PRÒLEG. Arnau Queralt. Director Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya

Transcripción

1 1

2 El contingut d aquest llibre es va elaborar a partir de l any 2011, des del impuls de la Comissió Empresa i Medi Ambient de l Associació 22@Network bcn. Amb el patrocini de:

3 MAPA CONTINGUTS

4 PRÒLEG Arnau Queralt Director Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya [ Al mes de juny de 2012, els representants dels estats assistents a la Conferència de les Nacions Unides sobre Desenvolupament Sostenible (coneguda també com a Rio+20) van aprovar la declaració El futur que volem, publicada conjuntament en català pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. En aquesta declaració, entre altres aspectes, es fa una especial referència a l economia verda com a instrument que pot fer una contribució decisiva a l eradicació de la pobresa i al desenvolupament econòmic sostenible, augmentant la inclusió social, millorant el benestar humà i creant oportunitats d ocupació i treball digne per a tothom, mantenint al mateix temps el funcionament saludable dels ecosistemes de la Terra. El mateix document convida explícitament el sector empresarial a contribuir al procés de transició vers un model de desenvolupament més sostenible i a formular estratègies de sostenibilitat que incorporin, entre altres, polítiques d economia verda. A escala mundial, ja són molts els governs estatals, subestatals i locals que han dissenyat i estan aplicant estratègies o plans d impuls de l economia verda. Totes aquestes iniciatives governamentals només poden ser efectives si compten amb la participació del sector empresarial, com ja s apunta a la declaració de Rio+20. És per aquest motiu que celebro especialment la iniciativa de 22@Network de publicar el llibre que teniu a les mans, atès que constitueix una mostra molt clara de com les empreses ubicades en aquesta zona de la ciutat de Barcelona estan fent realitat i des de ja fa temps aquest gran paradigma que és el desenvolupament sostenible. En aquest sentit, en el llibre trobareu un recull d estratègies, pràctiques, accions i productes que no només posen en valor la feina feta per les empreses de 22@Network, sinó que mostren possibles models de futur per a altres companyies en termes de retenció del talent intern, estalvis econòmics, fidelització de nous clients, obertura de nous mercats, etc. (sempre amb la sostenibilitat com a comú denominador). Abans d acabar, voldria agrair molt sincerament a 22@Network la seva invitació a prologar aquest llibre. En primer lloc, perquè reflecteix el batec del món empresarial compromès amb la sostenibilitat i la innovació, i que treballa per avançar vers l economia verda. Aquest compromís és, com bé saben les empreses de 22@Network, absolutament imprescindible. El segon motiu és de caràcter molt més personal: durant uns quants anys la meva trajectòria professional va estar vinculada a institucions ubicades en aquesta part de la ciutat i, per tant, conec 4

5 bé les empreses que participen en llibre. No puc amagar, doncs, la meva satisfacció pel fet que els casos exposats al Llibre viu de la Sostenibilitat corresponguin a empreses amb què he compartit veïnatge. A totes elles, i a 22@Network, la meva més sincera enhorabona. 5

6 INTRODUCCIÓ Teresa Batlle Pagès Presidenta de la Comissió Empresa i Medi Ambient, 22@Network bcn L Associació 22@Network i les seves diferents comissions han treballat, des del seu inici, per crear les xarxes, el coneixement i el impuls cap a la innovació de totes aquelles empreses que la composen. En aquest marc, la comissió Empresa i Medi Ambient ha debatut al llarg de tots aquests anys (ja en fa set que hi treballem) en com implementar la sostenibilitat a l empresa com vector fonamental cap a la innovació. La diversitat de les empreses que la composen units a la globalitat i complexitat del terme, ha enriquit la feina, així com ens ha exigit buscar aquells treballs que podien centrar i avançar cap a l esmentada sostenibilitat. Entre la feina impulsada per la comissió cal destacar diversos treballs: el manual de bones pràctiques ambientals, en el que es descriu el bon ús dels recursos i l energia en el funcionament quotidià de l empresa; el treball, des del punt de vista sistèmic, que descriu com cada tipologia de negoci (segons grandària i activitat) pot integrar la sostenibilitat com a vector d innovació. La comissió també ha impulsat amplis debats per analitzar i aprofundir en les polítiques de responsabilitat social. Totes aquestes accions van unides a la interessant possibilitat que l associació integra per tal d activar coneixement i compartir projectes en comú. Per a les grans empreses la sostenibilitat passa per impulsar unes polítiques de responsabilitat social, des de la conscienciació de que les decisions empresarials causen impactes sobre la societat i el medi ambient. Per a les petites i mitjanes empreses la sostenibilitat és un valor difícil de precisar de forma genèrica, però que es practica, activament, des de la conscienciació que passa pels professionals que la composen. Finalment dins de la comissió també treballen fundacions i associacions sense ànim de lucre, que han de cobrir buits que l empresa difícilment pot integrar, però que són necessàries, inclús complementàries, dins del creixement global cap a la sostenibilitat. Aquest llibre vol ser una eina i avatar sobre la realitat que ajudi a precisar la sostenibilitat com aportació de valor en les transformacions que l actual situació ens exigeix. La diversitat dels associats que han contribuït en ell, espero pugui enriquir i traçar camí del nostre repte en comú. La sostenibilitat no s ha de fer, sinó que s ha d integrar dintre del propi funcionament de les entitats. La sostenibilitat ha de passar de ser un concepte i responsabilitat individual per ser un objectiu estratègic empresarial, que li obligui a estructurar-se activa i contínuament. Barcelona, Gener

7 ÍNDEX MODEL TERRITORIAL El model de transformació urbana del Un referent de sostenibilitat. (1) Districlima. Territori Sostenible, Sostenibilitat en el territori. CIUTAT I TECNOLOGIA Schneider Electric. Smart city. El futuro de las ciudades. Indra. El binomio tecnología y sostenibilidad. SOLUCIONS APLICADES PichArchitects. Noves vies de recerca i aplicació lligades al comportament ambiental i energètic dels edificis. T-Systems. A la recerca d una administració catalana sense papers i sostenible. Lavola. La Sostenibilitat com a eina de millora del producte. De l estalvi de costos al posicionament en el mercat. Altran. Desarrollo de vehículos eléctricos. Agbar. La gestió de l aigua a les Smart Cities. RESPONSABILITAT I DIVULGACIÓ Leitat. Una exposició, un recurs educatiu per fomentar les bones pràctiques ambientals en l àmbit laboral. AENOR. IQNet SR10, Responsabilidad Social Eficiente. Delibera. La participació deliberativa, clau de la sostenibilitat. Fundació ARED. Integración social y laboral en el 22@. EXEMPLES 22@ Durlet Mar. L edifici Triton: de sòl industrial a l economia del segle XXI. Tecfa. Evolución de la industria gráfica hacia la sostenibilidad (1) La societat 22@Barcelona va ser la impulsora municipal del nou districte d innovació 22@. Va desenvolupar la seva activitat dels anys 2000 a 2012, en que les seves competències van ser assumides pels corresponents departaments municipals.

8 MODEL TERRITORIAL

9 El model de transformació urbana del un referent de sostenibilitat Aurora López Corduente. Directora d Urbanisme 22@Barcelona Rosina Vinyes Ballbé. Direcció d Urbanisme del 22@Barcelona La Modificació del Pla General Metropolità per a la Transformació de les Àrees Industrials del Poblenou, Districte d Activitats 22@ (MPGM 22@), aprovada l any 2000, determina els elements bàsics de la transformació de 115 illes industrials al Poblenou. Amb el seu desenvolupament es propicia una renovació sostenible del territori des dels tres punts de vista indispensables a l hora de pensar en transformació urbana: l urbanístic, l econòmic i el social. Es basa en un model de ciutat compacta, complexa i diversa. La transformació de les zones industrials del Poblenou s inicia amb les intervencions realitzades per als Jocs Olímpics de amb la construcció de la Vila Olímpica, les Rondes i la recuperació del litoral- conjuntament amb les intervencions d obertura de la Diagonal. Aquesta nova perspectiva va provocar a finals dels anys noranta un interessant debat sobre el futur de les 200 hectàrees de sòl industrial restant del Poblenou, amb usos cada vegada més precaris i sotmeses a fortes tensions per forçar la seva transformació per a ús residencial. A diferència de les anteriors actuacions que van propiciar el canvi d ús industrial a residencial, i una transformació absoluta de les preexistències, amb l aprovació l any 2000 de la MPGM 22@, s aposta de manera decidida i inequívoca per preservar la vocació productiva d aquest territori i per una transformació urbana progressiva en el temps que s ha d abordar regenerant la zona industrial, tant des de la revalorització del seu entorn arquitectònic com des de la millora de la qualitat del seu espai públic, però no de la forma convencional, per sectors que canvien totalment la forma urbana, sinó que serà conseqüència de l establiment de l equilibri entre el que es manté i el que es renova, que ha de permetre la definició de noves imatges urbanes en un context de continuïtat amb les formes precedents. El concepte de sostenibilitat urbana té molt a veure amb el reciclatge urbà, i la transformació urbana del 22@ proposa mantenir el màxim possible del teixit urbà existent tot adaptant-lo a les noves necessitats de la ciutat del segle XXI. En l actualitat més que mai, en el context de crisi energètica i escalfament global, caldria que el concepte de reciclatge urbà fos present en tota transformació urbana contemporània, no es tracta d enderrocar el teixit existent i fer barris nous, ni d impulsar el creixement desordenat i sense límit de les ciutats, si no de reciclar en la mesura del possible el que ja tenim i adaptar-ho al context i necessitats actuals. 9

10 El model de transformació urbana del un referent de sostenibilitat 1. Renovació urbanística: compacitat, complexitat i flexibilitat Des del punt de vista urbanístic, la renovació de les àrees industrials resol la fractura urbana que provocaven les àrees industrials obsoletes i aïllades per tal de donar continuïtat a la ciutat central Ciutat Vella i Eixample amb el Poblenou, alhora que ha de permetre suturar i integrar les diferents parts del barri formades per creixements heterogenis, des del centre històric als nous desenvolupaments del front de mar o els recolzats en l avinguda Diagonal. S incrementa la densitat edificatòria per arribar a la densitat pròpia de la ciutat central, que permet un ús més racional del sòl i, per tant, la consecució de la plena utilització de l àrea amb una disminució de la demanda de nou sòl. Aquest increment també permet mantenir i potenciar la complexitat, raó per la qual, davant del model d especialització funcional del territori, s aposta per la mixtura d activitats i la diversitat d usos, que afavoreixen la cohesió social i propicien un desenvolupament urbà més equilibrat i sostenible, amb menys consum d energia, d espai i de temps. Així les activitats tradicionals i les noves activitats econòmiques conviuen amb centres d investigació, formació contínua i transferència tecnològica, habitatges i comerç, en un entorn d elevada qualitat que fa compatible la densitat amb una dotació equilibrada d espais lliures i equipaments, elements vertebradors del territori que contribueixen al desenvolupament social del barri i n incrementen la qualitat de vida. D altra banda, la ciutat compacta afavoreix la vitalitat de l espai públic i permet assolir la màxima accessibilitat amb la mínima mobilitat, gràcies a la facilitat d accés als centres de treballs i als equipaments, fet que redueix el nombre de viatges i possibilita l ús del transport públic, que es complementa amb la mobilitat a peu o en bicicleta. El fet que la transformació es dugui a terme sobre la base d un territori ocupat, amb unes característiques físiques i econòmiques concretes i unes dinàmiques pròpies, ha obligat a establir uns mecanismes urbanístics i de gestió que permetin promoure una renovació progressiva en el temps i adaptada a les característiques de cada part del territori. Les propostes han de derivar de la situació d origen, mantenint carrers, traces, edificis i elements històrics com a suport de les noves ordenacions. La imatge final és, doncs, conseqüència de l equilibri entre el que es manté, el que es transforma i el que se substitueix. Així, la renovació es duu a terme sobre la base d aquest teixit existent, prenent les estructures urbanes, especialment l espai públic i les infraestructures, com a pauta de suport renovada i integrada en els nous projectes. Es planteja un nou model d infraestructures i mobilitat més racional, eficient i amb criteris de sostenibilitat. Amb l objectiu de promoure l equilibri entre la permanència i la substitució en aquesta transformació del territori, s estableix un sistema flexible de mecanismes de transformació amb diferents tipus de plans derivats, que s adapten als diferents requisits i situacions i permeten impulsar projectes de magnitud diversa. Així doncs es tracta d un model de transformació que es basa en la flexibilitat del seu desenvolupament. La compacitat i la complexitat són les bases del model de renovació urbana proposat, ja que la ciutat compacta afavoreix les sinergies entre els diferents agents urbans i propicia un ús més racional del sòl, fet que la converteix en una ciutat més equilibrada, més híbrida, ecològicament més eficient, amb més força econòmica i més cohesionada. Els aspectes urbanístics més rellevants en el desenvolupament sostenible d aquest territori són: la consideració de les preexistències, l habitatge existent i nou, i les activitats econòmiques, amb el suport tant dels equipaments comunitaris com de les infraestructures i de l espai públic. 10

11 El model de transformació urbana del un referent de sostenibilitat 2. Renovació econòmica Des del punt de vista econòmic, es reinterpreta en clau actual la funció dels antics teixits industrials i se n propicia i incentiva la transformació d usos cap a aquells que són característics de l economia del coneixement. Perquè actualment la generació de riquesa requereix unes determinades concentracions d activitats en un marc de bona qualitat de vida, infraestructures modernes, flexibilitat, qualitat dels espais productius i facilitat a l accés dels recursos humans més qualificats. Es potencia la implantació d activitats avançades, lligades a centres de serveis i decisió, el disseny, la gestió de continguts i informació, etc. Es tracta d activitats d un elevat valor afegit, que contribueixen a la generació de llocs de treball qualificats i a una utilització densa i intensa de l espai. Per tant, s aposta per una estructura productiva en la qual s incentiven les activitats intensives en l ús de coneixement i tecnologia, en detriment de les grans consumidores de sòl i de recursos naturals. Les sinergies de coneixement, els processos d innovació i la creació de la massa crítica econòmica permeten millorar la competitivitat del conjunt empresarial. A més a més, la concentració d aquestes activitats a la ciutat central afavoreix la sostenibilitat ambiental, alhora que atorga als nous sectors econòmics els efectes de reequilibri, estabilitat i sostenibilitat econòmica. En el moment de l aprovació del Pla 22@, les 200 hectàrees que configuren el seu àmbit tenien un pes relatiu molt escàs en el conjunt de la ciutat, d una banda pel seu caràcter extensiu baixa densitat i de l altra perquè les activitats radicades en els sòls industrials representaven únicament el 4,96% de la superfície ocupada activa i l 1,78% de les activitats econòmiques de la ciutat. El balanç de l activitat econòmica d aquests 10 anys al Poblenou àmbit del 22@ i àrea d influència es pot resumir en la presència de empreses amb treballadors, de les quals 4.500, amb treballadors, s hi han instal lat a partir de l any De mitjana, el 72% dels treballadors de les del districte són universitaris. També és rellevant la construcció de diversos centres tecnològics i d incubació d empreses, com ara el Parc Biomèdic, l edifici MediaTic o Barcelona Activa, entre d altres, així com la presència de les universitats al territori (Universitat Pompeu Fabra, Universitat de Barcelona, Politècnica de Catalunya i UOC), que es complementen amb altres institucions i escoles de postgrau. 3. Revitalització social Des del punt de vista social, un dels objectis bàsics de la modificació ha estat el reconeixement dels valors existents al territori, tant de caràcter residencial com econòmic, i en conseqüència, la necessitat de dur a terme un desenvolupament progressiu i adaptat a les preexistències per tal de no produir incidències traumàtiques en els usos existents. Per tant, es reconeix el teixit residencial i es permet la continuïtat tant de la població resident com de les activitats econòmiques. Aquest punt de partida es complementa amb la necessitat de dotar el conjunt de més compacitat, un factor inseparable de la barreja d usos activitats, habitatges i equipaments, que contribueixen a un desenvolupament social equilibrat. La convivència i la integració d aquests usos ajuden a millorar la qualitat de vida del barri, amb l increment d espai públic com a element fonamental per a l esdevenir de la vida urbana. Aquest barri històricament ha tingut un ric teixit associatiu organitzat en nombroses entitats lúdiques, culturals, educatives, etc. que van arribar a configurar una intensa xarxa cultural. Actualment les associacions veïnals són les entitats més actives des del punt de vista reivindicatiu i participatiu, i en destaca la implicació en els processos urbanístics duts a terme en el territori alguns tan significatius com el de preservació del centre històric del Poblenou i la participació en diverses comissions d equipaments, habitatge, patrimoni industrial, mobilitat, etc. que estudien i fan el seguiment de les actuacions en marxa. 11

12 El model de transformació urbana del un referent de sostenibilitat A més a més, aquest ric teixit associatiu actualment es complementa i creix gràcies a la creació l any 2004 de la comunitat 22@network, una associació d empreses i institucions creada a partir de l inici de la transformació urbanística del 22@ que afavoreix les sinergies entre els diferents sectors econòmics, empreses i institucions implantades al barri i contribueix a enfortir les potencialitats del Districte de la Innovació 22@. La renovació actual, és un pas més en la història del barri, per tant cal que els veïns i veïnes no la interpretin com una ruptura, sinó com un element més d identitat i cohesió social. Per aquesta raó és tant important la seva participació en el procés urbanístic i en l impuls de projectes innovadors que fomenten la col laboració entre empreses, institucions, teixit veïnal i entitats d àmbits socials, educatius i culturals. 3. Conclusions El desenvolupament equilibrat dels diferents vessants del projecte urbanístic, econòmic i social implica la necessitat d una gestió unitària amb mesures de política urbana que incideixin de manera conjunta en tot el sistema. Per aquesta raó es va crear l empresa municipal 22@Barcelona SAU en el moment d aprovació de la MPGM 22@, a l any 2000, i ha estat un element clau per garantir l èxit del desenvolupament i l agilitat del procés de transformació en els primers 11 anys de transformació. Si es considera que el concepte de sostenibilitat té molt a veure amb l eficiència, val a dir que el fet de crear una empresa municipal per liderar la transformació, que a mode de finestreta única ha acompanyat en el desenvolupament del Pla tant als veïns, com als propietaris, els tècnics i els promotors, tot estimulant el sector privat que ha estat i continua sent un dels motors principals de la transformació, fent del 22@ un win-win project on tant el sector públic com el sector privat hi guanyen. Es tracta d un model de transformació sostenible que tant la seva concepció com el seu desenvolupament són referència arreu del món. Cal destacar l interès que al llarg d aquests 10 anys ha suscitat el Pla 22@ com a model urbanístic i projecte de referència. S han rebut més de 800 delegacions institucionals, universitàries i tècniques d arreu del món que visiten el 22@ per conèixer de la mà dels seus tècnics l experiència i el desenvolupament urbà que hi tenen lloc. Així mateix, la participació durant aquests anys en més de deu exposicions i en diferents congressos nacionals i internacionals ha permès explicar els treballs que s hi duen a terme i alhora aprendre de les experiències d altres ciutats. El fet més significatiu va ser la selecció del Pla 22@ per a la secció de bones pràctiques urbanes de l Exposició Universal de Xangai Estat de la Renovació Urbanística (maig 2012) Planejament urbanístic 70% de l àmbit de renovació amb planejament aprovat. 85 dels 141 plans aprovats impulsats pel sector privat. Gestió urbanística S ha gestionat el 48% del territori ( m² de sòl) m² han passat a ser sòl públic. S han ingressat 45,73 m pel Pla Especial d Infraestructures. Pla especial d infraestructures 15,1 km lineals de carrer executats (42% del total). Edificació (25% del total en sobre rasant amb llicència per construir) 1. General: llicències per m² de sostre sobre i sota rasant dels quals són ,05 són sobre rasant. 2. Activitat econòmica: m² de sostre sobre rasant amb llicència concedida. 3. Habitatge: finalitzats, 432 en construcció o amb llicència concedida i 44 en tràmit. 4. Equipaments: m² de sostre construït sobre rasant. 5. Zones verdes públiques i privades d ús públic: m² finalitzats. 12

13 DISTRICLIMA: Territori sostenible, sostenibilitat en el territori David Serrano García. Director General 1. Territori i Sostenibilitat Territori i sostenibilitat són dos conceptes cada cop més vinculats. La dependència energètica exterior del país, importador de més del 80% de l energia que consumeix, un escenari de preus creixents de l energia i una política energètica erràtica, amb freqüents canvis legislatius que generen una inseguretat jurídica incompatible amb plantejaments on els pes de les iniciatives recaigui en primes o bonificacions, ens condueix inexorablement a fer-nos definitivament les preguntes correctes sobre territori i sostenibilitat, en tant que les respostes són quasi úniques. D ençà uns quants anys la nostra societat ja es comença a fer algunes preguntes com, per exemple, si té o no sentit menjar a Barcelona un kiwi produït a Nova Zelanda, que ha viatjat en un vaixell refrigerat des de les antípodes més de km amb un cost global de més de 133 grams de CO2 pel que fa a empremta de carboni. Aquesta pregunta té encara més sentit si, a més, podem obtenir el producte de més a prop, amb majors garanties de que ens arribi en millors condicions organolèptiques pel consum i dinamitzant una economia més propera. Si aquest raonament sembla lògic amb un producte alimentari prescindible com un kiwi, les característiques del qual admeten però cert debat segons sigui el seu lloc de procedència, què en podem dir de quelcom tan quotidià, necessari i homogeni com un kilowatt d energia útil per refrigerar-nos o calefactar-nos? En aquest cas la pregunta per part de tots nosaltres ha de ser, si més va, més punyent i compromesa: d on ve l energia útil que consumeixo a la meva llar o lloc de treball? Estem pagant el preu socialment mínim i acceptable en termes de sostenibilitat? Ho estem fent d una manera intel ligent? Estem aprofitant els recursos locals a l abast per produir aquesta energia o ho estem fent lluny del punt de consum, transportant i transformant aquesta, i perdent eficiència en el procés? 2. La planificació energètica del territori al 22@ Sembla, doncs, lògic i raonable que, a diferència del que moltes vegades es fa, s intenti satisfer la demanda energètica del territori, en primer lloc, amb els recursos disponibles en aquest i que sovint es desaprofiten. 13

14 DISTRICLIMA: Territori sostenible, sostenibilitat en el territori Una bona planificació energètica d un territori es fonamenta en dos aspectes: fer-se les preguntes correctes per obtenir les respostes correctes i entendre que no existeixen solucions energètiques úniques, i que l energia s ha de treballar per capes i en ambdós sentits: cercar les millor solucions a la més petita escala i nomes resoldre en capes superiors aquells aspectes que aportin més eficiència. En el cas del 22@ aquestes preguntes es van formular i podem dir que les respostes semblen, a hores d ara, encertades. La transformació socioeconòmica del districte esdevenia una operació urbanística integral i una oportunitat única per fer un plantejament, més innovador que no pas nou, a nivell de sostenibilitat. La construcció de nous i grans edificis va posar sobre la taula les preguntes correctes per tal que la resposta ens conduís al districte innovador, emblemàtic i capdavanter que tots coneixem......té sentit que els edificis del segle XXI reiterin solucions energètiques del S XX?...té sentit disposar d una planta d incineració de residus sòlids urbans propera al lloc i anterior, amb calor excedentari que cal dissipar, però que els edificis del costat es calefactin, per exemple, amb un gas natural que cal importar d Argèlia? En aquest lloc i amb aquestes circumstàncies, té sentit?... té sentit desaprofitar les possibilitats de refrigeració de l aigua de mar, disponible a tocar del barri?... té sentit que cada edifici es refrigeri consumint una energia elèctrica produïda a centenars de quilòmetres de distància?... té sentit que cada immoble instal li uns equips propis, pel seu tamany inevitablement menys eficients que aquells que es podrien instal lar si es pensa en una solució agregada?... té sentit que cada immoble disposi d uns equips que només utilitzarà parcialment i no sempre, havent de sobreinstal lar i sobrecontractar potència elèctrica per seguretat quan, si agreguem les demandes de tots els edificis, podem fer més amb menys?... té sentit condemnar espais tècnics interiors en els edificis i ocupar cobertes, quan volem edificis arquitectònicament singulars i econòmicament rendibles?... té sentit que cada edifici es comporti a l estiu com un emissor de calor i contribueixi a augmentar encara més la temperatura ambient del barri? La resposta a aquests i moltes altres preguntes al 22@ va venir de la mà de la implantació de la xarxa urbana de calor i fred de DISTRICLIMA. QUÈ ÉS DISTRICLIMA? MIRAR VIDEO CORPORATIU DISTRICLIMA Més de 70 immobles del 22@, pràcticament tots els nous edificis, estan alimentats pel més gran exercici col lectiu de sentit comú en matèria energètica de la ciutat de Barcelona. Però la més gran aportació d aquesta solució de sostenibilitat en el territori és que, a banda de beneficiar als usuaris del sistema, beneficia a tota la ciutat. I aquest benefici, tornat al exemple del kiwi, es posa de manifest si diem que el passat any 2011 es van estalviar tones d emissions de diòxid de carboni Tn de kiwis o, en paraules més planeres, l equivalent a evitar 5,5 milions de desplaçaments urbans en cotxe o a plantar cada any quasi 4 vegades tots els arbres que hi ha a la ciutat de Barcelona! 14

15 DISTRICLIMA: Territori sostenible, sostenibilitat en el territori Però sense renunciar a l accepció ecològica de la sostenibilitat, no hem d oblidar l important significat econòmic del terme, perquè cada cop ambdós aspectes seran més indissociables. El territori del 22@ disposa d una infraestructura energètica que el posa en el mapa d Europa, essent un projecte singular al nostre país que desperta un gran interès internacional i que singularitza el propi territori. Els edificis connectats poden acreditar que es climatitzen amb un estalvi superior al 50% del consum d energies d origen fòssil, que llurs despeses d explotació són menors i que es troben certament a cobert d una legislació europea que tendirà a gravar econòmicament amb taxes les emissions contaminants, d un mercat que tendirà a exigir i valorar edificis sostenibles i ben qualificats energèticament i d uns consumidors que cada cop seran més exigents i es faran més preguntes intel ligents, com les anteriorment exposades. Només una dada per a la reflexió: l Estat Espanyol va haver de gastar 770 milions d euros en adquirir drets d emissió durant la passada legislatura, només per darrera de Japó. 3. Les xarxes urbanes de calor i fred com a eina de planificació energètica Sovint en energia es tenen dificultats per escatir el que és el preu i el que és el valor. El gran paradigma energètic està en entendre que els humans pensem de manera lineal, però que el nostre desenvolupament segueix pautes exponencials i això ens dificulta planificar amb prou antelació. Ara ja ens trobem amb la necessitat de fer un canvi de paradigma social i intel lectual. Un bon exemple de l anterior seria el nostre propi desenvolupament tecnològic. Si assimilem els més de anys de la nostra en un cicle de 24 hores, de manera que les 0:00 hores situem l any 0 d.c., veurem que en aquell moment la població era de 200 milions de persones. Seguint amb el símil, la bombeta fou inventada per Edison a les 22:33 hores, quan la població era d uns milions i el reactor nuclear a les 23:18 hores, fa no res. L any 2010, ja acabat el dia, la població era de milions de persones, uns a Xina. Ens hem desenvolupat més en 100 anys que ens els anteriors, segurament no tenim prou experiència històrica per determinar l impacte real i final de les nostres decisions i les decisions no poden esperar perquè la llei exponencial s imposa. El nostre pensament lineal es posa de manifest amb un senzill joc: si prenem una fulla de paper d un 0,1 mm de gruix i la dobleguem per la meitat, i la resultant la tornem a doblegar per la meitat i així fins a una quarantena de vegades...quina alçada total obtindríem?... doncs l alçada final seria superior a la distància de la Terra a la Lluna! Aquesta mentalitat lineal amb la que hem de prendre decisions i planificar sobre esdeveniments de comportament exponencial és quelcom a tenir present. El nostre creixement energètic és, senzillament, insostenible i el creixement energètic està relacionat amb el creixement econòmic. Per això, solucions com les xarxes urbanes de calor i fred permeten als territoris planificar-se, permeten utilitzar les fonts energètiques i els recursos localment disponibles, permeten anar incorporant nous consums fent el sistema més eficient, permeten dinamitzar l economia local incrementant la competitivitat dels clients i creant ocupació i són realitzacions indeslocalitzables, la sort de les quals va lligada a la sort del territori. Però un aspecte fonamental de les xarxes urbanes de calor i fred es que permeten la implementació de les més avançades i darreres tecnologies de producció i gestió, i aquest és un aspecte cabdal tant per les Administracions Públiques com per la Societat. La interconnexió dels clients a un mateix anell de distribució d energia, alimentant per una o vàries centrals de producció, fa que cada cop que s innova, s instal la a les centrals una nova i més eficient màquina, s incorpora un nou recurs (com l energia solar, un sistema d emmagatzematge o un nou sistema de 15

16 DISTRICLIMA: Territori sostenible, sostenibilitat en el territori controlo, senzillament, s implanta una nova disposició legal, automàticament i per igual queden actualitzats tots els clients. Aquesta característica fa que els edificis connectats, a banda d evitar reinversions en maquinària pròpia, estiguin permanentment actualitzats tecnològicament, evitant per sempre més l anomenada obsolescència tecnològica que, a més, els pot arribar en un particular mal moment per a ells. Des del punt de vista de l Administració, una xarxa urbana de calor i fred suposa un únic gestor o decisor a supervisar, a controlar, a convèncer per implantar una nova directriu energètica o normativa en tot l àmbit. VISITA VIRTUAL CENTRAL TANGER MIRAR VIDEO VISITA CENTRAL TÁNGER La seguretat energètica aporta el sistema al territori amb la incorporació de noves centrals i mitjans de producció, la seva flexibilitat per incorporar noves tecnologies o els avantatges objectius per ciutats, clients i usuaris són aspectes a considerar d aquesta potent eina de planificació energètica territorial. AVANTATGES DEL SISTEMA ANAR A PÀGINA WEB DISTRICLIMA Tanmateix, si bé el projecte ha estat pioner al nostre país i avui podem dir que és un exemple d èxit, no està mancat de reptes i obstacles a salvar per continuar desenvolupant-se en el futur. El primer d aquests reptes és que la societat, i també les administracions -que són un mirall diferit de la societat- interioritzin i posin en valor els avantatges que aporten les xarxes de calor i fred. Les xarxes de climatització centralitzada o de barri són un projecte col lectiu, una resposta intel ligent d una societat o un país com el nostre que, conscient de ser dependent energèticament de l exterior i del progressiu encariment de l energia, cerca noves formes d aprofitar energies locals per al seu ús local, com un dels camins per a garantir el seu creixement econòmic i de qualitat de vida. D altra banda hem d educar per que un sistema de climatització centralitzada com el plantejat al districte sigui alguna cosa més que una opció més econòmica que la solució convencional. Aquesta és una limitació que ens fa perdre una mica més de control sobre el nostre futur. No podem confondre valor i preu. Si no decidim correctament, algú pagarà el preu, perquè el cost sempre hi és. Si és millor i ens ho creiem no té perquè ser més barat. Evidentment la viabilitat financera ha de situar-se al centre de l actuació, però no com a finalitat, sinó com una valorització i conseqüència de la seva eficiència, economies d escala, especialització i professionalització. D altra manera fem competir les xarxes amb sistemes sovint ineficients que no responen a una visió col lectiva ni a un interès comú. 4. Conclusió El 22@ esdevé avui en dia i malgrat la crisi un territori singular, innovador i paradigmàtic, un brou en el que flueixen les sinèrgies entre les empreses, es concentren talents i, en definitiva, esdevé el reflex de la pròpia superació d una crisi anterior, aquella que pels volts dels anys 60 del segle passat va convertir la zona en un munt de construccions abandonades, ja perduda la glòria del Manchester Català. Però aquest microcosmos socio-econòmic, reflectit en una visible transformació urbanística, es singularitza i possibilita també per unes infraestructures de primer 16

17 DISTRICLIMA: Territori sostenible, sostenibilitat en el territori ordre, entre les quals destaca la xarxa urbana de calor i fred de DISTRICLIMA. DISTRICLIMA és el més alt exponent de la sostenibilitat al 22@, és una solució intel ligent per a un entorn sostenible. DISTRICLIMA és un projecte de sostenibilitat, econòmica i mediambiental, fet en el territori, pel territori i des del territori. Un bon exemple de planificació del territori és la planificació de la seva energia, perquè la història econòmica i social d un territori i d un país, sovint és la història de la seva energia. Cap a la segona meitat de S. XIX i primera meitat del s. XX, el Manchester Català esdevingué un motor econòmic del país, definit per una intensa activitat industrial i social. La innovació i l emprenedoria trobaren en el territori el terreny, l energia del sol i l aigua idonis per desenvolupar llurs activitats manufactureres, fonamentalment tèxtils, que són les de menor intensitat energètica en coherència amb els escassos recursos energètics propis. De la mateixa manera, la xarxa urbana de calor i fred de DISTRICLIMA pretén modestament formar part de l història de les noves indústries i usos del segle XXI en aquest mateix territori, ara anomenat 22@, que manté però la mateixa vocació de desenvolupament i lideratge dels vells indians. 17

18 CIUTAT I TECNOLOGIA

19 SMART CITY, el futuro de las ciudades José Miguel Solans Nerín. Director de Innovación y Desarrollo de negocio 1. Los retos asociados al crecimiento de las ciudades El 50% de la población mundial vive hoy en día en ciudades, ocupando el 2% de la superficie de la Tierra. Se estima que en aproximadamente 40 años la población en ciudades llegará a ser el 70% de la total, pero sin embargo no se incrementará el espacio que éstas ocupan, quedándose entre el 2 y el 2,1% de la Tierra. Estas cifras hacen prever unas ciudades con mayor densidad. Las ciudades consumen más del 75% de la energía que se produce a diario en el mundo y generan el 80% de los gases de efecto invernadero que se emiten en todo el mundo; por lo que su modelo de desarrollo no es sostenible. Una ciudad será inteligente si sus ciudadanos viven, se relacionan, disfrutan y se realizan en su ciudad generando capital social. La tecnología es un facilitador que puede resolver los grandes retos de habitabilidad, seguridad y eficiencia a los que deben enfrentarse las ciudades para mejorar la calidad de vida de los ciudadanos y asegurar el desarrollo sostenible. Estos grandes retos se pueden resumir en: - Necesidad de mejorar y adaptar las infraestructuras - Creciente demanda de movilidad urbana - Fuerte presión económica (presupuestos, financiación) - Mayor consumo energético (electricidad, agua, gas) - Ambiciosos objetivos medioambientales (reducción de emisiones de CO2, contaminación) - Feroz competencia global entre ciudades Aparte de los ciudadanos, foco principal de las ciudades, hay que contar con otros actores involucrados en el diseño del futuro de las ciudades: - Funcionarios de ayuntamientos, de gobiernos autonómicos y del estado, 19

20 SMART CITY, el futuro de las ciudades - Promotores, urbanistas, arquitectos y gestores de activos, - Las compañías eléctricas, de gas y aguas privadas y públicas, - Inversores privados como bancos internacionales de desarrollo y organismos privados, - Industrial: proveedores de TIC, de energía, de transportes, de infraestructura y de servicios 2. El concepto de Smart City Smart city (ciudad inteligente) es un concepto multidisciplinar que engloba soluciones y servicios que resuelven los problemas derivados del crecimiento de las ciudades mediante la integración de sistemas de gestión y control inteligentes de forma holística para mejorar la calidad de vida de sus habitantes y asegurar el desarrollo sostenible. Además, la smart city debe ser capaz de interactuar con los ciudadanos y adaptarse en tiempo real a sus necesidades. La ciudad inteligente tiene que ser sostenible en el ámbito económico, energético y medioambiental, ofreciendo un espacio para el ciudadano seguro y habitable, que le facilite, además, sus necesidades de servicios de gestión y movilidad, atención sanitaria, educación, acceso a los servicios públicos y finalmente también en términos de ocio con espacios más modernos y amigables. En Schneider Electric articulamos las ciudades inteligentes entorno a cinco áreas que aglutinan los aspectos fundamentales de la misma y que interactúan y retroalimentan entre ellas: - Smart Grid (energía inteligente) - Smart Water (gestión inteligente del suministro de agua). - Smart Building/Home (hogares y edificios inteligentes) - Smart Mobility (movilidad urbana inteligente) - Smart Public Services (gobierno inteligente de la ciudad). 2.1 Smart Grid Actualmente, el modelo de generación centralizada está dando paso a un nuevo modelo de generación distribuida con la integración de las energías renovables en los edificios e infraestructuras de las ciudades. En este modelo, los edificios pasan a ser consumidores y productores de energía al mismo tiempo. Estamos hablando de edificios prosumidores. Por otro lado, más del 15% de la energía se pierde en la distribución por ineficiencias del sistema. Además, la introducción del vehículo eléctrico en las ciudades plantea nuevos retos en la gestión de la curva de la demanda energética y se va a convertir en uno de los principales dinamizadores de las redes inteligentes de energía. El desarrollo de redes inteligentes o Smart Grids debe entenderse como la gestión inteligente de la energía en un sentido amplio electricidad y gas-. Mediante una red de distribución inteligente, automatizada y flexible podrá realizarse una medición inteligente de los flujos de energía y ofrecer una respuesta rápida y eficaz de la demanda de la energía. La interrelación de la red con los consumidores permitirá integrar y gestionar las energías renovables en la red y será clave para gestionar la red de distribución a tiempo real, tanto de la energía como del gas. Estas redes ayudarán a las ciudades a gestionar la demanda creciente de electricidad e integrar fuentes de energía renovables, al tiempo que mejorarán el servicio al cliente y se reducirán el con- 20