AMB EL SUPORT DE : COL LABOREN : MEDI MARÍ, paisatge submergit - ACTIVITATS 3

Transcripción

1 MEDI MARÍ, paisatge submergit ACTIVITATS

2

3 AMB EL SUPORT DE : COL LABOREN : 3

4

5 MEDI MARÍ Paisatge submergit Activitats Grup d Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) C/ Major, 20. Can Llaudis. Dalt Vila Eivissa Tel gen@gengob.org Disseny i Maquetació: Óscar Moreta Fotografia de coberta: Manu San Félix Revisió lingüística: Carles Torres Coordinació: Cristina Requena AGRAÏMENTS El Grup d Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) agraeix la col laboració prestada per a l elaboració d aquest material educatiu a les següents entitats, institucions i persones: Fundación Biodiversidad, Fundació SA NOSTRA Caixa de Balears, Ajuntament de Formentera, Obra Cultural Balear de Formentera, PIME Formentera, Núria Valverde, Manu San Félix i Vicent Guasch.. 5

6

7 MEDI MARÍ Paisatge submergit ACTIVITATS Amb aquest quadern pretenem facilitar algunes idees als educadors en la seua tasca de buscar vies per enriquir els coneixements dels alumnes i despertar la seua curiositat en matèries com la història, la geografia, el medi marí, els ecosistemes terrestres, el poblament o el paisatge del seu entorn, és a dir, de Formentera. És sempre interessant connectar les activitats d ensenyament i aprenentatge amb el món real de l alumne, perquè no es tracta de transmetre simplement informació, sinó també de trobar vincles entre aquesta informació i les seues experiències personals. Presentar activitats de forma participativa, lúdica i dinàmica no és sempre senzill i, per això, dins aquesta unitat, oferim activitats i altres recursos que creiem poden ajudar-vos a enriquir els coneixements dels vostres alumnes sobre la seua realitat més propera, en aquest cas, sobre el ric i fràgil medi marí de Formentera. Per últim, ressaltar que aquestes orientacions generals hauran d adaptar-se a les necessitats i característiques de cada grup.

8 El 71% de la superfície de la Terra està coberta per l aigua dels oceans i els mars. Aquests grans espais contenen la major part de l aigua del planeta i, també, constitueixen els majors ecosistemes. En ells s originaren les primeres formes de vida i avui dia continuen mantenint un gran nombre d organismes de tota l escala evolutiva. Les costes constitueixen un espai fascinant per la diversitat d éssers vius que alberguen, essent el seu estudi una molt bona introducció en el coneixement del món marí. Òbviament, la major part de les meravelles d aquest món es troben sota l aigua, però la costa també forma part d aquest gegant ecosistema i les seues possibilitats són grans. Alguns nudibranquis tenen vistosos colors. Foto: Manu San Félix Per a l estudi del medi marí, es fa necessari realitzar una introducció sobre la seua flora i fauna, tan diferent a la terrestre. Amb l ajuda de guies i altra bibliografia podreu comprovar la gran quantitat d éssers vius presents en aquest medi, en la seua flora (algues, líquens, fanerògames) com en la seua fauna (cnidaris, anèl lids, mol luscs, artròpodes, briozous, equinoderms, diferents grups de vertebrats...). Calamars i sípies poden canviar de color. Foto: Manu San Félix

9 Les xarxes tròfiques, els mecanismes de defensa, les adaptacions al medi... conformen tota una sèrie de característiques que fan del món marí un conjunt fascinant, del que, amb aquestes activitats, podrem conèixer un poc més. ACTIVITATS Per començar, podeu escollir una zona costera sobre la qual realitzar el vostre estudi, analitzar-la en el seu conjunt per a després estudiar més en profunditat alguns dels seus components. 1. Inicialment, podeu fer un croquis sobre l àrea escollida. Observau detingudament el lloc i, quan hagueu decidit quina zona voleu estudiar, faceu un croquis de l àrea escollida, tenint en compta l orientació correcta, la qual podeu marcar amb l ajuda d una brúixola. Per a les longituds, podeu mesurar les distàncies a passes o amb una corda a la qual haureu fet nusos a una distància regular, per exemple, cada metre. Inventau signes convencionals per marcar sobre el mapa tot allò que us sembli més interessant: dunes, roques, algues, restes d arribada, aigua, pagellides... El litoral presenta multitud de possibilitats. Foto: Marià Marí 2. També podeu realitzar un perfil per veure a quina distància de l aigua viuen els diferents organismes. Agafau la corda amb nusos i estirau-la des de l aigua fins allà on arribi. D aquesta forma podreu observar a quina distància de la mar es troben els organismes. Els organismes del litoral viuen més prop o més lluny de l aigua, segons el seu grau d adaptació per resistir la dessecació. La capacitat de sobreviure un cert temps fora de l aigua varia tant d uns organismes als altres que el litoral és el millor exemple del que, en ecologia, es coneix amb el nom de zonació, és a dir, la distribució dels organismes en bandes o zones. Sobre les roques es troben diferents tipus de gasteròpodes. Foto: Marià Marí

10 Per plasmar aquestes dades ho podeu fer sobre un paper quadriculat o mil limetrat, on realitzar el perfil de la zona que heu mesurat i situar els diferents organismes que heu trobat. Cada animal i planta pot identificar-se amb un símbol inventat per vosaltres mateixos, situat en el punt que li correspon segons la distància a la mar on el trobeu. Aquest perfil es pot realitzar sobre una zona de roca, on trobareu una gran varietat d ambients: la zona que està contínuament en immersió i emersió pel moviment de la mar, la que rep algunes onades, la que rep només alguns esquitxos, els petits cocons que s omplin quan hi ha fortes onades... Tomàquet de mar (Actinia equina). Foto: Marià Marí Si podeu, intentau realitzar aquest perfil a una zona exposada a l onatge i a una zona no exposada. Trobau diferències? Per què? Fixau-vos en les condicions de les dues zones, en l orientació, el vent, l alçada de les onades Podeu realitzar un estudi de la densitat i diversitat d organismes que estau trobant en el vostre perfil. Per no haver de comptar-los tots, podeu utilitzar un mètode de mostratge. Amb la corda de nusos, delimitau un quadrat d un metre de costat i comptau el nombre de pagellides, per exemple, que hi ha. La densitat de distribució d aquest organisme serà el quocient entre el nombre de pagellides / metre quadrat. Si es tracta d organismes més petits, com les glans de mar, agafau una superfície més petita com a unitat de superfície, per exemple el centímetre quadrat. Així, si en un quadrat de 2 X 2 cm hi ha 40 glans de mar, la densitat de població és de 40 / 4 = 10 glans de mar / cm2. Si preneu mostres al llarg del perfil en punts situats a diferents distàncies de l aigua, s obtenen els mateixos resultats? Amb aquesta activitat també veureu quins organismes viuen agrupats i quins tenen una distribució més o menys uniforme per tota l àrea on es troben. A més dels recomptes d organismes d una mateixa espècie, pot ser interessant estudiar els diferents tipus d éssers vius que hi ha en una àrea. Per això, amb la mateixa delimitació feta abans amb les cordes, faceu una llista dels diferents organismes que trobeu, tant animals com vegetals. Aquest recompte representa la diversitat d espècies de l àrea d estudi. On és més gran, lluny o prop de la mar? Els coneguts fideus (Anemonia viridis) es troben prop de la superfície. Foto: Marià Marí

11 4. Si us dirigiu a l arena podeu analitzar de què està feta: us hi havíeu fixa t mai? L arena de les platges de les Balears és arena formada, en la seua major part, de restes d organismes marins. Arena. Foto: Marià Marí Agafau un grapat d arena i, amb l ajuda d una lupa, podreu identificar fàcilment els seus components: restes de roca, restes de closques, petxines, restes d esquelets de bogamarins... Fixau-vos també en un altre aspecte, tots els grans d arena de la platja tenen la mateixa grandària? On són més grans, a la vora de la mar o lluny de l aigua? Per què? 5. Continuant amb l estudi de les coses més petites : podem veure el plàncton?. El plàncton està format per diferents organismes animals i vegetals. El plàncton animal s anomena zooplàncton i el vegetal fitoplàncton, que com d altres vegetals conté clorofil la. Les larves dels calamars formen part del zooplàncton. Foto: Manu San Félix

12 Per comprovar la presència de fitoplàncton podeu realitzar una senzilla prova. Agafau dos tubs d assaig o petits recipients transparents. Un d ells, ompliu-lo fins un terç d arena humida agafada a la vora de l aigua. Afegiu una tercera part d alcohol, tapau-lo bé i agitau-lo. Quin color té ara l alcohol? Faceu el mateix amb l altre tub o recipient però amb l arena seca. L alcohol canvia de color? El color verdós del primer tub es produeix per que l alcohol dissol la clorofil la del fitoplàncton que queda a l arena en filtrar-se l aigua de la mar. Naturalment, per veure els components del plàncton necessitau un microscopi però, hi ha algunes closques de protozous prou grosses per poder veure-les amb una lupa binocular. 6. Sobre l arena de la platja podem també trobar, sobretot després dels temporals, diferents tipus de restes. Aquestes, anomenades restes d arribada, estan formades tant per organismes marins que viuen allunyats de la costa, com per restes artificials d origen humà com plàstics, petroli, trossos de xarxes, tèxtils... Podeu fer una llista dels diferents materials que trobeu i classificar-los en naturals i artificials, i després en diferents tipus dins de cada grup. Hi ha moltes restes que procedeixen de l acció de l home? Quin efecte tenen sobre el litoral aquestes restes? Hi ha petroli entre elles? Entre les restes naturals que podeu trobar són especialment interessant les restes de posidònia. Moltes vegades, entre les seues fulles i fibres, es troben multitud de petits animals. Si voleu estudiar aquestes restes, heu de desferles amb cura, separant les fibres a poc a poc i deixant els petits organismes que trobeu sobre un plat o safata blanc amb un poc d aigua de mar per a observar-los millor. Platja coberta de posidònia. Foto: Marià Marí Recordau que també són restes de posidònia les pilotes o boles de color marró groguenc, formades per les fibres de les tiges d aquesta planta. Aquestes serveixen moltes vegades com a suport per a la instal lació d un tipus de crustacis semblants als percebes i d altres organismes.

13 Restes de posidònia. Foto: Marià Marí 7. La platja és la part del litoral que més utilitza la població, a més de ser una de les bases de l economia de Formentera, però un ús inadequat de la mateixa pot tenir moltes vegades greus conseqüències per a la resta del medi marí. Les platges de Formentera reben milers de visitants durant l estiu. Foto: Vicent Guasch Per determinar si l ús del litoral per part dels banyistes i altres usuaris pot ocasionar efectes negatius sobre la flora i fauna marina, podeu plantejar diferents qüestions: És freqüent observar nombroses persones que s entretenen mariscant, és a dir, recol lectant animals marins com bogamarins, pagellides, crancs, cornets...: aquestes persones necessiten aquests animals per alimentar-se? Creieu que la realització continuada d aquesta activitat pot posar en perill la presència d algunes d aquestes espècies en les platges més freqüentades? Pot influir també en les poblacions d espècies que no es capturen però que conviuen en el mateix hàbitat? També és freqüent anar amb la família o amb els amics a dinar a la platja. Això pot tenir conseqüències negatives, quines? Els borns són l aliment preferit de les tortugues i sovint els confonen amb bosses de plàstic que suren a la mar. D on procedeixen aquests plàstics?

14 Tortuga babau (Caretta caretta). Foto: Manu San Félix Si visitam una platja de difícil accés per als serveis de neteja, o simplement sense papereres, què podem fer amb els restes de menjar, plàstics, papers... que hem generat? Pensau i escriviu a continuació els problemes que podeu provocar als altres usuaris de la platja si practicau els següents esports: futbol, vòlei, pales, córrer per l arena, windsurf, motos aquàtiques. Com creieu que es poden practicar aquests i altres esports sense molestar als altres usuaris?

15

16

17 PREMSA Publicat a El Mundo Ibiza y Formentera l 11 de juny de 2006

18 Publicat a Diario de Ibiza l 11 d agost de 2006

19 Publicat a Ultima Hora el 18 de juliol de 2006

20 Publicat a Diario de Ibiza el 31 de juliol de 2006