ÍNDEX ÍNDEX...2 PER A QUÈ SERVEIX EL POWER POINT?...4 ENTRADA AL PROGRAMA:...4

Transcripción

1

2 ÍNDEX ÍNDEX...2 PER A QUÈ SERVEIX EL POWER POINT?...4 ENTRADA AL PROGRAMA:...4 LES DIFERENTS BARRES D EINES...5 Barra de títol...5 Barra de menú...5 Barra d eines estàndard...6 Barra de format...6 Barra de desplaçament:...6 Barra d estat:...6 ELS BOTONS DE VISTA...7 EL PANELL DE TASQUES...9 FORMES DE CREAR UNA PRESENTACIÓ...9 Assistent...9 Mitjançant una plantilla Presentació en blanc: OPCIONS DE LA DIAPOSITIVA Inserir diapositiva Duplicar una diapositiva: Moure una diapositiva: Eliminar una diapositiva: Regla: Quadrícula i guies: Estil de la diapositiva: Disseny de les diapositives: Fons: Transició de la diapositiva:...20 INSERIR PEL LÍCULES I SONS: Sons: Pel lícules: EXERCICIS...22 Exercici 1:...22 Exercici 2:...22 Exercici 3:

3 Exercici 4:...23 Exercici 5:...23 Exercici 6:...23 CREACIÓ DE PINOTXO...24 LA CAPUTXETA VERMELLA...32 EL SISTEMA SOLAR

4 PER A QUÈ SERVEIX EL POWER POINT? El Power Point és un programa destinat a fer presentacions. Aquestes ens permeten comunicar una informació de forma més visual i atractiva, per aquelles persones que la vegin Aquestes presentacions solen ser utilitzades per professors, com a eina educativa i suport de les seves explicacions. També les utilitzen els empresaris a l hora de presentar una reunió, etcètera. ENTRADA AL PROGRAMA: Per entrar al programa, cal picar al botó d Inici, a continuació a programes i seguidament a Microsoft Power Point. Sortirà una pantalla com aquesta: 4

5 LES DIFERENTS BARRES D EINES Les barres que podem trobar dins del programa Microsoft Power Point, són les següents: Barra de títol Aquesta barra ens mostra el nom del document sobre el qual estem treballant. Barra de menú En aquesta barra podem trobar les operacions del Power Point, agrupades en menús desplegables. Al fer clic en Arxivo, per exemple, veiem les operacions relacionades amb aquest : I així amb tots els altres desplegables. 5

6 Barra d eines estàndard Dins d aquesta barra, trobem icones per executar de forma immediata algunes de les operacions més habituals, com: Desar: Copiar: Pegar: Etcètera. Barra de format En aquesta barra es pot modificar el format de las lletres, des de la mida, tipus de lletra, color Barra de desplaçament: Aquesta barra està situada en la part inferior dreta de la pantalla, i ens permetrà moure ns per tota la fulla. Barra d estat: En aquesta barra podem trobar l estat de la presentació, en aquest ca, el nombre de la diapositiva en la qual ens trobem i el nombre total de diapositives, el tipus de disseny i l idioma. 6

7 ELS BOTONS DE VISTA Vista normal Vista classificador a de diapositives Presentació (a partir de la diapositiva actual) La vista normal apareixeria de la següent forma: La vista de classificadora de diapositives quedaria de la següent forma: 7

8 I a vista de presentació apareixerien les diapositives una per una. Ens permet fer vàries opcions Hi ha altres vistes situades en la part de l esquerra de la pantalla: vista d esquema i vista de diapositives. A la vista d esquema podem escriure allà directament. I a la vista diapositiva veiem com van quedant les diapositives 8

9 EL PANELL DE TASQUES Mitjançant aquest pannell, podem picar en diferents opcions. Obre un full en blanc perquè nosaltres dissenyem la presentació Fem una presentació a partir d un disseny Fem una presentació mitjançant d assistent. FORMES DE CREAR UNA PRESENTACIÓ Assistent Per tal de crear una presentació, una de les opcions és fer-ho mitjançant l assistent. Aquesta és una de les formes més senzilles d utilitzar el Power Point. Per crear-la, el primer que hem de fer és picar a sobre de Assistent per autocontingut, que trobem al panell de tasques que hem vist anteriorment. Aleshores ens apareix una quadre com aquest: 9

10 En aquest assistent hem de seguir els passos que ens va marcant. Aquí hem de picar a Següent. Ara trobem una altra pantalla: Aquesta ens permet escollir entre diferents tipus de presentacions. Per veure un exemple, escollirem la General i picarem a Següent En aquesta pantalla el que ens dóna a escollir és la manera d impartirem la nostra presentació. Escollim la predeterminada, que és Presentación en pantalla, i piquem a Següent. 10

11 Ara ens dóna l opció de posar-li títol, i també de posar-li un peu de pàgina. Posarem com a títol Power Point, i com a peu de pàgina Jacinto Benavente. A continuació piquem a Finalitzar i ens sortirà una pantalla com aquesta: Ens donarà la presentació feta, i el que hem de fer a continuació és anar omplint allò que ens interessi. Per poder modificar l escrit de la pantalla, ho podem fer de dos mètodes: 1. picant a la part de l esquema. 2. fent-ho directament a la diapositiva. 11

12 Mitjançant una plantilla Una altra forma de crear una presentació és mitjançant una plantilla. Per seleccionar-la hem de picar a Plantilles generals, i veurem que apareix la següent pantalla: Podem veure les diferents plantilles que hi ha movent la barra cap a baix. Un cop haguem vist la que més ens agrada, podem treballar amb ella picant-hi dues vegades. Suposem que agafem la Eclipse. Aleshores veiem que surt un quadre com aquest: 12

13 Aquesta seria la pantalla estàndard que ens sortiria. Si volguéssim canviar el disseny d aquesta, caldria picar sobre el disseny que ens interessi, que com recordareu estan situats en la part dreta de la pantalla. Si recordeu, cada cop que volgueu crear una altra diapositiva, bastarà amb picar al menú Inserir, i a continuació a Nova diapositiva. Presentació en blanc: Amb aquesta opció podem crear nosaltres mateixos la nostra plantilla. El primer pas que caldrà donar per obrir una presentació en blanc és picar sobre Presentació en blanc de la barra de tasques. Sortiria una pantalla com aquesta: A partir d aquesta podem escollir el disseny de cadascuna. 13

14 OPCIONS DE LA DIAPOSITIVA Inserir diapositiva Per inserir una nova diapositiva a la nostra presentació, hem de picar a Inserir en la barra de menú i a continuació a Nova diapositiva. La nova diapositiva apareixerà just a sota de les que ja tenim. Posem inserir tantes diapositives com creguem necessari per a fer la nostra presentació. Més endavant podrem canviar-la estèticament i amollar-la als nostres interessos Duplicar una diapositiva: Mitjançant aquesta opció el que podem fer és crear un duplicat de la diapositiva que prèviament hem fet. Per fer aquest duplicat, cal picar en Edició, i a continuació en Duplicar. Automàticament ens sortirà una diapositiva exactament igual a l anterior. 14

15 Moure una diapositiva: El més fàcil per a moure una diapositiva és situar-se en la vista Classificador de diapositives, i a partir d aquesta amb un moviment d arrossegament podem picar sobre una diapositiva i arrossegar-la a la posició que vulguem. Eliminar una diapositiva: Eliminar una diapositiva és tan fàcil com situar-se sobre d aquesta i picar en Suprimir. Una altra manera d eliminar la diapositiva, és situar-nos damunt aquesta, picar al botó dret del ratolí i seleccionar l opció d Eliminar diapositiva. Per canviar el disseny d una diapositiva. Accedim al següent menú, picant amb el botó dret del ratolí, sobre la diapositiva corresponent: Mitjançant aquest sub-menú, podem fer vàries operacions: 15

16 Regla: Apareix la regla amb la que podem disposar millor els objectes, sobre la nostra diapositiva. Quadrícula i guies: Que apareguin les opcions de quadrícula i guies 16

17 Estil de la diapositiva: Apareixen en la part dreta de la pantalla diferents estils de diapositives. Entre d altres serien les següents: Ara en la que més ens agradi podríem picar i sortiria la que haguem escollit. 17

18 Disseny de les diapositives: Amb aquesta opció, podem escollir entre diferents dissenys. Aquests surten en la part dreta de la pantalla: Des d aquí podem escollir el disseny que més ens interessi per a fer la nostra presentació. Aquests estan dividits en quatre parts: 1. Disseny de text: aquests són els més utilitzats per posar el títol principal de la presentació, o per fer esquemes en aquestes. 2. Disseny d objectes: es fan servir quan volen inserir algun tipus d objecte o imatge dins de la nostra presentació. 3. Disseny de text i d objectes: es fan servir quan utilitzem en una mateixa presentació imatges i text. 4. Altres dissenys: aquestes plantilles es solen utilitzar quan volem inserir algun tipus de gràfic, o pel lícula dins de la presentació. 18

19 Fons: Amb aquesta opció podem escollir el color que volem de fons per a la nostra diapositiva. Si piquem sobre, veurem una pantalla similar a aquesta: SURT Si piquem a Més colors, podrem escollir entre: Els colors estàndards Personalitzar els colors Si piquem a Efectes de Farcit, el que trobem és: 19

20 Diferents opcions a l hora de farcir la nostra diapositiva. Amb la primera opció podem combinar dos color, amb la segona escollim entre diferents textures, a la tercera escollirem entre diferents trames, i amb la quarta opció ens dóna la possibilitat d inserir algun tipus d imatge que podríem haver baixat prèviament d Internet. Transició de la diapositiva: Aquesta opció el que ens permet és fer una presentació animada. Ens dóna l opció d aplicar diferents animacions Podem escollir entre velocitat: ràpida, lenta o mitja. Escollim entre diferents sons: aplaudiment, brisa, bomba i molt més. Mode en que aniran apareixent les diapositives. Podem marcar el temps Opció d aplicar a totes les diapositives Reproducció 20

21 INSERIR PEL LÍCULES I SONS: Un altre element molt útil a l hora de dissenyar presentacions són elements multimèdia com sons i pel lícules. Al Power Point podem inserir-les a les nostres presentacions. Sons: Per inserir un so en una presentació, hem de picar en Inserir, i a continuació a Pel lícules i sons. Després apareixerà una llista en la que podràs escollir un so de la galeria de sons que incorpora el Power Point. Podràs també inserir un so que ja tinguis emmagatzemat al teu ordinador, o gravar tu mateix el so o inserir-lo com pista d un CD d audi. Pel lícules: Per inserir una pel lícula cal picar al menú Inserir i a continuació, del mateix mode que hem anteriorment, picar a pel lícules i sons, desprès seleccionem Pel lícula des d arxiu. Ara veurem una finestra en la que tindràs que buscar la ruta de l arxiu de la pel lícula, un cop ho trobis has de picar a Acceptar. 21

22 EXERCICIS Exercici 1: El primer exercici que proposem es fer una presentació amb el Power Point. Aquesta presentació ha de constar només de 3 diapositives. El tema del que tractaran aquestes serà del teu cap de setmana. Això ho farem mitjançant una presentació en blanc, però els models que utilitzarem per a fer-la han de ser els següents que es presenten: primera diapositiva amb el títol i el teu nom segona diapositiva amb el títol i una breu descripció. tercera diapositiva amb l acabament de la descripció i una fotografia que representi el nostre cap de setmana. (La podem cercar a Internet) Exercici 2: Un cop hagis fet la presentació del teu cap de setmana passat, ara has de posar-li una duració entre diapositiva i diapositiva. Aquesta duració ha de ser de 6 segons. Quan l acabis posa t a la vista de presentació i veura s si amb els 6 segons tens prou, sinó augmenta aquests segons a 8. Exercici 3: Ja tenim el nostre cap de setmana quasi finalitzat, el que ara ens faltarà serà crear els efectes d animació entre aquestes tres diapositives. L efecte que ens interessa que es posi és l efecte anomenat Zoom 22

23 Exercici 4: En aquest quart exercici proposem que es faci una presentació d un conte infantil: el que més t agradi. Ara demanem que la disposició de les diapositives sigui com a tu t interessi, però aquesta presentació ha de tenir un mínim de 6 diapositives. Exercici 5: Un cop haguem fet la presentació del nostre conte infantil, el que hem de fer és posar-li la duració: posarem tants segons com siguin necessaris, per a que es llegeixi bé el nostre conte. Quan acabem de posar els segons, mirarem com ens queda, mitjançant la vista de la presentació. Exercici 6: Ja quasi hem acabat la presentació del nostre conte infantil, només ens falten els efectes d animació, per a fer-lo més divertit. Aquests efectes els podem posar com a nosaltres ens agradin, però el que demanem és que no es repeteixin entre sí. 23

24 CREACIÓ DE PINOTXO El primer que hem de fer és obrir el programa Microsoft Power Point. Ho podem fer des de Inici, Programes i Microsoft Power Point o simplement fent doble clic en aquesta icona. Ara s obrirà el programa, apareixent una pantalla, on escollirem Presentació en Blanc, i veurem aquesta altra pantalla: El primer que farem serà una presentació senzilla, per exemple l explicació d un petit conte: Pinotxo. Mantenint el requadre que tenim farem un clic on ens ho indica i posarem el títol del conte. Sota posarem el nostre nom de manera que quedi així: 24

25 A continuació per donar-li color, i posar aquesta diapositiva més adeqüada al conte, picarem damunt d aquesta amb el botó dret del ratolí i veurem un sub-menú: Piquem a fondo, i a continuació seleccionem el color vermell dins del desplegable, seleccionem per aplicar-la només a aquesta primera diapositiva, ara quedarà: Si ho volguéssim fer amb les demés diapositives, hauríem de seguir el mateix procediment. Per inserir la següent diapositiva, el que cal fer és picar a Inserir i Nova Diapositiva. 25

26 i ara podrem escollir un altre cop entre vàries. Escollirem la que és igual que aquesta: i començarem a escriure una part del conte, que en aquesta primera serà el següent (situat en la part de l esquerra de la diapositiva) Aquella nit mentre Geppetto dormia, va arribar una fada bona al taller del vell i veient a Pinotxo tant bonic, va voler premiar al bon artista, donant vida al seu ninot. Quina alegria va tenir Geppetto al dia següent, quan va entrar al taller! Pinotxo es movia, caminava, reia i fins i tot parlava com els demés nens. A la part de la dreta, posarem un dibuix que baixarem d Internet mitjançant el Google. Per poder posar-lo haurem de picar sobre l icona corresponent, i seleccionar el dibuix des de on ho haguem guardat prèviament. Quedaria la diapositiva com aquesta: 26

27 Ara tornem a picar sobre Inserir i Nova Diapositiva, però ara canviarem i seleccionarem la que té el text a la dreta i el dibuix a l esquerra, per variar. Continuem escrivint el conte (a la part de la dreta): Geppetto volia que fos un nen molt llest, per això va enviar a Pinotxo a l escola. Li acompanyava es seu amic Pepito, un grill bonàs que la fada havia deixat per ajudar a pensar al ninot. Però, va succeir que Pinotxo es va fer amic de dos nens molt dolents i en lloc d anar al col legi i escoltar els consells del grill, anava a divertir-se amb ells i a fer entremaliadures. Pepito Grill estava molt trist al veure com es comportava el seu amic I cerquem un altre dibuix per posar-lo a la part de l esquerra. De manera que quedarà així: 27

28 Per a la propera diapositiva tornarem a fer els passos indicats anteriorment per a inserir una altra. Ara escollim la del text a l esquerra. I escriurem: Pinotxo es va marxar de casa cercant aventures i com va deixar d estudiar, li van sortir unes grans orelles d ase, a més a més cada cop que deia una mentida se li estirava el nas i se li posava vermell Tornem a inserir una altra diapositiva, però amb el text a l altre costat. Ara escrivim: Un dia Pepito el Grill va llegir una notícia: Geppetto, que havia sortir en busca del seu fill Pinotxo en un petit vaixell de vela, ha estat engolit per una enorme balena. Aleshores Pinotxo i el grill desesperats es van fer a la mar per rescatar al pobre vell. Quedant una diapositiva com la següent: 28

29 Continuem amb el mateix procés, però ara inserirem la diapositiva d aquest model: El text a escriure és: Quan Pinotxo va estar en front a la balena li va demanar que li tornés al seu pare, però l enorme balena va obrir la boca i se l va engolir a ell també. Per fi Geppetto i Pinotxo estaven novament junts!, ara devien pensar com sortir de la barriga de la balena. Ja sé, va dir Pepito farem una fogata!, el foc va fer esternudar a la enorme balena, i el vaixell va sortir volant amb els seus tres tripulants 29

30 I per finalitzar amb el conte. Agregarem la diapositiva d aquest model: El text a escriure és: Pinotxo va tornar a casa i es va comportar com un nen vertaderament, tots els dies anava al col legi i estava orgullós d ell, aleshores la fada Madrina en recompensa a la seva bondat el va convertir en un nen de carn i ossos El que falta és posar una diapositiva on posi FIN amb lletres ben grans, i el nostre nom. Escollim la diapositiva que més ens convingui. En aquest cas: 30

31 POSAR LES ANIMACIONS El que farem ara serà posar animació al nostre conte. El primer que cal fer és situar-nos en la vista diapositiva, ja que des d aquí podrem manipular millor les nostres diapositives. Ens situem picant a aquesta icona: El que es tracta és d anant picant damunt de cada diapositiva amb el botó dret del ratolí i seleccionar l opció de Efectes d animació Veurem que ens apareix en la part de l esquerra de la pantalla una sèrie d opcions d animació. Escollim la que més ens agradi, per exemple: Título grande. Veurem tot seguit com la nostra diapositiva fa això. Anirem fent això amb totes les demés diapositives. FER EL PASSI Per veure com ha quedat, el que hem de fer és picar en la vista de la presentació, que és la següent: Enrecorda t que per anant canviar de diapositiva has de picar amb el ratolí o picar a la barra de desplaçament. i tots disfrutarem d un conte ben fet! 31

32 LA CAPUTXETA VERMELLA El primer que hem de fer és obrir el programa Microsoft Power Point. Ho podem fer des de Inici, Programes i Microsoft Power Point o simple ment fent doble clic en aquesta icona. Ara s obrirà el programa, apareixent una pantalla, on escollirem Presentació en Blanc, i veurem aquesta altra pantalla: El primer que farem serà una presentació senzilla, per exemple l explicació d un petit conte: La caputxeta vermella. Mantenint el requadre que tenim farem un clic on ens ho indica i posarem el títol del conte. Sota posarem el nostre nom de manera que quedi així: 32

33 A continuació per donar-li color, i posar aquesta diapositiva més adequada al conte, picarem damunt d aquesta amb el botó dret del ratolí i veurem un sub-menú: Piquem a fondo, i a continuació seleccionem el color vermell dins del desplegable, seleccionem per aplicar-la només a aquesta primera diapositiva, ara quedarà: Si ho volguéssim fer amb les demés diapositives, hauríem de seguir el mateix procediment. Per inserir la següent diapositiva, el que cal fer és picar a Inserir i Nova Diapositiva. 33

34 i ara podrem escollir un altre cop entre vàries. Escollirem la que és igual que aquesta: i començarem a escriure una part del conte, que en aquesta primera serà el següent (situat en la part de l esquerra de la diapositiva) Fa molt de temps hi havia una noia molt bonica. La seva mare li havia fet una capa vermella i la noia la portava tant sovint que tothom li deia la Caputxeta vermella. A la part de la dreta, posarem un dibuix que baixarem d Internet mitjançant el Google. Per poder posar-lo haurem de picar sobre l icona corresponent, i seleccionar el dibuix des de on ho haguem guardat prèviament. Quedaria la diapositiva com aquesta: 34

35 Ara tornem a picar sobre Inserir i Nova Diapositiva, però ara canviarem i seleccionarem la que té el text a la dreta i el dibuix a l esquerra, per variar. Continuem escrivint el conte (a la part de la dreta): Un dia, la seva mare li va demanar que portés uns pastissos a la seva àvia que vivia a l'altra banda del bosc, recomanant-li que no s' entretingués pel camí, doncs creuar el bosc era molt perillós, ja que sempre anava rondant per allà el llop I cerquem un altre dibuix per posar-lo a la part de l esquerra. De manera que quedarà així: Per a la propera diapositiva tornarem a fer els pasos indicats anteriorment per a inserir una altra. Ara escollim la del text a l esquerra. I escriurem: 35

36 Caputxeta va recollir el cistell amb pastissos i es va posar en camí. la nena havia de travessar el bosc per a arribar a casa de l' àvia, però no li feia por per què allà sempre travava molts amics : els ocells, esquirols,... Tornem a inserir una altra diapositiva, però amb el text a l altre costat. Ara escrivim: De sobte, va veure el llop, que era enorme, davant seu. - On vas, nena? - li va preguntar el llop amb la seva veu ronca. - A casa de l' àvia - li va dir la Caputxeta. - No és lluny... - va pensar el llop per a ell mateix, girant-se. Quedant una diapositiva com la següent: 36

37 Continuem amb el mateix procés, però ara inserirem la diapositiva d aquest model: El text a escriure és: Caputxeta va posar el seu cistell a l' herba i es va entretenir agafant flors : - El llop se n' ha anat - va pensar -, no tinc res a témer. L' àvia es posarà molt contenta quan li porti un bonic ram de flors a més dels pastissos. Mentrestant, el llop se 'n va anar a casa de l' àvia, va trucar suaument la porta i la velleta li va obrir pensant que era Caputxeta. El llop va devorar a l' àvia i es va posar la gorra rosa de la malaurada, es fa ficar al llit i va tancar els ulls. no va haver d' esperar gaire, perquè la Caputxeta va arribar de seguida, tota contenta. Ara introduirem una diapositiva que tingui aquest model: continuarem amb el nostre conte: i La nena es va apropar al llit i va veure que la seva àvia estava molt canviada. - Àvia, àvia, quins ulls més grossos que tens! - Són per a veure't millor - va dir el llop tractant d' imitar la veu de l' àvia - Àvia, àvia, quines orelles més grosses que tens! - Són per sentir-te millor - va seguir dient el llop. - Àvia, àvia, quines dents més grosses que tens! 37

38 - Són per a... menjar-te millor! - i dient això, el llop malvat es va llançar sobre la Caputxeta i la va devorar, el mateix que havia fet amb l' àvia Ara picarem sobre el següent model: El text serà el següent: Mentrestant, un caçador que havia vist com el llop entrava a casa de l' àvia, i creient endevinar les males intencions, va decidir donar una ullada per a veure si tot anava bé a casa de l' àvia Va demanar ajut a un segador i tots dos junts arribaren al lloc. Van veure que la porta de la casa estava oberta i el llop tombat al llit, dormint de tant tip com estava. El caçador tragué el seu ganivet i va obrir el ventre del llop. L' àvia i la Caputxeta estaven allà, vives! 38

39 I per finalitzar amb el conte. Agregarem la diapositiva d aquest model: El text a escriure és: Per a castigar al llop malvat, el caçador li va omplir el ventre de pedres i després el va tornar a tancar. Quan el llop va despertar del seu son, va sentir moltíssima set i es va dirigir a un estanc pròxim per beure. Com que les pedres pesaven molt, va caure a l' estany de cop i es va ofegar La Caputxeta i la seva àvia no van patir més que un gran espant, però la Caputxeta havia après la lliçó. Va prometre a la seva àvia no parlar amb cap desconegut que trobés pel camí. D'ara endavant, seguiria les recomanacions de la seva àvia i de la seva mare. El que falta és posar una diapositiva on posi FIN amb lletres ben grans, i el nostre nom. Escollim la diapositiva que més ens convingui. En aquest cas: 39

40 POSAR LES ANIMACIONS El que farem ara serà posar animació al nostre conte. El primer que cal fer és situar-nos en la vista diapositiva, ja que des d aquí podrem manipular millor les nostres diapositives. Ens situem picant a aquesta icona: El que es tracta és d anant picant damunt de cada diapositiva amb el botó dret del ratolí i seleccionar l opció de Efectes d animació Veurem que ens apareix en la part de l esquerra de la pantalla una sèrie d opcions d animació. Escollim la que més ens agradi, per exemple: Título grande. Veurem tot seguit com la nostra diapositiva fa això. Anirem fent això amb totes les demés diapositives. FER EL PASSI Per veure com ha quedat, el que hem de fer és picar en la vista de la presentació, que és la següent: Enrecorda t que per anant canviar de diapositiva has de picar amb el ratolí o picar a la barra de desplaçament. i tots disfrutarem d un conte ben fet! 40

41 EL SISTEMA SOLAR El primer que hem de fer és obrir el programa Microsoft Power Point. Ho podem fer des de Inici, Programes i Microsoft Power Point o simple ment fent doble clic en aquesta icona. Ara s obrirà el programa, apareixent una pantalla, on escollirem Presentació en Blanc, i veurem aquesta altra pantalla: Escollirem la següent diapositiva que està tota en blanc i col locarem tots els planetes del Sistema Solar amb el seu cartellet a sota, de manera que quedin com la següent diapositiva. 41

42 Li donarem a Inserir nova diapositiva ( 10 vegades) i ara podrem escollir un altre cop entre vàries. Escollirem la que és igual que aquesta per a totes les diapositives. En la capçalera anirà el nom de cadascun dels planetes i en la part de sota una breu explicació: EL SOL: El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. La Terra i tots els altres planetes del sistema solar orbiten el Sol. Els planetes menors, els cometes, els meteoroides i tot el medi interplanetari que hi ha enmig també orbiten el Sol. Al ser l'estel més pròxim a la Terra (es troba a 150 milions de km) MERCURI: Mercuri és el planeta del sistema solar més proper al Sol i el més petit. Forma part dels planetes terrestres o tel lúrics. Pràcticament no té atmosfera i la seva superfície està plena de cràters. No té satèl lits naturals ni anells. Al estar tan a prop del Sol, la temperatura a la superfície pot arribar fins als 450ºC VENUS: Venus és el segon planeta del sistema solar en ordre de distància al Sol. És un dels planetes interiors i dels planetes tel lúrics. És conegut popularment com l'estrella del matí o estrella vespertina, ja que degut a la seva proximitat al sol, només es pot observar una estona abans de l'alba o després de la posta. El seu nom prové de la deessa romana de l'amor 42

43 LA TERRA: La Terra és el tercer planeta del sistema solar per ordre de proximitat al Sol i el cinquè quant a diàmetre. Forma part dels planetes terrestres o tel lúrics i és l'únic cos celeste on s'ha confirmat la presència de vida. Gira al voltant del Sol al llarg d'una òrbita molt poc excèntrica (una el lipse molt semblant a una circumferència) a una distància mitjana de km (1 UA) i a una velocitat de 29,8 km/s. MART: Mart és el quart planeta del sistema solar, segons la seva distància al Sol. Forma part dels denominats planetes tel lúrics (de naturalesa rocosa, com la Terra) i és el primer dels planetes exteriors a l'òrbita terrestre. Té dos satèl lits naturals o llunes, Fobos i Deimos, de mida molt petita i forma irregular. JÚPITER: Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seva distància al Sol. Té un diàmetre de km (unes 11 vegades el de la Terra). La seva òrbita se situa aproximadament a 5 UA (750 milions de km) del Sol, entre les òrbites de Mart i Saturn. SATURN: Saturn és el sisè planeta del sistema solar en quant a distància al Sol i el segon planeta més gran després de Júpiter. Va ser descobert a l'antiguitat i el seu nom prové del déu romà Saturn. És un gegant gasós i forma part dels planetes exteriors (també anomenats "Jovians" pel seu paregut a Júpiter). L'aspecte més característic de Saturn són els seus brillants anells. URÀ : Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva distància al Sol, el tercer en quant a diàmetre però el quart en quant a massa ja que és menys dens que Neptú. És un gegant gasós i forma part dels planetes exteriors. Va ser descobert per William Herschel el Ha estat visitat per una única sonda espacial, la Voyager 2, el Rep el seu nom d'un dels déus primordials de la mitologia grega, Urà, la personificació del cel. NEPTÚ : Neptú és el vuitè planeta del sistema solar en proximitat al Sol. És el quart en quant a diàmetre però el tercer en quant a massa ja que és més dens que Urà. És un gegant gasós i forma part dels planetes exteriors. Ocasionalment, Plutó (fins al 2006 considerat el novè planeta del sistema solar), degut a la seva òrbita excèntrica, està més a prop del Sol que Neptú PLUTÓ: Plutó és un planeta nan. Fins el 2006, se'l considerava el novè planeta del sistema solar, el més xicotet i el que més s'allunya del Sol. Va ser descobert el 18 de febrer de 1930 per Clyde William Tombaugh ( ) des de l'observatori Lowell a Flagstaff (Arizona, EUA), però està tan lluny de la Terra que fins al moment se n'ha obtingut molt poca informació. Fins ara, no ha estat visitat per cap missió espacial. Té 3 satèl lits coneguts, el més gran dels quals és Caront. 43

44 Un cop haguem fet tot això ara hem de LINKAR cada planeta amb la seva diapositiva, per això ens situem damunt del primer planeta: EL SOL. Piquem amb el botó de la dreta del ratolí i li donem on posa modificar hipervincle. Sortirà una finestra en la qual hem de picar on posa Lugar de este documento i escollirem aquella pàgina en la qual estigui la informació corresponent al planeta. Per acabar col locarem un botó que ens permetrà tornar endarrere ( a la diapositiva 1). Per això escollim el quadre en les autoformes. Ho fem i per posar la paraula, li piquem al damunt amb el botó de la dreta i escollim agregar text. Per fer que al picar al damunt tornem a la diapositiva 1, hem de seguir els passos que estan més amunt. El sol Mercuri Venus La Terra Mart Júpiter Saturn Neptú Urà Plutó EL SOL El Sol és un estel situat al centre del sistema solar. La Terra i tots els altres planetes del sistema solar orbiten el Sol. Els planetes menors, els cometes, els meteoroides i tot el medi interplanetari que hi ha enmig també orbiten el Sol. Al ser l'estel més pròxim a la Terra (es troba a 150 milions de km) ENDARRERE 44

45 MERCURI Mercuri és el planeta del sistema solar més proper al Sol i el més petit. Forma part dels planetes terrestres o tel lúrics. Pràcticament no té atmosfera i la seva superfície està plena de cràters. No té satèl lits naturals ni anells. Al estar tan a prop del Sol, la temperatura a la superfície pot arribar fins als 450ºC. ENDARRERE SATURN Saturn és el sisè planeta del sistema solar en quant a distància al Sol i el segon planeta més gran després de Júpiter. Va ser descobert a l'antiguitat i el seu nom prové del déu romà Saturn. És un gegant gasós i forma part dels planetes exteriors (també anomenats "Jovians" pel seu paregut a Júpiter). L'aspecte més característic de Saturn són els seus brillants anells. ENDARRERE VENUS Venus és el segon planeta del sistema solar en ordre de distància al Sol. És un dels planetes interiors i dels planetes tel lúrics. És conegut popularment com l'estrella del matí o estrela vespertina, ja que degut a la seva proximitat al sol, només es pot observar una estona abans de l'alba o després de la posta. El seu nom prové de la deessa romana de l'amor ENDARRERE URÀ Urà és el setè planeta del sistema solar segons la seva distància al Sol, el tercer en quant a diàmetre però el quart en quant a massa ja que és menys dens que Neptú. És un gegant gasós i forma part dels planetes exteriors. Va ser descobert per William Herschel el Ha estat visitat per una única sonda espacial, la Voyager 2, el Rep el seu nom d'un dels déus primordials de la mitologia grega, Urà, la personificació del cel. ENDARRERE LA TERRA La Terra és el tercer planeta del sistema solar per ordre de proximitat al Sol i el cinquè quant a diàmetre. Forma part dels planetes terrestres o tel lúrics i és l'únic cos celeste on s'ha confirmat la presència de vida. Gira al voltant del Sol al llarg d'una òrbita molt poc excèntrica (una el lipse molt semblant a una circumferència) a una distància mitjana de km (1 UA) i a una velocitat de 29,8 km/s. ENDARRERE NEPTÚ Neptú és el vuitè planeta del sistema solar en proximitat al Sol. És el quart en quant a diàmetre però el tercer en quant a massa ja que és més dens que Urà. És un gegant gasós i forma part dels planetes exteriors. Ocasionalment, Plutó (fins al 2006 considerat el novè planeta del sistema solar), degut a la seva òrbita excèntrica, està més a prop del Sol que Neptú. ENDARRERE MART Mart és el quart planeta del sistema solar, segons la seva distància al Sol. Forma part dels denominats planetes tel lúrics (de naturalesa rocosa, com la Terra) i és el primer dels planetes exteriors a l'òrbita terrestre. Té dos satèl lits naturals o llunes, Fobos i Deimos, de mida molt petita i forma irregular. ENDARRERE PLUTÓ Plutó és un planeta nan. Fins el 2006, se'l considerava el novè planeta del sistema solar, el més xicotet i el que més s'allunya del Sol. Va ser descobert el 18 de febrer de 1930 per Clyde William Tombaugh ( ) des de l'observatori Lowell a Flagstaff (Arizona, EUA), però està tan lluny de la Terra que fins al moment se n'ha obtingut molt poca informació. Fins ara, no ha estat visitat per cap missió espacial. Té 3 satèl lits coneguts, el més gran dels quals és Caront. ENDARRERE JÚPITER Júpiter és el planeta més gran del sistema solar i el cinquè segons la seua distància al Sol. Té un diàmetre de km (unes 11 vegades el de la Terra). La seva òrbita se situa aproximadament a 5 UA (750 milions de km) del Sol, entre les òrbites de Mart i Saturn. ENDARRERE 45