Federació catalana pro persones amb discapacitat intel lectual

Transcripción

1 Federació catalana pro persones amb discapacitat intel lectual Aportacions a la Llei d Educació de Catalunya des del sector de l educació especial concertada: Federació APPS (titulars d escoles) i FECAPAEE (famílies) Barcelona, gener de 2009 Qui som i a qui representem? APPS és una federació que representa 63 escoles d educació especial d iniciativa social, que acullen alumnes (dades curs ), amb origen en el moviment associatiu dels anys 1960 i 1970, amb forma jurídica d associacions, fundacions o cooperatives, i amb comunitats educatives formades per professionals i famílies majoritàriament molt implicats a l escola. FECAPAEE és una federació que aplega i representa les associacions de mares i pares d alumnes de les escoles d educació especial des de l any En aquests moments la federació està redissenyant el seu paper futur, per poder representar amb garantia el conjunt de famílies d alumnes amb discapacitat intel lectual de tota la xarxa escolar de Catalunya. Què defensem? Volem que les persones amb necessitats educatives especials (NEE) puguin desenvolupar al màxim les seves habilitats, coneixements i potencialitats en el marc de la comunitat En conseqüència entenem que qualsevol model escolar s ha d orientar a: - aconseguir la màxima autonomia personal de l educand i el màxim rendiment de les capacitats de cadascú, i - facilitar al màxim la vida amb els altres, és a dir la inclusió en totes les esferes possibles de la vida educativa de tots els alumnes amb NEE. Per aconseguir-ho ens sembla fonamental fixar-nos més en els resultats del procés educatiu que no pas en els procediments d aquest procés (com pot ser el tipus d escola). Per això parlem sempre d aconseguir tanta inclusió com sigui millor per a les persones amb discapacitat intel lectual i no simplement de com més inclusió millor. Cap a un sistema inclusiu i respectuós amb la diversitat. En el marc d un sistema escolar inclusiu, per al qual moltes de les escoles federades estan treballant des de fa més de 30 anys, l educació especial ha de seguir aprofondint

2 per respondre a les característiques singulars dels alumnes amb necessitats educatives especials (NEE). I, al mateix temps, ha de col laborar amb els mestres i educadores de totes les escoles per trobar una resposta ajustada als reptes enormes que planteja la gran diversitat d alumnat existent. Volem una escola inclusiva i volem una escola de qualitat per a tothom. Una escola que es preocupa de l ensenyament i l aprenentatge, els assoliments, les actituds i el benestar de tots i cadascun dels alumnes. La Federació APPS i les seves escoles estan en disposició de participar activament en el Servei d Educació de Catalunya, formant part d una única xarxa escolar que ofereixi totes les opcions possibles de suport a l educació inclusiva, des de l escolarització a l escola ordinària fins als centres especialitzats. Els alumnes amb necessitats educatives especials Aquests alumnes, i els que presenten problemes greus d aprenentatge i/o conducta són, primer de tot, alumnes, que necessiten un ensenyament de qualitat que garanteixi l aprenentatge l assoliment d unes competències bàsiques valuoses, significatives i rellevants. Cal assolir resultats que permetin als alumnes accedir a situacions vitals (actuals i futures) el més normalitzades i integrades possibles, la màxima autonomia personal i el màxim rendiment de les seves capacitats. No és suficient assegurar la participació dels alumnes en entorns integrats. Cal garantir que s obtenen resultats significatius per a tots ells. Els centres especialitzats La inclusió social, i per tant la inclusió educativa, és un dret al qual hem de tendir perquè ens obliga com a societat a comptar amb la participació de tothom en la presa de decisions col lectives. Les diferències i la diversitat, en aquest context, són enriquidores perquè ens menen a donar resposta a problemas diversos des d una òptica inclusiva. Això no vol dir, però, que sigui adient donar sempre una única resposta a cada situació personal, per exemple un únic tipus d escola per a tothom. Fins ara algun corrent de pensament ha contraposat l escola ordinària a l escola d educació especial com un binomi escola inclusora escola segregadora. No ens sembla correcte pensar que des dels centres d educació especial (centres especialitzats) no es pot treballar per la inclusió. És més. Una gran part dels projectes educatius de les nostres escoles federades estan plens de bones pràctiques inclusores i han aportat instruments, elements curriculars, metodològics, organitzatius, i estratègies d educació inclusiva des de fa molts anys. Per donar resposta a les necessitats específiques dels alumnes amb discapacitat intel lectual i NEE entenem que el centre especialitzat, descrit a l article 78.5 del projecte de LEC s ha de definir com: - un centre que escolaritza aquells alumnes que per les seves característiques i necessitats requereixen suports i recursos molt individualitzats i específics, formant part de la xarxa del Servei d Educació de Catalunya, i que pot escolaritzar de forma compartida amb un centre ordinari aquells alumnes que es determini.

3 - un centre que aprofita la seva experiència per donar serveis específics de suport als alumnes amb NEE de l escola inclusiva, és a dir de tota la xarxa escolar: serveis de fisioteràpia, logopèdia i psicoterapia, i - un centre que desenvolupa programes de suport als centres ordinaris per facilitar estratègies d aprenentatge i organització a l aula, adaptacions curriculars i adaptacions de materials per als alummnes amb NEE, en benefici de tot el centre. Les famílies Les mares, els pares i germans de les persones amb discapacitat intel lectual han jugat des de fa anys un paper fonamental en la defensa dels drets d aquestes persones i en la lluita per satisfer llurs necessitats a l hora de crear i vetllar per la qualitat dels serveis. Entenem, com afirmen destacats estudiosos i investigadors, que l angoixa i la percepció de càrrega de les famílies estan més relacionades amb la dificultat de trobar resposta als serveis necessaris que no pas amb qualsevol característica concreta de la persona amb discapacitat intel lectual. Per això volem que des de les diferents instàncies de consulta i participació s escolti l opinió de les famílies, es puguin avaluar les seves necessitats i actuar per satisfer-les. Aquesta nova Llei, i la reglamentació posterior, ofereixen una bona oportunitat per fer-ho sempre. Modificacions proposades a la Llei d Educació de Catalunya 1.Parlar de forma més explícita dels alumnes amb NEE La Llei omet parlar en molts punts dels alumnes amb discapacitat intel lectual o amb altres necessitats educatives especials, donant per implícita la seva inclusió en tot l articulat a partir d algunes mencions genèriques. El Pla d acció per avançar en l educació inclusiva de l alumnat amb barreres greus per a l aprenentatge i la participació, que el Departament està elaborant, té unes dimensions i unes conseqüències organitzatives tan importants per a famílies i centres d educació especial (públics i concertats), que ha de quedar recollit en la futura Llei d Educació. No parlar de les necessitats educatives especials d alguns alumnes no vol dir que deixen d existir. Si realment volem un únic sistema educatiu, i no sistemes paral lels o excloents, s hauran d abordar totes les mesures de suport necessàries i explicitar-les amb claredat. Exposició de motius, paràgraf 9: Raons socials basades en l obligació de corregir les posibles desigualtats d origen social a l interior del sistema educatiu i d abordar amb garanties d èxit la inclusió escolar dels alumnes procedents de la immigració i alumnes amb discapacitat. Article 6.3: Les administracions públiques han d adoptar mesures per facilitar, en condicions d equitat, l accés als serveis escolars de menjador i transport, especialment d aquells alumnes amb discapacitat o reconeixement de necessitats educatives especials. Article 45.6: Els criteris de prioritat no poden comportar discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, discapacitat, opinió o qualsevol

4 Article 48.4 (afegir): El Departament ha de regular les disposicions necessàries per garantir la gratuïtat de l escolarització de tots els alumnes, àdhuc els costos extraordinaris sobrevinguts en el cas dels alumnes amb discapacitat. Article 61.5 : Per tal d afavorir la transició al treball i a la vida adulta i per tal de facilitar itineraris adaptats als diferents ritm,es d aprenentatge, especialment dels alumnes amb discapacitat intel lectual, malaltia mental o altres barreres per a l aprenentatge, el Departament ha d impulsar la inclusió dels continguts curriculars Article 64.4 (afegir, passant l actual punt 4 a 5): El Govern ha de garantir els ensenyaments esportius adaptats als alumnes amb discapacitat, per tal d assegurar-ne la seva pràctica per part de tot l alumnat. 2. Concretar les funcions dels centres específics, que formen part de la xarxa del Servei d Educació de Catalunya. Aquests centres estan contemplats a la Llei però no adquireixen carta de ciutadania, perquè no se n defineixen les seves funcions bàsiques ni els serveis que fan per al conjunt de la xarxa educativa. Cal assegurar que el sistema educatiu aprofitarà l experiència acumulada, les bones pràctiques i el treball desenvolupat per a la inclusió social dels alumnes amb discapacitat intel lectual de les actuals escoles d educació especial, en benefici de tot l alumnat que ho requereixi en el futur. Article 69.2 (per donar coherència als articles 58.4 i 60.8): Per als estudis de formació professional, tenen també la consideració de centre educatiu els centres situats en instal lacions i equipaments dels agents econòmics que estiguin autoritzats pel Departament, així com aquells centres professionalitzadors dedicats preferentment a la formació prelaboral d alumnes amb discapacitat intel lectual, malaltia mental o altres necessitats educatives especials. Aquests centres han de disposar d espais prou identificats Article 74.2: El departament regula l estructura i funcionament i pot establir acords amb altres entitats, com els centres especialitzats a què fa referència l article 78.5, per prestar serveis educatius específics així com Article 78.5: Aquests centres especialitzats, tant públics com concertats, desenvoluparan els següents serveis i programes de suport a l escolarització d alumnat amb discapacitats en centres ordinaris que el Departament determini: a) serveis de fisioteràpia, logopèdia i psicoteràpia b) programes de suport per a l adaptació curricular i per a l adaptació de materials per a alumnes amb necessitats educatives especials c) programes per establir estratègies que facilitin l aprenentatge dels diferents alumnes i l organització del treball a l aula. 3. Utilitzar un vocabulari clar i unívoc en cada cas Entenem que la Llei s hauria de referir sempre a necessitats educatives especials (i no específiques ) perquè el terme és més ampli i genèric per a totes les situacions: alumnat nouvingut, alumnat amb discapacitat, alumnat amb transtorns de conducta, etc.

5 D aquesta manera parlarem de necessitats educatives especials, de centres especialitzats i de serveis específics. També entenem que és millor emprar sempre el terme inclusió i no integració. Si s accepta aquest criteri caldria corregir la terminologia en els següents articles: - Exposició de motius, 9è paràgraf (inclusió) - Exposició demotius, 24è paràgraf (especials) - Article 46.3 (especials) - Article 54.3 (especials) - Article b (especials) - Títol de l article 78 (especials).