Handbol EPB EL REGLAMENT Sobre qüestions generals

Transcripción

1 1.- EL REGLAMENT Sobre qüestions generals a.- Objectiu del joc: Dos equips s enfronten per aconseguir el major nombre de gols possibles, per a la qual cosa han de fer entrar la pilota a la porteria contrària tocant-la només amb les mans, com indica el nom del joc. b.- El terreny de joc: La pista d handbol és un rectangle de 40 x 20 mts, en el qual hi ha dues porteries situades al mig de cada línia de fons. També hi trobem unes línies que delimiten diferents zones o àrees del camp, tal com es pot veure a la il lustració: c. - La pilota: És esfèrica, amb una cambra d'aire de goma coberta de cuir o de material sintètic. Pesa uns 450 grams. Veiem en el gràfic següent els punts de contacte de la mà amb la pilota. És molt fàcil de manejar; no és grossa ni pesa gaire. Heu d'arribar a moure-la fàcilment amb una sola mà. La podeu agafar, passar-la al vostre company, llançar-la a porteria i aconseguir GOL!! És de cuir, perquè si fos de goma podríeu fer-vos-hi mal. 1

2 d. - Els jugadors: Hi ha sis jugadors de camp i un porter per a cada equip. El porter vesteix amb colors diferents dels de la resta. Poden fer-se tots els canvis que es vulguin sense que s'aturi el cronòmetre; sempre s'han de fer a la zona de canvis. e. - Els arbitres: Hi ha dos arbitres, que utilitzen un llenguatge de gests per comunicar-se. f. - El partit: El partit té una durada de 60 minuts dividits en dues parts de 30 i amb un descans de 10 minuts. Només s atura el rellotge quan hi ha una interrupció excepcional del joc i en el llançament d'un penal. El partit comença amb un servei des de la línia central fet per un dels equips. L'equip que marca més gols guanya. g. - Altres: En qualsevol servei (de centre, de banda, de porteria, de cop franc, de penal...) l'executor del mateix pot aconseguir gol mitjançant un llançament directe. Qualsevol jugador, fins i tot el porter, pot marcar gol. Per aconseguir-ho, la pilota que haureu llançat ha de penetrar totalment a la porteria. En tots els serveis els jugadors contraris se situen a 3 mts del punt del servei, i els atacants fora de línia de 9 mts del camp contrari. Tots els serveis es realitzen amb un peu en contacte permanent amb el terra. En el cas del fora de banda, a mes, l'executor haurà de trepitjar la línia de banda en el moment del servei. Les faltes comeses pels defensors entre l'àrea de porteria i la línia de cop franc les llançareu des de fora de la línia discontínua. Els jugadors atacants no podreu ser, en el moment de fer el servei, dins la zona. El llançament el podreu fer qualsevol jugador sense que l'àrbitre us ho hagi d'indicar. El penal és el llançament més important, gairebé un gol. Només el porter el pot evitar, però sense sortir més endavant de la línia de tres metres. El llançador no pot trepitjar la línia de penal. La resta de jugadors han de ser fora de la línia de cop franc i a 2 metres del llançador. 2

3 1.2.- Sobre faltes i sancions Les faltes i les sancions en el reglament d'handbol son de dos tipus: tècniques i disciplinàries Les faltes i sancions tècniques: Fan referència al desenvolupament del joc i n'hi ha de tres tipus: *Sobre el contrari: No es pot subjectar, empènyer, colpejar un contrari, prendre-li la pilota amb el puny, etc. Segons la gravetat i el moment del joc, aquestes faltes se sancionen amb un cop franc o amb un penal. "Sobre el maneig de la pilota: No es pot tocar la pilota amb el cos de cintura cap avall, llançar-se sobre la pilota ni retenir-la mes de tres segons. Si s'agafa l esfèrica més d'un cop sense que toqui a terra o sense que la toqui un altre jugador es cometen dobles, i si es fan més de tres passes amb la pilota a la mà la falta comesa són passes. Totes aquestes infraccions es sancionen amb un cop franc a favor de l'equip contrari. Dins de l àrea, el porter pot tocar la pilota amb tot el cos sense que cometí passes, dobles, ni tres segons; a més, si la rebutja no es produeix córner. Quan surti de l àrea, però, s'ha de comportar com qualsevol altre jugador del camp. No podeu passar la pilota al vostre porter. No podeu córrer amb la pilota més de tres passes sense fer-la botar, tirar-la o passar-la a un company. No es pot botar la pilota amb totes dues mans; aquesta darrera incorrecció s'anomena "dobles". *Sobre les zones del camp: L àrea de porteria, delimitada per la línia de sis metres només la pot trepitjar el porter. Els jugadors de camp poden utilitzar 'l espai aeri" per sobre de l àrea per llançar a porteria o passar a un company. Trepitjar l àrea de porteria pròpia es sanciona amb un cop franc a favor de l'equip contrari, mentre que cedir la pilota al porter propi o aturar un llançament dins de l àrea tot cometent una falta es sanciona amb un penal. El cop franc es un llançament que es produeix quan s'ha comes alguna de les faltes que s'han esmentat abans. S'executa des d'on s'ha produït la falta, excepte si s'ha fet entre les línies de sis i nous metres. En aquest cas, el cop franc es llança des de fora de la línia de punts -nou metres- i els jugadors contraris poden defensar la porteria formant una barrera. El penal es un cop franc que es llança des de la línia de set metres amb l'única oposició del porter, i s'assenyala quan es produeix una falta en una ocasió clara de gol Les faltes i les sancions disciplinàries Fan referència al comportament dels jugadors durant el joc, a l'esportivitat i al respecte. Hi ha tres tipus de sancions disciplinàries, que s'apliquen davant de faltes com per exemple el joc brut, les faltes intencionades, les faltes greus (o molt greus), les faltes de respecte envers àrbitres, jugadors o entrenadors, etc. Les sancions poden ser les següents: 3

4 L'amonestació: és una sanció a una falta reiterada o a un comportament antiesportiu i es comunica a l infractor amb una targeta groga. L'exclusió: es una sanció per acumulació de dues amonestacions o per infraccions repetides. El jugador ha de sortir del terreny de joc durant dos minuts. S'assenyala amb els dits en V. La desqualificació: la tercera exclusió comporta la desqualificació. El jugador no tornarà a jugar, però podrà ser substituït quan hagin passat dos minuts. S'indica amb una targeta vermella. L'expulsió: És la sanció mes greu, i només es decreta en casos d'agressió. El jugador haurà d'abandonar el terreny de joc i l'equip haurà de jugar amb un jugador de menys durant la resta del partit. 2.-ELS FONAMENTS TÈCNICS DE L HANDBOL Cada esport té les seves peculiaritats i gests propis; l'handbol es caracteritza per la rapidesa en les accions i en la transició entre l'atac i la defensa. Els gests tècnics mes importants de l'handbol son la posició bàsica, que comparteix amb altres esports col lectius, els llançaments, les passades, les recepcions, el bot i altres gests sense pilota La posició bàsica Es un fonament tècnic molt important, sobretot en la defensa. Es caracteritza per la posició dels peus, que han d'estar un al costat de l'altre. A punt per actuar en qualsevol direcció. També es important la posició de la mà alhora d'agafar la pilota. 4

5 Els llançaments. El llançament és el moment culminant de tot l'atac; l'objectiu de tot llançament a porteria és fer gol. Els requisits bàsics per fer un bon llançament son la potencia i la precisió. CARACTERÍSTIQUES: - Han de ser potents i ràpids per sorprendre al porter i així limitar el seu temps de reacció. - Han de ser variats en forma i trajectòria - Han de ser precisos, cal llançar al lloc i per tant, cal observar al porter. Es poden distingir els llançaments següents: De cop franc i de penal: S'agafa la pilota amb una mà, s'aixeca el braç armat i es llança desequilibrant el cos cap al cantó del llançament. Es un llançament en posició de parat que pot incloure alguna finta o moviment d'engany abans de deixar anar la pilota. El llançament de penal o de 7m ha de ser segur i precís. Cal mirar de no caure dins l àrea per poder anar al rebot. Té un alt contingut psicològic, degut al duel entre el porter i el llançador En suspensió: té la particularitat que es realitza en la fase aèria d'un salt, es a dir, en suspensió. _n8g&feature=mfu_in_order&list=ul 5

6 Les passades Una passada és una acció tècnica molt important que consisteix en un llançament dirigit a un company. Una bona passada requereix que es faci amb precisió i amb seguretat. Hi ha diversos tipus de passades, segons la trajectòria que agafi la pilota: Passada frontal: És la més utilitzada. S'inicia des de la posició bàsica, armant el braç al costat del cap i donant a la pilota una trajectòria recta i cap endavant. Passada picada: S efectua igual que la passada frontal, però la trajectòria de la pilota és cap a terra, perquè boti abans d'arribar al jugador del mateix equip. La pilota ha de botar prop del receptor de manera que aquest la rebi a la alçada de la cintura Passada en suspensió: Igual que en els llançaments, la passada en suspensió s efectua durant un salt per superar en alçada els defenses. Sables que...? El vol o fly és una passada dins de l àrea, en que la recepció i el llançament es fan a l'aire, durant un mateix salt. Passada de maluc: Es fa amb una mà, però aquesta vegada la pilota surt llançada a la alçada dels malucs, amb una trajectòria ascendent i, normalment, amb efecte. És un bon recurs per poder passar la pilota al pivot, que té defenses davant seu. Passada en safata (de mà a mà): Es realitza quan el receptor està molt a prop de qui fa la passada i recull la pilota gairebé de les mans del seu company. La majoria d'errades d'un equip son de passada/recepció. La passada te un gran contingut tàctic: cal que el jugador pugui passar la pilota al màxim de jugadors possibles (XARXA DE PASSADES), ja que si sols la pot passar a un company, la defensa s anticiparà i interceptaran la passada. És important desmarcar-se per deixar lliure la línia de passada respecte al seu defensor: A- desmarcar-se en recolzament: cap a la pròpia porteria. B- desmarcar-se en profunditat: cap a la porteria contraria. QUALITATS DE LA PASSADA: I- PRECISIÓ, que la pilota vagi on vulguis. II- TRAJECTÒRIA TENSA: pilota ràpida per dificultar la intercepció. III- EFICAÇ O RENDIBLE: fer la passada en el moment més apropiat, per fer més mal al contrari. IV- SEGURA: que no pugui ser interceptada 6

7 2.4. Les recepcions: Una recepció segura permet conservar la possessió de la pilota i, per tant, continuar atacant. Es pot rebre en posició de parats, durant un salt o en cursa i després de la recepció es pot tornar a passar, llançar a porteria o fer botar la pilota El bot. Com ja saps consisteix a llançar la pilota cap a terra repetidament i sense agafar-la. Podem distingir dos tipus de bot: EI bot alt o ofensiu: Serveix per desplaçar-se amb la pilota cap a la porteria contrària tan ràpid com sigui possible. La pilota es fa botar alta, per davant del cos. EI bot baix o defensiu: Serveix per conservar la pilota davant la presencia d'un contrari. La pilota es fa botar baixa, lluny del contrari, protegint-la amb el cos i amb l'altre braç. En general es bota poc. Quan menys boti un equip millor. El bot permet les màximes possibilitats de desplaçament pel qui porta la pilota. QUAN? quan sigui imprescindible: - per fer passes - no passar dels 3" de possessió - per estratègia: fer més lent el joc COM? cal saber botar amb les dues mans i sense mirar la pilota Altres gests sense pilota. He seleccionat, com a gests sense pilota mes habituals de l'handbol, la finta i el bloqueig, tot i que son gests habituals en altres esports. La finta és una acció que s efectua per enganyar el contrari. Consisteix a simular l'inici d'un moviment perquè el defensa el segueixi. Quan l'adversari ha inicial el moviment defensiu es canvia bruscament la direcció, perquè el defensa no tingui temps de rectificar. EI blocatge o bloqueig és una acció defensa pròpia del porter, però també practiquen els defenses del camp, sobretot quan son a la barrera que es forma davant de l àrea de porteria. És l'acció de tallar la trajectòria de la pilota agafant-la o rebutjant-la. 7

8 3.-LA TÀCTICA COL LECTIVA És la que fa referència a les accions tàctiques que efectuen dos o més jugadors. El seu objectiu és aconseguir una clara opció de gol, com per exemple: Passa i va: un jugador atacant fa una passada a un company més avançat, es desmarca del seu defensor i torna a rebre la pilota Encreuament: dos jugadors atacants intercanvien el seu espai per provocar un error de la defensa. En aquest encreuament hi pot haver una passada. Canvi d adversari: acció defensiva en què dos defensors intercanvien el seu atacant davant d un encreuament de dos atacants. Penetracions successives: acció tàctica col lectiva d atac on el jugador aprofita l espai que ha deixat el seu defensor, que ha estat fixat per l atacant del costat. Bloqueig: acció tàctica col lectiva d atac on un atacant, fent servir el seu cos, obstrueix la trajectòria del defensor en benefici del seu company. Pantalla: són bloquejos de dos o més jugadors per afavorir el llançament exterior. 4.- POSICIÓ DELS JUGADORS SOBRE EL CAMP i SISTEMES DE JOC Com en altres esports col lectius, els jugadors d'handbol s organitzen a la pista per fer jugades d'atac i de defensa Els jugadors especialistes A causa de l'evolució natural del joc, els jugadors s'han anat especialitzant en unes posicions determinades del camp. El porter: Defensa la porteria pròpia i és qui inicia les accions d'atac. Normalment no surt gaire de l àrea de porteria, però pot actuar com a jugador de camp. El pivot: És el jugador que més lluita contra la defensa contrària, ja que se situa enmig de la barrera per obrir espais i facilitar el llançament dels companys des del límit de l àrea. Els laterals: Tenen un gran llançament, sobretot en suspensió, i destaquen per la seva agilitat i potencia. Es desplacen per la part central i lateral de l àrea. 8

9 Els extrems: Tenen molta velocitat i una gran destresa en els llançaments, sobretot en suspensió. Com que juguen als extrems de l àrea, prop de la línia de fons, fan que el joc s'obri per les bandes. En el llançament de l'extrem, cal obrir l'angle de tir, saltant cap al punt de penal. El central: És el jugador que organitza l'equip, perquè distribueix el joc. Se situa al centre de l'atac o de la defensa Els sistemes de joc Els jugadors han de seguir un sistema de joc, que organitza les seves jugades com a equip i els situa en el camp d'acord amb l especialització de cadascun. Segons I'equip estigui atacant o defensant, ni ha els sistemes de joc següents: a. - Els sistemes d'atac o ofensius: Els sistemes d'atac tenen com a objectiu fer gol. Destaquem els següents: El contraatac: és una jugada d'atac molt habitual en un esport tan ràpid com l'handbol. Comença amb la recuperació de la pilota o amb la parada del porter i la sortida dels atacants per agafar per sorpresa els contraris i arribar abans a la porteria. Sistema 3-3: s'utilitza molt quan els sis defenses estan enganxats o la seva àrea. Tres jugadors -laterals i central- se situen allunyats de la barrera per intentar fer llançaments de lluny i els altres tres -extrems i pivot- juguen molt a prop de la barrera o a la mateixa línia de sis metres per fer-hi forats. Sistema 4-2: en aquest cas, dos laterals juguen per la part exterior mentre que el central s'incorpora a la línia mes pròxima a lo porteria, com a fals pivot, juntament amb els extrems i el pivot, per tal de facilitar les entrades i els llançaments dels laterals. b. - Els sistemes de defensa o defensius: L objectiu dels sistemes defensius es evitar el gol i recuperar la pilota. Com en altres esports col lectius, podem distingir dos sistemes de defensa: el de defensa individual i el de defensa en zona. En la defensa individual cada jugador s'encarrega de vigilar un atacant concret; s utilitza quan la recuperació de la pilota es molt urgent o cal pressionar el contrari. És una defensa molt arriscada. El sistema de defensa en zona té com a objectiu evitar que el contrari llanci la pilota des d'una posició còmoda i es basa en el fet que cada jugador es responsable de la seva posició o zona. Els sistemes de defensa en zona més habituals en handbol son: 9

10 Sistema 6-0- és la defensa més senzilla i la bàsica i es pot utilitzar davant de qualsevol atac. Tots els jugadors de l equip se situen davant la línia de sis metres, d esquena a la porteria i un al costat de l'altre, formant una barrera defensiva. Sistema 5-1 aquest sistema consisteix a situar cinc jugadors davant de la línia de sis metres i un jugador mes avançat, que intentarà interceptar les passades dels contraris i impedir-los de llançar còmodament. Quan els defensors s'alternen en aquesta funció, el sistema s'anomena triangulació. Tot aprenentatge de defensa en zona es ineficaç per què disminueix les responsabilitats, no se sap qui ha fet l error. Cal que el jugador vegi clarament que l error ha estat culpa seva, i així podrà rectificar. Un jugador no pot defensar en zona si no sap fer una defensa individual, ja que quan un defensor en zona es troba un atacant dins la seva zona, es converteix en un 1 contra 1. Quina és millor la defensa individual o la defensa en zona?. La millor defensa és la més eficaç, la que no deixa tirar ni de prop ni de lluny. Ha de ser una defensa profunda i ample, i per això ha d haver una gran capacitat de desplaçament dels jugadors. Si això es compleix, es pot defensar tant en defensa individual com en zona, sempre i quan els defensors sàpiguen moure s, cobrint en amplada i profunditat, de manera que sempre hi hagi dos defenses per cada atacant que rep la pilota. 10