PLA ECOR. Pla de Seguretat Local. Cornellà de Llobregat

Save this PDF as:
 WORD  PNG  TXT  JPG

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "PLA ECOR. Pla de Seguretat Local. Cornellà de Llobregat"

Transcripción

1 Ajuntament de Cornellà de Llobregat Àrea d Administració Pública i Interior Departament de Guàrdia Urbana Generalitat de Catalunya Departament d Interior, Relacions Institucionals i Participació Direcció General de Policia Pla de Seguretat Local PLA ECOR Cornellà de Llobregat Març de 2011

2 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 1 ÍNDEX PRESENTACIÓ 03 PROPOSTA D ELABORACIÓ 06 PREMISSES 06 PRINCIPIS 07 OBJECTIUS 08 INDICADORS 08 PARTICIPACIÓ 09 FASES D ELABORACIÓ 10 ÒRGANS I OPERADORS DEL SISTEMA 13 L ALCALDE 13 LA JUNTA LOCAL DE SEGURETAT 13 LA COMISSIÓ DEL PLA DE SEGURETAT LOCAL 14 EL CONSELL DE SEGURETAT I PREVENCIÓ 14 OPERADORS DEL SISTEMA DE SEGURETAT PÚBLICA LOCAL 14 DIAGNOSI GENERAL 15 DADES BÀSIQUES DE LA CIUTAT 16 LA PERSONA 17 ELS SERVEIS 24 EL TERRITORI 25 ESTRUCTURA DEL PLA 28 EIXOS ESTRATÈGICS 28 PROGRAMES 29 ACTUACIONS 31 GRUPS DE TREBALL 33 MÈTODE 34 ANÀLISI DE PROPOSTES 35 TRANSVERSALITAT 36

3 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 2 PROGRAMES 38 PROGRAMA 1A: SEGURETAT CIUTADANA 39 PROGRAMA 1B: SEGURETAT VIÀRIA 43 PROGRAMA 1C: EMERGÈNCIES I PROTECCIÓ CIVIL 50 PROGRAMA 2A: GRUPS DE RISC 53 PROGRAMA 2B: ESPAI PÚBLIC 59 PROGRAMA 2C: CIVISME 62 PROGRAMA 3A: SEGURETAT ACTES PÚBLICS I PRIVATS 65 PROGRAMA 3B: SEGURETAT URBANÍSTICA I D ACTIVITATS 72 PROGRAMA 3C: SEGURETAT SANITÀRIA I MEDIAMBIENTAL 74 RESUM ACTUACIONS 78 ANNEXES 79 ANNEX 1.- DECRET COMISSIÓ ELABORACIÓ PLA 80 ANNEX 2.- REGLAMENT CONSELL MUNICIPAL 84 ANNEX 3.- EXEMPLE D ACTUACIONS 96 ANNEX 4.- EXEMPLE FITXA DEFINICIÓ I SEGUIMENT 97 ANNEX 5.- CRONOGRAMA ELABORACIÓ PLA 98

4 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 3 PRESENTACIÓ La complexitat i el canvi constant de les societats modernes impliquen que, aspectes cabdals com la seguretat pública, hagin de ser enfocats amb plena coordinació i col laboració, des d una perspectiva multidisciplinària transversal que impliqui tots els actors que intervenen en la seva consecució. Tanmateix, la qualitat de vida, entesa com el conjunt de condicions personals i de l entorn que contribueixen al benestar dels individus, ha adquirit al llarg del temps una posició predominant com a mecanisme d avaluació del benestar social, donant cabuda a qüestions molt variades que van des de la seguretat i la mobilitat, la resposta adequada davant les urgències i emergències, la cohesió social i les actituds cíviques als espais públics, l adequat funcionament dels serveis, la protecció dels més desvalguts, el gaudiment segur dels actes públics i privats, i la contenció dels efectes negatius que poden generar les activitats industrials i comercials, l urbanisme, el medi ambient o el consum pública. Aquestes esferes dibuixen uns cercles concèntrics que envolten al ciutadà, al qual s ha de protegir, facilitant a la vegada el seu desenvolupament social i personal i creant un marc social prou acollidor perquè tothom pugui afrontar serenament la seva aventura vital 1. El benestar, doncs, s aconsegueix sumant moltes i diverses circumstàncies que fan un tot confortable. Però aquesta suma s ha de sustentar en l equilibri de l equació llibertat-seguretat, en l objectiu finalista d aquest Pla: la preservació i millora continua dels drets i llibertats de les persones. I és aquí on les administracions han d estar sempre atentes davant qualsevol signe d alerta per a actuar amb diligència i prevenció sobre les carències socials, 1 J. Sabaté. L enquesta de victimització de Barcelona i de l'àrea Metropolitana de Barcelona, vint-i-dos anys: una proposta d anàlisis de l administració local. Ajuntament de Barcelona i Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona, 2005.

5 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 4 els buits que entorpeixen el desenvolupament personal, la integració, la cohesió i la pau social. Treballant colze amb colze amb els actors socials en aquesta direcció, amb vocació de servei per poder oferir una gestió efectiva i positiva, que arribi amb claredat als destinataris, protegint els més febles, especialment en els períodes menys favorables, i potenciant la participació activa sobre els aspectes que més directament incideixen en la utilització cívica i segura dels espais públics. Motivat per aquest marc social i per l evolució de les demandes ciutadanes, el Parlament va aprovar la Llei 4/2003, de 7 d abril, d ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, on s estableixen els principis bàsics d organització i actuació dels operadors (administracions, autoritats, òrgans, cossos, serveis ) que desenvolupen competències en l àmbit de la seguretat, la qual cosa implica la redefinició de l estructura organitzativa dintre de l ordenació del sistema local de seguretat pública. Un dels elements fonamentals del nou sistema està constituït pels plans de seguretat, concebuts com a instruments de treball per a l impuls de la millora continua en l estat de la seguretat pública. En aquest sentit, l article 31 de la Llei, entre d altres qüestions generals, estableix que: 1. Els plans de seguretat s'han d'elaborar tenint en compte els objectius de les polítiques de seguretat acordades pels òrgans superiors i de coordinació i les directrius tècniques que aprovi el departament titular de les competències en matèria de seguretat pública, amb la finalitat de facilitar-ne l'homogeneïtat i la integració. 2. Els plans de seguretat han de tenir en compte, en llur àmbit respectiu, les previsions contingudes en els plans de protecció civil, de seguretat viària, de seguretat en joc i espectacles i altres que els puguin afectar. 3. Les juntes locals de seguretat han d'aprovar un pla general de seguretat, i els plans específics que s escaiguin, amb una anàlisi de la situació de seguretat; ha de definir els objectius generals i les prioritats, els mitjans i els recursos

6 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 5 disponibles, inclosos els de seguretat privada que, si escau, es poden utilitzar per assolir-los, i ha d'especificar les accions que s'han d'emprendre, amb el calendari d'aplicació, els mètodes de seguiment i avaluació adequats i el període de vigència. 4. Els plans de seguretat aprovats per les juntes locals s'han de trametre al conseller o consellera del departament amb competències en matèria de seguretat pública, que n'ha de donar trasllat als òrgans superiors de coordinació i de participació. El Pla general de seguretat de Catalunya (en endavant PGSC) és la segona proposta de planificació integral que es du a terme d acord amb la previsió de l article 15 de la referida Llei 4/2003, i és la guia metodològica bàsica per a l elaboració de totes les accions i estratègies que incideixen o poden incidir en la seguretat i, sobretot, per a l elaboració dels diversos plans locals, sectorials i territorials en matèria de seguretat. Amb aquests fonaments, els plans de seguretat es poden considerar bones eines per a impulsar les accions territorials planificades en l àmbit preventiu, analitzant i evitant els conflictes que encara no s han manifestat, promovent la implicació dels diferents actors de la seguretat, l assumpció de responsabilitats en la seva execució i l afavoriment del treball conjunt i transversal. Molt resumidament es pot concloure que el Pla de seguretat local és el programa d actuació d una nova organització de la seguretat pública, que integra, des d una perspectiva global, tots els cossos, serveis, administracions i autoritats amb competències en la matèria.

7 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 6 PROPOSTA D ELABORACIÓ En el marc de la Junta Local de Seguretat de 25 de setembre de 2009 i a proposta de la tinenta d alcalde d administració pública i interior, es demana, d acord amb el que es preveu a la citada Llei 4/2003 de 7 d abril d ordenació del sistema de seguretat pública de Catalunya, l inici dels treballs per a la confecció del Pla de seguretat local, com a instrument per a l impuls de la millora continua en l estat de la seguretat pública a la ciutat de Cornellà, sota les directrius bàsiques que a continuació es relacionen. PREMISSES 1. Donar resposta a totes les DEMANDES CIUTADANES, dintre de les quals la seguretat pública és un aspecte destacat. 2. Previsió i solucions adaptades a les futures conjuntures amb anticipació i planificació, d acord amb la DINÀMICA DE CANVI CONSTANT que la societat actual comporta. 3. Oferir una SEGURETAT INTEGRAL, perquè ha d incloure tots els vessants en què aquesta pot afectar el dia a dia dels ciutadans, i una SEGURETAT MULTIDISCIPLINAR, perquè les actuacions es duran a terme englobant d una manera participativa i dinàmica tots els nivells públics i privats que hi intervenen. 4. El ciutadà, ELS VEÏNS I LES VEÏNES DE LA CIUTAT, tindrà un paper cabdal en el concepte de seguretat que representa aquest Pla. Representat a través de les entitats i associacions, comerciants i empresaris, etc., El TEIXIT SOCIAL esdevé una baula clau per a poder arrodonir un sistema de seguretat realment eficient que doni SATISFACCIÓ AL MAJOR NOMBRE DE BENEFICIARIS.

8 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag La PREVENCIÓ tindrà una importància vital en la confecció del Pla, com a eina més efectiva per evitar els problemes quan aquests encara no ho són o quan es presenten en forma latent. 6. Cercant, en la mesura del possible, MESURES INCLUSIVES que ajudin a integrar les diferents sensibilitats i enfocaments que es puguin donar en afrontar determinades problemàtiques complexes. 7. La CONSCIENCIACIÓ I L EDUCACIÓ són mecanismes que donen garanties de futur, una inversió sobre la qual cal actuar amb polítiques adequades, amb una TRANSVERSALITAT útil i propera. 8. S impulsaran POLÍTIQUES DE QUALITAT I DE SERVEI PÚBLIC per tal de reforçar la identitat corporativa dels serveis de seguretat i incrementar el reconeixement social de la seva tasca. PRINCIPIS Donat que la seguretat és un dels béns més valuosos, i amb la voluntat que els ciutadans puguin gaudir-la plenament en les seves múltiples facetes, el sistema de seguretat local de Cornellà, amb la participació, la col laboració i la coordinació com a autèntics protagonistes, s inspira en els següents principis: 1. Millora continuada de la seguretat pública i la prevenció de riscos, amb especial atenció a les persones en situació de major vulnerabilitat. 2. Millora de la qualitat i adequació del servei públic de seguretat a la demanda social amb proximitat, responsabilitat i professionalitat. 3. Eficàcia de l acció. 4. Eficiència en l organització i la utilització dels recursos. 5. Diagnòstic, planificació i avaluació de les actuacions. 6. Coresponsabilitat i consens d administracions, autoritats, cossos, serveis, organismes i entitats relacionades amb la seguretat pública.

9 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag Comunicació, coordinació i col laboració recíproca. 8. Implicació i participació activa. 9. Millorar la participació i la complicitat ciutadana. 10. Transparència en la informació i la comunicació. 11. Millora de la resposta del ciutadà com element basic de l autoprotecció i de la seguretat. OBJECTIUS Els objectius del Pla de seguretat local són el referent a compartir per tots els programes d actuació; per tant, directament o indirectament, tots els objectius estaran relacionats amb: 1. L avaluació continuada de l estat de la seguretat pública a Cornellà. 2. La millora continuada de la qualitat dels serveis de seguretat. 3. La millora continuada de la prevenció de riscos. INDICADORS Els indicadors seran elaborats pels coordinadors del Pla a partir de la informació proporcionada pels diferents operadors i seran la font per a la realització d informes trimestrals i anuals que es remetran a la Junta Local de Seguretat. Es construiran seguint les directrius del model EFQM (Model Europeu d Excel lència Empresarial), així com la Guia d Autoavaluació per a l Administració Pública, incloent al nucli d aquesta estructura un esquema lògic REDER de Resultats, Enfocament, Desplegament i Avaluació-Revisió i cercant, a la vegada, que siguin rellevants, inequívocs, pertinents, objectius, precisos, accessibles i eficients, i, de forma més específica, que s ajustin als requisits de la norma UNE :

10 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag Referir-se a processos importants o crítics. 2. Representar fidelment l objectiu a mesurar mitjançant una relació directa. 3. Ser quantificables a través de dades numèriques o valors de classificació. 4. Ser rendibles, de manera que el seu benefici d ús superi el cost d obtenció. 5. Ser comparables en el temps. 6. Ser fiables i fàcils de mantenir i fer servir. 7. No interferir i ser compatibles amb d altres indicadors. PARTICIPACIÓ En l elaboració del Pla, per tal de garantir que les necessitats de tots els col lectius i grups són tingudes en compte, és necessària, entre d altres, la participació dels actors següents: 1. La Junta Local de Seguretat, que ha de ser-ne la impulsora. 2. La Subdirecció general de Coordinació de la Policia de Catalunya. 3. Responsables de bombers i protecció civil. 4. Responsables de serveis municipals. 5. Representants d escoles i instituts (en relació al seu àmbit d actuació). 6. Representants de centres de salut (en relació al seu àmbit d actuació). 7. Representants de les associacions de veïns i de comerciants. 8. Altres associacions ciutadanes quan s abordin temes o problemàtiques que els afectin directament. Així mateix, el Pla de seguretat local comptarà amb la màxima difusió i participació, motiu pel qual determinats aspectes de cabdal importància s especificaran en apartats específics, per exemple: el tractament i l anàlisi de la informació; la participació, la formació i la informació ciutadana respecte a la

11 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 10 prevenció; els òrgans municipals i institucionals que hi participen i la forma en què ho faran, així com les noves tecnologies que, indirectament, donen suport a la gestió global i transversal del sistema local de seguretat pública. FASES D ELABORACIÓ L elaboració del Pla de seguretat local es desenvolupa en diverses fases, que culminen amb l aprovació del document definitiu, a partir del qual es dóna pas, llavors, a les actuacions d implantació (execució, avaluació i revisió), les quals s hauran de dur a terme segons les directrius marcades pel PGSC Sota aquests criteris es va establir un calendari (el qual s exposa més endavant) d elaboració per a dur a terme els treballs d una forma planificada i arribar a l aprovació i inici d execució en uns terminis ajustats a l estructura del cicle consistorial i a la durada prevista del Pla. FASE INICIAL O DE PREPARACIÓ Els treballs previs a l elaboració del Pla s han fonamentat en unes bases objectives que han tingut en compte: 1. Les prioritats establertes al Pla general de seguretat de Catalunya. 2. Altres plans elaborats i aprovats pel Departament d Interior i dels altres departaments de la Generalitat que hi puguin tenir incidència, especialment el de Seguretat Viària i el de Protecció Civil. 3. Les problemàtiques i necessitats detectades arran de les aportacions dels tècnics, així com de les consultes amb les associacions de veïns i el teixit associatiu de la ciutat.

12 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 11 DIAGNOSI 2 La fase de diagnosi s ha desenvolupat amb l objectiu de conèixer els nivells generals de la seguretat pública a Cornellà des d una doble perspectiva: 1. L estat de la seguretat pública, que inclourà necessàriament les previsions generals de riscos en l àmbit municipal, com les de seguretat ciutadana (emergències, seguretat viària...) i d altres que afectin la convivència ciutadana i la seguretat de persones i béns. 2. El funcionament dels operadors que actuen en l àmbit del sistema local de seguretat pública: cossos policials, serveis de l administració local, organismes autònoms, empreses públiques, altres administracions EXECUCIÓ El calendari d execució de les actuacions es determina en funció de la seva prioritat, viabilitat i compatibilitat. Els terminis ordinaris per a desenvolupar les actuacions integrades al Pla, d acord amb l experiència del PGSC i amb la finalitat de poder desenvolupar i avaluar les diferents tipologies d accions previstes, seran de quatre anys, amb una revisió als dos anys de l inici. SEGUIMENT I AVALUACIÓ La Junta Local de Seguretat, i, per delegació funcional, la Comissió del Pla, faran un seguiment trimestral del desenvolupament del Pla, i revisaran anualment la seva evolució, ajustant les estratègies que es considerin adients per a la consecució dels objectius en relació a les actuacions programades i valorant alhora la qualitat i eficiència del treball desenvolupat pels diferents operadors i el grau d acompliment del calendari previst. És a dir, conèixer què ha funcionat bé i què no ha acabat de fer-ho segons el previst, les actuacions que han quedat sense cobrir o els treballs que convé reforçar en el futur. 2 Es presenta detalladament en un apartat específic més endavant.

13 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 12 Com a mínim biennalment, i prèviament a l elaboració del nou Pla, s haurà de fer un informe sobre l estat de la seguretat al municipi i sobre l efectivitat del Pla. Aquest informe s elaborarà amb la participació d experts externs, d acord amb els criteris establerts pel Consell de Seguretat de Catalunya. Taula 1. Fases, responsables i terminis d'elaboració, seguiment i avaluació Pla. FASE RESPONSABLES TERMINI PRIMERA Aprovació programa d elaboració del Pla de seguretat local Designació directors, coordinadors Pla i constitució Comissió SEGONA Proposta reglament Consell Municipal de Prevenció i Seguretat Designació responsables grups treball Aprovació criteris diagnòstic TERCERA Diagnosi situació seguretat i funcionament operadors QUARTA Recopilació dades i presentació esborrany Pla CINQUENA Presentació Pla de seguretat local SISENA Seguiment i avaluacions Pla Alcalde Junta Local de Seguretat Alcalde Junta Local de Seguretat Comissió del Pla de seguretat Directors Pla Coordinadors Pla Comissió del Pla de seguretat Directors Pla Coordinadors Pla Responsables equips treball Comissió del Pla de seguretat Responsables equips treball Consell Municipal de Pr. i Seg. Alcalde Tinenta alcalde d administració pública i interior Alcalde Junta Local de Seguretat Comissió del Pla de seguretat Consell Municipal de Pr. i Seg. Primera Junta Local 2010 Segona Junta Local 2010 Tercera Junta Local 2010 Quarta Junta Local 2010 Primera Junta Local 2011 Trimestral Informe anual Informe bianual extern Avaluació final 2014 Font: Elaboració pròpia.

14 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 13 ÒRGANS I OPERADORS DEL SISTEMA El Pla de seguretat local implica reordenar i adequar al nou sistema els òrgans existents i la creació d altres de nous per a la gestió d aquest i dels seus programes d actuació. Aquests òrgans són el conjunt de persones, actors i grups funcionals que actuaran en la seva elaboració i posteriorment en la consecució de les seves finalitats. L ALCALDE En l'àmbit de les seves competències, l alcalde és l autoritat superior en matèria de seguretat pública. Per delegació seva, la Tinença d Alcaldia d Administració Pública i Interior informarà sobre el Pla de seguretat local i el seu posterior desenvolupament a les comissions informatives. LA JUNTA LOCAL DE SEGURETAT Òrgan superior en matèria de seguretat pública al municipi, i col legiat de col laboració i coordinació dels cossos de policia i serveis de seguretat que operen al territori, així com de participació ciutadana en el sistema de seguretat. Entre d altres, la Junta Local de Seguretat té la funció de: Elaborar i aprovar el Pla de seguretat local i els plans d'actuació específics que escaiguin, i fer-ne el seguiment i l'avaluació mitjançant un informe anual, del qual es donarà compte a la sessió plenària anual de la Junta Local de Seguretat.

15 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 14 LA COMISSIÓ DEL PLA DE SEGURETAT LOCAL És l òrgan tècnic encarregat d elaborar, tant el Pla de seguretat local, com els programes específics que s escaiguin, establint llurs funcions d acord amb l estructura establerta al seu Decret 3 de creació. Es reunirà de manera periòdica per analitzar el desenvolupament del projecte i l execució del Pla i concretar les directrius a seguir. Podrà demanar la presència i l assessorament de tècnics i personal de suport quan les qüestions a tractar així ho demanin. Aquests convidats hi participaran amb veu però sense vot. EL CONSELL DE SEGURETAT I PREVENCIÓ És l òrgan 4 de representació i participació permanent de la ciutadania en l anàlisi, planificació i execució del sistema local de seguretat pública. Entre d altres, desenvoluparà les funcions de: Participar en l elaboració, seguiment i avaluació del Pla de seguretat local, com a representació col legiada de la ciutadania. OPERADORS SISTEMA SEGURETAT PÚBLICA LOCAL Tenen la consideració d operadors del sistema de seguretat pública local tots els cossos, serveis i entitats, públics i privats, amb competències en els sectors que tenen relació amb el risc o la seguretat directa o indirecta a la ciutat, entre d altres: seguretat ciutadana, trànsit i mobilitat, emergències i protecció civil, salubritat, serveis a les persones, civisme, medi ambient i sostenibilitat, activitats i obres, actes esportius, culturals o socials públics o privats... 3 Es pot consultar el Decret de creació de la Comissió del Pla de Seguretat Local a l annex núm. 1 4 Es pot consultar el Reglament del Consell Municipal de Seguretat i Prevenció a l annex núm. 2

16 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 15 DIAGNOSI GENERAL Amb la diagnosi s ha volgut aconseguir una radiografia de l estat de la seguretat a la ciutat de Cornellà de Llobregat, avaluant, a la vegada, si els diferents elements i subjectes de la seguretat pública hi són suficientment equilibrats per a garantir la situació actual i la futura. Aquesta revisió de l estat de la seguretat pública ha inclòs les previsions generals de riscos, tant de seguretat ciutadana (emergències, seguretat viària i ciutadana...), com en d altres camps que afecten la convivència i la seguretat de les persones i els béns (civisme, grups de risc, seguretat sanitària, urbanística, mediambiental...), així com el funcionament dels operadors que actuen en l àmbit de la seguretat: cossos policials, serveis de les administracions, organismes autònoms i empreses públiques i privades. En aquest sentit, els equips responsables del diagnòstic han dut la seva anàlisi d acord amb els propis coneixements, la informació de què disposen i les demandes realitzades per la ciutadania. Tanmateix, sempre que ha estat possible, el diagnòstic s ha argumentat amb dades i indicadors objectius, els quals es faran servir com a eines de seguiment del Pla, tenint en compte com a possibles fonts principals: 1. L enquesta catalana de seguretat pública i d altres enquestes de seguretat. 2. Les dades estadístiques de les policies operants al territori. 3. Estadístiques dels serveis d emergències i urgències relatius al territori. 4. Dades bàsiques del municipi i dels registres municipals que continguin informació amb implicacions en seguretat. 5. Dades de l Institut d Estadística de Catalunya relatives al municipi. 6. Informes i estudis oficials que facin referència a àrees amb implicació en l àmbit de la seguretat.

17 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag D altres informes o enquestes que mesurin la percepció de la seguretat als entorns d actuació. No obstant aquesta objectivitat cercada (bàsica en qualsevol anàlisi empíric), també s han volgut conjugar -donada la necessària economia de recursos a emprar i el seu equilibri amb els objectius proposats- la senzillesa de les actuacions, la facilitat i l assequibilitat de la seva anàlisi i el pragmatisme del projecte en sí; en definitiva, un treball més pràctic que teòric, més de cor i de consciència que no de dades supèrflues sovint distorsionadores de realitats complexes. Encara i que cal dir, que en la concreció de cada actuació i en les accions que es duran per portar-les a terme, és a dir, a les fitxes individuals que es confeccionaran per a cada actuació, hi haurà el volum d indicadors específics que possiblement hagin mancat en l estudi previ. És pot dir en aquest sentit que s han volgut incentivar les fases executiva i avaluativa per sobre de les prèvies de preparació i diagnosi, en considerar-les més estratègiques en la relació costbenefici. Les dades de diagnosi seran, doncs, les que cada grup, d acord amb els coordinadors, han valorat necessàries per aconseguir els resultats proposats. Per aquests motius, possiblement no es trobarà en aquest treball una anàlisi detallada basada en estadístiques profuses i enquestes d opinió, tampoc una forta campanya informativa de difusió i participació, donat que s ha volgut dissenyar una eina ajustada i dimensionada a les necessitats i interessos de la ciutat i dels seus habitants. DADES BÀSIQUES DE LA CIUTAT Superfície : 6,900 km 2 Població (2010) : hab. Densitat : hab./km 2 Estrangers residents: ,86 %

18 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 17 LA PERSONA Les societats avançades demanen més seguretat i qualitat de vida, dintre d un marc d individualització creixent en el qual les persones es veuen refermades per a decidir sobre la seva pròpia seguretat, procés en el qual intervenen patrons de socialització, econòmics, polítics i culturals, i no tant el mer càlcul de probabilitats, donant-se, per tant, una diferenciació bàsica entre el que seria la percepció del risc i el propi risc objectiu. Es pot considerar, doncs, que el risc és un concepte amb una base material a la vegada que també social. Tant és així, que en el context de les societats urbanes modernes, la incertesa i la inseguretat han esdevingut mecanismes que mediatitzen bona part de les relacions socials, com un efecte del desfasament entre una expectativa de proteccions contra els riscos socials (accident, malaltia, atur, etc.) i les capacitats efectives de la societat per fer-los front 5. Avui ens sabem vulnerables i no és per tant estrany que qui més experimenta aquesta sensació d'inseguretat siguin precisament aquells sectors socials que no disposen dels recursos requerits per adaptar-se als vertiginosos canvis econòmics, socials i culturals que sacsegen l'anomenada era de la globalització 6. Apareix, doncs, la necessitat d un exercici mínim de prospectiva que ens ajudi a conèixer l abast i la incidència real d aquestes transformacions, detectar les tendències que amb caràcter simptomàtic poden dibuixar els futurs de la seguretat i de la convivència, pensar, en definitiva, noves fórmules, perspectives i solucions que puguin incorporar i integrar aquesta complexitat. En aquest escenari, si fins fa ben poc la pobresa descrivia grups socials clarament identificables i estables, avui el paisatge de l exclusió inclou una enorme multiplicitat de situacions i de recorreguts particulars: aturats de llarga durada, joves sense qualificar professionalment, beneficiaris de prestacions socials, 5 R. CASTEL, La inseguridad social Qué es estar protegido?, Ed. Manantial, España, J. CURBET, Temeraris atemorits. L obsessió contemporània per la seguretat, CCG edicions, Girona, 2007.

19 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 18 etcètera. Grups que no viuen en l extrema pobresa de la insuficiència alimentària, sinó que estan vinculats a l extrema incertesa del dia següent, a la precarietat laboral, a l angoixa de no poder retornar els préstecs o pagar o els lloguers. Il lustració 1. Evolució PIB per càpita a Espanya i a Catalunya Font: Diputació de Barcelona. Cercles de Comparació Intermunicipal: alguns senyals de la crisi. Barcelona, Per aquests motius, l actual situació econòmica ha d estar present en l anàlisi de la situació i en les planificacions i actuacions per a fer front a les problemàtiques actuals i futures, especialment en la protecció dels sectors més desfavorits o vulnerables i en la prevenció de la cohesió i la pau social molt lligades a la seguretat ciutadana. Il lustració 2. Delictes i faltes per cada habitants a una mostra de municipis de la província de Barcelona Font: Diputació de Barcelona. Cercles de Comparació Intermunicipal: alguns senyals de la crisi. Barcelona, 2010.

20 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 19 Com a resposta a aquesta conjuntura, les administracions públiques han posat en marxa mecanismes de defensa, alguns proactius (reducció de la despesa 7 en les àrees i serveis menys urgents) i d altres reactius (donant servei i atenció a les necessitats més peremptòries). Taula 2. Increment/reducció despesa corrent per habitant en una mostra de municipis de la província de Barcelona, Reducció més d un 5% Reducció entre 0% i 5 % Increment entre 0% i 5 % Increment més d un 5 % Espais Escènics (-14%) Fires Locals (-8%) Esports (-4,9%) Neteja Viària (-4%) Residus (-0,2%) OMICs (+3%) Biblioteques (+3%) Escoles de Música (+3%) Escoles Bressol (+4%) Policia Local (+4%) Mercats (+4,9%) Serveis Socials (+9%) Serveis d Ocupació +25%) Font: Diputació de Barcelona. Cercles de Comparació Intermunicipal: alguns senyals de la crisi. Barcelona, Seguretat Ciutadana 8 Si entenem la seguretat personal com a bàsica per al desenvolupament social i per a fonamentar els drets i llibertats col lectives i individuals, aquesta ha d ocupar un lloc preferent en les polítiques de les administracions i els plans d actuació que es duguin a terme en seguretat pública. De l estudi de les dades criminògenes, segons l ESPC 2010, les persones que recordaven haver estat víctimes d un il lícit l any 2009 a Catalunya van arribar al 7 La despesa corrent municipal en els municipis de més de habitants a la província de Barcelona es va incrementar del 2008 al 2009 un 2,2%. La despesa corrent municipal del conjunt dels serveis analitzats en els Cercles de Comparació Intermunicipal de la Diputació de Barcelona (tant el 2008 i 2009) s ha mantingut estable (+0,6%). 8 Algunes dades i referències han estat estretes de l Enquesta de Seguretat Pública de Catalunya (ESPC) la qual s ha dut a terme en el primer quadrimestre de 2010 amb una mostra aleatòria de residents a Catalunya de 16 anys o més.

21 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 20 8,6 %, la qual cosa va suposar un increment de cinc dècimes respecte a la xifra obtinguda l any anterior; percentatge que, sumat a l augment d un punt l any 2008, dóna un increment significatiu que contrasta amb l estabilitat relativa registrada al període ; xifres que mantenen una correlació similar, quant a creixement, a les obtingudes sobre el coneixement dels delictes i les faltes per part dels cossos policials. Taula 3. Delictes i faltes registrats tant per les policies locals com pel cos de la Policia de la Generalitat-Mossos d Esquadra d una mostra de la província de Barcelona, anys Barcelona (província) Delictes i faltes per cada habitants Font: Diputació de Barcelona. Cercle de Comparació Intermunicipal de Policia Local. Barcelona, No obstant aquest creixement generalitzat, a la ciutat de Cornellà, segons les dades comparatives elaborades per la Diputació de Barcelona al Cercle de Comparació Intermunicipal de Policia Local 2010, es manté certa estabilitat amb una tendència de suau decreixement. Taula 4. Delictes i faltes registrats tant per les policies locals com pel cos de la Policia de la Generalitat-Mossos d Esquadra d una mostra de la província de Barcelona, anys Delictes i faltes per cada habitants Cornellà de Llobregat Mitjana província de Barcelona 59,0 64,6 58,8 68,0 Font: Diputació de Barcelona. Cercle de Comparació Intermunicipal de Policia Local. Barcelona, 2010.

22 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 21 Pel que fa a la percepció de la seguretat, durant el primer trimestre de 2010, la població catalana va valorar el nivell de seguretat existent al seu municipi amb una mitjana de 6,1 punts sobre 10, puntuació idèntica a la de les darreres edicions de l ESPC. Tot i que siguin xifres allunyades de les puntuacions que es registraven l any 2000, situades al voltant dels 7 punts, mantenen una estabilitat sorprenent, especialment considerant l augment de la victimització registrada a l última enquesta, possiblement perquè la importància comparativa dels problemes de seguretat, respecte dels problemes que afecten la població catalana, s ha moderat. És a dir, hi ha altres problemes més importants que eclipsen els impactes que genera la victimització. El problema de la seguretat, que havia estat citat per un 7,3 % de la població el març de 2006, ha estat citat l abril de 2010 per un 3,1 %; mentre que l atur i la precarietat laboral han passat del 12,2 %, al 51,2 %. Seguretat Viària 9 Una altra gran esfera que envolta d una manera molt propera la seguretat de les persones és la mobilitat i la seguretat viària, pel nombre de danys personals i materials que es produeixen diàriament als nostres carrers i carreteres. Cornellà compta amb un Pla d accessibilitat elaborat l any 1996, un Estudi de mobilitat i accessibilitat al municipi, realitzat amb la col laboració de l Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona l any 2001, i, posteriorment a l aprovació de la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat, i del Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d avaluació de la mobilitat generada, s han realitzat al municipi altres estudis de mobilitat de caire sectorial 10. A la vegada s han dut a terme estudis addicionals que han perfilat el model de mobilitat de la ciutat, per exemple, els estudis relatius a la gestió dels serveis de transport públic 9 S han estret les dades i algunes referències del Pla de Seguretat Viària de Cornellà de Llobregat (2010). 10 Com estableix la normativa, la nova planificació o implantacions d activitats han de ser avaluats mitjançant un estudi d avaluació de la mobilitat generada. Diversos projectes urbanístics de gran magnitud a Cornellà disposen dels corresponents EAMGs, amb l objectiu de gestionar de forma sostenible la nova mobilitat.

23 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 22 i d actuacions de millora al servei d autobús de Cornellà de Llobregat (2007). I a l actualitat es compta amb el Pla local de seguretat viària (2010), el desenvolupament de qual suposa un repte per al municipi, donat que s afronta amb l objectiu fonamental de reduir un 25% el nombre de sinistres amb víctimes i el nombre de víctimes l any 2014 respecte dels accidents registrats l any De l examen de les dades demogràfiques es desprèn que a Cornellà l augment de població ha estat suau en els últims anys, amb un increment del 6,8% entre els anys 2000 i 2009; en canvi, el creixement del parc de vehicles ha estat lleugerament més pronunciat, amb un 8,8% entre 2000 i Durant aquest període, l increment més important en termes absoluts es va observar en el parc de motocicletes, amb vehicles nous, que suposaven un increment del 50,3%, destacant en aquestes ràtios el pes que els turismes tenen en el parc de vehicles de la ciutat, donat que mentre a Catalunya aquesta tipologia de vehicle suposa un 62,8% del parc, a Cornellà representa el 70,8%. En l estudi estadístic, per conèixer la relació entre el nombre de vehicles i la població cal recórrer a l'índex de motorització 11, que relaciona el parc mòbil amb el nombre d'habitants (nombre total de vehicles per cada mil habitants). A major densitat de població (possibilitat de fer més desplaçaments a peu) i a més població en xifres absolutes (possibilitat de disposar de més oferta de transport públic) els índexs de motorització disminueixen. En el cas de Cornellà i de la comarca del Baix Llobregat, els índexs de motorització són baixos, a causa del pes significatiu que exerceixen els municipis de la regió metropolitana de Barcelona, que en general tenen una densitat de població elevada i gaudeixen d una cobertura i oferta de transport públic òptima 12, que fa disminuir els índexs de motorització dels turismes i de les motocicletes. 11 L índex de motorització de Cornellà de Llobregat és inferior al de la mitjana de municipis del Baix Llobregat i de Catalunya (segons dades de l any 2008 de l IDESCAT). 12 El transport públic el conformen diverses línies d autobús urbà i interurbà, així com dues línies de tren de Rodalies Renfe, sis línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, una línia de metro i dues línies de

24 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 23 Tanmateix, en l anàlisi de l accidentalitat, un factor rellevant a tenir en compte és l elecció de mitjà de transport per als desplaçaments, la distribució modal 13. Per exemple, a una major utilització de transport col lectiu li correspon un menor volum d accidents; i una major implicació de vehicles de dues rodes comporta també una major severitat de les lesions. Les dimensions del territori, la distribució poblacional i les infraestructures de què disposa el ciutadà condicionen la tria d un mitjà de desplaçament o un altre segons cada usuari. Com a dades significatives estretes del Pla local de seguretat viària i dels registres de la Guàrdia Urbana, durant el període , es va registrar una disminució del 19,5% d accidents amb un total de 225 ferits lleus, 8 ferits greus i 1 mort, cosa que dóna una taxa de 2,3 accidents amb víctimes per cada habitants; dels mitjans de locomoció implicats, el 12% eren vianants, el 29% vehicles de dues rodes i el 47% vehicles turisme. D aquests accidents, el 22% van ser atropellaments i el 56% es van produir en interseccions. Sobre el grau de percepció, el 56,6 % de les persones residents a Catalunya de més de 16 anys opinen que la seguretat viària 14 ha millorat en general, la qual cosa comporta un increment respecte a la xifra de l edició anterior de l ESPC. Això demostra, amb independència de les dades objectives sobre sinistralitat, que hi ha una millora de la percepció, tot i que les enquestes no indiquin que s hagi assolit un nivell satisfactori de seguretat viària. De fet, quan es pregunta Quin nivell de seguretat hi ha a les carreteres catalanes?, la valoració mitjana dels ciutadans ha millorat només de manera lleugera, passant dels 6,1 punts sobre 10, l any 2009, als 6,3 de l any Tramvia. El servei que ofereixen els mitjans esmentats, d enllaç entre Cornellà i altres municipis del Baix Llobregat i amb Barcelona, es pot considerar molt satisfactori. 13 Un gran percentatge dels desplaçaments interns al municipi es realitzen amb mitjans no motoritzats (un 80% en feiners i fins al 89% en festius). 14 Op. Cit. Supra. Enquesta de seguretat pública de Catalunya (ESPC) 2010.

25 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 24 El sistema d emergències L enfocament innovador sobre la societat del risc emprat per BECK i GIDDENS emfatitza els factors estructurals de les societats modernes, assenyalant que el desenvolupament científic i tecnològic implica una inseguretat cada vegada major, indiscriminada i global, per la qual cosa el risc és més difícil de calcular, gestionar i evitar. Aquesta societat del risc contempla que l avanç tècnic i social incorpora una sèrie de contingències i perills per als quals hem d estar preparats, principalment amb mesures preventives. Tanmateix, la lluita contra els desastres i calamitats ha estat una preocupació de tota la societat en general, però amb el temps hom s'adona que aquesta lluita ha de ser solidària i que cal coordinar esforços perquè sigui efectiva. Per aquest motiu, les administracions i institucions fan esforços constants perquè la col laboració i coordinació a l'àrea d Emergències i Protecció Civil siguin una realitat quotidiana més que un objectiu de futur. ELS SERVEIS La prestació d uns serveis segurs i de qualitat ha d estar als primers llocs en les agendes administratives, donat que aquest bé sovint immaterial, el servei públic, conforma un cercle que incideix directament sobre el benestar i els drets socials de la persona. Els serveis personals treballen en aquesta direcció, a la primera trinxera d atenció sobre les situacions més necessitades, de dificultat o conflicte social, sobre les persones o col lectius que no poden fer-los front per sí soles. Amb recursos dedicats a la formació i la inserció laboral, atenció a les famílies, violència domèstica i de gènere, etc. i amb projectes destinats a millorar les relacions familiars i les capacitats personals, entre d altres. El paisatge i els serveis urbans que les administracions posen a disposició dels ciutadans i ciutadanes per a satisfer les seves necessitats i el seu gaudí també

26 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 25 constitueixen un dels inputs més directes per a avaluar els nivells de seguretat i benestar. Per tant, la seguretat, l ordre i la neteja a la via pública, així com la correcta urbanització i ornamentació dels espais col lectius, han de merèixer una especial atenció dels gestors públics. En aquest decorat, l augment de l esperança de vida i l envelliment de la població, així com el procés d individualització extremat per la denominada societat del consum, ha ampliat el potencial de tensió, especialment pel que fa a l ús dels espais de la ciutat, on les persones realitzen activitats diferenciades i personalitzades. S ha de preveure, doncs, la coexistència a l espai públic de múltiples actors amb opinions, cultures i voluntats diferents. Aquesta disparitat d opinions i d interessos pot comportar un increment dels desacords sobre les maneres d utilitzar i sobre les formes de compartir aquests espais, especialment en aquelles situacions on coincideixen interessos que es contraposen entre ells. EL TERRITORI La fesomia de Cornellà està marcada per tres eixos importants: una àmplia zona urbana, compacta i d'alta densitat demogràfica; una important zona industrial i una zona periurbana als voltants del riu Llobregat. Encara que no és capital de comarca, és la ciutat amb major nombre d habitants del Baix Llobregat i amb major densitat poblacional i constitueix, conseqüentment, un important nucli d activitat econòmica i administrativa, amb l atracció de mobilitat intermunicipal que això comporta. Xarxa viària La xarxa viària externa del municipi té dos nivells. D una banda, hi ha una via d alta capacitat, amb connexió regional i supraregional, l autopista A-2, que proporciona connexions amb la ciutat de Barcelona i diversos municipis del Barcelonès i el Baix Llobregat i també enllaça amb les vies AP-2 i AP-7, completant connexions amb la xarxa de llarga distància (cap al corredor

27 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 26 mediterrani sud i nord- i cap a l interior a Lleida i Saragossa), i la C-32, amb més de 130 quilòmetres, que recorre el litoral en dos trams: el Vendrell-Barcelona i Barcelona-Palafolls. Aquesta autopista ofereix també bona part de les connexions amb l entorn metropolità i amb la considerada primera corona extrametropolitana. I d altra banda hi ha les vies d àmbit comarcal i intermunicipal: La C-245, la més important 15 d aquest grup de vies, que connecta amb Viladecans, Gavà i Castelldefels fins a l autopista C-32 i travessa Cornellà de sud a nord fins a Esplugues de Llobregat, i la BV-2001 i la prolongació per la B-200, que connecten amb la C-245 i uneixen Cornellà amb Sant Joan Despí i amb l Hospitalet de Llobregat. Medi urbà Si partim de la base que els elements primordials que atorguen seguretat els podem trobar al binomi territori-població; és a dir, el paisatge urbanístic i la gent que l ocupa, es pot determinar que l estructura de relacions i la convivència al propi barri és un dels àmbits privilegiats en la recerca de seguretats 16, no només promocionant el valor de l ús de l espai públic, sinó també fomentant una ciutadania activa i compromesa, que passa per l apropiació col lectiva dels espais públics, adaptant-los a les necessitats de la població, diversificant els seus usos o fomentant activitats comunitàries als llocs més conflictius, considerant que, segons les enquestes de victimització, per als ciutadans el barri és un territori més segur que la ciutat. El medi urbà és, doncs, el lloc idoni per al desenvolupament social i convivencial, però pot produir situacions de marginalitat, exclusió social i inseguretat, per això s han de fer polítiques anticipatives al conflicte des de tots els possibles vessants. 15 Les dades d aforament que ofereix la Diputació de Barcelona en el punt més proper registren una IMD d uns vehicles/dia. 16 2ª Conferència Estratègica del Forum Español para la Prevención y la Seguridad: Gobierno Local, compromiso con la seguridad pública. Mesa 1: El municipio. Pieza clave del territorio en el que se define las relaciones de seguridad. L Hospìtalet de Llobregat, 20 i 21 de gener de 2011.

28 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 27 En aquest sentit, a Cornellà, des d anys ençà, les polítiques urbanes han estat dirigides a enfortir la sostenibilitat, la mobilitat segura i protectora del vianant i la facilitat d accés a l habitatge, evitant la seva segregació i els dissenys urbanístics proclius a l incivisme i la inseguretat.

29 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 28 ESTRUCTURA DEL PLA Seguint les directrius d elaboració dictades per la Comissió, el Pla de seguretat local de Cornellà de Llobregat (Plasecor) s estructura en eixos estratègics corresponents als grans blocs que poden integrar la seguretat pública, restant a la vegada dividits en programes i actuacions específiques per a poder avaluar amb més efectivitat l acompliment dels objectius. EIXOS ESTRATÈGICS Taula 5. Eixos estratègics, continguts i programes del Pla. EIXOS ESTRATÈGICS CONTINGUT PROGRAMES (1) LES PERSONES Factor de prevenció i protecció més directes sobre aspectes com la integritat, la propietat, la mobilitat... a. Seguretat Ciutadana b. Seguretat Viària c. Emergències i Protecció Civil (2) ELS SERVEIS L extensió de la seguretat integral arriba a l oferta d uns serveis públics segurs i de qualitat, amb especial atenció als col lectius més vulnerables (menors, gent gran...), als espais públics segurs i al civisme com a eix de la cohesió social. a. Grups de Risc b. Espai Públic c. Civisme (3) LA CIUTAT Des de la perspectiva de les diverses activitats que poden representar un factor d inseguretat a l entorn de la ciutat, en especial els actes públics i privats, les activitats urbanístiques i empresarials, i la salubritat pública i el medi ambient. a. Seguretat Actes Públics i Privats b. Seguretat Urbanística i d Activitats c. Seguretat Sanitària i Mediambiental Font: Elaboració pròpia.

30 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 29 A la vegada, hi ha un quart eix estratègic tecnològic, el qual impregna la resta d eixos i programes, i que és el de la informació, comunicació i innovació, com a direcció teleològica d implicació a tots els àmbits del Pla per a poder tractar la comunicació i la informació d acord amb la reserva que exigeix la legislació vigent i amb la deguda transparència i participació ciutadana, incorporant els avenços tecnològics a l abast per apujar tant com sigui possible el ventall de factors directes i indirectes que intervenen en la sinergia de la seguretat i amb vocació innovadora pel que fa a la recerca i el desenvolupament continu de sistemes i estructures adaptades als canvis i necessitats socials. PROGRAMES L elaboració del Pla de seguretat local, com a pla d actuació pròpiament dit, ha comportat l anàlisi en profunditat de la diagnosi realitzada, la determinació d uns objectius per al manteniment o millora dels aspectes diagnosticats i la definició d accions dirigides a assolir els objectius prefixats, amb una descripció de l àmbit específic de la seguretat pública que correspon a cada Programa d Actuació (seguretat ciutadana, viària, sanitària, mediambiental ) i on destaca: 1. La rellevància d aquest àmbit de la seguretat per als ciutadans. 2. Identificació dels principals serveis públics que hi operen. 3. Motivació, contingut i coincidència amb l orientació general del Pla (el perquè de les accions integrades al Pla). Els objectius generals del Pla són el referent a compartir per tots els programes específics, els quals directament o indirectament estaran relacionats amb: 1. Conèixer i avaluar de manera continuada l estat de la seguretat pública. 2. Millorar la qualitat dels serveis de seguretat que s ofereixen als ciutadans. 3. Mantenir/millorar l estat de la seguretat. 4. Prevenir els futurs riscos.

31 Pla ecor Cornellà de Llobregat pag. 30 En termes genèrics, es pot considerar que qualsevol mesura social que afavoreixi la millora en les condicions de vida de les persones pot ser un factor de promoció de la seguretat integral. En aquest cas, des de diferents àrees s han cercat les actuacions que més s han ajustat a la idiosincràsia i les necessitats de la ciutat, els seus habitants i els ciutadans que la freqüenten. Com s ha dit al començament d aquest Pla, una de les feines en les quals més han volgut afinar els participants ha estat la de seleccionar, entre les múltiples opcions d actuació, les millors a l hora d anticipar-nos als problemes i augmentar els nivells de seguretat, escollint els mecanismes o accions concretes més adequats per afrontar cada objectiu específic i concentrant els recursos limitats en els que més fruit podran donar. A la vegada, la definició de les accions en el si dels programes específics implicarà l elaboració d un esquema que contingui: 1. Introducció ( àmbit específic de la seguretat pública que correspongui). 2. Diagnòstic prioritzat. 3. Objectius (motivació i contingut). 4. Indicadors. 5. Els operadors implicats i els responsables d execució i fiscalització. 6. La programació de fases i el calendari. Per a una millor comprensió i síntesi de les actuacions per programes que s inclouen al Pla, les quals van ser proposades a la fase de diagnosi i aprovades per la Comissió, i seguint les línies mestres marcades pel PGSC , s establiran una sèrie fitxes 17 (on constaran de forma sintètica i específica els mencionats esquemes de definició i seguiment), les quals es redactaran pels grups amb la supervisió dels coordinadors i seran elevades a la Comissió per a la seva aprovació i supervisió. 17 S adjunta un model com a exemple i element de consulta a l annex 4.

Missió de Biblioteques de Barcelona

Missió de Biblioteques de Barcelona Missió de Biblioteques de Barcelona Facilitar a tota la ciutadania -mitjançant els recursos materials, la col lecció i la programació de les biblioteques- l accés lliure a la informació, al coneixement

Más detalles

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO

Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres. Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO Avançament d orientacions per a l organització i la gestió dels centres Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO 2016-2017 Març de 2016 Concreció i desenvolupament del currículum de l ESO per

Más detalles

Seguretat informàtica

Seguretat informàtica Informàtica i comunicacions Seguretat informàtica CFGM.SMX.M06/0.09 CFGM - Sistemes microinformàtics i xarxes Generalitat de Catalunya Departament d Ensenyament Aquesta col lecció ha estat dissenyada

Más detalles

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR

GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR GUIA CAPITALITZACIÓ DE L ATUR 0 Índex 1. Què és la capitalització de l atur? Pàg. 2 2. Requisits Pàg. 3 3. Com i qui pot beneficiar se? Pàg. 4 4. Tràmits i documentació per a la sol licitud Pàg. 6 5. Informació

Más detalles

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009)

Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (2009) Els centres d atenció a la gent gran a Catalunya (29) Dossiers Idescat 1 Generalitat de Catalunya Institut d Estadística de Catalunya Informació d estadística oficial Núm. 15 / setembre del 213 www.idescat.cat

Más detalles

Barcelona al Quality of life in cities 2015 (Comissió europea)

Barcelona al Quality of life in cities 2015 (Comissió europea) Barcelona al Quality of life in cities 2015 (Comissió europea) Novembre de 2016 Índex Introducció Satisfacció urbana Urbanisme Transport Salut Neteja Medi ambient Seguretat Serveis de l Administració Veïns

Más detalles

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials.

Finalment, s aprofita l ordre per millorar i clarificar determinats aspectes d algunes prestacions de serveis socials. ORDRE BSF/127/2012, de 9 de maig, per la qual s'actualitzen el cost de referència, el mòdul social i el copagament, així com els criteris funcionals de les prestacions de la Cartera de Serveis Socials

Más detalles

BARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014]

BARÒMETRE DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014] 2014 2012 DE LES FINANCES ÈTIQUES I SOLIDÀRIES [ 2014] La Banca Ètica a l Estat continua creixent, l evolució de les seves xifres contrasta amb les del conjunt del sistema financer Les dinàmiques de les

Más detalles

2.- Informe del director. Consell Català d Estadística 13 de novembre de 2013

2.- Informe del director. Consell Català d Estadística 13 de novembre de 2013 2.- Informe del director Consell Català d Estadística 13 de novembre de 2013 Activitats Idescat/SEC des de novembre 2012 Treballs en marxa i de futur Pla estadístic 2015-2018 Activitats Idescat/SEC des

Más detalles

e 2 esplais al quadrat

e 2 esplais al quadrat e 2 esplais al quadrat excel lents pel què fem i per com ho fem Un projecte per fer un pas endavant en la qualitat i responsabilitat, tant social com mediambiental en els centres d esplai. IV Jornada de

Más detalles

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils

Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils annex 2 al punt 6 Informe sobre els estudiants de nou accés amb discapacitat (any 2015) Comissió d accés i afers estudiantils Barcelona,18 de març de 2016 INFORME SOBRE ELS ESTUDIANTS DE NOU ACCÉS AMB

Más detalles

Breu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades

Breu tutorial actualització de dades ATRI. El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades Breu tutorial actualització de dades ATRI El Departament al portal ATRI i no directament a les persones afectades El Departament informa al portal ATRI (i no directament a les persones afectades): El no

Más detalles

FORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo

FORMACIÓ BONIFICADA. Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo FORMACIÓ BONIFICADA Gestió de las ajudes per a la formació en les empreses a traves de la Fundación Tripartita para la Formación en el Empleo Les empreses que cotitzen a la Seguretat Social per la contingència

Más detalles

Prevenció i Atenció a la Cronicitat de Catalunya

Prevenció i Atenció a la Cronicitat de Catalunya El Programa de Prevenció i Atenció a la Cronicitat de Catalunya El Pla de Salut 2011-2015 I Tres eixos de transformació Programes de salut: més salut i per a tothom i millor qualitat de vida Nou línies

Más detalles

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA

INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA INFORME SOBRE PARCIALITAT I HORES EFECTIVES DE TREBALL A CATALUNYA Novembre 2014 CCOO DE CATALUNYA DENUNCIA QUE LA FEBLE MILLORA DEL NOSTRE MERCAT DE TREBALL ES BASA EN UNA ALTA PARCIALITAT I MENORS JORNADES

Más detalles

CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE:

CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE: CONVOCATORIA 2014 DOCUMENTACIÓ DEL PROJECTE: 1. Dades personals persona o entitat SOL LICITANT /Datos Personales persona o entidad SOLICITANTE Entitat sol licitant/ Entidad solicitante: NIF Domicili/Domicilio:

Más detalles

L Obra Social "la Caixa" treballa per trencar el cercle de la pobresa hereditària mitjançant ajuts a més de infants

L Obra Social la Caixa treballa per trencar el cercle de la pobresa hereditària mitjançant ajuts a més de infants Nota de premsa El programa CaixaProinfància s adreça a llars amb menors de 16 anys, en risc d exclusió social L Obra Social "la Caixa" treballa per trencar el cercle de la pobresa hereditària mitjançant

Más detalles

BASES: 01 OBJECTIUS : Amb la concessió d aquest premi es volen assolir els següents objectius:

BASES: 01 OBJECTIUS : Amb la concessió d aquest premi es volen assolir els següents objectius: V EDICIÓ DEL CONCURS 5a BECA ROTARY IMPULS A L EMPRENEDORIA 2016 Rotary Club de Cerdanyola del Vallès i l Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, convoquen la cinquena Edició del Concurs 5a Beca Rotary Impuls

Más detalles

EL RECURS ESPECIAL EN MATÈRIA DE CONTRACTACIÓ: EVOLUCIÓ DE LA CONFLICTIVITAT JURÍDICA EN LES LICITACIONS I ADJUDICACIONS DELS CONTRACTES PÚBLICS

EL RECURS ESPECIAL EN MATÈRIA DE CONTRACTACIÓ: EVOLUCIÓ DE LA CONFLICTIVITAT JURÍDICA EN LES LICITACIONS I ADJUDICACIONS DELS CONTRACTES PÚBLICS EL RECURS ESPECIAL EN MATÈRIA DE CONTRACTACIÓ: EVOLUCIÓ DE LA CONFLICTIVITAT JURÍDICA EN LES LICITACIONS I ADJUDICACIONS DELS CONTRACTES PÚBLICS Carme Lucena Cayuela vocal del Tribunal Català de Contractes

Más detalles

CERCLE D INFRAESTRUCTURES A LA COSTA BRAVA -----

CERCLE D INFRAESTRUCTURES A LA COSTA BRAVA ----- CERCLE D INFRAESTRUCTURES A LA COSTA BRAVA ----- Infraestructures Turístiques Hotel Aigua Blava Begur, 2 d octubre 2009 Miquel Alsius. Enginyer de Camins. Pte. Grup CETT Infraestructures Turístiques Què

Más detalles

Arnau Compte i Joan Casellas ESCOLES VEDRUNA DE CATALUNYA

Arnau Compte i Joan Casellas ESCOLES VEDRUNA DE CATALUNYA Arnau Compte i Joan Casellas ESCOLES VEDRUNA DE CATALUNYA Judit Vilà QUI SOM Som una xarxa de trenta-nou escoles d arreu del nostre país, molt diverses però cohesionades totes per una història i per un

Más detalles

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte

Barça Parc. Un nou espai, un nou concepte. Juliol 2009. Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte Barça Parc Un nou espai, un nou concepte Juliol 2009 Espai Barça. Un nou espai, un nou concepte El Barça: motor social i conjunt de valors El FC Barcelona, una de les entitats esportives més importants

Más detalles

Pla d atenció integral a les persones amb trastorns de l espectre autista (TEA) Barcelona, 17 de juliol de 2013

Pla d atenció integral a les persones amb trastorns de l espectre autista (TEA) Barcelona, 17 de juliol de 2013 Pla d atenció integral a les persones amb trastorns de l espectre autista (TEA) Barcelona, 17 de juliol de 2013 Dades Epidemiològiques El TEA es caracteritza per un desenvolupament marcadament anormal

Más detalles

Avaluació del cost de les obres d urbanització d espais lliures (Mètode M.S.E.L.) Avaluació del cost de les obres d urbanització d espais lliures

Avaluació del cost de les obres d urbanització d espais lliures (Mètode M.S.E.L.) Avaluació del cost de les obres d urbanització d espais lliures Avaluació del cost de les obres d urbanització d espais lliures (Mètode M.S.E.L.) Cristian Benito Manrique MÀSTER EN GESTIÓ URBANÍSTICA Sumari 1. Introducció 2. Objectius 3. Dades d estudi 4. Fórmula fonamental

Más detalles

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007

www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 1980-2007 www.idescat.cat Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 Catalunya.cat un retrat de la Catalunya contemporània 198-27 L estadística, a partir de l evolució dels principals indicadors

Más detalles

Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB).

Resumen. En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB). Resumen En el anexo 2 se presentan los siguientes documentos: - Resumen encuesta de satisfacción (CBB). - Encuesta de satisfacción de los usuarios de las bibliotecas (CBB). ELS USUARIS DE LES BIBLIOTEQUES

Más detalles

RESUM DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA

RESUM DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA RESUM DE LA LLEI DE DEPENDÈNCIA 1.- La Llei de la Promoció de l autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència. L objecte de la llei és reconèixer un nou dret de la ciutadania a

Más detalles

Tecnología móvil y bibliotecas Workshop REBIUN sobre Proyectos Digitales UPC, 23 de novembre de Roser Benavides Ollé

Tecnología móvil y bibliotecas Workshop REBIUN sobre Proyectos Digitales UPC, 23 de novembre de Roser Benavides Ollé Tecnología móvil y bibliotecas Workshop REBIUN sobre Proyectos Digitales UPC, 23 de novembre de 2012 Roser Benavides Ollé VIè Workshop biblioudg Girona, 1 de març de 2013 PER QUÈ SOBRE TECNOLOGIES MÒBILS?

Más detalles

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA

3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA 1 3. DIAPOSITIVA D ORGANIGRAMA I DIAGRAMA Ms PowerPoint permet inserir, dins la presentació, objectes organigrama i diagrames. Els primers, poden resultar molt útils si es necessita presentar gràficament

Más detalles

Districte Universitari de Catalunya

Districte Universitari de Catalunya Proves dʼaccés a la Universitat. Curs 2011-2012 Geografia Sèrie 4 Escolliu UNA de les dues opcions (A o B). OPCIÓ A Exercici 1 [5 punts] Observeu el mapa següent i responeu a les qüestions plantejades.

Más detalles

PROJECTE GRANSACTIUS RESUM

PROJECTE GRANSACTIUS RESUM PROJECTE GRANSACTIUS RESUM La Federació Catalana de Voluntariat Social té per missió la promoció i el reconeixement del voluntariat social com agent protagonista de l'acció entre els més desafavorits amb

Más detalles

FITXA DE DESCRIPCIÓ DE LES PRESTACIONS QUE OFEREIX EL PROCÉS DE TRAMITACIÓ DE BEQUES DE COL LABORACIÓ

FITXA DE DESCRIPCIÓ DE LES PRESTACIONS QUE OFEREIX EL PROCÉS DE TRAMITACIÓ DE BEQUES DE COL LABORACIÓ Pàg.: 1 de 6 PRESTACIONS QUE OFEREIX EL PROCÉS DE TRAMITACIÓ DE BEQUES DE Pàg.: 2 de 6 FITXA DE DESCRIPCIÓ DE LA PRESTACIÓ DEFINICIÓ DE LA PRESTACIÓ Nom de la prestació Descripció Tramitació de beques

Más detalles

IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses. Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ

IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses. Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ IV TROBADA DE JOCS DEL MÓN Estadi Municipal Les Grasses Sant Feliu de Llobregat, 8 de maig de 2013 DOSSIER CENTRES D EDUCACIÓ Índex Índex Pàg. 2 Informació General Pàg. 3 Què és? Pàg. 3 Quan? Pàg. 3 Dirigit

Más detalles

PLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET

PLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET PLA LOCAL D ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC A SANTA COLOMA DE GRAMENET NOU PACTE INTEGRAT D ALCALDES I ALCALDESSES PEL CLIMA I L ENERGIA (NEW INTEGRATED COVENANT OF MAYORS ON CLIMATE & ENERGY) 1.Reducció d

Más detalles

TEXT REFÓS DE L AVANÇ DEL PLA DE DIVISIÓ EN SUBSECTORS DE L ÀREA DE TRANSFORMACIÓ D ÚS A2-TP A L ILLA DELIMITADA PER LA GRAN VIA I ELS CARRERS DEL

TEXT REFÓS DE L AVANÇ DEL PLA DE DIVISIÓ EN SUBSECTORS DE L ÀREA DE TRANSFORMACIÓ D ÚS A2-TP A L ILLA DELIMITADA PER LA GRAN VIA I ELS CARRERS DEL TEXT REFÓS DE L AVANÇ DEL PLA DE DIVISIÓ EN SUBSECTORS DE L ÀREA DE TRANSFORMACIÓ D ÚS A2-TP A L ILLA DELIMITADA PER LA GRAN VIA I ELS CARRERS DEL COMTE DE REUS I DE COVADONGA DE SABADELL. DESEMBRE 2006

Más detalles

CANVIS EN L ESTRUCTURA DE PROVISIÓ DE SERVEIS D HABITATGE. MERCATS I POLÍTIQUES A LA BARCELONA DEL SEGLE XX

CANVIS EN L ESTRUCTURA DE PROVISIÓ DE SERVEIS D HABITATGE. MERCATS I POLÍTIQUES A LA BARCELONA DEL SEGLE XX CANVIS EN L ESTRUCTURA DE PROVISIÓ DE SERVEIS D HABITATGE. MERCATS I POLÍTIQUES A LA BARCELONA DEL SEGLE XX TESI DOCTORAL Director: Eduard Berenguer i Comas Doctoranda: Mercè Carreras i Solanas Programa

Más detalles

PARLA3 El teu futur parla idiomes

PARLA3 El teu futur parla idiomes PARLA3 El teu futur parla idiomes RODA DE PREMSA DE PRESENTACIÓ DEL NOU PROGRAMA DE TERCERES LLENGÜES Dimecres, 18 de febrer de 2015 MOTIVACIÓ En l enquesta que l AQU fa el 2014 als graduats universitaris

Más detalles

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE.

Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. Peticions de l AEEE en relació als ensenyaments d'àmbit economic recollits a la LOMCE. 1. Quart curs d ESO. A 4t d'eso, sol licitem dues matèries diferenciades: Economia de 4t d'eso, com a matèria orientadora

Más detalles

BASES PER A LA CONCESSIÓ DELS PREMIS AL COMERÇ A LA CIUTAT DE BENICARLÓ

BASES PER A LA CONCESSIÓ DELS PREMIS AL COMERÇ A LA CIUTAT DE BENICARLÓ BASES PER A LA CONCESSIÓ DELS PREMIS AL COMERÇ A LA CIUTAT DE BENICARLÓ Primera: Convocatòria La Regidoria de Comerç i Turisme de l'ajuntament convoca els Premis al Comerç 2015, amb l'objectiu de promoure

Más detalles

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas

Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi. Assumpció Huertas Noves tecnologies i comunicació 2.0 Usos i potencialitats del branding de les empreses en temps de crisi Assumpció Huertas Valls, 24 d abril de 2013 CRISI Moltes empreses deixen de fer comunicació. Això

Más detalles

INSTITUT GUTTMANN - DOSSIER INFORMATIU

INSTITUT GUTTMANN - DOSSIER INFORMATIU Aquesta carta de drets i deures dels ciutadans en relació amb la salut i l atenció sanitària ha estat aprovada amb caràcter de document programàtic a la sessió de govern del Consell Executiu de la Generalitat

Más detalles

Anàlisis de l increment del nombre de morts a Catalunya per accident de trànsit el 2015

Anàlisis de l increment del nombre de morts a Catalunya per accident de trànsit el 2015 Anàlisis de l increment del nombre de morts a Catalunya per accident de trànsit el 2015 El 2015 han mort 172 persones a les carreteres de Catalunya, un 22,8% més que al 2014. Catalunya s allunya de l objectiu

Más detalles

RECERCA EN OLI D OLIVA

RECERCA EN OLI D OLIVA Parc Mediterrani de la Tecnologia Edifici ESAB C/ Esteve Terrades, 8 08860 Castelldefels RECERCA EN OLI D OLIVA Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari () CONSTANTÍ, dimarts 29 d

Más detalles

PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS

PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS PROVES D ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR TEMARI D ECONOMIA BLOC 1: ACTIVITAT ECONÒMICA I SISTEMES ECONÒMICS La raó de ser de l'economia - Economia. Microeconomia i macroeconomia. - El contingut

Más detalles

EL SERVEI COMUNITARI PER A L ALUMNAT DE SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

EL SERVEI COMUNITARI PER A L ALUMNAT DE SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA EL SERVEI COMUNITARI PER A L ALUMNAT DE SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA Una acció educativa en el marc curricular Octubre 2015 ÍNDEX INTRODUCCIÓ... 1 1. OBJECTIUS... 4 2. MARC NORMATIU... 5 3. PRINCIPIS... 7 4.

Más detalles

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de EDICIONES DON BOSCO 1. Información sobre el responsable del tratamiento de los datos alojados en la página oficial de EDICIONES DON BOSCO en la

Más detalles

RÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS. Pressupost per al 2014

RÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS. Pressupost per al 2014 RÈGIM ECONÒMIC DELS DIPUTATS Pressupost per al 2014 1. Retribucions Els diputats tenen dret a una assignació fixa i poden percebre també assignacions variables amb el caràcter d indemnització per a l exercici

Más detalles

Nous projectes als polígons

Nous projectes als polígons 00 Nous projectes als polígons Catàleg dels Polígons Industrials de Barberà del Vallès Àrea d aparcaments i serveis Área de aparcamientos y servicios Centre d aparcaments de vehícles industrials i serveis

Más detalles

sobre la independència de Catalunya

sobre la independència de Catalunya Referèndum d iniciativa popular sobre la independència de Catalunya - DICTAMEN JURÍDIC - Alfons López Tena Notari, president del CES i vocal del CGPJ (2001-08) GUIÓ 1. Legalitat d iniciativa popular per

Más detalles

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries

Programa Grumet Èxit Fitxes complementàries MESURA DE DENSITATS DE SÒLIDS I LÍQUIDS Activitat 1. a) Digueu el volum aproximat dels següents recipients: telèfon mòbil, un cotxe i una iogurt. Teniu en compte que un brik de llet té un volum de 1000cm3.

Más detalles

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS

Àmbit de les matemàtiques, de la ciència i de la tecnologia M14 Operacions numèriques UNITAT 2 LES FRACCIONS M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions UNITAT LES FRACCIONS 1 M1 Operacions numèriques Unitat Les fraccions 1. Concepte de fracció La fracció es representa per dos nombres enters que s anomenen

Más detalles

8.1 CONTINGUT COMPTES ANUALS.

8.1 CONTINGUT COMPTES ANUALS. 8.1 CONTINGUT COMPTES ANUALS. El contingut dels comptes anuals segons la ICAL Normal és: Balanç Compte del Resultat Econòmico-Patrimonial Estat de la Liquidació del Pressupost Memòria 1. Organización 2.

Más detalles

7è PREMI CONSELL MUNICIPAL D IMMIGRACIÓ DE BARCELONA BASES DE LA CONVOCATÒRIA 2015

7è PREMI CONSELL MUNICIPAL D IMMIGRACIÓ DE BARCELONA BASES DE LA CONVOCATÒRIA 2015 7è PREMI CONSELL MUNICIPAL D IMMIGRACIÓ DE BARCELONA BASES DE LA CONVOCATÒRIA 2015 Aquest document és un resum de les bases del 7è premi del Consell Municipal d Immigració de Barcelona. Conté, a més, informació

Más detalles

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U.

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U. Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de INSERT STAR, S.L.U. 1. Información sobre el responsable del tratamiento de los datos alojados en la página oficial de INSERT STAR, S.L.U. en la

Más detalles

VOTA GAS NATURAL FENOSA. gas natural fenosa. 16 de abril de 2015. ccoo, la teva garantía a gas natural fenosa

VOTA GAS NATURAL FENOSA. gas natural fenosa. 16 de abril de 2015. ccoo, la teva garantía a gas natural fenosa 16 de abril de 2015 Som davant un nou procés d eleccions sindicals, el qual determinarà la representació de cada sindicat dins del grup Gas Natural Fenosa en el proper període y marcarà el futur de la

Más detalles

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS

RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS RESUM ORIENTATIU DE CONVALIDACIONS TIPUS DE CONVALIDACIONS Aquest document recull les possibles convalidacions de mòduls i unitats formatives del cicle formatiu de grau superior ICA0 Administració de sistemes,

Más detalles

Beques Daniel Bravo. per a estades curtes a l'estranger d'investigació biomèdica. Bases convocatòria 2015

Beques Daniel Bravo. per a estades curtes a l'estranger d'investigació biomèdica. Bases convocatòria 2015 Beques Daniel Bravo per a estades curtes a l'estranger d'investigació biomèdica Bases convocatòria 2015 Objectiu Beneficiaris La Fundació Privada Daniel Bravo Andreu presenta la convocatòria 2015 de les

Más detalles

Barcelona- París- Barcelona Visita dinamitzada per a alumnes de Secundària i Batxillerat

Barcelona- París- Barcelona Visita dinamitzada per a alumnes de Secundària i Batxillerat Barcelona- París- Barcelona Visita dinamitzada per a alumnes de Secundària i Batxillerat Guió previ per al professorat Presentació Amb les propostes del Servei Educatiu del Museu Picasso convidem a alumnes

Más detalles

CRISI INTERNA EN EL PP Isern rebaixa a Cort les exigències de Rodríguez per revisar l'etapa de Calvo El ple aprova per unanimitat donar suport a la denúncia d'emaya i revisar la gestió feta al 2009, però

Más detalles

Grups de suport emocional i ajuda mútua (GSAM) Memòria d activitat

Grups de suport emocional i ajuda mútua (GSAM) Memòria d activitat Grups de suport emocional i ajuda mútua (GSAM) Memòria d activitat 2010-2012 Diputació de Barcelona Octubre, 2013 Edició i producció: Gabinet de Premsa i Comunicació de la Diputació de Barcelona Impressió:

Más detalles

COM FER UN BON CURRÍCULUM VITAE?. MODELS.

COM FER UN BON CURRÍCULUM VITAE?. MODELS. COM FER UN BON CURRÍCULUM VITAE?. MODELS. Portalexcellence Servei Municipal d Ocupació de Cerdanyola del Vallès www.portalexcellence.cat www.ocupacioiempresa.cerdanyola.cat CURRÍCULUM VITAE 1. DEFINICIÓ

Más detalles

Exposició. Apunta t al canvi. La qüestió del CO2

Exposició. Apunta t al canvi. La qüestió del CO2 Exposició Apunta t al canvi La qüestió del CO2 Apunta t al canvi és un recurs educatiu que proporciona eines pràctiques i modulars per relacionar la qüestió del CO2 i el canvi climàtic amb diversos àmbits

Más detalles

Prioritats del Corredor Mediterrani a Catalunya

Prioritats del Corredor Mediterrani a Catalunya Prioritats del Corredor Mediterrani a Catalunya PERPINYÀ Le Pertús Portbou Dèficits de la xarxa ferroviària catalana Figueres- Vilafant FIGUERES Vilamalla GIRONA L amplada de via Els accessos als ports

Más detalles

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment)

4.7. Lleis de Newton (relacionen la força i el moviment) D21 4.7. Lleis de ewton (relacionen la força i el moviment) - Primera Llei de ewton o Llei d inèrcia QUÈ ÉS LA IÈRCIA? La inèrcia és la tendència que tenen el cossos a mantenirse en repòs o en MRU. Dit

Más detalles

La salut a Barcelona 2010

La salut a Barcelona 2010 La salut a Barcelona 2010 Informe de Salut Objectiu: Presentar l estat de salut de la població de Barcelona i els seus determinants l any 2010: Qui som: situació demogràfica i socioeconòmica Com vivim:

Más detalles

Categoria: DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA

Categoria: DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA DILIGÈNCIA DEL TRIBUNAL QUALIFICADOR DE LA CONVOCATÒRIA PER COBRIR PLACES VACANTS DE LA CATEGORIA PROFESSIONAL DE DIPLOMAT/DA SANITARI/ÀRIA D INFERMERIA (SUBGRUP A2) D ATENCIÓ PRIMÀRIA. (Núm. de registre

Más detalles

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de SOLUCIONES ASORCAD, S.L.

Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de SOLUCIONES ASORCAD, S.L. Política de privacidad en las Redes Sociales oficiales de SOLUCIONES ASORCAD, S.L. 1. Información sobre el responsable del tratamiento de los datos alojados en la página oficial de SOLUCIONES ASORCAD,

Más detalles

Reflexions i propostes per a la millora de l'educació a Catalunya

Reflexions i propostes per a la millora de l'educació a Catalunya Reflexions i propostes per a la millora de l'educació a Catalunya Ferran Ferrer 9 gener 2008 IV edició de Tribuna edu21 Esquema Consideracions prèvies Reflexions sobre l educacil educació a Catalunya Propostes

Más detalles

La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016

La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016 Informe especial: La ràdio a Catalunya 9 de febrer de 2016 Font principal: Butlletí d informació sobre l audiovisual a Catalunya (BIAC) Penetració (en % sobre el total de la població) 87,1 61,9 72,8 64,2

Más detalles

4t Concurs de fotografia digital L Andorra dels paisatges 2015

4t Concurs de fotografia digital L Andorra dels paisatges 2015 Organitza: 4t Concurs de fotografia digital L Andorra dels paisatges 2015 Gerard Mussot: Neu i brases 1r Concurs de Fotografia Digital L Andorra dels Paisatges Març Léopold Hurbin: Submarí 4t Concurs de

Más detalles

Registre del consum d alcohol a l e-cap

Registre del consum d alcohol a l e-cap Registre del consum d alcohol a l e-cap Rosa Freixedas, Estela Díaz i Lídia Segura Subdirecció General de Drogodependències ASSOCIACIÓ D INFERMERI A FAMILIAR I COMUNITÀRI A DE CATALUN YA Índex Introducció

Más detalles

DELS SERVEIS BÀSICS D ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA

DELS SERVEIS BÀSICS D ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA PERFIL PROFESSIONAL DIPLOMAT/DA EN TREBALL SOCIAL EDUCADOR/A SOCIAL DELS SERVEIS BÀSICS D ATENCIÓ SOCIAL PRIMÀRIA Acord aprovat en data 13 de desembre de 1996 pel Comitè d'experts en formació de recursos

Más detalles

NOU SAIER Servei d Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats. NUEVO SAIER Servicio de Atención a Inmigrantes, Emigrantes y Refugiados

NOU SAIER Servei d Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats. NUEVO SAIER Servicio de Atención a Inmigrantes, Emigrantes y Refugiados NOU SAIER Servei d Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats Ens adaptem als canvis i a les necessitats de la ciutadania oferint dos nous serveis NUEVO SAIER Servicio de Atención a Inmigrantes, Emigrantes

Más detalles

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar.

Cuál es la respuesta a tu problema para ser madre? Prop del 90% dels problemes d esterilitat es poden diagnosticar, i la immensa majoria tractar. Actualment, els trastorns de fertilitat afecten un 15% de la població. Moltes són les causes que poden influir en la disminució de la fertilitat, però ara, als clàssics problemes físics se ls ha sumat

Más detalles

Audiència Pública. Vilanova i la Geltrú, 5 de novembre de 2011

Audiència Pública. Vilanova i la Geltrú, 5 de novembre de 2011 Audiència Pública Vilanova i la Geltrú, 5 de novembre de 2011 2007-2011: CONTEXT SOCIAL I ECONÒMIC DE CRISI SITUACIÓNO ÉS FÀCIL DES DE FA ANYS, I ESPECIALMENT DE FA 3. PER QUÈ? El 30% de l activitat de

Más detalles

PLA DE COMPETICIÓ DE FUTBOL SALA PER A LA TEMPORADA 2014/2015 CAMPIONAT DE CATALUNYA DE FUTBOL SALA (DEFINITIU)

PLA DE COMPETICIÓ DE FUTBOL SALA PER A LA TEMPORADA 2014/2015 CAMPIONAT DE CATALUNYA DE FUTBOL SALA (DEFINITIU) PLA DE COMPETICIÓ DE FUTBOL SALA PER A LA TEMPORADA 2014/2015 CAMPIONAT DE CATALUNYA DE FUTBOL SALA (DEFINITIU) TERCERA DIVISIÓ NACIONAL ONOR CATALANA LLIGA PRIMERA DIVISIÓ CATALANA LLIGA SEGONA DIVISIÓ

Más detalles

Gestió d entitats no lucratives Aspectes jurídics i de gestió del voluntariat

Gestió d entitats no lucratives Aspectes jurídics i de gestió del voluntariat GUIA DE GESTIÓ D ENTITATS Suport Jurídic Gestió d entitats no lucratives Aspectes jurídics i de gestió del voluntariat 10 Índex Introducció 3 Normativa aplicable 3 Concepte de voluntariat 5 Diferències

Más detalles

PRESENTACIÓ CAIXA D ENGINYERS

PRESENTACIÓ CAIXA D ENGINYERS PRESENTACIÓ CAIXA D ENGINYERS Jornada Finançament Europeu per a pimes 09-07-2015 1- LA CAIXA D ENGINYERS Societat Cooperativa El 1967 un grup d enginyers industrials van decidir constituir una Societat

Más detalles

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius.

Veure que tot nombre cub s obté com a suma de senars consecutius. Mòdul Cubs i nombres senars Edat mínima recomanada A partir de 1er d ESO, tot i que alguns conceptes relacionats amb el mòdul es poden introduir al cicle superior de primària. Descripció del material 15

Más detalles

Sessió 5, dimecres 25 de maig de 2016

Sessió 5, dimecres 25 de maig de 2016 CC DOSSIER Sessió 5, dimecres Comissió de Cultura ORDRE DEL DIA 1. Compareixença de Marina V. Mikaelian i Antonio Estarás Amer, en representació de l Associació Russocatalana, davant la Comissió de Cultura

Más detalles

Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport. Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte

Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport. Conselleria de Educación, Investigación, Cultura y Deporte Conselleria d Educació, Investigació, Cultura i Esport RESOLUCIÓ de 4 de desembre de 2015, del director general de Política Educativa, per la qual resol la convocatòria del concurs d assignacions i ajudes

Más detalles

I Informe de seguiment del Pla Municipal per a la Inclusió Social. Conèixer Barcelona

I Informe de seguiment del Pla Municipal per a la Inclusió Social. Conèixer Barcelona I Informe de seguiment del Pla Municipal per a la Inclusió Social Conèixer Barcelona A l apartat vuitè, el Pla Municipal per a la Inclusió Social 2005-2010 estableix: Els informes de seguiment seran els

Más detalles

SOL LICITUD DE BECA PREDOCTORAL UIC CONVOCATÒRIA 2015

SOL LICITUD DE BECA PREDOCTORAL UIC CONVOCATÒRIA 2015 Dades d identificació de la persona sol licitant / Datos de identificación de la persona solicitante Nom / Nombre Primer cognom / Primer apellido Segon cognom / Segundo apellido Tipus identificador / Tipo

Más detalles

Moltes gràcies per endavant!!!

Moltes gràcies per endavant!!! El càncer de mama, continua sent el més freqüent en les dones. Les millores en el diagnòstic i tractament, han fet que augmenti el nombre de dones que viuen amb la malaltia de manera crònica, de manera

Más detalles

TEORIA I QÜESTIONARIS

TEORIA I QÜESTIONARIS ENGRANATGES Introducció Funcionament Velocitat TEORIA I QÜESTIONARIS Júlia Ahmad Tarrés 4t d ESO Tecnologia Professor Miquel Estruch Curs 2012-13 3r Trimestre 13 de maig de 2013 Escola Paidos 1. INTRODUCCIÓ

Más detalles

L Ajuntament de Barcelona posa en servei un telèfon gratuït per atendre els avisos i les reclamacions dels ciutadans. El telèfon del civisme

L Ajuntament de Barcelona posa en servei un telèfon gratuït per atendre els avisos i les reclamacions dels ciutadans. El telèfon del civisme L Ajuntament de Barcelona posa en servei un telèfon gratuït per atendre els avisos i les reclamacions dels ciutadans El telèfon del civisme Barcelona, 22 de febrer de 2004 Barcelona posa en servei el Telèfon

Más detalles

QUÈ ÉS L ESTAT DEL BENESTAR A CATALUNYA?

QUÈ ÉS L ESTAT DEL BENESTAR A CATALUNYA? ESTAT DEL BENESTAR I POLARITZACIÓ SOCIAL A CATALUNYA Vicenç Navarro López Catedràtic de Ciències Polítiques i Socials a la Universitat Pompeu Fabra (Barcelona, Espanya) i professor de polítiques públiques

Más detalles

EL TRANSPORT DE MERCADERIES

EL TRANSPORT DE MERCADERIES EL TRANSPORT DE MERCADERIES En primer terme s ha d indicar que en tot el que segueix, ens referirem al transport per carretera o via pública, realitzat mitjançant vehicles de motor. El transport de mercaderies,

Más detalles

Tema 2: L organització política de Catalunya

Tema 2: L organització política de Catalunya En aquest tema aprendràs que : és una de les 17 comunitats autònomes de l estat espanyol. Les comunitats autònomes s autogovernen d acord amb el que estableix el seu estatut i la Constitució espanyola.

Más detalles

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35

DIVISIBILITAT. Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 5 35 ESO Divisibilitat 1 ESO Divisibilitat 2 A. El significat de les paraules. DIVISIBILITAT Amb els nombres 5, 7 i 35 podem escriure diverses expressions matemàtiques: 5x7= 35 35 = 7 5 35 = 5 7 35 7 0 5 35

Más detalles

PROJECTE ZONA 11: ÀREA CREATIVA A LA DRETA DE L EIXAMPLE. Mesura de Govern

PROJECTE ZONA 11: ÀREA CREATIVA A LA DRETA DE L EIXAMPLE. Mesura de Govern PROJECTE ZONA 11: ÀREA CREATIVA A LA DRETA DE L EIXAMPLE. Mesura de Govern PROJECTE ZONA 11: ÀREA CREATIVA A LA DRETA DE L EIXAMPLE Mesura de Govern Consell Plenari del Districte de l Eixample Juliol de

Más detalles

València, 14 de juliol de 2014. El director general de Centres i Personal Docent: Santiago Martí Alepuz. La directora general d Innovació,

València, 14 de juliol de 2014. El director general de Centres i Personal Docent: Santiago Martí Alepuz. La directora general d Innovació, Conselleria d Educació, Cultura i Esport RESOLUCIÓ de 14 de juliol de 2014, de les direccions generals de Centres i Personal Docent, i d Innovació, Ordenació i Política Lingüística, per la qual es dicten

Más detalles

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies:

POLÍTICA DE COOKIES. La información que le proporcionamos a continuación, le ayudará a comprender los diferentes tipos de cookies: POLÍTICA DE COOKIES Una "Cookie" es un pequeño archivo que se almacena en el ordenador del usuario y nos permite reconocerle. El conjunto de "cookies" nos ayuda a mejorar la calidad de nuestra web, permitiéndonos

Más detalles

11ª JORNADA DE PREVISIÓ SOCIAL COMPLEMENTARIA

11ª JORNADA DE PREVISIÓ SOCIAL COMPLEMENTARIA 11ª JORNADA DE PREVISIÓ SOCIAL COMPLEMENTARIA Present i futur de la previsió social. L actuari en el desenvolupament de la previsió social complementaria. Francesc Durán President Grup de Treball sobre

Más detalles

PANGEA: Historial de projectes

PANGEA: Historial de projectes PANGEA: Historial de projectes 1996-2000 Participació al projecte Epitelio, Teletrabajo y Teleservicios para Luchar contra la Exclusión Social y Económica. Unió Europea, 1996-1999. "Multi-Site Classroom".

Más detalles

L impuls de la responsabilitat social de les empreses a les illes balears. Aplicació de mesures de responsabilitat social en les PYMES de Mallorca

L impuls de la responsabilitat social de les empreses a les illes balears. Aplicació de mesures de responsabilitat social en les PYMES de Mallorca L impuls de la responsabilitat social de les empreses a les illes balears Aplicació de mesures de responsabilitat social en les PYMES de Mallorca Aplicación de medidas de responsabilidad social en las

Más detalles

TFGs d oferta pública i concertats:

TFGs d oferta pública i concertats: Guia ràpida per a donar d'alta un TFG/TFM A continuació es detalla una guia ràpida per a donar d alta un TFG, el procediment a seguir dependrà del tipus de TFG TFGs d oferta pública i concertats: Els passos

Más detalles

El valor públic de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona (XBM)

El valor públic de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona (XBM) El valor públic de les biblioteques de la Xarxa de Biblioteques Municipals de la Diputació de Barcelona (XBM) Direcció d Estudis i Prospectiva Àrea de Presidència Gerència de Serveis de Biblioteques Àrea

Más detalles

- 2014 Informe Novembre, 2014 Presentat a: 1 Raval de Jesús, 36. 1ª planta 43201 Reus T. 977 773 615 F. 977 342 405 www.gabinetceres.com INTRODUCCIÓ I ASPECTES METODOLÒGICS 3 CARACTERÍSTIQUES DEL PARTICIPANT

Más detalles

I PREMIO GAVÀMÓN PINTURA Y DERECHOS HUMANOS

I PREMIO GAVÀMÓN PINTURA Y DERECHOS HUMANOS I PREMIO GAVÀMÓN PINTURA Y DERECHOS HUMANOS GAVAMÓN, es un festival de cine y derechos humanos, que pretende visualizar los esfuerzos e iniciativas que personas e instituciones llevan a cabo para mejorar

Más detalles