Per saber-ne més: Museu d'història de Catalunya Castell Monestir de Sant Miquel Horaris de visita d Escornalbou

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Per saber-ne més: Museu d'història de Catalunya Castell Monestir de Sant Miquel Horaris de visita d Escornalbou"

Transcripción

1 Dossier educatiu Castell Monestir de Sant Miquel d Escornalbou

2 Des del 24 de febrer, pel Decret 201/2004, el Museu d Història de Catalunya gestiona el patrimoni monumental propietat de la Generalitat de Catalunya, del qual formen part indrets tan emblemàtics com els monestirs de Santes Creus i de Sant Pere de Rodes; la barcelonina capella de Santa Àgata; la cartoixa d Escaladei; la Seu Vella de Lleida; les canòniques agustinianes de Sant Miquel d Escornalbou, de Santa Maria de Vilabertran i de Sant Vicenç de Cardona; el castell andalusí de Miravet, baluard de l orde del Temple; i també les cases-museu de Rafael Casanova, a Moià, i de Prat de la Riba, a Castellterçol. Vista del Castell Monestir de Sant Miquel d Escornalbou Una de les prioritats del Museu d Història de Catalunya, ara estès per tot el territori català, és la de facilitar el coneixement, la sensibilització i el gaudi de la història de Catalunya i del patrimoni cultural a tots els ciutadans i, d una manera molt especial, als escolars d arreu de Catalunya. És per aquest motiu que iniciem una nova publicació, el dossier educatiu, adreçat a la comunitat educativa, amb l objectiu d ajudar a entendre els monuments i d informar de totes les activitats educatives que s hi realitzen. La voluntat del Servei Educatiu del Museu d Història de Catalunya és oferir cada any noves experiències pedagògiques aplicades al patrimoni arquitectònic i dirigides a tots els nivells educatius: educació infantil, educació primària, educació secundària i batxillerat, tot ajustant els continguts i procediments als objectius curriculars dels diferents cicles de cada etapa. Més enllà de l educació formal, les propostes educatives del museu van adreçades, també, a l educació en el lleure de les famílies que visiten els monuments els caps de setmana i durant les vacances, tot oferint una manera diferent de conèixer i viure la història de Catalunya. El castell monestir de Sant Miquel d Escornalbou està situat al vessant sud de la muntanya d Escornalbou, a uns 650 m d altitud. Aquest conjunt monumental s ha d entendre a partir dels canvis que Eduard Toda i Güell hi va realitzar després d haver-lo comprat. D aquesta manera, a principis del segle passat, els vestigis del que havia estat durant l edat mitjana castell i canònica agustiniana i, a l edat moderna, convent franciscà es transformaren en una casa senyorial amb aires de castell fortalesa al començament del segle XX. Jaume Sobrequés i Callicó Director del Museu d Història de Catalunya

3 Castell Monestir de Sant Miquel d Escornalbou El naixement de la canònica Espai sarraí La construcció del castell monestir d Escornalbou, segons el pare Papió, el primer que va recollir la història d aquesta muntanya al 1765, sembla que es féu en un espai pròxim d on hi havia hagut una antiga fortalesa sarraïna, dependent del valiat de Siurana. La documentació històrica ens indica que, el mes de maig del 1170, poc després de la conquesta d aquests territoris, el rei Alfons I el Cast, amb el consell i la voluntat d Albert de Castellvell, senyor de Siurana, donà el lloc d Escornalbou a Joan de Santboi per tal que restaurés i repoblés l indret. També s acordà que s hi edifiqués una església dedicada a sant Miquel, una fortalesa i una canònica agustiniana. Orígens de la canònica El 26 de juny de 1198 la comunitat d Escornalbou i l arquebisbe Ramon de Castellterçol signaven una concòrdia per la qual es confirmava la concessió a Joan de Santboi de les propietats, els delmes, les primícies, els drets i la senyoria sobre totes les terres del voltant de la canònica que eren de la mitra i el capítol tarragoní. El capítol es va reservar el dret d escollir el prior de la canònica, càrrec que, anys més tard, assumiria l arquebisbe de Tarragona. D aquesta manera la canònica agustiniana era fundada el 1198 pel prior Joan de Santboi i sis canonges més, que depenien de la seu tarragonina. La canònica va ser consagrada el 5 de juliol de 1240 per l arquebisbe prior de Tarragona Pere d Albalat. Creixement i consolidació dels dominis de la Canònica Quan, l any 1170, es donà a Joan de Santboi el lloc d Escornalbou perquè s hi fundés la canònica, s establiren, també, els límits del que havia de ser la baronia d Escornalbou, un territori molt més ampli que incloïa dins el seu terme l Argentera, Colldejou, Duesaigües, Riudecanyes i Vilanova d Escornalbou (comarca del Baix Camp), i la Torre de Fontaubella i Pradell de la Teixera (comarca del Priorat). Tots aquests territoris passaven a dependre de l església de Sant Miquel i a Joan de Santboi a perpetuïtat, fet que significava que els dominis sobre aquests espais eren vitalicis, passaven de prior a prior. Joan de Santboi va haver de fortificar l indret i alhora emprengué la tasca de repoblar el territori. Així, l any 1178, es coneix la donació a Ramon i Guillem de Malagranada i vuit colonitzadors més per tal que s estableixin a les terres properes a la canònica. La baronia d Escornalbou ja el 1170 era independent; malgrat tot, sembla que es mantenien uns certs lligams amb l antic terme de Siurana, fet que provocà alguns enfrontaments al llarg dels anys. La vida canonical El model de vida de la canònica agustiniana Els canonges són els sacerdots que s agrupen per dur una vida en comunitat, aplegats al servei d una església, que s anomena canònica. A la fi del segle XI, es produeix la reforma de la regla aquisgranesa. La reforma tendeix a acostar la vida canonical a la vida benedictina, pel que fa referència a la renúncia de posseir béns propis; es fonamenta en una suposada regla de sant Agustí, motiu pel qual s anomenen canòniques agustinianes. Els priors El càrrec de prior era el més important dins de la canònica, ja que aquest era l encarregat de prendre les decisions més rellevants que afectaven tant els afers interns de la canònica com els que feien referència als territoris que en depenien.

4 L església Façana de l església A partir del 1227, el càrrec de prior passà a mans de l arquebisbe de Tarragona, però les seves absències van fer aconsellable, més endavant, la creació d un nou càrrec, el de sots-prior, que residiria sempre al monestir i s encarregaria dels assumptes propis de la vida de la canònica. L edifici canonical i el convent franciscà De l antiga canònica resten l església, la cripta i l ala de llevant del claustre on hi havia hagut la sagristia i la sala capitular. L església Fou construïda entre els segles XII i XIII i s inclou en l arquitectura de la Catalunya Nova, que, tot i ser romànica per proporcions i elements decoratius, ja ens transporta als nous llenguatges formals i constructius del gòtic. L església, de nau única, és coberta amb volta de canó de perfil apuntat, suportada per arcs formers adossats als murs laterals. La nau acaba en un absis quadrat que és cobert amb volta ogival. Amb un arc toral apuntat s uneixen la volta de la nau i la de l absis. Una petita porta situada a mà dreta ens porta a la sagristia i al claustre. La porta principal del temple, a la façana de ponent, té el timpà llis i s acaba de resoldre amb tres arquivoltes que s aguanten sobre tres columnes. A la part exterior de la façana s entreveuen quatre permòdols que ens indiquen que allà hi hauria hagut un porxo, que en la darrera gran reforma de principis de segle XX es va eliminar. El claustre El claustre, situat a la banda sud de l església, era l espai distribuïdor de la resta de dependències de la canònica. Avui el trobem transformat en el jardí de la casa senyorial. A l ala de llevant es conserven les úniques dependències del monestir, la sagristia i la sala capitular. A l ala sud trobem el mirador que féu construir Eduard Toda aprofitant set arcs de l antic claustre, a més de pedres i capitells. Durant l estada dels pares franciscans (dels segles XVI al XIX) es van fer obres de reforma en el claustre. Van desfer el claustre romànic d un sol pis i el van substituir per un de parets tancades que s aixecava en tres pisos fins a la teulada de l església. A l arribada dels franciscans observants és quan hi hagué més reformes a l espai. Així, al costat del claustre, al primer pis, s hi van construir les habitacions dels frares i, al segon pis, un total de 60 cel les, entre altres modificacions. La sala capitular La sala capitular era l espai on es reunia la comunitat monàstica per tractar-hi els afers interns del monestir. És una sala quadrada, coberta amb volta de creueria. Les finestres de la porta es resolen amb arcs de mig punt. A partir de la reforma de Toda, l antiga sala capitular passà a ser una capella dedicada a la Mare de Déu del Llibre o Bibliòfila. La cripta La cripta, situada sota el paviment del prebisteri, està formada per tres naus perpendiculars a la directriu de la nau, separades per dues files d arcs formers, amb un pilar central. Actualment s accedeix a la cripta pel costat del mur nord, tot i que l entrada original era per l interior de l església.

5 Biblioteca Interior de la casa De l esplendor a la crisi Al segle XIV la comunitat canonical entrà en una espiral de decadència que té el seu origen en la mala administració dels béns del monestir i dels territoris que depenien d aquest. Crisi i desaparició del priorat Les contínues absències del prior agreujaran la crisi i, fruit d aquesta situació, l arquebisbe prior Ènnec de Vallterra, l any 1387, va crear la figura del sots-prior que residiria de manera obligatòria a la canònica i en ell recauria la reorganització tant de la canònica com de la baronia. Al segle XVI la comunitat agustiniana d Escornalbou només tenia un canonge. Així, el 1574, l arquebisbe de Tarragona, Gaspar Cervantes de Gaeta, va optar per la secularització del monestir que permeté l establiment d una comunitat de pares franciscans recol lectes l any Un segle més tard, el 1686, els franciscans observants hi funden un seminari per a les missions americanes. La presència de pares franciscans a Escornalbou durà fins a l exclaustració del 1835, fruit dels processos de desamortitzacions que emprengueren els governs de l època. Home del seu temps i amant d Escornalbou Eduard Toda i Güell ( ) Eduard Toda i Güell va néixer a Reus el Diplomàtic i escriptor, va ser coetani de l arquitecte Antoni Gaudí i amic del poeta Joaquim Bartrina, entre d altres. Nebot del periodista i polític Josep Güell i Mercader, des de molt jove es va interessar pel monestir de Poblet, del qual acabaria impulsant la restauració i n escriuria, amb només quinze anys, Poblet. Datos y apuntes (1870). A Madrid va estudiar la carrera de dret i va establir una forta amistat amb el polític Víctor Balaguer. La influència d E. Castelar farà que durant la Primera República, el 1873, ingressi com a agregat diplomàtic al Ministeri d Estat. Així l any 1876 va anar com a vicecònsol a Macau, Hong Kong i Xangai. L any 1882 tornà a Catalunya i, de la mà de Víctor Balaguer, entrà en contacte amb els prohoms de la Renaixença. Des d aleshores escriví en català i començà a col laborar a les revistes La Ilustració Catalana i La Renaixença. El 1884 va anar com a cònsol a Egipte, on inicià un seguit d excavacions a Tebes i reuní una col lecció d objectes egipcis que actualment es troba repartida entre el Museo Arqueológico de Madrid i el Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. El 1887 va ser destinat a Càller i, aconsellat per Marià Aguiló, establí estrets lligams amb la ciutat de l Alguer, on impulsà la investigació del passat català d aquest punt de l illa de Sardenya. Entre els anys 1889 i 1896 va ser cònsol a Hèlsinki i a Le Havre i al 1898 va actuar a París com a secretari de la comissió espanyola encarregada de negociar la pau amb els Estats Units. Instal lat a Londres, després d haver deixat l activitat consular, es dedicà als negocis privats que li permeteren acumular una fortuna considerable com a representant de les navilieres Soto i Aznar. El seu retorn a Catalunya es produí l any 1918 i s instal là a l antic monestir d Escornalbou, que havia adquirit el 1911 i restaurat totalment, sota el criteri de la seva mare, Francesca Güell i Mercader. La restauració no va tornar l edifici al seu estat original, sinó que s aprofità el que en quedava per bastirhi una residència de caire senyorial. Eduard Toda va establir una gran biblioteca, amb més de volums, que convertí en despatx d estudi sobre la història d Escornalbou i per on passaren les personalitats catalanes més importants del moment.

6 Des del 1916 va ser membre de l Institut d Estudis Catalans i el 1920 ingressà a la Comissió de Monuments Històrics i Artístics. Mogut pel seu interès per Poblet, l any 1930 fou nomenat president del Patronat de Poblet i en començà les obres de restauració. Al gener del 1926, per problemes econòmics, va cedir el castell d Escornalbou a l arquebisbat de Tarragona perquè hi fessin un seminari d estiu, a canvi de tenir-ne l usdefruit vitalici. L arquebisbat no va poder mantenir el castell i, després d uns acords entre el cardenal Vidal i Barraquer i el mateix Toda, el castell es posà a la venda l any L operació no va tenir l èxit esperat. El 1939, acabada la Guerra Civil i exiliat Vidal i Barraquer, Eduard Toda estava arruïnat i sense avaladors. L any 1941 el vicari general de l arquebisbat tarragoní venia el castell, amb el mobiliari i els terrenys, a Josep Maria Llopis, un comerciant de Reus afecte a la Dictadura que utilitzà la casa senyorial com a segona residència. L any 1979, la propietat passà a mans del Banco Urquijo, fins que la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Tarragona l adquiriren al Eduard Toda i Güell moria el 26 d abril de 1941 al monestir de Poblet, on va passar els últims anys de la seva vida. La casa particular En el lloc on es trobaven les antigues dependències de la canònica i del monestir posterior, Eduard Toda hi féu construir el que esdevindria la seva casa particular. L habitatge s estructura a partir de tres plantes. A la planta baixa trobem els espais d ús quotidià de la família. Un petit rebedor ens dóna accés a l escala per pujar als pisos superiors i també al menjador, la cuina i el celler, des del qual tenim accés al pati. Interiors de la casa El petit balcó que s hi pot veure s anomena el balcó dels músics i a sota hi podem observar una petita porta per on el servei accediria a la cuina. A la vegada, des d aquesta cuina, també es tindria accés a l entrada de servei de la casa i a l entrada de l edifici senyorial. Aquestes zones són les que hauria d utilitzar el servei per no haver de fer servir l espai de dia dels senyors com a zona de pas. A l altre cantó de la sala, per una porta vidrada, accedim a la sala d estar amb mobles isabelins. Finalment arribem a la sala de la ceràmica i a l espai habilitat com a celler durant l estada de la família Llopis. Al primer pis hi diferenciaríem dos espais. D una banda, el que ocupava la biblioteca i el despatx d Eduard Toda i, de l altra, el gran saló principal i diversos dormitoris. Tant el primer com el segon pis s organitzen com a apartaments independents, ja que a tots dos s accedeix a partir d un rebedor. Es creu que el primer pis estava reservat especialment al senyor Toda i a amics seus il lustres, com el cardenal Vidal i Barraquer. Al segon pis, a través d un rebedor, accedim a la resta d habitacions de la casa. Aquesta planta seria la reservada a la mare de Toda, la senyora Francesca Güell, i a les convidades femenines que pogués tenir la família. El menjador principal de la casa, com altres sales, està decorat amb una sèrie d objectes, reflex dels nombrosos viatges de Toda i de l esperit col leccionista del seu temps.

7 activitats educatives A més de les visites guiades que habitualment es fan, adreçades al món escolar i adaptades als diferents nivells educatius, el servei educatiu del Museu d Història de Catalunya i el Castell Monestir de Sant Miquel d Escornalbou han organitzat una proposta educativa per a educació primària, secundària i batxillerat. En totes elles es dóna a conèixer la història del castell i monestir, el seu entorn natural i geogràfic, els seus pobladors i l obra d Eduard Toda. Les particularitats de l espai obliguen a fer grups amb un màxim de 25 alumnes. Les activitats que es fan en el Castell Monestir de Sant Miquel d Escornalbou són: Els guardians d Escornalbou Itinerari guiat per l interior d una casa senyorial de principis del segle XX, aixecada sobre l antic monestir. La visita es complementa amb un joc de pistes que, en grups, permet recórrer els diferents camins de l entorn immediat dels edificis d Escornalbou, per trobar les màscares que custodien els accessos i els llocs amb més panoràmica, com si en fossin els guardians. Activitat adreçada als cicles mitjà i superior de Primària Durada: 1 hora i 30 minuts. Juga amb les imatges Itinerari guiat per l interior d una casa senyorial de principis del segle XX, aixecada sobre l antic monestir. La visita es complementa amb una activitat en la qual es treballen alguns dels símbols presents a l entorn. Els alumnes aprendran com els símbols són una altra manera de representar persones o institucions. Al final, cada alumne acabarà elaborant el seu propi escut! Activitat adreçada al cicle superior de Primària Durada: 1 hora i 30 minuts. Descobreix la història d Escornalbou Itineraris al voltant de Sant Miquel d Escornalbou Proposta d itineraris a l entorn del recinte monumental de Sant Miquel d Escornalbou: el passeig dels Frares, l ermita de Santa Bàrbara, la Font del Sarraí i l entorn de la muntanya. No necessàriament s han de fer tots perquè no és un recorregut circular. Activitat adreçada a primària, secundària i batxillerat. Durada: si es fan tots, d 1 hora. Visita lliure. Se subministrarà una guia amb propostes. Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments (EFIM) L'Experiència té per objectiu apropar els joves al patrimoni monumental, per mitjà d'una experiència personal, lúdica i creativa, basada en la fotografia. Els nois i noies tenen una oportunitat molt atractiva de descobrir per ells mateixos -des de l ull d una càmeraalguns dels monuments més representatius de l art i la història de Catalunya. L experiència és organitzada pels departaments de Cultura i Mitjans de Comunicació, Educació i Acció Social i Ciutadania i és oberta a tots els centres públics i privats de primària (cicle superior) i secundària (ESO, Batxillerat i Cicles Formatius de Grau Mig). L activitat es divideix en dues fases: en una primera, els alumnes, amb l ajuda de l educador, reconstruiran la història del monestir, a l època medieval i moderna, a través de fonts documentals històriques. La segona part consistirà en la visita a l interior de la casa, que ens permetrà acostar-nos a la vida quotidiana d una família benestant de principis del segle XX. Activitat adreçada a segon cicle de l ESO i a batxillerat. Durada: 2 hores.

8 Per saber-ne més: BROCÀ, Salvador de. Riudecanyes i la baronia d Escornalbou. Riudecanyes: Fundació Loaiza-Vidiella, CATALÀ ROCA, Pere; BRASSÓ VAQUÉS, Miquel. Castell d Escornalbou. A: Els castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau, a ed. Vol. 4, p GRAS i ELÍAS, Francisco. D Escornalbou a Scala-dei. Barcelona: Tip. L Avenç, PAPIÓ, Joan. Facsímil del llibre de La història d Escornalbou del pare Joan Papió, any Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, PEREA SIMÓN, Eugeni. Església i societat a l arxidiòcesi de Tarragona durant el segle XVIII: un estudi a través de les visites pastorals. Tarragona: la Diputació, PLADEVALL I FONT, Antoni, dir. Catalunya romànica.vol. XXI: El Tarragonès, el Baix camp, l Alt Camp, el Priorat, la Conca de Barberà. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, ROIGÉ, Dolors. Els noms de lloc i de persona de Riudecanyes. Reus: Centre d Estudis de la comarca de Reus, ROVIRA I GÓMEZ, Salvador-J. La Desamortització dels béns de l església a la província de Tarragona: Barcelona: Universitat de Barcelona. Secció de Publicacions i Edicions, SERRA I VILARÓ, Joan. Escornalbou prehistòrich. Castell de Sant Miquel d Escornalbou: [s.n], 1925 TODA, Eduard. Història d Escornalbou. Reus: Edicions del Centre de Lectura, Museu d'història de Catalunya Plaça Pau Vila, Barcelona Telèfon Castell Monestir de Sant Miquel d Escornalbou Riudecanyes. Baix Camp Ctra. d Escornalbou, s/n Riudecanyes Telèfon: Horaris de visita De l 1 d octubre al 31 de maig: de dimarts a diumenge, de 10 a h i de 15 a h. De l 1 de juny al 30 de setembre: de dimarts a diumenge, de 10 a h i de 16 a h. Visites comentades per a grups escolars Adreçades a primària, secundària i batxillerat. Durada: 1 hora. Itinerari Els guardians d Escornalbou Adreçat als cicles mitja i superior de primària. Durada: 1 h i 30 min. Itinerari Juga amb les imatges Adreçat al cicle superior de primària. Durada: 1 h i 30 min. Descobreix la història d Escornalbou Adreçat al segon cicle d ESO i a batxillerat. Durada: 2 h. Itineraris per Escornalbou Adreçat a primària, secundària i batxillerat. Durada: 1 h (si es fan tots). Informació i reserves al telèfon: Experiència Fotogràfica Internacional dels Monuments (EFIM) Informació: i Àrea de Difusió i Documentació Museu d'història de Catalunya. Coordinació: Ita Llevadot i Griselda Aixelà. Text del dossier: Pere de Manuel, Montserrat Palomera i Guiomar Bonet. Activitats educatives: Montserrat Caballero i Montserrat Palomera. Fotografies: MHC. Disseny gràfic: Toni Zamora.

www.valls.cat Troba'ns a VisitaValls

www.valls.cat Troba'ns a VisitaValls www.valls.cat Troba'ns a VisitaValls RUTES GUIADES PER VALLS La Ciutat de Valls us convida a gaudir d'una ruta turística guiada pel centre històric de la capital de l'alt Camp. Totes les rutes tenen una

Más detalles

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien?

5.- Quins tres pobles amenaçaven l Europa occidental? D on venien? L EUROPA FEUDAL Pàgs. 22 25 1.- A quins territoris es va implantar el feudalisme?... A partir de quina època?... 2.- Qui era Carlemany i què va fer? 3.- Com s organitzava el seu imperi? 4.- Què va passar

Más detalles

JOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS. Successió Miró

JOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS. Successió Miró JOAN MIRÓ. ELS SÍMBOLS I ELS COLORS Miró, els símbols i els colors. Picasso, els sentiments i les emocions. EN JOAN MIRÓ VA NÈIXER A BARCELONA, EL 20 D ABRIL DE L ANY 1893. EL SEU PARE ES DEIA MIQUEL,

Más detalles

alberg albergue montsec-mur Guàrdia (Pallars Jussà) 93 430 16 06 www.peretarres.org/montsecmur FUNDACIÓ PERE TARRÉS

alberg albergue montsec-mur Guàrdia (Pallars Jussà) 93 430 16 06 www.peretarres.org/montsecmur FUNDACIÓ PERE TARRÉS montsec-mur alberg albergue Guàrdia (Pallars Jussà) 93 430 16 06 www.peretarres.org/montsecmur FUNDACIÓ PERE TARRÉS montsec-mur Situat a la comarca del Pallars Jussà, s ubica aquest alberg envoltat de

Más detalles

MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat

MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS EL BANY un espai de tranquil litat Lluny de la freda funcionalitat del passat, avui dia el bany s ha transformat en un espai més habitable. Un lloc on la distribució està

Más detalles

Santa Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs

Santa Maria del Pi Barcelona. Quadern de treball dels alumnes. Camp d aprenentatge Els Monestirs Santa Maria del Pi Barcelona Quadern de treball dels alumnes Camp d aprenentatge Els Monestirs 1. Com es pot arribar? 1.1 Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos i amb molts elements

Más detalles

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA

PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA PROPOSTA D ADAPTACIÓ CURRICULAR Coneixement del medi social 5è 1ària L EDAT MITJANA Aquesta adaptació s ha elaborat per a alumnat nouvingut de 5è de primària del CEIP Sant Llorenç de Terrassa Estructura

Más detalles

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte Barça Parc Un nou espai, un nou concepte Juliol 2009 Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte El Barça: motor social i conjunt de valors El FC Barcelona, una de les entitats esportives més importants

Más detalles

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009) Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat

Más detalles

XV CONGRÉS. de la Societat Catalana. Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 WWW.CONGRESSCCC.ORG HOTEL DIAGONAL ZERO

XV CONGRÉS. de la Societat Catalana. Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 WWW.CONGRESSCCC.ORG HOTEL DIAGONAL ZERO WWW.CONGRESSCCC.ORG XV CONGRÉS de la Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 Benvolgut col lega, El Congrés de la arriba a la seva quinzena edició. Desprès d aquests anys i tal com es habitual, ho fa

Más detalles

Beatificació de l Any de la Fe Tarragona 2013

Beatificació de l Any de la Fe Tarragona 2013 Beatificació de l Any de la Fe Tarragona 2013 Programa d actes, exposicions i conferències del 12 de setembre al 26 d octubre www.arqtgn.cat 1 atenció al pelegrí OFICINA DEL PELEGRÍ ri On som? Tel. mòbil

Más detalles

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de

Más detalles

Centre Jujol-Can Negre ESCOLA MUNICIPAL D ART

Centre Jujol-Can Negre ESCOLA MUNICIPAL D ART Centre Jujol-Can Negre ESCOLA MUNICIPAL D ART PROGRAMA DE CURSOS I ACTIVITATS GENER - MARÇ 2016 CENTRE JUJOL CAN NEGRE COM A ESCOLA MUNICIPAL D ART ESPAI PER L ART, AMB L ART Amb aquests eixos i un espai

Más detalles

Fira. ARTESANA Fira d Artesania i Ceràmica de la Bisbal

Fira. ARTESANA Fira d Artesania i Ceràmica de la Bisbal ARTESANA Fira d Artesania i Ceràmica de la Bisbal La Bisbal d Empordà, vinculada principalment a l artesania de la ceràmica, és un dels centres capdavanters de Catalunya. Per aquest motiu, la Bisbal és

Más detalles

PROTOCOL PER AL MANEIG DEL TRASTORN PER DÈFICIT D ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDAH) INFANTO JUVENIL EN EL SISTEMA SANITARI CATALÀ

PROTOCOL PER AL MANEIG DEL TRASTORN PER DÈFICIT D ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDAH) INFANTO JUVENIL EN EL SISTEMA SANITARI CATALÀ PROTOCOL PER AL MANEIG DEL TRASTORN PER DÈFICIT D ATENCIÓ AMB HIPERACTIVITAT (TDAH) INFANTO JUVENIL EN EL SISTEMA SANITARI CATALÀ Barcelona, 6 de Maig del 2015 Què és el TDAH? Característiques Trastorns

Más detalles

ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG

ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG 1 ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE BARCELONA FONS PRIVATS FONS EMPRESES I COOPERATIVES AHCB3-415/5D109 CATÀLEG 5D109 COMPANYIA D URBANITZACIÓ DE LES ALTURES N.E. D HORTA LES ROQUETES Barcelona, 2015 2 INTRODUCCIÓ

Más detalles

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007 www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors

Más detalles

Biblioteca i serveis universitaris

Biblioteca i serveis universitaris Biblioteca i serveis universitaris 275 Biblioteca i serveis universitaris Biblioteca A més del personal fix, format pel director, la cap de bibliotecàries i vuit professionals més, fem constar la presència

Más detalles

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES Camí DE SON CLADERA, 20-07009 Palma Tel. 971470774 Fax 971706062 e-mail: iesjuniperserra@educacio.caib.es Pàgina Web: http://www.iesjuniperserra.net/ ORIENTACIÓ

Más detalles

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials. ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials

Más detalles

En marxa la nova edició del calendari solidari 'Bombers amb Causa'

En marxa la nova edició del calendari solidari 'Bombers amb Causa' En marxa la nova edició del calendari solidari 'Bombers amb Causa' Els diners que reculli serviran per finançar una beca d'investigació en malalties pediàtriques ACN ID 733238 Barcelona (ACN).- El conseller

Más detalles

PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA

PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA Penjar fotos a internet. (picasa) 1. INSTAL.LAR EL PROGRAMA PICASA Per descarregar el programa picasa heu d anar a: http://picasa.google.com/intl/ca/ Clicar on diu Baixa

Más detalles

I PREMIO GAVÀMÓN PINTURA Y DERECHOS HUMANOS

I PREMIO GAVÀMÓN PINTURA Y DERECHOS HUMANOS I PREMIO GAVÀMÓN PINTURA Y DERECHOS HUMANOS GAVAMÓN, es un festival de cine y derechos humanos, que pretende visualizar los esfuerzos e iniciativas que personas e instituciones llevan a cabo para mejorar

Más detalles

fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball:

fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball: fotografia El Monestir de Poblet Equip de treball: 1. Situació geogràfica Com es pot arribar a Poblet Dissenya un itinerari molt clar (ho pots reforçar amb fotos, mapes, etc) i amb molts elements orientatius

Más detalles

Josep Maria Puig, Roser Batlle, Carme Bosch, Josep Palos. Aprenentatge servei

Josep Maria Puig, Roser Batlle, Carme Bosch, Josep Palos. Aprenentatge servei Josep Maria Puig, Roser Batlle, Carme Bosch, Josep Palos Aprenentatge servei Educar per a la ciutadania OCTAEDRO Títol: Aprenentatge servei. Educació per a la ciutadania Autors: Josep Maria Puig, Roser

Más detalles

EL PARC GÜELL Història del Parc Güell

EL PARC GÜELL Història del Parc Güell EL PARC GÜELL Història del Parc Güell Antoni Gaudí va construir el Parc Güell a la Muntanya Pelada cap a l any 1900 (principis del segle XX). La Muntanya Pelada és al nord del barri de Gràcia. A l any

Más detalles

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos.

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. CÀNNABIS MÒDUL II ACTIVITAT 1 Fitxa 1.1 15 anys La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. La Agencia de Salud Pública de Cataluña

Más detalles

Sentirás la magia del Ebro

Sentirás la magia del Ebro ESCAPADA A FLIX Y MIRAVET Descubre porqué Flix es el pueblo por donde el río pasa dos veces. Conoce Miravet, historia de los templarios y de las alfarerías. Aprovechando el encanto natural del campo durante

Más detalles

Santa Maria de Poblet JESÚS M. OLIVER CULTURA I PAISATGE

Santa Maria de Poblet JESÚS M. OLIVER CULTURA I PAISATGE Santa Maria de Poblet JESÚS M. OLIVER 38 CULTURA I PAISATGE En els estreps de les muntanyes de Prades, trobem ben arrecerat i dominant la Conca de Barberà el conjunt monumental del monestir cistercenc

Más detalles

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius. Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15

Más detalles

BIBLIOGRAFIA DIBUIXOS PREMIS YNGLADA-GUILLOT

BIBLIOGRAFIA DIBUIXOS PREMIS YNGLADA-GUILLOT BIBLIOGRAFIA DIBUIXOS PREMIS YNGLADA-GUILLOT GENERAL Rafael BENET, Cròniques d art a La Veu de Catalunya 1934-36, Fundació Rafael Benet, Barcelona, 2006. Catàleg de l Exposición de dibujos de Pedro Ynglada,

Más detalles

RÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS. Pressupost per al 2014

RÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS. Pressupost per al 2014 RÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS Pressupost per al 2014 1. Retribucions Els diputats tenen dret a una assignació fixa i poden percebre també assignacions variables amb el caràcter d indemnització per a l exercici

Más detalles

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE.

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. 1. Quart curs d ESO. A 4t d'eso, sol licitem dues matèries diferenciades: Economia de 4t d'eso, com a matèria orientadora

Más detalles

CRISI INTERNA EN EL PP Isern rebaixa a Cort les exigències de Rodríguez per revisar l'etapa de Calvo El ple aprova per unanimitat donar suport a la denúncia d'emaya i revisar la gestió feta al 2009, però

Más detalles

Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar

Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar Somni causat pel vol d una abella al voltant d una magrana un segon abans de despertar Guia d ús per a famílies amb infants de 6 a 11 anys Jocs al web de la Fundació Gala-Salvador Dalí: www.salvador-dali.org

Más detalles

GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL

GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL L Oficina Virtual de l Ajuntament d Ontinyent és el lloc on els ciutadans poden fer gestions i tràmits administratius de forma electrònica o també rebre informació

Más detalles

L índex de desenvolupament humà l any Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà

L índex de desenvolupament humà l any Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà 9 de novembre del 2006 L índex de desenvolupament humà l any 2004 Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà L elevada esperança de vida dels catalans (80,8 anys) situa

Más detalles

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat La Lluna canvia La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat De ben segur que has vist moltes vegades la Lluna, l hauràs vist molt lluminosa i rodona però també com un filet molt prim

Más detalles

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS :

DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : DEPARTAMENT DE CIÈNCIES SOCIALS NOM I COGNOMS : 1 INDEX : PAG. 1.- Exercici 1.- Mapa dels regnes germànics S. VI 3 2.- Exercici 2.- Mapa evolució I. Bizantí. 3 3.- Exercici 3.- Estructura de l església

Más detalles

Cases de Planícia, font de s Obi i aljub dels Cristians

Cases de Planícia, font de s Obi i aljub dels Cristians Cases de Planícia, font de s Obi i aljub dels Cristians Mallorca-Banyalbufar 10,8 km., desnivell de 320 m., molt ben senyalitzada, 3:40 h. de durada a una velocitats d uns 4 km/h però amb aturades. Camí

Más detalles

visites guiades a MANRESA tarifes generals

visites guiades a MANRESA tarifes generals visites guiades a MANRESA tarifes generals Manresa, cor de Catalunya Saps que fa uns 40 milions d anys Manresa estava coberta per un mar? O que el carrer del Balç és pràcticament únic a Catalunya? Saps

Más detalles

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs 22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs 2011-2012 Fitxes per als alumnes PROGRAMA 2 SOMIADORS I VISIONARIS Cicle inicial d educació primària 1. UN DIA FANTÀSTIC La noia protagonista compra

Más detalles

LA PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA LLENGUA CATALANA

LA PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA LLENGUA CATALANA LA PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA LLENGUA CATALANA Maria Àngels Prats Mora El català, llengua romànica que compta amb més de mil anys d història, és un element d identitat que comparteixen Andorra, Catalunya,

Más detalles

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII.

L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. L ART ROMÀNIC UD 2 I UD 3 L ART ROMÀNIC I L ART GÒTIC 1 L estil artístic més representatiu del món feudal és el romànic, que es va desenvolupar a Europa entre els segles XI i XIII. Les esglèsies romàniques

Más detalles

COM ÉS DE GRAN EL SOL?

COM ÉS DE GRAN EL SOL? COM ÉS DE GRAN EL SOL? ALGUNES CANVIS NECESSARIS. Planetes Radi Distància equatorial al Sol () Llunes Període de Rotació Òrbita Inclinació de l'eix Inclinació orbital Mercuri 2.440 57.910.000 0 58,6 dies

Más detalles

Tossa de Mar. Paradís Blau de la Costa Brava. www.tossademar.cat/casatatossa

Tossa de Mar. Paradís Blau de la Costa Brava. www.tossademar.cat/casatatossa www.tossademar.cat/casatatossa Ajuntament de Tossa de Mar Àrea de Promoció Econòmica www.tossademar.cat www.infotossa.com Promoció Econòmica Ajuntament de Tossa de Mar Tossa de Mar Paradís Blau de la Costa

Más detalles

Foto: Albert Oliveras ANYS DEL TREN DE SARRIÀ. calendari 2014

Foto: Albert Oliveras ANYS DEL TREN DE SARRIÀ. calendari 2014 Foto: Albert Oliveras a a calendari 2014 Foto: Albert Oliveras gener 2014 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Estació de la Molina el 1925, poc després que

Más detalles

Nous projectes als polígons

Nous projectes als polígons 00 Nous projectes als polígons Catàleg dels Polígons Industrials de Barberà del Vallès Àrea d aparcaments i serveis Área de aparcamientos y servicios Centre d aparcaments de vehícles industrials i serveis

Más detalles

Estudi dels hàbits esportius de la població en edat escolar de la ciutat de Barcelona

Estudi dels hàbits esportius de la població en edat escolar de la ciutat de Barcelona Estudi dels hàbits esportius de la població en edat escolar de la ciutat de Barcelona Curs escolar 2012-2013 Resum Executiu Gener 2014 Direcció de l estudi: Institut Barcelona Esports - Ajuntament de Barcelona

Más detalles

Comença l aventura del Pool Party a la Vall d Albaida

Comença l aventura del Pool Party a la Vall d Albaida Comença l aventura del Pool Party a la Vall d Albaida El programa de turisme que combina esport, musica i gastronomia La Vall d Albaida 09.06.2014 Un total de 12 municipis de la comarca participaran en

Más detalles

Exposició. Apunta t al canvi. La qüestió del CO2

Exposició. Apunta t al canvi. La qüestió del CO2 Exposició Apunta t al canvi La qüestió del CO2 Apunta t al canvi és un recurs educatiu que proporciona eines pràctiques i modulars per relacionar la qüestió del CO2 i el canvi climàtic amb diversos àmbits

Más detalles

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008 realitzat

Más detalles

Horaris Horarios. bus. For men tera. Compromís. Compromiso decalidad Turística

Horaris Horarios. bus. For men tera. Compromís. Compromiso decalidad Turística Horaris Horarios bus For men tera Compromís Turística Compromiso decalidad Turística dequalitat de la Savina Cala Saona 30 Big Sur / Cavall de n Borras Moll de Pescadors Can Xicu Sort Polígon Industrial

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

Noves descobertes arqueològiques a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona

Noves descobertes arqueològiques a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona Noves descobertes arqueològiques a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor de Barcelona Dossier de premsa 16.1.2013 1 Noves descobertes arqueològiques a la Basílica dels Sants Màrtirs Just i Pastor

Más detalles

Premià de Mar ciutat experimental Sènior

Premià de Mar ciutat experimental Sènior 1 Premià de Mar ciutat experimental Sènior Abril 2007 2 3 EQUIPAMENTS PÚBLICS NECESSARIS PER A GENT GRAN DE PREMIÀ DE MAR GENT GRAN DEPENDENT DOMICILI RESIDÈNCIA SAD Servei Atenció Domicili CENTRE DE SERVEIS

Más detalles

Tel.:

Tel.: GUIA TURÍSTICA Tel.: 902 102 365 www.visitpalma.com Una manera diferent de visitar la ciutat és a través de les seves esglésies. Palma és una ciutat rica en arquitectura religiosa, amb el gòtic i el

Más detalles

MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA FIGUERES. Salvador Dalí (1904) SALVADOR DALÍ ELS VINT PRIMERS ANYS ÀLBUM FAMILIAR

MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA FIGUERES. Salvador Dalí (1904) SALVADOR DALÍ ELS VINT PRIMERS ANYS ÀLBUM FAMILIAR MUSEU DEL JOGUET DE CATALUNYA FIGUERES Salvador Dalí (1904) SALVADOR DALÍ ELS VINT PRIMERS ANYS ÀLBUM FAMILIAR SALVADOR DALÍ ELS VINT PRIMERS ANYS ÀLBUM FAMILIAR No hem trobat indicis que la família Dalí-Domènech

Más detalles

Col legi Sagrada Família Any ANIVERSARI

Col legi Sagrada Família Any ANIVERSARI Col legi Sagrada Família Any 1966-2016 50 ANIVERSARI 50 ANYS DE CAMÍ Amb la festa del naixement Maria Gay i Tibau, fundadora de les religioses de Sant Josep de Girona, comença la celebració del 50è aniversari

Más detalles

PABLO PICASSO. Els sentiments i les emocions.

PABLO PICASSO. Els sentiments i les emocions. PABLO PICASSO. Els sentiments i les emocions. PABLO PICASSO va néixer a Màlaga el 25 d octubre de l any 1881. El seu pare es deia José i la seva mare Maria. Va tenir dues germanes més petites que ell,

Más detalles

Avaluació de les Competències Bàsiques (sisè d educació primària) Barcelona, 13 de juny de 2014

Avaluació de les Competències Bàsiques (sisè d educació primària) Barcelona, 13 de juny de 2014 Avaluació de les Competències Bàsiques (sisè d educació primària) Barcelona, 13 de juny de 2014 Esquema de les competències avaluades Obtenció d informació - Localitzar informació explícita - Identificar

Más detalles

Exposició de pintura. TERRES DE BOIRA Verónica Querol 16 d octubre 9 de novembre

Exposició de pintura. TERRES DE BOIRA Verónica Querol 16 d octubre 9 de novembre Exposició de pintura TERRES DE BOIRA Verónica Querol 16 d octubre 9 de novembre PRESENTACIÓN PRESENTACIÓ TERRES DE BOIRA Verónica Querol va començar en el món de la pintura de forma autodidacta en els

Más detalles

Graduï s. Ara en secundària

Graduï s. Ara en secundària Graduï s. Ara en secundària CFA Palau de Mar Per a persones adultes que vulguin reemprendre estudis el títol de Graduat en Educació Secundària (GES). Hi ha tres àmbits: Àmbit de la comunicació: llengüa

Más detalles

Col legi Santa Teresa Ganduxer té el plaer de convidar-vos al seu University Open Day. Data: Dimarts, 21 d Octubre

Col legi Santa Teresa Ganduxer té el plaer de convidar-vos al seu University Open Day. Data: Dimarts, 21 d Octubre COL LEGI SANTA TERESA Col legi Santa Teresa Ganduxer té el plaer de convidar-vos al seu University Open Day. Data: Dimarts, 21 d Octubre Horari: Des de les 9:00h fins les 11:00h Durant aquest acte els

Más detalles

1. L'ARQUITECTURA RACIONALISTA

1. L'ARQUITECTURA RACIONALISTA L ARQUITECTURA RACIONALISTA A GIRONA. 1 1. L'ARQUITECTURA RACIONALISTA Cap als anys 30 es produeix una ruptura amb les tendències arquitectòniques del moment. La nova arquitectura s'acosta a la proporcionalitat

Más detalles

DOSSIER DE FRANQUICIA

DOSSIER DE FRANQUICIA DOSSIER DE FRANQUICIA QUI SOM?. A LA VAQUERÍA D OSONA contem amb una granja de producció lletera des de fa dècades: El CAMP GRAN, situada a OSONA. En el nostre afany per donar valor al nostre producte

Más detalles

Del PERI del Raval al Pla de Barris del

Del PERI del Raval al Pla de Barris del Del PERI del Raval al Pla de Barris del Fa deu anys de l obertura de la Rambla del Raval. El projecte responia a la necessitat de crear nous espais públics, en un barri d alta densitat urbana. Els anys

Más detalles

Cru-Evolució. Mira el món diferent! ESO - educació. Una aposta de ciutadania global des de l escola

Cru-Evolució. Mira el món diferent! ESO - educació. Una aposta de ciutadania global des de l escola Cru-Evolució Mira el món diferent! Una aposta de ciutadania global des de l escola ESO - educació EDUCACIÓ Juntament amb les comunitats i les organitzacions del Sud amb què treballem hem aconseguit que

Más detalles

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA

EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA EDUCACIÓ VIÀRIA A 4t CURS D EDUCACIÓ PRIMÀRIA INFORMACIÓ PER AL MESTRE El concepte d educació viària va molt més enllà de saber conduir un vehicle a partir dels catorze o dels divuit anys.

Más detalles

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES

ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES ACTIVITATS DE REPÀS DE LES UNITATS 3 i 4 : ELS CLIMES I ELS PAISATGES 1. Defineix aquests conceptes: Atmosfera: Capa de gasos que envolta la Terra. Temps: És l estat de l atmosfera en un moment determinat

Más detalles

Acta de la XXII Convocatòria dels Premis Habitàcola (2009-2010)

Acta de la XXII Convocatòria dels Premis Habitàcola (2009-2010) Acta de la XXII Convocatòria dels Premis Habitàcola (2009-2010) Secretari dels Premis: Jaume Calsina - Han participat: 158 estudiants 90 projectes 20 Escoles i Centres universitaris de disseny i arquitectura

Más detalles

Encara no tens el llibre! De regal un CD de música.

Encara no tens el llibre! De regal un CD de música. Encara no tens el llibre! De regal un CD de música. L any 2015 vam presentar l edició d un llibre excepcional 150 anys del ferrocarril de Tarragona Martorell (1865-2015, colofó dels diversos actes commemoratius

Más detalles

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar. Actualment, els trastorns de fertilitat afecten un 15% de la població. Moltes són les causes que poden influir en la disminució de la fertilitat, però ara, als clàssics problemes físics se ls ha sumat

Más detalles

CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS

CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS 1.- L'empresa COMUNLLAMP, SL i CONFITADOS, SL contracten a Logroño (La Rioja) la realització d'un transport de 30 TM de fruita

Más detalles

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES

Más detalles

Unitat Didàctica 5.4.1 : EL VOLEIBOL (nivell 1)

Unitat Didàctica 5.4.1 : EL VOLEIBOL (nivell 1) Unitat Didàctica 5.- Habilitats específiques. Esports col lectius. Unitat Didàctica 5.4.1 : EL VOLEIBOL (nivell 1) 1.- La història del voleibol. El voleibol va néixer l any 1895 als Estats Units, a la

Más detalles

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto)

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto) e-mail FIB Problema 1.. @est.fib.upc.edu A. En una ciudad existen dos fábricas de componentes electrónicos, y ambas fabrican componentes de calidad A, B y C. En la fábrica F1, el porcentaje de componentes

Más detalles

Cicle Superior Petits textos de comprensió lectora

Cicle Superior Petits textos de comprensió lectora Aquí tens la publicitat d una botiga. A partir de tot el que pots llegir, contesta les següents preguntes: 1. Quin és el nom de la botiga? 2. Quina és la oferta? 3. Quines són les característiques del

Más detalles

CASALS D ESTIU 2017 Per a infants i adolescents Del 26 de juny al 28 de juliol Inscripcions del 22 de maig al 2 de juny

CASALS D ESTIU 2017 Per a infants i adolescents Del 26 de juny al 28 de juliol Inscripcions del 22 de maig al 2 de juny CASALS TEMÀTICS Casal: EL MON ANIMAL CASALS D ESTIU 2017 Per a infants i adolescents Del 26 de juny al 28 de juliol Inscripcions del 22 de maig al 2 de juny ESCOLA JAUME SALVATELLA ORGANITZA: ASS. ESPORTIVA

Más detalles

Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació

Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació ID 23.a (antiga60) Nom: Mas d en Gonç Municipi:Monferrer i Castellbó Nucli o indret: Castellbó Adreça postal: 25712 UTM X:_0363923

Más detalles

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA

PABLO RUIZ PICASSO , ANDALUSIA PABLO RUIZ PICASSO 1881, ANDALUSIA Va néixer l any 1881 a Málaga i va morir als 92 anys a la ciutat francesa de Mogins (va morir l any 1973). Des de petit va ser un artista amb molt talent. Als 8 anys

Más detalles

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA

ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA ACTIVITATS D ANTICIPACIÓ A LA LECTURA 1 Busca el significat de les paraules «llegenda» i «errant». Després escriu el que creus que pot ser l argument de l obra: 2 Observa la portada del llibre i fixa t

Más detalles

Les Curses d Orientació

Les Curses d Orientació Bloc de continguts 7: Activitats a la natura. Unitat Didàctica. 7.2.2.: Les Curses d Orientació 1.- Definició. Les Curses d orientació consisteixen en un recorregut de longitud i dificultat variable, dibuixat

Más detalles

Tema 2: L organització política de Catalunya

Tema 2: L organització política de Catalunya En aquest tema aprendràs que : és una de les 17 comunitats autònomes de l estat espanyol. Les comunitats autònomes s autogovernen d acord amb el que estableix el seu estatut i la Constitució espanyola.

Más detalles

Hàbits de Consum de la gent gran

Hàbits de Consum de la gent gran Hàbits de Consum de la gent gran El perfil de la gent gran PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%

Más detalles

EL R EFL EX DEL NOSTRE SUPORT

EL R EFL EX DEL NOSTRE SUPORT COL LABORA COMPRANT LES TEVES ULLERES SOLIDÀRIES 5 EL R EFL EX DEL NOSTRE SUPORT suma't a l' suma't al rosa programa d activitats #sumatalrosa barcelona.aecc.es Sobre el càncer de mama Aproximadament,

Más detalles

Els establiments de turisme rural arriben gairebé al 100% d ocupació a Catalunya durant la Setmana Santa

Els establiments de turisme rural arriben gairebé al 100% d ocupació a Catalunya durant la Setmana Santa Els establiments de turisme rural arriben gairebé al 100% d ocupació a Catalunya durant la Setmana Santa El conseller d Innovació,, Josep Huguet, ha presentat avui les dades d ocupació turística de Setmana

Más detalles

28 Sèries del Quinzet. Proves d avaluació

28 Sèries del Quinzet. Proves d avaluació Sèries del Quinzet. Proves d avaluació INSTRUCCIONS Les proves d avaluació de l aprenentatge del Quinzet estan dissenyades per fer l avaluació interna del centre. Aquestes proves, seguint les directrius

Más detalles

La convocatòria de reunió

La convocatòria de reunió La convocatòria de reunió És el document amb què habitualment es demana la presencia d algú en un lloc i en una data i una hora determinats perquè participi en una reunió. Té un to formal i una estructura

Más detalles

Inici de curs

Inici de curs Inici de curs -2017 Roda de premsa d 1 de setembre alumnes alumnes Inici de curs -2017 Dades del sistema educatiu 1 1.570.011 alumnes matriculats +7.822 (p) previsió 78.367 1r cicle infantil -660 310.454

Más detalles

Patrimoni Històric Museu d'història de Tarragona Gestió de recintes

Patrimoni Històric Museu d'història de Tarragona Gestió de recintes Subtítol - Arial cos 25 (Máx. 5 línies) Patrimoni Històric Museu d'història de Tarragona Gestió de recintes La conselleria de Patrimoni Històric-Museu d'història de Tarragona administra actualment tota

Más detalles

ALTAR DE MORTS HOMENATGE A JUAN GELMAN

ALTAR DE MORTS HOMENATGE A JUAN GELMAN ALTAR DE MORTS HOMENATGE A JUAN GELMAN Casa Amèrica Catalunya. 3-7 de novembre del 2014 Dediquem a Juan Gelman l Altar de Morts 2014 El dilluns 3 de novembre, a les 20 hores, s inaugura a Casa Amèrica

Más detalles

La volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS?

La volta al món en 80 dies-07 18/10/07 08:23 Página 107 I TU, COM HO VEUS? I TU, COM HO VEUS? ~ I tu, com ho veus? ~ La volta al món en 80 dies ~ 1 El treball a) Phileas Fogg té prou diners per viure bé sense haver de treballar. Coneixes personalment algú que pugui viure bé

Más detalles

Barcelona- París- Barcelona Visita dinamitzada per a alumnes de Secundària i Batxillerat

Barcelona- París- Barcelona Visita dinamitzada per a alumnes de Secundària i Batxillerat Barcelona- París- Barcelona Visita dinamitzada per a alumnes de Secundària i Batxillerat Guió previ per al professorat Presentació Amb les propostes del Servei Educatiu del Museu Picasso convidem a alumnes

Más detalles

ANTONI SOROLLA EDO, arquitecte, Nascut al 1959. Arquitecte especialitzat en urbanisme.

ANTONI SOROLLA EDO, arquitecte, Nascut al 1959. Arquitecte especialitzat en urbanisme. ANTONI SOROLLA EDO, arquitecte, Nascut al 1959. Arquitecte especialitzat en urbanisme. Des de 1988, he realitzat i he col laborat en diversos treballs d'urbanisme per a l'administració pública municipal

Más detalles

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0?

8. Reflexiona: Si a<-3, pot se a<0? ACTIVITATS 1. Expressa amb nombres enters: a) L avió vola a una altura de tres mil metres b) El termòmetre marca tres graus sota zero c) Dec cinc euros al meu germà 2. Troba el valor absolut de: -4, +5,

Más detalles

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU

1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU 1. DEFINICIÓ 2. NARRADOR 3. ESTRUCTURA 4. ESPAI 5. TEMPS 6. RITME NARRATIU La narració és el relat d uns fets, reals o ficticis, que es refereixen a un protagonista (personatge principal) i a uns personatges

Más detalles

Col legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA

Col legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA Col legi de Fisioterapeutes de Catalunya RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA Setembre 2004 Els fisioterapeutes critiquen el sistema de regularització de la Generalitat de les teràpies naturals

Más detalles

PIMES I MULTINACIONALS

PIMES I MULTINACIONALS PIMES I MULTINACIONALS Creixement empresarial: extern -> Les empreses es poden internacionalitzar Context: Globalització Procesos de localització i deslocalització LA GLOBALITZACIÓ Definicions: És la tendència

Más detalles

SANT PAU RECINTE MODERNISTA SERVEI EDUCATIU FITXA DIDÀCTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

SANT PAU RECINTE MODERNISTA SERVEI EDUCATIU FITXA DIDÀCTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA SANT PAU RECINTE MODERNISTA SERVEI EDUCATIU FITXA DIDÀCTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA SANT PAU RECINTE MODERNISTA SERVEI EDUCATIU FITXA DIDÀCTICA EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA FITXA DIDÀCTICA /

Más detalles