Avantprojecte de la Llei Catalana del Canvi Climàtic LC3 1/13

Transcripción

1 Avantprojecte de la Llei Catalana del Canvi Climàtic LC3 1/13

2 1. Consideracions prèvies 2/13

3 Consideracions prèvies D on venim? 2005 Gen. 1a fase del mercat europeu del comerç de drets d emissió (ETS) Abr. 1r Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya 2006 Des. Creació de l'oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC) Creació de la Comissió Interdepartamental del Canvi Climàtic (CICC) 2007 Oct. Inici Convenció Catalana del Canvi Climàtic 2008 Gen. 2a fase del mercat europeu del comerç de drets d emissió (ETS) Feb. Final Convenció Catalana del Canvi Climàtic Oct. Pla Marc de Mitigació del Canvi Climàtic (PMMCC) 2009 Maig CarbonExpo a Bcn Nov. BCN Talks (Pre COP15 Copenhaguen) 2010 Jul. Programa d Acords Voluntaris per a la reducció d emissions de GEH Des. 2n Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya 2011 Maig CarbonExpo a Bcn Oct. Kick Off Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic (OPCC) 2012 Juny Aprovació Memòria preliminar Llei Catalana del Canvi Climàtic Oct. Pla Energia i Canvi Climàtic (PECAC) Nov. Estratègia Catalana d Adaptació al Canvi Climàtic (ESCACC) 2013 Gener 3a fase del mercat europeu del comerç de drets d emissió Maig Aprovació Projecte Life MEDACC 3/13

4 Consideracions prèvies Referents Québec: Environment Quality Act Estats Units: American Clean Energy and Security Act Escòcia Climate Change Act 2009 UK Climate Change Act 2008 Suècia Swedish Bill National climate policy in global cooperation Irlanda: Climate Change Bill Centreamèrica: Mèxic, Mèxic DF, Costa Rica, Hondures, Guatemala França Loi Grenelle 1 i 2 ( ) País Basc: Projecte de Llei de canvi climàtic Juny España: Proposición no de Ley: Ley integral de lucha contra el cambio climático para combatir el calentamiento global y frenar su impacto negativo Sud-Austràlia Climate Change and Emissions Reduction Act 2007 Tasmània: Climate Change Bill /13

5 Consideracions prèvies Orientació COHERÈNCIA AMB LA POLÍTICA CLIMÀTICA DE LA UNIÓ EUROPEA AVANÇAR CAP A UN MODEL ECONÒMIC DE BAIXA INTENSITAT EN CARBONI ACTUACIÓ COORDINADA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA EN MATÈRIA CLIMÀTICA AFIRMAR EL MARC COMPETENCIAL 5/13

6 Consideracions prèvies Intenció INNOVAR EVOLUCIONAR INTEGRAR CONSOLIDAR 6/13

7 2. Estructura de la Llei 7/13

8 Estructura de la Llei General 1 2 OBJECTIUS CANVI CLIMÀTIC I POLÍTIQUES SECTORIALS 3 4 GOVERNANÇA INSTRUMENTS 8/13

9 Objectius Contribuir a l assoliment d una societat competitiva, innovadora i sostenible, amb baixes emissions de carboni i millor adaptada als impactes del canvi climàtic. Reforç capacitats de resposta. Foment educació, investigació. Transferència de tecnologia / del coneixement. Informació objectiva i avaluable. Facilitar canals de participació. Mitigació: Catalunya assumeix els objectius de reducció de GEH d acord amb els criteris establerts per la UE. Mateixos criteris de repartiment d esforç aplicats a la UE pels Estats Membres. Objectiu quantificat pel Referència pel Objectius decadals (govern). Mecanisme de modificació (criteris). Sistema propi d inventaris i projeccions emissions a l atmosfera (Inventari GEH). Adaptació: ser menys vulnerable als impactes del canvi climàtic, dotant Catalunya dels instruments de planificació i programació oportuns. Marc estratègic de referència (ESCACC). Integració a la planificació i programació sectorials dels objectius de reducció de la vulnerabilitat (2 anys). Servei Meteorològic de Catalunya: coneixement actualitzat present i futur en matèria de clima. 9/13

10 El CC a les polítiques sectorials 12 àmbits Agricultura i ramaderia Aigua Biodiversitat Boscos Energia Indústria, serveis i comerç Infraestructures Residus Salut Transports i mobilitat Turisme Urbanisme i habitatge ( ) Principi general pel qual les polítiques sectorials han d incorporar la variable climàtica, en la mesura que aquest sector/sistema sigui rellevant en matèria d emissions de GEH o vulnerable als impactes del canvi climàtic. La llei de canvi climàtic no és l instrument per a planificar o fixar els objectius generals de cada un dels sectors. Però sí ha de poder establir aquells elements rellevants des de l òptica del canvi climàtic. Tenir present no induir transferència d impactes. Elements ja inclosos en planificacions sectorials (emfatitzar, subratllar,...) Eficiència en l ús de recursos (aigua i energia). Competitivitat basada en l eficiència i la innovació i no en l externalizació de costos ambientals. 10/13

11 Governança Coordinació i transparència Govern de la Generalitat Comissió Interdep. del CC (CICC) Oficina Catalana del CC (OCCC) Consell Català del Clima (CCC) Avaluació de les polítiques Administració local Reafirmar la capacitat d actuar del Govern de la Generalitat. Funcions, composició i funcionament (aspectes bàsics) dels instruments dels que s ha dotat el Govern en matèria de clima: polític, tècnic i social. Informe de la CICC + Informe experts independents. Destinataris: Govern i Parlament (accés públic). Periodicitat: trianual. Contingut: Avaluació de les polítiques climàtiques. Participar en la planificació de les polítiques climàtiques i els plans d acció sectorial (Comissió de Govern Local / Comissió de Cooperació Local de Catalunya). Plans locals d acció climàtica (sols o integrats en d altres plans). Polítiques fiscals: incentivar bones pràctiques / desincentivar males pràctiques. Agents socioeconòmics Ciutadania Foment de la seva participació. Col laboració i coordinació internacional Reafirmar compromís actiu àmbit internacional i europeu. Assumpció objectius cooperació al desenvolupament (actuacions en relació a la mitigació i l adaptació). 11/13

12 Instruments (I) Fiscalitat Modificar impost sobre la circulació i la contaminació dels automòbils. Impost sobre l eficiència dels pneumàtics i dels electrodomèstics. Bonificació en l IRPF (tram autonòmic) per inversions de millora de l habitatge (energies renovables). Eliminació progressiva (2 anys) de bonificacions, devolucions, etc sobre el consum de recursos energètics d origen fòssil i derivats. Pel període de transició aplicar criteris d eficiència, estalvi i emissions de GEH. Fomentar en el món local, una política fiscal d acord amb els objectius llei. Fons Climàtic Execució de polítiques i accions de mitigació i adaptació. Es nodrirà amb els recursos econòmics procedents totalment o parcialment d ingressos de figures impositives, subhasta drets d emissió, 1% obra pública adjudicada, altres. La CICC establirà les prioritats d actuació. Comerç de drets d emissió Afirmar capacitat de control, acreditació, seguiment i suport. Programes voluntaris Capacitat de la GC per desenvolupar-los (3 tipus, mínim). Accés als recursos bàsics d energia i aigua Estructura tarifària progressiva que garanteixi una tarifació social en els subministraments d electricitat, gas i aigua. Mínim vital (energia i agua) exempt. 12/13

13 Instruments (i II) Exemple a l Administració Pública: L exemple com a vehicle de comunicació i motor de canvi: consum energètic quasi nul; mínim consum energia renovable; inventaris GEH i objectius de reducció; contractació i licitacions. Simplificació i racionalització administrativa: Facilitar i/o eliminar barreres: infraestructures d energies renovables declarables d'interès públic; compensacions econòmiques per als territoris fronterers a la infraestructura; modificar el codi civil català; una política d ajuts ajustada als objectius d aquesta llei. Promoció econòmica, innovació i desenvolupament del coneixement: Plataforma digital (transferència del coneixement); col laboració centres de RDi en matèria de canvi climàtic; integrar els objectius de la llei en la planificació en matèria d educació i RDi. Participació pública en plans i programes i accés a la informació ambiental: Establir els mitjans tècnics per informar la ciutadania per tal que puguin aportar la seva contribució abans que s adoptin les mesures necessàries per fer front al canvi climàtic. Difusió del coneixement i sensibilització: Elaborar periòdicament un informe sobre l estat del coneixement en matèria de canvi climàtic a Catalunya; campanyes informatives i formatives entre la ciutadania; sensibilització i formació a les escoles (XESC). 13/13

14 3. Àmbit local 14/13

15 Política sectorial: Turisme Fomentar un model turístic que tingui en compte les noves situacions derivades dels impactes del canvi climàtic. Abordar la sostenibilitat del sector turístic (tant de recursos, productes i destinacions) de forma integral. Consorcis turístics: Elaborar un pla local d acció climàtica Municipis turístics: Elaborar un pla local d acció climàtica (garantir els serveis bàsics municipals en època de màxima afluència turística i davant fenòmens meteorològics extrems). El fons per al foment del turisme (Llei 5/2012 i Decret 161/2013) haurà de contribuir, conjuntament amb el sector, al finançament entre d altres de projectes de rehabilitació energètica i d estalvi d aigua dels allotjaments turístics. Entre els criteris per a seleccionar aquests projectes també es tindrà en compte la disponibilitat dels plans esmentats en els dos apartats anteriors. 15/13

16 Política sectorial: Urbanisme i Habitatge Adaptar la normativa urbanística, energètica i mediambiental: i) noves àrees residencials: màxima autosuficiència energètica i energia renovable (sector edificació); ii) planejament urbanístic general i territorial: incorporar anàlisi quantitativa de l impacte sobre les emissions de GEH i els impactes del canvi climàtic. Impulsar polítiques actives per la rehabilitació del parc d habitatges i la millora de l estalvi i l eficiència energètica. Nous edificis construïts i grans rehabilitacions: consum energètic (construcció i ús) quasi nul (5è any entrada en vigor de la llei). Exempció: valor arquitectònic o històric. Edificis ocupats per autoritats públiques: Exposar de forma visible l etiqueta d eficiència energètica si hi ha obligació legal de disposar del certificat corresponent. Ús d energia renovable (calefacció i refrigeració urbanes) en el disseny, projecció i construcció de zones residencials, així com la construcció amb criteris bioclimàtics. 16/13

17 Governança: Administració local El govern de la Generalitat de Catalunya fomentarà la participació dels ens locals tant en la planificació de les polítiques climàtiques com en els plans d acció sectorial de cada departament (Comissió de Govern Local i la Comissió de Cooperació local de Catalunya). La Generalitat de Catalunya promourà l elaboració dels plans locals d acció climàtica. Aquests plans tindran com a objectiu contribuir a la mitigació de GEH i l adaptació als impactes del canvi climàtic, i podran integrar-se en d altres plans ja existents. El finançament necessari per a l execució de les mesures s haurà de fonamentar en l aplicació de polítiques fiscals que incentivin les bones pràctiques (afavorir la mitigació i disminuir la vulnerabilitat) i desincentivin les males pràctiques. Caldrà, també, l aportació econòmica de la Generalitat de Catalunya a través de convocatòries públiques d ajuts. 17/13

18 Instruments: Fiscalitat Modificar l impost sobre la circulació i la contaminació dels automòbils. Crear un nou impost sobre l eficiència dels pneumàtics. Crear un nou impost sobre l eficiència dels electrodomèstics. Modificar el tram autonòmic de l impost de l IRPF per introduir una bonificació per inversions de millora de l habitatge relatives al foment d energies renovables. Revisar bonificacions, devolucions i d altres mesures que s apliquen sobre el consum de recursos energètics d origen fòssil i els seus derivats. La revisió inclourà un calendari per a la seva progressiva eliminació i uns criteris perquè, mentre siguin vigents, la devolució o bonificació es faci atenent als principis d eficiència, estalvi i contribució a les emissions de GEH (termini 2 anys des de l entrada en vigor de la Llei). Coordinació amb el món local: fomentar l aplicació d una política fiscal d acord amb l objectiu expressat (impost de béns immobles, impost d activitats econòmiques, impost sobre construccions, instal lacions i obres). 18/13

19 Instruments: Exemplificació a l administració pública Grans rehabilitacions i nous edificis públics: consum energètic quasi nul (Dir. 2010/31/UE i RD 235/2013) als 2-3 anys entrada en vigor. Consum energètic de les instal lacions públiques (gestió de residus, sanejament d aigües residuals urbanes i potabilització d aigua): un mínim del 20% d energia renovable l any Departaments de la Generalitat i organismes que en depenen: informe (annex II) i objectiu de reducció de les emissions en l horitzó 2020 respecte l any (6 mesos abast 1 i 2 i 1 any abast 3). Contractació i licitacions. Especificacions tècniques i/o criteris d adjudicació: ús eficient de recursos (energia i aigua), i minimització de les emissions de GEH (cost d inversió, explotació i manteniment) Informar anualment. Instar les administracions locals perquè implementin mesures equivalents a les descrites. 19/13

20 Instruments: Simplificació i racionalització administrativa Es faculta el Govern de la Generalitat per tal que pugui declarar com a obres d interès públic les infraestructures d energies renovables que responguin a una planificació general i que hagin tingut en compte els diversos actors econòmics, socials i ambientals. Les compensacions econòmiques per als territoris que acullen la infraestructura han d incloure no només el municipi que l acull sinó també els territoris fronterers o pròxims. Els criteris per al repartiment tindran en compte el grau d afectació i vulnerabilitat. Modificar el codi civil català per afavorir, entre d altres, la introducció de plaques solars a les teulades, dispositius d energia minieòlica i escomeses d electricitat als pàrkings comunitaris per a vehicles elèctrics (1 any). La CICC realitzarà una avaluació de la política d ajuts de la Generalitat de Catalunya i de la seva adequació als objectius d aquesta llei. L avaluació serà part de l informe trianual. 20/13

21 Moltes Gràcies! 21/13