Mónica Acevedo. Cardióloga, Profesor Asociado, División de Enfermedades Cardiovasculares Pontificia Universidad Católica de Chile
|
|
- Mario Torres Nieto
- hace 7 años
- Vistas:
Transcripción
1 Cómo mejorar nuestro tratamiento hipolipemiante? Mónica Acevedo Cardióloga, Profesor Asociado, División de Enfermedades Cardiovasculares Pontificia Universidad Católica de Chile Fundación Salud y Corazón Sociedad Chilena de Cardiología y Cirugía Cardiovascular
2 Caso Clínico: 2006 (primera visita) Hombre de 47 años Tabaquismo (+) 20 cigarros por 20 años. Suspendió en Mayo 2005 Dislipidemia: Atorvastatina 20 mg; mala adherencia a tratamiento HTA no sabe A. Familiar Cardiopatía Coronaria padre (IAM 45 años) DM (-) Estrés laboral Ejercicio: tenis 3 veces por semana
3 Caso Clínico: 2006 (primera visita) Consulta por dolor precordial a mínimos esfuerzos de reciente comienzo Se hospitaliza y se realiza una coronariografía a que demuestra lesión crítica de 90% en Arteria CD proximal y lesión de 30% en ADA Se realiza angioplastía a con Stent en ACD
4 Sus exámenes: TC 341 TG 491 HDL 41 LDL no medido TSH 2.55 Glicemia 95 GOT 31
5 Control 1 mes post Stent ACD Bien en lo cardiovascular Dieta STEP 2, no azúcares no alcohol Sin dolores musculares Tomando: Plavix 75, Ecotrin 325, Atenolol 50 mg, Enalapril 5 mg, Atorvastatina 20 mg (le dejaron 40 mg y redujo la dosis)
6 Agenda: LDL: Más bajo, mejor Estatinas Intolerancia Estatinas Colesterol no-hdl Qué?
7 Incidencia CA AD por Numerosos estudios epidemiológicos 125 han demostrado una relación continua y graduada entre CT y LDL y CHD Este 50 hallazgo se da en mujeres y hombres, jóvenes y viejos 0 < >295 Colesterol (mg/100 ml)
8 Uno de los factores de riesgo MAS fáciles de tratar hoy día es el colesterol LDL elevado Y éste, resultó ser el factor de riesgo atribuíble poblacional más importante en el estudio INTERHEART
9 Factors de Riesgo atribuíbles para IAM INTERHEART Study 90 PAR (%) N = 15,152 patients and 14,820 controls in 52 countries Smoking Fruits/ Veg Exercise Alcohol Psycho- social Hyper- tension Diabetes Abdominal obesity Lipids All 9 risk factors Lifestyle factors Yusuf S et al. Lancet ;364:937-52
10 Importante: TODAS las Guías Internacionales actuales: ATPIII, AHA/ACC, ADA, ESC, EAS and CCS consideran al LDL el factor de riesgo lipídico modificable más importante y el primero que se debe modificar
11 ATP III: Objetivos LDL e indicación de terapia Categoría de Riesgo LDL-C Considerar Terapia con Fármacos Alto riesgo CHD o Equivalentes CHD Riesgo 10 a Riesgo 10 a > 20% < 100 mg/dl (opcional: < 70) >100 mg/dl (<100 mg/dl opcional) Riesgo Moderado alto: + 2 Factores de Riesgo* Riesgo 10 a Riesgo 10 a 10% to 20 Riesgo Moderado: + Factores de Riesgo Riesgo 10 a <10 Bajo Riesgo: 0-1 Factor de Riesgo* < 130 mg/dl >130 mg/dl (opcional: < 100) < 130 mg/dl ( mg/dl opcional) >160 mg/dl < 160 mg/dl >190 mg/dl ( mg/dl) Grundy S et al. Circulation 2004;110:227-39
12 Guías ESC/EAS manejo Dislipidemia 2011 Recomendación Muy Alto Riesgo: CVD Establecida Diabetes tipo 2 Diabetes tipo 1 (con daño órgano) I.Renal moderada/severa (GFR< 60 ml/min) SCORE 10% Objetivo LDL < 70 mg/d or 50% Evidencia Class/ Level I A Catapano et al. Ateroesclerosis 2011: 217: 3-46
13 Pero Existe evidencia que bajando mucho los niveles de LDL se produzcan menos eventos CVD?
14 Regresión volumen Ateroma con reducción LDL > 50% del ateroma, mm 3 Cambios en el Volumen Both groups of treatment (502) % Cambio en C LDL Nissen S et al. JAMA Mar 3;291(9):
15 Cambios en el Estilo de Vida
16 Dietary Adjuncts Evidence: Efficacy at Reducing LDL-C Therapy Dose (g/day) Effect Dietary soluble fiber 5-10 (psyllium) LDL-C 10-15% 15% Soy protein LDL-C 5-7% Stanol esters LDL-C 15-20% Kwiterovich Jr PO. Pediatrics 1995;96: ; Lichtenstein AH. Curr Atheroscler Rep 1999;1: Miettinen TA et al. Ann Med 2004;36:
17 Tratamiento LDL: Primer objetivo de tratamiento SIEMPRE
18 Mecanismo de acción de las Estatinas Cholesterol synthesis LDL receptor synthesis VLDL R Apo B Apo E VLDL Receptores LDL-aumentan captacion de VLDL, LDL Intracellular Cholesterol LDL Apo B Serum LDL Serum VLDL remnants Serum IDL Hepatocyte Systemic Circulation ESTATINAS = EFECTOS PLEIOTROPICOS McKenney JM. Selecting Successful Lipid-lowering Treatment presentation, 2002.
19 Estatinas y Efecto de dosis en reducción Regla de 6 : Cada dobalje de dosis de la estatina produce una reducción de ~ 6% reducción en LDL Lovastatin 20/ Pravastatin 20/ Simvastatin 20/ Fluvastatin 20/ Atorvastatin 10/ % Rosuvastatin 10/ % Illingworth DR. Med Clin North Am 2000;84: Reduction of LDL cholesterol (%)
20 Estatinas y combinaciones que logran una de LDL 50% Droga Dosis (mg/dl) Reducción LDL % Atorvastatina Rosuvastatina Ezetimibe / Simvastatin 10 /20 51 > 50%
21 Control 3 meses post Stent ACD Asintomático Cardiovascular Dieta STEP II baja en azúcares simples; NO alcohol Tomando: Atorvastatina 20 mg Con dolores musculares muy importantes en pantorrillas y muslos, sobretodo después del ejercicio (jugar tenis y trotar) TC = 256 GOT = 40 HDL = 47 CK total = 250 TG = 412 LDL = 167 (directa) no HDL = 209
22 Qué hacemos con los dolores y Cómo logramos estas metas tan bajas?
23 Intolerancia a estatinas
24 CPK alta Más frecuente en hombres Niveles > elevados se asocian a actividad física de > intensidad, larga duración o levantar pesas No existen valores establecidos de alza de CPK asociado a actividad física En maratonistas: Elevación de CPK hombres 24 hrs post maratón > 3000 UI/L ( 22 x sobre lo normal) y 946 UI/L ( 8 veces sobre lo normal) en mujeres Rogers et al. Med Sci Sports Exerc.1985;17: / Noakers et al. Sports Med. 1987;4: / Munjal et al. Clin Biochem 1983;16:
25
26 Efectos Adversos 74,102 sujetos en 35 estudios clínicos randomizados con estatinas 1-2 % enzimas hepáticas elevadas Fenómeno es dosis-dependiente dependiente = reversible Falla hepática es rarísima! ~15% mialgias* (19% controles) ~1% miositis (0.4% controles) Hepatocito 0.2% rabdomiolisis (0.1% controles) Célula muscular Kashani A et al. Circulation 2006;114: Pasternak RC, et al. J Am Coll Cardiol. 2002;40:
27 Factores Riesgo para desarrollo Miopatía Uso Medicinas Concomitantes Fibratos Acido Nicotínico Ciclosporina Antifúngicos azoles** Macrolidos antibióticos HIV protease inhibitors Nefazadona Verapamilo, Amiodarona Otros Edad avanzada ( >80 a) Mujer > Hombre Desnutrición, fragiliadad Enf. Multisistémicas Medicaciones Múltiples Postoperatorio Abuso Alcohol Jugo Pomelo (>250 ml/day) Pasternak RC et al. Circulation 2002;106:
28 Manejo Efectos Adversos de Estatinas Síntomas musculares CPK, creatinina, orina Descartar Ejercicio intenso antes de exámenes Deficiencia Vitamin D Hipotiroidismo, infecciones Chequear medicaciones concomitantes CPK > 10x : PARAR estatina CPK 3 10x: PARE estatina, o chequear CPK cada semana Transaminasas > 3x: PARE estatina JACC;40: ,2002.
29 Intolerancia a Estatinas Cambiar estatina Bajar dosis de estatina o parar Considerar 2 veces por semana partiendo con dosis baja Añadir otra droga sobre dosis bajita de estatina Ezetimibe, o Niacina Pasternak RC, et al. J Am Coll Cardiol. 2002;40:
30 , Ruisinger et al. Am J Cardiol 2009;103:
31 Cómo logramos estas metas tan bajas?
32 La reducción debe ser agresiva Pacientes de MUY ALTO RIESGO requieren de >50% reducción Use dosis máximas de estatinas Prefiera las estatinas más potentes Combine Estatinas con otra droga si no logra metas
33 Reducción de LDL con estatinas más potentes o combinación Estatina + Ezetimibe 0 10/20 10/80 mg (n=1427) mg (n=1428) 10/20 mg (n=476) 10 mg (n=475) 10/40 mg (n=477) 20 mg (n=478) Ezetimiba/Simvastatina Rosuvastatina 10/80 mg (n=474) 40 mg (n=475) Cambio porcentual promedio (%) del inicio hasta la semana %* 51.6% 51.5%* 45.8% 54.8%** 52.3% 61%* 56.7% *P<0.001 **P<0.01 Adaptado de Davidson MH, y cols., 2006, Roma, Italia.
34 Pregunta Qué hacemos?
35 Caso Clínico Suspendí la Atorvastatina por 3 semanas Inicié Rosuvastatina 5 mg/noche, cuando ya el paciente NO tenía dolores Le pedí recontrol a los 2 meses Ck Total = 1783 Sin dolores musculares TC = 193 HDL = 52 no HDL= 152 TG = 202 LDL = 101
36 Y ahora qué? Cómo logramos que un paciente así se adhiera a su terapia?
37 1. Se suspendió la Rosuvastatina inmediatamente, 2. SE advirtió NO hacer ejercicio hasta recontrol de CK total en 7 días 3. La CK = 100 a los 7 días 4. Le dejé Ezetimibe 10 mg solo y esperé 1 mes 1. Se recontroló un perfil lipídico al mes de este evento. TC = 260 HDL = 40 TG = 354 LDL = 150 CK = 79 GOT= 17 no-hdl= 220
38 Qué hice? Pravastatina 10 mg día por medio + Ezetimibe 10 mg Se le sugirió no hacer ejercicio tan intenso
39 El problema es que este paciente si bien no tenía un tremendo LDL (150), tenía también, TG altos y HDL bajo
40 Me piden hacer una charla de Cómo mejorar el tratamiento hipolipemiante, y ni siquiera logro lo básico.
41 IMPORTANTE: Errores Cálculo del LDL por Friedewald
42 CLINICAMENTE, esto tiene importancia, porque en este paciente: 1.Tiene Riesgo Residual (aparte del LDL) 2.Este RR habrá que tratarlo
43 Riego Residual pacientes CON estatinas Risk reduction (%) Events not avoided (%) Risk of Prim mary Event (%) % de eventos NO son evitados por estatinas S AFCAPS/TexCAPS CARE LIPID WOSCOPS HPS PROSPER ALLHAT-LLT ASCOT-LLA Kastelein JJP. Eur Heart J. 2005;7:F27-F33.
44 HDL bajo Triglicéridos altos LDL pequeño y denso Dislipidemia aterogénica da Riesgo Residual
45 Un excelente marcador para Dislipidemia Mixta, si no se tiene ApoB, es Colesterol no-hdl
46 Non-HDLc incluye TODAS las partículas aterogénicas Lipoproteinas Aterogénicas No-HDL contiene Apo B VLDL IDL LDL Very low density lipoprotein Intermediate density lipoprotein No-HDLc (TC HDLc) Low density lipoprotein Lp(a) Lipoproteín (a) HDL High density lipoprotein
47 Qué es el C- No HDL? Triglicérido Todas las lipoproteínas aterógenicas Colesterol HDL LDL IDL VLDL Remanentes de quilomicrones APOA-1 APOB APOB APOB APOB 48 no HDL C-no HDL = Colesterol total HDL-C Gentileza de Dr Rodrigo Alonso
48 Colesterol no-hdl representa todo el colesterol aterogénico
49 En ptes con LDL normal : se puede subestimar el riesgo Apo B LDL grande LDL pequeñas y densa LDL-C 130 mg/dl > Apo B Cholesterol Ester Menos Particulas & Menos CVD Non HDL-C 148 mg/dl Más particulas & Mas riesgo CVD Non HDL-C 180 mg/dl TC LDL TG HDL 198 mg/dl 130 mg/dl 90 mg/dl 50 mg/dl TC LDL TG HDL 210 mg/dl 130 mg/dl 250 mg/dl 30 mg/dl
50 Dislipidemia Mixta LDL-C y TG y HDL bajo Cambio de estilo de vida Paso 1 Fármacos LDL objetivo Paso 2 Alcanzar no-hdl-c JAMA 2001;285:
51 Volvamos a mi dolor de cabeza Estando CON Pravastatina 10 mg día por medio y Ezetimibe 10mg/día) TC = 290, HDL = 45, TG = 825, CK total = 301 No-HDL = 245 Acido Nicotínico: para bajar los TG, pero además me agregaría leve reducción de LDL y subiría HDL, y reduciría la lipoproteína (a)
52 Acido Nicotínico Mean chang ge from Baseline % 5% 15% 9% 11% 22% 14% 28% 26% 17% 35% 30% 22% 39% 30% 21% 44% Dose (mg) HDL-C LDL-C TG Goldberg A et al. Am J Cardiol 2000;85:
53
54 Ongoing Estudios de Eventos con Acido studies Nicotínico AIM HIGH Simvastatina versus Simvastatina-niacina N = 3300, secondary prevention HPS2 THRIVE Niacina / Laropriprant versus placebo CV outcomes N = 22,000, secondary prevention
55 NIH para el estudio AIM-HIGH El estudio con altas dosis de niacina de liberación retardada más estatina en pacientes con CVD/CHD, TG altos, y bajos niveles de HDL fue parado en forma prematura, 18 meses antes, porque la niacina NO demostró beneficios
56 Primary Outcome Cumulative % with Prim mary Outcome Monotherapy Combination Therapy HR 1.02, 95% CI 0.87, 1,21 Log-rank P value= 0.79 Combination Therapy Monotherapy 16.4% N at risk Time (years) %
57
58
59 Control a los 3 meses
60
61 Pravastatina 10 qod + Ezetimibe 10 + A. Nicotínico 750 mg Nuevamente con dolores musculares importantes: no puede jugar tenis TC 272 TG=253 HDL =50 LDL 172 TC / HDL =5.4 CK total =100 GOT= 21 No-HDL = 222
62 Se suspendió Pravastatina, y esperé 1 mes Le mantuvo Ezetimibe 10 + A. nicotínico 1000 Post 1 mes Se inició Atorvastatina 5 mg día, día por medio (Lu-Mie-Vie)
63 Trae a los 3 meses: TC 201 TG = 121 HDL = 59 LDL = 118 TC / HDL 3.4, CK total = 149, GOT= 26 Evoluciona bien, con mialgias tolerables, y con CK total normal
64 Atorvastatina 10 /20 + Ezetimibe 10 + A. Nicotínico/Laropiprant 2g
65 Atorvastatina 10 /20 + Ezetimibe 10 + A. Nicotínico 1 g
66 Cómo mejorar más? Qué más agregarle?
67 Inhibidores de PCSK9
68 El reciclaje de los receptores de LDL permite un aclaramiento eficiente de las partículas de LDL Brown MS, et al. Proc Natl Acad Sci U S A. 1979;76: Steinberg D, et al. Proc Natl Acad Sci U S A. 2009;106: Goldstein JL, et al. Arterioscler Thromb Vasc Biol. 2009;29:
69 Variaciones genéticas de PCSK9 y regulación de los niveles de LDL Aumento función de PCSK9 = Menos receptores LDL LDL S127R F216L Pérdida de función de PCSK9 = Más reptores LDL- R D374Y LDL
70 Mutaciones de pérdida de función de PCSK9 en humanos y C- LDL Variantes de PCSK9 Población LDL-C Riesgo de enfermedad CV R46L Y142X or C679X R46L ARIC, DHS 15% 1 47% 1 ARIC, DHS 28-40% 1,2 88% 1 CGPS 11% 3 46% 3 Se observa entre el 1% y el 3% de la población 1 Se asocia con Niveles más bajos de LDL-C sérico 1 Menor incidencia de enfermedad cardiovascualar 1 La inhibición de la interacción LDL-R / PCSK9 podría disminuir el C-LDL 4 Cohen JC et al, N Engl J Med. 2006; 354: Cohen J et al., Nat Genet. 2005, 37: Benn M et al Am. Coll. Cardiol. 2010;55: Steinberg D, Witztum JL. Proc Natl Acad Sci U S A. 2009;106:
71 Anticuerpos monoclonales (mabs) Anti-PCSK9 bloquean la interacción PCSK9/LDL-R y potencialmente disminuirían los niveles de LDL-C 1. Chan JC, Piper DE, Cao Q, et al. Proc Natl Acad Sci U S A. 2009;106:
72 Conclusiones Dislipidemia es el FR más importante para CHD Metas: mientras más bajo el LDL, mejor ESTATINAS drogas de primera línea para alcanzar metas: Cuando NO se alcanza meta: estatina más potente, en dosis máxima y/o agregar segunda droga (Prevención Secundaria) nuevas terapias
73 Cómo mejorar el tratamiento? Saber usar lo que uno va a usar Estudiar o preguntar si tiene duda Tener paciencia Fomentar la adherencia
74
75 Gracias a Dios, la Medicina aún tiene algo de arte!
Casos Clínicos en Dislipidemias. Juan Carlos Díaz Cardiología y Electrofisiología CES
Casos Clínicos en Dislipidemias Juan Carlos Díaz Cardiología y Electrofisiología CES Introducción Droga de primera línea en enfermedades CV Excelente relación riesgo/beneficio Uso cada vez mas frecuente,
Más detallesJose M Mostaza Unidad de Arteriosclerosis Hospital Carlos III Madrid
Jose M Mostaza Unidad de Arteriosclerosis Hospital Carlos III Madrid Reducción de riesgo 30% p = 0.0003 The Lancet, Vol 344, November 19, 1994 NCEP ATP I 1988 Centradas en exclusiva en la reducción de
Más detallesTratamiento Hipolipemiante y Cardiopatía Coronaria
Tratamiento Hipolipemiante y Cardiopatía Coronaria - Estatinas - Ezetimiba - Tratamiento de la Hipertrigliceridemia - Inhibidores de la PCSK9 - Prevención personalizada Beneficios del descenso de LDL colesterol
Más detallesClínica de Prevención del Riesgo Coronario Mollendo 617 Lindavista y
Proyecto de Modificación de la Norma Oficial Mexicana, para detectar, tratar y controlar los niveles inapropiados de lípidos, para la prevención de la aterosclerosis y sus complicaciones cardiovasculares.
Más detallesDislipemia aterogénica: Estrategias actuales para reducir el riesgo cardiovascular
Dislipemia aterogénica: Estrategias actuales para reducir el riesgo cardiovascular Clínica Médica A. Prof. Dra Gabriela Ormaechea Hospital de Clínicas, Facultad de medicina Universidad de la República
Más detallesAporta algo nuevo a nuestros pacientes las Guías EAS/ESC 2011 de dislipemias?
Nuevas Recomendaciones y Objetivos en el control de lípidos Aporta algo nuevo a nuestros pacientes las Guías EAS/ESC 2011 de dislipemias? T. Mantilla Centro de Salud Universitario Prosperidad Madrid 2012
Más detallesTratamiento de Dislipidemia Mixta
Tratamiento de Dislipidemia Mixta Dr. Alejandro Cob Sánchez Jefe Servicio Endocrinología HSJD Coordinador Posgrado Endocrinología - UCR Dislipidemia Mixta Definición: Elevación de LDL col y Elevación de
Más detallesWOSCOPS IAM NO FATAL Y MUERTE CORONARIA
EVIDENCIAS DE LOS ESTUDIOS DE INTERVENCION EN LA PREVENCION DE LA ENFERMEDAD CARDIOVASCULAR SOCIEDAD GALLEGA DE MEDICINA INTERNA BURELA 19 2 NOVIEMBRE 24 J. Rubiés-Prat WOSCOPS IAM NO FATAL Y MUERTE CORONARIA
Más detallesGUIAS PARA EL MANEJO DEL COLESTEROL DEL COLEGIO AMERICANO DE CARDIOLOGÍA (ACA) Y DE LA ASOCIACIÓN AMERICANA DEL CORAZON (AHA) 2018.
GUIAS PARA EL MANEJO DEL COLESTEROL DEL COLEGIO AMERICANO DE CARDIOLOGÍA (ACA) Y DE LA ASOCIACIÓN AMERICANA DEL CORAZON (AHA) 2018. Las guías del 2018 enfatizan en la reducción del riesgo de enfermedad
Más detallesEl tratamiento de la hipercolesterolemia desde la perspectiva de una nueva familia de agentes hipolipemiantes anti-pcsk9
12 Curso de Lipidología y Factores de Riesgo Cardiovascular FIPEC, Barcelona 27 de noviembre de 2014 Nuevos horizontes en el control de la hipercolesterolemia: El tratamiento de la hipercolesterolemia
Más detallesPrograma de Capacitación en Terapéutica Racional en Atención Primaria de la Salud. Curso Riesgo Cardiovascular Global.
Programa de Capacitación en Terapéutica Racional en Atención Primaria de la Salud Javier Mariani Unidad Coronaria Hospital El Cruce, Florencio Varela Curso Riesgo Cardiovascular Global Unidad 2: Hipertensión
Más detalleschdl LDL pequeñas y densas Miller M. Circulation 2011;123:
Carlos Lahoz chdl TG LDL pequeñas y densas Miller M. Circulation 2011;123:2292-2333 n = 1.361 chdl< 40 mg/dl en varones y < 50 mg/dl en mujeres y triglicéridos 150 mg/dl n = 7.823 con enfermedad coronaria
Más detallesEstatinas y Miopatía (Síntomas musculares) Caso Clínico. César Hernández Cardiólogo Intervencionista CES Cardiología
Estatinas y Miopatía (Síntomas musculares) Caso Clínico César Hernández Cardiólogo Intervencionista CES Cardiología Síntomas musculares y Estatinas Las estatinas son uno de los tratamientos más efectivos
Más detallesEstrategias terapéuticas para mejorar la consecución de objetivos. Podemos mejorar nuestra práctica clínica?
Estrategias terapéuticas para mejorar la consecución de objetivos. Podemos mejorar nuestra práctica clínica? Lluís Masana Marín Unidad de Medicina Vascular y Metabolismo Hospital Universitario Sant Joan
Más detallesSOBREPESO/OBESIDAD SÍNDROME METABÓLICO INFLAMACIÓN/ HIPERCOAGULABILIDAD ESTILO DE VIDA HIPERTENSIÓN ALTERACIÓN METABOLISMO LIPÍDICO
SOBREPESO/OBESIDAD ALTERACIÓN METABOLISMO LIPÍDICO Edad Genética RESISTENCIA A LA INSULINA EDAD, RAZA, GÉNERO, HISTORIA FAMILIAR SÍNDROME METABÓLICO ESTILO DE VIDA INFLAMACIÓN/ HIPERCOAGULABILIDAD HIPERTENSIÓN
Más detallesQué biomarcadores y factores de riesgo cardiovascular podemos medir confiablemente en 2017?
Qué biomarcadores y factores de riesgo cardiovascular podemos medir confiablemente en 2017? Dr. Fernando D. Brites fdbrites@hotmail.com Profesor Asociado, Dpto. de Bioq. Clin., FFyB, UBA Investigador Principal
Más detallesTratamiento de la Dislipidemia Mixta: Slides Claves. DRA. Mary Vinocour Endocrinóloga Costa Rica
Tratamiento de la Dislipidemia Mixta: Slides Claves DRA. Mary Vinocour Endocrinóloga Costa Rica maryvinocour@yahoo.es www.ampmd.com Dislipidemia Mixta: Aumento de LDL-Col y Triglicéridos : LDL pequeñas
Más detallesATP III: INFORMACIÓN DE REFERENCIA RÁPIDA
Programa de Riesgo Vascular ATP III: INFORMACIÓN DE REFERENCIA RÁPIDA http://www.nhlbi.nih.gov/guidelines/cholesterol/atglance.htm Tabla de contenidos PASO 1: Determinar los niveles de lipoproteína - obtener
Más detallesEl papel fundamental del papel de las estatinas: Tipos y Recomendaciones. Jornadas Sociedad Catalana de Obstetricia y Ginecologia ACMCB
El papel fundamental del papel de las estatinas: Tipos y Recomendaciones Jornadas Sociedad Catalana de Obstetricia y Ginecologia ACMCB Dra. J. Panisello FUFOSA, Fundación para El Fomento de la Salud 2011
Más detallesTratamiento Farmacológico del Sindrome Metabólico
Tratamiento Farmacológico del Sindrome Metabólico Dra. Ada Cuevas Marin Centro de Nutrición Clínica las Condes Diapositiva 1 Por Dónde Empezar? Diapositiva 2 Sindrome Metabólico Diabetes Tipo 2 Presión
Más detallesRespuesta a antipcsk9 en una paciente con Hipercolesterolemia Familiar Homocigota (HFHo)
Respuesta a antipcsk9 en HFHo Respuesta a antipcsk9 en una paciente con Hipercolesterolemia Familiar Homocigota (HFHo) Paciente de 56 años con antecedentes de tabaquismo y cardiopatía isquémica precoz,
Más detallesTratamiento de las dislipidemias. Dr. Jorge Skiold López Canales
Tratamiento de las dislipidemias Dr. Jorge Skiold López Canales Antecedentes Las dislipidemias pueden obedecer a causas genéticas o primarias, o a causas secundarias. En el caso particular de la hipercolesterolemia
Más detallesParámetros lipídicos y objetivos terapéuticos
Parámetros lipídicos y objetivos terapéuticos Alberto Cordero Servicio de Cardiología Hospital Universitario San Juan Tasa de episodios (%) LDL-c y enfermedad cardiovascular 30 25 20 Rx - Tratamiento con
Más detallesManejo Actual de la Dislipidemia. César Hernández Ch. Cardiólogo Intervencionista y vascular Periférico CES Cardiología
Manejo Actual de la Dislipidemia César Hernández Ch. Cardiólogo Intervencionista y vascular Periférico CES Cardiología Mortalidad por Enfermedad Coronaria Aterosclerosis: Multifactorial Evaluación del
Más detallesDR. MANUEL MOZOTA NÚÑEZ CS. NOAIN
DR. MANUEL MOZOTA NÚÑEZ CS. NOAIN HIPERTRIGLICEDIREMIA COLESTEROL HDL BAJO PREDOMINIO DE PARTICULAS LDL PEQUEÑAS Y DENSAS ( patrón B de LDL) Aumento del colesterol no-hdl. Aumento de la apolipoproteína
Más detallesNOVETATS EN EL MANEIG DE LES DISLIPIDÈMIES: LDL molt baix. Hi ha corba J? Aporta beneficis?
NOVETATS EN EL MANEIG DE LES DISLIPIDÈMIES: LDL molt baix. Hi ha corba J? Aporta beneficis? LUIS MASANA Unidad de Medicina Vascular y Metabolismo Hospital Universitario Sant Joan Universitat Rovira i Virgili
Más detallesQue hay de nuevo en Dislipemias? Fernando I Lago Deibe Grupo Dislipemias semfyc
Que hay de nuevo en Dislipemias? Fernando I Lago Deibe Grupo Dislipemias semfyc El autor declara que no tiene ningún conflicto de intereses en la actual presentación No es necesario el perfil lipídico
Más detallesEduardo Alegría Ezquerra. Servicio de Cardiología Policlínica Gipuzkoa San Sebastián
Manejo de las dislipidemias: últimos consensos Eduardo Alegría Ezquerra Servicio de Cardiología Policlínica Gipuzkoa San Sebastián Manejo de las dislipidemias: últimos consensos Directrices ESC/EAS 2011
Más detallesDislipidemia, el otro secuaz
Dislipidemia, el otro secuaz DR LUIS FERNANDO DURAN MEDICO INTERNISTA JEFE DEL DEPARTAMENTO MEDICINA INTERNA, HOSPITAL UNIVERSITARIO DE NEIVA DOCENTE MEDICINA INTERNA, UNIVERSIDAD SURCOLOMBIANA Aspectos
Más detallesControl Lipídico: "España dentro del contexto europeo -Estudio DYSIS-" Dr. Carlos Guijarro
"CAMBIANDO EL PARADIGMA DEL RIESGO CARDIOVASCULAR: TRATAMIENTO DE LOS LÍPIDOS MAS ALLÁ DEL C-LDL" Control Lipídico: "España dentro del contexto europeo -Estudio DYSIS-" Dr. Carlos Guijarro Hospital Universitario
Más detallesCASOS CLÍNICOS. Casos clínicos: dislipidemias Dr. Chih Hao Chen Ku, FACE 09/05/13 CASO #1. Servicio de Endocrinología, Hospital San Juan de Dios
CASOS CLÍNICOS Casos clínicos: dislipidemias Dr. Chih Hao Chen Ku, FACE Servicio de Endocrinología, Hospital San Juan de Dios Departamento de Farmacología y Toxicología Clínica, Universidad de Costa Rica
Más detallesEvidencias sobre las dislipemias Un abordaje razonable del paciente dislipémico en la práctica médica habitual.
Evidencias sobre las dislipemias Un abordaje razonable del paciente dislipémico en la práctica médica habitual. www.telecardiologo.com Pedro Serrano, MD, PhD,, FESC Zaragoza (Spain( Spain) ÍNDICE DE LA
Más detallesActualización en el tratamiento de la Hipercolesterolemia familiar
Actualización en el tratamiento de la Hipercolesterolemia familiar Dr. Rodrigo Alonso Unidad de Lípidos Fundación Jiménez Díaz. Fundación Hipercolesterolemia Familiar, Madrid. España mientras más bajo
Más detallesNuevos paradigmas en el tratamiento de la Dislipemia
Nuevos paradigmas en el tratamiento de la Dislipemia Francisco Pérez Jiménez Unidad de Lípidos y Arteriosclerosis. IMIBIC/Hospital Universitario Reina Sofí/Universidad de Córdoba SHARP: Major Atherosclerotic
Más detallesAbordaje práctico de la dislipidemia
Abordaje práctico de la dislipidemia Dr. Chih Hao Chen Ku, FACE Servicio de Endocrinología, Hospital San Juan de Dios Departamento de Farmacología y Toxicología Clínica, Universidad de Costa Rica Caso
Más detallesMANEJO DE LA DISLIPEMIA EN PREVENCIÓN PRIMARIA
MANEJO DE LA DISLIPEMIA EN PREVENCIÓN PRIMARIA POSE REINO A. A PARTIR DE QUE NIVEL DE LDL DARÍA ESTATINAS EN PREVENCIÓN PRIMARIA? 1. 160 MG/DL 2. 130 MG/DL 3. EN FUNCIÓN DE RIESGO VASCULAR 4. EN FUNCION
Más detallesDiagnóstico y tratamiento de la dislipemia
Nota de los autores Esta ficha de consulta rápida pretende ser un recordatorio de fácil visualización del diagnóstico y tratamiento de la dislipemia incluido en el documento titulado Guía Europea de Prevención
Más detallesXIII Congreso ALAD VII Congreso Cubano de Diabetes
XIII Congreso ALAD VII Congreso Cubano de Diabetes Jueves, 15 Noviembre Epidemiología de la enfermedad cardiovascular en personas con diabetes Dr. Alfredo Nasiff Hadad Profesor Universidad Médica de La
Más detallesInfluencia de las dislipemias y de su tratamiento sobre el metabolismo de la glucosa, la función renal y miocárdica
Influencia de las dislipemias y de su tratamiento sobre el metabolismo de la glucosa, la función renal y miocárdica Dr. Carlos Guijarro Unidad de Medicina Interna Universidad Rey Juan Carlos Dislipemias,
Más detallesTRATAMIENTO DE LA HIPERCOLESTEROLEMIA Y COMPLICACIONES
TRATAMIENTO DE LA HIPERCOLESTEROLEMIA Y COMPLICACIONES Real Academia de la Medicina de la Comunidad Valenciana Colegio Oficial de Médicos de Alicante Alicante 13.03.2014 Vicente Bertomeu Martínez Servicio
Más detallesFuego cruzado: Guías de dislipemias europeas vs. americanas: lost in traslation? Caso Clínico. Alberto Galgo Nafria CS Espronceda Madrid
Fuego cruzado: Guías de dislipemias europeas vs. americanas: lost in traslation? Caso Clínico Alberto Galgo Nafria CS Espronceda Madrid Caso Clínico: Historia. Varón de 58 años AF padre fallecido a los
Más detallesProbable hipercolesterolemia familiar e. intolerancia a estatinas
1. Probable hipercolesterolemia familiar e intolerancia a estatinas Probable hipercolesterolemia familiar e intolerancia a estatinas Mujer de 67 años con probable hipercolesterolemia familiar según los
Más detallesOptimización del control global de la dislipemia en el paciente con síndrome metabólico
XI CURSO DE LA FIPEC BARCELONA, 27 28 de noviembre de 2013 Optimización del control global de la dislipemia en el paciente con síndrome metabólico Xavier Pintó Unidad de Lípidos i Riesgo Vascular Servicio
Más detallesDIABETES Y DISLIPEMIA. Natalia Sahi Medica Especialista en Medicina Interna Experta en Diabetes 2017
DIABETES Y DISLIPEMIA Natalia Sahi Medica Especialista en Medicina Interna Experta en Diabetes 2017 FISIOLOGIA LIPOPROTEINAS LIPIDOS TAG FOSFOLIPIDOS COLEST. LIBRE COLEST. ESTER Complejos macromoleculares
Más detallesCOMO ALCANZAR LOS OBJETIVOS LIPÍDICOS? EL TRATAMIENTO COMBINADO DE LA HIPERCOLESTEROLEMIA. Dr. Iñaki Lekuona Cardiología-HGU Osakidetza
COMO ALCANZAR LOS OBJETIVOS LIPÍDICOS? EL TRATAMIENTO COMBINADO DE LA HIPERCOLESTEROLEMIA Dr. Iñaki Lekuona Cardiología-HGU Osakidetza SUMARIO 1.-Recuerdo básico : Estructura y función de las lipoproteínas
Más detallesDislipidemia en enfermedad renal. Carmen Gloria Bezanilla Collell Medicina Interna Diabetes
Dislipidemia en enfermedad renal Carmen Gloria Bezanilla Collell Medicina Interna Diabetes Es efectivo el control de los lípidos en todas las etapas de ERC? Pacientes con ERC tienen un riesgo elevado de
Más detallesCómo Manejamos las Dislipidemias de Nuestros Pacientes
Cómo Manejamos las Dislipidemias de Nuestros Pacientes Curso de Educación Continua Problemas Frecuentes en la Atención Primaria del Adulto Sociedad Médica de Santiago 23 de Junio de 2008 Dr. Alberto Maiz
Más detallesEnfermedad cardiovascular: evaluación de riesgo y reducción, incluyendo la modificación de lípidos
Enfermedad cardiovascular: evaluación de riesgo y reducción, incluyendo la modificación de lípidos Guía clínica publicada en 2014. Ultima actualización Septiembre 2016 Oliver Toste-Bello R3 MFyC Maria
Más detallesRECOMENDACIONES PRESCRIPCIÓN ESTATINAS
RECOMENDACIONES PRESCRIPCIÓN ESTATINAS Consenso fruto de la colaboración de médicos de familia de la Gerencia de Atención Primaria de Burgos y los Servicios de Cardiología, Medicina Interna y Endocrinología
Más detallesMANEJO DE HIPOLIPEMIANTES. Dr. Fuentes Jiménez Unidad de Lípidos - HURS
MANEJO DE HIPOLIPEMIANTES Dr. Fuentes Jiménez Unidad de Lípidos - HURS OBJETIVOS Conocer su mecanismo de acción Conocer sus indicaciones Conocer sus posibles interacciones Conocer su posología correcta
Más detallesMÓDULO 3. Manejo y factores de riesgo Dislipemia. >> Contenido científico. Teoría ONLINE
MÓDULO 3 ONLINE Manejo y factores de riesgo Dislipemia >> Contenido científico. Teoría MANEJO DE LA DISLIPEMIA EN LAS PERSONAS CON DIABETES La enfermedad cardiovascular (ECV) es la causa más común de muerte
Más detallesLípidos 2014 de la NICE Resumen en Español.
Lípidos 2014 de la NICE Resumen en Español. NICE nos trae una actualización sobre los lípidos en prevención primaria y secundaria, y la valoración del Riesgo Cardiovascular (RCV) publicada en Julio de
Más detallesManejo de la hipertrigliceridemia. (enfoque de manejo basado en evidencia)
Manejo de la hipertrigliceridemia. (enfoque de manejo basado en evidencia) Hernando Vargas Uricoechea. Medicina interna-endocrinología-msc Epidemiología. Doctor en ciencias de la salud. Candidato a Ph.D
Más detallesLa visión del riesgo cardiovascular Escalas para la estimación del riesgo en Organizaciones Saludables
La visión del riesgo cardiovascular Escalas para la estimación del riesgo en Organizaciones Saludables Dr. Sebastián Vélez Peláez Internista, Cardiólogo Ecocardiografista Hospital Pablo Tobón Uribe Clínica
Más detallesManejo de la dislipemia en edad pediátrica
Manejo de la dislipemia en edad pediátrica M.ª Concepción García Jiménez Junio 2016 1 Introducción Si los objetivos terapéuticos no se consiguen con la modificación de los hábitos de vida y la dieta, se
Más detallesVARÓN DE 52 AÑOS CON DISLIPEMIA MIXTA Y UN EPISODIO
FIPEC 2015 CASO CLÍNICO 3 VARÓN DE 52 AÑOS CON DISLIPEMIA MIXTA Y UN EPISODIO DE HIPERQUILOMICRONEMIA Dr. Xavier Pintó Unidad de Lípidos y Riesgo Vascular Servicio de Medicina Interna Hospital Universitario
Más detallesCOADMINISTRACIÓN PARA EL TRATAMIENTO DE LA DISLIPEMIA. Revisión de las nuevas guías para el manejo de la Dislipemia. Dr. Lluís Masana Marín
Revisión de las nuevas guías para el manejo de la Dislipemia Dr. Lluís Masana Marín Evaluación del riesgo cardiovascular global PACIENTES CON RIESGO CARDIOVASCULAR MUY ALTO Enfermedad cardiovascular
Más detallesBeatriz Galve Valle MIR Medicina Interna, HSJ Huesca. TAS 120, COLESTEROL 250 Y SIN Hª de UNA ESTATINA?
Beatriz Galve Valle MIR Medicina Interna, HSJ Huesca A FAVOR; Deberá un HOMBRE de 55 años, TAS 120, COLESTEROL 250 Y SIN Hª de cardiopatía isquémica, SER TRATADO CON UNA ESTATINA? Problemática médica,
Más detallesNO RESPUESTA A ESTATINAS HELBER GONZALO LOPEZ PATIÑO ESPECIALISTA DE MEDICINA INTERNA FELLOW DE CARDIOLOGIA UNIVERSIDAD CES
NO RESPUESTA A ESTATINAS HELBER GONZALO LOPEZ PATIÑO ESPECIALISTA DE MEDICINA INTERNA FELLOW DE CARDIOLOGIA UNIVERSIDAD CES Declaración de conflicto de intereses NINGUNO CASO CLINICO Hombre 57 años Procedencia
Más detallesNew Horizonts for the management of Dyslipidemia. LDL-c Less than 70 mg/dl
New Horizonts for the management of Dyslipidemia. LDL-c Less than 70 mg/dl Luis Masana Vascular Medicine and Metabolic Unit Sant Joan University Hospital Rovira & Virgili University. IISPV CIBERDEM Reus
Más detallesHiperlipemias. mixtas. Caso 1. Congreso Nacional Laboratorio Clínico 2018
Hiperlipemias mixtas Caso 1 Motivo de consulta: Varón de 48 años, remitido a la consulta al detectarse en analítica de empresa cifras elevadas de glucosa, colesterol y triglicéridos. Antecedentes personales:
Más detallesDeberá un hombre de 55 años, sano por otra parte, con una TAS de 120 mm Hg, colesterol total de 250 mg/dl y sin historia familiar de cardiopatía
Ronald Macías C Deberá un hombre de 55 años, sano por otra parte, con una TAS de 120 mm Hg, colesterol total de 250 mg/dl y sin historia familiar de cardiopatía isquémica, ser tratado con una estatina?
Más detallesJuan F Ascaso. Servicio de Endocrinología y Nutrición Hospital Clínic Universitari de València Universitat de València
Juan F Ascaso Servicio de Endocrinología y Nutrición Hospital Clínic Universitari de València Universitat de València After adjustment for year of birth and sex, statin treated patients had a 76% reduction
Más detallesNuevas estrategias para la consecución de objetivos terapéuticos en DISLIPEMIA.
Nuevas estrategias para la consecución de objetivos terapéuticos en DISLIPEMIA. Qué hacemos? Qué podemos hacer? Saray Monleón Arenós R3 MFyC Hospital Comarcal Vinaròs INTRODUCCIÓN - La dislipemia es uno
Más detallesPREVALENCIA DE ENFERMEDAD ARTERIAL PERIFERICA EN PACIENTES DISLIPEMICOS
PREVALENCIA DE ENFERMEDAD ARTERIAL PERIFERICA EN PACIENTES DISLIPEMICOS ENFERMEDAD ARTERIAL PERIFERICA Obstrucción arterial que condiciona un flujo sanguíneo insuficiente; que afecta la circulación arterial
Más detallesÚs de les estatines en els/les pacients d alt risc cardiovascular
Ús de les estatines en els/les pacients d alt risc cardiovascular Lluís Masana Unitat de Lípids Catalunya Sud. Hospitals Reus, Tarragona, Tortosa, Valls, Vendrell. Universitat Rovira i Virgili. IISPV.
Más detallesDislipidemia en pediatría DRA. PATRICIA GUERRA PARÍS
Dislipidemia en pediatría DRA. PATRICIA GUERRA PARÍS Introducción El colesterol y los TG son lípidos que circulan unidos a proteínas lipoproteínas Sus valores depende de factores genéticos y dietéticos
Más detallesActualización Médica Periódica Número 116 Enero 2011
Actualización Médica Periódica Número 116 www.ampmd.com Enero 2011 TÓPICOS EN ATENCIÓN PRIMARIA Dr. José Agustín Arguedas Quesada LA DISLIPIDEMIA EN EL ADULTO MAYOR Introducción L a dislipidemia constituye
Más detallesMANEJO DE LA DISLIPEMIA DIABÉTICA
+ MANEJO DE LA DISLIPEMIA DIABÉTICA JUAN FRANCISCO ALCALÁ DÍAZ MEDICINA INTERNA. UNIDAD DE LÍPIDOS Y ARTERIOSCLEROSIS HOSPITAL UNIVERSITARIO REINA SOFÍA CÓRDOBA + Enfermedad cardiovascular como causa predominante
Más detallesRECOMENDACIONES PARA MANEJO DEL RIESGO CARDIOVASCULAR RESIDUAL. Dr. Denis O. Granados D. Endocrinólogo
RECOMENDACIONES PARA MANEJO DEL RIESGO CARDIOVASCULAR RESIDUAL Dr. Denis O. Granados D. Endocrinólogo RELACIÓN LDL, HDL Y RIESGO RELATIVO DE ECV Relacion linear LDL y riesgo relativo de ECV (HPS) Relación
Más detallesGUIAS DE ATENCION VERSION 3 GUIA DE MANEJO DE DISLIPIDEMIA EN ADULTOS
Página 1 GUIA DE MANEJO DE DISLIPIDEMIA EN ADULTOS Los lípidos, son de naturaleza insoluble, pueden circular en el torrente sanguíneo en forma de estructuras complejas, complejas llamadas lipoproteínas,
Más detallesFernando Civeira Servicio de Medicina Interna Hospital Universitario Miguel Servet, Zaragoza
ESTRATIFICACIÓN DEL RIESGO CARDIOVASCULAR: SON SUFICIENTES LAS TABLAS DE RIESGO O DEBE INVESTIGARSE LA ENFERMEDAD ATEROSCLERÓTICA SUBCLÍNICA Fernando Civeira Servicio de Medicina Interna Hospital Universitario
Más detallesguía ESC tratamiento dislipemias farmacoterapia
guía ESC tratamiento dislipemias farmacoterapia e.luengo@2011.sec ESC2011 grupos de riesgo clase incluye LDLc bajo riesgo SCORE10
Más detallesActualización 2014 ENFOQUE DE RIESGO PARA LA PREVENCION DE ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES
Actualización 2014 ENFOQUE DE RIESGO PARA LA PREVENCION DE ENFERMEDADES CARDIOVASCULARES CENTRO DE SALUD FAMILIAR DR. JORGE SABAT EXPOSITORES: E.U. Andrea Flores Dra. Paulina Letelier ORGANIZAN internas
Más detallesAspectes terapèutics. Què diuen les guies?
Actualització teòrico-pràctica en dislipèmies mixtes Auditori CAMFiC, 14 d abril 2016 Aspectes terapèutics. Què diuen les guies? J. Pedro-Botet Unitat de Lípids i Risc Vascular Hospital del Mar Dislipemia
Más detallesDesmontando mitos sobre Hipolipemiantes
Desmontando mitos sobre Hipolipemiantes Qué se busca al instaurar un tratamiento hipolipemiante? Por qué los profesionales eligen un medicamento frente a otro? Cálculo riesgo cardiovascular: SCORE Hipercolesterolemia
Más detallesMarta Ferrer Royo (R4MFYC) MªJosé Monedero (Tutora) CS Rafalafena 30 Noviembre 2011
Marta Ferrer Royo (R4MFYC) MªJosé Monedero (Tutora) CS Rafalafena 30 Noviembre 2011 Prevención 1ª: tipo de prevención dirigida a aquellos pacientes que no han sufrido ningun accidente coronario, con el
Más detalles4/10/11 DISLIPIDEMIAS DEFINICIÓN
DISLIPIDEMIAS DEFINICIÓN Conjunto de alteraciones metabólicas que se manifiestan por cambios en la concentración de los lípidos plasmáticos, y que se asocian con riesgo para la salud, en especial riesgo
Más detallesNuevas evidencias en el manejo de las dislipemias en pacientes con alto riesgo cardiovascular. Tenemos que tratar a todos con inhibidores de PCSK9?
Nuevas evidencias en el manejo de las dislipemias en pacientes con alto riesgo cardiovascular. Tenemos que tratar a todos con inhibidores de PCSK9? LUIS MASANA Unidad de Medicina Vascular y Metabolismo
Más detallesObjetivos de control de LDL Colesterol en la Diabetes Mellitus Tipo 2. Manel Mata Cases EAP La Mina. Sant Adrià de Besòs (Barcelona).
Objetivos de control de LDL Colesterol en la Diabetes Mellitus Tipo 2. Manel Mata Cases EAP La Mina. Sant Adrià de Besòs (Barcelona). RedGEDAPS Objetivos de control de la dislipemia en la diabetes 130
Más detallesEstudio SHARP. Implicaciones en la Prevención 2ª de la Cardiopatía Isquémica. José R. González Juanatey
Estudio SHARP 1 Implicaciones en la Prevención 2ª de la Cardiopatía Isquémica 1 José R. González Juanatey Área Cardiovascular. Hospital Clínico Universitario de Santiago de Compostela Ezetimibe 2011 Cuestiones
Más detallesEvidencias de las estatinas en enfermedad no coronaria: ictus y enfermedad arterial periférica. Carlos Lahoz
Evidencias de las estatinas en enfermedad no coronaria: ictus y enfermedad arterial periférica Carlos Lahoz Grandes ensayos con estatinas Estatinas e ictus Niveles de colesterol y riesgo de muerte por
Más detallesEL CUIDADO DE LOS NÚMEROS DEL CORAZÓN
SEMINARIO LA CULTURA DEL CUIDADO PARA PROMOVER ESTILOS DE VIDA SALUDABLE EL CUIDADO DE LOS NÚMEROS DEL CORAZÓN Sebastián Vélez Peláez Internista, Cardiólogo ecocardiografista Clínica SOMA y Hospital Pablo
Más detallesDra Novillo Pedrón Romina. Marzo 2017
Dra Novillo Pedrón Romina CARDIOLOGIA- SANATORIO ALLENDE Marzo 2017 LDL es un factor de riesgo bien establecido y modificable para enfermedad cardiovascular. Evolocumab es un anticuerpo monoclonal que
Más detallesCOLESTEROLEMIA DE RIESGO
COLESTEROLEMIA DE RIESGO Dr. Carlos R. Gaimetea Castillo * Dr. Marcos D. Iraola Ferrer ** Palabras claves: Colesterol, Factores de riesgo, Tratamiento Definición según riesgo cardiovascular Colesterolemia
Más detallesUso de estatinas en el adulto mayor Perfil de riesgo
Uso de estatinas en el adulto mayor Perfil de riesgo Curso Anual 2016 Dto de Geriatría y Gerontología Dr. Aldo Fierro Internista Geriátra. Prof. Agregado Clínica Médica B HDL-c / LDL-c Y RIESGO DE ENFERMEDAD
Más detallesActualización en manejo de lípidos: Nos ponemos de acuerdo? Elena Mª Carrasco Ibáñez MIR-1 CS Rafalafena Tutora: Mª José Monedero Mira
+ Actualización en manejo de lípidos: Nos ponemos de acuerdo? Elena Mª Carrasco Ibáñez MIR-1 CS Rafalafena Tutora: Mª José Monedero Mira + Índice 2/35 n Introducción n Cálculo del riesgo cardiovascular
Más detallesAlirocumab en Hipercolesterolemia Familiar
1. Título del caso Alirocumab en Hipercolesterolemia Familiar La hipercolesterolemia familiar (HF) es el trastorno genético que conduce al depósito de elevadas cantidades de colesterol en las arterias,
Más detallesRecomendaciones de la GPC
Recomendaciones de la GPC Evaluación del riesgo cardiovascular Cálculo del riesgo cardiovascular Se sugiere la utilización de tablas adaptadas y validadas a la población de nuestro entorno epidemiológico.
Más detallesDislipemia en el anciano
Dislipemia en el anciano Dr. Rodrigo Alonso Unidad de Lípidos. Medicina Interna Fundación Jiménez Díaz. Madrid Lipidos y riesgo cardiovascular en 65 años Riesgo relativo asociado a la Hipercolesterolemia
Más detallesMiembros del Grupo de Trabajo de Enfermedades Cardiovasculares de la SVMFiC.
DIAGNÓSTICO Y TRATAMIENTO DE LA Autores Mª Teresa Benavent Company. Médico de Familia. Departamento 11 de Salud. Antonio Maiques Galán. Médico de Familia Centro de Salud de Manises (Valencia) María Franch
Más detalles11. Indicaciones del tratamiento farmacológico combinado
11. Indicaciones del tratamiento farmacológico combinado Preguntas a responder: Está indicado el tratamiento combinado de estatinas con otro fármaco en pacientes de riesgo cardiovascular alto o en prevención
Más detallesIndicaciones actuales de estatinas, según rangos etarios y factores de riesgo asociados.
Indicaciones actuales de estatinas, según rangos etarios y factores de riesgo asociados. XVI CONGRESO PARAGUAYO DE CARDIOLOGIA, XXVI JORNADAS de la SOCIEDAD LATINOAMERICANA DE CARDIOLOGIA INTERNVENCIONISTA
Más detallesDESPUÉS DE LAS ESTATINAS QUÉ?
DESPUÉS DE LAS ESTATINAS QUÉ? Dr. Carlos Guijarro Unidad de Medicina Interna Universidad Rey Juan Carlos Después de las estatinas qué? Diabetes y riesgo vascular Estatinas en prevención vascular en diabéticos
Más detallesActualización en Hiperlipemias. UGC MI HURS Abril 2016 Dr. Fuentes Jiménez
Actualización en Hiperlipemias UGC MI HURS Abril 2016 Dr. Fuentes Jiménez De que vamos a hablar Guía de dislipemias de la EAS/ESC 2011 Proceso riesgo vascular Consideraciones prácticas sobre seguridad
Más detallesMetabolismo de lipoproteínas y colesterol. Dra. Verónica Irribarra Depto. Nutrición Diabetes y Metabolismo
Metabolismo de lipoproteínas y colesterol Dra. Verónica Irribarra Depto. Nutrición Diabetes y Metabolismo Funciones Biologicas del Colesterol Componente de membrana, controla su fluidez Precursor de ácidos
Más detallesVarón de 38 años con niveles de colesterol elevados
I Escuela de Verano de Residentes de Medicina Interna CASO CLÍNICO RIESGO CARDIOVASCULAR Varón de 38 años con niveles de colesterol elevados Ana Torres do Rego HGU Gregorio Marañón. Madrid Antecedentes
Más detallesColesterol y enfermedad cardiovascular. Novedades 2011
Colesterol y enfermedad cardiovascular Novedades 2011 Esta presentación acompañó una actualización sobre dislipemia y enfermedad cardiovascular realizada en mayo de 2011. La información brindada debe integrarse
Más detallesLección 31. Fármacos Hipolipemiantes UNIDAD VII: PROBLEMAS CARDIOVASCULARES Y SANGUÍNEOS. Ricardo Brage e Isabel Trapero - Farmacología Lección 31
Ricardo Brage e Isabel Trapero - Lección 31 UNIDAD VII: PROBLEMAS CARDIOVASCULARES Y SANGUÍNEOS Lección 31 Fármacos Hipolipemiantes Guión Ricardo Brage e Isabel Trapero - Lección 31 1. FUNDAMENTOS 2. PERFIL
Más detallesQué Mide? Arteriosclerosis Sistémica. Disminución n de calibre de las arterias de extremidades inferiores.
Indice Tobillo-Brazo Nieves Martell Claros Jefe de Sección. Unidad de HTA. Jefe de Servicio de Medicina Interna (en funciones). Hospital Clínico San Carlos. Madrid. Qué Mide? Disminución n de calibre de
Más detalles