L EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT REPARCEL LACIÓ - URBANITZACIÓ CURS D'ARQUITECTES MUNICIPALS DE PETITS I MITJANS MUNICIPIS

Transcripción

1 L EXECUCIÓ DEL PLANEJAMENT REPARCEL LACIÓ - URBANITZACIÓ

2 INTRODUCCIÓ L obtenció de sòl urbanitzat per a edificar requereix no solament l aprovació del planejament i l execució de les obres d urbanització corresponents, sinó que, també, cal seguir tot el procés de gestió tècnic i jurídic per transformar jurídicament les finques rústegues en parcel les urbanes. FINQUES APORTADES, ELS TERRENYS RÚSTICS PARCEL LES URBANITZADES Aquest procés d execució del planejament es realitza mitjançant la redacció del Projecte de Reparcel lació -segons si el sistema d actuació definit pel planejament és el de reparcel lació, en les modalitats de compensació, cooperació o d urbanització prioritària-, o del Projecte d Expropiació, deforma aïllada o per taxació conjunta, i per últim, mitjançant la Redacció del Projecte d Urbanització.

3 CONCEPTE DE GESTIÓ URBANÍSTICA La Gestió Urbanística és el conjunt de processos necessaris per a dur a la pràctica els objectius de la proposta d ordenació que s assenyala en el planejament urbanístic d àmbit municipal. Aquest conjunt de processos ha de situar-se en el temps i sobre el territori, d acord amb el contingut del Programa d actuació, per al desenvolupament i execució del Planejament General o derivat. La gestió urbanística integrada es redacta per Polígons d Actuació Urbanística complerts. Article 118 LU Polígons d Actuació 1. Els polígons d actuació urbanística són els àmbits territorials mínims per a dur a terme la gestió urbanística integrada. Els sectors de planejament urbanístic derivat poden constituir un únic polígon d actuació urbanística o bé subdividir-se en dos polígons o més. Els polígons d actuació urbanística poden ésser físicament discontinus. Article 129 LU Comunitat de reparcel lació i persones interessades Polígons d actuació urbanística 1. Integren la comunitat de reparcel lació totes les persones propietàries de finques compreses en un polígon d actuació urbanística sotmès a reparcel lació.

4

5 EL PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ DEL SÒL Perpossibilitarelcanvi d usos rústecs, agrícoles o ramaders, i de drets, amb el que preveu el planejament, cal una transformació de sòl. Aquesta transformació és alhora de dos tipus: Transformació Jurídica del sòl i Transformació Física del sòl. 1) TRANSFORMACIÓ JURÍDICA DEL SÒL Es materialitza en el moment de l aprovació i inscripció en el registre de la propietat el projecte de reparcel lació, segons si la modalitat és un o altre. La transformació jurídica permet subrogar la titularitat d unes finques que desapareixen per unes altres de noves. Aquestes noves finques tenen superfícies diferents, fruit d una nova distribució del territori, i al mateix temps pateixen una transformació qualitativa que fa que les seves característiques i possibilitats d usos siguin diferents i adquireixin uns valors superiors.

6 PARCEL.LA RESULTANT NÚMERO 1 SUPERFÍCIE m2 de sòl m2 de sostre TÍTOL.- Adjudicació per subrogació real de finques aportades DESCRIPCIÓ.- URBANA.- Parcel.la assenyalada amb el número 1 en el plànol d adjudicació de parcel.les resultants del projecte de reparcel.lació del Sector??????? de????, amb una superfície de metres quadrats. Llinda: al Nord i a l Est, amb parcel la destinada a espais lliures - jardins; al Sur, part amb parcel la de resultat nº 2, i part amb finques externes del sector; a l Oest, part amb parcel la de resultat nº 2, part amb vialitat. CÀRREGUES I GRAVÀMENS.- La finca està lliure de tota classe de càrregues i gravàmens Aquesta parcel la s adjudica a l entitat??????????. Aquesta finca queda afectada al pagament de ,00 amb l IVA inclós, en concepte de liquidació provisional Coeficient de participació: 24,5245% 2) TRANSFORMACIÓ FÍSICA DEL SÒL L execució de les obres d urbanització suposa dur a terme l execució física del planejament. Abans o alhora, però, d aquesta execució física, caldrà haver efectuat l execució jurídica del planejament per poder tenir la disponibilitat de les finques per entrar a executar l obra. Les obres s executaran, òbviament, d acord amb el projecte d urbanització, i a partir de la seva finalització i recepció per part de l Ajuntament es podrà procedir a iniciar l execució del producte final, es a dir, l edificació del sòl seguint la normativa establerta pel planejament.

7 FINQUES APORTADES PARCEL LES RESULTANTS Com ja veurem més endavant, l execució del planejament a més de possibilitar la transformació i adjudicació de noves finques als propietaris, també efectua la distribució de les càrregues. Aquestes, no només són les despeses d urbanització, sinó que també cal afegir-hi les indemnitzacions de tots els drets incompatibles amb el planejament, que s hauran de fer efectives a aquells que acreditin ser-ne els titulars. El procés reparcel latori es configura, doncs, com l eina bàsica per dur a terme la justa distribució dels beneficis i càrregues que genera el planejament.

8 ESQUEMA DE LA TRANSFORMACIÓ DEL SÒL Aprovació del PROJECTE de REPARCEL LACIÓ EXECUCIÓ del PLANEJAMENT (POUM, PMU ó PP) TRANSFORMACIÓ JURÍDICA PROJECTE DE REPARCEL LACIÓ Execució de les OBRES D URBANITZACIÓ REDISTRIBUCIÓ de la TITULARITAT (noves superfícies) TRANSFORMACIÓ QUALITATIVA (nous valors) TRANSFORMACIÓ FÍSICA PROJECTE D URBANITZACIÓ NOVES PARCEL LES URBANITZADES

9 DESCRIPCIÓ DEL PROCÉS DE TRANSFORMACIÓ DEL SÒL Per entendre bé el funcionament del procés reparcel latori, cal entendre prèviament com es produeix el procés de transformació del sòl rústec en sòl urbanitzat apte per a edificar, tot analitzant, des d un punt de vista econòmic, els seus components, els seus valors i els seus costos, ja que aquesta transformació s opera sota les lleis del funcionament del lliure mercat. El producte final, les parcel les urbanitzades, són objecte del tràfic mercantil. El procés de transformació del sòl, pel qual un sòl rústec o agrícola esdevé un sòl urbà apte per a ser edificat, és equiparable a qualsevol procés de producció. Partim d una matèria primera que és un sòl brut, el sòl que fins al moment és rústec, sobre el que hi afegim una sèrie de components (de materials) i de treball (mà d obra) i n obtenim un nou producte (el sòl urbà apte per a edificar). El treball i els materials que hi afegim sobre el sòl brut són les obres d urbanització que normalment es contracten a empreses constructores que les executen. PROCÉS DE PRODUCCIÓ: MATÈRIA PRIMERA (roba) + COMPONENTS + TREBALL (confecció) = NOU PROJECTE (vestit) TRANSFORMACIÓ DEL SÒL: SÒL BRUT + DESPESES D URBANITZACIÓ = SÒL URBANITZAT

10 VALOR DEL SÒL URBANITZAT: Els diferents components que conformen el valor del sòl urbanitzat queden explicitats en els següent esquema: COST SÒL URBANITZAT = COST SÒL BRUT + COST DESPESES D URBANITZACIÓ + COST FINANCER VALOR SÒL COST DESPESES URBANITZAT = COST SÒL BRUT + D URBANITZACIÓ + COST FINANCER + BENEFICI La suma dels dos últims components, és el que podem anomenar la el rendiment de la inversió. Haurem fet una inversió que al cap d un temps determinat ens permetrà obtenir un producte que, un cop venut, ens donarà un rendiment econòmic. Per tant, podríem plantejar l esquema de la següent manera: VALOR SÒL URBANITZAT (VALOR DE MERCAT) = INVERSIÓ (SÒL BRUT + OBRES) + RENDIMENT (COST FINANCER + BENEFICI)

11 EL COST DEL SÒL BRUT: COST SÒL BRUT (V.R.S.B.) = VALOR SÒL URBANITZAT COST DESP. URBANITZACIÓ + INDEMNITZACIÓ COST FINANCER + + BENEFICI QUANTIFICACIÓ DE LES DESPESES D URBANITZACIÓ: EL COST DE LES OBRES D URBANITZACIÓ ESTUDI PREVI DE COSTOS D'URBANITZACIÓ D'OBRES BÀSIQUES I COMPLEMENTÀRIES (Cas que no estiguin redactats els Projectes d'urbanització.) OBRA PRINCIPAL SUPERFÍCIE COST UNITARI COST TOTAL m2 Euros/m2 Euros Sistema Viari ,00 120,00 Sistema viari-via verda-carril bici 817,00 40,00 Sistema d'aparcaments 362,00 40,00 Sistema de Parcs i jardins Urbans ,00 24, , , , ,00 TOTAL OBRA PRINCIPAL Obres de connexió de xarxes d'aigua, sanejament i hidràuliques fora del sector OBRA SECUNDÀRIA ( % Obra Principal) 10,00 TOTAL , , , ,86

12 EL COST DE LES DESPESES DE GESTIÓ: DESPESES DE GESTIÓ EN UN PROCÉS REPARCEL LATORI O COMPENSATORI TASQUES DE TOPOGRAFIA - Aixecament del topogràfic - Atermenaments de finques aportades - Replanteig i suport topogràfic durant l execució de l obra - Aixecament de l obra executada - Confecció de parcel lari resultant - Fitació de les parcel les resultants REDACCIÓ DE PROJECTES - Redacció del Pla Parcial, Pla Especial o Estudi de detall - Redacció del projecte de reparcel lació - Redacció, si s escau, del projecte d expropiació - Redacció del projecte d urbanització - Gestió de la Junta de compensació i liquidació - Redacció de les bases i estatuts de la Junta de compensació TAXES - Taxes per la tramitació de projectes o llicències - Taxes per la publicació d anuncis en diaris oficials i premsa - Honoraris de notari i registre de la propietat

13 INDEMNITZACIONS: ARBRAT + DRETS NO INDEMNITZACIONS = PLANTACIONS + + ACTIVITATS TRASLLADABLES + DRETS DE REALLOTJAMENT BÉNS I DRETS INDEMNITZATS MÉS USUALS VOLS - Collites temporeres plurianuals - Instal lacions - Edificacions DRETS D ÚS - Arrendaments rústics urbans - servituds de predi caça pastura explotació silvícola ACTIVITAT ECONÒMICA DRETS EXTRACTIUS - Instal lacions - Edificacions OBRES D URBANITZACIÓ AVANÇADES

14 EL COST FINANCER És el valor que suposa el preu del diner de la inversió efectuada en funció del temps, i que s aplica al cost d adquisició, al cost de les obres d urbanització i al cost de les indemnitzacions. NORMATIVA DE LA LLEI I EL REGLAMENT: Article 120 de la LU Despeses d urbanització a càrrec de les persones propietàries i dret de reallotjament 1. Les despeses d urbanització a càrrec de les persones propietàries comprenen els conceptes següents: a) La totalitat de les obres d urbanització determinades pel planejament urbanístic i pels projectes d urbanització amb càrrec al sector de planejament urbanístic o al polígon d actuació urbanística, sens perjudici, si s escau, dels supòsits regulats per l article 46. b) Les indemnitzacions procedents per l enderrocament de construccions i la destrucció de plantacions, d obres i d instal lacions que siguin exigits per a l execució dels plans, d acord amb la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions. c) Les indemnitzacions procedents pel trasllat forçós d activitats. d) El cost dels avantprojectes, dels plans parcials urbanístics i els plans de millora urbana, dels projectes d urbanització i dels instruments de gestió urbanística. e) Les despeses de formalització i d inscripció en els registres públics corresponents dels acords i les operacions jurídiques derivats dels instruments de gestió urbanística. f) Les despeses de gestió, degudament justificades, sota els principis de proporcionalitat i de no-enriquiment injust. g) Les indemnitzacions procedents per l extinció de drets reals o personals, d acord amb la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions. h) Les despeses generades per a l efectivitat del dret de reallotjament, d acord amb el que disposa l apartat 2.

15 2. En el desplegament de les modalitats del sistema d actuació urbanística per reparcel lació, es reconeix el dret de reallotjament a favor de les persones ocupants legals d habitatges que constitueixin llur residència habitual, sempre que compleixin les condicions exigides per la legislació protectora i sempre que, en el cas d ésser persones propietàries, no resultin adjudicatàries d aprofitament urbanístic equivalent a una edificabilitat d ús residencial superior al doble de la superfície màxima establerta per la dita legislació. 3. Correspon a la comunitat reparcel latòria o bé, si s escau, al concessionari de la gestió urbanística integrada, l obligació de fer efectiu el dret de reallotjament i d indemnitzar les persones ocupants legals afectades per les despeses de trasllat i d allotjament temporal fins que es faci efectiu el dit dret. 4. Cal posar a disposició de les persones ocupants legals afectades habitatges amb les condicions de venda o lloguer vigents per als de protecció pública, dins dels límits de superfície propis de la legislació protectora, per tal de fer efectiu el dret de reallotjament. 5. Les despeses d urbanització es reparteixen entre les persones adjudicatàries de les finques resultants de la reparcel lació en proporció al valor d aquestes. Sens perjudici d això, s han de regular per reglament els supòsits en què les persones propietàries tenen la consideració d adjudicatàries, a tots els efectes econòmics i jurídics reals derivats de la reparcel lació. Article 127 del Reglament Càrregues d urbanització Són despeses d urbanització que han de ser assumides per les persones propietàries com a càrrega individualitzada dels corresponents terrenys, i que no van a càrrec del conjunt de la comunitat reparcel latòria, les següents: a) Les despeses que calgui atendre per preparar els terrenys per executar les obres d urbanització quan la preparació esmentada exigeixi actuacions desproporcionades com a conseqüència de les accions o omissions dels seus propietaris o propietàries. A aquests efectes, són accions o omissions que comporten actuacions no assumibles per la comunitat de reparcel lació les obres, les instal lacions, els moviments de terres, els abocaments, les extraccions d àrids, les alteracions topogràfiques i morfològiques i qualsevol altra variació objectiva dels terrenys que s hagin executat sense les llicències, ordres o autoritzacions administratives adients o sense ajustar-se a aquestes. Aquest règim també s aplica quan les obres de preparació dels terrenys siguin conseqüència de les obligacions imposades a les persones propietàries de sòl per la normativa relativa a sòls contaminats, o de l incompliment de l obligació de dur a la pràctica programes de restauració imposats per les llicències o autoritzacions atorgades, així com quan aquesta obligació s hagi imposat per resolució administrativa dictada per l administració competent d acord amb la legislació sectorial que sigui d aplicació.

16 b) Les indemnitzacions que corresponguin per l extinció d arrendaments i d altres drets personals que s hagin constituït amb posterioritat a l aprovació inicial del projecte de reparcel lació, si es tracta de polígons d actuació en sòl urbà delimitats directament pel planejament general, o amb posterioritat a l aprovació inicial del planejament, si es tracta de sectors objecte d un pla derivat o bé de polígons d actuació en sòl urbà delimitats mitjançant una modificació puntual del planejament general. Aquestes despeses han de ser assumides per les persones propietàries atorgants dels contractes dels quals es tracti. Article 128 del Reglament Dret de reallotjament En l execució del planejament mitjançant el sistema de reparcel lació, tenen dret de reallotjament les persones ocupants legals d habitatges afectats per l actuació que acreditin el compliment dels següents requeriments: a) Que l habitatge constitueix la seva residència habitual amb anterioritat a l aprovació inicial del projecte de reparcel lació, si es tracta de polígons d actuació urbanística en sòl urbà delimitats directament pel planejament general. En els sectors de planejament derivat, així com quan la delimitació del polígon d actuació urbanística en sòl urbà s efectuï mitjançant una modificació puntual del planejament general, l habitatge ha de constituir la seva residència habitual amb anterioritat a l aprovació inicial del planejament derivat o de la modificació puntual. b) En el cas que les persones ocupants siguin propietàries de l habitatge, que en el projecte de reparcel lació aquestes persones no resultin adjudicatàries d aprofitament urbanístic, o d una indemnització substitutòria, equivalent o superior a una edificabilitat d ús residencial en règim lliure sense urbanitzar superior al doble de la superfície màxima establerta per la legislació d habitatge de protecció pública Per fer efectiu el dret de reallotjament cal oferir un habitatge per cada un dels habitatgesoriginarisafectatsper l actuació, d acord amb les següents condicions: a) Han de tenir la superfície adequada a les necessitats de la unitat familiar, dins dels límits de superfície propis de la legislació sobre habitatges de protecció pública. b) Quan la persona ocupant legal ho és en virtut d un dret real, s ha d oferir l accés al nou habitatge en virtut del mateix títol. Quan l ocupació té lloc en virtut d un dret personal, el reallotjament es produeix en virtut del mateix dret i amb idèntica durada que la corresponent al títol originari; tanmateix, res no impedeix que per acord entre les parts s estableixin altres condicions o títols per a fer efectiu el dret regulat en aquest article. c) L accés al nou habitatge s ha d oferir en les condicions de preu, per a la venda o per al lloguer, vigents per als de protecció pública si les persones ocupants legals reuneixen les condicions subjectives necessàries per accedir a un habitatge de protecció pública d acord amb la normativa aplicable. No s han d aplicar obligatòriament aquestes condicions de preu si les persones ocupants que exerceixen el dret de reallotjament no reuneixen les indicades condicions subjectives.

17 128.3 El dret de reallotjament es fa efectiu en el mateix àmbit d actuació, llevat d aquells supòsits en què no sigui possible per raó de les tipologies edificatòries o els usos previstos o, excepcionalment, per altres causes degudament justificades. En aquests casos, regeix el criteri de major proximitat a la ubicació originària El dret de reallotjament inclou, si s escau, el dret a l allotjament transitori, o el seu equivalent econòmic, en condicions anàlogues a les de l habitatge originari, mentre no es fa efectiu el reallotjament El reconeixement del dret de reallotjament és independent del dret a percebre la indemnització que correspongui, si s escau, per l extinció dels drets preexistents, sens perjudici de la incidència que el reconeixement del dret de reallotjament pugui tenir en la determinació de la indemnització que correspongui per l extinció de drets afectats. Quan el reallotjament es produeix en règim de propietat o altres drets reals, l administració actuant, previ acord amb la persona ocupant legal, pot retenir les indemnitzacions a percebre com a pagament a compte per a l adquisició de l habitatge en el que es fa efectiu el dret de reallotjament En el sistema de reparcel lació, les persones ocupants legals d habitatges que ostenten el dret de reallotjament sol liciten el seu reconeixement amb motiu de l aprovació inicial del projecte de reparcel lació, que ha de contenir les condicions i característiques del dret, així com una relació de les persones ocupants legals dels habitatges afectats. A aquests efectes, es concedeix audiència a les referides persones, indicant expressament, en la corresponent notificació, que és en aquest tràmit d audiència en el que procedeix sol licitar el reconeixement del dret de reallotjament. L aprovació definitiva del projecte de reparcel lació comporta el reconeixement del dret a reallotjament per a aquelles persones que acreditin els requisits legals establerts i així ho hagin sol licitat expressament en el tràmit d audiència derivat de l aprovació inicial del projecte El dret de reallotjament, en els termes establerts en els apartats 1 a 5 d aquest article, correspon també a les persones ocupants legals d habitatges afectats per l execució del planejament mitjançant el sistema d expropiació o, en cas de gestió urbanística aïllada, mitjançant expropiació o ocupació directa. En aquests casos, l obligació de fer efectiu el dret de reallotjament recau en l administració actuant o en la persona beneficiària de l expropiació, i cal donar audiència a les persones afectades a fi que puguin exercir-lo. En les actuacions expropiatòries, les persones ocupants legals d habitatge han de tenir aquesta condició en el moment de l aprovació inicial de la relació de béns i drets si es tracta d actuacions aïllades o de polígons d actuació urbanística en sòl urbà delimitats directament pel planejament general. En els sectors de planejament derivat, així com quan la delimitació del polígon d actuació urbanística en sòl urbà o l afectació per actuació aïllada s efectuï mitjançant una modificació puntual del planejament general, l habitatge ha de constituir la seva residència habitual amb anterioritat a l aprovació inicial del planejament derivat o de la modificació puntual.

18 LA VIABILITAT D UNA ACTUACIÓ URBANÍSTICA: EL BENEFICI BENEFICI = PREU NET DE L OPERACIÓ PER A QUE SIGUI VIABLE VALOR DEL SÒL GESTIÓ (EXC. VENDES) RENDIMENT URBANIT. I INDEMNIT. GESTIÓ VENDES CESSIÓ ADMINISTRACIÓ ACTUANT (Tenint en compte que l administració actuant no participa en el cost de les despeses d urbanització, s entén que la cessió del 10% de l aprofitament urbanístic com una despesa a càrrec de tots els propietaris del sector.) CESSIÓ DEL SÒL A L ADMINISTRACIÓ ACTUANT Article 8 de la Llei de Mesures Urgents en matèria urbanística Cesssió de sòl amb aprofitament. Dos. Es modifica l article 46 del Text refós de la Llei d urbanisme, que queda redactat tal com segueix: Article 46. Condicions de la cessió de sòl amb aprofitament. L administració actuant no participa en les càrregues d urbanització dels terrenys amb aprofitament urbanístic que rep en compliment del deure de cessió de sòl amb aprofitament urbanístic quepreveuenels articles 43 i 45.1.a. els quals s han de cedir urbanitzats.

19 CONCEPTE D APROFITAMENT URBANÍSTIC Article36delaLU Aprofitament urbanístic 1. S entén per aprofitament urbanístic la resultant de ponderar l edificabilitat, els usos i la intensitat dels usos que assigni al sòl el planejament urbanístic; també integra l aprofitament urbanístic la densitat de l ús residencial, expressada en nombre d habitatges per hectàrea. 2. El planejament general assigna l aprofitament urbanístic i, a més, el distribueix entre les diferents zones en el sòl urbà consolidat. 3. El planejament urbanístic derivat distribueix l aprofitament urbanístic entre les diverses zones del sector. 4. Als efectes del que estableix l apartat 1 pel que fa a la determinació de l aprofitament urbanístic, no s han de ponderar l edificabilitat i els usos dels equipaments públics. 5. A l efecte de la gestió urbanística, la ponderació de l aprofitament urbanístic en un àmbit d actuació urbanística, tant si són sectors de planejament urbanístic com polígons d actuació urbanística, s ha d ajustar a la regla següent: a) Si l àmbit d actuació urbanística comprèn diverses zones, s ha d establir el valor relatiu homogeneïtzat de cadascuna. b) Els valors homogeneïtzats a què es refereix la lletra a han d expressar la intensitat dels usos, la rigidesa a la demanda de cadascun dels usos, llur localització i la repercussió admissible del valor de la urbanització o, si s escau, la reurbanització. Article 36 del Reglament Regles de ponderació de l aprofitament urbanístic 36.1 Els elements que integren l aprofitament urbanístic són l edificabilitat, els usos i la intensitat dels usos que assigni al sòl el planejament urbanístic. La intensitat dels usos depèn del nombre d establiments per unitat de superfície o de la densitat de l ús residencial, d acord amb les determinacions del planejament urbanístic Quan l àmbit d actuació comprèn diverses zones, per a la determinació de l aprofitament urbanístic i de la fixació del valor relatiu homogeneïtzat de cadascuna, se segueix el mètode següent: S estableixen coeficients d homogeneïtzació, d acord amb el que estableix l article 37 de la Llei d urbanisme que, de manera justificada, expressin les diferències de valor de l ús i de la intensitat de l ús de cada zona en relació amb el valor dels usos i les intensitats de la resta. Els coeficients seran iguals o menors que la unitat. En cada zona, el producte del coeficient que li correspongui pel coeficient d edificabilitat i per la superfície de la zona en determina l aprofitament urbanístic, que s expressa en unitats de valor o d aprofitament. En el cas de zones o sistemes de titularitat privada destinats a usos en els quals l edificabilitat, pel seu caràcter accessori, no constitueix un element rellevant de l aprofitament urbanístic, com els usos esportius a l aire lliure o altres anàlegs, l aprofitament es determina pel producte del coeficient d homogeneïtzació, que ha de ponderar adequadament aquesta circumstància, i de la superfície de la zona o sistema. L aprofitament urbanístic de l àmbit d actuació és el sumatori dels aprofitaments urbanístics de les zones que s hi inclouen. L aprofitament urbanístic mitjà de l àmbit d actuació quedarà determinat pel resultat de dividir l aprofitament urbanístic de l àmbit d actuació per la superfície total d aquest, determinada d acord amb allò que estableix l article 35 d aquest Reglament. Article 140 del Reglament Valoració de les finques resultants La valoració de les finques resultants s ha d efectuar en unitats de valor, resultants de l aplicació de les regles de ponderació que estableix l article 37 de la Llei d urbanisme La ponderació de valor de les finques resultants en funció de llur localització únicament procedeix quan la indicada localització difereix substancialment de la de les finques aportades i la ubicació de les finques resultants produeix una diferència relativa de valor.

20 VALOR DEL SÒL URBANITZAT O VALOR DELS DRETS: VALOR UNITARI SECTOR VALOR UNITARI ACTUALITZAT 800,00 /m2sòl 800,00 /m2 sòl ZONA TIPOLOGIA ús intensitat usos rigidesa demanda localització repercussió admisible coeficient zona preu unitari zona u i r l l k /m2 sòl 026 Industrial amb espais oberts 1 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 1,00 800, Industrial amb espais oberts 2 1,00 0,95 1,00 1,00 1,00 0,95 760, Industrial amb espais oberts 3 1,00 1,00 0,75 1,00 1,00 0,75 600,00 ús coeficient que fa referència al tipus d'ús i a la seva tipologia edificatòria i a la relació percentual dels diferents usos intensitat d'ús coeficient que fa referència a: - la intensitat dels usos (núm. habitatges o locals per M2 de sostre) - relació aproximada sòl/sostre - per l'industrial, relació ocupació/sostre localització En aplicació de l'artícle del Reglament de la Llei d'urbanisme, coeficient que només s'aplica en cas de perjudici en adjudicació distant respecte la localització de la finca aportada. Fa referència a parcel les que no tenen el mateix valor si estan situades en una zona o un altre. Habitualment 1 rigidesa de la demanda coeficient que fa referència a: - la demanda que hi ha al mercat d'aquest tipus d'habitatge o activitat - tipus de via que dóna accés a la parcel la - capacitat d'adaptar-se a diferents tipus d'habitatge o activitat (relació façana profunditat, aparcaments...) - factors de forma i pendent parcel la Habitualment 1 Coeficient de repercussió admisible coeficient que fa referència al valor de urbanització o reurbanització. S'aplica quan hi ha diferent grau d'urbanització dins el mateix sector. Habitualment 1 Article 40 LU Limitacions del dret d aprofitament urbanístic 1. Els propietaris o propietàries de sòl urbà no consolidat, en els supòsits regulats per l article 43, tenen dret al 90% de l aprofitament urbanístic del sector o del polígon d actuació urbanística, referit a llurs finques.(80% en ARE i fins al 80% en modificacions de PG) 2. Els propietaris o propietàries de sòl urbanitzable delimitat tenen dret al 90% de l aprofitament urbanístic del sector, referit a llurs finques. (80% en ARE i fins al 80% en modificacions de PG)

21 EL PROJECTE DE REPARCEL LACIÓ CRITERIS DEL PROJECTE DE REPARCEL LACIÓ Article 126 LU Criteris dels projectes de reparcel lació 1. Els projectes de reparcel lació han de tenir en compte els criteris següents: a) El dret de les persones propietàries, si no hi ha acord unànime, és proporcional a la superfície de les finques originàries respectives en el moment de l aprovació definitiva de la delimitació del polígon d actuació urbanística. Tanmateix, si es tracta de polígons discontinus cal tenir en consideració llur localització relativa, amb vista a la corresponent ponderació de valor. b) Les finques resultants es valoren de la manera que decideixen per unanimitat les persones propietàries afectades, sota criteris objectius i generals per a tot el polígon d actuació urbanística i en funció de l aprofitament urbanístic que li atribueix el planejament urbanístic, o bé, si no hi ha acord, es valoren subjectant-se als criteris de la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions. En qualsevol cas, la valoració de les parcel les resultants ha de tenir en compte les regles de ponderació establertes per l article c) S ha de procurar que les parcel les resultants que s adjudiquin estiguin situades en un lloc proper al de les antigues propietats de les mateixes persones titulars, sens perjudici que, si això no és possible, s apliqui la ponderació de valors pertinent. d) Si l escassa quantia dels drets d alguns propietaris o propietàries no permet d adjudicar-los parcel les independents a tots ells, el projecte de reparcel lació pot determinar una indemnització en metàl lic o, alternativament, l adjudicació de les parcel les resultants en proindivís, llevat que la quantia dels drets no arribi al 15% de la parcel la mínima edificable, en el qual cas l adjudicació s ha de substituir necessàriament per una indemnització en metàl lic. e) Les diferències d adjudicació han d ésser objecte de compensació econòmica entre les persones interessades, el valor de la qual s ha de fixar atenint-se al preu de les parcel les resultants que els haurien correspost si l adjudicació hagués estat possible. f) Les plantacions, les obres, les edificacions, les instal lacions i les millores que no es puguin conservar es valoren amb independència del sòl, i se n ha de satisfer l import a les persones propietàries interessades amb càrrec al projecte de reparcel lació, en concepte de despeses d urbanització. El projecte ha de justificar els casos en què les despeses necessàries per a deixar els terrenys lliures i preparats per a fer-ne la urbanització són únicament a càrrec de les persones propietàries, d acord amb el que sigui establert per reglament.

22 g) S han d adjudicar com a finques independents les superfícies que compleixin els requisits de parcel la mínima edificable i que tinguin la configuració i les característiques adequades per a edificar-hi conformement al planejament urbanístic, sens perjudici del que estableix l apartat 3. El sòl que no s ajusti als requisits esmentats també es pot adjudicar com a finca independent, a instància de les persones interessades, si s aconsegueix de formar una parcel la mínima edificable en agrupar-la amb una altra finca que hi confini, externa a l àmbit de reparcel lació i d una qualificació igual o compatible. h) S ha de tenir en compte el valor diferencial que les parcel les destinades a habitatge de protecció pública poden tenir en relació amb les de renda lliure. 2. S han de regular per reglament els supòsits en què és innecessària, en un projecte de reparcel lació, la nova adjudicació de finques, per raó de les circumstàncies concurrents, tant en terrenys edificats com en terrenys no edificats, sens perjudici de la regularització de llindes que escaigui i dels efectes econòmics i jurídics reals de la reparcel lació. 3. En sòl urbà, per a facilitar els processos de reforma interior i de rehabilitació, els projectes de reparcel lació poden adjudicar en règim de propietat horitzontal edificacions existents que siguin adequades al planejament urbanístic. 4. Els béns de domini públic participen en el repartiment de beneficis i càrregues en els supòsits següents: a) En el cas que hagin estat obtinguts per expropiació, per raó d haver-se n avançat l obtenció d acord amb el que disposa l article b) En el cas que hagin estat adquirits per qualsevol títol onerós, o per cessió gratuïta en una actuació no urbanística. 5. Els béns de domini públic obtinguts gratuïtament en desenvolupament d una actuació urbanística no donen lloc a atribució d aprofitament a l administració titular. No obstant això, si la superfície d aquests terrenys de domini públic inclosos en un polígon d actuació urbanística és superior a la que determina el pla urbanístic per a la cessió gratuïta i obligatòria amb destinació a domini públic, l administració titular s integra amb aquest excés en la comunitat de reparcel lació. Article 139 del Reglament Determinacions i criteris per l adjudicació de finques Excepció feta del supòsit previst per l apartat 2.a) de l article anterior, i llevat d acord entre les persones propietàries afectades, en el projecte de reparcel lació no es poden fer adjudicacions que excedeixin el 15% dels drets de les persones adjudicatàries.

23 DADES DE PARTIDA I LA SEVA QUANTIFICACIÓ FINQUES APORTADES Article 133 del Reglament Drets de les persones propietàries i valoració de les finques aportades a la reparcel lació El dret de les persones propietàries, si no hi ha acord unànime, és proporcional a la superfície de les finques originàries respectives en el moment de l aprovació definitiva de la delimitació del polígon d actuació urbanística En aquells supòsits en què, en el sòl urbà i d acord amb la legislació aplicable, l aprofitament de la parcel la que resulta de l edificació i l ús existent és superior a l aprofitament corresponent al dret de participació derivat de la superfície de la finca, s apliquen les següents regles: a) Si l edificació s ha d enderrocar, l aprofitament diferencial s ha d indemnitzar però no dóna lloc a una major adjudicació d aprofitament. b) Si l edificació i l ús són conformes amb el planejament o no estan subjectes a enderrocament, procedeix bé l adjudicació a la persona titular originària, que participa en la comunitat de reparcel lació amb el percentatge derivat de l aprofitament que el planejament que s executi atribueixi a la PLÀNOL DE FINQUES APORTADES finca on es troba l edificació, bé l exclusió de la finca de la reparcel lació En els supòsits de polígons discontinus, la ponderació de valors derivada de la localització relativa dels terrenys s ha d efectuar tenint en compte llur accessibilitat i adequació per als usos previstos pel planejament, així com llur proximitat a les àrees urbanitzades del municipi. A les finques aportades se ls assigna un valor en unitats convencionals resultants dels coeficients de ponderació, el qual determina la participació de llurs titulars en la distribució de beneficis i càrregues En el cas de polígons d actuació urbanística que... tinguin vinculats terrenys destinats a sistemes amb una altra classificació de sòl, aquests terrenys no tenen la consideració de finca aportada i no donen dret a l adjudicació d aprofitament urbanístic,...

24 DETALL FINQUES APORTADES

25 SUPÒSITS D EXCLUSIÓ EN LA REPARCEL LACIÓ Article 134 del Reglament Supòsits d exclusió en la reparcel lació L exclusió de determinats béns de la comunitat de reparcel lació s ha d ajustar al que disposen les regles següents: a) Les edificacions i instal lacions preexistents compatibles amb les determinacions del pla d ordenació que sigui objecte d execució poden ser justificadament excloses del sistema de repartiment i de la comunitat de reparcel lació sense necessitat d alterar la delimitació de la unitat reparcel lable, sempre que es demostri, en aplicació dels criteris a que fa referència l apartat 2.b) de l article 133 d aquest Reglament, una desproporció substancial respecte dels beneficis i càrregues del conjunt de l actuació. El sòl que s exclogui ha de ser aquell indispensable en relació amb les previsions del pla sobre parcel les mínimes o en relació amb la funcionalitat de les edificacions que es mantenen, i l exclusió no ha de donar lloc a l enriquiment injust de la persona propietària. Quan l execució de les obres d urbanització comporti també un benefici de les finques excloses, aquesta exclusió pot limitar-se a la distribució d aprofitaments i no impedeix la participació ponderada de la finca exclosa en les càrregues d urbanització de l àmbit. b) Han de ser excloses de la comunitat de reparcel lació les superfícies de domini públic que, d acord amb l article 135 d aquest Reglament, no participen en el repartiment de beneficis i càrregues. PARTICIPACIÓ DELS BÉNS DE DOMINI PÚBLIC EN EL REPARTIMENT DE BENEFICIS I CÀRREGUES DE LA REPARCEL LACIÓ Article 135 del Reglament Participació dels béns de domini públic en el repartiment de beneficis i càrregues de la reparcel lació Les superfícies de domini públic, així qualificades per determinació de la legislació sectorial aplicable sobre vies pecuàries, canals,carreteres, ferrocarrils o altres, no participen en el repartiment de beneficis i càrregues si es manté l afectació i no experimenten variació en el planejament que calgui executar. S entén que hi ha variació si l actuació prevista comporta que es fa compatible el manteniment de l afectació al domini públic amb l establiment d usos urbanístics, mitjançant la corresponent qualificació de zones o sistemes Les superfícies que formen part del domini públic marítimo-terrestre o hidràulic no participen en el repartiment de beneficis i càrregues, encara que generin despeses d urbanització a càrrec de la comunitat de reparcel lació. Això no obstant, quan, d acord amb la legislació aplicable, el planejament urbanístic prevegi usos urbanístics en el domini públic portuari, aquest planejament estableix les càrregues en les que li correspon participar Els altres béns de domini públic, que ja ho siguin en el moment de la tramitació del projecte de reparcel lació, participen en el repartiment de beneficis i càrregues en els supòsits que preveuen els apartats 4 i 5 de l article 120 de la Llei d urbanisme.

26 EL PLANEJAMENT QUE S EXECUTA

27 LA ZONIFICACIÓ I LES UNITATS DE ZONA

28 DADES DEL PLANEJAMENT DE LA UNITAT DE GESTIÓ ZONA QUALIFICACIÓ UNITAT DE DESCRIPCIÓ VALOR UNITARI SUPERFÍCIE SÒL VALOR NÚM ZONA Euros/m2 m2 SOSTRE Euros HAB. SÒL / SOSTRE PRIVAT: El sòl privat, on es materialitza l aprofitament. 010 Edificació industrial aïllada 11a Edificació industrial aïllada 11a1 260, ,10 m2st ,08 Superfície mínima aprofitament (sòl/sostre) 2.200, Edificació industrial aïllada 11a1 260, ,00 m2st ,13 Front mínim de parcel la 30, Edificació industrial aïllada 11a1 260, ,80 m2st ,46 Superfície aprofitament total zona (sòl/sostre) ,90 Núm. d'habitatges de la zona 0 TOTAL , , Edificació industrial aïllada 11a Edificació industrial aïllada 11a2 260, ,20 m2st ,24 Superfície mínima aprofitament (sòl/sostre) 1.300,00 Front mínim de parcel la 30,00 Superfície aprofitament total zona (sòl/sostre) 6.154,20 Núm. d'habitatges de la zona 0 TOTAL 6.154, ,24 0 TOTAL SÒL PRIVAT , ,48 0 SÒL PÚBLIC: V Sistema Viari V01 Sistema Viari 0, ,00 m2sòl 0,00 El sòl públic, que haurà de ser cedit gratuïtament a l Administració. Superficie total ,00 TOTAL ,00 m2sòl 0,00 Ell Sistema de Parcs i jardins Urbans Ell01 Sistema de Parcs i jardins Urbans 0, ,00 m2sòl 0,00 Superficie total ,00 Ell02 Sistema de Parcs i jardins Urbans 8.200,00 Ell03 Sistema de Parcs i jardins Urbans 856,00 Ell04 Sistema de Parcs i jardins Urbans 1.739,00 Ell05 Sistema de Parcs i jardins Urbans 55,00 TOTAL ,00 m2sòl 0,00 Eq Sistema d'equipaments Comunitaris Eq01 Sistema d'equipaments Comunitari 0, ,00 m2sòl 0,00 Superficie total 8.704,00 TOTAL 8.704,00 m2sòl 0,00 TOTAL SÒL PÚBLIC ,00 0,00

29 QUANTIFICACIÓ DELS DRETS VALOR PARCEL LA URBANITZADA VALOR DESPESES = RESIDUAL + + RENDIMENT U+G+I DEL SÒL VALOR URBANÍSTIC DEL SÒL = DRETS - OBLIGACIONS VALOR URBANÍSTIC DEL SÒL = INGRESSOS - TOTALITAT DE LES DESPESES VALOR URBANÍSTIC DEL SÒL + + DESPESES = INGRESSOS - RENDIMENT U+G+I CESSIÓ A L ADMINISTRACIÓ ACTUANT VALOR URBANÍSTIC DEL SÒL + + DESPESES = INGRESSOS - RENDIMENT U+G+I INGRESSOS X 10%

30 EL VALOR DE LES PARCEL LES RESULTANTS MÀXIM RENDIMENT V A L O R D E M E R C A T D E S P E S E S U R B S Ò L B R U T MÍNIM

31 VALORACIÓ DE LES UNITATS DE ZONA SOSTRE RESIDENCIAL: 180 /m² SOSTRE COMERCIAL: 120 /m² Valor per ml de façana: 1m x 12m x 4p x 180 /m² = Valor per ml de façana: 1m x 22m x 1p x 120 /m² = VALOR PROMIG = = (12m x 4p) + (22m x 1p) DADES DEL PLANEJAMENT DE LA UNITAT DE GESTIÓ PB PB 10 ZONA QUALIFICACIÓ UNITAT DE DESCRIPCIÓ VALOR UNITARI SUPERFÍCIE SÒL VALOR NÚM ZONA Euros/m2 m2 SOSTRE Euros HAB. SÒL / SOSTRE PRIVAT: 010 Edificació industrial aïllada 11a Edificació industrial aïllada 11a1 260, ,10 m2st ,08 Superfície mínima aprofitament (sòl/sostre) 2.200, Edificació industrial aïllada 11a1 260, ,00 m2st ,13 Front mínim de parcel la 30, Edificació industrial aïllada 11a1 260, ,80 m2st ,46 Superfície aprofitament total zona (sòl/sostre) ,90 Núm. d'habitatges de la zona PB TOTAL , , Edificació industrial aïllada 11a Edificació industrial aïllada 11a2 260, ,20 m2st ,24 Superfície mínima aprofitament (sòl/sostre) 1.300,00 Front mínim de parcel la 30,00 Superfície aprofitament total zona (sòl/sostre) 6.154,20 Núm. d'habitatges de la zona 0 TOTAL 6.154, ,24 0

32 VALORACIÓ DE LES FINQUES APORTADES I LES DESPESES D URBANITZACIÓ CÀLCUL DEL VALOR RESIDUAL DINÀMIC ANY INICI ESTUDI (Inici redacció planejament) ANY FINAL ESTUDI (Darrera parcel la venuda) INGRESSOS ZONA TIPOLOGIA SUPERFÍCIE VALOR UNITARI VALOR EN VENDA ANY INICI ANY FINAL Sòl / sostre Euros /m2 Euros VENDES VENDES 010 Edificació industrial aïllada 11a ,90 m2st 400,00 /m2st , Edificació industrial aïllada 11a ,20 m2st 400,00 /m2st , Edificació industrial aïllada 11a ,35 m2st 400,00 /m2st , Edificació industrial aïllada 11a ,20 m2st 400,00 /m2st , Edificació industrial entre Mitgeres 11b ,30 m2st 400,00 /m2st , Edificació industrial entre Mitgeres 11b ,25 m2st 400,00 /m2st , TOTAL INGRESSOS , ,00 6 DESPESES IMPORT ANY INICI ANY FINAL CONCEPTE Euros OBRES OBRES COSTOS D URBANITZACIÓ , INDEMNITZACIONS 0,00 TOTAL URBANITZACIÓ I INDEMNITZACIÓ ,06 Import gestió abans obres ,47 COST DE GESTIÓ (excepte Gestió vendes) ,86 Import gestió durant obres ,39 TOTAL DESPESES URB+INDEM+GESTIÓ , ,86

33 Càlcul del cost de les obres d urbanització i de gestió ESTUDI PREVI DE COSTOS D'URBANITZACIÓ D'OBRES BÀSIQUES I COMPLEMENTÀRIES (Cas que no estiguin redactats els Projectes d'urbanització.) OBRA PRINCIPAL SUPERFÍCIE COST UNITARI COST TOTAL m2 Euros/m2 Euros Sistema Viari ,00 120,00 Sistema viari-via verda-carril bici 817,00 40,00 Sistema d'aparcaments 362,00 40,00 Sistema de Parcs i jardins Urbans ,00 24,00 TOTAL OBRA PRINCIPAL Obres de connexió de xarxes d'aigua, sanejament i hidràuliques fora del sector OBRA SECUNDÀRIA ( % Obra Principal) 10,00 TOTAL , , , , , , , ,86 QUANTIFICACIÓ DE LES DESPESES DE GESTIÓ 1 Despeses de gestió per la redacció de diferents figures de planejament i de gestió urbanística 1.1 Honoraris de la redacció del Pla urbanístic de delimitació H = Fs/2 x Ka x Fp x S ( Honoraris convinguts segons la tarifa del COAC - fórmula d'aplicació ICS- ) Ka: factor Fp: factor S: superfície de sòl en Honoraris Actualització valors Factor fixe d actualització sup./edificabilitat Ha Euros Euros 14,00 1,220 16,50 8,54 0,00 0, Honoraris de la redacció del la Modificació del POUM o Normes Subsidiàries H = Fs x Ka x Fp x S ( Honoraris convinguts segons la tarifa del COAC - fórmula d'aplicació ICS- ) Ka:coeficient Fp: factor S: superfície de sòl en Honoraris Factor fixe d actualització sup./edificabilitat Ha Euros 28,00 1,22 16,50 8,54 0,00 0, Honoraris de la redacció del Pla parcial Urbanístic / Pla especial H = Factor ocupació x Ka x Fp x S x Factor suport tècnic (només en sectors industrials) Ka:coeficient Fp: factor S: superfície de sòl en Honoraris Factor ocupació d actualització sup./edificabilitat Ha Euros 220 1,22 16,50 8, , , Honoraris de la redacció dels estudis mediambientals, de mobilitat i d'altres, quan s'escaiguin, annexes als documents de planejament Honoraris Euros 0, Honoraris de la redacció i gestió del Projecte de reparcel.lació Honoraris arquitecte H = ( Rs + N x 400) x Rd x Ka Rs: factor sup. bruta N: Nonbre de finques Factor nivell Rd: factor disparitat Ka:coeficient Honoraris sector de la unitat reparcel lacio tamany parcel les d actualització Euros 3.000, ,00 1,37 1, , , Honoraris advocat H = Honoraris arquitecte Val. Indem = 0, , ,36 Total despeses de figures de planejament i de gestió urbanística , ,61 2 Despeses de gestió per la redacció de projectes d urbanització 2. Projecte d'urbanització d'obres H =[(P Bàsica x Cb/100) + (P complementari x Cc/100)] x 70% Pressupost Pressupost urbanit. Cb: factor funció Cc: factor funció pres. Honoraris Actualització valors urbanització bàsica complementària pressupost bàsic complementari Euros Euros ,56 0,00 4,00 10, , ,75 3 Despeses de gestió per la direcció i control d obres 3.1 Director d'obra (Tècnic superior) H =[(P Bàsica x Cb/100) + (P complementari x Cc/100)] x 30% Pressupost Pressupost urbanit. Cb: factor funció Cc: factor funció pres. Honoraris Actualització valors urbanització bàsica complementària pressupost bàsic complementari Euros Euros ,56 0,00 4,00 10, , , Control obra (Tècnic mig) H = Honoraris Director d'obra , , Coordinador de seguretat i salut H = Honoraris Director d'obra x 45% , , Control econòmic i d'execució H= Pressupost d'urbanització x % Honoraris Pressupost d'urb. % , , ,39 Total despeses de gestió per la direcció i control d obres , ,23 4 Despeses de topografia i estudis geotècnics 4.1 Topografia de l'estat inicial de l'actuació Honoraris Actualització valors Euros Euros H = Superfície sector en Ha x 135% x T inic , , Estudis geotècnics H = Segons barem Taula Honoraris Estudis Geotècnics 3.606, , Topografia de comprovació de l'obra i parcel lari final H = H. Top. inicial /2 + H.Top. inicial 5.328, ,72 Total despeses de topografia i estudis geotècnics , ,28 5 Despeses generals d'administració i de llicències, taxes, notaris, publicacions i honoraris de registradors H= Pressupost d'urbanització x % Actualització valors Euros Pressupost d'urb. % Euros , , ,39 6 Despeses de gestió per seguiment i liquidació de quotes urbanístiques H= Pressupost d'urbanització x % Actualització valors Euros Pressupost Ex. % Euros , , ,20 TOTAL DESPESES DE GESTIÓ , ,45

34 Càlcul de les indemnitzacions

35 Càlcul del valor residual del sòl 0,00 CÀLCUL DEL VALOR RESIDUAL DINÀMIC FÓRMULA DE CÀLCUL VR = S [ Ej / (1+i)^tj - Sk / (1+i)^tk ] Ej : Ingressos periodificats Sk : Despeses periodificades i : Tipus d'actualització (Taxa de risc + taxa lliure de risc) tj / tk : Períodes de temps Taxa de risc: Evaluació del risc de l'actuació, seran les establertes a la O.M. ECO/805/2003. Taxa lliure de risc: Rentabilitat mitja anual del deute de l'estat a un plaç no inferior a dos anys. VALORS CONSTANTS APLICATS EN TANT PER CENT TAXA DE RISC 8,00 TAXA LLIURE DE RISC 4,89 TLLR i : TIPUS D'ACTUALITZACIÓ 12,89 GESTIÓ VENDES 3 TAXA INCREMENT DE PREUS (IPC) 5 IPC RENDIMENT [Ingressos - Ingressos / (1+i) ^ tj] - [Despeses - Despeses / (1+i) ^ tk] (exclosa la part d'ingressos i despeses que corresponen a l'administració actuant) ,94 VALOR RESIDUAL VR = S [ Ej / (1+i)^tj - Sk / (1+i)^tk ] (En sòl Urbanitzable es multiplica per 0,9) VALOR RESIDUAL VALOR RESIDUAL UNITARI , ,47 pta 97,7949 /m ,70 pta/m2 RESUM D'INGRESSOS I DESPESES APLICANT PERIODIFICACIÓ IMPORTS % TOTAL VALOR VENDES ,64 100,00% TOTAL VALOR DEL SÒL ,71 30,31% TOTAL URBANITZACIÓ I INDEMNITZACIÓ ,91 13,00% TOTAL GESTIÓ (EXCEPTE GESTIÓ VENDES) ,12 1,98% TOTAL GESTIÓ VENDES ,99 3,00% TOTAL RENDIMENT ,94 41,71% CESSIÓ A L'ADMINISTRACIÓ ACTUANT ,96 10,00% TOTAL DESPESES ,63 100,00% VALOR DEL SÒL GESTIÓ (EXC. VENDES) RENDIMENT URBANIT. I INDEMNIT. GESTIÓ VENDES CESSIÓ ADMINISTRACIÓ ACTUANT

36 EL QUADRE DE PARTICIPACIÓ I DESPESES QUADRE DE PARTICIPACIÓ, DRETS I DESPESES NOM NÚM. FINQUES SÒL APORTAT VALOR SÒL VALOR APORTACIÓ APORTACIÓ TOTAL PARTICIPACIÓ PARTICIPACIÓ PARTICIPACIÓ VALOR DRETS PROPIETARI APORTADES APORTAT DESPESES PART DE SÒL PART DESPESES (m2) (Euros) (Euros) (Euros) (%) (%) (Euros) (Euros) (Euros) A , , , ,97 34, , , , ,97 B , , , ,26 15, , , , ,26 C , , , ,07 16, , , , ,07 D , , , ,07 16, , , , ,07 E , , , ,44 12, , , , ,44 F , , , ,48 3,6326 3, , , ,48 ADMINISTRACIÓ ACTUANT 0,00 0,00 0, , , , ,92 0,00 0,00 TOTAL , , , ,30 100, , , , ,22