(*) L A S T E R I S C

Transcripción

1 5 DESEMBRE 2002 E D I TA : Diputació de Ba rc e l o n a Se rvei de Bi b l i o t e q u e s C O O R D I N A I REALITZA : Secció de Coordinació i Recursos Bi b l i o t e c a ri s D I S S E N Y I MAQU E TAC I Ó : rm p I M P R E S S I Ó : C e n t re d Im p re s s i ó i Re p ro g r a f i a DIPÒSIT LEGAL: B Publicació peri ò d i c a Di s t ribució gratuïta Paper ecològic (*) L A S T E R I S C BUTLLETÍ DEL S E RVEI DE BIBLIOT E QU E S S U M A R I 1 I LES BIBLIOT E QUES PÚBLI- QUES, MIRANT CAP A L FUTUR. Nú ri a Ve n t u r a LES BIBLIOT E QUES PÚBLIQUES, MIRANT CAP A L F U T U R Hi ha un interès generalitzat per conèixer quin és el futur de les biblioteques i el paper que han de desenvolupar en el marc d una societat en constant canvi tecnològic i social. 3 I LA SELECCIÓ DE LLIBRES I A LTRES DOCUMENTS A L E S B I B L I OT E QUES DE LA X A R X A. Elisabet Gi b e rt 7 I JORNADES SOBRE LES B I B L I OT E QUES PÚBLIQU E S : E S PAIS D INTEGRACIÓ SOCIAL 8 I LA B I B L I OT E C A C E N T R A L D I G UA LA D A I LA C O N S E RVAC I Ó DE LA M E M Ò R I A H I S T Ò R I C A. M. Te resa Mi ret i So l é No és casualitat que en els últims mesos s hagin celebrat diverses jornades, congressos i debats que fan palès la inquietud de professionals, tècnics i polítics, per saber en quin entorn s hauran de moure les biblioteques públiques en els propers anys i les respostes i serveis que aquestes hauran d oferir. Des de les jornades de Salt, centrades en temes d integració social, passant pel primer Congrés de Bibliobusos, celebrat a Segòvia en què es tractà la necessitat de servir els petits municipis, fins al Congrés d àmbit estatal celebrat el passat octubre a València, o el seminari sobre els nous reptes de la biblioteca pública que tingué lloc en el marc de les jornades d Interacció a Barcelona, en tots els debats s apuntava la 1 2 I O B S E RVATO R I 1 4 I DARRE RE S PUB LIC AC I O N S D E L S E RVEI DE BIBLIOT E QU E S Biblioteca Collserola-Josep Miracle

2 Biblioteca Vila de Gràcia LES BIBLIOTEQUES PÚBLI- Q U E S : ESPAIS D INTEGRACIÓ S O C I A L. SALT, MARÇ 2002 H T T P : / / W W W. C O B D C. O R G / 09 J O R N A D E S / M A N I F E S T S A LT. P D F 1R CONGRESO NACIONAL DE B I B L I O B U S E S. LA G R A N J A DE SAN ILDEFONSO, OCTUBRE 2002 H T T P :// W W W. F C N V. E S / N EW / C O N G R E S O _ B I B L I O M OV / I N T E R A C C I Ó. B A RC E LO N A, OCTUBRE 2002 H T T P :// W W W. D I B A. E S / C E RC / I N T E R AC C I O / C AT / D E FA U LT. H T M PRIMER CONGRESO NACIONAL DE BIBLIOTECAS P Ú B L I C A S. VA L È N C I A, OCTUBRE, 2002 H T T P :// W W W. M C U. E S / L A B / B I B L I OT E / T R AV E S I A _ A C TA S / P DF/SUMARIO.PDF u rgència d a d e q u a r-se a les noves necessitats dels ciutadans i la importància de les noves tecnologies que han comportat canvis en les formes del treball i en l accés a la informació. A més, reiteradament apareixia la pre o c u p a c i ó p e rquè tot aquest potencial informatiu i formatiu no acabi c reant una veritable fractura entre els que tenen accés a la informació i als recursos i els que n estan al marg e. Però el problema no és únicament d accés a les tecnologies, sinó que cal saber triar la informació segons les necessitats dels ciutadans i de cada entorn social, donant així un valor afegit de gran importància. Cal, a més, estar preparats per treballar d una forma més multidisciplinar, buscant col laboracions i complicitats d altres estaments i professions, la qual cosa suposa també un bon coneixement del territori i una capacitat de reacció a les transformacions de tot tipus. I no s ha d oblidar que les biblioteques segueixen tenint una gran capacitat d integració de tots els ciutadans, de qualsevol procedència o nivell cultural, i que aquest és un aspecte a valorar en uns moments en què l educació, la recerca de la identitat i la convivència són aspectes clau que d alguna manera marcaran el nostre futur. Canvis organitzatius, més implicació en l entorn, una demanda de qualitat més alta, generació de noves idees i propostes, són alguns dels reptes que es plantegen les biblioteques públiques i els bibliotecaris en la primera dècada d aquest nou segle. Núria Ventura 2

3 T E QU E S vostre abast. (Vídeo que explica als adults el funcionament d una biblioteca i les seves diferents seccions). M ATERIALS DE DIFUSIÓ Aquest estiu, que no us faltin els llibres! (Ventalls de cartró. Il lustració: Me rcè Canals). Auca de la biblioteca. (Text: Jo a n Vilamala. Il.lustració: Valentí Gubianes. Per a infants). DO SSIERS T E M À T I C S Nº 24. Tribus urbanes (2a edic.). Nº 25. Les festes de Primavera. Nº 26. Antoni Gaudí. Nº 27. Animals domèstics de companyia. Nº 28. Palestina i el conflicte amb Israel. Nº 29. Genoma, cèl lules mare i transgènics. Nº 30. Autors clau de la literatura infantil. Segona meitat del s. XX Nº 31. Joves i sexualitat. Nº 32. El naufragi del Prestige: un desas - tre ecològic Biblioteques. 2a edició corregida. Se t (Articles sobre les funcions i serveis de les biblioteques públiques, els bibliobusos, les biblioteques escolars, el foment de la lectura, lleis i normative s... Especialment útil per als qui pre p a re n oposicions i concursos de biblioteques) C A RT E L L E R A Coneixeu el servei de préstec? (Fulletó informatiu. Il lustració: Gallardo). Nº 20, 21, 22, 23, 24 ( Recull de premsa amb articles sobre cultura, escriptors, món editorial, biblioteques i noves tecnologies de la informació). Guia de l animació. Contes, música, tallers i activitats de petit format per a les biblioteques. 4a edició. (Catàleg de grups i animadors per fer activitats a les biblioteques. Dades bàsiques dels espectacles i adreces per contactar-hi). La muntanya. (Guia de lectura: novel les i llibres per conèixer les muntanyes de Catalunya i d arreu). Vine a la biblioteca. (Enganxina per a infants. Il lustració: Cristina Losantos). Xarxa de Biblioteques. (Cartell de gran format. Autor: Amèrica Sánchez). 15

4 DARRERES PUBLICACIONS DEL S E RVEI DE BIBLIO LA B I B L I OT E C A N AC I O N A L DE MADRID I LA CONFUSIÓ LINGÜÍSTICA Des de les llistes de distribució electrònica del Bib-Cat, una eina de relació entre els bibliotecaris, s ha denunciat darre r a m e n t que la Biblioteca Nacional de Madrid separa en la seva catalogació el català del va l e n c i à i del que anomena baleàric posant el codi c a t, v a l o b a l, segons si els llibres han estat editats a Catalunya, al País Valencià o a les Balears.Com quelapolèmicahaarribat als mitjans de comunicació i al Parlament, la ministra Del Castillo ha contestat que això es feia així para atender mejor al usuario i que la Biblioteca Nacional no tenia perq u è p ro n u n c i a r-se sobre si una llengua és un idioma o un dialecte. Aquesta nova mostra d ignorància i mala fe ha estat contestada per diversos organismes i institucions, com el Col legi de Bi b l i o t e c a r i s - Do c u m e n t a l i s t e s de Cata-lunya, que ha re c o rdat que la Biblioteca Nacional espanyola té l o b l i g a c i ó d aplicar correctament les normatives internacionals en els àmbits catalogràfics i que no hi ha cap base normativa ni criteri científic que avali la partició de la llengua catalana segons el lloc d edició dels llibres. Si la Biblioteca Nacional espanyola seguís el mateix criteri per a tothom, els llibres de Ga rc í a M á rq u ez haurien d estar com a llengua colombiana i els de Borges com llengua arg e n t i n a amb les sigles col i a r re s p e c t i va m e n t. L L I B R E S Dos anys fent xarxa. Memòria (Resum de les activitats i les dades d ús de totes les biblioteques de la Xarxa). Montserrat, Cristina; Ventura, Núria: Els bibliobusos: la resposta bibliotecària als municipis rurals. (També en castellà). (La història, les característiques tècniques i l organització dels bibliobusos de la província de Barcelona). Omella, Ester: La Biblioteca pública a la província de Barcelona. 2a ed. (També en castellà). (Objectius, serveis, marc legal, recursos i funcionament de les biblioteques. Porta apèndix amb estàndards i paràmetres econòmics). C D - ROM I V Í D E O Exploradors de biblioteques. Programa per conèixer la biblioteca i el seu funcionament. / a cura de Te resa Mañà i Mònica Ba r ó. ( Material en format fitxes per a la formació d usuaris infantils, de 1r a 6è de Pr i m à r i a ). Diari Avui Utilitzar la biblioteca: els serveis al 14

5 PARLEM A M B * LA SELECCIÓ DE LLIBRES I A LTRES DOCU- M E N TS A LES BIBLIOT E QUES DE LA X A R X A Adquirir els fons documentals per al conjunt de les biblioteques no és una tasca fàcil, per - què la tipologia de les biblioteques i les necessitats de cada població o barri no són les mateixes. Però comptant en l avantatge que representa per a les biblioteques tenir una part d aquest servei centralitzat (tot el procés selectiu, de compra i de facturació el fan els ser - veis centrals), cal establir sistemes que garanteixin la qualitat i la idoneïtat dels documents que s adquireixen per tal que siguin útils al major nombre possible d usuaris. Elisabet Gibert, responsable del Departament de Selecció, Adquisició i Distribució, ens explica el procés que se segueix per a l adquisició de documents per a les biblioteques de la Xarxa. La construcció de la col lecció de les biblioteques públiques té dos eixos: l adquisició del fons bàsic i de manteniment, que constitueix el cos sobre el qual es va constituint la biblioteca i que és responsabilitat del Servei de Biblioteques, i l adequació de la col lecció a les necessitats específiques de cada població, que cada biblioteca va incrementant amb el suport del seu municipi. El Departament de Selecció, Adquisició i Distribució del Se r vei de Biblioteques és el responsable de fer la selecció del fons fundacional de les biblioteques, com també de l adquisició dels documents de manteniment. Per a aquesta tasca es compta amb l ajuda de cinc bibliotecaris que treballen a diferents biblioteques de la Xarxa. La selecció de les col leccions inicials (llibres, música i vídeos) per a noves biblioteques o trasllats es fa a partir d una bibliografia bàsica que elabora el departament amb l assessorament d una sèrie d especialistes de cada tema. En canvi, la selecció dels títols de les publicacions periòdiques es porta a terme des de cada biblioteca (cal tenir present que les biblioteques tenen entre 20 i 200 títols de revistes i diaris segons la categoria de la biblioteca). El Servei de Biblioteques gestiona les subscripcions per tal que arribin puntualment a cada biblioteca. La compra de llibres i material audiovisual es fa per concurs públic o homologació d empreses, seguint la normativa que estableix la Diputació de Barcelona. El Se r vei de Biblioteques s ocupa de la selecció del fons de manteniment (llibre s, música i vídeos) que compra a llibre r i e s, editorials i distribuïdors. Així, cada llibre r i a p resenta les novetats sobre les matèries a c o rdades prèviament per tal que des del Se r vei es puguin examinar tots els documents que es volen adquirir i fer una selecció basada en la qualitat. Un cop seleccionats i adquirits, els documents arriben al Se r vei de Biblioteques, on s i n i- cia el procés que permetrà posar-los a disposició dels usuaris, evitant les feines re p e t i t i ves que d altra manera hauria de fer cada biblioteca: es cataloguen, es local i t zen al catàleg col lectiu i se ls col loca el t e i xell i el codi de barres (que fan de n ú m e ro d identificació de cada exe m p l a r ). Al llarg de l any s envien a les biblioteques 10 lots de llibres i 6 d a u d i ovisuals, la qual cosa suposa aproximadament un increment d e n t re i documents segons el tipus de biblioteques. 3

6 E L PRESSUPOST D ADQUISICIONS La selecció dels títols i la quantitat a triar estan determinades pel pressupost anual. El pressupost destinat a fons per a les biblioteques s estableix a partir d u n s mòduls que es defineixen tenint en compte el nombre d habitants de la població o à rea d influència i la superfície de la biblioteca. Actualment hi ha 6 mòduls: A. poblacions inferiors a habitants o entre i habitants amb superfície inferior a 300 m 2 B. poblacions entre i habitants o superior amb superfície inferior a 500 m 2 C. poblacions entre i habitants amb superfície entre 500 i 900 m 2 D. poblacions entre i habitants amb superfície de més de m 2 E. poblacions de més de habitants amb superfície de més de m 2 F. bibliobusos només envien els llibres que s adeqüen al perfil d usuari de biblioteca pública. De forma paral lela, des del departament es fa un seguiment exhaustiu de tots els catàlegs editorials i notícies publicades a la premsa i a la literatura especialitzada. Així, quan arriben les novetats ja es disposa d informació afegida. En algunes ocasions es demana a la llibreria la mostra d algun títol que es vol veure i que no ha arribat amb les novetats del mes. A partir del repartiment del pre s s u p o s t per mòduls s estableix el pressupost per a cada biblioteca. A tall d e xemple, l any 2002 una biblioteca A (població de menys de habitants) disposa de per a l l i b res, per a música, per a vídeos i per a publicacions periòdiques. Una biblioteca E (més de habitants) disposa de per a llib res, per a música, per a vídeos i per a publicacions periòdiques. LLIBRES A E X A M E N Com ja hem apuntat, el sistema de selecció que se segueix per als llibres és el de llibres a examen. Cada mes 12 llibreries fan arribar les novetats sobre unes matèries prèviament repartides de les quals han fet una preselecció inicial, ja que Per a la música, la selecció es realitza a través del seguiment de catàlegs, re s s e n- yes a la premsa i a la literatura especialitzada i també per alguns discs de mostra que arriben al Se r vei de Bi b l i o t e q u e s. La selecció dels vídeos es fa a través de mostres que se sol liciten a alguns proveïdors. PE RC E N TATG E S El departament de selecció treballa amb uns percentatges de representació de les matèries dins la col lecció. Aquests percentatges són diferents per a les col leccions inicials i per al manteniment, ja que hi ha matèries que necessiten un bon fons inicial però no un gran manteniment de novetats, com és el cas de la música clàssica o la filosofia. 4

7 SOL. UN SERVEI D ORIENTACIÓ SOBRE LLIBRES INFA N T I L S La Federació de Gremis d Editors d E s p a n y a i La Fundació Germán Sánchez Ru i p é rez, amb la col laboració de la Di re c c i ó n General del Libro, A rc h i vos y Bi b l i o t e c a s, han endegat un Servicio de Or i e n t a c i ó n L e c t o r a que pretén fomentar la lectura a infants i joves i fer un servei d i n f o r m a c i ó de qualitat a totes les persones que es relacionen amb el llibre i la lectura. El servei està adreçat a infants, joves, p a res, educadors, bibliotecaris.. que poden trobar a les seves planes recomanacions de lectures per temàtiques, edats, autors, personatges, col leccions, etc. No es tracta d un buscador de llibres infantils i juvenils, sinó d un web que recomana lectures que han estat seleccionades per educadors i especialistes diversos. del Ministerio de Cultura, sota el lema La Biblioteca Pública, portal de la Sociedad de la Información. Aquest congrés, que comptà amb la p resència del Rei a l acte inaugural, anava adreçat tant a les biblioteques públiques municipals com a les biblioteques provincials i tenia com a objectiu potenciar les biblioteques i impulsar els plans de desenvolupament bibliotecari que realitzen les diferents comunitats autònomes i els ajuntaments. Les ponències i comunicacions se cent r a ren en tres temes: La biblioteca pública i les xarxes d informació, La biblioteca pública com a espai d integració ciutadana i La biblioteca pública al servei de la c o m u n i t a t. Cal destacar l interès de les ponències de les tres bibliotecàries estrang e res i les nombroses participacions de bibliotecaris d a r reu de Catalunya. A més de les recomanacions de llibres, també hi ha notícies sobre activitats relacionades amb la lectura o els llibres, així com un ampli directori d organismes, institucions, llibreries, biblioteques Aquest congrés ha estat una bona e xcusa per tro b a r-se bibliotecaris/es d a- r reu de l Estat, amb situacions i re c u r s o s força diferents, però amb la mirada cap al futur. Per ara tota la informació fa referència a llibres publicats en llengua castellana, encara que s espera que més endavant es puguin trobar obres en les quatre llengües de l Estat. L adreça és: I CONGRESO NAC I O N A L DE BIBLIOT E- CAS PÚBLICAS Del 29 al 31 d octubre va tenir lloc a València el I Congreso Nacional de Bibliotecas Públicas, organitzat per la Dirección General del Libro y Bibliotecas 13

8 O B S E RVATO R I CENTENARI DE V E R D AG U E R Amb motiu de la celebració del centenari de la mort de Jacint Verdaguer, el Servei de Biblioteques i la Institució de les Lletres Catalanes han produït conjuntament l exposició Jacint Verdaguer ( ): l escriptor i l època. Aquesta exposició resumeix l obra i la vida del genial poeta, destacant-ne els valors literaris més essencials, sobretot en relació amb el context del moment. Els diferents plafons, d una gran riquesa documental i gràfica, presenten el més important de la trajectòria vital i literària de Verdaguer i constitueixen una contribució més a la seva difusió, en aquest cas entre les biblioteques de la Xarxa, moltes de les quals han programat conferències, exposicions bibliogràfiques i tot tipus d actes. D entre les activitats programades cal destacar una marató de lectures de Verdaguer, realitzada per la Biblioteca Joan Triadú de Vic, que a més elaborà una interessant bibliografia que es pot consultar a la plana web del Se r vei de Biblioteques d i b a. e s /b i b l i o t e q u e s / ve rd a g u e r / s u m a r i. a s p S AT I S FACCIÓ DELS US UARIS DELS B I B L I O BU SOS Durant el segon trimestre del 2002 es va dur a terme una enquesta de satisfacció entre els usuaris dels bibliobusos. L enquesta es va fer telefònicament a 602 persones majors de 14 anys i la va dur a terme una empresa especialitzada. Per la metodologia de l enquesta no es van incloure els infants, tot i que aquest col lectiu representa un percentatge molt important dels usuaris. Dels resultats de l enquesta es desprèn el següent perfil dels usuaris: - Un 40% dels enquestats tenia entre 14 i 24 anys - El 66,7% eren dones i el 33% homes - El 85% diu que usa el català com a llengua habitual - Un 35,9% són estudiants, 6,8% jubilats i un 9,8% mestresses de casa - El 81% diu que té ordinador a casa i el 53,9% també té accés a Internet - Els entrevistats afirmen llegir un promig de 12,34 llibres l any Un 67,7% dels documents del bibliobús deixats són per a oci, enfront d un 38,6%, per a l estudi. Més de la meitat dels enquestats han utilitzat el carnet per agafar llibres per a un familiar o amic. I el préstec de CD té molta acceptació. Exposició Verdaguer a la Biblioteca St. Adrià En general les dades que es desprenen d aquesta enquesta són bastant similars als resultats d una altra enquesta similar feta a usuaris de biblioteques fixes, si bé aquí cal destacar el nivell de satisfacció dels usuaris pel conjunt del servei, ja que, en una escala del 0 al 10, els entre vistats el valoren amb un 8,4. 12

9 bibliotecari del departament, juntament amb els bibliotecaris de la Comissió de Selecció, tenen repartides les matèries i trien la quantitat de documents que s han establert de forma prèvia. CRITERIS DE SELECCIÓ Secció de petits lectors Aquests percentatges s apliquen per tal que les col leccions bàsiques de les biblioteques tinguin un cre i xement equilibrat. Els bibliobusos, ateses les seves característiques especials, tenen uns percentatges diferents dels de les biblioteques. Algunes dades dels percentatges: - El fons infantil correspon al 25% del conjunt de la col lecció. - La novel la representa un 20% de la col lecció de reposició i un 12% de la inicial. - El suport audiovisual representa un 20% de tota la col lecció. - El 58,2% del fons de reposició correspon a obres de ficció. Cal dir que actualment s estan revisant tots aquests percentatges. Ben aviat disposarem del document marc de política de desenvolupament de la col lecció on quedarà establert l àmbit d actuació de la Diputació de Barcelona pel que fa a les col leccions de les biblioteques. LA S E L E C C I Ó La selecció que es realitza des del Servei de Biblioteques se centra exclusivament en aquelles obres que es consideren bàsiques de cada matèria, tot i que s intenta conjugar les obres de fons amb els títols més demanats per motius d actualitat (qüestions de debat social, premis literaris, efemèrides...) De tota manera, els títols que se seleccionen des del departament són iguals per a totes les biblioteques, deixant de banda les diferències entre els mòduls (les biblioteques més grans reben més documents que les més petites). Això vol dir que cada biblioteca haurà d ajustar la col lecció a la seva població i decidir per on vol que la col lecció es desenvolupi per tal de donar una resposta adequada als seus usuaris. Els recursos de què disposa la biblioteca per a fer aquesta tasca provenen dels pressupostos municipals, tal com estableixen els convenis signats entre la Diputació de Barcelona i els ajuntaments. Els municipis que inverteixen en fons disposen d una col lecció més ajustada a les necessitats de la seva població i, per tant, poden donar un millor servei als seus usuaris. Abans de fer la selecció, es coneix aproximadament quants documents de cada matèria s han de triar per a cada mòdul és a dir per a cada biblioteca- tenint en compte el pressupost i els percentatges de creixement de la col lecció. Les novetats a examen s o rdenen a grans trets per la classificació de matèries. El personal A LGUNS DELS CRITERIS GENERALS PER A L A S E L E C C I Ó : - Tenir present la col lecció ja existent a les biblioteques. - L interès general de l obra (no se seleccionen obres d interès comarcal o local). - L adequació de la matèria, l estil i nivell 5

10 PRESSUPOST 2002 L LIBRE S PER A NOU S EQU I PA M E N TS ,48 L LIB RE S PER A M A N T E N I M E N T ,00 M Ú S I C A PE R A NOU S EQU I PA M E N TS ,50 M Ú S I C A PE R A M A N T E N I M E N T ,75 V ÍDEO S PER A NOU S EQU I PA M E N TS ,00 V ÍDEO S PER A M A N T E N I M E N T ,00 R EV I S T E S ,00 RECURSOS ELECTRÒNICS ,50 TOTA L ,23 ( ,12 PTES.) de lectura a l audiència general. - La importància dels autors, prologuistes, il lustradors i editors. - Que els llibres tinguin pròleg, notes, índex i bibliografia. - La crítica positiva en diaris i revistes especialitzades. - Les últimes edicions de qualsevol obra. - El preu adequat a l obra i al seu nivell d actualitat. - No es trien obres especialitzades a nivell universitari, perquè el nostre àmbit és més de divulgació. L l e n g u a - Preferència pel català en les obres literàries traduïdes de llengües estrangeres, sempre que sigui possible escollir i el nivell de qualitat sigui equivalent. - Quan l original és en castellà especialment quan es tracta d o b res literàries o de ficcióes compra la versió original castellana. - Preferència per les obres de coneixe m e n t en català, sempre que sigui possible escol l i r. En aquest punt cal dir que s està molt condicionat pel mercat editorial ja que la p roducció en llengua castellana és set ve g a- des superior a la catalana. Sovint molts títols no s editen en català i, si ho fan, és al cap de temps de l edició castellana. Característiques físiques - Enquadernació sòlida preferència per les edicions en tapa dura per sobre de les edicions de butxaca. - Tipografia clara i llegible. - Qualitat de les il lustracions. A TA L L DE CONCLU S I Ó Els criteris de selecció i compra de llibres, revistes i audiovisuals són sempre revisables i tenen una part de discrecionalitat que no se ns escapa, però de la varietat d opinions de les diferents persones que integren les comissions de selecció, el nivell d especialització dels col laboradors i el coneixement de les necessitats i demandes del públic que tenen els bibliotecaris pel seu treball quotidià, creiem que en sorgeix una visió prou àmplia i rica per orientar les adquisicions. D altra banda, també som conscients del paper educador i formatiu de les biblioteques públiques i en aquest sentit es vol vetllar per la qualitat i l actualitat del conjunt de documents que s adquireixen per a les biblioteques. Elisabet Gibert 6

11 A S PE CTES A D E S TAC A R Si el projecte té una bona acollida, serà positiu per a tots els grups implicats. D una banda, la Biblioteca aconseguirà ampliar el seu fons de col lecció local, disposar d un material que no és possible trobar actualment i conservar la memòria històrica de la vida quotidiana. A més, possibilitarà la re a- litza ció d es tudis de re c e rca sobre aquests fons documentals i alhora dinamitzarà un aspecte de la vida cultural de la ciutat. D altra banda, els estudiants tindran una opció més per realitzar els tre b a l l s de re c e rca, amb uns treballs que combinenlaconsultadedocumentsdela Biblioteca i la investigació directa feta a través de la conversa. Això també ajuda a millorar la seva relació amb les persones d a l t res generacions i altre s costums i per tant a ser més tolerants ioberts. Així mateix, la gent gran i els grups especials podran deixar constància de les seves vivències i experiències i alhora contrastar els seus re c o rds amb documents de la biblioteca. Tot plegat contribueix a possibilitar la re l a c i ó e n t re generacions i entre persones de p rocedència i cultura difere n t s Al cap d un any, la Biblioteca de la m e m ò r i a disposa ja de quinze re g i s- t res, tres dels quals són treballs de re c e rca, i n hi ha dos més en curs. La Biblioteca de la memòri a vol conve r t i r-se en una base d informació de la vida quotidiana durant el segle XX a la c o m a rca i, alhora, aconsegu ir que la recollida de les vivències serveixi per establir una bona relació entre generacions a través de la comunicació i la transmissió oral d experiències, ara que la nostra societat té tan poc temps per parlar. El fet que el projecte estigui org a n i t- zat per una biblioteca pública pot animar altres biblioteques a fer pro j e c t e s semblants i, com que la xarxa de biblioteques a Catalunya és extensa i molt arrelada a la població, la tasca que es pot fer en la recollida d h i s t ò- ries orals pot arribar a ser una important font d i n f o r m a c i ó. M. Teresa Miret i Solé Directora de la Biblioteca Central d Igualada Està previst fer una avaluació pública al cap de tres anys, potser amb l e- dició d una relació comentada dels t re b a l l s. 11

12 B I B L I OT E C A C E N T R A L D I G UA LA D A PL. CA L F O N T IGUA LA D A TELÈFON: FAX: ELECTRÒNIC: B.IGUA LA D A. D I B A. E S WEB: HTT P :// W W W. A J - I G UA LA D A. N E T F O N S LLIBRES A D U LTS LLIBRES INFANTILS C D S V Í D E O S M U LT I M È D I A ANY 2002 U S UARIS BIBLIOT E C A U S UARIS D INTERNET U S UARIS DE PRÉSTEC D O C U M E N TS PRESTATS AC T I V I TATS A L L LA RG DE L A N Y La Biblioteca Central d Igualada és re s- ponsable d o rganitzar el projecte i es c o m p romet a: - Elaborar unes recomanacions metodològiques per ajudar els estudiants a realitzar els seus treballs. En aquest sentit, s ha publicat un breu document i s ha fet una de les xerrades del seminari Com es fa un treball de re c e rc a? -Ferunapropostadetemesperinve s- t i g a r-los i sobre els quals no hi ha gaire documentació. S ha comptat amb el suport del Centre d Estudis Comarcals i de l A r x i u. - Donar a conèixer el projecte a través dels mitjans de comunicació. S han publicat articles i, amb motiu del primer a n i versari del projecte, la premsa local ha entrevistat els tres primers estudiants que es van animar a fer un treball de re c e rca basat en històries orals. Ta m b é es va presentar una comunicació a les Jornades de Fonts Orals, celebrades a Ba rcelona el desembre de Organitzar una conferència pública, però especialment adreçada als pro f e s- sors, per vincular el projecte a tre b a l l s de re c e rca d alumnes de batxillerat. Es convidà la catedràtica A m p a ro Mo re n o. - Promoure i estimular les autobiografies. - Posar en contacte persones que vulguin explicar-se amb altres que estiguin interessades a escriure aquesta i n f o r m a c i ó. - Posar a disposició dels interessats un espai on tro b a r-se i una gravadora per recollir les conve r s e s. - Conservar els textos en bones condicions. - Confeccionar una base de dades que permeti accedir a la informació a través dels autors i dels temes més destacats. - Posar la informació recollida a disposició del públic que vulgui consultar- l a. - Fer difusió dels fons documentals. 10

13 D A R R E U * JORNADES SOBRE LES BIBLIOT E QUES P Ú B L I QUES: ESPAIS D INTEGRACIÓ SOCIAL Els dies 15 i 16 de març del 2002 van tenir lloc a Sa l t ( Gi ronès) les Jornades interprofessionals Les biblioteques públiques: espais d integració social, organitzades pel C e n t re UNESCO de Catalunya i el Grup de Bi b l i o t e q u e s Catalanes Associades a la UNESCO. Prop de 200 pro f e s- sionals es van aplegar amb l objectiu de reflexionar i compartir experiències sobre el paper de la biblioteca com a espai d integració social davant dels processos d e xc l u s i ó. Es va comptar amb les conferències de Joie Springer (especialistadeladivisiódelasocietatdelainformaciódela UNESCO), Fèlix Martí (director del Centre UNESCO de Catalunya), Michèle Petit (antropòloga i investigadora del CNRS), Jo rdi Porta (síndic de greuges de la Un i ve r s i t a t Autònoma de Ba rcelona) i Juan Pe d ro Plaza (consultor cientificojurídic). Els conferenciants van reflexionar re s p e c t i va m e n t s o b re la funció i responsabilitat de la biblioteca pública com a espai d integració social tal i com planteja el Manifest de la UNESCO de la Biblioteca Pública (1994), sobre la biblioteca com un espai on repensar el lloc de cadascú dins la ciutat, s o b re les eines per al diàleg intercultural i sobre la funció de la lectura i les interrelacions multidisciplinars que comporta. Biblioteca St. Pau-Sta. Creu Entre les diverses conclusions de les jornades cal destacar la constatació del paper rellevant de les biblioteques públiques com un espai clau per contribuir a la cohesió social de la nostra societat enfront dels actuals processos d exclusió i marginació d alguns ciutadans. També es demanà l increment de la dotació de personal a les biblioteques així com una millora de la formació continuada dels professionals, especialment en aquells aspectes que tracten sobre valors socials i educatius. Es reivindicà una gestió política responsable i respectuosa amb les tasques desenvolupades pels responsables tècnics i professionals de les biblioteques i es constatà la necessitat de crear espais de reflexió compartits amb altres professionals per obrir la possibilitat a actuacions conjuntes per a la promoció de la lectura. Biblioteca St. Pau-Sta. Creu 7

14 E X PE R I È N C I E S * L A B I B L I OT E C A C E N T R A L D I G UA L A D A I L A C O N S E RVACIÓ DE L A M E M Ò R I A H I S T Ò R I C A La Biblioteca Central d Igualada ha endegat un projecte, La Biblioteca de la memòria, que pretén impulsar la cerca i recollida dels testimonis perso - nals de la gent gran amb la finalitat de conservar-los i divulgar-los tant a espe - cialistes i estudiosos com a persones més joves interessades a conèixer de primera mà els costums, fets i històries d una època propera però molt ignora - da per les noves generacions. Els llibres d història analitzen els canvis polítics, econòmics i socials, però cada vegada més es comencen a fixar també en la forma de vida de la gent -la majoria de la població- que no surt en els tractats amb noms i cognoms, però que es ve u influenciada per les decisions polítiques i que també incideix en el procés d e vo l u- ció de la societat. La Biblioteca d Igualada té una important col lecció local, amb llibre s, revistes, fullets, programes, catàlegs i tot aquell material imprès que té alguna relació amb l A n o i a. El projecte Biblioteca de la memòria tracta d a f a vorir la recollida d i n f o r m a- ció que resta en la memòria de les persones més grans o en la d a q u e l l e s que, per circumstàncies determinades, han viscut experiències especials, pensem per exemple en els immigrants. Així es pretén incorporar a la col lecció local els re c o rds personals (costums, t reball, tasques de la llar, educació, etc.) explicats amb les mateixes paraules i sentiments dels qui els han viscut. El resultat seria una mirada a la manera de viure del segle XX a través de testimonis dire c t e s. PER QU È? El que sovint hem sentit explicar als n o s t res avis sobre els seus re c o rd s, potser són anècdotes però, si se n a r r i- ben a recopilar moltes sobre cada tema, se n poden tre u re conclusions. Més enllà de l anècdota es pot disposar d un material molt interessant per e n t e n d re el context actual i conèixe r millor l e volució de la nostra ciutat i de la nostra comarc a. La gent gran té re c o rds i vivències de costums que han canviat. El treball, la vida de família, les diversions, els jocs, les normes socials, el tractament de les malalties, el transport, els viatges, les botigues, les comunicacions, els c a r rers... Aquest segle ha viscut grans transformacions que han afectat la vida diària de les persones i de les famílies. L objectiu del projecte és, doncs, p ro m o u re, re c o l l i r, conservar i divulgar tota aquella informació que es conserva en els re c o rds de les persones sobre aspectes diversos de la vida quotidiana i que, fins ara, solament s h a v i a transmès per via oral; és una informació que, a més del seu valor testimonial i humà, constitueix una eina de gran interès per a investigadors, sociòlegs, historiadors, antropòlegs, etc. 8

15 Biblioteca Central d Igualada Es pretén crear una col lecció de documents, amb la informació sistematitzada en una base de dades, que permeti la seva consulta. U N A S PEC TE D IF ERENC IAL: ANAR A C E RCAR LA I N F O R M AC I Ó La Biblioteca es va proposar fer parlar aquestes persones a través de gent potser més jove i més acostumada a escriure, a sintetitzar i a cercar informació. C O M? La Biblioteca va cre u re que calia anar més enllà de re b re la documentació que les persones aportessin vo l u n t à r i a- ment. És en aquest moment que es plantejà un projecte nou que havia de basar el seu èxit en la implicació de per sones i col lecti us apare n t m e n t sense cap mena de re l a c i ó. És ben clar que totes aquelles persones que vulguin escriure o gravar les s e ves vivències i fer-les arribar a la Biblioteca per a la seva conserva c i ó seran ben acollides però, i totes aquelles altres persones que tenen tantes coses a dir i no estan acostumades a e s c r i u re ni sabrien què dir dava n t d una grava d o r a? Com aconseguir informació de gent que, per ella mateixa, mai no explicarà tot allò que re c o rda i que pot ser ben i n t e re s s a n t? Calia implicar dos grups bàsics de persones: les que tenen coses a dir i les que estan disposades a re c o- l l i r- l e s i s i s t e m a t i t z a r- l e s. Pe r a i xò, es va buscar la col laboració de: - Associacions de gent gran, per t robar pe r s ones que vo l g u e s s i n explicar les seves històries (associacions, casals i residències de gent gran). - C en tres vi ncu lat s a l e n s e n y a m e n t, per animar els professors que sugger is s i n al s s eu s alu m ne s fer tr e b a l l s de re c e rca vinculats a històries orals ( C e n t r e de Recu rs os Pe dag òg ic s i tots els instituts i centres d e n s e n y a- ment secundari d Ig u a l a d a ). - Entitats i associacions culturals, per comptar amb l experiència i el suport metodològic en treballs d i n- ves t ig aci ó ( Ar xi u, C ent re d E s t u d i s C o m a rcals i Escrividors). 9

16 S E RVEI DE BIBLIOT E QU E S Comte d Urgell 187, Bcn T E L.: FA X : E - M A I L : v e n t u r a b d i b a. e s h t p p : / / w w w. d i b a. e s / b i b l i o t e q u e s / i n i c i. a s p