Factors influents en l elecció d estudis científics, tecnològics i matemàtics.

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Factors influents en l elecció d estudis científics, tecnològics i matemàtics."

Transcripción

1 Amb la cl labració de Factrs influents en l elecció d científics, tecnlògics i matemàtics. Visió dels estudiants de 3r i 4t d ESO i Batxillerat.

2

3

4 Amb la cl labració de Factrs influents en l elecció d científics, tecnlògics i matemàtics. Visió dels estudiants de 3r i 4t d ESO i Batxillerat.

5

6 ÍNDEX 1 INTRODUCCIÓ MOTIVACIONS DE L ESTUDI 8 2 OBJECTIUS 12 3 METODOLOGIA I MOSTRA METODOLOGIA Fase I: Anàlisi de dades i dcumentació Fase II: Anàlisi de les pràctiques Fase III: Anàlisi de les percepcins MOSTRA SELECCIONADA 17 4 RESULTATS VISIÓ GLOBAL DE L ESTUDI RESULTATS OBTINGUTS Frmat de presentació dels resultats Gràfics Taules de cmparació per segments Presentació de resultats Elecció d pst-eso Elecció d pst-batxillerat 62 5 CONCLUSIONS SATISFACCIÓ DELS ESTUDIS I PERCEPCIÓ DE LA SEVA UTILITAT IMATGE DE LES CARRERES I DE LES PROFESSIONS EN L ÀMBIT CTM I LA RELACIÓ AMB LES TIC VARIABLES MÉS RELLEVANTS A L HORA DE LA PRESA DE DECISIONS MOMENT DE LA PRESA DE DECISIONS FACTORS DIFERENCIALS CTM FACTORS DIFERENCIALS EN L ELECCIÓ DE LES ENGINYERIES I INFORMÀTICA REPTES PER A L INCREMENT DE VOCACIONS CTM 80 6 ANNEXOS BIBLIOGRAFIA RELACIÓ DE COL LABORADORS EN L ESTUDI QÜESTIONARIS Qüestinari per a estudiants de 3r i 4t d ESO Qüestinari per a estudiants de Batxillerat 92 ÍNDEX DE FIGURES ÍNDEX DE TAULES 101

7

8 1 Intrducció

9 Factrs influents en l elecció dels CTM 1.1 Mtivacins de l estudi La principal mtivació per realitzar aquest estudi neix de la cnstatació que any rere any disminueix el nmbre de jves que pten per itineraris frmatius en l àmbit científic, tecnlògic i matemàtic (CTM 1 ). Aquesta manca d interès pels CTM es dóna de manera generalitzada en diverss païss desenvlupats, principalment a la Unió Eurpea, l estratègia de Lisba 2 ja va inclure aquest punt, i als Estats Units d Amèrica, tt i dispsar de les millrs universitats, centres d investigació i recerca i empreses líders dels diferents sectrs relacinats, així cm imprtants rganitzacins dedicades a la divulgació i fment de la ciència, la tecnlgia i les matemàtiques. Turkey Australia Belgium-Wal Canada Finland Germany Pland Belgium-Fla Denmark Japan Netherlands Krea France Prtugal Nrway % nus estudiants en ciència i tecnlgia Canada Finland Australia Krea USA France Turkey Japan Prtugal Belgium-Wal Belgium-Fla Nrway Germany Netherlands Denmark Pland % graduats en ciencia i tecnlgia Krea Turkey Japan Finland Pland Germany Belgium-Wal Netherlands Denmark Canada USA Prtugal Belgium-Fla Nrway Australia France % dctrats en ciència i tecnlgia -8%- 6% -4%- 2% -0%- 2% -4%- 8% -6%- 4% -2%0 %2 %4 %- 8% -6%- 4% -2%0 %2 %4 % 3 Figura 1: Percentatge d estudiants de ciència i tecnlgia variació anual mitjana En el dcument es fa referència a Ciències, Tecnlgia i Matemàtiques mitjançant l acrònim CTM de manera semblant a cm h fa la UNESCO en el seu infrme: UNESCO CASME. La enseñanza de las Ciencias, la Tecnlgia y las Matemáticas en pr del desarrll human. Dcument de cnferència internacinal d experts celebrada a Ga (Índia) del 20 al 23 de febrer del El Cnsell Eurpeu de Lisba (23 i 24 de març de 2000) es va marcar l bjectiu estratègic de cnvertir l ecnmia de la Unió Eurpea en «l ecnmia del cneixement més cmpetitiva i dinàmica del món, abans del 2010, capaç d un creixement ecnòmic duradr acmpanyat per una millra quantitativa i qualitativa de l cupació i una majr chesió scial». 3 OCDE, Glbal Science Frum. Evlutin f Student Interest in Science and Technlgy Studies. Plicy Reprt. Maig

10 A Catalunya la situació n és diferent, i la caiguda en el nmbre d estudiants de nu ingrés en el batxillerat en la mdalitat de Ciències i Tecnlgia se situa en un 19% pel períde de a A nivell de l estat, aquesta caiguda és lleugerament inferir, però cntinua essent precupant en situar-se en un 12%. En termes relatius, el percentatge d estudiants que estudien Batxillerat i trien l pció de Ciències i Tecnlgia ha disminuït en un 6% en el mateix períde a Catalunya, tal i cm s il lustra a la figura 2. Evlució dels matriculats a 1r de batxillerat per mdalitat 5% 6% 43% 48% -6% 24% 46% 28% Arts Humanístic i Ciències Scials Tecnlgia Ciències de la salut Ciències i Tecnlgia Figura 2: Evlució dels matriculats a 1r de batxillerat a Catalunya en el períde a (everis La manca d enginyers TIC: situació actual i perspectiva) En el cas particular, dins de l àmbit CTM, de les Tecnlgies de la Infrmació i les Cmunicacins (TIC), ens trbem amb un desajust mlt imprtant entre ferta i demanda labral que resulta difícil d explicar i entendre quan s analitza amb detall. La disminució en els darrers anys de les matriculacins de les enginyeries TIC a Catalunya arriba al 46%, però tt i la situació ecnòmica actual, el sectr de la indústria TIC segueix creixent i la seva demanda de prfessinals qualificats n es pt satisfer amb els graduats actuals (segns les dades de l Infrme Resum 2010 del prtal de treball Infjbs, a Catalunya la categria d infrmàtica i telecmunicacins és la segna més demandada). D aquesta manera, ens trbem amb què al vltant del 84% dels alumnes de titulacins tècniques trba feina en els tres primers mess d acabar els, majritàriament en una situació de qualitat cntractual i alta retribució salarial; més del 60% dels prfessinals de l àmbit tècnic té un cntracte de tipus fix i més del 65% amb sus per sbre dels ds mil eurs, mlt per sbre de la resta d àmbits prfessinals 5. 4 La manca d enginyers TIC: situació actual i perspectiva, everis (2012). 5 Universitat i Treball Agència de Qualificació Universitària (AQU). 9

11 Factrs influents en l elecció dels CTM Nu ingrés en Enginyeries Tècniques Infrmàtica de Gestió Infrmàtica de Sistemes Telecmunicacins -61% -53% -40% -38% -49%- 41% Nu ingrés a Enginyeries Ttal TIC Catalunya Infrmàtica -43% -46% Telecmunicacins -36% -39% -46% -44% Taxes Catalunya Taxes Espanya Nus graus EEES TIC¹ Figura 3: Evlució del nu ingrés a Enginyeries TIC a Catalunya en el períde a (everis La manca d enginyers TIC: situació actual i perspectiva) Al mateix temps, l interès per la ciència i la tecnlgia va en augment, i mlt especialment entre els jves: el creixement és d un 19% en el glbal de la pblació en els darrers ds anys i d un 40% entre els jves de 15 a 24 anys en el mateix períde 6. Per tant, ens trbem, per una banda, amb un interès creixent per la ciència i la tecnlgia i una indústria amb una demanda n satisfeta de prfessinals que trben bna feina amb facilitat, i per l altra, una caiguda sstinguda en el nmbre d estudiants que pten per un itinerari CTM. La pregunta, dncs, és bligada: per què? Atès que la situació expsada es ve prduint de manera cntinuada de temps ençà, la qüestió dels mtius que hi ha darrera de la mateixa s ha abrdat en diverss i infrmes, que apunten a diferents causes. La majria d aquests, cm ara l infrme Rcard 7 de la Cmissió Eurpea, apunten a la planificació, currículum i metdlgia dcent de les matèries CTM, així cm a la frmació del prfessrat, tant a nivell de les matèries impartides cm en el cneixement de les prfessins de l àmbit CTM. També es destaca la imatge scial de les prfessins en l àmbit CTM, factr apuntat també per F.S. Becker 8 cm a clau juntament amb la tria d pcins fàcils que, aparentment, supsen menys esfrç. A nivell scidemgràfic, els factrs de gènere i prcedència de l alumnat s identifiquen cm a determinants. Tts aquests treballs expsen la visió de gairebé la ttalitat d agents participants en el prcés, i mlt especialment la dels experts en diferents disciplines (pedaggia, scilgia, psiclgia) aplicades a l entrn educatiu. Però per tenir una perspectiva cmpleta es trba a faltar la visió de l agent prtagnista, és a dir, la visió dels prpis estudiants sbre el seu prcés d elecció d i els factrs que hi influeixen (ajuts, pressins, seguretat al decidir, etc). Aquest estudi pretén aprfundir en el cneixement d aquesta visió (la dels estudiants) i es prpsa a partir d un enfcament quantitatiu per intentar anar més enllà del cneixement específic que en tenen tts aquells que són presents al llarg del prcés de decisió. Un cneixement frtament impregnat de realitat i necessàriament individualitzat però svint excessivament fragmentat que n facilita una acció glbal cherent i fcalitzada ens els aspectes clau. 6 FECYT. VI Encuesta de Percepción Scial de la Ciencia Cmissió Eurpea. Science Educatin nw: A Renewed Pedaggy fr the Future f Eurpe (Infrme Rcard) Becker, F. S. Why nt pt fr a career in Science and Technlgy? An analysis f ptentially valid reasns

12 Amb l bjectiu cmpartit pel fment de l interès en els CTM per part dels estudiants, i amb la vluntat d aprtar nus elements al debat i cntribuir a dtar a tts els agents amb incidència en el prcés d una visió cmpleta sbre els factrs influents en l elecció d CTM, que faciliti l rientació i fcalització d iniciatives en les variables amb més gran impacte, everis impulsa el present estudi, realitzat amb el suprt tècnic d e-mtiva i amb la cl labració del Departament d Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. 11

13 2 Objectius

14 L bjectiu final de l estudi és cntribuir a incrementar les vcacins CTM, entenent vcacins cm la dispsició inclinació a exercir una prfessió a estudiar una carrera, i que s identifiquen cm una mancança rellevant per al desenvlupament ecnòmic del país, tt aprtant elements que puguin ser cnsiderats per a la presa de decisins a l estament educatiu i altres agents participants en el prcés de decisió dels alumnes. Cm a bjectius específics, es pretén avançar en la cmprensió del prcés de decisió en l elecció d a la finalització de l ESO i del Batxillerat i identificar, en particular, els factrs diferencials que prten a l elecció d CTM (al Batxillerat, Cicles Frmatius i Universitat). D aquesta frma, amb l estudi es pretén btenir una visió quantitativa de: Les variables que més influeixen en la manca de vcacins científiques, tecnlògiques matemàtiques entre els alumnes. Els elements clau del prcés d elecció d itinerari frmatiu i prfessinal dels estudiants: criteris, mments crítics, agents i factrs que més hi influeixen. Per tal de cntribuir a fcalitzar els esfrçs i enriquir les pssibles vies d actuació per ptenciar aquestes vcacins. Atès que, tal i cm s ha expsat a la intrducció, la disminució del nmbre d alumnes a itineraris CTM ja es dóna en les matriculacins a universitaris, l estudi es fcalitza en la percepció dels estudiants d educació secundària, en particular de 3r i 4t d ESO i 1r i 2n de Batxillerat. El mtiu de centrar-ns en aquests curss és que l elecció principal d itineraris frmatius es prdueix a la finalització de 4t d ESO, n l alumne pt escllir entre cursar un Batxillerat dins les tres mdalitats existents (Arts, Ciències i Tecnlgia, Humanitats i Ciències Scials), un Cicle Frmatiu de Grau Mitjà incrprar-se al mercat labral. D aquesta manera, dispsarem de la visió dels alumnes que es trben just abans de prendre la decisió i dels alumnes que van realitzar l elecció recentment. Entre aquests últims, addicinalment, analitzarem el nu prcés de decisió en el que es trben aquells que han ptat per cursar el Batxillerat Científic i Tecnlògic, i que, entre altres pcins, els pt cnduir a cursar universitaris en l àmbit CTM. Cal destacar que les dades recllides a l estudi fereixen múltiples vies d anàlisi que n s han desenvlupat en aquest infrme i que queden a dispsició dels experts institucins que desitgin expltar-les. 13

15 3 Metdlgia i mstra

16 3.1 Metdlgia El punt de partida és l experiència cnjunta d everis i e-mtiva en de clima labral ( d pinió interna en empreses privades i institucins públiques sbre satisfacció i mtivació prfessinal dels empleats) en els quals s apliquen les tècniques més innvadres d investigació scial qualitatives i quantitatives (cm la metdlgia e-map attitudes, desenvlupada per e-mtiva). Per a la realització d aquest prjecte es planteja un triple enfcament metdlògic: Anàlisi de dades i infrmes: anàlisi quantitativa de les dades dels alumnes i centres, anàlisi qualitativa d i infrmes d experts en l àmbit de les vcacins i els CTM i revisió d iniciatives pel fment de la ciència, la tecnlgia i les matemàtiques existents a Catalunya. Anàlisi de les pràctiques: (allò que s està fent i cm s està fent) a través de l anàlisi de l pinió de l entrn de l alumne, identificant el mapa d agents i realitzant entrevistes, wrkshps i fcus grups amb els més rellevants. Anàlisi de les percepcins: a partir de l aplicació de qüestinaris per a la recllida directa de l pinió dels alumnes amb una mstra estadísticament representativa. Anàlisi de les dades Anàlisi de les percepcins Anàlisi de les pràctiques Organitzacins sectrials Àmbit d anàlisi Equips diretius dels centres Administració Dcents Experts Scietat: mitjans,... Alumnes Famílies i AMPAS Figura 4: Etapes d anàlisi de l estudi Les tres etapes d anàlisi s han desenvlupat a través de diverses activitats que es detallen a cntinuació. 15

17 Factrs influents en l elecció dels CTM Fase I: Anàlisi de dades i dcumentació Objectius L bjectiu principal d aquesta fase va ser dispsar d una bna i crrecta cmprensió general de la situació i de l àmbit d anàlisi. Activitats Per asslir aquest bjectiu es van dur a terme les següents tasques: Identificació de dcuments d experts sbre la situació a tractar. Recpilació de dades dispnibles al Departament d Ensenyament: itineraris dels alumnes segns diferents variables (nta, centre, gènere, etc.) presència de les matèries CTM en els plans d estudi cmparativa amb altres regins i païss frmació i cneixement del prfessrat centres amb nivells d excel lència excepcinalment alts i baixs (identificació de millrs pràctiques i aspectes d incidència negativa) Fase II: Anàlisi de les pràctiques Objectius Entendre en prfunditat el prcés: la presa de decisió en el cas de les vcacins CTM i en cncret les accins (pràctiques) que es duen a terme per part dels diferents agents. Analitzar les influències de l entrn de l alumne (pares i mares, prfessrs, centre, etc.). Recllir material suficient i rellevant per a l elabració del qüestinari adreçat als alumnes. Activitats Entrevistes guiades semibertes amb agents del prcés: realització d entrevistes d entre una i dues hres de cbertura de tts els àmbits rganitzatius: primària, secundària, batxillerat, cicles frmatius, universitat, dcència i gestió i direcció dels centres. Wrkshps amb grups d experts de diverss àmbits: dcència universitària i n universitària, entitats de divulgació científica, grups de reflexió i acció al vltant de l educació, direcció de centres universitaris i n universitaris, centres de recerca i innvació i empreses del sectr TIC. Fcus grups amb els principals grups d interès (alumnes, prfessrs, direcció de centres) i àmbits rganitzatius: Fcus grups amb estudiants de 3r curs d ESO Fcus grups amb estudiants de 4t curs d ESO Fcus grups amb estudiants de 1r curs de Batxillerat Fcus grups amb estudiants de 2n curs de Batxillerat Fcus grups amb prfessrs/es de centres d educació secundària Fcus grups amb directrs/es de centres d educació secundària 16

18 Descripció dels fcus grups d alumnes: Dinàmica grupal semiestructurada, cmbinant espais de reflexió individual, psada en cmú de les idees en plenari (tècnica del grup nminal) i debat bert. S utilitza la tècnica de metaplan 9 per a una eficient recllida i registre de tt el material generat a la sessió. Assistents: estudiants per sessió, escllits de manera que siguin representatius de la diversitat de situacins existents al centre en funció del rendiment acadèmic (alt-mig-baix), sexe (nia-ni), curs (3r/4t d ESO, 1r/2n Batxillerat) i elecció d (CTM / n CTM). Durada: aprximadament 2 hres per sessió. Llc: realitzades als prpis centres educatius seleccinats en funció de la titularitat (públic / cncertat) i ubicació gegràfica (Barcelna / fra de Barcelna). Les sessins van ser dinamitzades per cnsultrs especialitzats d everis i e-mtiva Fase III: Anàlisi de les percepcins Objectius Identificar, a través de l anàlisi de l pinió dels estudiants, els aspectes i variables d incidència en el prcés de decisió, la seva imprtància diferencial i pes específic i les palanques d actuació necessàries per millrar-l. Activitats Disseny i aplicació d un qüestinari a una mstra estadísticament significativa d estudiants. Disseny d un qüestinari ad hc que permetés cnèixer la percepció dels alumnes sbre el seu prpi prcés de decisió i els factrs que hi influeixen, així cm el pssible impacte derivat de variables demgràfiques i de centre, amb els requisits següents: Inclusió dels temes clau identificats al vltant de la prblemàtica tractada en les entrevistes i grups de treball. Inclusió de les variables clau de segmentació: individuals, scidemgràfiques i de centre. Ús d un llenguatge cmprensible i directe, que n generés dubtes als alumnes. (Es van realitzar prves pilt amb estudiants que n frmaven part de la mstra). Brevetat, amb la premissa que l alumne el pgués cmpletar en un temps màxim de minuts. 3.2 Mstra seleccinada Aplicació del qüestinari a una mstra estadísticament representativa, amb les següents característiques: 9 Sistema per a la recpilació d idees tècnica de creativitat aplicada en grups de persnes. Fu iniciada per Eberhard Schnelle a Hamburg (Alemanya). 17

19 Factrs influents en l elecció dels CTM Univers: centres amb estudiants d ESO i en un Batxillerat cm a mínim: Ttal centres: 661 Ttal estudiants: Tècnica de mstreig: Mstreig estratificat, amb estrats representatius de: Titularitat / Cmplexitat (públic A, públic B, públic C, cncertat/privat A i B) 10 Ubicació gegràfica per vegueries Per facilitar la realització del prjecte es va escllir cm a unitat mstral el centre. Dins de cada unitat mstral es realitza una selecció aleatòria simple. Descripció de la mstra i marge d errr: n=4.704 estudiants de 32 centres Interval de cnfiança 95% Hipòtesi més desfavrable (p=q=50%) Marge d errr de la mstra: º Glbal ± 1,44 % º 3r i 4t d ESO ± 1,92% º Batxillerat ± 2,18% Amb la distribució següent: Centres Alumnes PRIVAT PÚBLIC Territri Barcelna Girna Alt Pirineu i Aran Lleida Catalunya Central Camp de Tarragna Terres de l Ebre A B A B C Ttal % % % % % % % Ttal % % % % % Centres/Alumnes Taula 1: Distribució d alumnes enquestats per territri i tiplgia de centre 10 A: nivell sciecnòmic Alt; B: nivell sciecnòmic Mitjà; C: nivell sciecnòmic Baix. 18

20 ESO Nis Nies Públic Privat Ttal 3r 4t Ttal % % % % % % % 3 69% % % % % r Batx Ttal CiT % % % % % H i CS % % % % % Arts Ttal 3 1% % 17 3% % 17 2% % 3 1% % 20 2% n Batx Ttal CiT H i CS % % % % % % % % % % Arts Ttal 8 2% % 18 3% % 12 2% % 15 4% % 28 3% 972 TOTAL % % % % 4704 Taula 2: Distribució d alumnes enquestats per gènere, nivell i tiplgia de centre Nivell scicultural familiar Prcedència familiar ALT 7,5% TOTS DOS CATALUNYA 51,8% MITJÀ-ALT 23,5% MIXTE CATALUNYA- ESPANYA O ESPANYA 29,1% MITJÀ 34,0% MIXTE NACIONAL- ESTRANGER 6,1% MITJÀ-BAIX 25,5% ESTRANGERS NIVELL MITJÀ-ALT 4,3% BAIX 9,4% ESTRANGERS NIVELL BAIX 8,8% 0% 20% 40% 0% 20% 40% 60% Figura 5: Distribució d alumnes enquestats segns nivell scicultural i prcedència familiar 19

21 4 Resultats

22 4.1 Visió glbal de l estudi Per a la realització de l estudi s han tingut en cmpte ds mments clau en l evlució dels estudiants: ELECCIÓ POST-ESO 3r/4t ESO (n=2.666) Batx CiT + CF Inf i Cm N h tinc gens clar ELECCIÓ BATX Batx CiT N h tinc gens clar Batxillerats BATXILLERAT CiT (n=1.066) ALTRES BATXILLERATS (n=972) ELECCIÓ CTM Enginyeria / Infrmàtica Matemàtiques- Física - Química Estudis Figura 6: Visió glbal de l estudi Decisió pst-eso: el mment de la decisió que es pren en finalitzar l ESO s ha estudiat des de ds punts de vista: per una banda, el dels estudiants d ESO que han de prendre una decisió a futur i, per altra banda, el dels estudiants de Batxillerat que ja van prendre la decisió en el seu mment. Aquesta dble perspectiva permet fer-se una idea del pes i l impacte que tenen en els resultats els estudiants que després de l ESO n faran Batxillerat CiT. Decisió pst-batxillerat Científic i Tècnic: es fa fcus en ds àmbits: d una banda, el dels estudiants que vlen cursar Enginyeries Infrmàtica i, d altra banda, el dels estudiants que vlen cursar les carreres de Matemàtiques, Física i Química. 21

23 Factrs influents en l elecció dels CTM L anàlisi es realitza en base a un marc cnceptual que relacina l elecció d amb els diferents factrs: Factrs individuals: Satisfacció i percepció d utilitat dels Prcés de decisió: º Quina seria la decisió? (en el mment de l enquesta) º Grau de seguretat en el mment de la decisió º Qui influeix en la decisió? Qui més qui menys? Família, tutrs, prfessrs, amics... º Existeixen pressins per elegir n desitjats? Per part de qui? Infrmació (de qui es rep, per quins canals activitats, claredat, utilitat, ): º Sbre els itineraris º Sbre les carreres universitàries º Sbre les srtides prfessinals º Què qui t ajudaria a prendre una millr decisió? Matèries esclars i prfessrs: º Grat per matèries i prfessrs º Rendiment acadèmic glbal º Rendiment acadèmic en matèries CTM Relació amb la tecnlgia: º Cneixement i ús de la tecnlgia per part dels estudiants Imatge de les carreres i prfessins CTM Factrs scidemgràfics: Sexe Psició entre els germans Nivell scicultural Prcedència familiar 22

24 Factrs prpis del centre educatiu. Tiplgia de centre Nivells educatius existents al centre Territri Es mstra la relació entre els diferents factrs a l esquema següent: FACTORS INDIVIDUALS Satisfacció i utilitat dels Prcés de decisió Imprtància dels mtius de decisió FACTORS SOCIODEMOGRÀFICS Sexe Psició entre els germans Nivell scicultural Prcedència familiar Pressió per n desitjats Ajuts desitjats per prende la decisió Matèries i prfessrs Grat de les matèries i els prfessrs Rendiment acadèmic glbal (curs anterir) ELECCIÓ Rendiment acadèmic matèries (curs actual) Relació amb les TIC Habilitats pròpies i de l'entrn Ús persnal de les TIC Imatge CTM Imatge de les carreres Imatge de les prfessins FACTORS DEL CENTRE Tiplgia de centre Nivells educatius Territri Figura 7: Marc cnceptual de l anàlisi 4.2 Resultats btinguts Frmat de presentació dels resultats Els resultats de l estudi es presenten de diferents frmes, en gràfics glbals en taules diferencials, que permeten veure els resultats cmparats per les diferents variables de segmentació. S ha de tenir en cmpte que els valrs de les variables de segmentació (, curs, sexe, etc.) són les variables escllides per l alumne i, per tant, n eren bligatòries. És per aquest mtiu que hi ha resultats que a l hra de segmentar-ls n cbreixen tta la mstra glbal estudiada, ja que hi ha alumnes que n van cntestar a les variables que permetien fer aquesta segmentació. A cada gràfic taula s indica amb n=valr el nmbre crrespnent d individus que cmpleixen tts els requisits per aquella anàlisi particular. A cntinuació es realitza una breu explicació de cm es presentaran els resultats, per pder-la fer servir de guia per a la seva cmprensió. 23

25 Factrs influents en l elecció dels CTM Gràfics Les preguntes es presentaven al qüestinari en una escala d 1 a 5 Es presenta també el terme mitjà de cada ítem A peu de pàgina s indica el nmbre de participants (n=xx) i un recrdatri de la llegenda dels gràfics A cntinuació es mstra un exemple gràfic: Terme mitjà GENS-POC Percentatge de respstes (1-2) BASTANT Percentatge de respstes (3) MOLT-MOLTÍSSIM Percentatge de respstes (4-5) Ítem 1 7,32 19% 15% 66% Ítem 2 6,97 34% 21% 45% % 80% 60% 40% 20% 0% 20% 40% 60% 80% % Peu de pàgina: n=xx (nmbre de respstes) GENS-POC. (1-2) BASTANT. (3) MOLT-MOLTÍSSIM. (4-5) 24

26 Taules de cmparació per segments Es presenta el percentatge de persnes que han respst bastant (3), mlt (4) mltíssim (5) Els resultats es cmparen per segments i es valren en relació al ttal A cntinuació es mstra un exemple gràfic: Segment 1 Segment 2 Segment 3 TOTAL Ítem Ítem Ítem Númer de persnes Diferència igual superir a 10% respecte el ttal Diferència entre 5 i 9% superir respecte el ttal Diferència n (± 5%) respecte el ttal Diferència entre 5 i 9% inferir respecte el ttal Diferència igual inferir a 10% respecte el ttal El nmbre ttal de persnes (71 a l'exemple) és la suma de les persnes dels segments de la taula més de 3 respstes, tt i que les respstes si es cmptabilitzen en ttal. Figura 9: Exemple de presentació de resultats en taula de cmparació de segments Presentació de resultats La mstra d alumnes enquestats, cm s ha indicat anterirment, està cnfrmada per alumnes de tercer i quart d ESO (2.666 alumnes en ttal) i per alumnes de primer i segn de Batxillerat (2.038 alumnes en ttal). A cntinuació es presenten els resultats btinguts amb l estudi, seguint el següent rdre de presentació: Anàlisi de les respstes de tt el cl lectiu d alumnes (ESO i Batxillerat) sbre la seva elecció d pst-eso. Aquí s ha de tenir en cmpte que els alumnes d ESO van respndre sbre la seva elecció a futur, i els alumnes de Batxillerat, sbre la seva elecció passada. Respecte a aquesta anàlisi sbre l elecció d pst-eso, els resultats es presenten de la següent frma: Anàlisi de les respstes de tt l alumnat enquestat en referència als factrs influents en la decisió d un determinat itinerari educatiu pst-eso. 25

27 Factrs influents en l elecció dels CTM Síntesi de les preguntes (realitzada a partir d una anàlisi factrial) realitzades a tt el cl lectiu enquestat i segmentació de resultats: º Anàlisi de la infrmació aprtada per tt el cl lectiu (ESO i Batxillerat), i segmentació de resultats en funció dels factrs scidemgràfics i dels factrs de centre educatiu. º Anàlisi de la infrmació aprtada nmés cnsiderant el cl lectiu d ESO, i cmparativa de resultats amb el ttal. º Anàlisi de la infrmació aprtada nmés cnsiderant el cl lectiu de Batxillerat, i cmparativa de resultats amb el ttal. Anàlisi de les respstes dels alumnes que actualment estan cursant Batxillerat Científic i Tecnlògic, sbre la seva elecció d pst-batxillerat Elecció d pst-eso Presentem en aquest apartat tts els resultats btinguts en relació a l elecció dels alumnes per als pst-eso, tant si es tracta dels alumnes de 3r i 4t d ESO (elecció futura) cm dels alumnes de Batxillerat (elecció passada). ELECCIÓ POST-ESO 3r/4t ESO (n=2.666) Batx CiT + CF Inf i Cm N h tinc gens clar ELECCIÓ BATX Batx CiT N h tinc gens clar Batxillerats BATXILLERAT CiT (n=1.066) ALTRES BATXILLERATS (n=972) ELECCIÓ CTM Enginyeria / Infrmàtica Matemàtiques - Física - Química Estudis Figura 10: Àmbit de resultats: elecció d pst-eso pel ttal d enquestats Més endavant l estudi analitza també el prcés de decisió dels alumnes de Batxillerat Científic i Tecnlògic envers els pst-batxillerat, i en particular les pcins de l àmbit CTM. 26

28 Mment de decisió i grau de seguretat Per tal de pder impulsar accins efectives per incrementar les vcacins CTM, un dels elements clau que cal cnèixer és el mment en què els alumnes prenen la seva decisió sbre futurs, i el períde en el qual es va cnfrmant. Per aquest mtiu, es va cnsultar als alumnes tant per la seva pció futura (en el cas dels estudiants d ESO) passada (en el cas dels estudiants de Batxillerat) cm pel grau de seguretat amb el que prenien la decisió: ESTUDIS FUTURS Estudiants d ESO SEGURETAT EN L ELECCIÓ H tinc claríssim Tinc més d'un alternativa N h tinc gens clar Batx CiT + CF Inf i Cm 15,1% 33% 17,7% 5,4% 16% 21,8% 51% 29,5% 10,4% Ttal 37,0% 47,2% 15,8% Ttal 38,2% 61,8% % BATXILLERAT ESCOLLIT Estudiants de Batxillerat SEGURETAT EN L ELECCIÓ H tinc claríssim Tinc més d'un alternativa N h tinc gens clar Ttal 32,5% 46% 13,8% 3,1% 49,4% 8% Batxillerats 26,9% 46% 19,2% 4,6% 50,6% Ttal 59,4% 33,0% 7,7% % Taula 3: Elecció d psterirs a l ESO segns seguretat d elecció Segns aquesta infrmació prprcinada pels alumnes: Dels alumnes que estan actualment a l ESO i que han de decidir què estudiar després de l ESO, un 37% té claríssim quins farà i un 47,2% té més d una alternativa per escllir. Segns això, la gran majria de l alumnat (aprximadament un 84%) té bastant mlt clar quins realitzarà al finalitzar aquesta etapa educativa. D aquest 84% d alumnes, un 33% té bastant ttalment decidit que realitzarà un Batxillerat un Cicle Frmatiu científic-tecnlògic (CiT). Respecte als alumnes que estan a Batxillerat, un 59,4% tenia claríssim quins faria després de l ESO i un 33% tenia més d una alternativa; el que significa que més d un 90% d alumnes sabia què faria després de l ESO. Nmés un 7,7% d aquest alumnat n tenia clar quins realitzaria quan finalitzés l ESO. 27

29 Factrs influents en l elecció dels CTM L augment en la seguretat de la decisió pels alumnes de Batxillerat prbablement respn, per una banda, a què bna part dels alumnes indeciss acaben ptant per altres alternatives al Batxillerat i, per una altra, a una mdificació del recrd un cp s ha realitzat l elecció. Es mstra a cntinuació la distribució d alumnes per pció d pst-eso escllits, així cm l evlució de 3r a 4t d ESO en aquesta elecció: Batxillerat: ciències i tecnlgia 32,1 Cicle frmatiu d'infrmàtica i cmunicacins 6,1 38% Batxillerat: humanitats i ciències scials 29,2 cicles frmatius 13,3 : artístics, esprtius... 7,5 Batxillerat: arts Cicle frmatiu de ciència: química, sanitat,... 6,4 4,4 62% Deixar d estudiar i buscar feina 1,0 n= Percentatge de respstes Batx i CF CiT N h tinc gens clar Ttal Nmbre de persnes Ttal ESO r ESO t ESO Figura 11: Elecció d psterirs a l ESO Estudiants d ESO Aquests resultats indiquen que la inclinació per cursar CTM prbablement es defineix amb anteriritat, sigui a principis de secundària a la primària. A l inici de l ESO l elecció ja està mlt frmada: el percentatge d alumnes que n té clar què fer és relativament baix, i elevat el percentatge dels que tenen clar que n triaran pcins CTM. A més a més, el percentatge d alumnes que vl cursar CTM n varia entre 3r i 4t d ESO ja que els que tenen dubtes, nrmalment, es decanten per altres tipus d. En els següents apartats de resultats, l pció d escllits i el grau de seguretat en aquesta elecció serà aplicat cm una variable de segmentació, i ens permetrà identificar els factrs diferencials entre els alumnes CTM i la resta. D aquesta manera, cnsiderarem tres grups d alumnes: Batx i CF CiT: alumnes que amb mlta seguretat amb alternatives ptaran per un itinerari CTM. N h tinc gens clar: alumnes que n tenen gens clar quina pció triaran. : alumnes que amb mlta seguretat amb alternatives ptaran per un itinerari n CTM. 28

Fora de classe. Guia de criteris de qualitat per a les activitats d educació ambiental

Fora de classe. Guia de criteris de qualitat per a les activitats d educació ambiental Fra de classe Guia de criteris de qualitat per a les activitats d educació ambiental Fra de classe Guia de criteris de qualitat per a les activitats d educació ambiental 1a edició: setembre 2011 Edita:

Más detalles

ICSA. Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica

ICSA. Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica Contingut 1.- Introducció 2.- Radiografia de la dona TIC A càrrec d Elisabet Golobardes, Directora d ETSEEI La Salle (Universitat Ramon Llull)

Más detalles

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA

ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA ESPECIAL LABORATORI TURISME ESTIMACIÓ DEL PIB TURÍSTIC EN LES MARQUES I COMARQUES DE LA PROVÍNCIA DE BARCELONA 2005-2008 * A partir de l informe Estimació del PIB turístic per Catalunya 2005-2008 realitzat

Más detalles

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de

Más detalles

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES

3r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES r a 4t ESO INFORMACIÓ ACADÈMICA I D OPTATIVES Camí DE SON CLADERA, 20-07009 Palma Tel. 971470774 Fax 971706062 e-mail: iesjuniperserra@educacio.caib.es Pàgina Web: http://www.iesjuniperserra.net/ ORIENTACIÓ

Más detalles

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL

1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1. ESTRUCTURA EMPRESARIAL 1.1. Teixit empresarial El nombre d empreses cotitzants al municipi de Lleida durant el segon trimestre de 2013, segueix la tendència a la baixa de l any anterior i es situa en

Más detalles

Examen parcial de Física CORRENT ALTERN 29 de novembre del 2010 MATÍ

Examen parcial de Física CORRENT ALTERN 29 de novembre del 2010 MATÍ Cgnms i Nm: Cdi: Examen parcial de Física COENT ALTEN Mdel A 29 de nvembre del 2010 MATÍ Qüestins (50% de l'examen) A cada qüestió nmés hi ha una respsta crrecta. Encercleu-la de manera clara. Puntuació:

Más detalles

Factores influyentes en la elección de estudios científicos, tecnológicos y matemáticos. Visión de los estudiantes de 3º y 4º de ESO y Bachillerato

Factores influyentes en la elección de estudios científicos, tecnológicos y matemáticos. Visión de los estudiantes de 3º y 4º de ESO y Bachillerato Con la colaboración de Factores influyentes en la elección de estudios científicos, tecnológicos y matemáticos. Visión de los estudiantes de 3º y 4º de ESO y Bachillerato Con la colaboración de Factores

Más detalles

TEMA: Miquel Martí i Pol.

TEMA: Miquel Martí i Pol. TEMA: Miquel Martí i Pl. Nivell/Curs: 1r i 2n d ESO Cncreció pedagògica: Llengua catalana: activitat d aula Pa amb tmàquet PARTIM DE Déu ens dó ser catalans Déu ens dó un tall de pernil Déu ens dó tt el

Más detalles

Como continuación de nuestra circular MAR. 07/12, adjunto se remite comunicado recibido del Port de Barcelona:

Como continuación de nuestra circular MAR. 07/12, adjunto se remite comunicado recibido del Port de Barcelona: ateia circulares 26.07.12 MAR. 08/12 ATEIA OLTRA BARCELONA Via Laietana, 32-34, 2º Tel. 93 315 09 03 Fax 93 310 62 47 www.bcn.ateia.cm e-mail: ateia@bcn.ateia.cm Cm cntinuación de nuestra circular MAR.

Más detalles

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia

Utilització de l energia solar fotovoltàica en l abastiment de l energia Ja fa molts dies que estàs treballant en el Treball de Recerca i és hora de valorar la qualitat de tota aquesta feina. L objectiu d aquesta valoració és que sàpigues fins a quin punt estàs seguint els

Más detalles

Higiene bucodental. Nivell: formació professional de grau superior.

Higiene bucodental. Nivell: formació professional de grau superior. Certificats en Qualitat Higiene bucdental Nivell: frmació prfessinal de grau superir. Durada del cicle frmatiu: 2.000 hres. (2 anys acadèmics). Frmació en el centre educatiu: 1.584 hres (mòduls de l'1

Más detalles

Hàbits de Consum de la gent gran

Hàbits de Consum de la gent gran Hàbits de Consum de la gent gran El perfil de la gent gran PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%

Más detalles

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES

Más detalles

Taller Crowdfunding FEM EDUCACIÓ

Taller Crowdfunding FEM EDUCACIÓ Taller Crowdfunding FEM EDUCACIÓ 25 d abril 2017 Què farem? 18:00 18:10 Presentació taller 18:10 18:40 Dinàmica 1 La meva idea encaixa en una campanya de crowdfunding? 18:40 19:10 Dinàmica 2 Analitzem

Más detalles

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE

SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE 30 SOLUCIONS DE LES ACTIVITATS D APRENENTATGE Activitat 1 Completa la taula següent: Graus Minuts Segons 30º 30 x 60 = 1.800 1.800 x 60 = 108.000 45º 2.700 162.000 120º 7.200 432.000 270º 16.200 972.000

Más detalles

ESCOLA ANNA RAVELL BATXIBAC (CURRÍCULUM MIXT BATXILLERAT - BACCALAURÉAT) CURS

ESCOLA ANNA RAVELL BATXIBAC (CURRÍCULUM MIXT BATXILLERAT - BACCALAURÉAT) CURS ESCOLA ANNA RAVELL BATXIBAC (CURRÍCULUM MIXT BATXILLERAT - BACCALAURÉAT) CURS 2016-2017 1 El Batxibac és el programa que permet a l alumnat cursar un currículum mixt amb l objectiu d obtenir la doble titulació

Más detalles

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto)

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto) e-mail FIB Problema 1.. @est.fib.upc.edu A. En una ciudad existen dos fábricas de componentes electrónicos, y ambas fabrican componentes de calidad A, B y C. En la fábrica F1, el porcentaje de componentes

Más detalles

Hàbits de Consum de la gent gran

Hàbits de Consum de la gent gran Hàbits de Consum de la gent gran I. PERFIL DE LA GENT GRAN PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%

Más detalles

REVISONS DE GAS ALS DOMICILIS

REVISONS DE GAS ALS DOMICILIS CONCEPTES BÀSICS Què és una revisió periòdica del gas? i cada quant temps ha de realitzar-se una revisió periòdica de gas butà? Una revisió periòdica del gas és el procés per mitjà del qual una empresa

Más detalles

820462 - MTEM - Tecnologia de Fabricació per Mecanitzat

820462 - MTEM - Tecnologia de Fabricació per Mecanitzat Unitat responsable: 820 - EUETIB - Escola Universitària d'enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona Unitat que imparteix: 712 - EM - Departament d'enginyeria Mecànica Curs: Titulació: 2015 GRAU EN ENGINYERIA

Más detalles

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar. Actualment, els trastorns de fertilitat afecten un 15% de la població. Moltes són les causes que poden influir en la disminució de la fertilitat, però ara, als clàssics problemes físics se ls ha sumat

Más detalles

treballar després de la universitat

treballar després de la universitat QUADERNS DE QUALITAT. 2 treballar després de la universitat la qualitat de l ocupació de la població graduada i doctorada a catalunya La qualitat, garantia de millora. treballar després de la universitat

Más detalles

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut Obert de Catalunya. Avaluació contínua. Cognoms. Centre: Trimestre: Tardor 11

Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut Obert de Catalunya. Avaluació contínua. Cognoms. Centre: Trimestre: Tardor 11 Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Institut Obert de Catalunya valuació contínua Qualificació prova TOTL Cognoms una lletra majúscula a cada casella: Nom: Centre: Trimestre: Tardor 11 M4

Más detalles

El transport públic guanya quota al cotxe privat

El transport públic guanya quota al cotxe privat Nota de premsa Presentació dels resultats de l Enquesta de Mobilitat en dia feiner, EMEF 2008 El transport públic guanya quota al cotxe privat Cada dia es realitzen 22,2 milions de desplaçaments a Catalunya,

Más detalles

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE.

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. 1. Quart curs d ESO. A 4t d'eso, sol licitem dues matèries diferenciades: Economia de 4t d'eso, com a matèria orientadora

Más detalles

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009) Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat

Más detalles

Què és el BATXIBAC?:

Què és el BATXIBAC?: gener 2017 Què és el BATXIBAC?: Un acord entre els governs de França I Espanya per tal que alguns alumnes, quan acabin el Batxillerat, tinguin la doble titulació de Batxiller i Baccalauréat Objectius:

Más detalles

INFORME DE SEGUIMENT DEL GRAU EN CRIMINOLOGIA (2009-2011) GENER 2011 Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra

INFORME DE SEGUIMENT DEL GRAU EN CRIMINOLOGIA (2009-2011) GENER 2011 Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra INFORME DE SEGUIMENT DEL GRAU EN CRIMINOLOGIA (2009-2011) GENER 2011 Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra 1 Índex FITXA DE LA TITULACIÓ...3 1. VALORACIÓ GENERAL DEL DESPLEGAMENT DEL TÍTOL...4 2.

Más detalles

CRISI INTERNA EN EL PP Isern rebaixa a Cort les exigències de Rodríguez per revisar l'etapa de Calvo El ple aprova per unanimitat donar suport a la denúncia d'emaya i revisar la gestió feta al 2009, però

Más detalles

La Universitat crearà plantilles intel ligents que facilitaran la venda de calcer per Internet

La Universitat crearà plantilles intel ligents que facilitaran la venda de calcer per Internet València, 02.09.13 La Universitat crearà plantilles intel ligents que facilitaran la venda de calcer per Internet Investigadors de l ETSE-UV participen en el projecte europeu Smartpif finançat amb 800.000

Más detalles

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi Assumpció Huertas Valls, 24 d abril de 2013 CRISI Moltes empreses deixen de fer comunicació. Això

Más detalles

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord.

5.2. Si un centre pren aquesta decisió, serà d aplicació a tots els estudiants matriculats a l ensenyament pel qual es pren l acord. MODELS DE MATRÍCULA EN ELS ENSENYAMENTS OFICIALS DE GRAU I MÀSTER UNIVERSITARI (aprovada per la CACG en data 21 de desembre de 2009 i per Consell de Govern de 25 de maig de 2010, i modificada per la CACG

Más detalles

GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL

GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL L Oficina Virtual de l Ajuntament d Ontinyent és el lloc on els ciutadans poden fer gestions i tràmits administratius de forma electrònica o també rebre informació

Más detalles

,!7I 4D9-dgcecf! LLIBRE BLANC DE LES DONES DE CATALUNYA EN EL MÓN DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA E E S T U D I S DONA I SOCIETAT I LA TECNOLOGIA

,!7I 4D9-dgcecf! LLIBRE BLANC DE LES DONES DE CATALUNYA EN EL MÓN DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA E E S T U D I S DONA I SOCIETAT I LA TECNOLOGIA ISBN 84-393-6242-0,!7I 4D9-dgcecf! INSTITUT CATALÀ DE LA DONA LLIBRE BLANC DE LES DONES DE CATALUNYA EN EL MÓN DE LA CIÈNCIA I LA TECNOLOGIA E E S T U D I S DONA I SOCIETAT 14 Altres títols publicats dins

Más detalles

Introducció a la Psicologia

Introducció a la Psicologia Introducció a la Psicologia 2013/2014 Codi: 102305 Crèdits: 6 Titulació Tipus Curs Semestre 2501572 Administració i Direcció d'empreses OT 4 0 2501573 Economia OT 4 0 Professor de contacte Nom: Lluís Capdevila

Más detalles

ESTADÍSTIQUES I GRÀFICS a ITACA (en castellano más adelante, pág. 15 a 28)

ESTADÍSTIQUES I GRÀFICS a ITACA (en castellano más adelante, pág. 15 a 28) ESTADÍSTIQUES I GRÀFICS a ITACA (en castellano más adelante, pág. 15 a 28) Des de Centre Llistats Estadístiques i Gràfics podrà obtindre informació estadística sobre distints aspectes acadèmics del seu

Más detalles

Cuaderno de trabajo Versión inicial Monográfico 7. Proceso de selección. Nombre y apellidos: Curso: Grupo:

Cuaderno de trabajo Versión inicial Monográfico 7. Proceso de selección. Nombre y apellidos: Curso: Grupo: Cuadern de trabaj Versión inicial Mngráfic 7 Prces de selección Nmbre y apellids: Curs: Grup: 1. Presentación El Pryect de Vida Prfesinal -PrVP- es el espaci dnde pdéis desvelar vuestras mtivacines prfesinales,

Más detalles

Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà

Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà Una assignatura pendent.. Girona Novembre 2011 Carles Ferrer Juanola Director www.altas-buscadores.com Les empreses necessiten visibilitat

Más detalles

GRAU EN MÀRQUETING I DIRECCIÓ COMERCIAL GRADO EN MARKETING Y DIRECCIÓN COMERCIAL INDICADORS DEL CURS 2011-2012 INDICADORES DEL CURSO 2011-2012

GRAU EN MÀRQUETING I DIRECCIÓ COMERCIAL GRADO EN MARKETING Y DIRECCIÓN COMERCIAL INDICADORS DEL CURS 2011-2012 INDICADORES DEL CURSO 2011-2012 DIMENSIONS DIMENSIONES ACCÉS I MATRÍCULA ACCESO Y MATRÍCULA CARACTERÍSTIQUES DE L ALUMNAT CARACTERÍSTICAS DEL ALUMNADO GRAU EN MÀRQUETING I DIRECCIÓ COMERCIAL GRADO EN MARKETING Y DIRECCIÓN COMERCIAL INDICADORS

Más detalles

GRAU EN MÀRQUETING I DIRECCIÓ COMERCIAL GRADO EN MARKETING Y DIRECCIÓN COMERCIAL INDICADORS DEL CURS 2012-2013 INDICADORES DEL CURSO 2012-2013

GRAU EN MÀRQUETING I DIRECCIÓ COMERCIAL GRADO EN MARKETING Y DIRECCIÓN COMERCIAL INDICADORS DEL CURS 2012-2013 INDICADORES DEL CURSO 2012-2013 DIMENSIONS DIMENSIONES ACCÉS I MATRÍCULA ACCESO Y MATRÍCULA CARACTERÍSTIQUES DE L ALUMNAT CARACTERÍSTICAS DEL ALUMNADO GRAU EN MÀRQUETING I DIRECCIÓ COMERCIAL GRADO EN MARKETING Y DIRECCIÓN COMERCIAL INDICADORS

Más detalles

Objectius Explicitació A v a l u a c i ó Concreció (què volem avaluar) Comentaris i material necessari

Objectius Explicitació A v a l u a c i ó Concreció (què volem avaluar) Comentaris i material necessari 3. PROCÉS DE TREBALL 3.1. D on partim? De l anàlisi de l experiència feta durant el curs 97/98 i del com es van passar les proves als alumnes, així com de la recollida d opinió dels mestres, vàrem arribar

Más detalles

Ocupabilitat i competències dels graduats recents: L opinió d empreses i institucions. Principals resultats de l estudi d Ocupadors 2014

Ocupabilitat i competències dels graduats recents: L opinió d empreses i institucions. Principals resultats de l estudi d Ocupadors 2014 Ocupabilitat i competències dels graduats recents: L opinió d empreses i institucions Principals resultats de l estudi d Ocupadors 2014 OCUPABILITAT I COMPETÈNCIES DELS GRADUATS RECENTS: L OPINIÓ D EMPRESES

Más detalles

PER ENTREGAR EMPLENATS AL TUTOR/A IMPRESOS PARA ENTREGAR RELLENADOS AL TUTOR/A

PER ENTREGAR EMPLENATS AL TUTOR/A IMPRESOS PARA ENTREGAR RELLENADOS AL TUTOR/A IMPRESOS PER ENTREGAR EMPLENATS AL TUTOR/A IMPRESOS PARA ENTREGAR RELLENADOS AL TUTOR/A CURS 2014-15 CEIP CAN PASTILLA CEIP CAN PASTILLA CURS 2014-15 Autorització de l ús de les imatges dels alumnes El

Más detalles

UNIÓ EUROPEA Fons Social Europeu PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. Sensibilització en la igualtat d oportunitats

UNIÓ EUROPEA Fons Social Europeu PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA. Sensibilització en la igualtat d oportunitats PROGRAMA FORMATIU DE FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Sensibilització en la igualtat d oportunitats DADES GENERALS DEL CURS 1. Família professional: FORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA Àrea professional: ORIENTACIÓ LABORAL

Más detalles

GRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES GRADO EN PUBLICIDAD Y RELACIONES PÚBLICAS INDICADORS DEL CURS 2011-2012 INDICADORES DEL CURSO 2011-2012

GRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES GRADO EN PUBLICIDAD Y RELACIONES PÚBLICAS INDICADORS DEL CURS 2011-2012 INDICADORES DEL CURSO 2011-2012 DIMENSIONS DIMENSIONES ACCÉS I MATRÍCULA ACCESO Y MATRÍCULA CARACTERÍSTIQUES DE L ALUMNAT CARACTERÍSTICAS DEL ALUMNADO GRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES GRADO EN PUBLICIDAD Y RELACIONES PÚBLICAS

Más detalles

LES UNIVERSITATS CATALANES, FACTOR D EQUITAT I DE MOBILITAT PROFESSIONAL

LES UNIVERSITATS CATALANES, FACTOR D EQUITAT I DE MOBILITAT PROFESSIONAL LES UNIVERSITATS CATALANES, FACTOR D EQUITAT I DE MOBILITAT PROFESSIONAL Una anàlisi sobre les relacions entre l estatus familiar, el bagatge acadèmic i la inserció professional l any 2008 dels titulats

Más detalles

ESO y Bachillerato. Curso 2011-2012

ESO y Bachillerato. Curso 2011-2012 ESO y Bachillerato Curso 2011-2012 ESO en M. ALBERTA ESO: La etapa es obligatoria. Cuatro cursos (de 1º a 3º y 4º). Se puede pasar de curso con una o dos asignaturas suspendidas. Con tres extraordinariamente.

Más detalles

GRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES GRADO EN PUBLICIDAD Y RELACIONES PÚBLICAS INDICADORS DEL CURS 2012-2013 INDICADORES DEL CURSO 2012-2013

GRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES GRADO EN PUBLICIDAD Y RELACIONES PÚBLICAS INDICADORS DEL CURS 2012-2013 INDICADORES DEL CURSO 2012-2013 GRAU EN PUBLICITAT I RELACIONS PÚBLIQUES GRADO EN PUBLICIDAD Y RELACIONES PÚBLICAS DIMENSIONS DIMENSIONES ACCÉS I MATRÍCULA ACCESO Y MATRÍCULA CARACTERÍSTIQUES DE L ALUMNAT CARACTERÍSTICAS DEL ALUMNADO

Más detalles

PREÁMBULO PREÀMBUL ORDENE ORDENO. Article únic. Modificació de l Orde 27/2010, de 15 d abril, de la Conselleria

PREÁMBULO PREÀMBUL ORDENE ORDENO. Article únic. Modificació de l Orde 27/2010, de 15 d abril, de la Conselleria Conselleria d Educació ORDE 38/2011, de 31 de maig, de la Conselleria d Educació, per la qual es modifiquen els apartats 3 i 4 de l article 5 i l annex II de l Orde 27/2010, de 15 d abril, de la Conselleria

Más detalles

CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE:

CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE: CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE: 1. Dades personals persona o entitat SOL LICITANT /Datos Personales persona o entidad SOLICITANTE Entitat sol licitant/ Entidad solicitante: NIF Domicili/Domicilio:

Más detalles

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat

La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat La Lluna canvia La Terra i el Sistema Solar Seguim la Lluna Full de l alumnat De ben segur que has vist moltes vegades la Lluna, l hauràs vist molt lluminosa i rodona però també com un filet molt prim

Más detalles

GRAU EN PERIODISME GRADO EN PERIODISMO INDICADORS DEL CURS 2011-2012 INDICADORES DEL CURSO 2011-2012

GRAU EN PERIODISME GRADO EN PERIODISMO INDICADORS DEL CURS 2011-2012 INDICADORES DEL CURSO 2011-2012 DIMENSIONS DIMENSIONES ACCÉS I MATRÍCULA ACCESO Y MATRÍCULA CARACTERÍSTIQUES DE L ALUMNAT CARACTERÍSTICAS DEL ALUMNADO GRAU EN PERIODISME GRADO EN PERIODISMO INDICADORS DEL CURS 2011-2012 INDICADORES DEL

Más detalles

Avaluació de les Competències Bàsiques (sisè d educació primària) Barcelona, 13 de juny de 2014

Avaluació de les Competències Bàsiques (sisè d educació primària) Barcelona, 13 de juny de 2014 Avaluació de les Competències Bàsiques (sisè d educació primària) Barcelona, 13 de juny de 2014 Esquema de les competències avaluades Obtenció d informació - Localitzar informació explícita - Identificar

Más detalles

Competència matemàtica Sèrie 2

Competència matemàtica Sèrie 2 Proves d accés a cicles formatius de grau mitjà de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2013 Competència matemàtica Sèrie 2 SOLUCIONS, CRITERIS

Más detalles

COPA DE CATALUNYA OPEN de NATACIÓ SINCRONITZADA

COPA DE CATALUNYA OPEN de NATACIÓ SINCRONITZADA Temprada 2016-2017 06/04/2017 Pag 1 de 5 COPA DE CATALUNYA OPEN de NATACIÓ SINCRONITZADA Dates Jrnades Hra Piscina Llc 03/12/2016 PRIMERA 10:00H Res. J. Blume Esplugues Llbr 11/03/2017 SEGONA 16:00H CN

Más detalles

Colleccio Estudis. Els joves i el consum de roba i complements. Estudis sobre els hàbits de consum dels joves de Catalunya

Colleccio Estudis. Els joves i el consum de roba i complements. Estudis sobre els hàbits de consum dels joves de Catalunya Colleccio Estudis Els joves i el consum de roba i complements Estudis sobre els hàbits de consum dels joves de Catalunya 1 Els joves i el consum de roba i complements Estudis sobre els hàbits de consum

Más detalles

Graduï s. Ara en secundària

Graduï s. Ara en secundària Graduï s. Ara en secundària CFA Palau de Mar Per a persones adultes que vulguin reemprendre estudis el títol de Graduat en Educació Secundària (GES). Hi ha tres àmbits: Àmbit de la comunicació: llengüa

Más detalles

Document núm. 21, 10 de desembre de 2008 PUBLICAT EL REIAL DECRET SOBRE ESPECIALITATS DELS COSSOS DE CATEDRÀTICS I RESTA DE COSSOS DOCENTS

Document núm. 21, 10 de desembre de 2008 PUBLICAT EL REIAL DECRET SOBRE ESPECIALITATS DELS COSSOS DE CATEDRÀTICS I RESTA DE COSSOS DOCENTS Document núm. 21, 10 de desembre de 2008 PUBLICAT EL REIAL DECRET SOBRE ESPECIALITATS DELS COSSOS DE CATEDRÀTICS I RESTA DE COSSOS DOCENTS El BOE ha publicat recentment el REAL DECRETO 1834/2008, de 8

Más detalles

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte Barça Parc Un nou espai, un nou concepte Juliol 2009 Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte El Barça: motor social i conjunt de valors El FC Barcelona, una de les entitats esportives més importants

Más detalles

Utilització d idiomes

Utilització d idiomes Guia dcent de l assignatura "Medicina legal y txiclgia " Cdi: 102951 Crèdits ECTS: 4.5 Titulació Pla Tipus Curs Semestre 2502442 Medicina 1192 Graduat en Medicina OB 5 Primer Cntacte Nm: Santiag Cresp

Más detalles

Cuaderno de trabajo Versión avanzada Monográfico 4. Entrevista de trabajo. Nombre y apellidos: Curso: Grupo:

Cuaderno de trabajo Versión avanzada Monográfico 4. Entrevista de trabajo. Nombre y apellidos: Curso: Grupo: Cuadern de trabaj Versión avanzada Mngráfic 4 Entrevista de trabaj Nmbre y apellids: Curs: Grup: Cuadern de trabaj Versión avanzada 1. Presentación El Pryect de Vida Prfesinal -PrVP- es el espaci dnde

Más detalles

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg )

Tema 8. Energia tèrmica. (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg ) Tema 8. Energia tèrmica (Correspondria al Tema 8 del vostre llibre de text pàg. 178-200) ÍNDEX 8.1. Formes de transferir energia 8.2. Temperatura, calor i energia tèrmica 8.3. Calor 8.3.1. Formes de transferència

Más detalles

Índex de figures i taules

Índex de figures i taules Índex de figures i taules Capítol 1. Introducció... 13 Capítol 2. Vint-i-cinc anys de polítiques d integració de les TIC als centres docents de Catalunya... 27 Taules Taula 1. Formació del professorat

Más detalles

Carreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa. Departament d Economia i Empresa, novembre 2012

Carreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa. Departament d Economia i Empresa, novembre 2012 Carreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa Departament d Economia i Empresa, novembre 2012 1. Justificació i objecte De fa anys PIMEC ve expressant opinió sobre temes que afecten no

Más detalles

PARLA3 El teu futur parla idiomes

PARLA3 El teu futur parla idiomes PARLA3 El teu futur parla idiomes RODA DE PREMSA DE PRESENTACIÓ DEL NOU PROGRAMA DE TERCERES LLENGÜES Dimecres, 18 de febrer de 2015 MOTIVACIÓ En l enquesta que l AQU fa el 2014 als graduats universitaris

Más detalles

CONDUCTES ADDICTIVES DELS JOVES DE 4T D ESO DE LA CATALUNYA CENTRAL

CONDUCTES ADDICTIVES DELS JOVES DE 4T D ESO DE LA CATALUNYA CENTRAL CONDUCTES ADDICTIVES DELS JOVES DE 4T D ESO DE LA CATALUNYA CENTRAL CURS 2011-2012 Informe de resultats Autora: Núria Obradors Rial INTRODUCCIÓ A continuació es presenten alguns dels resultats de l estudi

Más detalles

Dr. Josep Francesc Valls, Dra. Mar Vila, Dr. Rafael Sardà

Dr. Josep Francesc Valls, Dra. Mar Vila, Dr. Rafael Sardà Dr. Josep Francesc Valls, Dra. Mar Vila, Dr. Rafael Sardà 1. Objectiu Identificar la percepció dels experts europeus en planificació turística sobre l evolució del camvi climàtic i les mesures que s han

Más detalles

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius. Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15

Más detalles

BASES REGULADORAS PARA PROYECTO CROWDFUNDING MALAGA

BASES REGULADORAS PARA PROYECTO CROWDFUNDING MALAGA BASES REGULADORAS PARA PROYECTO CROWDFUNDING MALAGA 1. ANTECENTES La ciudad de Málaga destaca pr su carácter emprendedr e innvadr. Sn múltiples ls pryects tecnlógics que se desarrllan en esta capital.

Más detalles

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS TIPUS DE CONVALIDACIONS Aquest document recull les possibles convalidacions de mòduls i unitats formatives del cicle formatiu de grau superior ICA0 Administració de sistemes,

Más detalles

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment) D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit

Más detalles

L índex de desenvolupament humà l any Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà

L índex de desenvolupament humà l any Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà 9 de novembre del 2006 L índex de desenvolupament humà l any 2004 Catalunya es troba en el grup de països d alt nivell de desenvolupament humà L elevada esperança de vida dels catalans (80,8 anys) situa

Más detalles

EL BO SOCIAL, APROFITA L!

EL BO SOCIAL, APROFITA L! EL BO SOCIAL, APROFITA L! El Bo Social, aprofita l! Què és? Un descompte del 25% en la factura de l electricitat del preu del terme de potència (terme fix) i del consum. En cap cas dels lloguers o serveis

Más detalles

PIMES I MULTINACIONALS

PIMES I MULTINACIONALS PIMES I MULTINACIONALS Creixement empresarial: extern -> Les empreses es poden internacionalitzar Context: Globalització Procesos de localització i deslocalització LA GLOBALITZACIÓ Definicions: És la tendència

Más detalles

GRAU EN COMERÇ I DISTRIBUCIÓ *

GRAU EN COMERÇ I DISTRIBUCIÓ * GRAU EN COMERÇ I DISTRIBUCIÓ * Títol oficial GRADO EN COMERCIO Y DISTRIBUCIÓN Título oficial * PATRONS DE LA FUNDACIÓ ESCODI / PATRONOS DE LA FUNDACIÓN ESCODI (*) En procés d aprovació. Centre en procés

Más detalles

11ª JORNADA DE PREVISIÓ SOCIAL COMPLEMENTARIA

11ª JORNADA DE PREVISIÓ SOCIAL COMPLEMENTARIA 11ª JORNADA DE PREVISIÓ SOCIAL COMPLEMENTARIA Present i futur de la previsió social. L actuari en el desenvolupament de la previsió social complementaria. Francesc Durán President Grup de Treball sobre

Más detalles

Programa municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ

Programa municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ Programa municipal 2016 SOLIDARITAT I COOPERACIÓ Índex 1. Introducció i prioritats del Programa 2016 2. Línies estratègiques d actuació 2.1. Girona, ciutat educadora i solidària 2.2. La dimensió transversal

Más detalles

Inici de curs

Inici de curs Inici de curs -2017 Roda de premsa d 1 de setembre alumnes alumnes Inici de curs -2017 Dades del sistema educatiu 1 1.570.011 alumnes matriculats +7.822 (p) previsió 78.367 1r cicle infantil -660 310.454

Más detalles

Com funcionen les bicicletes?

Com funcionen les bicicletes? Com funcionen les bicicletes? Nom: Data: Dibuixa una bicicleta el més detalladament possible: 1/20 Nom: Data: Després d anar a buscar informació a la biblioteca i a internet, escriu les parts de la bicicleta

Más detalles

Col legi Santa Teresa Ganduxer té el plaer de convidar-vos al seu University Open Day. Data: Dimarts, 21 d Octubre

Col legi Santa Teresa Ganduxer té el plaer de convidar-vos al seu University Open Day. Data: Dimarts, 21 d Octubre COL LEGI SANTA TERESA Col legi Santa Teresa Ganduxer té el plaer de convidar-vos al seu University Open Day. Data: Dimarts, 21 d Octubre Horari: Des de les 9:00h fins les 11:00h Durant aquest acte els

Más detalles

Curso de adaptación al Grado de Maestro en Educación Infantil

Curso de adaptación al Grado de Maestro en Educación Infantil Curs de adaptación al Grad de Maestr en Educación Infantil Presentación del Grad En el curs 2011-12 cmienza a impartirse en la E.U. de Educación y Turism de Ávila el Curs de Adaptación al Grad en Maestr

Más detalles

Biologia. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 3. Fase específica. Convocatòria 2016

Biologia. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 3. Fase específica. Convocatòria 2016 Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2016 Biologia Sèrie 3 Fase específica Qualificació a Exercici 1 b c a Exercici 2 b c Exercici 3 a b Suma de notes parcials Qualificació

Más detalles

Unitat 10. La Taula Periòdica (Llibre de text Unitat 8, pàg )

Unitat 10. La Taula Periòdica (Llibre de text Unitat 8, pàg ) Unitat 10 La Taula Periòdica (Llibre de text Unitat 8, pàg. 267-284) Index D1 10.1. Taula Periòdica actual 10.2. Descripció de la Taula Periòdica actual 10.3. L estructura electrònica i la Taula Periòdica

Más detalles

Estudi dels hàbits esportius de la població en edat escolar de la ciutat de Barcelona

Estudi dels hàbits esportius de la població en edat escolar de la ciutat de Barcelona Estudi dels hàbits esportius de la població en edat escolar de la ciutat de Barcelona Curs escolar 2012-2013 Resum Executiu Gener 2014 Direcció de l estudi: Institut Barcelona Esports - Ajuntament de Barcelona

Más detalles

Prácticas externas no curriculares

Prácticas externas no curriculares Prácticas externas n curriculares Ls estudiantes de la UOC pueden realizar prácticas en empresas e institucines siempre que tengan un carácter frmativ. Ls bjetivs y funcines de las prácticas deben tener

Más detalles

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007 www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors

Más detalles

MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat

MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS EL BANY un espai de tranquil litat Lluny de la freda funcionalitat del passat, avui dia el bany s ha transformat en un espai més habitable. Un lloc on la distribució està

Más detalles

Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013.

Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013. Informes OBSI Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear 2013. Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013. Ja és sabut que les Illes Balears és

Más detalles

2010 2011 Quadrimestre de tardor

2010 2011 Quadrimestre de tardor 20102011 Quadrimestredetardor Approfondissementdenotionsde mécaniquedesroches: Confrontationdemodèlesmécaniques etgéologiquesàlaréalitéd unchantier ducreusementd untunneldansun massifrocheuxfracturé. Autora:CarlaSolsonaAccensi

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli

Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli Classe 8 Tema 4. Competència imperfecta. Monopoli i oligopoli L oligopoli Característiques: - Pocs venedors oferint productes similars o idèntics (menys de 10 empreses) - Empreses independents. Les estratègies

Más detalles

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35 ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35

Más detalles

Evolució de la pime industrial catalana 2015 i perspectives Gener 2016

Evolució de la pime industrial catalana 2015 i perspectives Gener 2016 Evolució de la pime industrial catalana 2015 i perspectives 2016 Gener 2016 1 0. Introducció PIMEC fa anualment una radiografia de la situació empresarial a través del seu Anuari de la pime catalana, una

Más detalles

Curriculum Vitae. Dades personals. Idiomes. G.141 2010_Aca_ca

Curriculum Vitae. Dades personals. Idiomes. G.141 2010_Aca_ca Curriculum Vitae Dades personals Nom Miquel Nacionalitat Española Cognoms Martínez Martin Formació acadèmica (Titulació, any i institució) Doctor en Filosofia i Ciències de l'educació. 1980. Universitat

Más detalles

Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi

Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi Símbol El símbol de la UAB va ser creat com un exercici d expressivitat gràfica de la relació entre el quadrat i la lletra A, i

Más detalles

Martí X. March i Cerdà Director ANUARI DE L EDUCACIÓ DE LES ILLES BALEARS

Martí X. March i Cerdà Director ANUARI DE L EDUCACIÓ DE LES ILLES BALEARS Martí X. March i Cerdà Director ANUARI DE L EDUCACIÓ DE LES ILLES BALEARS 2011 Anuari de l Educació de les Illes Balears 2011 Aquest Anuari de l Educació de les Illes Balears és el resultat d un conveni

Más detalles

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria

avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria curs 2011-2012 avaluació diagnòstica educació secundària obligatòria competència matemàtica Nom i cognoms Grup INSTRUCCIONS Llegeix atentament cada pregunta abans de contestar-la. Si t equivoques, ratlla

Más detalles

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics)

MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) MINIGUIA RALC: REGISTRE D UN NOU ALUMNE (Només per a ensenyaments no sostinguts amb fons públics) Índex Registre d un nou alumne Introducció de les dades prèvies Introducció de les dades del Registre:

Más detalles