou són: Els guardians d Escornalbou Itinerari guiat per l interior d una casa senyorial de principis del segle XX, aixecada sobre l antic monestir. La visita es complementa amb un joc de pistes que, en grups, permet recórrer els diferents camins de l entorn immediat dels edificis d Escornalbou, per trobar les màscares que custodien els accessos i els llocs amb més panoràmica, com si en fossin els guardians. Activitat adreçada als cicles mitjà i superior de Primària Durada: 1 hora i 30 minuts. Juga amb les imatges Itinerari guiat per l interior d una casa senyorial de principis del segle XX, aixecada sobre l antic monestir. La visita es complementa amb una activitat en la qual es treballen alguns dels símbols presents a l entorn. Els alumnes aprendran com els símbols són una altra manera de representar persones o institucions. Al final, cada alumne acabarà elaborant el seu propi escut! Activitat adreçada al cicle superior de Primària Durada: 1 hora i 30 minuts. Descobreix la història d Escornalbou Itineraris al voltant de Sant Miquel d Escornalbou Proposta d itineraris a l entorn del recinte monumental de Sant Miquel d Escornalbou: el passeig dels Frares, l ermita de Santa Bàrbara, la Font del Sarraí i l entorn de la muntanya. No necessàriament s han de fer tots perquè no és un recorregut circular. Activitat adreçada a primària, secundària i batxillerat. Durada: si es fan tots, d 1 hora. Visita lliure. Se subministrarà una guia amb propostes. Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments (EFIM) L'Experiència té per objectiu apropar els joves al patrimoni monumental, per mitjà d'una experiència personal, lúdica i creativa, basada en la fotografia. Els nois i noies tenen una oportunitat molt atractiva de descobrir per ells mateixos -des de l ull d una càmeraalguns dels monuments més representatius de l art i la història de Catalunya. L experiència és organitzada pels departaments de Cultura i Mitjans de Comunicació, Educació i Acció Social i Ciutadania i és oberta a tots els centres públics i privats de primària (cicle superior) i secundària (ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mig). L activitat es divideix en dues fases: en una primera, els alumnes, amb l ajuda de l educador, reconstruiran la història del monestir, a l època medieval i moderna, a través de fonts documentals històriques. La segona part consistirà en la visita a l interior de la casa, que ens permetrà acostar-nos a la vida quotidiana d una família benestant de principis del segle XX. Activitat adreçada a segon cicle de l ESO i a batxillerat. Durada: 2 hores.
8 Per saber-ne més: BROCÀ, Salvador de. Riudecanyes i la baronia d Escornalbou. Riudecanyes: Fundació Loaiza-Vidiella, CATALÀ ROCA, Pere; BRASSÓ VAQUÉS, Miquel. Castell d Escornalbou. A: Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, a ed. Vol. 4, p GRAS i ELÍAS, Francisco. D Escornalbou a Scala-dei. Barcelona: Tip. L Avenç, PAPIÓ, Joan. Facsímil del llibre de La història d Escornalbou del pare Joan Papió, any Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, PEREA SIMÓN, Eugeni. Església i societat a l arxidiòcesi de Tarragona durant el segle XVIII: un estudi a través de les visites pastorals. Tarragona: la Diputació, PLADEVALL I FONT, Antoni, dir. Catalunya romànica.vol. XXI: El Tarragonès, el Baix camp, l Alt Camp, el Priorat, la Conca de Barberà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, ROIGÉ, Dolors. Els noms de lloc i de persona de Riudecanyes. Reus: Centre d Estudis de la comarca de Reus, ROVIRA I GÓMEZ, Salvador-J. La Desamortització dels béns de l església a la província de Tarragona: Barcelona: Universitat de Barcelona. Secció de Publicacions i Edicions, SERRA I VILARÓ, Joan. Escornalbou prehistòrich. Castell de Sant Miquel d Escornalbou: [s.n], 1925 TODA, Eduard. Història d Escornalbou. Reus: Edicions del Centre de Lectura, Museu d'història de Catalunya Plaça Pau Vila, Barcelona Telèfon Castell Monestir de Sant Miquel d Escornalbou Riudecanyes. Baix Camp Ctra. d Escornalbou, s/n Riudecanyes Telèfon: Horaris de visita De l 1 d octubre al 31 de maig: de dimarts a diumenge, de 10 a h i de 15 a h. De l 1 de juny al 30 de setembre: de dimarts a diumenge, de 10 a h i de 16 a h. Visites comentades per a grups escolars Adreçades a primària, secundària i batxillerat. Durada: 1 hora. Itinerari Els guardians d Escornalbou Adreçat als cicles mitja i superior de primària. Durada: 1 h i 30 min. Itinerari Juga amb les imatges Adreçat al cicle superior de primària. Durada: 1 h i 30 min. Descobreix la història d Escornalbou Adreçat al segon cicle d ESO i a batxillerat. Durada: 2 h. Itineraris per Escornalbou Adreçat a primària, secundària i batxillerat. Durada: 1 h (si es fan tots). Informació i reserves al telèfon: Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments (EFIM) Informació: i Àrea de Difusió i Documentació Museu d'història de Catalunya. Coordinació: Ita Llevadot (mllevado@gencat.net) i Griselda Aixelà. Text del dossier: Pere de Manuel, Montserrat Palomera i Guiomar Bonet. Activitats educatives: Montserrat Caballero i Montserrat Palomera. Fotografies: MHC. Disseny gràfic: Toni Zamora.
www.valls.cat Troba'ns a VisitaValls
www.valls.cat Troba'ns a VisitaValls RUTES GUIADES PER VALLS La Ciutat de Valls us convida a gaudir d'una ruta turística guiada pel centre històric de la capital de l'alt Camp. Totes les rutes tenen una
Más detallesLa Catedral de Girona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
La Catedral de Girona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)
Más detallesMOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat
MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS EL BANY un espai de tranquil litat Lluny de la freda funcionalitat del passat, avui dia el bany s ha transformat en un espai més habitable. Un lloc on la distribució està
Más detalles5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?
L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar
Más detallesMURALLA DEL CARME - CARRER NOU (1)
MURALLA DEL CARME - CARRER NOU (1) (1) Aquest gran edifici va ser la seu d'uns "grans magatzems", un establiment que ocupava tot l'edifici i on es venia de tot. Es va construir entre 1935 i 1952, una època
Más detallesJOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS. Successió Miró
JOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS Miró, els símbols i els colors. Picasso, els sentiments i les emocions. EN JOAN MIRÓ VA NÈIXER A BARCELONA, EL 20 D ABRIL DE L ANY 1893. EL SEU PARE ES DEIA MIQUEL,
Más detallesSORTIDES RESPIR PRIMAVERA 2018
REUS Hotel i festival de circ! 27 al 29 abril 2018 Aquest any, visitarem Reus, lloc de naixement de Gaudí i una de les poblacions amb més activitat cultural de Catalunya. Ens allotjarem a l Hotel Gaudí,
Más detallesSanta Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
Santa Maria del Pi Barcelona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements
Más detallesInforme sobre la comunitat d Airbnb a Barcelona i Catalunya a l any 2016
Informe sobre la comunitat d Airbnb a Barcelona i Catalunya a l any 2016 Resum executiu / 1 La comunitat d Airbnb a Barcelona / 2 Perfil dels amfitrions i dels hostes / 5 Airbnb i el turisme / 8 Catalunya
Más detallesTarragona Ciutat de Castells V edició Del 24 de juny al 24 de setembre de 2017
Tarragona Ciutat de Castells V edició Del 24 de juny al 24 de setembre de 2017 Presentació La iniciativa Tarragona Ciutat de Castellsva començar el 2013 com una activitat cultural d interès turístic que
Más detallesTesi que presenta Cristina Sanjust i Latorre, per optar al títol de doctora en Història de l Art
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES DEPARTAMENT D ART L obra del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes des de la seva fundació fins al segle XVI. Un monestir reial per
Más detallesANTONI TÀPIES. LES TEXTURES I ELS MATERIALS DE L ENTORN.
ANTONI TÀPIES. LES TEXTURES I ELS MATERIALS DE L ENTORN. L ANTONI TÀPIES VA NÈIXER A BARCELONA, EL 13 DE DESEMBRE DE L ANY 1923. EL SEU PARE ES DEIA JOSEP I LA SEVA MARE MARIA. TENIA TRES GERMANS: LA MARIA
Más detallesBREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011
BREU DE DADES (12) L escola des de P3 a 4art. d ESO SETEMBRE 2011 GESOP,, S.L. C/. Llull 102, 4rt. 3a. 08005 Barcelona Tel. 93 300 07 42 Fax 93 300 55 22 www.gesop.net PRESENTACIÓ: En motiu de l inici
Más detallesEl temple estava dedicat a l emperador August i a 3 deus: JÚPITER:És el deu principal, que governa el món.
Us proposem una ruta històrica per Barcelona. Començarem per la Barcelona romana, continuarem per la Barcelona medieval i acabarem visitant el Parc Güell, construït durant l època industrial. Com Anar:
Más detallesMonestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes Història de l Abadia del Comtat d Urgell 1166-2017 AULES D EXTENSIÓ UNIVERSITÀRIA DE LLEIDA 15 i 16 de febrer de 2017 INTRODUCCIÓ Situació geogràfica
Más detallesHCastell Monestir de Sant Miquel d Escornalbou
HCastell Monestir de Sant Miquel d Escornalbou Castell i Monestir de Sant Miquel d Escornalbou El Castell Monestir de Sant Miquel d Escornalbou, situat a la muntanya que rep el mateix nom, és un indret
Más detallesIntroducció als nombres enters
Introducció als nombres enters Mesures de temps La unitat bàsica de temps és el segon. La majoria de les cultures del nostre planeta utilitzen unitats de mesura del temps que tenen en compte aquests tres
Más detallesTema 3 (II): El sector terciari a Catalunya
En aquest tema aprendràs que : A el sector terciari és el que dóna feina a més gent. En el sector terciari hi trobem les activitats que ofereixen un servei a la societat, per aixó s anomena sector de serveis.
Más detallesEl tramvia arriba a Badalona
El tramvia arriba a Badalona El nou tram amplia la línia T5 en 2 km i 3 noves parades i ha comportat la reurbanització dels carrers al llarg del seu traçat 8 de setembre de 2007 El tramvia Sant Martí -
Más detallesalberg albergue montsec-mur Guàrdia (Pallars Jussà) 93 430 16 06 www.peretarres.org/montsecmur FUNDACIÓ PERE TARRÉS
montsec-mur alberg albergue Guàrdia (Pallars Jussà) 93 430 16 06 www.peretarres.org/montsecmur FUNDACIÓ PERE TARRÉS montsec-mur Situat a la comarca del Pallars Jussà, s ubica aquest alberg envoltat de
Más detallesSANT PAU RECINTE MODERNISTA SERVEI EDUCATIU GUIA DOCENT BATXILLERAT
SANT PAU RECINTE MODERNISTA SERVEI EDUCATIU GUIA DOCENT BATXILLERAT SANT PAU RECINTE MODERNISTA SERVEI EDUCATIU GUIA DOCENT BATXILLERAT 1 1. COMPETÈNCIES I OBJECTIUS TREBALLATS 2. LA HISTÒRIA DE BARCELONA
Más detallesCasa Museu Prat de la RIba. Visitar
Casa Museu Prat de la RIba Visitar Síntesi històrica La Casa Museu Prat de la Riba se situa al número 7 de la plaça dedicada al polític Enric Prat de la Riba de la població vallesana de Castellterçol.
Más detallesAbans de passar a descriure les activitats en les que us podeu inscriure, cal que quedi clar que...
L AMPA de l Cubelles, l AMPA de l Les Vinyes i la Regidoria d Infància i ntut ( ) ens hem unit per oferir als i les joves de Cubelles una programació d activitats conjunta. Abans de passar a descriure
Más detallesUNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS
M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de
Más detallesTesi que presenta Cristina Sanjust i Latorre, per optar al títol de doctora en Història de l Art
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES DEPARTAMENT D ART L obra del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes des de la seva fundació fins al segle XVI. Un monestir reial per
Más detallesBarça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte
Barça Parc Un nou espai, un nou concepte Juliol 2009 Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte El Barça: motor social i conjunt de valors El FC Barcelona, una de les entitats esportives més importants
Más detalles1. De la recerca científica a la creació d un recurs patrimonial
ÍNDEX 1. De la recerca científica a la creació d un recurs patrimonial 2. De la marca Monestir de Sant Pere de Rodes a la marca Conjunt Monumental de Sant Pere de Rodes 3. Un projecte de futur 1. De la
Más detalles3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES
r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES Camí DE SON CLADERA, 20-07009 Palma Tel. 971470774 Fax 971706062 e-mail: iesjuniperserra@educacio.caib.es Pàgina Web: http://www.iesjuniperserra.net/ ORIENTACIÓ
Más detallesRehabilitació de sis monuments a la Catalunya Central
Rehabilitació de sis monuments a la Catalunya Central Conveni de col laboració entre la Generalitat de Catalunya i Cedinsa Eix Transversal 30 de juliol de 2014 El conveni de col laboració Objectiu: Dur
Más detallesVEREMES A LA CASA DE COLÒNIES L ESTOL I AL SEU ENTORN
VEREMES A LA CASA DE COLÒNIES L ESTOL I AL SEU ENTORN Pel proper curs 2017-18, fruit de més de 15 anys d experiència i avaluació, us fem arribar diferents propostes per trobar la més adient a la realitat
Más detallesART MEDIEVAL A LES BALEARS
ART MEDIEVAL A LES BALEARS PERIODITZACIÓ Primera etapa (c. 1231-1276) - Els conqueridors introdueixen el gòtic a Mallorca - Destacat paper dels ordes mendicants - Arquitectura esglésies conventuals i de
Más detallesAtur a Terrassa (abril de 2010)
Atur a Terrassa (abril de 2010) Índex Atur registrat Atur per sexe Atur per sector econòmic Atur per edats Atur per nivell formatiu Col lectiu immigrant Durada de l atur Durada de l atur per sexes Durada
Más detallesSANT PAU RECINTE MODERNISTA. Activitats per a escoles i instituts
SANT PAU RECINTE MODERNISTA Activitats per a escoles i instituts SANT PAU RECINTE MODERNISTA SERVEI EDUCATIU ACTIVITATS PER A ESCOLES I INSTITUTS CURS 2016-2017 1 1. COMPROMÍS AMB LA DIFUSIÓ D UN PATRIMONI
Más detalleswww.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007
www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors
Más detallesASSESSORAMENT DEMOGRÀFIC PER A LA PLANIFICACIÓ ESCOLAR I EDUCATIVA TARRAGONA,
Ajuntament de Tarragona Conselleria d Ensenyament Institut Municipal d Educació Departament de Geografia Universitat Rovira i Virgili ASSESSORAMENT DEMOGRÀFIC PER A LA PLANIFICACIÓ ESCOLAR I EDUCATIVA
Más detallesSanta Margarita de la Cot. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs
Santa Margarita de la Cot Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements orientatius)
Más detallesPROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA
PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Ciències Socials 2n d ESO L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 2n d ESO De l IES Cavall Bernat de Terrassa 1. ESCRIU EL SIGNIFICAT DE
Más detallesGuia de turisme familiar o entre amics
Guia de turisme familiar o entre amics Can Miquelo, Població: St. Martí de Centelles. Comarca: Osona. Població: 1027 habitants. Distància: A 58 Km de Barcelona, a 75 Km de Girona, a 154 Km de Tarragona
Más detallesXV CONGRÉS. de la Societat Catalana. Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 WWW.CONGRESSCCC.ORG HOTEL DIAGONAL ZERO
WWW.CONGRESSCCC.ORG XV CONGRÉS de la Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 Benvolgut col lega, El Congrés de la arriba a la seva quinzena edició. Desprès d aquests anys i tal com es habitual, ho fa
Más detallesPROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA
PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 5è de primària del CEIP Sant Llorenç de Terrassa Estructura
Más detallesConjunt Monumental de SANT PERE DE RODES
Generalitat de Catalunya Departament de Cultura Conjunt Monumental de SANT PERE DE RODES Setmana Santa i primavera 2018 HORARIS MARÇ, ABRIL I MAIG: De dimarts a diumenge de 10 a 17:30h* JUNY: De dimarts
Más detallesValoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL. Octubre 2015 Vicerectorat de Docència
Valoració de l evolució matrícula d estudiants la UdL Octubre 2015 Vicerectorat de Docència Els dobles graus i les noves propostes de graus i de màsters, que han tingut una notable capacitat de captació
Más detallesAGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL
AGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL CURS 2016/2017 Ecoauditoria de l Aigua ESC Andreu Castells INDEX 1. REVISIÓ DELS CONSUMS D AIGUA 2. REVISIÓ DELS DIFERENTS ESPAIS DEL CENTRE 2.1. PLANTA BAIXA COS
Más detallesDades d ensenyament del Baix Llobregat: escolarització i èxit escolar
NOTES INFORMATIVES- Setembre 2016 Dades d ensenyament del Baix Llobregat: escolarització i èxit escolar Curs escolar 2015-2016 Amb la intenció d elaborar una radiografia de les característiques de l escolarització
Más detallesProposta Educativa
Proposta Educativa 2017-2018 01 Què és Gaudí Experiència? 02 Tipus de visita 03 Reserves i Contacte Continguts 01 Què és Gaudí Experiència? Gaudí Experiència és un actiu cultural que ofereix una forma
Más detalles1. EL CARTELL DE LES MASCOTES DE L EUROCOPA 2 012
1. EL CARTELL DE LES MASCOTES DE L EUROCOPA 2 012 Calcula l àrea de la zona ombrejada que es mostra al cartell de les mascotes de l Eurocopa sabent que el costat del quadrat mesura 80 cm. Societat d Educació
Más detallesPACK DE CULTURA POPULAR CATALANA A LES ESCOLES
PACK DE CULTURA POPULAR CATALANA A LES ESCOLES LA CIUTAT DE VIC Vic, capital de la comarca d Osona, té una població de 41.191 habitants. El 25 % de la poblacióde Vic són persones nouvingudes. Hi ha persones
Más detallesIntercanvis lingüístics amb Alemanya
L Institut Manuel de Montsuar, en el marc del Projecte Comenius, organitza per vintè any consecutiu, un intercanvi lingüístic amb alumnes d Alemanya, que estudien la llengua espanyola com a matèria optativa
Más detallesSANT PAU, EL MIRADOR DE VILAFRANCA
SANT PAU, EL MIRADOR DE VILAFRANCA Amb el suport de: ACTIVITAT D EDUCACIÓ AMBIENTAL PER A CICLE MITJÀ DE PRIMÀRIA -Quadern de l alumne- NOM: DATA: NOTES LA MUNTANYA DE SANT PAU AVUI La muntanya de Sant
Más detallesPROTOCOL PER AL MANEIG DEL TRASTORN PER DÈFICIT D ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDAH) INFANTO JUVENIL EN EL SISTEMA SANITARI CATALÀ
PROTOCOL PER AL MANEIG DEL TRASTORN PER DÈFICIT D ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDAH) INFANTO JUVENIL EN EL SISTEMA SANITARI CATALÀ Barcelona, 6 de Maig del 2015 Què és el TDAH? Característiques Trastorns
Más detallesACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA
ACTA DE LA REUNIÓ DE LA PROFESSORA ESPECIALISTA DE LLENGUA CASTELLANA I LITERATURA AMB ELS PROFESSORS DE SECUNDÀRIA Data: 7 de novembre de 2013 Lloc: aula A01 de l edifici G. M. de Jovellanos Hora d inici:
Más detallesIES MARAGALL Barcelona
ASSOCIACIO DE BARCELONA PER A L ESTUDI I L APRENENTATGE DE LES MATEMATIQUES ` IES MARAGALL Barcelona FEM MATEMÀTIQUES 2005. SEGONA FASE. 9-IV-05 NIVELL 1. SISÈ D EP PROVA INDIVIDUAL 1. En Carles col. lecciona
Más detallesTASCA 6: L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA
TEMA 2: L'EUROPA FEUDAL TASCA 6: L'ART ROMÀNIC. L'ARQUITECTURA Es coneix com a romànic l art que desenvoluparen els països d Europa occidental durant els segles X-XII, és a dir, durant l època del feudalisme.
Más detallesAVENTURA T AL CASAL : MENJA T EL MÓN...
INFORMACIÓ CASAL D ESTIU 2016 AVENTURA T AL CASAL : MENJA T EL MÓN... Descripció El casal d estiu es realitzarà del 22 de juny al 29 de juliol i del 29 d agost al 9 de setembre de 2016 a les instal lacions
Más detallesLa regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos.
CÀNNABIS MÒDUL II ACTIVITAT 1 Fitxa 1.1 15 anys La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. La Agencia de Salud Pública de Cataluña
Más detallesMón Sant Benet i la Fundació Alícia
Necessites més informació? 938 370 966 Món Sant Benet i la Fundació Alícia - Província Barcelona Apte per a Primària, Secundària, Batxillerat, Cicles formatius Des de 3,90 Descripció: Coneixement, estímuls,
Más detallesFinalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.
ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials
Más detallesEvolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona. Informe setembre 2009
Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona Informe setembre 2009 Des de l Observatori de la llet es fa un seguiment dels preus al consum dels productes lactis, a 5 àrees
Más detallesUN AMPLI VENTALL D ESPAIS A LA SEVA DISPOSICIÓ
UN AMPLI VENTALL D ESPAIS A LA SEVA DISPOSICIÓ sala gran Aforament per a 700 persones Una gran sala totalment equipada amb tot tipus de material escenotècnic i amb capacitat per a 700 persones. Aquest
Más detalles1. Indica si les següents expressions són equacions o identitats: a. b. c. d.
Dossier d equacions de primer grau 1. Indica si les següents expressions són equacions o identitats: Solucions: Equació / Identitat / Identitat / Identitat 2. Indica els elements d aquestes equacions (membres,
Más detallesTema 4 (I) :Les fonts de la història
En aquest tema aprendràs que : Per conéixer el passat cal investigar a partir de les restes i els documents que es conserven. Els arqueòlegs i els historiadors són els encarregats d investigar les fonts
Más detallesFira. ARTESANA Fira d Artesania i Ceràmica de la Bisbal
ARTESANA Fira d Artesania i Ceràmica de la Bisbal La Bisbal d Empordà, vinculada principalment a l artesania de la ceràmica, és un dels centres capdavanters de Catalunya. Per aquest motiu, la Bisbal és
Más detallesLa Noa va de càmping, quina llet ha de triar?
La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,
Más detallesGUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL
GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL L Oficina Virtual de l Ajuntament d Ontinyent és el lloc on els ciutadans poden fer gestions i tràmits administratius de forma electrònica o també rebre informació
Más detallesJORNADES. anys TARRACO. patrimoni mundial un passat ple de futur
JORNADES anys TARRACO patrimoni mundial un passat ple de futur del 27 de novembre al 3 de desembre de 2017 dilluns 27 de novembre presentació de les actes del iii congrés internacional d arqueologia i
Más detallesPROGRAMA DE VISITES ESCOLARS
PROGRAMA DE VISITES ESCOLARS CURS 2017-18 Departament de Didàctica visitas@catedraldemallorca.org QUÈ OFERIM? Conèixer la història, la cultura, l art i la simbologia de la Seu i del Museu Diocesà és l
Más detallesEls centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)
Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat
Más detallesVISITA AL MERCAT D IGUALADA
VISITA AL MERCAT D IGUALADA Som la Maria i la Rosa, i varem anar al mercat d Igualada a l aire lliure. Era un dimecres del mes d octubre del 2011. Feia sol i no molt fred, hi havia moltes parades, però
Más detallesJosep Maria Puig, Roser Batlle, Carme Bosch, Josep Palos. Aprenentatge servei
Josep Maria Puig, Roser Batlle, Carme Bosch, Josep Palos Aprenentatge servei Educar per a la ciutadania OCTAEDRO Títol: Aprenentatge servei. Educació per a la ciutadania Autors: Josep Maria Puig, Roser
Más detallesLa Casa Patxot. Conte per a Educació Infantil. Tallers d Història ArxiuMunicipalSantFeliudeGuíxols. M. Àngels Suquet i Rosa M.
La Casa Patxot Conte per a Educació Infantil Tallers d Història 2014-2015 ArxiuMunicipalSantFeliudeGuíxols M. Àngels Suquet i Rosa M. Rourich AL PASSEIG DE SANT FELIU DE GUÍXOLS HI HA UNA CASA MOLT I MOLT
Más detallesNarcís Roget. Una visió inèdita de l Empordà
Dossier de premsa exposició temporal Narcís Roget. Una visió inèdita de l Empordà Del 18 de novembre al 5 de febrer de 2017 Sala temporal del Museu de l Empordà Inauguració divendres 18 de Novembre a les
Más detallesPilar Sada Castillo Conservadora. Responsable de l Àrea de Difusió, Educació i Exposicions.
Pilar Sada Castillo Conservadora. Responsable de l Àrea de Difusió, Educació i Exposicions. PROJECTE 2012 a 2017: Sis anys compartint el patrimoni i la Història Els seus objectius, entre d altres són:
Más detallesINVENTARI DELS ESPAIS SUSCEPTIBLES DE SER CEDITS DELS EDIFICIS DE LA XARXA D EQUIPAMENTS DE TORRELLES DE LLOBREGAT
INVENTARI DELS ESPAIS SUSCEPTIBLES DE SER CEDITS DELS EDIFICIS DE LA XARXA D EQUIPAMENTS DE TORRELLES DE LLOBREGAT ATENEU TORRELLENC 1. Descripció L edifici està vinculat a l associació de l Ateneu Torrellenc
Más detallesLA FACULTAT ANTONI GAUDÍ
FACULTAT ANTONI GAUDÍ LA FACULTAT ANTONI GAUDÍ La Facultat Antoni Gaudí és un centre universitari que pertany a l Ateneu Universitari Sant Pacià. A partir dels estudis de grau, màsters i postgrau, busca
Más detallesCatalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu.
Catalonia in Venice. La Venezia che non si vede. La Venècia que no es veu. Un projecte d Antoni Abad produït per l Institut Ramon Llull per a la 57a edició de La Biennale di Venezia. Accessible per a les
Más detallesA.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto)
e-mail FIB Problema 1.. @est.fib.upc.edu A. En una ciudad existen dos fábricas de componentes electrónicos, y ambas fabrican componentes de calidad A, B y C. En la fábrica F1, el porcentaje de componentes
Más detallesACORD PEL QUAL S APROVA ELCALENDARI LABORAL PER AL PERSONAL D ADMINISTRACIÓ I SERVEIS DE LA UdG ANY 2009
ACORD PEL QUAL S APROVA ELCALENDARI LABORAL PER AL PERSONAL D ADMINISTRACIÓ I SERVEIS DE LA UdG ANY 2009 (Aprovat en el Consell de Govern núm. 9/08 de 27 de novembre de 2008) Criteris generals: El calendari
Más detalles3.- Per què a partir del segle XI, a Europa, es va començar a utilitzar el nom de catalans?
ELS ORIGENS DE CATALUNYA Pàg. 62 1.- Pinta de color verd clar la Catalunya Vella i de color groc la Catalunya Nova. Situa aquests noms en el mapa i situa-hi també la ciutat de Roses. 2.- Quin paper van
Más detalles1https://docs.google.com/document/d/1qt6W_ODZAronFmw8uZ2zTozq8KbumG4yOc5IKh ANhyk/edit
15 IN WINCHESTER Al 2010 fruit d una estada de recerca a la Universitat de Winchester vam formalitzar un conveni Erasmus que ha permès durant aquests 5 anys intercanvis entre professorat i estudiantat
Más detallesAMPLIACIÓ DE L ILLA DE VIANANTS DE RUBÍ. Juliol 2017
AMPLIACIÓ DE L ILLA DE VIANANTS DE RUBÍ Juliol 2017 1. INTRODUCCIÓ L espai públic és, per definició, un entorn de convivència social, on els serveis i activitats es distribueixen de manera eficaç i eficient
Más detallesfotografia El Monestir de Poblet Equip de treball:
fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball: 1. Situació geogràfica Com es pot arribar a Poblet Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos, mapes, etc) i amb molts elements orientatius
Más detallesQüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili
Qüestionari de satisfacció per a usuaris del servei d ajuda a domicili Explicació del qüestionari: Es tracta d un qüestionari per conèixer el grau de satisfacció de l usuari. El temps estimat de resposta
Más detallesCONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL
CONEIXEMENT DEL MEDI NATURAL,SOCIAL I CULTURAL TEMA 10 (deu) PLÀNOLS I MAPES Nom i cognoms. 4t curs ORIENTAR-SE A L ESPAI La posició d una persona d un objecte pot variar i s estableix a partir d un punt
Más detallesL Aula de la Mar. C/ Francesc Femenias, Palma (Es Portitxol) Aula de la mar
L Aula de la Mar L Aula de la Mar -sa Petrolera- és un centre d interpretació del medi marí que posa a l abast dels alumnes i professors de les Illes, i també del públic en general, un conjunt d elements
Más detallesVida dies amb els seus cafès de bon matí
38727 dies amb els seus mostrat una porta, i ells l han obert Tots plegats hem aconseguit oferir 38727 nits d allotjament mateix lloc, anar a la cuina i fer un bon cafè Hem crescut i ho hem fet pas a pas
Más detallesEL BÀSQUET 18 UNITAT
EL BÀSQUET 18 UNITAT TOT VA COMENÇAR Al 1891 el professor d educació física James Naismith inventa un joc al gimnàs perquè els seus alumnes de la universitat YMCA de Springfield poguessin fer esport els
Más detallesACTIVITAT 8: ESCOLA DE CHICAGO I MODERNISME
ACTIVITAT 8: ESCOLA DE CHICAGO I MODERNISME 1. Caracteritza els dos moviments arquitectònics: on sorgeixen, perquè, quines característiques generals presenten aquestes construccions i quins materials s
Más detallesEl tresor de la reina Elisenda
EI 4 Treballem la geometria al claustre del Monestir de Pedralbes Curs 2013-2014 Repte matemàtic al claustre del Monestir de Santa Maria de Pedralbes per a L objectiu de l activitat és descobrir formes
Más detallesSOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE
SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 55 Activitat 1 Dels nombres següents, indica quins són enters. a) 4 b) 0,25 c) 2 d) 3/5 e) 0 f) 1/2 g) 9 Els nombres enters són: 4, 2, 0 i 9. Activitat 2 Si la
Más detallesTaller de creació de videojocs amb Scratch
Taller de creació de videojocs amb Scratch Frank Sabaté i Carlota Bujons Escola Projecte Av. Tibidabo, 16. 08022 Barcelona Telèfon: 93 417 03 21 franksabate@gmail.com carlota.bujons@gmail.com 1. Descripció
Más detallesARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG
1 ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG 5D109 COMPANYIA D URBANITZACIÓ DE LES ALTURES N.E. D HORTA LES ROQUETES Barcelona, 2015 2 INTRODUCCIÓ
Más detallesBusquem la clau!
1 2 3 4 5 6 7 8 Busquem la clau! Relació de temes i continguts Unitat 1: Busquem la clau. Experiència: Nosaltres en sabem el secret / Valors: Parlem d això, parlem d allò / Transcendent: El que es veu
Más detallesMasos, molins, llogarets de la Conca de Barberà històrica. Manel Martínez Terme municipal de Barberà de la Conca. arberà de la Conca
Masos, molins, llogarets de la Conca de Barberà històrica Barberà arberà de la Conca Índex d hàbitats Caseta peons caminers a Ollers Lo Molinet Molí de l Amorós Molí del Sec Caseta Peons Caminers Ollers
Más detallesAgenda 21 Escolar de Lleida CURS
CURS 2016-2017 El que passa al món ens afecta a nosaltres...... i el que fem nosaltres afecta el món la Terra Lleida Sostenibilitat planetària Sostenibilitat local El nostre centre, més sostenible! Pensar
Más detallesMOLÍ DEL FOIX. CENTRE D INTERPRETACIÓ HISTÒRICA I NATURAL (SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS) EQUIPAMENT CODI: APE.1
PRESENTACIÓ: El Molí del Foix és un equipament municipal que es dedica a l educació ambiental i a promoure la preservació i coneixement de l entorn natural. Com que està ubicat en un antic molí fariner
Más detallesPerquè Teoria de Sistemes
Perquè Teoria de Sistemes La Terra ha estat sotmesa a un procés de canvi ininterromput. Un procés de canvi que va començar molt abans de l aparició de la vida a la Terra. Canvis naturals -continus o catastròfics-
Más detallesTaller. Els vitralls: una artesania d època medieval
Taller Els vitralls: una artesania d època medieval GUIÓ DEL TALLER ELS VITRALLS: UNA ARTESANIA D ÈPOCA MEDIEVAL INTRODUCCIÓ A l època medieval, període de poder i de comerç, la vida quotidiana s organitzava
Más detallesAssociació Consell de Cent
1 Avui dia, anar amunt i avall del passeig de Gràcia, passejar pel parc de la Ciutadella, o moure s pels distints barris [...] forma part de la nostra activitat quotidiana. Costa d assumir que tot això
Más detalles1 Escriu en aquest mapa el nom dels territoris que formaven la corona catalanoaragonesa a
1 Escriu en aquest mapa el nom dels territoris que formaven la corona catalanoaragonesa a mitjan segle XIII: Ara, contesta les preguntes següents: Quines comunitats autònomes actuals corresponen aproximadament
Más detalles