UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. EQUIP DE TREBALL Sr. Jordi Molina Sra. Naiara Garriga FUNDACIÓ AGBAR

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. EQUIP DE TREBALL Sr. Jordi Molina Sra. Naiara Garriga FUNDACIÓ AGBAR"

Transcripción

1 ESTUDI DEL CONSUM D AIGUA ALS EDIFICIS DE LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA SITUACIÓ ACTUAL I POSSIBILITATS D ESTALVI EQUIP DE TREBALL Sr. Jordi Molina Sra. Naiara Garriga FUNDACIÓ AGBAR Sr. Martí Boada Sra. Sagrario Huelin FUNDACIÓ ABERTIS Sr. Xavier Martí DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE Sra. Elena Domene Sr. David Saurí ICTA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals 1

2 2

3 1. INTRODUCCIÓ SITUACIÓ DE L AIGUA A LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA OBJECTIUS TIPOLOGIA D EDIFICIS OBJECTE D ESTUDI METODOLOGIA Compilació de la informació existent: Elaboració de l enquesta Disseny de l enquesta Contingut de l enquesta Elecció de la mostra Als habitatges privats Elecció de la mostra a la resta de les tipologies d edificis Anàlisi i tractament de les dades RESULTATS Habitatges privats Característiques dels habitatges Característiques de les persones enquestades Característiques dels punts de consum d aigua a l habitatge Hàbits de consum a la llar Pèrdues d aigua a la llar CONSUM D AIGUA DOMÈSTIC ESTIMACIÓ DE L ESTALVI Conscienciació de la població Centres d ensenyament secundaris Característiques del centre Punts de consum d aigua al centre Manteniment Consum d aigua al centre d ensenyament Estimació de l estalvi Llars d infants Característiques del centre Nombre de punts de consum Manteniment Consum d aigua a les llars d infants Estimació de l estalvi Centres esportius Característiques del centre Punts de consum del centre Fuites

4 6.4.4 Rètols informatius Consum d aigua als centres esportius Estimació de l estalvi Llars d avis Característiques generals Punts de consum Manteniment Consum d aigua a les llars d avis Estimació de l estalvi Hotels Característiques generals Consum d aigua als hotels Estimació de l estalvi Reutilització d aigües grises Centres d assistència primària Edificis d oficines CONSUM GLOBAL A LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA Consum per part dels edificis destinats a vivendes Consum de la resta d edificis El paper de la construcció sostenible en l estalvi d aigua Estimació de l estalvi per t=1 en els habitatges destinats a vivenda familiar de la Regió Metropolitana de Barcelona Estimació de l estalvi per t=1 als altres edificis de la Regió Metropolitana de Barcelona CONCLUSIONS BIBLIOGRAFIA ANNEXES ANNEX ANNEX 2:

5 INDEX DE TAULES Taula 1: Origen dels recursos a la Regió Metropolitana de Barcelona Taula 2: Programes d actuació per assolir els objectius de la nova cultura de l aigua Taula 3: Estratificació de les enquestes en els diferents àmbits segons població Taula 4: Distribució de la mostra entre els municipis amb forma urbana d alta densitat Taula 5: Distribució de la mostra entre els municipis amb forma urbana de baixa densitat Taula 6: Nombre de centres d ensenyament secundari de titularitat pública a la RMB (23).. 23 Taula 7: Nombre de llars d infants públiques a la RMB (23) Taula 8: Llars d avis de titularitat pública per comarques a la RMB (23) Taula 9: Espais poliespotius en pavellons (>4m2) Taula 1: Centres d assistència primària a la RMB (23) Taula 11: Quantificació de les enquestes en el diferents municipis de la mostra Taula 12: Distribució de la mostra segons tipologies edificatòries Taula 13: Data de construcció dels habitatges de la mostra Taula 14: Mitja de la superfície de la vivenda en funció de la tipologia edificatòria Taula 15: Mitja dels punts de consum en funció de la tipologia edificatòria Taula 16: Nombre de persones per habitatge per tipologia edificatòria Taula 17: Nombre mitjà d aixetes als habitatges de la mostra per tipologia d edifici... 3 Taula 18: Nombre total de dutxes als habitatges de la mostra segons tipologia d edifici Taula 19: Nombre de cisternes als habitatges segons tipologia Taula 2: Eficiència dels diferents sistemes de reg Taula 21: Freqüència d us de l aigua a la llar relacionades amb la higiene personal Taula 22: Freqüència d ús de l aigua a la llar relacionades amb la higiene personal en funció del sexe de l entrevistat Taula 23: Consum estimat segons el temps de dutxa Taula 24: Freqüència d ús de l aigua a la llar relacionades amb la higiene domèstica Taula 25: Resum de procediment de casos. Consum d aigua domèstic... 4 Taula 26: Consum domestic d aigua per càpita segons tipologia d edifici (litres per persona i dia)... 4 Taula 27: Consum domèstic corresponent al jardí comunitari i al particular (lpd) Taula 28: Percentatge que suposa l aigua de reg sobre el total del consum anual Taula 29: Percentatge que suposa l aigua de reg sobre el consum anual en funció de la superfície Taula 3: Consum domèstic d aigua mitjà pels habitatges que tenen piscina Taula 31: Consum d aigua per litres per punts de consum, persona i dia Taula 32: Estimació de la distribució per usos del consum domèstic d aigua per els habitatges plurifamiliars intensius Taula 33: Estimació de la distribució per usos del consum domèstic d aigua per els habitatges plurifamiliars semi-intensius (lpd) Taula 34: Estimació de la distribució per usos del consum domèstic d aigua per els habitatges unifamiliars o adossats (lpd)

6 Taula 35: Llistat de mesures introduïdes en els habitatges plurifamiliars intensius per a calcular el supòsit d estalvi Taula 36: Llistat de mesures introduïdes en els habitatges unifamiliars o adossats per a calcular el supòsit d estalvi Taula 37. Distribució dels usos del consum domèstic d aigua dels habitatges plurifamiliars intensius aplicant millora de la tecnologia Taula 38: Distribució dels usos del consum domèstic d aigua dels habitatges plurifamiliars semiintensius aplicant millora de la tecnologia Taula 39: Distribució dels usos del consum domèstic d aigua dels habitatges unifamiliar aplicant millora de la tecnologia...49 Taula 4: Distribució per usos del consum d aigua per habitatge plurifamiliars intensiu Taula 41: Distribució per usos del consum d aigua per edifici i aplicació de la reutilització d aigües grises (habitatge unifamiliar) Taula 42: Distribució per usos del consum d aigua per edifici aplicant millora de la tecnologia i reutilització d aigües grises (habitatge plurifamiliar) Taula 43: Distribució per usos del consum d aigua per edifici aplicant millora de la tecnologia i reutilització d aigües grises (habitatges unifamiliars) Taula 44: Taula de freqüències de la distribució de la mostra als centres d ensenyament secundari de la Regió Metropolitana de Barcelona Taula 45: Característiques generals dels centres d ensenyament Taula 46: Nombre mig de punts de consum als centres d ensenyament Taula 47: Tipus d inodors als centres d ensenyament... 6 Taula 48: Consum d aigua per càpita en funció de la forma urbana als centres d ensenyament Taula 49: Consum d aigua per càpita en funció de la possessió de jardí als centres d ensenyament Taula 5: Consum d aigua per punts de consum als centres d ensenyament (litres per punt de consum i per dia) Taula 51: Consum d aigua per part del jardí als centres d ensenyament Taula 52: Estimació de la distribució per usos del consum d aigua als centres d ensenyament 64 Taula 53: Llistat de mesures introduïdes als centres d ensenyament secundari per a calcular el supòsit d estalvi Taula 54: Estimació de la distribució dels usos del consum d aigua dels centres d ensenyament introduint tecnologia (hipòtesi d estalvi màxima) Taula 55: Estimació de la distribució dels usos i estalvis d aigua als centres d ensenyament introduint reutilització d aigües grises Taula 56: Estimació de la distribució dels usos i estalvis d aigua als centres d ensenyament amb la combinació de mesures Taula 57: Distribució de la mostra en els municipis de la RMB Taula 58: Característiques generals de les llars d infants en funció de la forma urbana Taula 59: Nombre de punts de consum en funció de la forma urbana Taula 6: Consum d aigua per càpita a les llars d infants Taula 61: Consum per punts de consum a les llars d infants (litres per punt de consum i per dia) Taula 62: Consum d aigua per part del jardí a les llars d infants Taula 63: Estimació de la distribució per usos del consum d aigua a les llars d infants

7 Taula 64: Llistat de mesures proposades a les llars d infants pel càlcul de l estalvi Taula 65: Estimació de la distribució dels usos del consum d aigua a les llars d infants introduint tecnologia (hipòtesi d estalvi màxima) Taula 66: Estimació de la distribució dels usos i estalvis del consum d aigua a les llars d infants introduint tecnologia (hipòtesi d estalvi màxima) Taula 67: Taula de freqüències de la distribució de la mostra als centres esportius de la Regió Metropolitana de Barcelona Taula 68: Característiques generals dels centres esportius Taula 69: Nombre mig de punts de consum als centres esportius Taula 7: Consum d aigua per càpita segons tipus d instal lacions als centres esportius... 8 Taula 71: Consum per càpita i percentatge de reg per part de l aigua de reg del jardí als centre esportius... 8 Taula 72: Estimació de la distribució per usos del consum d aigua als centres esportius en pavellons (1) Taula 73: Estimació de la distribució per usos del consum d aigua als centres esportius en pavellons i altres instal lacions Taula 74: Llistat de mesures introduïdes als centres esportius per a calcular el supòsit d estalvi Taula 75: Estimació de la distribució dels usos i estalvis del consum d aigua als centres esprtius en pavellons introduint tecnologia (hipòtesi d estalvi màxima) Taula 76: Estimació de la distribució dels usos del consum d aigua dels centres esportius en pavellons i altres instal lacions introduint tecnologia Taula 77: Taula de freqüències de la distribució de la mostra a les llars d avis de la RMB Taula 78: Característiques generals de les llars d avis Taula 79: Nombre mig de punts de consum a les llars d avis Taula 8: Consum d aigua per càpita en funció de la forma urbana a les llars d avis... 9 Taula 81: Consum per càpita per part del jardí a les llars d avis... 9 Taula 82: Consum d aigua per punts de consum a les llars d avis (litres per punt de consum i per dia) Taula 83: Estimació de la distribució d usos del consum d aigua a les llars d avis Taula 84: Llistat de mesures introduïdes a les llars d avis per a calcular l estalvi Taula 85: Estimació de la distribució dels usos del consum d aigua a llars d avis introduint tecnologia (hipòtesi d estalvi màxima) Taula 86: Estimació de la distribució dels usos i estalvis d aigua a les llars d avis introduint reutilització d aigües grises Taula 87: Estimació de la distribució dels usos i estalvis d aigua a les llars d avis amb la combinació de mesures Taula 88: Distribució de la mostra entre municipis de la Regió Metropolitana Taula 89: Mitja de nombre d habitacions per categoria hotelera Taula 9: Instal lacions dispositius d estalvi als punts de consum dels hotels Taula 91: Consum domèstic per càpita als hotels (litres/pernoctació dia) Taula 92: Estimació de la distribució d usos del consum d aigua als hotels Taula 93: Llistat de mesures a introduir als hotels per calcular l estalvi Taula 94: Estimació de la distribució dels usos del consum d aigua als hotels introduint tecnologia (hipòtesi d estalvi màxima)

8 Taula 95: Consum domèstic per càpita als centres d assistència primària Taula 96: Estimació distribució usos dins del consum domèstic de la RMB Taula 97: Quantificació de les diferents tipologies d edificis a la RMB Taula 98: Habitatges acabats a la Regió Metropolitana de Barcelona, 21. Per tipologia d habitatges Taula 99: Estimació de l estalvi aconseguit en T=1 amb construcció sostenible a la Regió Metropolitana de Barcelona en Hm Taula 1: Estimació del consum en 1 anys amb l aplicació de mesures a tots els habitatges de la Regió Metropolitana de Barcelona (Hm 3 /any) Taula 11: Estimació del consum amb l aplicació de mesures d estalvi a les resta d edificis:. 17 Taula 12: Població, consum domèstic d aigua i percentatge d edificis de 1 o 2 plantes dels municipis de la comarca del Barcelonès Taula 13: Població, consum domèstic d aigua i percentatge d edificis de 1 o 2 plantes de les ciutats amb més de 5. habitats Taula 14: Municipis de la ciutat difusa amb consums domèstics d aigua superior a 251 litres per persona i dia Taula 15: Municipis de la ciutat difusa amb consums domèstics d aigua d entre 151 i 25 litres per persona i dia percentatges d edificis de 1 i 2 plantes superior al 7% Taula 16: Municipis de la ciutat difusa amb consums domèstics d aigua inferiors a 15 litres per persona i dia i percentatges d edificis de 1 i 2 plantes superior al 7% Taula 17: Estratificació de les enquestes en els diferents àmbits segons població Taula 18: Estratificació de les enquestes en els diferents municipis del Barcelonès ( Taula 12) segons població Taula 19: Estratificació de les enquestes en els diferents municipis de les ciutats de més de 5. habitants (Taula 13) segons població Taula 11: Estratificació de les enquestes en els diferents municipis de la ciutat difusa segons població Taula 111: Estratificació de les enquestes entre els diferents municipis de la Taula Taula 112: Estratificació de les enquestes entre els diferents municipis de la Taula INDEX DE FIGURES Figura 1: La Regió Metropolitana de Barcelona Figura 2: Percentatge d habitatges unifamiliars a la Regió Metropolitana de Barcelona Figura 3: Distribució d usos d aigua a Catalunya i a la Regió Metropolitana de Barcelona (%). 15 Figura 4: Correlació entre la superfície de l habitatge i el nombre de punts de consum Figura 5: Diagrama de freqüències de la superfície dels habitatges de la mostra Figura 6: Nombre i tipus d aixetes a les llars... 3 Figura 7: Instal lació de dispositius d estalvi en aixetes Figura 8: Dispositius d estalvi d aigua instal lats en dutxes Figura 9: Instal lació de dispositius d estalvi en cisternes Figura 1: Tipus d electrodomèstics als habitatges

9 Figura 11: Característiques dels jardins en funció del règim de tinença del mateix Figura 12: Característiques de la piscines en funció del règim de tinença Figura 13 : Freqüència de bany i temps de dutxa Figura 14: Hàbits de comportament en la higiene personal Figura 15: Hàbits de comportament en la higiene domèstica Figura 16: Temps que triga l aigua calenta en arribar (%) Figura 17: Temps que fa que hi ha fuites (%) Figura 18: Consum per càpita en funció del nombre de persones per habitatge Figura 19: Relació del consum d aigua amb el nivell de renta als habitatges unifamiliars Figura 2: Estimació de la distribució per usos del consum domèstic d aigua per els habitatges plurifamiliars intensius (%) Figura 21: Estimació de la distribució per usos del consum domèstic d aigua per els habitatges plurifamiliars semi-intensius (%) Figura 22: Estimació del consum domèstic d aigua per els habitatges unifamiliars o adossats (lpd) Figura 23: Distribució dels estalvis aconseguits en el consum domèstic d aigua dels habitatges plurifamiliars intensius aplicant millora de la tecnologia Figura 24: Distribució dels usos del consum domèstic d aigua dels habitatges plurifamiliars semi-intensius aplicant millora de la tecnologia Figura 25: Distribució dels usos del consum domèstic d aigua dels habitatges plurifamiliars intensius aplicant millora de la tecnologia i reutilització d aigües grises Figura 26: Distribució dels usos del consum domèstic d aigua dels habitatges unifamiliars aplicant millora de la tecnologia i reutilització d aigües grises Figura 27: Mitjà on més informació han rebut en relació a la utilització racional del consum d aigua Figura 28: Intenció d adquirir dispositius d estalvi als diferents punts de consum Figura 29:Tipus de d aixetes i tecnologia aplicada als centres d ensenyament Figura 3: Instal lació de dispositius d estalvi en aixetes dels centres d ensenyament Figura 31: Tipologia de dutxes i tecnologia utilitzada als centres d ensenyament Figura 32: Instal lació de dispositius d estalvi en dutxes dels centres d ensenyament Figura 33: Instal lació de dispositius d estalvi en inodors als centres d ensenyament... 6 Figura 34: Tipologia d urinari als centres d ensenyament Figura 35: Localització de les fuites als centres d ensenyament Figura 36: Estimació de la distribució per usos del consum d aigua als centres d ensenyament Figura 37: Estimació de la distribució dels usos i estalvis del consum d aigua als centres d ensenyament introduint tecnologia (hipòtesi d estalvi màxima) Figura 38: Estimació de la distribució dels usos i estalvis d aigua als centres d ensenyament amb la combinació de mesures Figura 39: Correlació entre la superfície del centre i el nombre de punts de consum a les llars d infants Figura 4: Tipus d aixeta i tecnologia utilitzada a les aixetes de les llars d infants Figura 41: Instal lació de dispositius d estalvi en aixetes de les llars d infants Figura 42: Tipus d inodors a les llars d infants

10 Figura 43: Instal lació de dispositius d estalvi en inodors de les llars d infants... 7 Figura 44: Tipus de sistema de reg utilitzats als jardins de les llars d infants Figura 45: Localització de les fuites a les llars d infants Figura 46: Estimació de la distribució per usos del consum d aigua a les llars d infants Figura 47: Correlació entre la superfície i el nombre total de punts de consum als centres esportius Figura 48: Tipus de d aixetes per rentamans als centres esportius Figura 49: Dispositius d estalvi a les aixetes dels centres esportius Figura 5: Tipus de dutxa als centres esportius Figura 51: Instal lació de dispositius d estalvi en dutxes dels centres esportius Figura 52: Tipus d inodors i d urinaris als centres esportius Figura 53: Instal lació de dispositius d estalvi en inodors als centres esportius Figura 54: Localització de les fuites als centres esportius Figura 55: Estimació de la distribució per usos d aigua a centres esportius en pavellons Figura 56:Estimació de la distribució per usos del consum d aigua als centres esportius en pavellons i altres instal lacions Figura 57 Estimació de la distribució dels usos i estalvis del consum d aigua als centres esportius en pavellons introduint tecnologia (hipòtesi d estalvi màxima) Figura 58: Estimació de la distribució dels usos i estalvis del consum d aigua als centres esportius en pavellons introduint tecnologia (hipòtesi d estalvi màxima) Figura 59: Correlació entre la superfície i els punts de consum a les llars d avis Figura 6: Tipus de d aixetes i tecnologia aplicada a les llars d avis Figura 61: Dispositius d estalvi d aigua a les llars d avis Figura 62: Tipologia de dutxes i tecnologia utilitzada a les llars d avis Figura 63: Instal lació de dispositius d estalvi en dutxes a les llars d avis Figura 64: Tipus d inodors a les llars d avis Figura 65: Instal lació de dispositius d estalvi als inodors de les llars d avis Figura 66: Tipologia de rentavaixelles Figura 67: Tipologia del jardí (% de gespa) als jardins de les llars d avis Figura 68: Localització de les fuites a les llars d avis... 9 Figura 69: Estimació de la distribució d usos del consum d aigua a les llars d avis Figura 7: Estimació de la distribució dels usos i estalvis del consum d aigua a les llars d avis introduint tecnologia (hipòtesi d estalvi màxima) Figura 71: Estimació de la distribució dels usos i estalvis d aigua a les llars d avis amb la combinació de mesures Figura 72: Distribució de la mostra per categories d hotels Figura 73: Tipus d inodor als hotels...96 Figura 74: Tipus de comptador als hotels Figura 75: Estimació de la distribució d usos del consum d aigua als hotels Figura 76: Estimació de la distribució dels usos i estalvis del consum d aigua als hotels introduint tecnologia (hipòtesi d estalvi màxima) Figura 77: Distribució dels usos de l aigua a la Regió Metropolitana de Barcelona

11 Figura 78: Estimació distribució usos dins del consum domèstic de la RMB (II) Figura 79: Distribució dels usos per part d alguns edificis a la Regió Metropolitana de Barcelona (HM 3 /any) Figura 8: Estimació de l estalvi aconseguit en T=1 amb construcció sostenible a la Regió Metropolitana de Barcelona en Hm Figura 81: Estimació del consum en 1 anys amb l aplicació de mesures a tots els habitatges Figura 82: Estimació del consum amb l aplicació de mesures d estalvi a les resta d edificis:

12 1. INTRODUCCIÓ Europa i especialment els països mediterranis han patit durant els últims anys sequeres que han resultat, entre d altres, en menys disponibilitat d aigua i problemes d abastament, la sequera dels rius i embassaments, l empitjorament de la qualitat de l aigua i en el deteriorament dels ecosistemes aquàtics. Els anys 1971, 1988 i 1992 són anys que han mostrat la vulnerabilitat dels països europeus davant d aquest fenomen, i que han alertat als poders polítics, els experts i part de la població en la necessitat de trobar mesures per mitigar els impactes ecològics, econòmics i socials que comporta l escassetat d aquest recurs tan valuós e imprescindible. La Directiva Marc de L Aigua de 23 d Octubre de 2 per la que s estableix un marc comunitari d actuació en l àmbit de la política d aigües, té com a primer objectiu la prevenció del deteriorament addicional i la protecció i millora de l estat dels ecosistemes aquàtics amb la que és pretén aconseguir el bon estat ecològics de les aigües superficials i la reducció progressiva de la contaminació de les aigües subterrànies. Un segon objectiu d aquesta directiva comunitària és el de promoure l ús sostenible de l aigua basat en la protecció a llarg termini dels recursos hídrics disponibles. La prevenció de l empitjorament del recurs, la millora del ecosistemes i un ús equilibrat, equitatiu i eficient de l aigua ha de permetre que les generacions futures puguin aprofitar-se d aquests recurs en les millors condicions possibles. La garantia del subministrament d aigua superficial o subterrània en bon estat per als diferents usos també es presenta com un altre objectiu de la directiva marc, garantia que ha de passar per un ús sostenible del recurs. En aquests sentit, a Espanya i Catalunya, amb recursos hídrics disponibles dels més baixos d Europa, s ha de fer un esforç per millorar les polítiques de gestió de l aigua basades en la gestió de la demanda i no en la gestió de l oferta com s ha vingut fent fins ara. Els esforços per satisfer l augment de la demanda, han estat en el passat, destinats principalment a augmentar el subministrament de recursos, que eren relativament abundants i a baix cost. En un moment en que la relació entre els recursos i la disponibilitat de l aigua dona lloc a un factor crític en l explotació del recurs hídric, la gestió de l oferta basada en el consum de bens i recursos en constant augment ha de donar pas progressivament a una gestió de la demanda. La gestió de la demanda es basa en la implementació de polítiques i mesures que serveixin en el control i la influència sobre la quantitat d aigua utilitzada (UKWIR/EA; 1996), és a dir, mesures encaminades a satisfer las necessitats existents d aigua amb una quantitat menor del recurs. En àrees metropolitanes on el principal consum ve donat pel consum domèstic, aquestes polítiques han d anar dirigides a la introducció de mesures que permetin la reducció del consum. Les accions han de venir des de la gestió del recurs, la gestió de la producció, la gestió de la distribució, però també de la gestió per part consumidor. La introducció de mecanismes d estalvi en els dispositius d ús de l aigua, la instal lació de comptadors, la reducció de les pèrdues, la reutilització del recurs hídric en altres usos, la regulació de les tarifes i l educació i la informació són instruments que permeten una reducció del consum en aquest àmbit. Amb aquest estudi pretenem conèixer quina és la situació actual del consum domèstic d aigua a la Regió Metropolitana, i els efectes favorables que sobre el consum d aigua tindria la posada en pràctica d algunes de les polítiques de gestió dels recursos abans esmentades. 12

13 2. SITUACIÓ DE L AIGUA A LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA La Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) resta conformada per les set comarques incloses a la Regió Primera de Catalunya. Aquestes comarques són el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, l Alt Penedès, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Oriental (veure figura 1). La RMB és la sisena aglomeració urbana de la Unió Europea i l'any 21 comptava amb una població d'uns 4,4 milions de persones dels 6 3 milions que habiten Catalunya. La RMB compren 163 municipis que ocupen prop d'un 1% de la superfície del territori català. Figura 1: La Regió Metropolitana de Barcelona Barcelonès Ciutats>5. (1996) Resta municipis El creixement urbà de la Regió Metropolitana de Barcelona, sense incloure la comarca del Barcelonès, apareix significativament la forma urbana de baixa densitat. En el període de , un 37,5% dels habitatges de nova construcció pertanyen a un patró de baixa densitat constituït per habitatges unifamiliars aïllats i adossats. Al Barcelonès, però, encara existeix una predominància de blocs de pisos d'elevada densitat. Mapa 4: % habitatges unifamiliars Figura 2: Percentatge d habitatges unifamiliars a la Regió Metropolitana de Barcelona % unifamiliars <25% 25%-5% 5%-75% >75% N 1:1 1 5 km 13

14 Fins ben endinsat el segle XX l únic objectiu de la gestió de l aigua a Catalunya (i a Espanya) ha estat garantir la disponibilitat del recurs per als usos humans, agrícoles i industrials dirigida a cobrir un dèficit sempre creixent amb noves ofertes d aigua (estratègia de l oferta), transportantla des d'altres conques si era necessari. Més tard s ha afegit la preocupació per la qualitat de l aigua com a beguda (recurs en condicions). Actualment, com es pot extreure de les tres lleis vigents a la legislació actual en matèria d'aigües (europea, estatal i autonòmica) on apareixen les mateixes idees: «ús racional i sostenible de l aigua»; «preservació, protecció i millora del medi» o «manteniment o millora de l estat ecològic», sembla que l objectiu de la gestió per al proper mil lenni se centra tant en la garantia de quantitat i qualitat del recurs com en fer-ho mantenint o millorant l estat ecològic dels ecosistemes aquàtics, tant de rius com d'aqüífers. El subministrament d aigua a la Regió Metropolitana de Barcelona El subministrament d aigua a la Regió Metropolitana de Barcelona s obté a partir de quatre fonts com a recursos: - L'aigua superficial que prové dels embassaments del riu Ter. Aquests recursos es regulen pel sistema d'embassaments Sau- Susqueda- el Pasteral, i són tractats a la planta potabilitzadora de Cardedeu - Les aigües superficials procedents del riu Llobregat es regulen als embassaments de la Baells, Sant Ponç i Llosa de Cavalls i són tractats a les plantes de Sant Joan Despí i Abrera. - L'aigua subterrània de l'aqüífer del delta del riu Llobregat. - L'aigua subterrània del delta del riu Besos. Com a conseqüència del desenvolupament urbà i industrial, les aigües subterrànies han esdevingut contaminades, el que ha suposat la inutilització de bona part de pous de la regió. Alguns d'aquests aqüífers, emperò, ara s'estan recuperant. Les aigües superficials procedents del Ter i del Llobregat representen un 61% dels consums subministrats, mentre que la resta corresponen a aigües procedents dels recursos locals subterranis. El total d'aigües subministrades a la RMB és d uns 5 Hm 3 anuals. Les xarxes de subministrament d'aigua en alta a l'àmbit de la RMB són les xarxes regionals i les provinents de recursos propis: - Les xarxes regionals les conformen el grup de xarxa d'aigües del Ter- Llobregat (ATLL), i la xarxa d'aigües de Barcelona (AGBAR). - Les fonts pròpies poden ser principalment de tres tipus: propietat municipal, industrial o d'urbanitzacions i d'altres usuaris com les comunitats de propietaris. Les fonts de subministrament d'aigua a la RMB es resumeixen, amb els cabals i percentatges que aquests signifiquen respecte el total, a la següent taula: Taula 1: Origen dels recursos a la Regió Metropolitana de Barcelona Volum (hm 3 ) Percentatge (%) Recursos subterranis Recursos superficials del Llobregat Recursos superficials del Ter 21 4 Total 5 1 Font: ATLL (1994). Pel que fa al consum total d aigua a la RMB, aquest es podia xifrar l any 1999 en uns 5 Hm 3, la qual cosa constitueix aproximadament el 18 5 % del total consumit a Catalunya (2.678 Hm 3 ). La distribució d aquest consum per usos és,però, molt diferent (veure Figura 2). Mentre que pel 14

15 conjunt català, els usos agraris (regadiu) constitueixen dues terceres parts del total, a la RMB aquesta mateixa proporció correspon a l àmbit domèstic i només un 1 % a l àmbit agrícola. 1 Figura 3: Distribució d usos d aigua a Catalunya i a la Regió Metropolitana de Barcelona (%) 1% 9% 8% 7% 6% 5% 4% 3% 2% 1% % 66% 12% 22% Catalunya 1% 23% 67% RMB Agrícola Industrial Domèstic Diversos factors socio-demogràfics, com ara l augment del nombre de llars, el creixement del parc d habitatges, l evolució del model urbà cap a una ciutat més dispersa en el territori, el canvi d hàbits de consum de la població, entre d altres, poden incidir en que les necessitats d aigua augmentin en els propers anys. En aquest sentit, cal buscar mesures que ajudin a frenar aquest possible augment de la demanda, ja que les alternatives d incrementar l oferta comporten costos econòmics, socials i ambientals cada cop més elevats. Des de la nova cultura de l aigua, basada en la gestió de la demanda i en l ús racional de l aigua, s organitzaria la gestió del recurs hídric des de cinc programes d actuació: Taula 2: Programes d actuació per assolir els objectius de la nova cultura de l aigua. Programa d infrastructura Programa d estalvi Programa d eficiència Programa de substitució Programa de gestió Font: Estevan, A Reducció de les pèrdues a les xarxes - diversificació de les xarxes per poder ajustar entre els usos i la qualitat - millora del control del consum amb la generalització de comptadors individuals - Afavorir l estalvi voluntari - Campanyes de conscienciació i accions de demostració directa - Programa de formació d usuaris i professionals de l abastament d aigua - Modificació de les estructures tarifàries. - Introducció de modificacions tècniques als equips i dispositius de consum (adaptat a cada tipologia d edifici) - Substitució de l aigua potable de la xarxa general per aigües d unes altes procedències: aigües de la pluja, aigües depurades, aigües salobres, etc. - Legislació a nivell europeu, estatal, autonòmic i municipial en matèria de tases, eficiència hidràulica, etc. 1 Segons la Llei 6/1999, de 12 de juliol, d'ordenació, gestió i tributació de l aigua, els usos domèstics són aquells de tipus particular que es corresponen amb l ús de l aigua per a sanitaris, per a dutxes, per a cuina i menjador, per a rentades de roba i de vaixelles, per a neteges, recs de parcs i jardins, refrigeració i condicionaments domiciliaris sense activitat industrial, i amb d altres usos de l aigua que es puguin considerar consums inherents o propis de l activitat humana no industrial, ni comercial, ni agrícola, ni ramadera. Tanmateix, la despesa d aigua d activitats comercials (especialment aquelles proveïdores de bens i serveis al detall) s inclou generalment a l àmbit domèstic, com s inclou també en aquest àmbit la despesa d equipaments i serveis públics i privats. 15

16 En el present estudi volem analitzar especialment les potencialitats dels programes d eficiència i de substitució dels recursos en l àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona. Actualment hi ha tota una tecnologia fàcil d adquirir en el mercat i a preus assequibles que permet fer un ús més eficient del recurs a nivell domèstic, tant al propis habitatges, com a d altres edificis com els centres d ensenyament, les llars d infants, les llars d avis, etc, on els usuaris també s hi passen moltes hores. D'altra banda, la mesura de la reutilització de les aigües depurades és encara feble a Catalunya però amb una potencialitat molt elevada en algunes instal lacions. Sense el coneixement empíric d aquesta dada, a priori, es pot dir que la utilització d aquests mecanismes d estalvi i la reutilització d aigües depurades en aquests edificis no està gens estesa, tot i que el potencial d estalvi que es pot aconseguir si s introdueixen aquestes mesures pot ser molt important, sobretot a llarg termini. En aquest sentit, el que es pretén a partir d aquest estudi és conèixer com es distribueixen els consums d aigua a diferents tipologies d edificis de la Regió Metropolitana de Barcelona i els hàbits de consum dels usuaris, per veure quines són les mesures més adequades per cada una d elles i poder fer una estimació de l estalvi que s aconseguiria amb l aplicació de la tecnologia existent. 3. OBJECTIUS El coneixement de quins són els consums i els hàbits de consum i com es distribueixen entre els diferents usos de la llar i d altres edificis, aporta una informació molt valuosa a l hora de introduir millores construcció sostenible i de planificació territorial. En aquesta línia, doncs, els objectius d aquest estudi són: 1. Determinar el consum actual mitjà d aigua corresponent a diferents tipologies d edificis i usos a la Regió Metropolitana de Barcelona. 2. Conèixer quins són els hàbits de consum d aigua. 3. Estimar quina és la distribució dels usos per a cada tipologia edificatòria. 4. Proposar mesures d estalvi adequades a cada tipologia edificatòria 5. Avaluar quins són els estalvi potencials màxims per a cada tipologia edificatòria mitjançant la introducció de diferents mesures d estalvi. Amb tota aquest informació es vol tenir un sistema d informació que sigui útil i pràctic i que serveixi com a eina per orientar la política de l aigua. 4. TIPOLOGIA D EDIFICIS OBJECTE D ESTUDI En funció de la tipologia d edificis es poden dividir en quatre categories: - Habitatges privats - Edificis públics - Hotels - Edificis comercials Entre aquestes, la major part del consum domèstic el trobem al consum per part dels habitatges privats. La tipologia de l edifici, el nombre de persones per habitatge, la renta dels que l habiten, el preu de l aigua, la tecnologia utilitzada, etc., són aspectes que condicionen el consum d aigua a l àmbit domèstic. La variable, però, que tindria més repercussió a l hora de fer uns consums o uns altres és la tipologia de l habitatge ja que el fet de tenir jardí i/o piscina condiciona de manera considerable els consums finals. Donada la diversitat de tipologies, a l hora d escollir quins són els edificis objecte d estudi pensa distingir els habitatges en: - Edifici plurifamiliar intensiu- Corresponen a blocs de pisos. En aquest només hi ha consums d aigua a l interior de l habitatge. 16

17 - Edifici plurifamiliar semi-intensiu - Corresponen a blocs de pisos amb zona comunitària de jardí i/o piscina. En aquests, a més dels usos propis de l interior de l habitatge també hi ha usos externs degut al jardí i la piscina comunitària. - Edifici unifamiliar o adossat. Són els habitatges en que hi ha una família per edifici. Als consums interiors se ls hi ha de sumar els consums exteriors propis del jardí i/o la piscina privades. Entre els edificis públics ens interessa estudiar quin és el consum per part de: - Centres d ensenyament secundari: Centres d ensenyament obligatori amb alumnes que van des dels 12 fins als 16 anys. - Llars d infants: Cobreixen l ensenyament del a 6 anys, etapa del creixement on es consumeix més aigua. - Llars d avis: Residències destinades a gent de la tercera edat, que hi pernocten. - Centres esportius: Centres on es practica l esport i poden tenir pavellons, pistes d atletisme, etc. El consum d aigua es força elevat. - Centres d assistència primària: A priori aquests ofereixen el servei d atenció de medicina general. L horari d atenció és de matí i tarda i la mitja d estada al centre és de poques hores. Els edificis comercials resten dividits en: - Hotels - Edificis d oficines - Àrees de servei - Grans superfícies comercials 5. METODOLOGIA La metodologia utilitzada es divideix en els següents apartats: 1. Compilació de la informació existent sobre el consum domèstic d aigua a la RMB i a d altres àmbits i anàlisi de la informació obtinguda 2. Disseny de l enquesta per a aquelles tipologies d edificis per a les que no existeix informació. 3. Selecció de la mostra i tramitació de l enquesta 4. Anàlisi dels resultats 5. Disseny del sistema d informació. 6. Adequació de les dades recollides i introducció al sistema d informació 7. Entrada de dades al sistema d informació 8. Conclusions 5.1 Compilació de la informació existent: L objectiu es trobar tota la informació existent pel que fa al consum d aigua i per les tipologies d edificis abans referides a l àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona. Pel que fa als habitatges, el consum d aigua domèstic al conjunt de la Regió Metropolitana es pot conèixer a partir de les dades de l empresa Aigües Ter-Llobregat (ATLL) a nivell municipal. ATLL proporciona les dades mitges de consum d aigua subministrats als diferents municipis, sense tenir en compte les diferents tipologies que s hi puguin trobar. Per exemple, segons aquestes dades el consum d aigua a la ciutat de Barcelona és d uns 13 litres per persona i dia (lpd). Aquesta dada tampoc ens dona informació de com estan distribuïts els usos 17

18 a dins de l habitatge, dada molt important per veure quines són les mesures a aplicar més adients. La Campanya Catalunya Estalvia Aigua encarregada per l Agència Catalana de l Aigua a Ecologistes en Acció, aporta molta informació pel que fa al consum d aigua a les diferents tipologies d edificis, però no sobre com queden distribuïts els usos a dins de l habitatge. Un altre estudi que també s ha consultat és l estudi Pautes del Consum i de l Eficiència de l aigua a les Illes Balears, on també es troben dades del consum d aigua per tipologia d habitatges i quins són els hàbits de consum a les llars de les Balears. La Fundació Ecologia y Desarrollo també ha elaborat diversos estudis sobre el consum d aigua a la llar, i un estudi de cas a la ciutat de Saragossa. Pel que fa a la resta d edificis hi ha pocs estudis que aportin dades del consum d aigua a l àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona. Aquests, a més, són estudis puntuals i poc complets per l objectiu del nostre estudi. A nivell general, la Fundación Ecología y Desarrollo ha elaborat una sèrie de guies pràctiques en l ús eficient de l aigua a diferents modalitats d edifici. Pel cas dels hotels s aprofitarà unes enquestes sobre el consum d aigua ja realitzades al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona. A continuació es presenta una llista dels estudis més consultats: Tipologies d edificis Habitatges privats Resta d edificis Hotels Estudis Previs Campanya Catalunya Estalvia aigua, Ecologistes en acció i Agencia Catalana de L Aigua Guía Práctica de Tecnologías ahorradoras de agua para viviendas y servicions públicos.fundación Ecología y Desarrollo. Ed. Bakeaz 22. Guía de ecoauditoría sobre el uso eficiente del agua en el hogar. Fundación Ecología y Desarrollo. Ed. Fundación Ecología y Desarrollo, 22. Pautes del Consum i de l Eficiència de l aigua a les Illes Balears, Ecoauditoria illes balears, Govern Balear. Ahorro en los usos del agua Domiciliaria. De la sensibilización a la gestión. Antoni Agramunt i Jordi Molina. Fundación AGBAR Paràmetres de sostenibilitat, segona part. Extracte del treball realitzat per a la Direcció General d Arquitectura i Habitatge a l ITEC. Desembre de 22. Consum hídric de les zones enjardinades privades vinculades al model d habitatge de baixa densitat de la Regió Metropolitana de Barcelona. Domene, E., ICTA, Universitat Autónoma de Barcelona Fundació Ecología y Desarrollo. Enquentes sobre el consum d aigua als hotels de la Regió Metropolitana de Barcelona. Capellades,M. Deptament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona, 22. Conferencia internacional sobre hoteles sostenibles en destinos sostenibles. Maspalomas, Octubre Elaboració de l enquesta Degut a la manca d informació concreta a l àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona per a la majoria de tipologies edificatòries objecte d estudi, es decideix fer enquestes per a totes les tipologies excepte pels hotels, per la que ja existeix un estudi previ. S escull l enquesta com a tècnica més adequada per a aquest propòsit ja que aquesta és una tècnica dirigida a temes que afectin a moltes persones, a temes d actualitat i és idònia quan no 18

19 sigui possible recorre a d altres fonts documentals alternatives. El consum domèstic d aigua a la RMB compleix aquestes tres premisses. L enquesta en la que es basa l estudi és descriptiva i segons el procediment d aplicació ha estat tant una entrevista personal, un qüestionari enviat per correu o una enquesta telefònica, segons el cas. El qüestionari està format per les mínimes preguntes senzilles i de fàcil comprensió necessàries per a aconseguir els objectius de la investigació Disseny de l enquesta L enquesta es dissenya tenint basant-se en els cinc programes d actuació de la Gestió de la Demanda d aigua ja comentats prèviament a la Taula 2, que són, com ja s ha vist: - Programa d infrastructura - Programa d eficiència - Programa d estalvi - Programa de substitució - Programa de gestió L enquesta s elabora amb l objectiu de recollir informació de cada un d aquests aspectes. En concret, el model d Enquesta del consum domèstic d aigua a la Regió Metropolitana de Barcelona es pot veure a l Annex 1. Els models per a la resta d edificis, es poden trobar al CD que acompanya el treball Contingut de l enquesta Les primeres preguntes de l enquesta són les d identificació, amb el número de qüestionari i el municipi de la vivenda i les de caràcter social, com edat i sexe. La pregunta referida a la renta del l habitatge, tot i ser una pregunta de caràcter social s ha col locat al final del qüestionari, quan l enquestat ja està acostumat a respondre preguntes més o menys indiscretes. La resta de preguntes del qüestionari són les dirigides al tema concret de la investigació: el consum d aigua domèstic. Les preguntes sobre Característiques de l habitatge/edifici són preguntes de fet, com el tipus d edifici en el que viu, el nombre d habitants de la l habitatge/edifici, la superfície de l habitatge/edifici, etc. Aquestes serveixen per calcular altres dades que no es pregunten directament a l enquesta. Per exemple, el nombre de persones que viu en l habitatge, ens permetrà calcular els litres per persona i dia que es gasten en un habitatge. A l apartat d Usos interns, s intercalen preguntes de fet, com el tipus de instal lació que es té a l habitatge/edifici i l eficiència dels diferents aparells, i preguntes d acció, com per exemple, el temps que triga en dutxar-se l enquestat. Les preguntes de l apartat d Hàbits de consum d aigua a la llar són exclusives de les enquestes dirigides al consum domèstic d aigua als habitatges i no apareixen a la resta de tipologies d edificis per la complicació que suposaria la introducció d aquestes variables (implicaria una enquesta al responsable de la instal lació i una altra enquesta a l usuari de l edifici). Les qüestions d aquest apartat són preguntes d acció referides a la manera en que s utilitza l aigua a dins de l habitatge. Les preguntes de l apartat de Pèrdues i en d Usos externs, que apareixen a les enquestes per a totes les tipologies d edifici, intercalen preguntes de fet amb preguntes d acció per conèixer els aspectes més rellevants per a la investigació referents a aquest tema. Per últim, en l apartat del Consum d aigua a la llar/edifici, ens interessa principalment quin és el volum d aigua consumit a l habitatge/edifici al llarg de l any. El qüestionari s ha organitzat en preguntes obertes, quan es tracta de dades molt específiques com el nombre de persones per habitatge/edifici o el consum d aigua per habitatge/edifici, preguntes tancades o dicotòmiques (preguntes de Sí o No) i preguntes de resposta categoritzada. Algunes de les preguntes del qüestionari, requereixen cert coneixement tècnic sobre aspectes relacionats amb les instal lacions d aparells d estalvi d aigua. En el cas de les enquestes dirigides al públic en general, és a dir, a edificis d habitatges, aquestes s acompanyen amb un 19

20 full informatiu, per facilitar la tasca de l enquestat, possiblement no professional en aquest àmbit. L enquesta s elabora amb l objectiu de recollir informació de cada un d aquests aspectes i va acompanyada amb una carta de presentació on apareixen els principals objectius de l estudi. El model d enquesta per als habitatges es pot veure a l Annex 1. En general el disseny de l enquesta per a la resta de tipologies d habitatges també s organitza de forma semblant: - Característiques generals de l edifici - Principals punts de consum o Usos interiors o Usos exteriors - Manteniment i fuites - Consum de l aigua a l edifici El contingut de l enquesta s adapta en cada moment als usos específics de cada tipologia edificatòria amb l objectiu que l enquesta sigui el més curta possible, però contemplant tots els usos possibles. A continuació es presenten el tipus d aparells i de dispositius d estalvi que s han tingut en compte a les enquestes i la definició de cada un d ells. AIXETES Tipologia Monocomandamentbicomandament Obertura en fred Obertura en dues fases Fluxor d aigua freda Dispositius d estalvi Limitador de cabal Reductor de cabal Airejador DUTXES Tipolologia Dutxa termostàtica La comoditat de les monocomandament redueix la despesa d aigua en operacions com l ajust de la temperatura desitjada o del tancament de l aixeta quan no es necessita aigua. El sistema d oclusió es basa en una sèrie de peces de material ceràmic que garanteixen la pràctica supressió de fugues i goteig. No disposa de trajectòria de regulació i a la poca resistència que ofereix la palanca, l usuari habitualment obre l aixeta monocomandament completament. En una bicomandament per motius de mandra l usuari obre fins que considera que el raig d aigua és suficientment fort. Incorporen un sistema que fa que la posició central de la palanca del monocomandament, la situació més habitual, ofereixi només aigua freda. En obrir l aixeta aquesta s atura en una posició intermitja que proporciona el cabal suficient per els usos habituals (entre 6 i 8 l/min.). Per disposar d un cabal més elevat, s ha de realitzar una lleugera pressió en sentit ascendent. Aixeta amb polsador que només raja aigua freda. Redueixen la quantitat total d aigua que surt de l aixeta, sense afegir aire. Aconsegueixen un estalvi del 2%*. Barreja l aigua amb l aire reduint el flux. Les peces interiors de la vàlvula, aconsegueixen un augment de la velocitat de circulació de l aigua i una depressió que facilita l entrada d aire per aspiració. Poden aconseguir un estalvi del 5%*. Disposa de dos mecanismes: un per reduir el cabal de l aigua i un altre per compensar aquesta disminució mitjançant l addició d aire al flux, just abans de la sortida. Permeten modificar el cabal màxim fins a un 5%*. *Els percentatges d estalvi són els màxims que marquen els fabricants Disposa d un selector de temperatura amb una escala graduada 2

Mesures d estalvi d aigua

Mesures d estalvi d aigua Mesures d estalvi d aigua La falta de pluges en els darrers mesos ha fet baixar les reserves d aigua dels embassaments i dels aqüífers. Tots els municipis que rebem aigua potable de la xarxa Ter-Llobregat,

Más detalles

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009) Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat

Más detalles

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials. ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials

Más detalles

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi Assumpció Huertas Valls, 24 d abril de 2013 CRISI Moltes empreses deixen de fer comunicació. Això

Más detalles

Exposició. Apunta t al canvi. La qüestió del CO2

Exposició. Apunta t al canvi. La qüestió del CO2 Exposició Apunta t al canvi La qüestió del CO2 Apunta t al canvi és un recurs educatiu que proporciona eines pràctiques i modulars per relacionar la qüestió del CO2 i el canvi climàtic amb diversos àmbits

Más detalles

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES

Más detalles

Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà

Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà Posicionament web i visibilitat a internet dels Cellers amb D.O Empordà Una assignatura pendent.. Girona Novembre 2011 Carles Ferrer Juanola Director www.altas-buscadores.com Les empreses necessiten visibilitat

Más detalles

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS

UNITAT 3 OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions UNITAT OPERACIONS AMB FRACCIONS M Operacions numèriques Unitat Operacions amb fraccions Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de

Más detalles

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto)

A.1 Dar una expresión general de la proporción de componentes de calidad A que fabrican entre las dos fábricas. (1 punto) e-mail FIB Problema 1.. @est.fib.upc.edu A. En una ciudad existen dos fábricas de componentes electrónicos, y ambas fabrican componentes de calidad A, B y C. En la fábrica F1, el porcentaje de componentes

Más detalles

RÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS. Pressupost per al 2014

RÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS. Pressupost per al 2014 RÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS Pressupost per al 2014 1. Retribucions Els diputats tenen dret a una assignació fixa i poden percebre també assignacions variables amb el caràcter d indemnització per a l exercici

Más detalles

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007 www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors

Más detalles

La nupcialitat a Catalunya l any 2011. Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011

La nupcialitat a Catalunya l any 2011. Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011 28 de novembre del 2012 La nupcialitat a Catalunya l any 2011 Els matrimonis a Catalunya disminueixen per tercer any consecutiu, amb una reducció del 5% l any 2011 L edat mitjana al primer matrimoni se

Más detalles

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar. Actualment, els trastorns de fertilitat afecten un 15% de la població. Moltes són les causes que poden influir en la disminució de la fertilitat, però ara, als clàssics problemes físics se ls ha sumat

Más detalles

11ª JORNADA DE PREVISIÓ SOCIAL COMPLEMENTARIA

11ª JORNADA DE PREVISIÓ SOCIAL COMPLEMENTARIA 11ª JORNADA DE PREVISIÓ SOCIAL COMPLEMENTARIA Present i futur de la previsió social. L actuari en el desenvolupament de la previsió social complementaria. Francesc Durán President Grup de Treball sobre

Más detalles

Col legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA

Col legi de Fisioterapeutes RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA Col legi de Fisioterapeutes de Catalunya RECULL DE PREMSA DIA MUNDIAL DE LA FISIOTERÀPIA Setembre 2004 Els fisioterapeutes critiquen el sistema de regularització de la Generalitat de les teràpies naturals

Más detalles

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies:

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies: POLÍTICA DE COOKIES Una "Cookie" es un pequeño archivo que se almacena en el ordenador del usuario y nos permite reconocerle. El conjunto de "cookies" nos ayuda a mejorar la calidad de nuestra web, permitiéndonos

Más detalles

MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat

MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS. EL BANY un espai de tranquil litat MOSTRA DE TREBALLS REALITZATS EL BANY un espai de tranquil litat Lluny de la freda funcionalitat del passat, avui dia el bany s ha transformat en un espai més habitable. Un lloc on la distribució està

Más detalles

Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013.

Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013. Informes OBSI Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear 2013. Obsímetre 17: Els hàbits de compra de la ciutadania balear. Dades INE i Ibestat 2013. Ja és sabut que les Illes Balears és

Más detalles

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte Barça Parc Un nou espai, un nou concepte Juliol 2009 Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte El Barça: motor social i conjunt de valors El FC Barcelona, una de les entitats esportives més importants

Más detalles

Objectius Explicitació A v a l u a c i ó Concreció (què volem avaluar) Comentaris i material necessari

Objectius Explicitació A v a l u a c i ó Concreció (què volem avaluar) Comentaris i material necessari 3. PROCÉS DE TREBALL 3.1. D on partim? De l anàlisi de l experiència feta durant el curs 97/98 i del com es van passar les proves als alumnes, així com de la recollida d opinió dels mestres, vàrem arribar

Más detalles

Poden obrir sense limitació d horari i tots els dies. Poden obrir sense limitació d horari (mínim: 18 h el dia) i tots els dies excepte els dies de tancament obligatori (1 de gener i 25 de desembre) i

Más detalles

PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS

PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS La raó de ser de l'economia - Economia. Microeconomia i macroeconomia. - El contingut

Más detalles

GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL

GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL GUIA BÀSICA PER UTILITZAR L OFICINA VIRTUAL L Oficina Virtual de l Ajuntament d Ontinyent és el lloc on els ciutadans poden fer gestions i tràmits administratius de forma electrònica o també rebre informació

Más detalles

INSTITUT GUTTMANN - DOSSIER INFORMATIU

INSTITUT GUTTMANN - DOSSIER INFORMATIU Aquesta carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l atenció sanitària ha estat aprovada amb caràcter de document programàtic a la sessió de govern del Consell Executiu de la Generalitat

Más detalles

DOSSIER DE FRANQUICIA

DOSSIER DE FRANQUICIA DOSSIER DE FRANQUICIA QUI SOM?. A LA VAQUERÍA D OSONA contem amb una granja de producció lletera des de fa dècades: El CAMP GRAN, situada a OSONA. En el nostre afany per donar valor al nostre producte

Más detalles

La Universitat crearà plantilles intel ligents que facilitaran la venda de calcer per Internet

La Universitat crearà plantilles intel ligents que facilitaran la venda de calcer per Internet València, 02.09.13 La Universitat crearà plantilles intel ligents que facilitaran la venda de calcer per Internet Investigadors de l ETSE-UV participen en el projecte europeu Smartpif finançat amb 800.000

Más detalles

INFORME DE SEGUIMENT DEL GRAU EN CRIMINOLOGIA (2009-2011) GENER 2011 Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra

INFORME DE SEGUIMENT DEL GRAU EN CRIMINOLOGIA (2009-2011) GENER 2011 Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra INFORME DE SEGUIMENT DEL GRAU EN CRIMINOLOGIA (2009-2011) GENER 2011 Facultat de Dret, Universitat Pompeu Fabra 1 Índex FITXA DE LA TITULACIÓ...3 1. VALORACIÓ GENERAL DEL DESPLEGAMENT DEL TÍTOL...4 2.

Más detalles

Comença l aventura del Pool Party a la Vall d Albaida

Comença l aventura del Pool Party a la Vall d Albaida Comença l aventura del Pool Party a la Vall d Albaida El programa de turisme que combina esport, musica i gastronomia La Vall d Albaida 09.06.2014 Un total de 12 municipis de la comarca participaran en

Más detalles

PRESENTACIÓN DE LAS DIFERENTES ENCUESTAS QUE REALIZA MINA, AIGÜESDE TERRASSA PARA MEDIR EL GRADO DE SATISFACCIÓN DEL CLIENTE, Y SUS RESULTADOS

PRESENTACIÓN DE LAS DIFERENTES ENCUESTAS QUE REALIZA MINA, AIGÜESDE TERRASSA PARA MEDIR EL GRADO DE SATISFACCIÓN DEL CLIENTE, Y SUS RESULTADOS PRESENTACIÓN DE LAS DIFERENTES ENCUESTAS QUE REALIZA MINA, AIGÜESDE TERRASSA PARA MEDIR EL GRADO DE SATISFACCIÓN DEL CLIENTE, Y SUS RESULTADOS PLAN DE MEJORAS DEL SERVICIO AL CLIENTE DE ABASTECIMIENTO

Más detalles

BML 15 Caminada solidària de Sant Joan de Déu. Resultats BML 2015

BML 15 Caminada solidària de Sant Joan de Déu. Resultats BML 2015 BML 15 Caminada solidària de Resultats BML 2015 Mobilització ciutadana 753 equips 10.000 participants 600 persones voluntàries 70 empreses i institucions 150 activitats solidàries Que ningú quedi enrere!

Más detalles

TFGs d oferta pública i concertats:

TFGs d oferta pública i concertats: Guia ràpida per a donar d'alta un TFG/TFM A continuació es detalla una guia ràpida per a donar d alta un TFG, el procediment a seguir dependrà del tipus de TFG TFGs d oferta pública i concertats: Els passos

Más detalles

Sol licitud d autorització sanitària d establiments de MENJARS PREPARATS Solicitud de autorización sanitaria de establecimientos de COMIDAS PREPARADAS

Sol licitud d autorització sanitària d establiments de MENJARS PREPARATS Solicitud de autorización sanitaria de establecimientos de COMIDAS PREPARADAS Sol licitud d autorització sanitària d establiments de MENJARS Solicitud de autorización sanitaria de establecimientos de COMIDAS Dades del titular / Datos del titular Nom i cognoms o Raó social / Nombre

Más detalles

REVISONS DE GAS ALS DOMICILIS

REVISONS DE GAS ALS DOMICILIS CONCEPTES BÀSICS Què és una revisió periòdica del gas? i cada quant temps ha de realitzar-se una revisió periòdica de gas butà? Una revisió periòdica del gas és el procés per mitjà del qual una empresa

Más detalles

La fortaleza de una. La fortalesa d una empresa ferma. Valores corporativos

La fortaleza de una. La fortalesa d una empresa ferma. Valores corporativos La fortaleza de una Siesmo se eleva como una de las principales referencias en la distribución de materiales de construcción y de acabados para interiorismo. Con una experiencia acumulada de más de un

Más detalles

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE.

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. 1. Quart curs d ESO. A 4t d'eso, sol licitem dues matèries diferenciades: Economia de 4t d'eso, com a matèria orientadora

Más detalles

UN NOU DESENVOLUPAMENT EN EL PRÉSTEC INTERBIBLIOTECARI DEL CBUC

UN NOU DESENVOLUPAMENT EN EL PRÉSTEC INTERBIBLIOTECARI DEL CBUC UN NOU DESENVOLUPAMENT EN EL PRÉSTEC INTERBIBLIOTECARI DEL CBUC Jordi Serrano Muñoz, Biblioteca de la Universitat Oberta de Catalunya. jserrano@uoc.es Marta Tort Pascual, Consorci Biblioteques Universitàries

Más detalles

Carreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa. Departament d Economia i Empresa, novembre 2012

Carreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa. Departament d Economia i Empresa, novembre 2012 Carreteres d alta capacitat. Situació a Catalunya i comparativa Departament d Economia i Empresa, novembre 2012 1. Justificació i objecte De fa anys PIMEC ve expressant opinió sobre temes que afecten no

Más detalles

820462 - MTEM - Tecnologia de Fabricació per Mecanitzat

820462 - MTEM - Tecnologia de Fabricació per Mecanitzat Unitat responsable: 820 - EUETIB - Escola Universitària d'enginyeria Tècnica Industrial de Barcelona Unitat que imparteix: 712 - EM - Departament d'enginyeria Mecànica Curs: Titulació: 2015 GRAU EN ENGINYERIA

Más detalles

ICSA. Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica

ICSA. Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica Estudi DonaTIC: Una primera reflexió sobre la dona tecnològica Contingut 1.- Introducció 2.- Radiografia de la dona TIC A càrrec d Elisabet Golobardes, Directora d ETSEEI La Salle (Universitat Ramon Llull)

Más detalles

Inscriure s al cens de l Agència Tributària per obtenir el Número d Identificació Fiscal (NIF). S ha d omplir l imprès 036 (alta censal), amb el qual també es dóna d alta de l Impost sobre Activitats Econòmiques

Más detalles

CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS

CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS CASOS PRÀCTICS EXAMEN DE MERCADERIES CASOS PRÁCTICOS EXAMEN DE MERCANCIAS 1.- L'empresa COMUNLLAMP, SL i CONFITADOS, SL contracten a Logroño (La Rioja) la realització d'un transport de 30 TM de fruita

Más detalles

EL BO SOCIAL, APROFITA L!

EL BO SOCIAL, APROFITA L! EL BO SOCIAL, APROFITA L! El Bo Social, aprofita l! Què és? Un descompte del 25% en la factura de l electricitat del preu del terme de potència (terme fix) i del consum. En cap cas dels lloguers o serveis

Más detalles

La salut a Barcelona 2010

La salut a Barcelona 2010 La salut a Barcelona 2010 Informe de Salut Objectiu: Presentar l estat de salut de la població de Barcelona i els seus determinants l any 2010: Qui som: situació demogràfica i socioeconòmica Com vivim:

Más detalles

8.1 CONTINGUT COMPTES ANUALS.

8.1 CONTINGUT COMPTES ANUALS. 8.1 CONTINGUT COMPTES ANUALS. El contingut dels comptes anuals segons la ICAL Normal és: Balanç Compte del Resultat Econòmico-Patrimonial Estat de la Liquidació del Pressupost Memòria 1. Organización 2.

Más detalles

Economia de l empresa Sèrie 1

Economia de l empresa Sèrie 1 Proves d accés a cicles formatius de grau superior de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2012 Economia de l empresa Sèrie 1 SOLUCIONS,

Más detalles

Josep Maria Puig, Roser Batlle, Carme Bosch, Josep Palos. Aprenentatge servei

Josep Maria Puig, Roser Batlle, Carme Bosch, Josep Palos. Aprenentatge servei Josep Maria Puig, Roser Batlle, Carme Bosch, Josep Palos Aprenentatge servei Educar per a la ciutadania OCTAEDRO Títol: Aprenentatge servei. Educació per a la ciutadania Autors: Josep Maria Puig, Roser

Más detalles

Política de Privacitat /Política de Privacidad

Política de Privacitat /Política de Privacidad Secretaria Autonòmica de Telecomunicacions i Societat de la Informació Conselleria d Infraestructures i Transport Política de Privacitat /Política de Privacidad Fecha: 13 de febrero de 2006 Versión: 1.3

Más detalles

COM FER UN BON CURRÍCULUM VITAE?. MODELS.

COM FER UN BON CURRÍCULUM VITAE?. MODELS. COM FER UN BON CURRÍCULUM VITAE?. MODELS. Portalexcellence Servei Municipal d Ocupació de Cerdanyola del Vallès www.portalexcellence.cat www.ocupacioiempresa.cerdanyola.cat CURRÍCULUM VITAE 1. DEFINICIÓ

Más detalles

ESTADÍSTIQUES I GRÀFICS a ITACA (en castellano más adelante, pág. 15 a 28)

ESTADÍSTIQUES I GRÀFICS a ITACA (en castellano más adelante, pág. 15 a 28) ESTADÍSTIQUES I GRÀFICS a ITACA (en castellano más adelante, pág. 15 a 28) Des de Centre Llistats Estadístiques i Gràfics podrà obtindre informació estadística sobre distints aspectes acadèmics del seu

Más detalles

Press Clipping Noviembre 2013

Press Clipping Noviembre 2013 Press Clipping Noviembre 2013 Soporte: Papel Sección: Estrategia empresarial Fecha: 28/11/2013 ESTRATEGIA EMPRESARIAL La mejora continuada de la productividad Grupo SPEC es una empresa especializada en

Más detalles

CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE:

CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE: CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE: 1. Dades personals persona o entitat SOL LICITANT /Datos Personales persona o entidad SOLICITANTE Entitat sol licitant/ Entidad solicitante: NIF Domicili/Domicilio:

Más detalles

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS TIPUS DE CONVALIDACIONS Aquest document recull les possibles convalidacions de mòduls i unitats formatives del cicle formatiu de grau superior ICA0 Administració de sistemes,

Más detalles

Estudi del sobreesforç econòmic que la discapacitat intel lectual ocasiona a la família a Espanya- (2008)

Estudi del sobreesforç econòmic que la discapacitat intel lectual ocasiona a la família a Espanya- (2008) > Estudi del sobreesforç econòmic que la discapacitat intel lectual ocasiona a la família a Espanya- (2008) Resum Executiu Dossier de premsa Abril de 2009 Amb el suport de: Índex 1 Context i objectius...4

Más detalles

TEMA 11.- Finançament extern de l empresa. 11.1. Accions/ Participacions.

TEMA 11.- Finançament extern de l empresa. 11.1. Accions/ Participacions. TEMA 11.- Finançament extern de l empresa. 11.1. Accions/ Participacions. Les accions representen parts alíquotes del capital social, i és nul la la creació d'accions que no respongui a una efectiva aportació

Más detalles

Audiència Pública. Vilanova i la Geltrú, 5 de novembre de 2011

Audiència Pública. Vilanova i la Geltrú, 5 de novembre de 2011 Audiència Pública Vilanova i la Geltrú, 5 de novembre de 2011 2007-2011: CONTEXT SOCIAL I ECONÒMIC DE CRISI SITUACIÓNO ÉS FÀCIL DES DE FA ANYS, I ESPECIALMENT DE FA 3. PER QUÈ? El 30% de l activitat de

Más detalles

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO 1. Información sobre el responsable del tratamiento de los datos alojados en la página oficial de EDICIONES DON BOSCO en la

Más detalles

Transposición Directiva 2012/27/UE

Transposición Directiva 2012/27/UE Transposición Directiva 2012/27/UE 09/06/2015 Lorenzo Morales Soci enginyer Greenstorm Sostenibilitat Energètica SL lmorales@greenstorm.cat INDICE 1. Marco normativo 2. Futuro marco normativo estatal 3.

Más detalles

en línia! en línea! Guia de suport per realitzar tràmits en línia Guía de apoyo para realizar trámites en línea Tràmits Trámites www.badalona.

en línia! en línea! Guia de suport per realitzar tràmits en línia Guía de apoyo para realizar trámites en línea Tràmits Trámites www.badalona. 24 hores, 365 dies l any Tràmits en línia! www.badalona.cat Guia de suport per realitzar tràmits en línia 24 horas, 365 días al año Trámites en línea! Guía de apoyo para realizar trámites en línea Índex

Más detalles

Ocupabilitat i competències dels graduats recents: L opinió d empreses i institucions. Principals resultats de l estudi d Ocupadors 2014

Ocupabilitat i competències dels graduats recents: L opinió d empreses i institucions. Principals resultats de l estudi d Ocupadors 2014 Ocupabilitat i competències dels graduats recents: L opinió d empreses i institucions Principals resultats de l estudi d Ocupadors 2014 OCUPABILITAT I COMPETÈNCIES DELS GRADUATS RECENTS: L OPINIÓ D EMPRESES

Más detalles

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U.

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U. Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U. 1. Información sobre el responsable del tratamiento de los datos alojados en la página oficial de INSERT STAR, S.L.U. en la

Más detalles

ACTA TALLER ESPAIS 2 - DILLUNS 16 JUNY DE 2014

ACTA TALLER ESPAIS 2 - DILLUNS 16 JUNY DE 2014 A) RADIOGRAFIA SOCIAL ACTA TALLER ESPAIS 2 - DILLUNS 16 JUNY DE 2014 Assistència: 18 persones repartiment de gènere: 7 dones - 11 homes (40-60%) franges edat: 0-35 anys: 5 persones 35-65 anys: 7 persones

Más detalles

A més, València és capdavantera en la formació de professionals de la gestió turística i hotelera, i el sector és motor de l economia.

A més, València és capdavantera en la formació de professionals de la gestió turística i hotelera, i el sector és motor de l economia. CAMPING URBÀ MUNICIPAL A LA CIUTAT DE VALÈNCIA DOSSIER DE PREMSA 1. Context turístic. 2. Fer Càmping és fer ciutat. 3. Òrgan de gestió. 4. Avanç de pressupost. 5. Viabilitat financera. 6. Annex gràfic.

Más detalles

Servicio de Información Bibliográfica y Documental (SIBID) INFORME FINAL

Servicio de Información Bibliográfica y Documental (SIBID) INFORME FINAL Servicio de Información Bibliográfica y Documental (SIBID) INFORME FINAL EUESTA DE SATISFACCIÓN DE USUARIOS JUNIO 00 Octubre 00 Indice Introducción. Metodología. Participación.. Perfil del usuario.. Uso

Más detalles

MISSIÓ COMERCIAL COSTA EST D ESTATS UNITS del 10 al 13 de novembre de 2014

MISSIÓ COMERCIAL COSTA EST D ESTATS UNITS del 10 al 13 de novembre de 2014 PROMOCIÓN INTERNACIONAL nº - 124 / 31-24 setembre 2014 Catalunya MISÓ COMERCIAL COSTA EST D ESTATS UNITS del 10 al 13 de novembre de 2014 Ens plau informar-los de la propera missió empresarial a la Costa

Más detalles

Abordatge estratègic de situacions professionals

Abordatge estratègic de situacions professionals Guia d aprenentatge (3 ECTS) Any acadèmic 2015-2016 Semestre: 2n Grau en Educació Social / Grau en Treball Social Mòdul: Espais professionals Professor: Dr. Paco López Pàgina 1 de 7 Rev. 4 (21.09.2015)

Más detalles

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos.

La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. CÀNNABIS MÒDUL II ACTIVITAT 1 Fitxa 1.1 15 anys La regulación de los clubes de cannabis será larga y complicada, pero las instituciones están dando los primeros pasos. La Agencia de Salud Pública de Cataluña

Más detalles

PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA

PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA PENJAR FOTOS A INTERNET PICASA Penjar fotos a internet. (picasa) 1. INSTAL.LAR EL PROGRAMA PICASA Per descarregar el programa picasa heu d anar a: http://picasa.google.com/intl/ca/ Clicar on diu Baixa

Más detalles

CRISI INTERNA EN EL PP Isern rebaixa a Cort les exigències de Rodríguez per revisar l'etapa de Calvo El ple aprova per unanimitat donar suport a la denúncia d'emaya i revisar la gestió feta al 2009, però

Más detalles

NOTA SOBRE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE MADRID DE 10 DE MARÇ 2015 SOBRE LES DESPESES DEDUÏBLES DELS AUTONOMS.

NOTA SOBRE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE MADRID DE 10 DE MARÇ 2015 SOBRE LES DESPESES DEDUÏBLES DELS AUTONOMS. NOTA SOBRE LA SENTÈNCIA DEL TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE MADRID DE 10 DE MARÇ 2015 SOBRE LES DESPESES DEDUÏBLES DELS AUTONOMS. Barcelona, 22 juny 2015. Benvolguts associats/ades Avui anem a analitzar

Más detalles

PANGEA: Historial de projectes

PANGEA: Historial de projectes PANGEA: Historial de projectes 1996-2000 Participació al projecte Epitelio, Teletrabajo y Teleservicios para Luchar contra la Exclusión Social y Económica. Unió Europea, 1996-1999. "Multi-Site Classroom".

Más detalles

PROJECTE EFISport Eficiència Energètica en Instal lacions Esportives Manual de millors pràctiques

PROJECTE EFISport Eficiència Energètica en Instal lacions Esportives Manual de millors pràctiques PROJECTE EFISport Eficiència Energètica en Instal lacions Esportives Manual de millors pràctiques PROYECTO EFISport Eficiencia Energética en Instalaciones Deportivas Manual de mejores prácticas CATALAN

Más detalles

2010 2011 Quadrimestre de tardor

2010 2011 Quadrimestre de tardor 20102011 Quadrimestredetardor Approfondissementdenotionsde mécaniquedesroches: Confrontationdemodèlesmécaniques etgéologiquesàlaréalitéd unchantier ducreusementd untunneldansun massifrocheuxfracturé. Autora:CarlaSolsonaAccensi

Más detalles

Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB).

Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB). Resumen En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB). - Encuesta de satisfacción de los usuarios de las bibliotecas (CBB). ELS USUARIS DE LES BIBLIOTEQUES

Más detalles

PROCÉS D INTEGRACIÓ TARIFÀRIA

PROCÉS D INTEGRACIÓ TARIFÀRIA PROCÉS D INTEGRACIÓ TARIFÀRIA - 2 de juliol de 2001-1 1. ANTECEDENTS 1.1. ACORDS DEL CONSELL D'ADMINISTRACIÓ 15/11/00 El projecte de la Integració Tarifària al conjunt de la RMB es va aprovar al Consell

Más detalles

OHSAS 18001:2007 i normativa legal

OHSAS 18001:2007 i normativa legal OHSAS 18001:2007 i normativa legal INTRODUCCIÓ OHSAS 18001 COMPARATIVA amb REFERÈNCIES LEGALS PROCÉS DE CERTIFICACIÓ BENEFICIS 1 TÜVRheinland en España 2008 Introducció Organitzacions de tota mena cada

Más detalles

Colleccio Estudis. Els joves i el consum de roba i complements. Estudis sobre els hàbits de consum dels joves de Catalunya

Colleccio Estudis. Els joves i el consum de roba i complements. Estudis sobre els hàbits de consum dels joves de Catalunya Colleccio Estudis Els joves i el consum de roba i complements Estudis sobre els hàbits de consum dels joves de Catalunya 1 Els joves i el consum de roba i complements Estudis sobre els hàbits de consum

Más detalles

QUÈ ÉS L ESTAT DEL BENESTAR A CATALUNYA?

QUÈ ÉS L ESTAT DEL BENESTAR A CATALUNYA? ESTAT DEL BENESTAR I POLARITZACIÓ SOCIAL A CATALUNYA Vicenç Navarro López Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona, Espanya) i professor de polítiques públiques

Más detalles

L equip director està format per :

L equip director està format per : OROBITG Arquitectura & Urbanisme i OB.enginyeria són dos gabinets dedicats al desenvolupament i la direcció de projectes d Arquitectura, Urbanisme i Enginyeria. La trajectòria de l equip director, que

Más detalles

Unitat Didàctica 5.4.1 : EL VOLEIBOL (nivell 1)

Unitat Didàctica 5.4.1 : EL VOLEIBOL (nivell 1) Unitat Didàctica 5.- Habilitats específiques. Esports col lectius. Unitat Didàctica 5.4.1 : EL VOLEIBOL (nivell 1) 1.- La història del voleibol. El voleibol va néixer l any 1895 als Estats Units, a la

Más detalles

LA BALANÇA FISCAL DE CATALUNYA AMB L ADMINISTRACIÓ CENTRAL

LA BALANÇA FISCAL DE CATALUNYA AMB L ADMINISTRACIÓ CENTRAL LA BALANÇA FISCAL DE CATALUNYA AMB L ADMINISTRACIÓ CENTRAL Introducció Metodologia i resultats Quadre 1 Metodologies de càlcul: característiques principals Quadre 2 Resultat del càlcul de la balança fiscal

Más detalles

INFORME SOBRE LA SITUACIO DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA

INFORME SOBRE LA SITUACIO DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA INFORME SOBRE LA SITUACIO DE LA VIOLÈNCIA MASCLISTA MONTCADA I REIXAC. 2007 Elaborat per: Regidoria de Dona i Igualtat Comissió de seguiment del Protocol d actuació local contra la violència vers les dones.

Más detalles

Com fotografiar les nostres peces:

Com fotografiar les nostres peces: 16 H Com fotografiar les nostres peces: optimitzar personalment els propis recursos Impartit per José Miguel García Coordinat per Rosa Cortiella Como fotografiar nuestras piezas: optimizar personalmente

Más detalles

XV CONGRÉS. de la Societat Catalana. Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 WWW.CONGRESSCCC.ORG HOTEL DIAGONAL ZERO

XV CONGRÉS. de la Societat Catalana. Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 WWW.CONGRESSCCC.ORG HOTEL DIAGONAL ZERO WWW.CONGRESSCCC.ORG XV CONGRÉS de la Barcelona, 25, 26, 27 i 28 de Maig de 2011 Benvolgut col lega, El Congrés de la arriba a la seva quinzena edició. Desprès d aquests anys i tal com es habitual, ho fa

Más detalles

Informe activitat turística Comissió d Economia i Hisenda

Informe activitat turística Comissió d Economia i Hisenda Informe activitat turística Comissió d Economia i Hisenda 17 de Novembre de 2015. 1 Comissió d Economia i Hisenda 17 de Novembre de 2015. 01 Dades d activitat turística 2 Quantificació de visitants 2013

Más detalles

IES J. MIR CFGM GESTIÓ ADMINISTRATIVA EL PATRIMONI

IES J. MIR CFGM GESTIÓ ADMINISTRATIVA EL PATRIMONI EL PATRIMONI CONCEPTE: El Patrimoni és el conjunt de BÉNS, DRETS I OBLIGACIONS de l empresa. Tota empresa, per poder funcionar necessita una sèrie d elements que formen part del seu patrimoni, per exemple:

Más detalles

Perquè la millor solució de seguretat no és cara

Perquè la millor solució de seguretat no és cara Perquè la millor solució de seguretat no és cara Internet Total Secure es basa amb el servei MSSP de _bytemaster dins del nostre portafoli de serveis SaaS Gràcies al servei MSSP, el seu negoci operarà

Más detalles

GRAU EN COMERÇ I DISTRIBUCIÓ *

GRAU EN COMERÇ I DISTRIBUCIÓ * GRAU EN COMERÇ I DISTRIBUCIÓ * Títol oficial GRADO EN COMERCIO Y DISTRIBUCIÓN Título oficial * PATRONS DE LA FUNDACIÓ ESCODI / PATRONOS DE LA FUNDACIÓN ESCODI (*) En procés d aprovació. Centre en procés

Más detalles

Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport. Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte

Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport. Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport RESOLUCIÓ de 27 de gener de 2016, de la Direcció General de Formació Professional i Ensenyaments de Règim Especial, per la qual es determina el calendari

Más detalles

Fractura de tobillo RECOMENDACIONES AL ALTA

Fractura de tobillo RECOMENDACIONES AL ALTA Fractura de tobillo RECOMENDACIONES AL ALTA 1 RECOMENDACIONES AL ALTA Autor: Sociedad Valenciana de Traumatología Estas recomendaciones pretenden ser una ayuda para usted, que ha sufrido una fractura

Más detalles

Telefónica Movistar acorda amb l IEC promoure l oferta dels serveis i menús dels mòbils en català

Telefónica Movistar acorda amb l IEC promoure l oferta dels serveis i menús dels mòbils en català comunicació RECULL DE PREMSA Telefónica Movistar acorda amb l IEC promoure l oferta dels serveis i menús dels mòbils en català 13 de novembre del 2006 Consulta El Butlletí de l IEC Institut d Estudis Catalans

Más detalles

BASES PER A LA CONCESSIÓ DELS PREMIS AL COMERÇ A LA CIUTAT DE BENICARLÓ

BASES PER A LA CONCESSIÓ DELS PREMIS AL COMERÇ A LA CIUTAT DE BENICARLÓ BASES PER A LA CONCESSIÓ DELS PREMIS AL COMERÇ A LA CIUTAT DE BENICARLÓ Primera: Convocatòria La Regidoria de Comerç i Turisme de l'ajuntament convoca els Premis al Comerç 2015, amb l'objectiu de promoure

Más detalles

LA PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA LLENGUA CATALANA

LA PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA LLENGUA CATALANA LA PROJECCIÓ EXTERIOR DE LA LLENGUA CATALANA Maria Àngels Prats Mora El català, llengua romànica que compta amb més de mil anys d història, és un element d identitat que comparteixen Andorra, Catalunya,

Más detalles

Jornada sobre prevenció, detecció i atenció als ASI Cerdanyola, maig 2009. prevenció dels ASI. ITER BSO www.alonsovarea.com

Jornada sobre prevenció, detecció i atenció als ASI Cerdanyola, maig 2009. prevenció dels ASI. ITER BSO www.alonsovarea.com Jornada sobre prevenció, detecció i atenció als ASI Cerdanyola, maig 2009 El treball en xarxa en la prevenció dels ASI www.alonsovarea.com CADA COSA EN SU MOMENTO Construir una RED es hermoso http://yoriento.com/2009/03/como-fomentar-el-trabajo-el-equipo-de-verdad-487.html

Más detalles

El Novembre s ha fet la renovació de càrrecs, la Junta Directiva està composada per: Presidenta: Esther Garcia; Secretaria: Mª Carmen Lamazares;

El Novembre s ha fet la renovació de càrrecs, la Junta Directiva està composada per: Presidenta: Esther Garcia; Secretaria: Mª Carmen Lamazares; 2011 El Novembre s ha fet la renovació de càrrecs, la Junta Directiva està composada per: Presidenta: Esther Garcia; Secretaria: Mª Carmen Lamazares; Tresorera: Eva Sala; Vocals: Estel Salomó, Flor Bellver,

Más detalles

Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi

Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi Universitat Autònoma de Barcelona Manual d Identitat Corporativa Síntesi Símbol El símbol de la UAB va ser creat com un exercici d expressivitat gràfica de la relació entre el quadrat i la lletra A, i

Más detalles

Beques Daniel Bravo. per a estades curtes a l'estranger d'investigació biomèdica. Bases convocatòria 2015

Beques Daniel Bravo. per a estades curtes a l'estranger d'investigació biomèdica. Bases convocatòria 2015 Beques Daniel Bravo per a estades curtes a l'estranger d'investigació biomèdica Bases convocatòria 2015 Objectiu Beneficiaris La Fundació Privada Daniel Bravo Andreu presenta la convocatòria 2015 de les

Más detalles

Informe Nota de Prensa: El Servei Meteorològic de Catalunya reduce complejidad y costes de su infraestructura gracias a Brain2Store y NetApp

Informe Nota de Prensa: El Servei Meteorològic de Catalunya reduce complejidad y costes de su infraestructura gracias a Brain2Store y NetApp Informe Nota de Prensa: El Servei Meteorològic de Catalunya reduce complejidad y costes de su infraestructura gracias a Brain2Store y NetApp Aleph Comunicación Avenida Cardenal Herrera Oria 332 nº 4. 28035

Más detalles

Anàlisi de la fecunditat a partir de l Enquesta demogràfica de Catalunya 2007

Anàlisi de la fecunditat a partir de l Enquesta demogràfica de Catalunya 2007 Anàlisi de la fecunditat a partir de l Enquesta demogràfica de Catalunya 2007 Barcelona, desembre del 2010 Daniel Devolder Amb la col laboració de: Xiana Bueno, Jordi Gumà, Rocío Treviño i Pilar Zueras

Más detalles

Contrato privado Procedimiento abierto Oferta: varios criterios de adjudicación Contrato sujeto a regulación armonizada Tramitación ordinaria

Contrato privado Procedimiento abierto Oferta: varios criterios de adjudicación Contrato sujeto a regulación armonizada Tramitación ordinaria Corts Valencianes Licitació número CVA 25/15. Serveis d assegurança col lectiva de vida i accidents per als diputats i diputades de les Corts i serveis d assegurança col lectiva de vida i acci dents del

Más detalles

Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge. Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda

Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge. Conselleria de Medio Ambiente, Agua, Urbanismo y Vivienda Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge ORDRE de 7 de desembre de 2009, de la Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge, per la qual s aproven les condicions de disseny

Más detalles