CAPÍTOL 5: INSTALLACIÓ DEL SISTEMA SOLAR TÈRMIC PER L AIGUA CALENTA SANITÀRIA
|
|
- Alfonso Domínguez Pérez
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 CAPÍTOL 5: INSTALLACIÓ DEL SISTEMA SOLAR TÈRMIC PER L AIGUA CALENTA SANITÀRIA En aquest capítol es duran terme tots els procediments per realitzar la installació d ACS amb plaques solars de la vivenda
2 Xavier Barcons Tejero 5.1 Determinació de la superfície captador Dades pel càlcul de la superfície del captador. Taula5.1: Temperatura mitja xarxa a Barcelona Mesos Temperatura [ºC] Gener 8 Febrer 9 Març 11 Abril 13 Maig 14 Juny 15 Juliol 16 Agost 15 Setembre 14 Octubre 13 Novembre 11 Desembre 8 Taula extreta dels apunts d estalvi i optimització energètica [3] Taula 5.2: Hores de sol a Barcelona Mesos Hores sol Gener 7.5 Febrer 8 Març 9 Abril 9.5 Maig 9.5 Juny 9.5 Juliol 9.5 Agost 9.5 Setembre 9 Octubre 9 Novembre 8 Desembre 7 Taula extreta dels apunts d estalvi i optimització energètica [3]
3 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar Taula 5.3: Temperatura mitja ambient diürna a Barcelona Mesos Temperatura [ºC] Gener 11 Febrer 12 Març 14 Abril 17 Maig 20 Juny 24 Juliol 26 Agost 26 Setembre 24 Octubre 20 Novembre 16 Desembre 12 Taula extreta dels apunts d estalvi i optimització energètica [3] Taula 5.4: Radiació global diària a Manresa Orientació Sud,inclinació 50º Mesos MJ/m²dia Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Taula extreta de l ICAEN (Institut català d energia) La inclinació òptima és la latitud ± 10º segons es prioritzi l hivern o l estiu, com el que es vol és prioritzar l hivern la inclinació òptima és de 50º Equacions pel càlcul de la superfície del captador - Rendiment del radiador: Aquesta equació és característica del captador PS 2.0 que és el seleccionat
4 Xavier Barcons Tejero Tm T η = I s a I s Tm T I s a 2 Eq(5.1) T m : Temperatura mitja al captador [ºC] T : Temperatura ambient [ºC] a I : Irradiació solar [W/m²] s - Radiació absorbida pel captador: R abs. capt = η Re [KWh/m²dia] Eq(5.2) η : Rendiment del captador R e : Radiació efectiva [KWh/m²dia]. Radiació absorbida pel captador. - Radiació aprofitada pel sistema: R apr. sistem = η Rabs. capt [KWh/m²dia] Eq(5.3) η : Rendiment del sistema R abs. capt : Radiació absorbida pel captador [KWh/m²dia]. - Demanda tèrmica: E= V ρ cp ( T T ) [J/dia] ACS wl s a EQ(5.4) V ACS : Volum d ACS [l/dia] ρ : Densitat de l aigua Kg/m³ cp wl : Calor específic de l aigua J/KgK T : Temperatura de subministrament. [ºC] s
5 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar T a : Temperatura d entrada de la xarxa. [ºC] - Superfícies del captador: S E = [m²] R apr. sistem Eq(5.5) Determinació de la superfície del captador. A continuació es detallarà el càlcul de la superfície del captador pel mes de gener. La metodologia a seguir és la següent: Radiació efectiva És la radiació que agafa el captador realment, ja que no aprofita tota la radiació global degut a pèrdues degudes al marc del captador, la reflexió que no s aprofita i altres factors. Aquestes pèrdues són d un 6%. Re=12.13*0.94=11.40 MJ/m²dia=3.17 KWh/m²dia Irradiació solar Potència radiant que incideix en un pla, en un interval de temps, en aquest mes son 7.5 hores de sol. I s =(3.17/7.5)*1000= W/m² Rendiment del captador Utilitzant l equació 5.1 amb una temperatura mitja al captador de 50ºC (Temperatura d entrada al captador 45ºC i de sortida 55ºC), una temperatura ambient de 11ºC i la I s obtinguda anteriorment s obté el rendiment. η =38% Segons l apartat del CTE [7] és correcte, perquè el rendiment ha de ser superior al 40% i el rendiment global del captador és del 50% Radiació absorbida pel captador Utilitzant l equació 5.2 R abs. capt =1.20 KWh/m²dia
6 Xavier Barcons Tejero Radiació aprofitada pel sistema El rendiment del sistema es suposa d un 85% Utilitzant l equació 5.3 R. =1.02 KWh/m²dia apr sistem Demanda energètica Per determinar el cabal d aigua calenta necessària en la taula 5.5 es mostren les diferents demandes d ACS a 60ºC, segons la taula 3.1 del CTE [7]. Com que la temperatura final del captador és de 45ºC s ha d utilitzar les següents expressions que també les facilita el CTE per determinar el cabal. Taula 5.5: Demanda d ACS a 60ºC Com en la vivenda hi han 4 persones el cabal d aigua és de l/dia pel mes de gener, els càlculs per obtenir el cabal es mostren al capítol 4 dels annexes
7 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar La temperatura de subministrament és de 45ºC i la de la xarxa de 8ºC, utilitzant l equació 5.4 E= J/dia=7.257 KWh/dia Superfície del captador Amb l equació 5.5 s obté una la següent superfície S=7.11 m² Aquesta superfície és per una cobertura d un 100% segons el CTE [7] per aquesta localitat la demanda mínima ha de ser d un 60 % per la qual cosa s ha de posar una superfície més petita que garanteixi aquesta cobertura mínima. En la taula 4.6 del capítol 4 dels annexes es mostren els resultats del càlculs de tot l any. Per tant es pot veure que amb una captador de 2m² de superfície obtenim una cobertura del 60 % que ja és suficient per les característiques de la installació. El captador seleccionat és el PS 2.0, les seves característiques es poden veure al capítol 4 dels annexes. Figura 5.1: Captador PS 2.0 de la marca BAXIROCA
8 Xavier Barcons Tejero 5.2 estalvi energètic. Un cop ja es coneix la demanda energètica de tots els mesos i la cobertura del captador mensual es pot determinar l estalvi que hi ha d energia. Taula 5.6: Demanda energètica mensual G F Mç A Mg Jny Jul A S O N D E [KWh] % En el següent gràfic es pot veure l estalvi d energia amb la utilització del captador solar. Figura 5.2: Estalvi de potència mensual Es pot veure que en el mesos d estiu és on hi ha més estalvi, en canvi a l hivern molta demanda l ha de cobrir la caldera de recolzament
9 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar 5.3 Dimensionament de les tuberies i caigudes de pressió del circuit primari. En la figura 5.2 es pot veure un esquema general de una installació d aigua calenta sanitària per plaques solars en una vivenda unifamiliar. Figura 5.2: Esquema d ACS per plaques Com es pot veure està comprés per: - Acumulador: el dipòsit on es manté i surt l aigua calenta de subministrament, també té incorporat el bescanviador de calor. - Central solar: és l encarregat d accionar la bomba quan detecta que la diferència de temperatures del captador i l acumulador ha variat. - Grup hidràulic: on està dipositada la bomba o circulador i la vàlvula de seguretat, disposa d una connexió pel vas d expansió. - Vas d expansió: petit dipòsit que absorbeix la sobrepressió ocasionada pels canvis de temperatura de l aigua. - Vàlvula termostàtica: vàlvula que permet que l aigua que surt de la caldera a una temperatura més calenta que la de subministrament es barregi amb l aigua freda. - Captador: escalfa el líquid del circuit primari - Caldera de recolzament: recolza al circuit primari quan no pot proporciona l ACS a la temperatura necessària
10 Xavier Barcons Tejero La metodologia a seguir pel càlcul de les tuberies i les caigudes de pressió és la següent: Càlcul del cabal - Potència: η S I = c pwl m T. [KW] Eq(5.6) η : Rendiment del captador. S: Superfície del captador. [m²] c : Calor específic del líquid primari KJ/KgK pwl m : Cabal màssic [Kg/s] T: Temperatura de sortida-temperatura d entrada [ºC] - Cabal volumètric:. V. m = 1000 [l/s] ρ Eq(5.7) ρ : Densitat del líquid del circuit primari a 55ºC Kg/m³ Càlcul del diàmetre interior Per calcular el diàmetre s ha d establir una velocitat constant del fluid en tota la installació, la velocitat ha de ser <1 per qüestions de soroll, per tant s agafarà un valor de c=1 m/s, ja que si per qualsevol motiu s ha de variar algun diàmetre es tingui un petit marge de seguretat. El diàmetre es determina amb la següent equació: V = c A V 2 D π = c D= V c π [mm] Eq(5.8)
11 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar. V : Cabal volumètric [m³/s] C: velocitat [m/s] El diàmetre que s obté com és d esperar no és el nominal per tant s ha de mirar en taules normalitzades i agafar el diàmetre nominal que més s ajusti per damunt al calculat. En la taula 5.7 es pot veure la llista de tubs de coure normalitzats segons UNE-EN Taula 5.7: Tubs de coure nominals Càlcul de la pèrdua de càrrega de la tuberia Per determinar la pèrdua de càrrega per tram de tuberia s utilitza la següent equació: P m c 1 = ρ C D [Pa/m] Eq(5.9)
12 Xavier Barcons Tejero c: velocitat [m/s] C: constant. 150 pel coure D: Diàmetre [m] ρ : densitat del fluid. Pels conductes de retorn (T=55ºC) 1035 Kg/m³ Pels conductes d anada (T=45ºC) 1040 Kg/m³ Càlcul de la pèrdua de càrrega dels accidents Les K (factors de pèrdues dels accidents s han obtingut de la següent pàgina web [3] - colzes: El colze produeix una pèrdua de pressió, per calcular-la s utilitza la següent equació: 2 c P= K ρ 2 [Pa] Eq(5.10) K: factor de pèrdues en l accident. 0.5 ρ : densitat del fluid. Pels conductes de retorn (T=55ºC) 1035 Kg/m³ Pels conductes d anada (T=45ºC) 1045 Kg/m³ c: velocitat [m/s] Figura 5.3: Relació radi diàmetre d un colze de 90º La vàlvula de seguretat té un k de 2.5 segons el Catàleg de calefacció BAXIROCA [9] La caiguda de pressió del captador es calcula amb la següent equació 5.11 del Catàleg de calefacció BAXIROCA [9] X: cabal [Kg/h] P= (0.005x x 2 ) 100 [Pa] Eq(5.11) Per tant les pèrdues de càrrega del tram és la suma de les pèrdues de la tuberia més la pèrdua del accidents que hi han
13 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar Segons els tècnics de BAXIROCA la caiguda de pressió del bescanviador és despreciable Càlcul del circuit primari. En el circuit primari hi ha anticongelant en un 20% i aigua en un 80%,ja que és la proporció que estableix el Catàleg de calefacció BAXIROCA [9], les propietats de la barreja són les següents: Taula 5.8: Propietats del líquid del circuit primari ρ [Kg/m³] 55ºC 45ºC Cp [KJ/Kg] Amb la superfície del captador de 2m², els valors mitjos de la irradiació i el rendiment del captador (taula 4.6 del capítol 4 dels annexes), T=55-45=10 i Cp= utilitzant l equació 5.6 s obté el cabal màssic. m= Kg/s Amb la densitat de 45ºC i el cabal màssic es calcula el cabal volumètric amb l equació V = l/s=1.17*10-5 m³/s Amb una velocitat de 1 m/s i l equació 5.8 es calcula el diàmetre interior D=3.85 mm Dn=8 mm S agafa aquest diàmetre perquè és el més petit que hi ha en el mercat. Es torna a calcular la velocitat, ja que s ha variat el diàmetre, amb l equació 5.8 C=0.23 m/s Utilitzant l equació 5.9 s obté la següent pèrdua de pressió per metre en la tuberia i al multiplicar-la per la seva longitud s obté la pèrdua de càrrega
14 Xavier Barcons Tejero - Tram de retorn: 20 metres P =118.9 Pa/m 2378 Pa m Amb l equació 5.10 es calcula la caiguda de pressió dels colzes, en aquest tram hi ha 8 colzes. P= Pa - Tram d anada: 17.5 metres P = Pa/m Pa m En aquest tram hi ha 7 colzes. P= Pa Amb l equació 5.10 es calcula la caiguda de pressió de la vàlvula de seguretat. P=68.44 Pa Amb l equació 5.11 es calcula la caiguda de pressió del captador. P=24.03 Pa La pèrdua de càrrega total del circuit primari és la següent: P= = Pa 5.4 Elecció de la bomba. Amb la caiguda de pressió ja calculada i el cabal en la gràfica facilitada en el Catàleg de calefacció BAXIROCA [9] P= Pa=0.53 m.c.a.. V = l/s=0.042 m³/h
15 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar Figura 5.4: Corba característica de la bomba S està dintre de l àrea que forma la línia per tant és correcte. 5.5 Elecció de l acumulador. L acumulador escollit és el AS 160-1E, que té una capacitat de 160 litres, el bescanviador té un superfície de 0.66 m² i una capacitat de 4.3 litres Figura 5.5: Acumulador AS 160-1E de la marca BAXIROCA Segons el apartat del CTE [7] la relació de la superfície del bescanviador i la de captació ha de ser superior a /2=0.33 per tant és correcte 5.6 Elecció del vas d expansió. Per determinar el vas d expansió primer de tot es calcula el volum total de tota la installació - Volum de les tuberies= m³=1.78 l - Volum del captador=1.5 l
16 Xavier Barcons Tejero - Volum del bescanviador=4.3 l Volum total=7.58 l Segons en l apartat del CTE [7] el vas d expansió ha de tenir el volum total de tota la installació més un 10%, per tant Volum del total=8.33 l Llavors el volum del vas d expansió s obtindrà a partir de la següent expressió. Vv = Vt( h) [l] Eq(5.12) h: altura del punt més alt dela captador fins a vas d expansió: 9 m Vv = 2.42 l El vas d expansió Vasoflex del catàleg BAXIROCA [9], amb capacitat de 8 litres ja és correcte. Figura 5.6: Vas d expansió Vasoflex 5.7 Elecció de la caldera. Serà la mateixa que la de la calefacció, GAVINA GTI 30 de 33.7 KW Figura5.7: Caldera GTI
17 Sistema de climatització i aigua calenta sanitària d una vivenda unifamiliar 5.8 Components de la installació. - Central solar CS-10 BAXIROICA Figura 5.8: Central solar CS-10 - Vàlvula mescladora termostàtica BAXIROICA Figura 5.9: Vàlvula termostàtica - Purgador d aire BAXIROICA Figura 5.10: Purgador d aire
18 Xavier Barcons Tejero - Accessoris pel muntatge del collector a la teulada BAXIROICA Figura 5.11: Accessoris pel muntatge del collector PS Aïllant KAIMANFLEX
D. Simulació del gasificador i càlculs
Pàg. 126 D. Simulació del gasificador i càlculs D.1. Configuració del model Com s ha explicat a la memòria, es fa servir un model extret de [13] simplificat. En les següents figures es mostra la captura
Más detallesENERGIA SOLAR TÈRMICA Càlcul i disseny de la instal.lació
PROJECTE: ESCOLA BRESSOL "PAS A PAS" ENERGIA SOLAR TÈRMICA Càlcul i disseny de la instal.lació 1. DADES DE LA INSTAL.LACIÓ Pàgina 1 1.1 Dades del projecte: Tipus d'estudi: ACS mitjançant energia solar
Más detallesDossier d Energia, Treball i Potència
Dossier d Energia, Treball i Potència Tipus de document: Elaborat per: Adreçat a: Dossier de problemes Departament de Tecnologia (LLHM) Alumnes 4 Curs d ESO Curs acadèmic: 2007-2008 Elaborat per: LLHM
Más detalles8 Geometria analítica
Geometria analítica INTRODUCCIÓ Els vectors s utilitzen en diverses branques de la física que fan servir magnituds vectorials, per això és important que els alumnes en coneguin els elements i les operacions.
Más detallesDIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35
ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35
Más detalles1. CONFIGURAR LA PÀGINA
1 1. CONFIGURAR LA PÀGINA El format de pàgina determina l aspecte global d un document i en modifica els elements de conjunt com són: els marges, la mida del paper, l orientació del document i l alineació
Más detallesCAPÍTOL 2: CÀRREGUES TÈRMIQUES
CAPÍTOL 2: CÀRREGUES TÈRMIQUES El concepte de càrrega tèrmica està associat a sistemes de calefacció, climatització i acondicionament d aire. Aquesta fa referència a l energia en forma de calor a aportar
Más detalles1 Problemes de física per a batxillerat... // M. L. Escoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN: 84-8458-220-5
1 Problemes de física per a batxillerat... // M. L. Escoda, J. Planella, J. J. Suñol // ISBN: 84-8458-0-5 MESURA FÍSICA: MAGNITUDS i UNITATS Índex P.1. P.. P.3. P.4. P.5. Magnituds físiques. Unitats Anàlisi
Más detalles8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició
8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI La destil lació consisteix en separar els components d'una mescla líquida segons la diferència en el seu punt d'ebullició. El vi està compost bàsicament
Más detallesQUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES
QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només
Más detallesMapa de recursos d energia renovable. Manual d ús del mapa per la ciutadania
d energia renovable Manual d ús del mapa per la ciutadania 1 Medi Ambient i Serveis Urbans - Ecologia Urbana Mapa de recursos 1. Introducció Barcelona vol potenciar la generació renovable a la ciutat i
Más detallesENGINYERIA INDUSTRIAL. EPECIALITAT ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL XAVIER GARCIA RAVENTÓS ESTUDI DEL TRÀNSIT EN LA ZONA CENTRAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ
Titulació: ENGINYERIA INDUSTRIAL. EPECIALITAT ORGANITZACIÓ INDUSTRIAL Alumne (nom i cognoms) XAVIER GARCIA RAVENTÓS Títol PFC ESTUDI DEL TRÀNSIT EN LA ZONA CENTRAL DE VILANOVA I LA GELTRÚ Director del
Más detallesXARXA DE CALOR AMB 100 % ENERGIA RENOVABLE AL BARRI DE L ESTRELLA DE BADALONA
Smart and flexible 100% renewable district heating and cooling systems for European cities XARXA DE CALOR AMB 100 % ENERGIA RENOVABLE AL BARRI DE L ESTRELLA DE BADALONA Energy Efficiency: Systems, Buildings
Más detallesEl preu de la llet i d altres partides dels ingressos a les explotacions. Informe setembre 2009
El preu de la llet i d altres partides dels ingressos a les explotacions Informe setembre 2009 Observatori de la llet De les dades de les explotacions de la mostra de l Observatori es recullen els ingressos
Más detallesLa solució natural per tornar a somriure. Implants dentals. Per estètica, per seguretat, la solució òptima per a tots.
Implants dentals La solució natural per tornar a somriure Per estètica, per seguretat, la solució òptima per a tots. Implant System Tornar a somriure. Sentir-se bé amb un mateix. Gaudir de la pròpia imatge.
Más detallesTema 6. Energia. Treball i potència. (Correspondria al Tema 7 del vostre llibre de text pàg. 144-175)
Tema 6. Energia. Treball i potència (Correspondria al Tema 7 del vostre llibre de text pàg. 144-175) ÍNDEX 6.1. Definició d energia 6.2. Característiques de l energia 6.3. Com podem transferir l energia
Más detallesAplicació i anàlisi de l eficiència de sistemes de climatització solar en un habitatge
Aplicació i anàlisi de l eficiència de sistemes de climatització solar en un habitatge ANNEXOS Autor: Marc Gasulla Ramon Director: José Miguel Asensi López Convocatòria: Febrer de 2014 Màster Interuniversitari
Más detallesELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR
ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR Les característiques més importants. MERCURI És el planeta més petit del Sistema Solar i el més proper al Sol. Des de la Terra a l alba i al crepuscle es veu molt brillant.
Más detallesEstudi i control de la climatització d un hotel rural a Mallorca ÍNDEX... 1 C TAULES... 3
1 Índex ÍNDEX... 1 C TAULES... 3 C.1 Taules emprades en el càlcul de necessitats tèrmiques... 3 C.2 Taules de l estudi tèrmic... 7 C.2.1 Taules per als càlculs... 7 C.3.2 Resultats de necessitats diàries...
Más detallesLa tecnociència de l'ictíneo
Què pesa més? Un quilogram de palla o un quilogram de plom? En alguna ocasió t'hauran plantejat aquesta pregunta, que no deixa de ser un parany, en què es comparen dos materials de densitat diferent, però
Más detallesAGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL
AGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL CURS 2016/2017 Ecoauditoria de l Aigua ESC Andreu Castells INDEX 1. REVISIÓ DELS CONSUMS D AIGUA 2. REVISIÓ DELS DIFERENTS ESPAIS DEL CENTRE 2.1. PLANTA BAIXA COS
Más detallesINDICADORS BÀSICS I.C QUALITAT AIGUA DEPURADA (Fòsfor)
I.C.4.3.3. QUALITAT DE L AIGUA DEPURADA. Fòsfor El nitrogen i el fòsfor són nutrients que es troben a l aigua depurada en quantitats a vegades importants. El marc legal limita els abocaments d aquests
Más detallesCONVOCATÒRIA ORDINÀRIA. Proves d'accés a Cicles Formatius de Grau Superior 2001. Tecnologia Industrial
CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA Proves d'accés a Cicles Formatius de Grau Superior 2001 Part específica Tecnologia Industrial Per accedir a cicles formatius de grau superior: Navegació, pesca i transport marítim.
Más detallesa) Xarxa urbana de distribució de FRED i CALOR (energia tèrmica) que aprofita l energia sobrant d'infraestructures ambientals existents en la
1.- MESSA: Qui és? Empresa privada de titularitat mixta constituïda per: Seu social Aigües de Mataró 48,9% 51,1% Constitució 13 d octubre de 2001 OBJECTE SOCIAL: a) Xarxa urbana de distribució de FRED
Más detalles2. METODOLOGIES DE CÀLCUL I AVALUACIÓ DEL CABAL MÍNIM D AIRE EXTERIOR DE VENTILACIÓ
1. MARC REGLAMENTARI El marc normatiu és el que s estableix en el RITE, Real Decret 1.027/2.007, i en concret a la instrucció tècnica : IT 1.1.4.2.2 Aquesta instrucció tècnica defineix les diferents categories
Más detallesAnnexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1. ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona
Annexos. Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de l ETSEIB Pág. 1 ANNEX B: Climatologia de la ciutat de Barcelona Pàg. 2 Annexos: Proposta de rehabilitació de la façana de l edifici H de
Más detallesPreus percebuts i pagats pel productor, exercici 2007 i 2008 (de gener a setembre) Observatori de la llet.- DAR
Preus percebuts i pagats pel productor, exercici 20 i 20 (de gener a setembre) Observatori de la llet.- DAR desembre 20 Preus percebuts i preus pagats pel productor En el present document s inclouen dos
Más detallesr 1 El benefici (en euros) està determinat per la funció objectiu següent: 1. Calculem el valor d aquest benefici en cadascun 150 50 =
SOLUIONRI 6 La gràfica de la regió factible és: r2 r3= ( 150, 0) r3 r5= ( 150, 50) r4 r5= ( 110, 90) r1 r4= D( 0, 90) r r = E( 0, 0) 1 2 160 120 80 40 E D 40 80 120 160 El benefici (en euros) està determinat
Más detallesLA POBLACIÓ DE CATALUNYA
LA POBLACIÓ DE CATALUNYA 1. Què és la població d un territori? 2. Què és el creixement natural? 3. Què és el creixement migratori? 4. Què són les migracions? 5. Com poden ser les migracions? 6. Quina diferència
Más detallesProjecte/Treball Fi de Carrera
Projecte/Treball Fi de Carrera Estudi: Enginyeria Tècn. Ind. Química Ind. Pla 2002 Títol: Estudi de la recuperació de la calor de les aigües residuals urbanes per la climatització d una piscina Document:
Más detallesCristina Aguilar Riera 3r d E.S.O C Desdoblament d experimentals
Cristina Aguilar Riera 3r d E.S.O C Desdoblament d experimentals 1. OBJECTIUS Aprendre el concepte de densitat. Saber calcular la densitat. Conèixer els instruments del laboratori que es fan servir per
Más detallesFinalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.
ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials
Más detallesINSTALACIONES SOLARES TÉRMICAS Predimensionado y Dimensionado GRUPO FORMADORES ANDALUCÍA
Predimensionado y Dimensionado GRUPO FORMADORES ANDALUCÍA DISEÑO DE UNA INSTALACIÓN SOLAR TÉRMICA Para el diseño de la instalación se seguirán los siguientes puntos, los cuales deberán ir recogidos y justificados
Más detallesTema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu. Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona
Tema 12. L oferta de la indústria i l equilibri competitiu Montse Vilalta Microeconomia II Universitat de Barcelona 1 L oferta de la indústria L oferta de la indústria indica quina quantitat de producte
Más detalles1.1. Breu història...1. 1.2. Orígens...1. 1.3. Fonaments tècnics del beisbol...4
EL BEISBOL Índex 1.1. Breu història...1 1.2. Orígens...1 1.3. Fonaments tècnics del beisbol...4 EL BEISBOL El beisbol és un joc de força i velocitat, però no serveix de gaire si no es tenen uns bons reflexos,
Más detallesBombament solar, on som?
Bombament solar, on som? Xavier Guixà Martorell Joan Latorre Pifarré Infraestructures.cat Tàrrega, 13 de desembre de 2017 1 JORNADA SOBRE EL MERCAT ELÈCTRIC 2015 2 1 JORNADA SOBRE EL BOMBAMENT SOLAR 2016
Más detallesAGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL
AGENDA 21 ESCOLAR PLUS (+) DE SABADELL CURS 2016/2017 Ecoauditoria de l Aigua ESC Catalunya INDEX 1. REVISIÓ DELS CONSUMS D AIGUA 2. REVISIÓ DELS DIFERENTS ESPAIS DEL CENTRE 2.1. PLANTA BAIXA EDIFICI PRIMÀRIA
Más detallesFLUX DE CAIXA I COST FINANCER A PARTIR DEL
FLUX DE CAIXA I COST FINANCER A PARTIR DEL PRESSUPOST I LA PLANIFICACIÓ PROCÉS Realitzar el pressupost i la planificació amb la mateixa codificació d unitats d obra i activitats. 1. Donar d alta a Presto
Más detallesNORMES D ÚS DE LA BIBLIOTECA
Biblioteca Municipal Pompeu Fabra NORMES D ÚS DE LA BIBLIOTECA Novembre de 2006 NORMES D ÚS DE LA BIBLIOTECA 1. Accés a la Biblioteca La Biblioteca és un servei públic municipal obert a tots els ciutadans,
Más detallesInfluència dels corrents marins en el transport i acumulació de sòlids flotants
Influència dels corrents marins en el transport i acumulació de sòlids flotants M. Espino, A. Maidana, A. Rubio i A. Sánchez-Arcilla Laboratori d Enginyeria Marítima, Universitat Politècnica de Catalunya,
Más detallesEstudi sobre el sistema d emmagatzematge d Aigua Calenta Sanitària en un sistema solar tèrmic
Espai de reflexió i comunicació en Desenvolupament Sostenible Any 3 Nº 14 Març del 2006 Estudi sobre el sistema d emmagatzematge d Aigua Calenta Sanitària en un sistema solar tèrmic Daniel García Almiñana
Más detallesMEMÒRIA DE GESTIÓ DE SECOMSA CAMBRILS ANY 2016
MEMÒRIA DE GESTIÓ DE SECOMSA CAMBRILS ANY 216 1 1. Dades de recollida de residus de 216 216 ORGÀNICA PAPER/CARTRÓ ENVASOS VIDRE VEGETAL SELECTIU DEIX. REBUIG TOTAL Tn % RECUPERACIÓ Gener 214,56 66,2 68,18
Más detallesPRODUCCIÓ AGROALIMENTARIA ECOLÒGICA (PAE)
PRODUCCIÓ AGROALIMENTARIA ECOLÒGICA (PAE) Dins del web corporatiu de la Generalitat de Catalunya hi ha un portal temàtic dedicat de forma específica a la producció agroalimentària ecològica. En aquests
Más detallesIntroducció als nombres enters
Introducció als nombres enters Mesures de temps La unitat bàsica de temps és el segon. La majoria de les cultures del nostre planeta utilitzen unitats de mesura del temps que tenen en compte aquests tres
Más detallesPonència de sòl no urbanitzable
Ponència de sòl no urbanitzable Anàlisi estadística dels càmpings de Catalunya Octubre 212 A partir d una base de dades facilitada per la Direcció General de Turisme que conté 355 càmpings de Catalunya,
Más detallesAGROPLACE La plataforma de subhastes on line d Afrucat
AGROPLACE La plataforma de subhastes on line d Afrucat Mercè Gispert i Bosch assessorament@afrucat.com Associació catalana d'empreses fructícoles 130 empreses fructícoles OPFH s de Catalunya S.C.C.L de
Más detallesMatemàtiques 1r d'eso Professora: Lucía Clar Tur DOSSIER DE REPÀS
DOSSIER DE REPÀS 1. Ordena els nombres de més petit a més gran: 01 0 01 101 0 001 0 001 0 1. Converteix els nombres fraccionaris en nombres decimals i representa ls en la recta: /4 1/ 8/ 11/10. Efectua
Más detallesEvolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona. Informe setembre 2009
Evolució del preu dels productes lactis a diferents supermercats de Barcelona Informe setembre 2009 Des de l Observatori de la llet es fa un seguiment dels preus al consum dels productes lactis, a 5 àrees
Más detallesLa matèria: els estats físics
2 La matèria: els estats PER COMENÇAR Esquema de continguts Per començar, experimenta i pensa Els estats de la matèria Els gasos Els estats de la matèria i la teoria cinètica Els canvis d estat Lleis La
Más detallesGRÀFICS DE DESPESES FAMILIARS
GRÀFICS DE DESPESES FAMILIARS En aquest recurs treballaràs la representació i interpretació de gràfiques a partir de les despeses d aigua, llum, gas i telèfon d una família. Resol les activitats que tens
Más detallesHi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants.
EXPERIÈNCIES AMB IMANTS Hi ha cossos que tenen la propietat d atraure n altres. Els anomenem imants. Els imants naturals, anomenats pedres imant o calamites, es coneixen des de fa uns 2500 anys i es troben
Más detallesOskarº - El gestor d energia (Acumulador estratificat i Tècnica de regulació ratiotherm)
Vic, 23-25 de febrer de 2012 - I Fira de la biomassa forestal Joan Tur Mora, Area Manager Espanya Oskarº - El gestor d energia (Acumulador estratificat i Tècnica de regulació ratiotherm) Oskarº - Exemples
Más detallesDistricte Universitari de Catalunya
Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2009-2010 Tecnologia industrial Sèrie 2 La prova consta de dues parts que tenen dos exercicis cadascuna. La primera part és comuna i la segona té dues opcions (A o
Más detallesRECURSOS ENERGÈTICS. Conscienciació de la necessitat de fer un desenvolupament sostenible.
RECURSOS ENERGÈTICS Energia: unitats i tipus. Formes de producció dels diferents tipus d energies. Avantatges i desavantatges de cada forma de producció segons el cost, l impacte ambiental i la sostenibilitat.
Más detallesDades de la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques
Dades de la Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques INTRODUCCIÓ La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques atmosfèriques (XDDE) del Servei Meteorològic de Catalunya (SMC) enregistra l activitat
Más detallesU2. Termodinàmica química
U2. Termodinàmica química 1. Completa les caselles buides de la següent taula suposant que les dades corresponen a un gas que compleix les condicions establertes en les caselles de cada fila. Variació
Más detalles1.- INTRODUCCIÓ 2.- OBJECTIU 3.- ABAST 4.- COMPETÈNCIES. MANUAL DE GESTIÓ DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS UdL CAPÍTOL 09: Procediments PRLS
Procediment PRL 0: LEGIONEL LA Ref:PPRL-0 Edició: a Data: maig 006 Pàg. de.- INTRODUCCIÓ Els bacteris del gènere Legionel la es troben de forma natural en aigües superficials i aqüífers subterranis. Des
Más detallesCONSIDERACIONS SOBRE LA SUBSTITUCIÓ DE LA CAPTACIÓ SOLAR TÈRMICA OBLIGATÒRIA EN EDIFICIS DE NOVA CONTRUCCIÓ PER BOMBES DE CALOR AIRE/AIGUA
Pàgina 1 de 11 CONSIDERACIONS SOBRE LA SUBSTITUCIÓ DE LA CAPTACIÓ SOLAR TÈRMICA OBLIGATÒRIA EN EDIFICIS DE NOVA CONTRUCCIÓ PER BOMBES DE CALOR AIRE/AIGUA Plantejament La reglamentació aplicable a Catalunya
Más detallesHàbits de Consum de la gent gran
Hàbits de Consum de la gent gran El perfil de la gent gran PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%
Más detallesDesaparició de la deducció per doble imposició de dividends
Estudis d Economia i Desaparició de la deducció per doble imposició de dividends Estudis d Economia i Introducció Doble imposició - Concepte: Es produeix quan la renda queda gravada doblement, en el moment
Más detallesEs important dir que, dos vectors, des del punt de vista matemàtic, són iguals quan els seus mòduls, sentits i direccions són equivalents.
1 CÀLCUL VECTORIAL Abans de començar a parlar de vectors i ficar-nos plenament en el seu estudi, hem de saber distingir els dos tipus de magnituds que defineixen la física: 1. Magnituds escalars: magnituds
Más detallesDeterminació d entalpies estàndard de reacció
Determinació d entalpies estàndard de reacció Lluís Nadal Balandras. lnadal@xtec.cat Objectiu. Veure com es poden determinar variacions d entalpia de reaccions, comprovar la llei de Hess i utilitzar-la
Más detallesHàbits de Consum de la gent gran
Hàbits de Consum de la gent gran I. PERFIL DE LA GENT GRAN PERFIL DE LA GENT GRAN Amb qui viu actualment? Sol/a 22,7% Amb la parella 60% Amb els fills 17,5% Altres familiars Altres NS/NR 0,6% 0,2% 5,3%
Más detallesEnergia solar tèrmica aplicada a una edificació residencial de 3 plantes i 48 vivendes. Annex A: Càlculs tèrmica
Energia solar tèrmica aplicada a una edificació residencial de 3 plantes i 48 vivendes Pàg.1 Annex A: Càlculs tèrmica Pàg. Annex A Càlculs tèrmica Energia solar tèrmica aplicada a una edificació residencial
Más detallesTema 0.- Magnituds Físiques i Unitats
Tema 0.- Magnituds Físiques i Unitats Anomenem magnituds físiquesf totes aquelles propietats dels cossos de l Univers l que es poden mesurar, és s a dir, aquelles a les quals podem atorgar un nombre o
Más detallesLa Noa va de càmping, quina llet ha de triar?
La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,
Más detallesFamíles lògiques. Escala d integració. Conjunt de tots els components lògics fabricats amb la mateixa tecnologia. Nº de portes
Escala d integració Nº de portes S.S.I. - Integració a petita escala M.S.I. - Integració a mitja escala L.S.I. - Integració a gran escala.l.s.i. - Integració a molt gran escala U.L.S.I. - Integració a
Más detallesQuè és l electricitat?
Què és l electricitat? Corrent elèctric Àtom La pila impulsa els electrons COMPONENTS D UN CIRCUIT ELÈCTRIC GENERADOR CONDUCTOR RECEPTOR Símbols i esquemes Simbologia Esquema elèctric Circuit elèctric
Más detallesResumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB).
Resumen En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB). - Encuesta de satisfacción de los usuarios de las bibliotecas (CBB). ELS USUARIS DE LES BIBLIOTEQUES
Más detallesCitelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC
Citelum ibérica s.a. EXPERIèNCIES EN EL MANTENIMENT DE LEDS PER ENLLUMENAT PÚBLIC Experiències en el manteniment de Leds per Enllumenat Públic Leds una evolució constant Vida de les llumeneres de Leds
Más detallesINTERACCIÓ D UTILITZACIÓ ENTRE LES NORMATIVES RELACIONADES AMB L ENERGIA EN L EDIFICACIÓ: DEE, CTE, EN LA QUALIFICACIÓ I CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA
INTERACCIÓ D UTILITZACIÓ ENTRE LES NORMATIVES RELACIONADES AMB L ENERGIA EN L EDIFICACIÓ: DEE, CTE, EN LA QUALIFICACIÓ I CERTIFICACIÓ ENERGÈTICA Direcció de Qualitat de l Edificació i Rehabilitació de
Más detallesUNITAT 3. Forces i les lleis de Newton
Generalitat de Catalunya Departament d educació i universitats IES FLIX DEPARTAMENT DE CIÈNCIES BLOC 2_ Objectius 1ER BAT. 1. OBJECTIUS UNITAT 3. Forces i les lleis de Newton Comprendre el concepte de
Más detallesUNITAT TAULES DINÀMIQUES
UNITAT TAULES DINÀMIQUES 3 Modificar propietats dels camps Un cop hem creat una taula dinàmica, Ms Excel ofereix la possibilitat de modificar les propietats dels camps: canviar-ne el nom, l orientació,
Más detallesCONVOCATÒRIA ORDINÀRIA. Proves d'accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Matemàtiques
CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA Proves d'accés a Cicles Formatius de Grau Mitjà 2004 Matemàtiques PROVA D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀ. Matemàtiques Convocatòria ordinària. 2004. 1. A l esquerra teniu
Más detallesPer als propers 6 mesos de treball, DORMCOMCAL preveu vendre aproximadament les següents quantitats d edredons en totes les seves gammes:
DORMCOMCAL, S.A. Per als propers 6 mesos de, DORMCOMCAL preveu vendre aproximadament les següents quantitats d edredons en totes les seves gammes: Dies previstos de Vendes Previstes Juliol 20 400 Agost
Más detallesXarxa d Emissions Atmosfèriques de Catalunya.
FOCUS: 11. NOM DEL FOCUS: Caldera Vapor X-204 A/B. NORMATIVA D APLICACIÓ: Aquesta xemeneia correspon a una instal lació de combustió i, per tant, li aplica pel NO X i el CO el Decret 319/98, de 15 de desembre,
Más detallesTEMA 2: Múltiples i Divisors
TEMA 2: Múltiples i Divisors 4tESO CB Concepte de múltiple 6 és múltiple de 2 perquè 2 3 = 6 24 és múltiple de 8 perquè 8 3 = 24 25 NO és múltiple de 3 perquè no hi ha cap nombre que multiplicat per 3
Más detallesVolum dels cossos geomètrics.
10 Volum dels cossos geomètrics. Objectius En esta quinzena aprendràs a: Comprendre el concepte de mesura de volum i utilitzar les unitats de mesura del sistema mètric decimal. Obtenir i aplicar expressions
Más detallesÍndex de preus de consum (IPC) d Andorra de desembre del 2016
Índex de preus de consum (IPC) d Andorra de desembre del Data de publicació: dijous 12/01/2017 www.estadistica.ad Resum La variació anual de l IPC al mes de desembre del és del +0,4% (desembre 2015: -0,9%).
Más detallesINDICADORS BÀSICS I.b.1.1. PRECIPITACIÓ
I.b.1.1. PRECIPITACIÓ Tot i que Menorca compta amb un nombre d estacions meteorològiques prou elevat, la seva distribució no és gens homogènia i les sèries que existeixen divergeixen molt entre elles quant
Más detallesTot el que ens envolta és matèria, però...
Tot el que ens envolta és matèria, però... De què està feta la matèria? Amb les explicacions i les imatges d aquesta presentació aniràs trobant de mica en mica la resposta a la pregunta que es formula
Más detallesÀmbit de les Matemàtiques, de la Ciència i de la Tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 1 OPERACIONS AMB ENTERS
UNITAT 1 OPERACIONS AMB ENTERS 1 Què treballaràs? En acabar la unitat has de ser capaç de... Sumar, restar, multiplicar i dividir nombres enters. Entendre i saber utilitzar les propietats de la suma i
Más detallesPRÀCTICA 4: ANÀLISIS CINÈMATICA D ESTABILITAT DE TALUSSOS
PRÀCTICA 4: ANÀLISIS CINÈMATICA D ESTABILITAT DE TALUSSOS ÉS MOLT FREQÜENT QUE L ESTABILITAT DELS MASSISOS ROCOSOS ESTIGUI CONTROLADA PELS PLANS DE DISCONTINUITAT, MÉS QUE PER LES PROPIES CARACTERÍSTIQUES
Más detallesUNITAT CREAR UNA BASE DE DADES AMB MS EXCEL
UNITAT CREAR UNA BASE DE DADES AMB MS EXCEL 1 Crear una base de dades i ordenar Una base de dades és un conjunt d informació homogènia organitzada de forma sistemàtica. El contingut d una base de dades
Más detallesPrimera part. a) s = a + b. b) s = a + b + c. c) s = b + c. d) s = b + c
Generalitat de Catalunya Consell Interuniversitari de Catalunya Organització de Proves d Accés a la Universitat PAU. Curs 2005-2006 Electrotècnia sèrie 1 La prova consta de dues parts de dos exercicis
Más detallesEL TRANSPORT DE MERCADERIES
EL TRANSPORT DE MERCADERIES En primer terme s ha d indicar que en tot el que segueix, ens referirem al transport per carretera o via pública, realitzat mitjançant vehicles de motor. El transport de mercaderies,
Más detalles12. AMPLIACIONS I MILLORES
12. AMPLIACIONS I MILLORES Mejorar es cambiar; ser perfecto es cambiar a menudo 12 AMPLIACIONS I MILLORES 12.1 INTRODUCCIÓ... 2 12.2 AMPLIACIONS I MILLORES... 3 12.2.1 Granja solar... 3 12.2.2 Cogeneració...
Más detalles2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre
D11 2.5. La mesura de les forces. El dinamòmetre Per mesurar forces utilitzarem el dinamòmetre (NO la balança!) Els dinamòmetres contenen al seu interior una molla que és elàstica, a l aplicar una força
Más detallesFísica i Química 4t ESO. Curs
Física i Química 4t ESO. Curs 2017-18 David Pedret Dossier recuperació 2r trimestre Nom i cognoms : DEPARTAMENT DE CIÈNCIES NOM I COGNOM: CURS: 2017-2018 DATA: Física i Química 4 ESO DOSSIER RECUPERACIÓ
Más detalles2 ESO - Física i Química
2 ESO - Física i Química Alfons Rovira Octubre 2016 Contents Prefaci 3 Unitat 1 4 1. Les ciències física i química................................. 4 2. La matèria i les seues propietats..............................
Más detallesTEMA 5 : Resolució de sistemes d equacions
TEMA 5 : Resolució de sistemes d equacions 5.1. EQUACIÓ LINEAL AMB n INCÒGNITES Una equació lineal de n incògnites es qualsevol expressió de la forma: a 1 x 1 + a 2 x 2 +... + a n x n = b, on a i b son
Más detallesMÚLTIPLES I DIVISORS
MÚLTIPLES I DIVISORS DETERMINACIÓ DE MÚLTIPLES Múltiple d un nombre és el resultat de multiplicar aquest nombre per un altre nombre natural qualsevol. 2 x 0 = 0 2 x 1 = 2 2 x 2 = 4 2 x 3 = 6 2 x 4 = 8
Más detallesCognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 17 de Març del 2014
Cognoms i Nom: Examen parcial de Física - CORRENT CONTINU 17 de Març del 2014 Codi Model A Qüestions: 50% de l examen A cada qüestió només hi ha una resposta correcta. Encercleu-la de manera clara. Puntuació:
Más detallesL ús eficient de l energia a la llar
L ús eficient de l energia a la llar L ús eficient de l energia a la llar Introducció Eficiència energètica a la llar Calefacció Aigua calenta sanitària Electrodomèstics Il luminació Eficiència energètica
Más detallesManual d accés a les aplicacions
Manual d accés a les aplicacions Registre de planejament urbanístic de Catalunya Mapa urbanístic de Catalunya Juliol de 2011 1 ÍNDEX 1 REGISTRE DE PLANEJAMENT URBANÍSTIC DE CATALUNYA...4 1.1 DESCRIPCIÓ...4
Más detallesEquacions i sistemes de segon grau
Equacions i sistemes de segon grau 3 Equacions de segon grau. Resolució. a) L àrea del pati d una escola és quadrada i fa 0,5 m. Per calcular el perímetre del pati seguei els passos següents: Escriu l
Más detallesCONSORCI SANITARI DE L ANOIA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA
CONSORCI SANITARI DE L ANOIA EFICIÈNCIA ENERGÈTICA 2007-2015 Qui s encarrega de l eficiència energètica? En primer lloc, què és l eficiència energètica (ee)?: La ee es una práctica que tiene como objeto
Más detalles