TEMA 1: ESTRUCTURA DE LA GUITARRA

Transcripción

1 TEMA 1: ESTRUCTURA DE LA GUITARRA Si volem aprendre a tocar la guitarra hem de conèixer les parts o elements d'ella. Parts d una guitarra clàssica: Cordes La guitarra consta de 6 cordes que tenen el seu nom segons el so que produeixen a l aire. S enumeren de baix cap a dalt. La corda més prima és la número 1 i la més gruixuda la número 6. A les guitarres clàssiques, les 3 cordes agudes són de nylon. Claviller La seva funció és la d aguantar i tensar les cordes, per a això consta d'un mecanisme compost per cargols que fan girar un eix on van enrotllades les cordes (aquestes són les clavilles). Aquests eixos tenen un forat central pel qual s'introdueix la corda. Alguns constructors utilitzen dissenys personals que permeten distingir els seus instruments. La part frontal és de fusta laminada. La Celleta (Superior) És una peça de forma allargada que va incrustada a la part superior del màstil, entre aquest i el claviller. Normalment és d'òs o materials sintètics durs. La celleta controla l'altura de les cordes a l'aire sobre el primer traste i permet la separació de les cordes, fixant-les gràcies a unes ranures que porta en la seva part frontal. Màstil El màstil està dividit en espais delimitats per unes barres de metall incrustades anomenades Trastes. Cada espai (o traste) representa una nota musical. Cos El Cos o Caixa de Ressonància és la part principal i fonamental de les guitarres acústiques, està format per la Tapa Superior o Tapa Harmònica, la Tapa Inferior i els Costats. És l'encarregat d'amplificar els sons que es produeixen en tocar les cordes. Quan aquestes es colpegen es produeix una vibració que és recollida pel pont i es transmet a la tapa del cos, la vibració que produeix aquesta tapa és recollida i amplificada pel cos de la guitarra, so que surt a través de la Boca. Pont El Pont és una peça allargada i estreta situada sobre la Tapa Superior en certa distància de la Boca. És on es fixen les cordes abans de col locar-les i tensar-les al claviller. El sistema de col locació és similar al del claviller. Per graduar l'altura de les cordes, en les acústiques, en la part superior del pont ens trobem amb la celleta (celleta inferior). Jaume Pujol Martín 1

2 TEMA 2: LA POSICIÓ Abans de tocar la guitarra, necessitem saber quina és la posició correcta per seure i poder tocar-la. Necessites seure en una cadira resistent suficientment alta per tenir les cames flexionades 90 graus. L esquena ha d estar recta i l espatlla relaxada. Procura que la roba no molesti el so de les cordes ni la manera de tocar. Com agafar la guitarra Posició normal: Recolza la guitarra sobre la teva cama dreta i coloca el braç dret sobre elc ostat de la caixa. El pal queda a prop del cos i una mica inclinat cap a dalt. No posis la guitarra enganxada sobre la teva panxa. Inclina una mica la part superior de la guitarra cap a dins perquè no hagis d'inclinar-te massa per veure on poses els dits de les mans. Posició clàssica: Recolza la cintura de la guitarra a la cama esquerra, amb el pal inclinat cap a dalt, de manera que la mà esquerra arribi amb facilitat al diapasó. El braç dret es recolza a la vora de la caixa. En aquesta posició el pes de la guitarra queda ben equilibrat. El peu esquerre es recolza en un recolza-peus perquè la cama quedi una mica aixecada. Posició de Peu: Qualsevol guitarra es pot fer penjar amb una corretja. És important que l'instrument pengi amb el pes cap al cos i amb un bon centre de gravetat, perquè les mans i els braços puguin moure's amb llibertat. Molts guitarristes moderns acostumen a penjar-se la guitarra molt baixa per motius estètics, però així resulta més difícil tocar i no és recomanable per a principiants. Per a una major facilitat de la mà esquerra, el pal ha de quedar inclinat cap a dalt. La Mà Esquerra: El dit polze el col loques darrere del pal, deixant els altres dits lliures per trepitjar les cordes. La pressió del polze se suma per força dels dits. La pressió l'afluixes després de tocar alguna nota o acord, deixant a la mà moure's amb llibertat pel pal. Procura que el dit polze no es pengi del braç de la guitarra. El palmell de la mà no ha de tocar el pal de la guitarra, això és per deixar més lliurement als altres dits fer bé la seva feina; d'aquesta manera li dónes als teus dits molta força per pressionar les cordes. És important que al moment de tocar tinguis la posició correcta (la natural), relaxat, sense cap tensió; evitant que t'estressis i tractant de formar bons hàbits des del principi. Procura que els dits que trepitgen les cordes no apaguin el so de les cordes del costat. Jaume Pujol Martín 2

3 TEMA 3: AFINACIÓ L'Afinació Aquest és un dels aspectes més difícils i importants per al qual comença a estudiar la guitarra, l'afinació. És important que la teva guitarra aquest afinada, pel simple fet que et serà impossible aprendre a tocar-la. Nota que ha de donar cada corda de la Guitarra Abans de començar a aprendre els diferents mètodes d'afinar la guitarra, hem de conèixer quina nota ha de donar cada corda: La corda superior (la més gruixuda de totes, també s anomena 6a) ha de donar la nota MI, les notes de les cordes següents són La, Re, Sol, Si i la corda inferior (la més prima de totes, també anomenada 1a) també igual com la sisena corda ha de donar la nota MI, però més aguda és clar. Aquesta afinació és l'estàndard, ja que una guitarra pot estar afinada de diferents formes. Mètode bàsic d'afinació Afluixes la sisena corda fins que no doni cap so, i després l'aniràs pujant (estrenyent) molt a poc a poc fins que doni un so clar sense pujar-la molt; en aquesta disposició es considerarà ja afinada la sisena, passem llavors a afinar la 5a corda que després d'afluixar-la com l'anterior, l'aniràs pujant molt a poc a poc fins i tot quan aquesta, tocada a l'aire (és a dir, sense que la trepitgi la mà esquerra) produeixi el mateix so que el de la sisena corda trepitjada en el 5è traste. Ja afinada la 5a, es procedirà a l'afinació de les altres cordes d'acord amb la taula següent: La corda 6a trepitjada en el 5è traste dóna el so que correspon a la 5a a l'aire. La corda 5a trepitjada en el 5è traste dóna el so que correspon a la 4a a l'aire. La corda 4a trepitjada en el 5è traste dóna el so que correspon a la 3a a l'aire. La corda 3a trepitjada en el 4t traste dóna el so que correspon a la 2a a l'aire. La corda 2a trepitjada en el 5è traste dóna el so que correspon a la 1a a l'aire. Aquest mètode pot ser utilitzat quan es tingui una oïda musical o una oïda entrenada. Afinació sobre una nota com a referència Una de les formes comunes d'afinar la guitarra és tractant d'igualar les notes equivalents que ha de produir cada corda de la teva guitarra amb un altre instrument afinat, ja sigui un piano o una altra guitarra. Abans de començar a afinar una corda afluixa-la i després la vas estrenyent fins que el so sigui el mateix. Afinador Elèctric Existeixen diverses formes o mètodes d'afinar la guitarra, el que jo recomano per a una persona que està donant els seus primers passos, és afinant amb un afinador elèctric. Afinant amb ell podràs tenir un afinat exacte. Jaume Pujol Martín 3

4 TEMA 4: LECTURA DE NOTES I ACORDS Perquè utilitzem les lletres per anomenar a les notes i acords? Cada nota té un nom per poder llegir qualsevol música escrita per a qualsevol instrument. Les notes musicals són 7 : DO - RE - MI - FA - SOL- LA - SI En el sistema americà de notació aquestes 7 notes prenen el nom de les 7 primeres lletres de l'alfabet, però començant per la nota LA que és el que serveix de base per a l'afinació de tots els instruments. És el sistema més utilitzat i per aquest motiu aprendrem tant l un com l altre. A la majoria de llibres, partitures i cançoners podem trobar el sistema americà però nosaltres ens basarem amb el nostre. A B C D E F G LA SI DO RE MI FA SOL Jaume Pujol Martín 4

5 ACORDS DO RE MI FA SOL LA SI Jaume Pujol Martín 5

6 TEMA 5: EL DIAPASÓ Al llarg del diapasó estan els trastes instal lats en intervals, que divideixen cada corda en notes. Quan es trepitja una corda sobre un espai entre dos trastes i es punteja amb la mà dreta, la corda vibra entre el traste i el pont produint-se una nota. Si volem aprendre i entendre com estan situades les notes al diapasó hem de saber com està formada l'escala musical. Sabem que l'escala musical està formada pels tons Do, Re, Mi, Fa, Sol, La i Si. Ara, existeix una distància tonal entre cada nota: DO - RE - MI - FA - SOL - LA - SI - DO 1 To 1 To 1 / 2 To 1 To 1 To 1 To La distància tonal (interval) entre Mi i Fa, i entre Si i Do és d'un semitò (o 1 / 2 to). Per entendre com s'aplica l'escala musical a la guitarra, i per comprendre aquestes distàncies tonals analitzarem les notes que podem trobar en la 5a corda (La - A). 1 / 2 To \ e B G D A B-- --C D E-- --F G A-- E / El diagrama de dalt representa al diapasó, la línia de dalt és la primera corda (MI aguda) i la línia inferior és la sisena corda (MI greu). I els números de dalt et diuen el número d'espai entre els trastes, es pren com primer al que està junt al claviller. Com pots observar, hi ha un espai saltat entre la nota que produeix la cinquena corda a l'aire (A) i la nota B, la següent nota de l'escala musical. Això és perquè entre A i B hi ha una distància d'1 to, és a dir que si "caminem" espai per espai al llarg del diapasó sobre qualsevol corda estarem avançant en semitons. Ara veiem que de seguida de la nota B, en el tercer espai es troba la nota C. Torna a revisar la gràfica de les distàncies tonals i t'adonaràs que entre aquestes dues notes (B i C) hi ha una distància d' 1 / 2 to, és per això que entre aquestes dues notes no hi ha un espai al mig d'elles com entre A i B. Quan arribem al 12è espai, ens trobem de nou a la nota A. Si recorrem les notes de cada corda fins al 12è espai de cada una d'elles, ens passarà el mateix, trobarem la mateixa nota amb la que comencem. Vet aquí el diagrama amb totes les notes: \ e --F G A B-- --C D E-- B --C D E-- --F G A B-- G A B-- --C D E-- --F G-- D E-- --F G A B-- --C D-- A B-- --C D E-- --F G A-- E --F G A B-- --C D E-- / Exercici: Toca les notes de cada corda, des de la primera nota que s'aconsegueix tocant la corda a l'aire (lliure) fins al 12è espai. Començant per la 6a (MI - E) i acabant amb la 1a (MI agut - I) sense veure el diagrama, i dient en veu alta el nom de la nota que toques. Recorda, no hi ha un espai intermedi entre 'Si' i 'Do', ni tampoc entre 'Mi' i 'Fa'. No et molestis a utilitzar diversos dits de la teva mà esquerra i dreta per fer-ho, utilitza només els teus dits índexs. Un per trepitjar les cordes i l'altre per fer vibrar les cordes. Jaume Pujol Martín 6

7 Sostinguts i Bemolls. Segurament et pregutaràs com es diuen els espais en blanc. Bé, les notes que veiem en el diagrama anterior (C-D-E-F-G-A-B) les anomenarem notes amb nom propi. Entre elles hi ha aquests espais intermedis que també són notes. Aquestes notes són sostinguts i/o bemolls. Sostingut: Nota elevada un semitò (més aguda). Es simbolitza amb el signe #. Bemoll: Nota baixada un semitò (més greu). Es simbolitza amb el signe b. Per exemple, la nota que es troba al 3è traste a la 2a corda és Re. Quan la fem sostinguda avancem un semitò, i quan la fem bemoll ens retardem un semitò. Vegem com es veu això en un diagrama: \ e B Db D--- --D#--- G D A E / Ara bé, que passa si volem fer sostinguda la nota Do que es troba al 1r traste a la 2a corda - a partir de la seva posició avancem un semitò. És a dir que la nota del 2n traste a la 2a corda té dos noms: C# i Db \ e B ---C--- -C#/Db- ---D G D A E / Ara et presento un diagrama que presenta les notes del diapasó incloent notes amb nom propi (en negreta) i a les altres, però només fins al 9è traste: \ E ---F--- -F#/Gb- ---G--- -G#/Ab- ---A--- -A#/Bb- ---B C--- -C#/Db- B ---C--- -C#/Db- ---D--- -D#/Eb- ---E F--- -F#/Gb- ---G--- -G#/Ab- G -G#/Ab- ---A--- -A#/Bb- ---B C--- -C#/Db- ---D--- -D#/Eb- ---E--- D -D#/Eb- ---E F--- -F#/Gb- ---G--- -G#/Ab- ---A--- -A#/Bb- ---B--- A -A#/Bb- ---B C--- -C#/Db- ---D--- -D#/Eb- ---E F--- -F#/Gb- E ---F--- -F#/Gb- ---G--- -G#/Ab- ---A--- -A#/Bb- ---B C--- -C#/Db- / Jaume Pujol Martín 7

8 Jaume Pujol Martín 8

9 TEMA 6: LA PARTITURA La partitura és un mètode de representar la música per mitjà de diagrames que mostren a l'intèrpret on posar els dits al diapasó de l'instrument, en lloc d'assenyalar el so i el ritme que es produeixen com passa a la partitura. Estructura de la partitura Està integrada per 6 línies que representa les sis cordes de la guitarra. La línia de dalt representa la primera corda, o la més prima de la guitarra, mentre que la línia de baix representa la sisena, o la més gruixuda de la guitarra. Una línia vertical indica el principi o final d'un compàs i la doble línia vertical indica el final de la partitura. Com es pot veure en l'exemple: 1a. corda MI (E) a. corda SI (B) a. corda SOL (G) a. corda RE (D) a. corda LA (A) a. corda MI (E) Si ens miressim la guitarra de dalt a baix les cordes es veurien així: 6a. corda MI (E) a. corda LA (A) a. corda RE (D) a. corda SOL (G) a. corda SI (B) a. corda MI (E) Les lletres E, B, G, D, A i E indiquen el nom de la nota que produeix la corda tocada a l'aire, de la més prima a la més gruixuda. La 'e' minúscula és la nota de Mi però més aguda (dues vuitenes més). De vegades es veuen aquestes lletres en les tablaturas i altres vegades no. Existeixen un parell de tipus més de partitures que són més adients per cançons que només continguin acords: - Amb els acords sobre de la sil laba RE LA Si tu vas al cel amb patinet, LA 7 RE fes-m hi un bon lloc, que hi pujo jo. SOL Si tu vas al cel amb patinet RE fes-m hi un bon lloc que pujo jo, LA LA 7 RE airí airó! airí airó! - Amb els acords al final de cada frase Les oques van descalces, DO descalces, descalces; SOL 7-DO les oques van descalces i els ànecs també, SOL 7-DO i els ànecs també. SOL 7-DO Jaume Pujol Martín 9

10 Les trepitjades Els números que trobem sobre cada línia indiquen l'espai on s'ha de trepitjar la corda amb els dits de la mà esquerra, i tocar-la amb la mà dreta. Per exemple, si el número 3 està sobre la 2a línia, significa que hem de tocar (fer sonar) la 2a corda trepitjada en el 3r espai (o traste). El "0" (zero) indica que s'ha de tocar la corda a l'aire (sense trepitjar-la) Quan es presenti un número fora de la tablatura (generalment a baix), en aquest cas el 2, indica amb quin dit de la mà esquerra ha de ser pressionada la posició que t'indica en la tablatura. El número 1 indica el dit índex de la mà esquerra. El número 2 indica el dit mig de la mà esquerra. El número 3 indica el dit anular de la mà esquerra. El número 4 indica el dit petit de la mà esquerra. Quan es vol que dos o més cordes sonin alhora es posen els números en vertical, d'aquesta forma: La següent partitura t'indica que has de tocar una seqüència de notes, en aquesta cas l'escala de Do major. Les notes són Do, Re, Mi, Fa, Sol, La, Si i Do. (C, D, E, F, G, A, B, C): Quan es presenten números fora de la partitura (generalment a baix), indiquen amb quins dits de la mà esquerra han de ser pressionades les posicions que t'indica la partitura. El número 1 indica el dit índex, el 2 el dit mig, el 3 el dit anular i el 4 el dit petit. Ara, en la següent partitura ja no només t'indica que notes has de tocar, sinó també amb quin dit de la mà esquerra has de trepitjar cada una d'elles. La següent seqüència de notes pertany a l'escala de Re major: Jaume Pujol Martín 10

11 La durada del so La majoria de les partitures no et donen informació sobre la durada de les notes, encara que això no és de vital importància Però, si és possible intentar alguna cosa. En els exemples anteriors els números estan separats en iguals distàncies entre si, així que podem assumir que totes les notes tenen la mateixa durada de so. L'espai entre els números t'indicarà quina nota dura més que una altra. En els exemples següents notaràs el bon objectiu de separar els números segons la durada de cada nota: Jaume Pujol Martín 11

12 Jaume Pujol Martín 12