PRÀCTICUM 0-3 EDUCACIÓ INFANTIL

Transcripción

1 PRÀCTICUM 0-3 EDUCACIÓ INFANTIL (Projecte) Curs

2 ÍNDEX INTRODUCCIÓ REQUISITS PREVIS COMPETÈNCIES I RESULTATS D APRENENTATGE CALENDARI DE REALITZACIÓ FUNCIONS DE LES PERSONES IMPLICADES PLA DE TREBALL DE L ESTUDIANT A LES PRÀCTIQUES CARPETA D APRENENTATGE I AVALUACIÓ DEL TREBALL DE PRÀCTIQUES PAUTES DE PRESENTACIÓ DE LA CARPETA D APRENENTATGE SISTEMA D AVALUACIÓ DEL TREBALL DE PRÀCTIQUES BIBLIOGRAFIA ANNEXOS

3 Introducció L objectiu d aquest projecte és informar els estudiants i els tutors dels centres d Educació Infantil de 0-3 anys sobre els aspectes principals que defineixen les pràctiques de tercer curs de la titulació de grau en Educació Infantil del CESAG. El període de pràctiques significa per als estudiants un moment privilegiat per trobar-se amb la realitat educativa i té com a finalitat establir ponts entre els coneixements teòrics i pràctics adquirits en l àmbit acadèmic i els que es construeixen en l àmbit professional. Es fa necessària la integració dels dos tipus de coneixements (teòrics i els relacionat amb l experiència) i això requereix marcs de diàleg en els quals hauran de participar els mateixos estudiants, el professorat dels centres i el professorat del CESAG. Les pràctiques a centres escolars suposen un pes important i obligatori en el currículum dels estudis de grau però, a més, l estudiant que realitza una estada en pràctiques té la oportunitat de reflexionar sobre la realitat educativa, contrastant-la amb teoria apresa, aprendre a resoldre problemes, treballar en equip, comunicar-se de forma eficaç amb companys i amb alumnes i el fet d haver viscut una situació real li proporciona un bagatge molt útil per al desenvolupament de la seva professió. En alguns estudis sobre l actuació del docent, com el de Hatton (1988), es posa de manifest que, a la pràctica, els professors tendeixen a adoptar una postura acomodatícia front les possibles limitacions i dificultats que poden aparèixer a la seva feina. La seva actuació diària es torna pragmàtica, es restringeix la seva creativitat, es fa un ús limitat de la teoria i es manifesta una clara resistència al canvi. Les causes d aquest comportament es relacionen amb la socialització anticipatòria a la qual han estat sotmesos durant anys com a alumnes dins el sistema educatiu i a les conseqüències no desitjades de la formació inicial com a mestres. Rompre aquest cicle repetitiu en el qual la vivència personal es converteix en model d acció docent es pot aconseguir a través de l experiència i formació durant el pràcticum. En la mesura que aquest procés formatiu es fonamenta en un model d investigació acció es pot canviar aquesta predisposició acomodatícia des del moment en què es guia l estudiant cap a una anàlisi objectiva de la realitat educativa. L estudiant que ha d afrontar una situació real té l oportunitat de construir la seva identitat professional des del moment que les reflexions sobre la pràctica i l anàlisi objectiva de la realitat educativa el duen a considerar de nou les seves competències en relació amb la seva actuació com a docent. D aquesta manera s ofereix als estudiants la possibilitat de modificar les seves teories implícites. El pràcticum permet, per tant, als estudiants, confirmar la seva vocació i la seva capacitat professional, prendre consciència dels seus punts forts i de les seves limitacions i, amb l ajuda dels seus tutors, prendre decisions de millora en relació amb el seu desenvolupament professional i personal. El mòdul en el qual està integrat el pràcticum dels estudis de grau en Educació Infantil troba la seva correspondència en el bloc de formació bàsica de l ordre ECI/3854/2007 i, concretament, recull aspectes dels mòduls del pla d estudis anomenats: Pràcticum i Treball de Fi de Grau. 3

4 La finalitat d aquest mòdul és formar els estudiants dins l àmbit professional en els centres d educació infantil. Suposa el desenvolupament de les competències personals relacionals, acadèmiques i professionals treballades en les diferents matèries. El Pràcticum 0-3, amb una assignació de 24 ECTS, té com a finalitat que els estudiants consolidin les competències adquirides dins l àmbit acadèmic i puguin dur-les a la pràctica. S han de dur a terme en centres d Educació d Infantil al cicle 0-3 anys. Amb la finalitat que els estudiants puguin conèixer a fons la dinàmica educativa d aquests centres, els responsables de la seva tasca com a tutors li han d aportar una visió general del cicle. Això significa que no han d estar tot el temps de pràctiques a una sola aula, sinó que han de tenir el màxim d experiències possibles amb nins de tots els nivells i han de conèixer les tasques que van realitzant els diferents professionals que fan feina en aquest cicle educatiu. Per a la realització d aquest pràcticum el CESAG haurà signat el corresponent conveni amb els centres educatius col laboradors de forma que se n reguli la presència dels estudiants i s afavoreixi el treball col laboratiu. El projecte que es presenta a continuació té com a finalitat guiar l estudiant i els seus tutors en les tasques que ha de realitzar al llarg de les setze setmanes en què restarà en un centre educatiu. Durant aquest període de temps estarà acompanyat per un mestre tutora del centre i sota la supervisió d un professor del CESAG. 1. REQUISITS PREVIS Per a la realització del Pràcticum 0-3 és necessari haver superat el vuitanta per cent de las matèries de primer i segon curs de la titulació de grau en Educació Infantil. 2. COMPETÈNCIES I RESULTATS D APRENENTATGE QUE L ESTUDIANT ADQUIREIX EN EL MÒDUL Les competències que els estudiants han de desenvolupar al llarg del Pràcticum són les següents: Saber ser. Competències personals i relacionals. - Reafirmar els interessos i les motivacions professionals. - Mostrar una actitud docent ètica, compromesa en el marc d una ciutadania responsable i democràtica. - Conèixer-se en una situació real de pràctica professional, conèixer les pròpies capacitats i limitacions, així com els aspectes que cal millorar. - Analitzar els propis sentiments i actituds que les pràctiques mobilitzen i aprendre a regular-los. - Desenvolupar habilitats socials en les relacions interpersonals, especialment per al diàleg i la negociació de perspectives. - Desenvolupar actituds de flexibilitat i adaptació a noves situacions. 4

5 - Prendre consciència de les obligacions i responsabilitats professionals. - Desenvolupar una imatge positiva i una actitud de confiança vers les capacitats dels nins, amb la valoració i respecte de la diversitat pròpia de qualsevol grup. Saber. Competències acadèmiques i disciplinàries. - Conèixer el funcionament general del centre a partir de la recollida d informació, anàlisi i contrast amb altres professionals. - Conèixer la dinàmica de l aula i del grup-classe a partir del contrast amb els plantejaments teòrics treballats a les distintes matèries. - Conèixer formes de col laboració amb els diferents sectors de la comunitat educativa i de l entorn social. - Adquirir un coneixement pràctic de l aula i de la seva gestió. - Conèixer i aplicar els processos d interacció i comunicació a l aula, així com dominar les destreses i habilitats socials necessàries per fomentar un clima que faciliti l aprenentatge, la convivència i la resolució de conflictes. Saber fer. Competències professionals. - Assumir de manera gradual i progressiva la intervenció en el centre i aula fins arribar a responsabilitzarse del grup en determinats moments i situacions. - Implicar-se en el treball del centre participant de forma activa en projectes, activitats, elaboració de recursos - Participar en les propostes de millora en els distints àmbits d actuació que es puguin establir en un centre. - Regular els processos d interacció i comunicació en grups d alumnes de 0-3 anys. - Dissenyar, implementar, observar i avaluar els processos d ensenyança aprenentatge. - Aprendre a prendre decisions. - Ser capaços de gestionar la informació, recollir-la, analitzar-la, reflexionar-hi críticament i constructivament. Els continguts que s han de treballar al llarg de les pràctiques són els següents: - Característiques del centre educatiu i el seu entorn. - Documents de centre, la seva aplicació i viabilitat. - Sensibilitat i compromís social i ètic vers el context social. - Gestió de centres educatius i dinàmiques d equip. - Col laboració i participació amb les famílies i altres agents socials. - El treball col laboratiu amb altres professionals. - Característiques evolutives dels nins i nines. - Organització i gestió del grup-classe. - Actituds i rol del professorat. - Estratègies d intervenció didàctica. - Disseny, implementació i avaluació de projectes educatius i projectes d innovació educativa. - Documentació i elaboració d informes. 5

6 3. CALENDARI DE REALITZACIÓ DE LES PRÀCTIQUES El Pràcticum 0-3 està ubicat en el segon semestre del tercer curs dels estudis de grau i té una assignació de 24 crèdits ECTS i això suposa una dedicació de 600 hores repartides de la forma següent: 512 hores d activitats de treball presencial (85,20% del total i 20,48 crèdits) i 88 hores de treball no presencial (14,60%; 3,52 crèdits). El treball presencial es distribueix de la forma següent: Pràctiques externes (480 hores): 6 hores per dia, 5 dies a la setmana, que suposen 16 setmanes de permanència en un centre educatiu. Durant aquestes 6 hores que l alumne serà al centre de pràctiques, ha de tenir la possibilitat de dedicar 1 hora diària a la planificació, avaluació o reflexió de les tasques que va duent a terme. Seminaris (16 hores): això suposa la realització d un seminari de tres hores abans d iniciar el pràcticum per tal de presentar i explicar als alumnes el Projecte que han de realitzar. Posteriorment, mentre les alumnes estan de pràctiques, es realitzaran 4 seminaris de 2 hores cada un, un dels quals es dividirà en dues sessions de 2 hores cada sessió. Finalment, abans d acabar el període de pràctiques, es durà a terme un seminari de presentació d experiències innovadores que constarà de 3 hores. Tutories (16 hores): al llarg del temps en què l estudiant estarà en els centres educatius les tutores del CESAG han de fer un mínim de tres visites als centres educatius per tal de mantenir entrevistes conjuntes amb els mestres tutors i els estudiants La finalitat és revisar els aspectes que es van treballant, poder fer observacions conjuntes i decidir les intervencions que es faran a l aula amb els infants. També poden resoldre dubtes o posar-se en contacte per correu electrònic. La primera setmana d inici del Pràcticum cada tutora del CESAG, es posarà en contacte amb els centres de pràctiques assignats per presentar-se i establir el calendari de visites. Duració - Les pràctiques començaran dia 30 de gener i acabaran dia 30 de maig de Els estudiants de grau en Educació Infantil romandran durant tot el període de pràctiques a un centre de cicle 0-3 sota la supervisió d un tutor responsable, diplomat en Magisteri, que tengui com a mínim tres anys d experiència docent, el qual s encarregarà d introduir-los en la dinàmica del centre a fi que puguin tenir el màxim d experiències en quantitat i de qualitat. Al llarg de tot el període de pràctiques han d arribar a conèixer la dinàmica de tot el centre i això implica que no estaran sempre a la mateixa aula. La puntualitat i l assistència diària al centre educatiu són obligatòries de tal forma que si algun dia l estudiant no les pot complir, ho ha de comunicar com més aviat possible a les seves tutores i ha de presentar el corresponent justificant. 6

7 Es considera falta justificada una malaltia que impedeixi desenvolupar activitats laborals o posi en perill de contagi els nins i nines del centre, o la malaltia o mort d algun familiar en primer o segon grau. A partir de tres dies sense assistir al centre, sempre per motiu justificat, ha de recuperar totes les faltes. Per cada dia que falti sense causa justificada se li rebaixarà mig punt de la nota global a més d haver-la de recuperar. Més de tres retards sense causa justificada suposaran una rebaixa de mig punt per cada dia en la nota global del pràcticum. 4. FUNCIONS DE LES PERSONES IMPLICADES Coordinadora de centres: Joana Mas Sureda Coordinadora acadèmica: Joana Mas Sureda Responsables del Pràcticum I 0-3 d Educació Infantil: Glòria Grases Colom i Joana Mas Sureda. Tutors centres educatius: es concretaran a través dels fulls de sol licitud de practicants. La coordinadora de centres té la funció de mantenir relació amb els centres de pràctiques tan pel que fa a les places que poden oferir com pel perfil de l estudiant que els interessa acollir. Resol i atén els problemes que puguin sorgir abans, durant i després de les pràctiques respecte al centre i els estudiants, informa les persones implicades dels centres educatius dels objectius, funcions i tasques que s han de desenvolupar durant les pràctiques i aporta la informació que permetrà fer una reflexió crítica sobre els centres col laboradors a la memòria final. La coordinadora acadèmica revisa el projecte de pràctiques amb els diferents tutors, participa en les sessions informatives sobre la realització de les pràctiques, coordina i supervisa les accions dels diferents tutors perquè hi hagi el màxim de coherència en les diferents actuacions dels tutors i en els criteris de valoració del pràcticum, coordina els diferents seminaris, recull els suggeriments que facilitin la millora, avalua el desenvolupament de les pràctiques i elabora la memòria anual que presenta a la Direcció del CESAG. Les professores tutores del CESAG tenen la funció de programar els continguts de les pràctiques conjuntament amb la coordinadora acadèmica i preparar els elements necessaris per al seu desenvolupament. Abans d iniciar les pràctiques, informen els seus estudiants de la seva finalitat i de les tasques que cal realitzar. Durant les pràctiques, orienten els estudiants en les seves dificultats, es coordinen amb els tutors dels centres educatius i revisen la tasca que realitzen els estudiants a l escola mitjançant visites als centres de pràctiques, coordinen i participen en els seminaris de seguiment de forma conjunta amb els professors que els imparteixen i atenen qualsevol consulta sobre incidències durant el període de pràctiques o sobre l informe final que han de realitzar. Quan les pràctiques han finalitzat, avaluen el treball final dels estudiants i realitzen una valoració general de la seva experiència, amb la presentació d un informe sobre el funcionament de tot el procés a la coordinació acadèmica. Els estudiants en pràctiques - Abans de les pràctiques: al llarg d una primera sessió seminari se ls informa sobre el pla de pràctiques (el seu sentit, ètica i deontologia professional, tècniques d observació, projectes a desenvolupar, criteris 7

8 d avaluació...). L assistència a aquest seminari és obligatòria. La no-assistència sense causa justificada suposarà una rebaixa d un punt en la nota global del pràcticum. Tant si el motiu està justificat com si no, l estudiant no pot iniciar el pràcticum sense haver rebut les orientacions del seminari amb la seva tutora del CESAG. - Durant les pràctiques: han de mantenir una actitud positiva d integració al centre educatiu i de relació amb el professorat, els nins i nines i el personal no docent. Han d integrar-se a la dinàmica del centre educatiu i, en la mesura de les possibilitats, participar-hi i s han d implicar activament en les activitats que s hi realitzin, s han de posar d acord amb el seu tutor perquè els faciliti allò que necessiten per a poder observar el funcionament del centre i de l aula i sobre el qual haurà de reflexionar, han de poder participar en les experiències que els permetin assolir les competències associades al pràcticum i han d assistir als seminaris obligatoris i a les tutories al CESAG en què siguin convocats. És necessari que acceptin les normes de funcionament del centre educatiu (Reglament de Règim Intern, PEC i caràcter propi del centre) i que mantinguin en tot moment una actitud de respecte a les persones que els atenen. Cal que atenguin a qualsevol suggeriment que rebin. - Després de las pràctiques: han de participar obligatòriament en el seminari de presentació d experiències i lliurar l informe de pràctiques als seus tutors en la data prevista. Així mateix, poden presentar els suggeriments que consideren que poden millorar les pràctiques a la coordinadora acadèmica. Els directors dels centres implicats Han de nomenar mestres tutors de centre per acompanyar els estudiants en les tasques que s han de desenvolupar. Els tutors dels estudiants de grau en Educació Infantil han de ser mestres titulats i han de tenir experiència per acompanyar l estudiant en pràctiques en el seu desenvolupament professional. El paper del tutor és fonamental per facilitar l adaptació de l estudiant a l equip humà i conèixer tot allò que fa referència al fet de fer-hi feina. - Abans de les pràctiques: han d haver signat el corresponent conveni de cooperació amb el CESAG. Això implica haver definit amb claredat el perfil del candidat a fer pràctiques en el seu centre que més s ajusta a les seves necessitats, haver realitzat la sol licitud d estudiants amb suficient antelació, fer conèixer el projecte de pràctiques als mestres tutors de centre, saber el nombre d alumnes que acolliran en pràctiques i distribuir-los entre els diferents tutors. - Durant les pràctiques: han d acollir l estudiant en pràctiques i facilitar la seva adaptació a les tasques designades tenint en compte que, en la majoria de casos, és una situació nova per a ells i han d afavorir la seva formació i integració. - Després de les pràctiques: han de fer una revisió general del seu funcionament, amb l aportació de propostes de millora. 8

9 El mestre tutor - Abans de les pràctiques: ha de conèixer el projecte de pràctiques i la seva funció com a tutor i ha d estar informat sobre la tasca que ha de realitzar amb els alumnes. - Durant les pràctiques: ha d orientar l alumne de pràctiques en els aspectes que requereixi, ajudar-lo en la seva inserció al centre i a la dinàmica de la classe, ha de realitzar el seu seguiment i intercanviar informació i coordinar-se amb la professora tutora del CESAG. A l annex 7 d aquest projecte hi ha algunes de les tasques que ha de realitzar amb els estudiants en pràctiques. - Després de les pràctiques: ha d aportar una avaluació global de l alumne practicant i del procés de pràctiques en general, així com també del projecte de pràctiques que ha seguit l alumne, emplenant el full d avaluació que es troba a l annex 6 d aquest projecte. 5. PLA DE TREBALL DE L ESTUDIANT A LES PRÀCTIQUES Els estudiants matriculats al Pràcticum 0-3 d Educació Infantil, aconsellats pels tutors del CESAG, han d haver escollit un centre escolar entre els disponibles en el qual han de romandre les 16 setmanes de durada de les pràctiques. Al llarg de les pràctiques, els estudiants han d assistir de forma obligatòria als seminaris que es duran a terme amb les professores responsables. Els seminaris tenen la finalitat d establir un espai de diàleg, reflexió i debat amb els estudiants i els tutors sobre diferents aspectes de la tasca de mestre d Educació Infantil i les taques del projecte que han de realitzar. La no-assistència a més d un seminari sense causa justificada, suposarà la rebaixa d un punt en la nota global del pràcticum per a cada una de les faltes no justificades. La Comissió de Pràctiques valorarà en cada cas, les circumstàncies per les quals l alumne no ha pogut assistir al seminari, a l hora d aplicar la penalització establerta. Els seminaris es desenvoluparan segons el cronograma següent: Tema Responsables Data i hora Orientació inicial. Conscienciació de tot el que Tutora CESAG: Joana Mas 14 de implica el període de pràctiques i explicació de les desembre de tasques que s han de dur a terme de les 11 a les 13h hores. Com planificar, desenvolupar i avaluar Tutores del CESAG (Glòria 7 de febrer de experiències pràctiques en relació als àmbits Grases i Joana Mas) i 2017 les 17 a sensorial, afectiu i emocional, motor, de alumnes de quart que ja les 19 hores comunicació i llenguatge i de rutines? Exemples. Primera part han cursat el Pràcticum I (0-3) Com planificar, desenvolupar i avaluar experiències pràctiques en relació als àmbits sensorial, afectiu i emocional, motor, de comunicació i llenguatge i de rutines? Exemples. Tutores del CESAG (Glòria Grases i Joana Mas) i alumnes de quart que ja han cursat el Pràcticum I (0-14 de febrer de 2017 les 17 a les 19 hores 9

10 Segona part 3) La comunicació en el primer cicle d Educació Tutores del CESAG: Glòria Infantil. Grases i Joana Mas. Com afrontar la rutina del moment del menjar en el cicle 0-3? Revisió de tasques i posada en comú d experiències. Presentació d experiències innovadores. Tutores del CESAG: Glòria Grases i Joana Mas. Tutora del CESAG (Glòria Grases) i alumnes que estan cursant el Pràcticum I (0-3) Tutores CESAG i alumnes que estan cursant el Pràcticum I (0-3) 21 de febrer de 2017 les 17 a les 19 hores 28 de febrer de 2017 de les 17 a les 19 hores 11 d abril de 2017 les 17 a les 19 hores 23 de maig de 2017 de les 17 a les 19 hores Les feines que aniran fent al llarg de les pràctiques han de quedar documentades en una carpeta d aprenentatge. Per tant, s hauran de lliurar les evidències de la feina i els aprenentatges que es van fent a la tutora a les dates establertes. Les pràctiques es desenvoluparan seguint les fases següents: 1. Orientació inicial a la universitat Abans d iniciar les pràctiques, els estudiants han d assistir a un primer seminari en què hom els informarà sobre qüestions deontològiques, sobre la feina al centre, se ls explicarà el pla de feina i s aprofundirà en el coneixement de les eines i la metodologia. L assistència és obligatòria i, si no hi poden assistir han de posar-se d acord amb la seva tutora del CESAG. La no-assistència suposarà penalització a la nota global. 2. Estada al centre 1a fase: contacte inicial i primer coneixement del centre Aquesta primera fase comença amb la presentació i integració de l estudiant en pràctiques al centre per tal de conèixer l estructura, funcionament i el context social en què s ubica i les possibilitats que ofereix a la pràctica professional. La informació que vagi recollint ha de servir per fer un primer disseny de les activitats en què pot participar. El primer contacte amb la complexa realitat escolar li ha de permetre conèixer el seu funcionament i fer-ne una anàlisi crítica, ja que no existeix una ensenyança genèrica, sinó una situació concreta d ensenyança. Aquesta fase ha d acabar amb una reflexió en sessions conjuntes amb el tutor del centre i el tutor del CESAG. El tutor del centre l ha d ajudar a mantenir una actitud reflexiva, constructiva, evitant l acumulació de dades juxtaposades, sense significat. En aquesta fase els continguts del pla d estudis que es treballaran són: 10

11 Característiques del centre educatiu i el seu entorn. Sensibilitat i compromís social i ètic cap al context social. Gestió de centres educatius i dinàmiques d equip. Documents de centre, la seva aplicació i viabilitat. El treball col laboratiu amb altres professionals. Característiques evolutives dels nins i nines. Organització i gestió del grup-classe. Actituds i rol del professorat. Per completar aquesta fase l estudiant ha de recollir informació i ha d observar i això implica que ha de disposar de la informació pertinent. Convé, també, que tingui a la seva disposició materials bibliogràfics adequats. A més, per tal de planificar de forma detallada les tasques a realitzar ha de conèixer els recursos del centre, les possibilitats d integrar l activitat a la seva estructura, la relació amb els altres professionals, la determinació dels objectius que s han de realitzar, etc. Si a un centre hi ha més d un practicant, poden fer part d aquesta tasca en forma de treball col laboratiu quant a demanar informació i revisar la documentació escrita que se ls ha de proporcionar. Totes o algunes de les tutories es poden fer de forma conjunta per optimitzar el temps i recursos i oferir a l estudiant altres modalitats d aprenentatge. La informació que hauran d aportar a la tutora del CESAG ha d estar relacionada amb els aspectes següents: ASPECTES EDUCATIUS ESPAI-CONTEXT: 1. Característiques Ubicació, població, barri, serveis municipals. Es tracta d analitzar com tots aquests de l entorn on es elements influeixen en l acció educativa. troba ubicat el centre a Sensibilitat i Interacció i inserció del centre en la comunitat. Es tracta de reflectir si el centre duu a compromís ètic terme o col labora en algun tipus de projecte que tingui alguna repercussió de vers el context caràcter ètic i social. social 2. Característiques Història del centre. Tipus de famílies i alumnat que atén. Característiques espacials del centre (estructurals, funcionals-pedagògiques). a Història Fundació, anys, trajectòria. Tipus de famílies i alumnat que atén. b Espais exteriors Patis o jardins, zona de transició (porxos), zona d arena, zona d hort, zona de granja, zona d aigua, zona d estructures fixes, zona de jocs mòbils, zona de joc simbòlic, zona verda, etc. c Espais interiors Entrada, passadissos, aules i els seus espais (catifa, espai tou, de referència, per a la manipulació i el joc, racons, per al canvi de bolquer, biberons, etc.), dormitoris, cuina, menjador, sala de psicomotricitat, taller, sala jocs, biblioteca, espai de l equip educatiu 11

12 (sala de professors, direcció, reunions), zona de serveis (bugaderia, magatzem de neteja, magatzem- taller). 3. Gestió del Organització i gestió del centre. centre a Plans de Plans de formació que es duen a terme, es tenen previstos o es consideren rellevants formació per a l exercici de professional en el primer cicle d EI. 4. Documents de Projecte educatiu de centre, programacions didàctiques, projecte lingüístic, centre programació general anual, memòria, altres documents. a Aplicabilitat Es tracta d analitzar com i qui els elabora, quan es revisen, etc., i també cal analitzar com aquests documents es reflecteixen en la dinàmica del centre (el seu grau d aplicabilitat i viabilitat). ASPECTES EDUCATIUS DE CENTRE 1. Equip docent Organigrama de l equip directiu i docent del centre. a Figures / formació Persones que formen part de l'estructura de la comunitat educativa. b Rols professionals Tasques que desenvolupen, experiència, etc. c Actitud docent Predisposició, iniciativa i actuació docent a nivell d aula i centre. d Perfil personal / professional Trets personals que es transfereixen en el seu treball a l'aula. i Actuació docent Com estructura la jornada, s'adreça als nins, resol conflictes, etc. f Dinàmiques d'equip Incentivació i mesures d'activació i suport a l'equip docent. g Treball en equip Coordinació i organització (reunions, temàtica, etc.) h Reunions De cicle, d'equip, amb pares (com, quan, on, ordre del dia, actes, etc.) i Canals d informació -comunicació Informació entorn a l infant i informació de caràcter general. Canals de col laboració-participació Diferents formes d implicació de les famílies i altres agents Tant amb les famílies com amb socials. altres agents socials 2. Treball amb altres professionals / Que col laboren en moments puntuals i tasques específiques al figures centre / aules. 3.Alumnat de cicle Fa referència a informació general del conjunt d'aules del cicle 0-3. a Característiques Generals i evolutives dels alumnes de primer cicle d'ei. b Línies / Ràtios Línies en el cicle i les ràtios dels diferents grups segons la normativa. c Agrupament Criteris i propostes pedagògiques per al seu disseny. d Diversitat i multiculturalitat Casos, estratègies d intervenció, recursos, situacions específiques, pautes comunes. 12

13 GRUP AULA 1.Descripció del Descripció del grup. grup a Característiques Trets observats de desenvolupament segons edat / nivell. evolutives b Ràtio Nombre d alumnes segons la normativa. c Agrupaments Agrupaments flexibles, desdoblaments, etc., sistematitzats o per a diferents sessions o moments educatius. d Diversitat i Casos, recursos i estratègies d intervenció. multiculturalitat 2. Trets i rol Estratègies desenvolupades en la tasca diària, sistemes relacionals i comunicatius, docent pautes, normes, resolució de conflictes. 3. Metodologia Línies d actuació, principis, estratègies que s utilitzen a l aula tenint en compte el referents conceptuals psicopedagògics. 4. Organització Organització i disseny. Com la seva concepció i organització afavoreix la qualitat de l'espai educativa. 5. Organització Distribució de la jornada, programació de les rutines i tasques. Com la seva concepció del temps i organització afavoreix la qualitat educativa. 6. Materials i Tipus, qualitat, ús, organització, manteniment, ubicació, adquisició, etc. recursos 7. Avaluació i Com es valora l'aprenentatge? seguiment dels infants a Criteris Què s'avalua? Estratègies: observació, etc. b Instruments Instruments: ús i descripció d'informes, plafons, fotos, vídeo (DAP). c Moments Moments: quan s'ofereix la retroalimentació, s'utilitza. DAP. AUTOOBSERVACIÓ: Aquest apartat ha de ser necessàriament individual. Es tracta de reflectir la pròpia inserció al centre i l adaptació a la seva dinàmica i l anàlisi de la situació personal generada en l estudiant en l àmbit cognitiu, emotiu i conductual. *La valoració d aquesta fase es farà tenint en compte els criteris d avaluació de la carpeta d aprenentatge final (veure pàgina 20). 13

14 Ja que l objectiu del pràcticum no és només realitzar una activitat professional, sinó aprendre i formar-se, l estudiant ha d acompanyar la seva feina d un adequat nivell de reflexió. Amb aquesta finalitat, ha de sistematitzar la feina, integrar-la als seus coneixements, generar nous coneixements a partir de l acció realitzada, ser capaç de plantejar les diferents problemàtiques i assajar formes de solució. El treball que completarà aquesta primera fase tindrà, per tant, dues parts, una part descriptiva, basada en l observació i revisió de documents del centre, que es podrà fer en treball col laboratiu entre les diferents persones que hi fan les pràctiques, i una segona part reflexiva que, de forma individual, ha d aportar la tasca que reflecteixi el procés personal d aprenentatge de cada estudiant sobre les observacions i la informació recollida i la confrontació amb la bibliografia revisada. S ha de lliurar aquesta part del treball en la data acordada i l estudiant rebrà retroalimentació de la seva tutora per poder millorar si s escau. La tutora del CESAG valorarà el grau i la utilitat de la informació recollida i la reflexió i la capacitat de contrastar amb la teoria. 2a fase: intervenció De forma gradual l estudiant ha d integrar-se a la dinàmica del centre i participar-hi. Els continguts del pla d estudi que haurà de treballar en aquesta fase són: Característiques del centre educatiu i del seu entorn. Col laboració i participació amb les famílies i altres agents socials. El treball col laboratiu amb altres professionals. Característiques evolutives dels nins i nines. Organització i gestió del grup-classe. Actituds i rol del professorat. Estratègies d intervenció didàctica. Disseny, implementació i avaluació de projectes educatius i projectes d innovació educativa. Documentació i elaboració d informes. Amb aquesta finalitat, se li aniran proposant activitats a diferents nivells: a) Com a intervenció directa. L objectiu és que l alumne realitzi el major nombre possible d activitats professionals d acord amb la seva capacitat i els criteris del tutor. Sota la supervisió del tutor, es tracta de realitzar funcions professionals pròpies del seu àmbit. Aquesta fase s ha de posar en marxa com més aviat possible, des del moment en què surti la possibilitat de fer-ho. Es tracta que l estudiant planifiqui, dugui a la pràctica i avaluï diferents accions educatives dirigides a nins de diferents moments evolutius. Les propostes han d anar sorgint de la dinàmica del centre o de propostes dels tutors. L estudiant ha d aportar evidències que posin de manifest el seu desenvolupament professional a través de les seves intervencions centrades en els àmbits següents: 14

15 - Experiències sensorials: visuals, auditives, disseny d ambients, disseny de materials, música, manipulació de materials, construcció del pensament a través de la manipulació de diferents materials, joc heurístic, panera de tresors, panera vertical, panera visual, capsa de sorpreses - Experiències afectives i emocionals: l educació emocional, racons d afecte, racó d'intimitat o espais de tranquil litat, ambients i entorns de seguretat, tasques per fomentar la coneixença d un mateix, tallers d'emocions (contes, música, imatges). - Experiències motores: disseny d'activitats, materials, zones, racons que afavoreixin el desenvolupament psicomotriu, el coneixement del cos (experimentar amb el cos), el moviment (dansa, jocs i cançons populars), la percepció dels diferents sentits. Activitats que afavoreixen l'autonomia personal i corporal. - Comunicació i llenguatge: el treball de la llengua al cicle 0-3, jocs lingüístics, contes a través de diferents mitjans (teatre, projeccions, titelles,...). Evidències d habilitats comunicatives amb els alumnes, amb els professionals del centre i amb les relacions amb les famílies. - Rutines com a eines educatives: disseny i implementació d alguna pràctica encaminada a la millora d alguna de les rutines fonamentals que es duen a terme (arribada i sortida, alimentació, descans, higiene). Caldrà tenir en compte les variacions efectuades, la comunicació amb la família amb la finalitat d establir continuïtat educativa. En el moment de lliurar a la tutora del CESAG les evidències sobre les experiències realitzades en aquests cinc àmbits, s ha de seguir el format següent: (veure annex, que es penjarà al campus virtual del Cesag) -Justificació -Objectius didàctics i continguts -Capacitat de globalitzar -Organització de l espai -Organització temporal -Materials -Metodologia -Evidències -Avaluació dels infants -Autoavaluació -Propostes de millora -Referències bibliogràfiques b) Com a gestió i investigació. L estudiant s ha d integrar en projectes d investigació, desenvolupament i formació que estiguin duent a terme en el centre per col laborar en el seu disseny i avaluació. Poden ser també del tipus escola de pares, projectes innovadors, biblioteca infantil adaptada als més petits, Entenem per projecte d innovació o millora qualsevol proposta de treball plantejada amb la intenció d introduir alguna millora en els seus plantejaments i pràctiques educatives. Els projectes d innovació i millora poden ser de moltes formes i de complexitat variada segons el nombre de persones implicades, la durada, les finalitats i la coordinació que suposin. 15

16 Si el centre no té iniciatives en aquest sentit, l estudiant ha d aportar una proposta d intervenció que ha de desenvolupar en col laboració amb el tutor, però sempre adaptat a la realitat en què es desenvolupen les pràctiques. Alguns exemples de projectes poden ser: - Adreçats a optimitzar recursos i materials del centre. - Derivats de la realització d un programa de formació en centres. - Que incorporin la interrelació dels alumnes de diferent cicle. - Relacionats amb la gestió social i cultural del centre: relacions amb la família, barri, treball en equip, El projecte d aportacions a la pràctica, ha de sorgir de determinats interrogants: - Per què canviar? Justificació. Això suposa: Anàlisi de les necessitats i identificació del problema Context on es desenvoluparà - En què es fonamenta el canvi? Això suposa ser capaç de: Partir d un plantejament teòric de referència i argumentar la proposta des de la investigació - Amb quina finalitat es planteja aquest canvi? Exposició clara i precisa dels objectius - Què canvia? En què consisteix el canvi? Elements curriculars afectats - Què l obstaculitza? Previsió d obstacles Origen i causa dels problemes - Com es duu a terme? Accions que cal dur a terme Recursos i mitjans, instruments - Què, com i quan s avaluarà? Criteris d avaluació Moments d avaluació Tècniques i estratègies d avaluació Beneficis que a nivell educatiu ha reportat la implementació del projecte a nivell personal, en relació als infants i en relació a l equip educatiu. -Especificar les referències bibliogràfiques 16

17 3. Tutoria i seguiment a la universitat Les professores del CESAG estaran en contacte freqüent amb els tutors dels centres educatius i amb els estudiants en pràctiques. Des del CESAG entenem que la tutoria és, possiblement, la font d aprenentatge més important per a l estudiant en pràctiques. Durant les tutories es pretén que els estudiants tinguin l oportunitat de reflexionar sobre les experiències de pràctiques i aprendre de forma vicària a través de les experiències dels companys. Amb aquesta finalitat, s establiran canals de comunicació eficient a través de correu electrònic i visites als centres educatius de forma que l estudiant se senti acompanyat en tot moment en la seva tasca. Sempre que ho necessitin, els estudiants poden contactar amb les seves tutores del CESAG via correu electrònic per tal de resoldre dubtes o de fixar la data de contacte però, a més, la tutora del CESAG ha de fer un mínim de tres visites als estudiants en el centre de pràctiques. El cronograma i les tasques que han de fer les tutores al centre educatiu queda fixat de la forma següent: Tutoria Setmana del Finalitat 1a 30 de gener de 2017 Per telèfon Fer-se conèixer al centre educatiu i explicar el projecte a les tutores. Posar-se a la disposició de la directora i les tutores dels centres educatius per resoldre dubtes o donar-los suport en la formació dels estudiants. (Telèfon de contacte i horari de disponibilitat). 2a 27 de febrer de 2017 Presencial Revisar el funcionament de les pràctiques. Establir amb la tutora del centre el cronograma de les tasques que ha de realitzar l alumne practicant. Fer els suggeriments que es considerin oportuns. Resoldre els dubtes dels estudiants. 3a 27 de març de 2017 Presencial Revisar el treball de l estudiant. Revisar actituds, procediments, tècniques i recursos dels estudiants. Respondre als dubtes i problemes que hagin sorgit. 4a 15 de maig de 2017 Presencial Revisar el treball de l estudiant. Revisar actituds, procediments, tècniques i recursos dels estudiants. Respondre els dubtes i problemes. Recollir els suggeriments dels tutors del centre respecte al pla de pràctiques i a la informació i el suport que ha rebut per part del CESAG a la seva feina de tutoria. Recollir l informe d avaluació. 17

18 4. Seminari final. Presentació d experiències En la data establerta, els estudiants han de presentar una mostra de la seva experiència de pràctiques a la resta de companys de curs. Les presentacions es faran de forma oral i aniran acompanyades preferentment de suport audiovisual (fotografies, PowerPoint, ). Es valoraran els aspectes següents: 1-Capacitat de comunicació clara i satisfactòria. 3 punts 2-Format de presentació eficaç que afavoreixi la comprensió del tema. 2 punts 3-Explicació del transfons educatiu que ha reportat l experiència. 4 punts 4-Temps ajustat a l exposició. 1 punt Cada alumne lliurarà la presentació a la tutora (que se li assignarà en el seminari) en el format que aquesta hagi determinat. 6. CARPETA D APRENENTATGE I AVALUACIÓ DEL TREBALL DE PRÀCTIQUES És el document en el qual els estudiants han d anar reflectint el procés d aprenentatge durant el període de pràctiques. Per fer-lo, han d haver recollit de manera sistemàtica i rigorosa tot allò que ha de reflectir els aspectes cognitius, de la seva experiència i actitudinals que s han posat en evidència a través de les activitats realitzades durant el pràcticum. S ha d incloure una exposició dels aspectes previs en què s ha d haver basat l activitat així com una valoració crítica i constructiva del desenvolupament efectiu d aquesta mateixa. L execució ha de ser rigorosa i s ha d ajustar a les normes d elaboració acadèmica que s especifiquen. Ha de demostrar que s ha aconseguit una integració suficient entre els elements i estructures teòriques dels quals parteix l alumne i l aprenentatge dels aspectes pràctics que serveixen per replantejar els coneixements teòrics. També ha de reflectir una reflexió de l estudiant sobre la seva pràctica professional i les seves possibilitats en el futur que ha d emmarcar el seu perfil professional. S hi han de recollir aspectes expositius, reflexius, valoratius, crítics i d aportació personal sistematitzats de manera adequada. La forma de recollir-ho se cenyirà al tipus de treball (carpeta d aprenentatge) en el sentit que aportarà una col lecció d evidències que posin de manifests els aprenentatges assolits de forma individual. Poden ser resultats de tasques genuïnes dutes a terme, mostres d activitats, avaluacions del procés, autoavaluacions, discussions i reflexions amb companys, tutors, És important posar en evidència la consciència de les pròpies emocions sorgides en situacions d aprenentatge i l esforç fet per tal de contenir-les, gestionar-les o tolerar-les segons sigui el cas. 18

19 L informe final ha d incloure l autoavaluació de l estudiant. Per realitzar-la, cal que l estudiant reflexioni sobre els aprenentatges que ha assolit al llarg de l estada de pràctiques, tant al centre educatiu com a través de les tutories i els seminaris, sobre la seva actitud i participació, les tasques desenvolupades i el grau de compromís i implicació durant el període de pràctiques així com sobre l esforç que ha fet. La guia per autoavaluar-se respecte a les competències assolides es troba a l annex 1. La tutora del CESAG atorgarà la puntuació a aquest apartat sempre sobre la informació aportada per l estudiant i el grau en què consideri que les reflexions estan basades en fets reals i formen part del seu procés d aprenentatge. El format de l informe final ha de tenir l estructura següent: Índex: Primera fase: Contacte inicial i primer coneixement del centre: -Anàlisi i reflexió del context del centre i de les situacions educatives. -Autoobservació. Segona fase: a) Nivell d Intervenció Directa: experiència sensorial, afectiva-emocional, motora, comunicació i llenguatge, rutines com a eines educatives. b) Nivell de Gestió i Investigació: projecte d aportacions a la pràctica. (En aquests dos apartats, només s han d incloure les modificacions que s han realitzat a les tasques que no van ser superades amb la nota de 5, quan es van lliurar a la tutora del CESAG. Cal saber que una tasca que s hagi modificat o refet, no es qualificarà amb una puntuació superior al 5. En cas que es vulgui modificar una tasca que va ser puntuada per sobre del 5, cal tenir en compte que les millores presentades han de ser prou significatives, ja que en cas contrari, la nota inicial pot ser penalitzada. Totes les modificacions només es poden lliurar a la carpeta d aprenentatge final). Autoavaluació reflexiva L alumne ha de reflexionar sobre les qüestions plantejades a l annex 1 de la pàgina 26. Cal contestar a cada una de les preguntes i no a nivell general. Propostes de millora L alumne ha de proposar a les tutores del CESAG canvis o suggeriments en relació al disseny del Projecte de Pràctiques, fruit de la reflexió sobre la pròpia experiència del Pràcticum. Per tant, tots els suggeriments aportats s han de presentar amb el pertinent raonament. Annexos 2, 3 i 4 emplenats 19

20 La valoració de la carpeta d aprenentatge final quedarà desglossada de la forma següent: Fases Tasques Data lliurament Ponderació Observació Recollida d informació i 25 d abril 15% reflexió Intervenció Recull d evidències de *14 de febrer 40% Intervenció directa participació 28 de febrer 14 de març Intervenció Gestió i investigació Esbós del projecte de millora 28 de març 7 de març 15% Projecte de millora 9 de maig Informe final Autoavaluació (annex 1) Propostes de millora en relació al Projecte del Pràcticum Aspectes formals i lingüístics 30 de maig 10% 5% 15% (Annexos 2, 3 i 4 emplenats) *Dia 14 de febrer, juntament amb la primera evidència de participació, s ha de lliurar també un cronograma en el qual es reflecteixin quan es duran a terme amb els infants la resta de pràctiques del nivell d intervenció directa, previ acord amb la tutora o tutores d aula. Els criteris amb què s avaluarà la carpeta d aprenentatge final seran els següents: -Capacitat de síntesi: informació exhaustiva que abraça tots els temes proposats però tenint una meta clara (suficient per donar una visió completa de la situació però no més de la necessària). Identificació de punts forts i punts febles. 20

21 -Capacitat de reflexió: afirmacions explícites que expressen clarament l opinió. Capacitat de formular hipòtesis. Reflexió sobre el propi procés d aprenentatge. Idees rellevants i innovadores. Relació dels continguts. Contrast de les seves percepcions amb la realitat. Remarca les idees que ha modificat, les que ha incorporat i les que no li queden clares. -Crítica constructiva: anàlisi de les causes. Posicionament davant els fets sense ànim de destruir, amb actitud de comprensió i millora i sempre basat en evidències científiques. -Argumentació clara i coherent, tenint en compte referents conceptuals psicopedagògics. -Rigor en l anàlisi i la presentació de les evidències: capacitat de seleccionar adequadament i de forma ordenada allò que vol mostrar. Ús adequat d instruments de recollida d informació. Referències a la bibliografia consultada. -Estructura, presentació i redacció: coherència interna a cada apartat. Format adequat a les pautes donades. Redacció clara. Vocabulari adient, ampli i ric. Correcció ortogràfica i expressiva. La data de lliurament del treball final amb totes les evidències recollides al llarg de les pràctiques queda fixada per al 30 de maig de Les sancions per incompliment a què es veuran sotmesos els estudiants en la valoració global del pràcticum són les següents: - Mig punt per cada dia que falti al centre de pràctiques sense justificar-ne la causa. - Mig punt per cada dia que arribi tard al centre de pràctiques, després de tres retards, sense justificar-ne la causa. - No complir l horari acordat durant més de tres dies suposarà no poder continuar cursant el pràcticum. - Un punt per no assistir al primer seminari en el CESAG sense causa justificada. - Un punt per cada seminari sense assistir en el CESAG, a partir del segon, sense justificar-ne la causa. - Si una pràctica no es lliura la data prevista, no serà qualificada per sobre del 5. - Si la carpeta d aprenentatge final no es lliura la data prevista, sense causa justificada, l alumne haurà d esperar a lliurar-la a la convocatòria següent. 7. PAUTES DE PRESENTACIÓ DE LA CARPETA D APRENENTATGE Ha d incloure l índex al començament. Tot allò que surt del que es demana estrictament al treball s ha d adjuntar al final com a annexos (fotografies, fotocòpies...). Els annexos han d estar en connexió amb allò que es tracta en el treball com a complement i, per tant, se n ha d indicar el moment de la consulta. La bibliografia s ha de citar al final de tot el treball. Totes les pàgines han d estar numerades. S ha de fer la impressió a doble cara. La portada de cada pràctica que es lliuri ha de tenir l estructura indicada. 21

22 S aconsella utilitzar: Marge superior i inferior: 2,5 cm. Marge esquerre per a enquadernacions: 3 cm. Sagnat dels subparàgrafs: 2,5 cm. Marge superior, principi del capítol: 5 cm. Marge dret: 2,5 cm. S aconsella que el text del treball estigui justificat; tipus de lletra, Times New Roman o Arial, i de cos 12 o 14. Interlineat senzill o 1,5. El treball i els annexos han d estar paginats. Cal recordar que s ha de deixar un espai doble entre els diferents paràgrafs per facilitar-ne la lectura. 8. SISTEMA D AVALUACIÓ DEL TREBALL DE PRÀCTIQUES CATEGORIES AVALUADES Nivell d assoliment de les competències a l aula AGENT AVALUADOR INSTRUMENT VALORA CIÓ Mestre tutor Escala de valoració 25% Carpeta d aprenentatge amb evidències Tutora CESAG Informe carpeta d aprenentatge 65% Presentació d una experiència innovadora al seminari final Tutora CESAG Comunicació 10% Sobre la nota amb què es valorarà cada categoria es trauran els percentatges sempre i quan sigui igual o superior a 5. L única categoria que no està subjecte a aquests prerequisits és el de la presentació de l experiència innovadora al seminari final. Per tant, el suspens en algun dels apartats de les dues primeres categories, suposarà un suspens a la convocatòria en curs del pràcticum. Ja que la matrícula inclou dues convocatòries, la tutora del CESAG decidirà quines són les tasques que haurà de fer per presentar-se a la convocatòria següent. 9. BIBLIOGRAFIA BÀSICA - ANTON, M. (2007). Planificar la etapa 0-6. Compromiso de sus agentes y su práctica cotidiana. Col lecció Biblioteca d Infantil 21. Barcelona: Graó. 22

23 - BASSEDAS, E.; HUGUET, T.; SOLÉ, I. (1996). Aprendre i ensenyar a l Educació Infantil. Barcelona: Graó. - BORGUI, Q. (2010). La práctica reflexiva en los nidi d'infanzia. Barcelona: Graó. - CONSELLERIA D EDUCACIÓ I CULTURA GOVERN BALEAR (2001). Currículum d Educació Infantil. - CABANELLAS, I.; ESLAVA, C. (2005). Territorios de la infancia. Diálogos entre arquitectura y pedagogía. Barcelona: Graó. - FUSTÉ, S.; BONASTRE, M. (2007). Psicomotricidad y vida cotidiana 0-3 años. - PABLO, P.D.; TRUEBA, B. (1994). Espacios y recursos. Para ti, para mí, para todos. Diseñar ambientes en Educación Infantil. Madrid: Narcea. - PALOU, S. Sentir y crecer. El crecimiento emocional en la infancia. Propuestas educativas. Barcelona: Graó. - VEGA, S. (2006). Ciencia 0-3. Laboratorios de ciencias en la escuela infantil. Barcelona: Graó. - VILA, B.; CARDO, C. (2005). Material sensorial (0-3 años). Manipulación y experimentación. Barcelona: Graó. COMPLEMENTÀRIA - ALMARZA, J.M.; ARRIETA, B.; de la CRUZ, C. (Coord.) (2002) Prácticum de Filosofia, Universidad de Deusto. - ANTON, M.; MOLL, B. (Coord.). (2000). Educación Infantil. Orientaciones y Recursos (0-6 años). Barcelona: Ciss Praxis. - ANTUNEZ, S.; CARMEN, L. DEL; IMBERNON, F.; PARCERISA, A. (1991). Del projecte educatiu a la programació d aula. El què, el com i el quan dels instruments de la planificació didàctica. Barcelona: Graó. - BONALS, J. (2000). El trabajo en pequeños grupos en el aula. Barcelona: Graó. - BOSCH, E. (2003). Educació i vida quotidiana. Barcelona: Eumo. - BRAZELTON, T.B.; GREENESPAN, S.L.(2005). Las necesidades básicas de la infancia. Barcelona: Graó. - CAPLLONCH, M. (2007). «La evaluación del prácticum mediante portafolio. Una experiencia de colaboración entre docente y estudiante». En Actas de las II Jornadas de Evaluación Formativa en la Docencia Universitaria. La Laguna: Universitat de La Laguna. - CARBONELL, J. L. (1995). Educación Infantil. Bases legales y organizativas. Madrid: Escuela Española. - CASTELLÓ, M.; MONEREO, C. (2000). L avaluació per carpetes al pràcticum de psicopedagogia. Barcelona: Serveis de Publicacions de la UAB. - CID, A.; MURADÁS, M.; ZABALZA, M. A.; SANMAMED, M.; RAPOSO, M.; & IGLESIAS, M. L. (Ed.). (2007). «Buenas prácticas en el Prácticum». En Actas del IX Symposium internacional sobre el Prácticum y las Prácticas en empresas en la formación universitaria. Poio (Pontevedra): Universitat de Santiago/ Universitat de Vigo/ Universitat de A Coruña. - COLÉN, M. T.; GINÉ, N.; & IMBERNON, F. (2006). La carpeta de aprendizaje del alumnado universitario. La autonomía del estudiante en el proceso de aprendizaje. Barcelona: Octaedro/ICE UB. - DARDER, P.; MESTRES, J. (Coord.). (1994). Avaluació de centres d Educació Infantil. ACEI. Guia d aplicació. Barcelona: Dossiers Rosa Sensat. 23