Preu de l aigua a Catalunya 2014

Transcripción

1 Preu de l aigua a Catalunya 2014 Observatori del preu de l aigua 1,887 /m 3 1,644 /m 3 2,512 /m 3 1,866 /m 3 Preu mitjà Catalunya 2,353 /m3 * Consum domèstic de 12 m 3 /abonat/mes (IVA inclòs) Tarifes aprovades a gener de 2014 Departament de Coordinació i Anàlisi Estratègica setembre de 2014

2 Observatori del preu de l aigua a Catalunya

3 Observatori del preu de l aigua a Catalunya Índex de continguts 1. Introducció L Administració local La Comissió de Preus de Catalunya L Agència Catalana de l Aigua Estudi sobre els preus de l aigua Origen de les dades Metodologia L ús domèstic La dimensió de la mostra El subministrament en baixa El clavegueram El cànon de l aigua El preu mitjà de l ús domèstic Descomposició del preu mitjà de l ús domèstic per concepte en factura L estructura de la tarifa domèstica La distribució i dispersió del preu de la tarifa per a l ús domèstic El pes de la factura de l aigua en la renda familiar L ús industrial Descomposició del preu mitjà industrial per concepte en factura L estructura de la tarifa industrial L ús comercial Descomposició del preu comercial per concepte en factura L estructura de la tarifa comercial Tarifes socials i mesures d equitat... 32

4 Observatori del preu de l aigua a Catalunya

5 Observatori del preu de l aigua a Catalunya Introducció L Observatori de preus de l aigua de Catalunya pretén ser una eina per donar a conèixer a la ciutadania els elements essencials que configuren els preus de l aigua des de la perspectiva del cicle integral de l aigua, amb una visió territorial i en funció dels usos que se n fa (en aquest estudi: l ús domèstic, industrial i comercial). D aquesta manera la informació de referència són les tarifes de subministrament d aigua en baixa, les tarifes de clavegueram i el cànon de l aigua autonòmic. Aquests elements depenen d una important diversitat d agents que participen en la regulació, control i gestió del servei entre els que s inclouen: organismes públics locals, organismes públics supramunipals, operadors privats i organismes de la Generalitat com l Agència Catalana de l aigua (ACA) i la Comissió de Preus de Catalunya L Administració local En l actualitat els municipis disposen de competències en matèria d abastament i sanejament d aigua, de les quals se n fa esment a l article 66.3.I) del Decret Legislatiu 2/2003, de 28 d abril, per la qual s aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya. Per altra banda, l article 5è del Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel qual s aprova el text refós de la legislació en matèria d aigües de Catalunya (TRLAC) recull els àmbits competencials dels ens locals en matèria d aigües 1. L Administració local exerceix les seves competències sense perjudici de la modalitat de gestió escollida per realitzar la prestació del servei entre les previstes en dret, per la qual cosa aquesta regula el sistema de preus o tarifes, inclosa la seva estructura tarifària La Comissió de Preus de Catalunya Per completar l aplicació de l ordenament en matèria de política de preus, una vegada aprovades les tarifes per l ens local corresponent, s eleva la resolució corresponent del Gerent de la corporació local o 1 Article 5 Competències dels ens locals Corresponen als ens locals, d acord amb la legislació de règim local, amb la de sanitat i amb les previsions d aquesta Llei, les competències relatives als àmbits següents: a) L abastament d aigua potable b) El clavegueram i el tractament d aigües residuals c) El control sanitari de les aigües residuals d) L exercici de les funcions que aquesta Llei els atribueix.

6 Observatori del preu de l aigua a Catalunya l acord del Consell Metropolità segons el cas, juntament amb l estudi econòmic i la documentació complementària a la Comissió de Preus de Catalunya. La Comissió de Preus és l organisme que acorda l autorització de preus màxims d àmbit autonòmic en matèria de servei de subministrament d aigua, de transport urbà de viatgers i companyies ferroviàries en exercici de les atribucions conferides pel Decret 121/2014, de 26 d'agost, de la Comissió de Preus de Catalunya i depèn de la Secretaria General del Departament de Territori i Sostenibilitat 2. També es preveu la possibilitat que d acord amb el procediment de règim simplificat les tarifes s incrementin en un percentatge igual o inferior a l aprovat anualment per la Comissió de Preus i sense necessitat d autorització prèvia L Agència Catalana de l Aigua L Agència Catalana de l Aigua (ACA) és l organisme que exerceix les competències de la Generalitat de Catalunya en matèria d aigües i obres hidràuliques, d acord amb el Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pel que s aprova el Text refós de la legislació en matèria d aigües de Catalunya (TRLAC). L article 8.2 d aquest text legal assenyala que a l ACA li correspon entre d altres competències la gestió, recaptació, l administració i la distribució dels recursos econòmics atribuïts per aquesta Llei. Entre els recursos econòmics de l ACA es troba, d acord amb allò previst a l art. 13 del TRLAC, el cànon de l aigua. El cànon de l aigua és un ingrés específic del règim economicofinancer de l ACA, la naturalesa jurídica del qual és la d impost amb finalitat ecològica. L article 63 del TRLAC determina que el cànon de l aigua resta afectat, entre altres, a la prevenció en origen de la contaminació i la recuperació i el manteniment dels cabals ecològics. Així mateix, com a administració hidràulica, l ACA és responsable de difondre i facilitar l aplicació dels principis i objectius de la Directiva Marc de l Aigua (DMA). En referència a la matèria que ens ocupa, destaquen els següents punts de l article 9 de l esmentada Directiva: La internalització en els preus els costos dels serveis relacionats amb l aigua i repercutir-los entre els diversos usuaris de l aigua de forma adequada. L establiment de mecanismes de preus que incentivin l ús de l aigua de forma eficient. 2 Aquesta disposició deroga el Decret 164/1993, d 1 de juny, modificat pel Decret 251/1996, de 5 de juliol. 3 L increment mitjà de tarifes pel servei de subministrament d aigua autoritzat per l any 2014 és del 1,3% (Comissió de Preus, 6 de febrer de 2014).

7 Observatori del preu de l aigua a Catalunya Estudi sobre els preus de l aigua 2.1. Origen de les dades La informació de l estudi s ha extret en primer lloc, de les tarifes autoritzades en els acords de la Comissió de Preus de Catalunya. En segon lloc també s han consultat, en els casos en que s ha disposat d informació, les ordenances fiscals, anuncis i actes dels Plens municipals o òrgans de govern local, a més de les dades proporcionades pels ajuntaments i companyies gestores del servei. Quant al cànon de l aigua, les tarifes són les vigents a 1 de gener de cada any segons els pressupostos de la Generalitat (a 1 gener de 2014 s apliquen les tarifes segons la Llei 5/2012 de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics). En relació als Edictes publicats per la Comissió de Preus, es tenen en compte, en general, les tarifes aprovades en les sessions celebrades fins al 31 de desembre de l any anterior, considerant que aquestes es mantindran vigents durant l any següent. S ha de tenir en compte que les tarifes que autoritza la Comissió de Preus són preus màxims, per la qual cosa la tarifa que finalment es repercutirà a l usuari final pot no concordar amb els publicats a l Edicte de la comissió. A l estudi es tindrà en compte la tarifa realment repercutida a l usuari final sempre que se n tingui constància durant el termini d elaboració d aquest estudi. La tarifa de Clavegueram no està sotmesa al règim de preus autoritzats per la qual cosa s han obtingut les dades de les ordenances fiscals publicades als butlletins oficials de la província. Per tal de disposar d un nombre suficient de municipis que permeti obtenir els resultats més significatius possibles s han inclòs, els municipis de més de habitants i totes les capitals de comarca. En aquest sentit, s ha de fer esment del fet que no sempre es disposa d informació sobre la tarifa per a tots els usos, això implica que la representativitat de les dades varia pels diferents usos considerats (domèstic, industrial i comercial). A diferència d Observatoris d anys anteriors al 2012, el criteri de població i capitalitat ha fet que a partir del 2012 es disposi d una mostra de municipis més petita. Tot i així, s ha estimat que el seu efecte sobre el preu mitjà domèstic no és superior al 2%, pel fet que aquest es calcula ponderant el pes de la població permanent del municipi.

8 Observatori del preu de l aigua a Catalunya Metodologia Per a la obtenció del preu de la factura de l aigua s ha fet la distinció entre el preu del servei de subministrament d aigua en baixa, el preu de la tarifa de clavegueram (en alguns casos la tarifa també inclou conceptes relatius a la depuració i sanejament) i el cànon de l aigua. També s han inclòs aquells recàrrecs i cànons vinculats al servei com ara la conservació de comptadors o els recàrrecs d inversió. D altra banda, no s ha inclòs aquells conceptes que tot i donar-se la possibilitat que es recaptin en el mateix rebut no tenen relació amb el servei (com ara la tarifa d escombreries o tractament de residus sòlids). Pot succeir que l estructura tarifària variï, entre d altres, en funció de la tipologia d usuari, del nombre de persones que conviuen a l habitatge, del nivell de consum o del nucli de població. Per això ha estat necessari plantejar una sèrie de criteris i d hipòtesis de consum: Es calculen els preus per a un consum de 6m 3, 9m 3, 10m 3, 15m 3, 12m 3, 20m 3 mensuals i per abonat domèstic. Per a l ús industrial els consums seran de 20m 3, 100m 3, 500m 3, 1.000m 3 i 5.000m 3 i per a l ús comercial de 50m 3. Es considera un habitatge on conviuen 3 persones. Es considera una tipologia de comptador de 13mm o un habitatge tipus c per a l ús domèstic, un comptador de 30mm per a l ús industrial i de 13mm per a l ús comercial (quan es disposa d informació sobre la tipologia d abonat més comuna en un municipi en concret es considera aquest i no el criteri general). Només es tenen en compte les tarifes de clavegueram que prenen com a base imposable el consum d aigua o mitjançant una quota fixa. No s han considerat aquelles tarifes vinculades a d altres elements com ara el valor cadastral de l impost de bens immobles, o els metres lineals edificats. En el cas que existeixi més d un operador del servei en el municipi es tindrà en compte les tarifes del casc urbà. Si una companyia distingeix entre abonats residents i no residents es considera la tarifa per a residents. L opció de tarifa pel càlcul del cànon de l aigua en el cas de l ús industrial i comercial és la de tarifació per volum. No es té en compte la tarifa per mesurament directe que s aplica a determinats establiments de manera individualitzada en funció de l ús i la contaminació produïda. El preu mitjà domèstic i comercial es pondera d acord amb la població censada del municipi (font: Institut d Estadística de Catalunya, IDESCAT) i l industrial es pondera d acord amb el nombre d abonats industrials i assimilables (font: ACA. Cens de volums i entitats subministradores).

9 Observatori del preu de l aigua a Catalunya Tot seguit es mostra de manera gràfica els elements que configuren el preu de la factura: Taula 1. Estructura de la tarifa de l aigua a Catalunya Factura de l aigua Tarifa de subministrament d aigua en baixa El preu de subministrament s obté d aplicar el consum de l usuari a la tarifa que té l operador. Les tarifes poden tenir estructures diverses, tot i que normalment es basen en els següents elements: Quota fixa de servei i/o mínim de consum o facturació Part variable per blocs de consum. Quota fixa o per blocs per la conservació de comptadors i connexions. Altres cànons i recàrrecs vinculats al servei El recapta directament l entitat subministradora. Cànon de l aigua És un tribut la naturalesa jurídica del qual és la d impost amb finalitat ecològica; que grava l ús de l aigua i la contaminació que el seu abocament pot produir, per tal de prevenir la contaminació en origen, cobrir les despeses d inversió i d explotació de les infraestructures, recuperar i mantenir els cabals ecològics... Domèstics: Mínim de consum o facturació Part variable per blocs de consum Industrials i assimilables: Mínim de consum o facturació Part variable de tram únic en funció del consum i la contaminació. El recapta l entitat subministradora per compte de l Agència Catalana de l Aigua amb excepció dels usuaris industrials i assimilables amb sistema de tarifació individualitzada i en el cas de captacions pròpies on és l ACA qui recapta directament el cànon. Clavegueram El preu pot anar lligat al consum d aigua o no (podem trobar tarifes on la base de càlcul sigui, per exemple, el valor cadastral). L estructura de la tarifa té un component fix i/o variable (igual que el subministrament), però sol ser més senzilla i menys progressiva. En algun cas també s inclouen conceptes relatius a la depuració i el sanejament IVA El tipus pel subministrament d aigua i el cànon de l aigua és del 10%. El tipus pe les quotes de conservació de comptadors i connexions és del 21%. L aplicació de l IVA en el Clavegueram, depuració i/o sanejament depèn de la naturalesa tributària de la tarifa i de la forma de gestió. Preu de la factura de l aigua Suma dels 4 components anteriors Altres components En alguns municipis a la factura de l aigua es troben altres conceptes no directament relacionats amb el Cicle de l aigua com les taxes de gestió de residus.

10 Observatori del preu de l aigua a Catalunya L ús domèstic 3.1. La dimensió de la mostra El subministrament en baixa S han analitzat 215 municipis, la qual cosa representa un 22,7% del total de municipis de Catalunya. En termes de població, els municipis analitzats representen el 89,80% de la població censada a Catalunya (a 1 de gener de 2013 la població va ser de habitants segons dades de l Institut d Estadística de Catalunya, IDESCAT). Mapa 1. Municipis amb dades de subministrament en baixa

11 Observatori del preu de l aigua a Catalunya Taula 2. Distribució de municipis i habitants. Subministrament en baixa Província Municipis amb dades Total municipis % Barcelona ,12% Girona ,38% Lleida ,79% Tarragona ,39% Total municipis ,70% Província Habitants amb dades Total habitants % Barcelona ,41% Girona ,82% Lleida ,73% Tarragona ,79% Total habitants ,80% El clavegueram S han obtingut dades de 142 municipis, la qual cosa representa el 14,99% del total de municipis de Catalunya i el 57,69% del total d habitants ( ). Taula 3. Distribució de municipis i habitants. Clavegueram Província Municipis amb dades Total municipis % Barcelona ,15% Girona ,48% Lleida ,76% Tarragona ,67% Total municipis ,99% Província Habitants amb dades Total habitants % Barcelona ,71% Girona ,02% Lleida ,99% Tarragona ,88% Total habitants ,69%

12 Observatori del preu de l aigua a Catalunya El cànon de l aigua El cànon és d aplicació a tot el territori de Catalunya 4. Segons el Decret 103/2000, art. 9.2: són subjectes passius del cànon de l aigua les persones físiques o jurídiques usuàries de l aigua en baixa que la rebin per mitjà d una entitat subministradora o que la captin mitjançant instal lacions pròpies o en règim de concessió de proveïment. Les tarifes són les vigents entre l 1 de gener i el 30 de gener de 2014 segons la Llei 5/2012 de 20 de març (DOGC núm de 23/03/2012). Taula 4. Tarifa cànon de l aigua Usos domèstics 5 : Mínim de facturació: 6 m 3 /mes 1r tram: consum < = 9 m ,4469 /m 3 x 1 = 0,4469 /m 3 2n tram: 9 m 3 /mes < consum <15 m 3 /mes... 0,5147 /m 3 x 2 = 1,0294 /m 3 3r tram: 15 m 3 /mes < consum <18 m 3 /mes... 0,5147 /m 3 x 5 = 2,5735 /m 3 4rt tram: consum >18 m 3 /mes... 0,5147 /m 3 x 8 = 4,1176 /m 3 Cànon social 6 : Mínim de facturació: 6 m 3 /mes Aplicable a consums fins a 9 m 3 /mes Tram protegit 5 :... = 0,3399 /m 3 Usos industrials i assimilables: Mínim de facturació: 6 m 3 /mes Tipus general + Tipus específic 7 = 0,1498 /m 3 + 0,5873 /m 3 = 0,7371 /m 3 4 Excepció: Decret 103/2000, art.8.2. Resten exempts de pagament del cànon de l aigua els usos següents: e) Els usos domèstics de l aigua en tots els nuclis de població de menys de 400 habitants de població base que no disposen de subministrament domiciliari d aigua i de xarxa de tractament o evacuació d aigües residuals. 5 El Decret 3/2013, en els articles 69.4, 69.5 i 69.7, estableix un coeficient de concentració demogràfica als usuaris domèstics, les aigües residuals dels quals no siguin abocades a un sistema de sanejament públic. A partir de del dia primer de l any següent al de l entrada en funcionament del servei de sanejament s assolirà el coeficient 1 gradualment en un termini de dos o quatre anys, segons si la població base del municipi és d'entre i , o inferior a habitants. Municipi / població base Coeficient de concentració demogràfica Fins a habitants 0,662 Entre i habitants 0,819 Entre i habitants 0,978 Més de habitants 1 6 Per més informació veure el capítol 6 Tarifes socials i mesures d equitat d aquest document. 7 En aquest estudi s ha utilitzat el tipus de gravamen específic establert per al sistema de tarifació per volum. El cànon de l aigua estableix, per als usos industrials i assimilables, dos possibles sistemes de tarifació per determinar el tipus de gravamen: - Tarifació per volum: valor determinat amb caràcter general. - Individualitzat per mesurament directe: valor individualitzat per a cada usuari, en funció de l'ús i la contaminació produïda.

13 Observatori del preu de l aigua a Catalunya El preu mitjà de l ús domèstic Els resultats de l estudi s exposen per diferents nivells de consum (6 m 3, 9m 3, 10 m 3, 12 m 3, 15m 3 i 20 m 3 ) expressats en preus unitaris per metre cúbic i considerant un període de facturació mensual. Tot seguit es ponderen els preus pel nombre d habitants per tal que els municipis amb major població també tinguin major pes en el càlcul del preu mitjà i finalment, es presenten d acord amb els components de la factura de l aigua (subministrament en baixa, clavegueram i cànon de l aigua) Descomposició del preu mitjà de l ús domèstic per concepte en factura A. El subministrament en baixa En el Gràfic 1 es mostra el preu mitjà pel servei de subministrament d aigua domèstica, per cada província i pel conjunt de Catalunya. Si analitzem els preus per cada hipòtesi de consum (6, 9, 10, 12, 15 i 20 m 3 ), s observa que els preus més alts se situen en el tram de 6 m 3 a totes les províncies. Aquest fet s explica perquè la majoria d estructures tarifàries apliquen un terme fix (una quota fixa) i/o un mínim de consum o facturació, que provoca un augment del preu unitari en consums reduïts. A mesura que ens desplacem cap a consums més elevats aquest efecte es fa més petit amb el corresponent efecte sobre el preu unitari. D altra banda, s aprecia com a partir d un cert nivell de consum el preu per metre cúbic tendeix a incrementar, tant a nivell de província com per al conjunt de Catalunya (a excepció de la província de Lleida on el preu no es torna progressiu fins més enllà dels 20 m 3 /abonat/mes). Aquest increment s explica per l existència en les estructures de tarifa de trams de consum creixents amb preus superiors al del tram anterior resultant més cars els consums elevats. Taula 5. Preu del servei d aigua en baixa domèstic per província (sense IVA) Preu unitari /m 3 6 m 3 /mes 9 m 3 /mes 10 m 3 /mes 12 m 3 /mes 15 m 3 /mes 20 m 3 /mes Barcelona 1,797 1,517 1,502 1,497 1,499 1,664 Girona 1,000 0,778 0,736 0,736 0,767 0,822 Lleida 1,300 1,030 0,986 0,932 0,881 0,902 Tarragona 1,235 0,961 0,914 0,863 0,851 1,020 Catalunya 1,656 1,381 1,360 1,349 1,350 1,500

14 Observatori del preu de l aigua a Catalunya Gràfic 1. Preu del servei d aigua en baixa domèstic per província (sense IVA) 1,900 1,700 1,500 /m3 1,300 1,100 0,900 0,700 0, m3/abonat/mes Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya B. El cànon de l aigua La incorporació del cànon de l aigua (igual en tots els municipis de Catalunya) té un efecte progressiu sobre el preu total de l aigua. En el cas del Gràfic 2 (preu aigua + cànon) s observa com a partir d un consum de 10 m 3 /mes s accentua la forma de u de la gràfica en comparació amb el preu del Gràfic 1 (només preu subministrament), de manera que el preu unitari del metre cúbic augmenta més a mesura que el consum es va fent més gran. Aquesta progressivitat pot comportar un major incentiu a l estalvi i a la reducció dels consums sumptuaris. Cal destacar també que l efecte del cànon de l aigua sobre la progressivitat de les tarifes va veure s intensificat a partir d abril del per l efecte de la incorporació d un tercer tram al cànon de l aigua a partir de consums de 18 m 3 /mes. A partir de l 1 d octubre de la Llei 7/2011, de 27 de juliol, va modificar el límit dels trams del cànon. D aquesta manera, el límit del primer tram va passar de 10m 3 mensuals a 9m 3 i el segon tram de 18m 3 mensuals a 15m 3, mentre que el mínim de consum facturable segueix sent de 6 m 3 mensuals. A partir del 24 de març de la Llei 5/2012, de 20 de març, afegeix un quart tram pels consums superiors a 18 m 3. 8 Decret 47/2005, de 22 de març (DOGC 4350 de ) que modifica el Decret 103/2000, de 6 de març. 9 L art.40 de la Llei 7/2011, de 27 de juliol (DOGC 5931 de 29/07/2011) modifica l apat.1 i 2 de l art.69 i la Disposició addicional primera del Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya (Decret 3/2003, de 4 de novembre). 10 L art.6 de la Llei 5/2012 de 20 de març (DOGC núm.6094 de 23/03/2012) modifica l apat.2 de l art.69 del Decret 3/2003.

15 Observatori del preu de l aigua a Catalunya Taula 6. Preu del servei d aigua i cànon de l aigua domèstic per província (sense IVA) Preu unitari /m 3 6 m 3 /mes 9 m 3 /mes 10 m 3 /mes 12 m 3 /mes 15 m 3 /mes 20 m 3 /mes Barcelona 2,244 1,964 2,007 2,090 2,179 2,972 Girona 1,447 1,225 1,241 1,329 1,447 2,130 Lleida 1,747 1,477 1,491 1,525 1,561 2,210 Tarragona 1,682 1,408 1,419 1,456 1,531 2,328 Catalunya 2,103 1,828 1,865 1,942 2,030 2,808 Gràfic 2. Preu del servei d aigua en baixa i cànon de l aigua domèstic per província (sense IVA) /m3 3,000 2,800 2,600 2,400 2,200 2,000 1,800 1,600 1,400 1,200 1, m3/abonat/mes Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya C. El clavegueram Com es veurà a l apartat C pàg.19, en l estructura de tarifa dels municipis predomina una quota fixa (50,70% dels municipis) i amb un únic o cap tram de consum (77,46% dels municipis). D aquesta manera, predomina l escenari de preus unitaris decreixents a mesura que s incrementa el consum pel major pes de la component fixa sobre la variable. S ha de tenir en compte en el tractament de l IVA pel servei de clavegueram que la seva aplicació depèn de la naturalesa tributària de la tarifa que el regula i de la forma de gestió. Taula 7. Preu del clavegueram domèstic per província (sense IVA) Preu unitari /m 3 6 m 3 /mes 9 m 3 /mes 10 m 3 /mes 12 m 3 /mes 15 m 3 /mes 20 m 3 /mes Barcelona 0,233 0,207 0,204 0,200 0,206 0,217 Girona 0,248 0,193 0,183 0,174 0,172 0,173 Lleida 0,218 0,200 0,197 0,192 0,186 0,181 Tarragona 0,362 0,281 0,265 0,243 0,226 0,213 Catalunya 0,250 0,214 0,209 0,202 0,204 0,209

16 Observatori del preu de l aigua a Catalunya Gràfic 3. Preu del clavegueram domèstic per província (sense IVA) /m3 0,375 0,350 0,325 0,300 0,275 0,250 0,225 0,200 0,175 0,150 0,125 0, m3/abonat/mes Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya D. Preu Total de la factura domèstica A continuació es mostra la taula amb els resultats globals dels preus de la factura de l aigua (preu subministrament + Cànon aigua + Clavegueram). Taula 8. Preu total de la factura de l aigua per província (sense IVA) Preu unitari /m 3 6 m 3 /mes 9 m 3 /mes 10 m 3 /mes 12 m 3 /mes 15 m 3 /mes 20 m 3 /mes Barcelona 2,477 2,171 2,211 2,290 2,385 3,189 Girona 1,695 1,418 1,424 1,503 1,619 2,303 Lleida 1,965 1,677 1,688 1,717 1,747 2,391 Tarragona 2,044 1,689 1,684 1,699 1,757 2,541 Catalunya 2,353 2,042 2,074 2,144 2,234 3,017 Taula 9. Preu total de la factura de l aigua per província (amb IVA) Preu unitari /m 3 6 m 3 /mes 9 m 3 /mes 10 m 3 /mes 12 m 3 /mes 15 m 3 /mes 20 m 3 /mes Barcelona 2,724 2,381 2,426 2,512 2,614 3,495 Girona 1,855 1,549 1,559 1,644 1,771 2,522 Lleida 2,162 1,844 1,856 1,887 1,920 2,629 Tarragona 2,247 1,854 1,850 1,866 1,930 2,792 Catalunya 2,587 2,240 2,275 2,353 2,448 3,308

17 Observatori del preu de l aigua a Catalunya Gràfic 4. Preu total de la factura de l aigua per província (amb IVA) /m3 3,600 3,400 3,200 3,000 2,800 2,600 2,400 2,200 2,000 1,800 1,600 1,400 1, m3/abonat/mes Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya Mapa 2. Preu total de la factura de l aigua per a un consum de 12 m 3 /abonat/mes i per província (amb IVA) 1,887 /m 3 1,644 /m 3 2,512 /m 3 1,866 /m 3 Catalunya 2,353 /m 3 Preu mitjà domèstic de la factura de l aigua per a un consum de 12 m 3 /mes (amb IVA)

18 Observatori del preu de l aigua a Catalunya Gràfic 5. Distribució del preu total domèstic per concepte i província (12 m 3 /abonat/mes) Servei d'aigua Cànon de l'aigua Clavegueram IVA 8,86% 8,57% 9,01% 8,98% 8,89% 7,96% 10,60% 10,16% 13,00% 8,58% 23,59% 36,05% 31,42% 31,76% 25,19% 59,59% 44,78% 49,40% 46,27% 57,34% Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya L estructura de la tarifa domèstica En els apartats següents s estudien les tipologies i els elements bàsics de les estructures tarifàries prenent com a referència un consum de 12 m 3 /abonat/mes ja que en aquest hi queda inclòs prop del 75% de la població. L estructura bàsica d una tarifa inclou normalment un component fix quota fixa (part de l import que es paga independentment del consum) i un component variable (part de l import que es paga en funció del consum realitzat). També pot incloure un mínim de consum o facturació (només té efecte mentre el consum real sigui nul o menor que el mínim a facturar). El component fix i el mínim de consum normalment són els responsables dels preus unitaris regressius en els consums reduïts. A. Component fix i variable de la factura de l aigua per a l ús domèstic Gràfic 6. Component fix i variable de la tarifa (aigua + clavegueram + cànon + IVA) Barcelona 29,30% 70,70% Girona 19,42% 80,58% Lleida 25,59% 74,41% Tarragona 34,21% 65,79% Catalunya 29,09% 70,91% Part fixa Part variable

19 Observatori del preu de l aigua a Catalunya B. L estructura de la tarifa del servei d aigua per a l ús domèstic Taula 10. Estructura de la tarifa del servei d aigua domèstic per municipis i habitants Estructura tarifa Municipis Habitants Mínim de consum 20,00% 7,93% Quota fixa 75,81% 90,78% Mínim i quota fixa 2,79% 0,94% Sense quota ni mínim 1,40% 0,35% Estructura tarifa Municipis Habitants Sense trams de consum 0,47% 0,08% Tram únic de consum 0,47% 0,13% Fins a 2 trams de consum 11,16% 5,19% Fins a 3 trams de consum 39,07% 26,30% Fins a 4 trams de consum 31,63% 21,79% Més de 4 trams de consum 17,21% 46,50% C. L estructura de la tarifa de clavegueram per a l ús domèstic Taula 11. Estructura del clavegueram domèstic per municipis i habitants Estructura tarifa Municipis Habitants Mínim de consum 14,79% 6,84% Quota fixa 50,70% 26,57% Mínim i quota fixa 0,00% 0,00% Sense quota ni mínim 34,51% 66,59% Estructura tarifa Municipis Habitants Sense trams de consum 30,99% 13,32% Tram únic de consum 46,48% 34,04% Fins a 2 trams de consum 7,75% 40,91% Fins a 3 trams de consum 8,45% 7,50% Fins a 4 trams de consum 4,23% 3,53% Més de 4 trams de consum 2,11% 0,69%

20 Observatori del preu de l aigua a Catalunya D. L estructura de la factura de l aigua Taula 12. Factura de l aigua mitjana a Catalunya per un consum de 12 m 3 /mes Factura de l aigua: Catalunya 12 m 3 /abonat/mes (1) Tarifa de subministrament (2) Import part fixa:...6,87 /mes Import part variable:...9,31 /mes Total:...16,18 /mes 0,573 /m 3 0,776 /m 3 1,349 /m 3 Cànon de l aigua Total:...7,11 /mes 0,593 /m 3 Cànon de l aigua mitjà de Catalunya ponderat per habitants i per a un consum domèstic de 12 m 3 /mes. La tarifa vigent a 1 de gener és l aprovada per la Llei 5/2012, de 20 de març (DOGC núm.6094 de 23/03/2012). Clavegueram Import part fixa:...0,54 /mes Import part variable:...1,88 /mes Total:...2,42 /mes 0,045 /m 3 0,157 /m 3 0,202 /m 3 Preu de la factura de l aigua Total...25,71 /mes 2,144 /m 3 IVA Subministrament...1,52 /mes 0,143 /m 3 Cànon de l aigua...0,71 /mes 0,059 /m 3 Clavegueram...0,08 /mes 0,007 /m 3 Total:...2,30 /mes 0,209 /m 3 Preu de la factura de l aigua amb IVA Total...28,22 /mes 2,353 /m 3 (1) Preu mitjà de Catalunya ponderat per habitants per a un consum domèstic de 12 m3/mes (2) Inclou la quota de manteniment de comptador i altres cànons o recàrrecs vinculats al servei

21 Observatori del preu de l aigua a Catalunya Taula 13. Factura de l aigua a Barcelona ciutat per un consum de 12 m 3 /mes Factura de l aigua: Barcelona ciutat 12 m 3 /abonat/mes Tarifa de subministrament Import part fixa (1) :...8,90 /mes Import part variable:...12,99 /mes Total:...21,89 /mes 0,742 /m 3 1,043 /m 3 1,824 /m 3 Cànon de l aigua Total:...7,11 /mes 0,593 /m 3 Llei 5/2012 de 20 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives i de creació de l'impost sobre les estades en establiments turístics (DOGC núm de 23/03/2012). Clavegueram Import part fixa:...0,00 /mes Import part variable:...1,83 /mes Total:...1,83 /mes 0,000 /m 3 0,153 /m 3 0,153 /m 3 Preu de la factura de l aigua Total...30,83 /mes 2,570 /m 3 IVA Subministrament...2,33 /mes 0,194 /m 3 Cànon de l aigua...0,71 /mes 0,059 /m 3 Clavegueram...0,00 /mes 0,000 /m 3 Total:...3,04 /mes 0,253 /m 3 Preu de la factura de l aigua amb IVA Total...33,87 /mes 2,823 /m 3 Taxa metropolitana de tractament de residus Concepte destinat a cobrir les despeses relacionades amb el servei de recollida d escombraries...4,58 /mes Preu de la factura de l aigua amb taxes locals Total amb iva...38,45 /mes El preu unitari resultant del rebut per un import de 38,45 /mes és de 3,204 /m 3 (1) Inclou la quota de manteniment de comptador gestionada per Aqualogy Solutions, SA

22 Observatori del preu de l aigua a Catalunya La distribució i dispersió del preu de la tarifa per a l ús domèstic Les diferències de preu poden variar de manera significativa d un municipi a l altre. En el cas del subministrament d aigua en baixa, entre d altres raons l explicació la podem trobar en les diferències en el cost d oferir el servei i que sovint va lligat a les pròpies característiques del municipi, com pot ser la orografia del terreny, la densitat de població o la proximitat amb l origen del recurs. D aquesta manera, les tarifes s incrementen, per exemple, per un augment en el preu de compra d aigua a operadors en alta, un augment del preu de l energia elèctrica, una nova inversió en la xarxa, o per l increment en les despeses de tractament i analítiques per noves exigències sanitàries i/o de qualitat de l aigua. Tanmateix, això no passa en el cas del cànon de l aigua, on la tarifa és la mateixa per a tot el territori. Tot seguit es mostra la distribució dels municipis i dels habitants agrupats segons el rang de preu i també les diferències de preu que hi ha a nivell de província i de nivell de consum. Gràfic 7. Distribució del preu total domèstic per nombre de municipis (amb IVA) 53 Núm. municipis fins a 1 de 1 a 1,2 de 1,2 a 1,4 de 1,4 a 1,6 de 1,6 a 1,8 de 1,8 a 2 de 2 a 2,2 més de 2,2 /m3 Gràfic 8. Distribució del preu total domèstic per població (amb IVA) Núm. habitants fins a 1 de 1 a 1,2 de 1,2 a 1,4 de 1,4 a 1,6 de 1,6 a 1,8 de 1,8 a 2 de 2 a 2,2 més de 2,2 /m3

23 Observatori del preu de l aigua a Catalunya Pel que fa a aquestes distribucions (per a un consum de 12 m 3 /abonat/mes) es pot observar com la població que en promig paga a Catalunya més de 2 /m 3 és del 67,60% mentre que en termes de nombre de municipis el percentatge representa el 37,67%. Taula 14. Distribució del preu total domèstic (amb IVA) Intervals de preu unitari ( /m 3 ) /m 3 (IVA inclòs) fins a 1 de 1 a 1,2 de 1,2 a 1,4 de 1,4 a 1,6 de 1,6 a 1,8 de 1,8 a 2 de 2 a 2,2 més de 2,2 municipis població municipis % 1,40% 2,33% 8,37% 17,67% 14,42% 18,14% 13,02% 24,65% municipis % acumulat 1,40% 3,72% 12,09% 29,77% 44,19% 62,33% 75,35% 100,00% població % 0,27% 0,95% 2,87% 9,66% 7,83% 10,82% 15,95% 51,65% població % acumulat 0,27% 1,22% 4,09% 13,75% 21,58% 32,40% 48,35% 100,00% El pes de la factura de l aigua en la renda familiar L objectiu d aquest apartat és mostrar les diferències en l esforç que suposa la factura de l aigua per les famílies en base a la renda mitjana familiar de cada província. Per a obtenir aquest valor ha estat necessari plantejar un seguit d hipòtesis de partida i considerar valors promitjos, la qual cosa ens fa avinent que, depenen de les condicions particulars de cada família i de la possibilitat de bonificacions en les tarifes de cada municipi, aquest esforç no serà igual en tots els casos. En primer lloc, s ha pres en consideració el promig d habitants per llar d acord amb les estadístiques de població i habitatges de l'institut d Estadística de Catalunya 11 (a Catalunya el promig és de 2,72 habitants per llar). D acord amb aquest promig, la despesa en la factura de l aigua que s utilitza aquí és la corresponent a la tarifa d una unitat familiar de 3 membres amb un consum de 12 m 3 /mes (veure el preu mitjà calculat a la taula 8 del capítol 3.2, apartat d.). La factura inclou els conceptes associats al cicle de l aigua: subministrament en baixa, cànon de l aigua, clavegueram i IVA. En segon lloc, la renda familiar s ha obtingut del concepte de la Renda Familiar Disponible Bruta per habitant (RFDB) 12. A partir de les últimes dades disponibles publicades per l INE (Instituto Nacional 11 Promig d habitants per llar: Idescat. Estadístiques de població. Llars i famílies. Estructura de les llars i famílies. Llars segons el nombre de persones. Any RFDB. Renda familiar disponible bruta per habitant: macromagnitud que mesura els ingressos de què disposen els residents d un territori per destinar-los al consum o a l estalvi. Es calcula com a saldo del compte de renda de les famílies.

24 Observatori del preu de l aigua a Catalunya d Estadística) i per FUNCAS (Fundación de Cajas de ahorros), la renda per càpita mitjana a Catalunya s estima en 1.316,31 euros mensuals 13. Gràfic 9. Pes mitjà de la factura de l aigua per un consum de 12 m 3 /mes sobre la renda familiar (RFDB) d una llar Barcelona 0,83% Girona 0,57% Lleida 0,59% Tarragona 0,61% Catalunya 0,78% Encara que a títol individual el pes de la factura de l aigua sobre la renda familiar depèn de la tarifa aprovada en cada municipi i de la renda dels seus membres, podem dir que el pes de la factura de l aigua per un consum de 12 m 3 /mes sobre la renda RFDB no arriba, de mitjana, a l 1%. Si bé és cert que el pes de la factura de l aigua en una llar on solament es percep com a ingrés la Renda mínima d inserció (RMI) 14 està al voltant del 6% de mitjana a Catalunya. Per aquest fet, hi ha un creixent nombre de municipis que introdueixen bonificacions socials en la tarifa, ampliacions de tram o bé disposen de fons de solidaritat que atenen a determinats col lectius i garanteixen l accés a un consum bàsic (veure apartat 6) 13 RFDB disponible a l INE fins el 2011 i actualitzada en base a la taxa de creixement real publicada per FUNCAS Fundación de Cajas de ahorros. Gabinete de estadística regional. - Font INE: Contabilidad Regional de España. Base Cuentas de renta de los hogares. Serie Font FUNCAS: Indicadores. Previsiones económicas de las comunidades autónomas actualizadas a 31/12/2012. Evolución de la renta familiar bruta de las comunidades autónomas. 14 Renda mínima d'insersió (RMI): Té la finalitat prestar el suport adequat a totes les persones a qui els calgui per tal d'atendre les necessitats bàsiques per viure en la societat, amb els recursos convenients per mantenir-se i per afavorir-ne la inserció o la reinserció socials i laborals. S'atorga a les persones d'entre 25 i 65 anys d'edat o menors que tinguin responsabilitats familiars, que no tinguin dret a altres tipus de prestacions i els ingressos de les quals no siguin superiors a l'import de la prestació. D acord amb l última dada disponible de l Idescat, el 2012 la RMI mitjana va ser de 455.

25 Observatori del preu de l aigua a Catalunya L ús industrial 4.1. Descomposició del preu mitjà industrial per concepte en factura A. El subministrament en baixa En el cas del consum industrial, s han tingut en compte tant les tarifes municipals específiques per aquest ús, com les tarifes generals dels municipis que no les diferencien per tipus d ús. En total s han obtingut dades de 211 municipis i posteriorment s han ponderat en funció del nombre d abonats industrials a cada província (les dades d abonats s han obtingut del cens de volums i entitats subministradores. Font: ACA). No s inclou l IVA excepte si s indica. En la taula 15 es pot observar com el preu mitjà de Catalunya és molt proper al de Barcelona fet que s explica, pel fet que els preus han estat ponderats en funció del nombre d abonats industrials. Un gran nombre d abonats es concentren a la província de Barcelona, concretament el 72,43% del total (un 77,37% si només tenim en compte els municipis estudiats). En el casos de Girona, Tarragona i Lleida, el preu mitjà està per sota de la mitjana de Catalunya per a qualsevol hipòtesi de consum (20, 100, 500, i m 3 ). Taula 15. Preu del servei d aigua en baixa industrial per província (sense IVA) Preu unitari /m 3 20 m 3 /mes 100 m 3 /mes 500 m 3 /mes m 3 /mes m 3 /mes Barcelona 2,193 1,732 1,652 1,652 1,651 Girona 1,618 1,004 0,917 0,905 0,895 Lleida 1,056 0,945 0,934 0,932 0,932 Tarragona 1,716 1,447 1,415 1,413 1,410 Catalunya 2,048 1,603 1,530 1,528 1,526 B. El cànon de l aigua A continuació, procedint de la mateixa manera que en el cas dels usos domèstics, es detallen els preus de l aigua per als usos industrials un cop incorporat el cànon de l aigua. En aquest cas, la incorporació del cànon no produeix els mateixos efectes que hem vist quan s ha analitzat els usos domèstics. La causa la podem trobar en l estructura del cànon de l aigua: si bé en el cas dels usos domèstics s apliquen trams tarifaris en funció del consum, en el cas dels usos industrials i assimilables no hi ha trams de consum. Per tal de facilitar l anàlisi de les dades, s ha optat per utilitzar el sistema de tarifació per volum. D acord amb aquest sistema de tarifació el cànon de l aigua s obté

26 Observatori del preu de l aigua a Catalunya d aplicar a la base imposable un tipus de gravamen general i un tipus de gravamen específic igual per a totes les indústries analitzades. Taula 16. Preu del servei d aigua i cànon de l aigua industrial per província (sense IVA) Preu unitari /m 3 20 m 3 /mes 100 m 3 /mes 500 m 3 /mes m 3 /mes m 3 /mes Barcelona 2,930 2,469 2,389 2,389 2,388 Girona 2,355 1,741 1,654 1,642 1,632 Lleida 1,793 1,682 1,671 1,669 1,669 Tarragona 2,453 2,184 2,152 2,150 2,147 Catalunya 2,785 2,340 2,267 2,265 2,263 C. El clavegueram Taula 17. Preu del clavegueram industrial per província (sense IVA) Preu unitari /m 3 20 m 3 /mes 100 m 3 /mes 500 m 3 /mes m 3 /mes m 3 /mes Barcelona 0,255 0,228 0,226 0,226 0,224 Girona 0,392 0,205 0,172 0,168 0,164 Lleida 0,258 0,175 0,159 0,157 0,155 Tarragona 0,374 0,310 0,298 0,296 0,295 Catalunya 0,289 0,232 0,224 0,223 0,220 D. Preu total de la factura industrial Taula 18. Preu total de la factura de l aigua industrial per província (sense IVA) Preu unitari /m 3 20 m 3 /mes 100 m 3 /mes 500 m 3 /mes m 3 /mes m 3 /mes Barcelona 3,185 2,697 2,615 2,615 2,612 Girona 2,747 1,946 1,826 1,810 1,796 Lleida 2,051 1,857 1,830 1,826 1,824 Tarragona 2,827 2,494 2,450 2,446 2,442 Catalunya 3,074 2,572 2,491 2,488 2,483 Taula 19. Preu total de la factura de l aigua industrial per província (amb IVA) Preu unitari /m 3 20 m 3 /mes 100 m 3 /mes 500 m 3 /mes m 3 /mes m 3 /mes Barcelona 3,471 2,932 2,841 2,842 2,837 Girona 2,995 2,114 1,981 1,962 1,949 Lleida 2,232 2,025 1,996 1,992 1,990 Tarragona 3,096 2,726 2,677 2,672 2,668 Catalunya 3,351 2,799 2,708 2,705 2,699

27 Observatori del preu de l aigua a Catalunya Gràfic 10. Distribució del preu total industrial per concepte i província (100 m 3 /abonat/mes) Servei d'aigua Cànon de l'aigua Clavegueram IVA 8,01% 7,93% 8,28% 8,51% 8,08% 7,78% 9,71% 8,66% 11,38% 8,30% 25,14% 34,87% 36,39% 27,03% 26,34% 59,07% 47,49% 46,67% 53,08% 57,28% Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya 4.2. L estructura de la tarifa industrial A. Component fix i variable de la factura de l aigua per a l ús industrial Gràfic 11. Tarifa fixa i variable (100 m 3 /abonat/mes: aigua + clavegueram+cànon+iva) Barcelona 8,21% 91,79% Girona 8,10% 91,90% Lleida 6,41% 93,59% Tarragona 6,47% 93,53% Catalunya 8,04% 91,96% Part fixa Part variable

28 Observatori del preu de l aigua a Catalunya B. L estructura de la tarifa de subministrament en baixa per a l ús industrial Taula 20. L estructura de la tarifa de subministrament en baixa per a l ús industrial Estructura tarifa Municipis Abonats Mínim de consum 18,96% 8,26% Quota fixa 76,30% 89,92% Mínim i quota fixa 3,32% 1,34% Sense quota ni mínim 1,42% 0,47% Estructura tarifa Municipis Abonats Sense trams de consum 1,42% 1,08% Tram únic de consum 28,91% 16,44% Fins a 2 trams de consum 36,97% 66,98% Fins a 3 trams de consum 20,38% 10,71% Fins a 4 trams de consum 10,43% 4,32% Més de 4 trams de consum 1,90% 0,48% C. L estructura de la tarifa de clavegueram per a l ús industrial Taula 21. L estructura de la tarifa de clavegueram per a l ús industrial Estructura tarifa Municipis Abonats Mínim de consum 14,39% 7,02% Quota fixa 51,08% 23,80% Mínim i quota fixa 0,00% 0,00% Sense quota ni mínim 34,53% 69,18% Estructura tarifa Municipis Abonats Sense trams de consum 30,94% 10,43% Tram únic de consum 51,80% 33,66% Fins a 2 trams de consum 10,07% 50,14% Fins a 3 trams de consum 4,32% 3,90% Fins a 4 trams de consum 2,88% 1,88% Més de 4 trams de consum 0,00% 0,00%

29 Observatori del preu de l aigua a Catalunya L ús comercial De la mateixa manera que en l ús industrial, s han tingut en compte tant les tarifes municipals específiques per aquest ús com les tarifes generals que no diferencien per tipus d ús. D aquesta manera, de la mostra de 215 municipis que es disposa pel 2014 en el cas dels usos domèstics, 155 també estan disponibles per al càlcul de la tarifa comercial (d aquests 155 municipis el 61,94% se situen a Barcelona, el 9,68% a Lleida, el 12,90% a Tarragona i el 15,48% a Girona) el que representa aproximadament el 16,37% del total de Catalunya. No s inclou l IVA excepte si s indica. Val a dir però que aquestes tarifes s han de valorar des d un punt de vista aproximatiu ja que la poca informació de què es disposa no permet que l estimació sigui suficientment significativa Descomposició del preu comercial per concepte en factura Preu unitari 50 m 3 /abonat/mes Taula 22. Preu total de la factura comercial per província (50 m 3 /abonat/mes) Subministrament aigua en baixa Cànon aigua Clavegueram Total sense IVA Total amb IVA Barcelona 1,643 0,737 0,225 2,605 2,833 Girona 0,859 0,737 0,176 1,772 1,922 Lleida 0,912 0,737 0,175 1,824 1,990 Tarragona 1,444 0,737 0,331 2,512 2,745 Catalunya 1,537 0,737 0,230 2,504 2,725 Gràfic 12. Preu total de la factura comercial per província (50 m 3 /abonat/mes) Servei d'aigua Cànon de l'aigua Clavegueram IVA 8,05% 7,82% 8,31% 8,48% 8,12% 7,95% 9,14% 8,81% 12,06% 8,44% 26,02% 38,35% 37,04% 26,85% 27,05% 57,98% 44,69% 45,84% 52,61% 56,39% Barcelona Girona Lleida Tarragona Catalunya

30 Observatori del preu de l aigua a Catalunya L estructura de la tarifa comercial A. Component fix i variable de la factura de l aigua per a l ús comercial Gràfic 13. Component fix i variable de la tarifa (50 m3/abonat/mes: aigua+clavegueram+cànon) Barcelona 8,49% 91,51% Girona 5,80% 94,20% Lleida 5,52% 94,48% Tarragona 6,30% 93,70% Catalunya 8,13% 91,87% Part fixa Part variable B. L estructura de la tarifa de subministrament en baixa per a l ús comercial Taula 23. L estructura de la tarifa de subministrament en baixa per a l ús comercial Estructura tarifa Municipis Habitants Mínim de consum 17,42% 5,99% Quota fixa 78,71% 92,75% Mínim i quota fixa 3,23% 1,15% Sense quota ni mínim 0,65% 0,11% Estructura tarifa Municipis Habitants Sense trams de consum 2,58% 1,28% Tram únic de consum 20,00% 12,14% Fins a 2 trams de consum 38,06% 68,37% Fins a 3 trams de consum 26,45% 14,56% Fins a 4 trams de consum 10,32% 3,19% Més de 4 trams de consum 2,58% 0,47%

31 Observatori del preu de l aigua a Catalunya C. L estructura de la tarifa de clavegueram per a l ús comercial Taula 24. L estructura de la tarifa de clavegueram per a l ús comercial Estructura tarifa Municipis Habitants Mínim de consum 13,93% 6,51% Quota fixa 52,46% 25,67% Mínim i quota fixa 0,00% 0,00% Sense quota ni mínim 33,61% 67,82% Estructura tarifa Municipis Habitants Sense trams de consum 32,79% 12,57% Tram únic de consum 51,64% 37,96% Fins a 2 trams de consum 9,02% 43,66% Fins a 3 trams de consum 3,28% 4,05% Fins a 4 trams de consum 3,28% 1,77% Més de 4 trams de consum 0,00% 0,00%

32 Observatori del preu de l aigua a Catalunya Tarifes socials i mesures d equitat La tarifació social s entén com la minoració del preu a pagar, en aquest cas per la factura de l aigua, amb la voluntat de garantir l accés a un determinat consum bàsic. La tarifa social també es pot restringir a col lectius específics. Els ajuntaments, com a titulars del servei de subministrament domiciliari d aigua, poden concretar a través de les tarifes, bonificacions o exempcions del pagament dels preus i taxes, sempre que es compleixin certes condicions o requisits. Hi ha municipis que estableixen tarifes socials per minorar la càrrega econòmica que suposa el pagament per serveis domèstics d aigua a col lectius específics com persones amb rendes baixes (jubilats, aturats...) o amb alguna discapacitat. És a dir, garantir a determinats col lectius un consum bàsic d aigua a un cost més assequible. Un exemple del fet que la tarifació social s està fent extensiva al preu que cobren les companyies subministradores arreu del territori, és el Pla Municipal Metropolità (PAM) on s estableix que al llarg del 2014 totes les companyies subministradores d aigua de l àmbit metropolità de Barcelona hagin incorporat mesures de tarifació social a les seves tarifes. En concret, es preveu aplicar bonificacions en un determinat percentatge de la quota de servei d aigua i, opcionalment, un percentatge del preu del primer tram als mateixos abonats que ja siguin beneficiaris del cànon social de l Agència Catalana de l Aigua (ACA). Una altra mesura social que ja estan aplicant diverses companyies subministradores són els anomenats fons de solidaritat. Aquest es diferencia de la tarifació social en que els fons es fa càrrec de part de la factura pel servei d aigua de famílies en situació de vulnerabilitat, sovint en col laboració amb els serveis socials de l administració i amb la voluntat de garantir l accés a un consum bàsic. Per altra banda, a part de les mesures de tarifació social, hi ha la figura de l ampliació de tram de consum. Aquesta és utilitzada en el cànon de l aigua i en la tarifa de l aigua d un nombre creixent de municipis. L ampliació de tram suposa augmentar el límit dels trams de consum en funció del nombre de persones que conviuen en un habitatge, i així retardar l efecte de la progressivitat en les tarifes d acord amb les persones que hi conviuen. Mentre que l ampliació de tram té una finalitat equitativa (pretén que un mateix consum per persona tendeixi a pagar un mateix preu per metre cúbic), les tarifes socials bonifiquen la despesa en la factura de l aigua.

33 Observatori del preu de l aigua a Catalunya Cànon de l aigua Quant a la figura del cànon de l aigua, gestionada per l Agència Catalana de l Aigua (ACA), inclou tant l ampliació de tram com la tarifació social. L ampliació de tram del cànon de l'aigua la poden sol licitar de les famílies de més de tres membres i dóna dret a afegir 3 m 3 /persona addicional/mes al límit del primer tram de la tarifa, 2 m 3 /persona addicional/mes al límit del segon tram i 1 m 3 /persona addicional/mes al límit del tercer tram. D aquesta manera, amb l ampliació de tram es passarà a pagar aquests 3 metres cúbics addicionals al preu del primer tram enlloc de pagar-los al preu del segon. Les persones amb un grau de disminució superior al 75 per cent 15 també podran gaudir de l ampliació de 3 metres cúbics mensuals addicionals. Com a novetat, a partir de l 1 d octubre de 2011 és d aplicació l anomenat cànon social 16 (el consum bonificat) al qual hi tenen dret els titulars d un contracte de subministrament que estiguin en alguna d aquestes situacions: - Abonats amb una edat mínima de 60 anys, que percebin una pensió mínima per jubilació, incapacitat permanent o viduïtat, - Abonats que formin part d una unitat familiar amb tots els seus membres en situació d atur. Aquest consisteix en mantenir a l habitatge habitual el preu del primer tram del cànon de l aigua de l any i, per poder-ne gaudir, cal que la factura de l habitatge habitual no superi el límit de consum del primer tram del cànon de l aigua de 27 m 3 trimestrals (el límit varia segons el nombre de persones si l abonat disposa d ampliació de trams). En cas que en una factura de l aigua es superi aquest consum de 27 m 3 trimestrals no s aplicarà el cànon social sense que això comporti la pèrdua del dret en les següents factures. Tot seguit es presenta el recompte de tarifes socials i les mesures d equitat que apliquen els municipis de l estudi. Dels 215 municipis inclosos, uns 138 apliquen mesures socials o d equitat, tot i que s ha de tenir en compte, a l hora d interpretar les taules següents, que un mateix municipi pot tenir definits més d una mesura per diferents conceptes. 15 Art. 69.3, Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya (Decret Legislatiu 3/2003): article modificat per la Llei 7/2011, DOGC 5931 de 29/07/2011 i per la Llei 5/2012 de 20 de març, DOGC núm de 23/03/2012). 16 Art. 69.8, Text refós de la legislació en matèria d'aigües de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 3/2003, del 4 de novembre (article introduït per la Llei 7/2011, de 27 de juliol, de mesures fiscals i financeres, DOGC 5931 de 29/07/2011) 17 Veure apartat 3.1.3, pàgina 12 d aquest document.