Luz en mi sendero Argia nire bidean Llum al meu camí Luz no meu vieiro. Lluz na mio sienda. Nadal 2015 Lluz de la Paz de Belén Avientu 2015

Transcripción

1 Luz en mi sendero Argia nire bidean Llum al meu camí Luz no meu vieiro Luz de la Paz de Belén Diciembre 2015 Beleneko Bakearen Argia Abendua 2015 Llum de la Pau de Betlem Desembre 2015 Luz da Paz de Belén Nadal 2015 Lluz de la Paz de Belén Avientu 2015 Lluz na mio sienda Construir un Mundo Mejor

2 L m l e c í Enguany intentarem orientar els nostres materials a descobrir que la Paraula és llum i que eixa llum, que simbolitzem amb la Llum de la Pau de Betlem, és el propi Jesús que es fa home i acampa entre nosaltres per guiar i acompanyar els nostres passos en el camí de la nostra vida. Com sempre, els materials es plantegen per a 4 franges d edat i es basen en l Evangeli de cada setmana d Advent (potser vos semble bé als de la franja dels més menuts utilitzar el text d una Bíblia per a infants) i, a través d oracions, contes, activitats i cançons, intentar fer-los reflexionar perquè responguen cada setmana a una pregunta que fa referència a diverses situacions que es donen al nostre camí de la vida, les quals il lumina Jesús amb la seua llum: Llum al meu camí. Les preguntes de cada setmana són: P M A E A : Qui em guia en els encreuaments? És Jesús qui ha d il luminar-me en els moments de dubte o tribulació. S U A E A : Què m ajuda a superar els obstacles? La Paraula és la llum que m ajuda a superar les dificultats. T C A E A : Què fem? Com em comporte en el meu camí? He de fer bé les coses de cada dia, i trobar-me amb Jesús, al trobar-nos amb els altres. Q R T N : Cap on camine? La trobada amb Jesús ha de ser la direcció i la meta del meu camí. Nota: En alguns contes i activitats s ha afegit una reflexió, que és PELS RESPONSABLES, NO PELS INFANTS, i que és simplement orientativa.

3 QUADRANT GENERAL DELS MATERIALS DE LA LLUM DE LA PAU DE BETLEM 2015 LEMA I REFLEXIÓ FRANJA DE 6 A 10 ANYS Qui em guia en els encreuaments? Què m ajuda a superar els obstacles? EVANGELI ORACIÓ CONTE ACTIVITAT CANÇÓ Lc 21, Lc 3, 1-6 AJUDEU-ME A DECIDIR GRÀCIES PER LA VOSTRA AJUDA TARA (Anónimo) PESCAFREGIT (Pedro Pablo Sacristán) LABERINT EL TREN CEC El tren de la vida (Xiula) El Follet valent Què fem? Lc 3, DE VEGADES EL VELL ARBRE (Irene Cap on camine? FRANJA DE 10 A 13 ANYS Qui em guia en els encreuaments? Què m ajuda a superar els obstacles? Lc 1, Lc 21, Lc 3, 1-6 ORACIÓ DE LES ENYES ELS TEUS CAMINS ENSENYEU-ME SENYOR Què fem? Lc 3, QUE A LA MEUA VIDA Cap a on camine? Hernández) EL XIQUET I L ESTEL (Maria Gabriela) AUGUST QUEIXERES (Pedro Pablo Sacristán) L OBSTACLE DE LA PAPALLONA (Anònim) EL PORQUET ANTONI (Eva María Rodríguez) Lc 1, CAP A VÓS EL SOMNI DE L ERUGA SABATES VIATGERES CAP A LA META ELS SUBMARINS CADIRES COOPERATIVES CREEM UN CONTE TROBEM LA LLUM COM UN ESTEL (Club Super 3) DÉU SALVA ELS PÀRIES LAURA (Lluis Llach) SOMIEN TOTS JUNTS (Video oficial) TOT DEPÈN (Josep Maria Espinàs) NOMÉS TU (Amaia Montero)

4 FRANJA DE 14 A 17 ANYS Qui em guia en els encreuaments? Què m ajuda a superar els obstacles? Lc 21, Lc 3, 1-6 PODEM TRIAR COM ES VA OBRIR EL CAMÍ LA LLUM DE CONTE SOBRE L ESPERANÇA EL CAMÍ PROPI Què fem? Lc 3, QUÈ FEM? L ARBRE DELS PROBLEMES Cap a on camine? FRANJA DE 17 ENDAVANT Qui em guia en els encreuaments? Què m ajuda a superar els Lc 1, Lc 21, Lc 3, 1-6 ESCOLTEU, SENYOR, LA MEUA VEU INDIQUEU-ME ELS VOSTRES CAMINS ERES LLUM AL MEU CAMÍ obstacles? Què fem? Lc 3, QUE ACONSEGUISC A SER MILLOR Cap a on camine? Lc 1, CAMINE CAP A VÓS EL BAMBÚ XINÈS EL LLENÇOL CERCLE COOPERATIU EL NOSTRE ARBRE DE LA FELICITAT ELS PUNTS CARDINALS TU ETS LA LLUM (Lax n Busto) CAMINS (Sopa de Cabra) SA MEVA LLUM (Marga pocovi) CAMINAR (Macedònia) Q LA DECISIÓ MUNTÓ NINGÚ COM TU (Lidia Guevara) LES LLAVORS ALLÀ ANEM! NO TINGUIS POR (Malú) EL IAIO, EL NET I EL RUC EL CAMÍ D EMAÚS QUÈ FEM? LA MEUA MOTXILLA JO HO ESPERO TOT DE TU (Sau) NASCUT PER AIXÒ (Damià Olivella) KRAALS I EQUIPS ASSOCIATIUS Lc 21, VÓS SOU SENYOR LA LLUM DEL MEU COR (Popular) OBSTACLES I JO, QUÈ FAIG? EL SO DE LA LLUM (Sopa de Cabra)

5 E n l P m a e a :, 5-2 ; -3 En aquells temps, deia Jesús als deixebles: «Hi haurà prodigis al sol, a la lluna i a les estreles. A la terra, les nacions viuran amb l ai al cor, esglaiades pels bramuls de la mar embravida. La gent perdrà l alè de por, pensant en els desastres que sobrevindran arreu del món, perquè fins l estelada del cel trontollarà. Llavors, veuran vindre el Fill de l home sobre un núvol, amb poder i amb una gran majestat. Quan tot açò comence a succeir, alceu el cap ben alt, perquè molt prompte sereu alliberats. Estigueu atents sobre vosaltres: Que l excés de menjar i beure o la preocupació dels negocis no fatigue el vostre cor i vos trobeu al damunt aquell dia, de colp i volta, perquè vindrà, segur, com un llaç, per a tots, estiguen on estiguen en la terra. Estigueu alerta pregant en tota ocasió i demanant que pugueu eixir-vos-en de tot això que ha de succeir, i vos pugueu mantenir drets davant el Fill de l home.» S u a e a : -6 L any quinzè del regnat de l emperador Tiberi, mentre Ponç Pilat era procurador romà de la Judea, Herodes era tetrarca de Galilea, Felip, el seu germà, ho era d Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies, ho era d Abilena, durant el pontificat d Anàs i Caifàs, Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert, i anà per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats. Complia allò que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. S alçaran les fondalades i s abaixaran les muntanyes i els tossals, la serralada es tornarà una plana i el terreny escabrós serà una vall, i tothom veurà la salvació de Déu». T c a e a : -1 En aquell temps, la gent preguntava a Joan: «Així,, doncs, què hem de fer?» Ell els responia: «Qui tinga dos vestits, que en done al qui no en té, i qui tinga menjar, que el compartisca també amb els altres.» Entre els qui anaven a fer-se batejar, hi havia també uns cobradors d impostos que li deien: «I nosaltres, mestre, què hem de fer?» Ell els contestà: «No exigiu més d allò que està establit.» Igualment, uns guardes li preguntaven: «Què hem de fer també nosaltres?» Ell els deia: «No forceu ningú amenaçant de maltractar-lo o de denunciar-lo; acontenteu-vos de la vostra soldada.» La gent, que vivia en l expectació, sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom: «Jo vos batege només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calcer. Ell us batejarà amb l Esperit Sant i amb foc. Ja té la pala a les mans per ventar la seua era; el blat, l entrarà al seu graner, però la palla, la cremarà en un foc que no s apaga.» Amb aquestes i moltes altres exhortacions, Joan anunciava al poble la bona nova. C r T n : -4 Per aquells dies, Maria se n anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà, entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, l infant saltà dins les seues entranyes i Elisabet, plena de l Esperit Sant, cridà amb totes les seues forces: «Eres beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teues entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vinga a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teua salutació, l infant ha saltat d entusiasme dins les meues entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t ha fet saber, es complirà».

6 De 6 a 10 anys O c ó: A d -m a e d Hola Jesús, Moltes vegades no sé el que he de fer. No sempre tinc clar quines coses estan be i quines coses no ho estan. Vos demane que m ajudeu, en eixos moments, que m ajudeu a distingir el be i el mal, a que no sempre em guie el meu propi interès. Jesús, ensenyeu-me sempre quin camí escollir. Amén.

7 De 6 a 10 anys C t : T a Temps era temps hi vivia Tara, una jove que volia conèixer llocs nous i gent nova per aprendre d ells quan més millor. Havia consultat a molta gent però tot i això no tenia clar quin era el millor camí per aconseguir-ho. Un bon dia, pensat i fet, va eixir del seu poble amb un equipatge lleuger però complet i es posà en camí. No tardà en trobar-se amb el primer encreuament de camins. Si agafe el camí del mig, puc arribar on viuen uns donyets màgics. Si tinc la sort de veure ls els podré fer la pregunta més difícil que existeix i segur que me la contestaran. Però també puc escollir el camí de la dreta que va cap a les muntanyes en les quals viuen uns monjos molt savis dels que podria aprendre moltes coses interessants. Clar que també podria escollir el camí de l esquerra que va als plans en els quals sovint s assenta una tribu d indis nòmades. Segur que podria visitar molts llocs desconeguts i aprendre de la gent que vaig coneixent. Però I si escull el camí equivocat? Caminar i caminar per descobrir al final que aquell no era el millor camí Com podria recuperar el temps perdut? És una decisió molt important i no em puc permetre cap equivocació Què faig? Es va asseure damunt d una roca a pensar i a pensar sobre el seu dilema però com més ho feia, major era la seua confusió. Mentre estava asseguda amb el cap recolzat entre les seues mans, es va apropar algú i li va dir. Sembles preocupada, què et puc ajudar? Tara s espantà, alçà ràpidament el cap i va veure una persona prima d aspecte ancià. En mirar-la als ulls va tenir una estranya sensació, com si fóra algú que coneixia molt bé, això la va tranquil litzar i li va explicar el que li passava. L ancià la va escoltar atentament i quan va acabar el seu relat li va dir: D un camí que no coneixes només pots veure el seu inici, però no saps ni el seu recorregut ni on et portarà. Pot ser que el camí de l esquerra es creue amb el camí del mig un poc més endavant. O pot ser el camí del mig no et porte al pla. O fins i tot podria ser que en les muntanyes no trobes ni als monjos ni a cap persona. I és molt probable que al llarg del camí que tries et trobes altres encreuaments. I també podria passar tot el contrari Però hi ha una cosa de la qual sí què pots estar segura. El camí que tries segur que serà el correcte perquè el que cerca alguna cosa amb determinació i compromís segur que la troba. I has dit que el que cerques és aprendre. Bona sort i que aprengues moltes coses. I l ancià se n va anar per on havia vingut. Tara es va quedar pensativa una bona estona. Finalment, i després de discernir-ho uns instants, va escollir un dels tres camins sabent que aquella era la millor decisió que podia prendre en eixe moment i es va posar a caminar amb decisió, sense mirar cap arrere, contenta i amb ganes de descobrir dels aprenentatges que el viatge segur li anava a proporcionar. Anònim

8 De 6 a 10 anys A i t : L e n Objectiu: Descobrir que la vida ens ofereix moltes possibilitats i que hem de ser capaços de prendre una decisió. Segueix el camí Maria i Josep tingueren que fer un viatge, i segueix el camí i descobreix quina ciutat es eixa. Cadascú cercarà el seu camí per passar el laberint i al final junts explicaran perquè han triat eixe camí i no altre ja que hi ha diverses solucions. L activitat acaba amb la reflexió que en les nostres vides és el nostre amic Jesús qui, amb el seu exemple, ens ajuda a decidir el camí. (Es poden utilitzar un d aquests o altres models de laberint, més complicats o amb més possibilitats d elecció). Una altra possibilitat és fer el laberint gran i recórrer-lo junts, cadascú triant el seu camí.

9 De 6 a 10 anys C çó: E t n e a i (X l ) És el tren de la vida, no el deixis passar, Aprofita l, gaudeix-lo, no s atura mai és el tren que camina, lliure i pas a pas, ve a veure t, cada dia, per estar al teu costat I endevina quan arriba, si et despistes espavila, fes-te un lloc, en aquest tren hi cap tothom. Aprofita el trajecte i no dubtis en conèixer, tanta gent com et demani el cor Si va endavant, endarrere, endarrere, endarrere, endavant. Ai ai ai, ai ai ai, corre no t aturis que aquest tren no pararà! En el tren, de la vida, tu pots somniar si vols, les idees i els desitjos, tenen força per sí sols. En el tren, de la vida, tu hi tens el teu lloc només tracta, de pujar-hi, deixa enrere les pors. I endevina quan arriba, si et despistes espavila, fes-te un lloc, en aquest tren hi cap tothom. Aprofita el trajecte i no dubtis en conèixer tanta gent com et demani el cor. Si va endavant, endarrere, endarrere, endarrere, endavant. Ai ai ai, ai ai ai, corre no t aturis que aquest tren no pararà!

10 De 6 a 10 anys O c ó: G àc s e l v t u Pare bo, us donem gràcies per la vostra ajuda: per tota la gent que ens cuida, ens estima i ens dóna suport. Gràcies pels nostres pares, pels nostres iaios, i per tots els qui a casa es preocupen, amb tant d afecte, per nosaltres. Gràcies pels professors que s esforcen perquè aprenguem moltes coses i ens ensenyen a respectar-nos i ajudar-nos els uns als altres, perquè cresquem bons i amables. Gràcies per les catequistes i els monitors que ens conten les vostres coses, perquè vos coneguem millor i vos estimem cada vegada més. Amb tot ens ajuden a superar els problemes, a superar els obstacles que trobem al nostre camí. Hui vos demanem per tots ells: doneu-los la vostra gràcia i la vostra força, Beneïu-los, Senyor! Amén.

11 De 6 a 10 anys C t : P c r i En aquella botiga d animals la mala sort tenia un nom: Pescafregit, un peix menudet que mai estava en l aquari adequat. Cada vegada que tocava reordenar els tancs, Pescafregit acabava per error o descuit en el de peixos més perillós per a ell. Des d altres tancs més tranquils i més segurs, els seus germans i cosins observaven molt divertits les seues desesperades carreres per evitar ser-ne el berenar d algun peixot. Malgrat la seua increïble mala sort, Pescafregit no es desanimava, i en cada carrera posava tota la seua habilitat a escapar-se de nou, malgrat el dolor produït per alguna que altra mossegada que rebia en les seues aletes o pel cansament de nadar de presa entre plantes i roques i a qualsevol hora del dia o de la nit. Així anava sobrevivint Pescafregit Malasort, com tots l anomenaven, fins que un dia de reorganització dels aquaris, Pescafregit per fi va acabar compartint tanc amb tots els seus germans i cosins. Però quan es disposaven al voltant d ell a escoltar les seus desventures, un cuidador despistat, va deixar en eixe mateix tanc al més gran, famolenc i perillós dels peixos de la botiga. Van ser tal sols uns minuts, però l enorme peixot no en va necessitar més per a acabar amb tots els peixets... excepte Pescafregit, que acostumat com estava a fugir de molts peixos alhora, no va tindre problemes per escapar-se n de nomes un. Poc després, va entrar a la botiga un gran expert en aquaris, i en veure a Pescafregit viu en el mateix tanc que el peixot gran no s ho podia creure. Va passar-se hores i hores en la botiga, observant-lo, veient-lo escapar una vegada i altra nadant a gran velocitat i fent girs i piruetes i amb la seua increïble capacitat per amagar-se. No tenia dubtes: era un peix únic al món, i l expert va emportar-se l amb ell per a ser-ne l estella de totes les seues col leccions i aquaris. I allí Pescafregit va viure feliç amb tot tipus d atencions i cures, pensant en el bé que havia estat per a ell la seua famosíssima mala sort. Pedro Pablo Sacristán Reflexió: Les dificultats i els problemes ens han d ajudar a ser més forts i a estar-ne sempre al costat de Jesús.

12 De 6 a 10 anys A i t : E t n e Objectiu: Descobrir que els amics ens poden ajudar a superar les dificultats. Marquem un circuit amb obstacles (cadires, poal amb aigua, tanca a saltar ). Fem un tren amb tots els participants (si som un nombre molt gran, podem fer més d un tren), la meitat dels participants estaran amb els ulls tancats i l altra meitat no podrà parlar. En el tren es podran situar com ells vulguen per facilitar la comunicació, l objectiu és poder arribar al destí sense xocar amb cap obstacle i guiant-nos correctament. Reflexió: Com ens hem sentit davant els obstacles del camí? Ha estat important tindre amics al nostre costat? A la vida, Jesús sempre ens acompanya i ens ajuda. C çó: E f l l t Som els de la colla del follet valent, som els de la colla que estima la gent. No tenim por de la nit ni de la foscor del bosc Vine!, vine amb nosaltres. Vine!, vine amb nosaltres perquè Som els més petits De tots els animals, si ens agafes amb els dos dits ens pots fer mal. La nostra força és la que portem a dins del cor. Ben units i alegres sempre ens trobaràs. Les llumetes al capvespre s encendran. Vine amb nosaltres no seixes mai aquest Camí camí Camí!

13 De 6 a 10 anys O c ó: g e Jesús, de vegades no m agraden els companys, i no sempre em comporte bé amb ells. De vegades em fa por dir la veritat, i deixe que altres ho paguen per mi. De vegades tinc enveja d ells. De vegades no vull compartir el que m agrada. De vegades no ajude a casa el que deuria m agrada quedar-me jugant. No tinc mala intenció, Però De vegades no ho faig bé. No sóc gran cosa. Bé ho saps, perquè bé em coneixes. Moltes vegades no vos tinc present, però immediatament escolte la vostra veu, i vós trobe al meu costat. Gràcies, Jesús, per l oportunitat que em doneu de conèixer-vos per deixar-me intentar imitar-vos.

14 De 6 a 10 anys C t : E v l r e Temps era temps, hi havia un arbre centenari. Era tan vell que tots els animalets del bosc el coneixien i sempre estava ple d ocellets i animals que es recolzaven a les seues branques. Totes les primaveres l arbre s omplia de precioses fulles verdes que produïen riquíssims fruits i això feia que se sentira molt feliç. - Acudiu a les meues branques a guarir-vos del sol i a grimpar per divertir-vos! A més podreu menjar tot el que vulgueu! deia l arbre a tots. Un dia, uns xiquets van passar per allí i van veure el bell arbre. Tots van pujar-se al seu tronc. L arbre estava molt content perquè estava fent feliços els xiquets. Clar que en eixe moment no s imaginava el que acabaria passant. Els xiquets anaven cada dia a jugar a l arbre i com no en tenien cap cura i només es preocupaven per passar-s ho bé, li arrancaven fulles i li partien algunes branques. Els animalets se n anaven espantats quan els veien. - Ací vénen els xiquets! Aneu amb compte! cridaven els animalets. El pobre arbre estava cada vegada menys frondós i tenia moltes branques trencades. Se sentia feble i marcit i trobava a faltar els animalets que ja no s atrevien a seure a les seues branques. Uns ocellets se n van adonar de que l arbre estava molt trist i es van apropar a preguntar-li: - Vell arbre, Per què estàs tan trist? - L arbre vell contestà: M encanta que tots vinguen a jugar amb les meues branques i a menjar els meus fruits, però hi ha uns xiquets que cada vegada que vénen em fan molt de mal i espanten els animalets. Els ocellets es van quedar molt tristos en veure que aquell arbre tan vell estava perdent tota la seua bellesa i força. Havien d aconseguir urgentment que els xiquets el cuidaren perquè recuperés la seua força i pogués seguir fent feliços a tots. De presa, van anar a parlar amb els xiquets: - Amics, acabem de veure al Vell arbre del bosc i ens ha explicat que esteu fent-li mal a les seues branques i al seu tronc. Se sent cada vegada més feble i la resta d animalets s espanten molt en veure-vos. Els xiquets, que no eren conscients que realment estaven maltractant l arbre, van respondre: - A eixe vell arbre no li fa res què nosaltres juguem en les seues branques. Si li les partim i li arranquem les fulles ja li n eixiran altres. Els arbres estan per això!

15 De 6 a 10 anys Els ocellets van advertir els xiquets de que era necessari cuidar dels arbres i plantes perquè si no els cuidem diàriament, arribarà el dia en el qual perdran tota la força i mai més els brotaran fulles ni donaran fruits per menjar, però als xiquets els donava igual i van continuar actuant com si res. El Vell arbre estava cada vegada més feble. Tots els animalets estaven molt preocupats sobretot quan en arribar la primavera van veure que l arbre no treia ni una sola fulleta verda, ni donà cap fruit per menjar. De nou, van anar a parlar amb els xiquets perquè se n adonaren del que estaven aconseguint amb la seua actitud. Però per molt que els animalets els explicaven el que passava, als xiquets els donava igual. - No passa res! Ja traurà fulles i donarà fruits! Nosaltres no tenim la culpa! Als arbres se ls poden arrancar les fulles i trencar les branques! deien. Van passar dos anys i el Vell arbre ja no tenia cap força i els animalets no sabien què fer. - Xiquets, veieu com teníem raó? Aquest arbre deixarà de viure si no deixeu de maltractar-lo van dir els animalets. Els xiquets, en veure que l arbre realment estava molt feble, se n van adonar que havien comès un greu error i es van sentir molt malament. - Això és per la nostra culpa, ho sentim moltíssim. No l hem tractat bé i ara l arbre és a punt de morir... Hem de fer alguna cosa. Els xiquets van aprendre la lliçó i mai més van maltractar els arbres i les plantes i amb l ajuda dels animalets van acaronar tant i tant a l arbre que van aconseguir que tornés a estar frondós i ple de fulles i donar fruits. Irene Hernández Reflexió: El nostre comportament del dia a dia és important: No hem d oblidar fer la Bona Acció de cada dia. Jesús és el nostre model de vida.

16 De 6 a 10 anys A i t : S a s i g e Objectiu: Descobrir que les bones accions ajuden els altres a ser feliços i a seguir el seu camí. Cada participant tirarà una de les seues sabates en un sac. A continuació, els participants es posaran asseguts al terra formant un cercle d esquena al centre i no poden parlar ni gesticular. Un dels animadors traurà una de les sabates i haurà de buscar al seu amo per a donar-li-la. El que haja recuperat la sabata serà l encarregat de traure la pròxima sabata i repetir l acció anterior. Així successivament. C çó: C t (C b úp ) Com un estel que omple el cel et porta un senyal per aquest Nadal. És a casa teva...és el teu costat, et dóna la llum, l amor, l amistat. i tot el que et toca...pren vida a l instant, i fa que la màgia sigui realitat... Com un estel que omple el cel et porta un senyal per aquest Nadal. Com un estel que omple el cel et porta un senyal per aquest Nadal.

17 De 6 a 10 anys O c ó: D l n Vós, Senyor, que vàreu ser xiquet i que sempre m acompanyeu, a vós, que mai m enganyeu i em tracteu amb afecte, vos oferisc els meus pocs anys vos oferisc els meus molts somnis, deslliureu-me de tot dany, i ensenyeu-me bé el camí cap a vós que sempre somnie. C t : E x u l e e Això diu que era un xiquet al que li agradaven molt els estels; era tanta la seua passió que es passava totes les nits mirant el cel des de la seua finestra, fins que un dia el menut va trobar un estel molt especial, el més bonic de tot el cel, convertint-se aquest en el seu favorit. Nit rere nit el trobava sempre al cel, fins que una nit, de sobte no era capaç de veure l. El menut es va vestir de presa i va eixir de la seua cambra grimpant per un arbre que tenia davant la finestra. Va estar caminant i caminant buscant-lo sense parar, va recórrer un llarg camí fins que el va trobar, però de sobte se n va adonar que s havia perdut. Els seus pares angoixats i preocupats, van començar a buscar-lo, no sabien on podria estar el seu fill. El menut també intentava buscar-los a ells entre la foscor de la nit, però no era capaç de trobar-ne el camí cap a casa. En eixe precís moment el seu estel favorit va començar a brillar fortament, movent-se en el cel com si volgués indicar-li el camí cap a ells.

18 De 6 a 10 anys Va seguir a l estel durant tot el camí aconseguint trobar finalment sa casa on estaven els seus pares molt preocupats. El xiquet va córrer ràpidament cap a ells, els va abraçar, i estava molt content de poder estar de nou amb la seua família. El xiquet en entrar a la seua cambra va mirar per la finestra i, donant gràcies a l estel per haver-lo ajudat a trobar als seus pares, es va dormir feliç en saber que tenia un nou amic que l ajudaria sempre quan no pogués trobar el camí bo entre la foscor. Maria Gabriela Reflexió: El xiquet del conte va poder arribar a sa casa gràcies a que l estel el va guiar. A nosaltres ens guia sempre Jesús que camina al nostre costat. A i t : C l m a Objectiu: Descobrir que és molt important saber sempre cap a on volem anar, o com volem comportar-nos. Es fan equips de 10 o 12 xiquets. Se li tapen els ulls a un d ells i se l fa girar sobre si mateix 4 o 5 voltes. La resta de xiquets es van movent per l espai de joc i repetint noms en veu alta. Un d ells dirà la paraula META i haurà de ser trobat pel cec. El joc es pot repetir les vegades que es considere necessari. Reflexió: El cec tenia clara la seua destinació: la paraula Meta però li costava arribar perquè moltes coses el distreien. El mateix ens passa al seguir a Jesús ja que en el camí hi ha moltes coses que ens distrauen.

19 De 6 a 10 anys C çó: Déu a a l pàr s (G e t e o e a ) Reverend: Has provocat un bon rebombori a la festa, seria poc prudent fer enrabiar En Frono encara més!!! Esmeralda: Vos mateix heu vist que ha fet: deixar que mortifiquessin aquell pobre noi. He pensat que si algú li plantava cara...eh, Que tenen conra els qui no son com ells? Què els han fet? Reverend: Tu tota sola, no pots pas resoldre les moltes injustícies d aquet Món. Esmeralda: Doncs si m han d ajudar els d allà fora vaig bé. Reverend: Si.. però potser hi ha algú aquí dins què si que podria Esmeralda: Jo no se si pots sentir-me ni que he vingut a fer, no se pas m entendries No he resat mai bé Si ja ho se, sóc sols un pària No puc parlar amb ningú, Però ara et mire i em pregunte Si en el fons jo sóc com tu. Déu salva els pàries valen molt poc dóna ls l amor que no troben en lloc. Déu protegeix-los, depenen de Tu, Déu salva el pàries que no vol ningú. Marginats: Jo vull ser algú, jo vull diners, jo vull la glòria de reis i barrets Jo vull amor, tenir-ho tot Jo vull que Déu i els seus àngels m astorin Esmeralda: Res no demane, tinc el que em cal, però pense amb tants altres perduts i malats. Déu no els oblides, que el món ja ho ha fet. Jo que em pensava que tots erem teus. Déu salva els pàries, són fills de Déu. Reflexió: Cap on camina Esmeralda? Persegueix l amor dels marginats? Tu camines cap a l amor de Jesús?

20 De 10 a 13 anys O c ó: E u c i Senyor Jesús, sou llum per als meus passos, sou el Salvador que jo espere. Per què eixes pors ocultes?. A qui tem, Senyor?. En la vida hi ha encreuaments, i de vegades indecís no sé per on tirar. Crec en vós, Senyor Jesús. Vós sou el guia de la meua vida. Ho sé de sobres: seguir-vos és dur, hi ha tantes coses fàcils de conquistar al meu costat!. Jo se, Senyor, que no he de deixar-me dur per elles, Jo sé que si vos seguisc i em fie de vós, els dubtes del camí cauran com fulles de tardor. C t : A u e e s August Queixeres mai estava content amb res. Tenia molts amics i uns pares que el volien moltíssim, però ell només es fixava en el que no tenia o el que estava mal. Si li regalaven un cotxe, era massa gran o massa lent; si visitava el zoo, tornava trist perquè no li havien deixat donar de menjar als lleons, i si jugava al futbol amb els seus amics, protestava perquè eren molts per un sol baló... Però no comptava Gustau amb Jocós, el núvol bromista. Un dia que passejava prop d allí, el núvol va escoltar les protestes de August, i va córrer a veure`l. Només arribà, es va posar sobre el seu cap i començà a descarregar una espessa pluja negra. Era la seua broma favorita als xiquets rondinaires.

21 De 10 a 13 anys A August allò no li va agradar gens, i protestà moltíssim. I s enfadà molt en veure que era igual cap on anés, perquè el núvol i la seua pluja negra el perseguien. I així va estar quasi una setmana, sense poder escapar del núvol, i ell, cada vegada més enfadat. August tenia una amigueta, una xiqueta alegre i bondadosa anomenada Alegreta, que era l única que va voler acompanyar-lo aquells dies, perquè els altres s apartaven per por de banyar-se i acabar totalment negres. I un dia que August estava ja fart del núvol, li va dir: - Per què no t animes? Hauries d adonar-te n que eres l únic xiquet que té un núvol per a ell, i damunt plou aigua negra! Podríem jugar a fer coses divertides amb el núvol, no et sembla? Com Alegreta era la seua única companyia, i no volia que s anés, August va acceptar, però de molt mala gana. Alegreta el va portar fins a la piscina, i allí el deixà fins que tota l aigua es va tornar negra. Llavors van anar a buscar altres xiquets, i aprofitant que amb l aigua negra no es veia res van estar jugant a l amagatall! Encara a contracor, August va haver de reconèixer que s havia divertit molt, però el més divertit va ser jugar a banyar gats: August corria al costat d ells, i quan sentien l aigua, pegaven uns bots increïbles i fugien d allí a tot córrer fent gestos divertidíssims. En molt poc de temps, tots els xiquets del poble estaven amb August proposant i inventant nous jocs del núvol. I per primera vegada August va començar a veure el costat bo de les coses, fins i tot de les què al principi li semblaven del tot dolentes. Llavors el núvol Jocós va pensar a acomiadar-se n i anar a altres xiquets, però abans d abandonar a August, li va regalar dos dies sencers de pluges de colors, amb els què inventaren els jocs més brillants i divertits. I quan va desaparèixer, August ja no va protestar; aquesta vegada sabia fixar-se en la part bona de les coses, i es va alegrar molt perquè per fi estava sec i podia tornar a jugar a moltes coses. Pedro Pablo Sacristán. Reflexió: En la vida sempre podem triar entre ser feliços o no ser-ho. A i t : E b r s Objectiu: Descobrir la importància de tenir un bon guia i acompanyant a l hora de prendre decisions i fer estratègies. Formen uns 6 equips, els membre dels qual han de tapar-se els ulls i agafar-se a la cintura del de davant, excepte l últim. El joc es tracta que els equips s han de moure pel terreny del joc només guiats per les instruccions de l últim de la fila (de pressa, a la dreta, parar, etc..). L objectiu de cada submarí és envestir o xocar en la meitat dels altres submarins i tractant de no ser envestits pels altres submarins. Requereix de gran coordinació de l equip, valentia del primer de la fila i sobretot astúcia de l últim en determinar l estratègia a seguir per a arribar als altres submarins, ja que és l encarregat de guiar el submarí. Cada submarí pot aguantar 3 envestides abans d enfonsar-se (tots tombats al terra). Reflexió: Ha estat important la feina del Guia? Qui ha decidit a cada moment què fer? Jesús és el que ens guia en la nostra vida i hem d imitar-lo i consultar-lo sempre.

22 De 10 a 13 anys C çó: L r (L ís l h) I avui que et puc fer una cançó, recordo quan vas arribar, amb el misteri dels senzills, els ulls inquiets el cos altiu. i amb la rialla dels teus dits vares omplir els meus acords amb cada nota del teu nom, Laura... M és tan difícil recordar quants escenaris han sentit, la nostra angoixa per l avui la nostra joia pel demà. a casa en mig de tants companys quan trist exili mar enllà mai a mancat el teu alè, Laura... I si l atzar et porta lluny, que els deus et guardin el camí, que t acompanyin els ocells, que t acaronin els estels, i en un racó d aquesta veu mentre la pugui fer sentir hi haurà amagat sempre el teu so, Laura...

23 De 10 a 13 anys O c ó: E én u-m n r A això de caure i tornar a alçar-me, de fracassar i tornar a començar, de seguir un camí i haver de torçar-lo, de trobar el dolor i haver d afrontar-lo. A això, Senyor, l anomene adversitat, ensenyeu-me a anomenar-lo aprenentatge. A això de fixar-me una meta i haver de seguir-ne una altra. de fugir d una prova i haver de superar-la. A això d avançar i no arribar. A això que anomene càstig, ensenyeu-me a anomenar-ho aprenentatge. Ensenyeu-m heu Senyor, Amén.

24 De 10 a 13 anys C t : L o t u p l a Això diu que era un home que es va trobar el capoll d una papallona. Un dia, va aparèixer en ell una obertura menuda, llavors es va asseure i va observar durant unes hores com la papallona lluitava, esforçant-se per poder passar a través d eixe forat menut. Passat un temps, semblava que la papallona ja no seguia; era com si haguera arribat al límit de les seues forces i no pogués aconseguir eixir. És per això que l home va decidir ajudar-la: va prendre una tisora i va tallar el trosset restant del capoll. La papallona va eixir fàcilment, però tenia el cos unflat i les ales xicotetes i arrugades. L home va seguir observant-la, esperant que en qualsevol moment les ales pogueren engrandir-se i expandir-se per a poder suportar el cos que, al seu degut moment, es contrauria. Res d açò esdevingué. De fet, la papallona va passar la resta de la seua curta vida arrossegant-se per la taula amb el cos unflat i les ales encongides. Mai va poder arribar a volar. El que l home no va entendre, en la seua bondat i dificultat, és que l obstacle del capoll i la lluita era necessària perquè la papallona pogués passar per la diminuta obertura i era la manera en què Déu obligava a que el fluid del cos de la papallona arribés a les seues ales perquè estigués en condicions de volar una vegada que s alliberés del capoll. Anònim Reflexió: Algunes vegades, les lluites i dificultats són exactament el que necessitem en les nostres vides. Déu és qui ens dóna la força per a superar-les. A i t : C i s o e t e Objectiu: Aprendre la importància del joc en equip i de la necessitat dels altres per a superar els obstacles que se ns presenten. Aquest joc es tracta d una versió cooperativa del tradicional joc de les cadires, però en aquest cas l objectiu del joc no és quedar l últim, i anar eliminant a la resta de companys, sinó arribar a pujar al major nombre de participants en el menor nombre de cadires. D aquest manera el joc començaria igual. En sonar una música tots donarem voltes al voltant de les cadires, mentre un dels responsables lleva una de les cadires. En parar-se la música tots hem de poder estar damunt de les cadires, no necessàriament asseguts però si sense xafar amb els peus el terra. Reflexió: Junts tot és millor, podem superar qualsevol obstacle i ens fem més forts. Igual que Jesús es va envoltar d amics per a continuar.

25 De 10 a 13 anys C çó: S i t j t (Víd i a ) Somiem tots junts que un món vindrà on res serà orfe de llum. Un món feliç en què els infants es faran grans amb un somrís. És Nadal... Somriem... Somiem un nou demà, un nou món, fet d amor: sense por, sense dolor, ple de pau, ple de futur... Hi seràs tu, sota el cel blau... Somiem tots junts que acabarà la soledat dels nostres ulls, que no es fondrà al nostre cor el fràgil foc de la bondat. Tornada Somiem tots junts que construirem horitzons nets i mars més purs, i que els estels ens miraran, i escalfaran els nostres freds. Somiem junts, podrà ser: ho sabrem fer, de nord a sud... Cal començar, cal decidir, cal anar units per avançar. Tornada

26 De 10 a 13 anys O c ó: Q l m a i Que a la meua vida, Senyor, s òbriguen camins de pau, camins de justícia i llibertat. Que a la meua vida s òbriguen camins d esperança, d igualtat i de servei. Guieu-me fidelment, Senyor. Ensenyeu-me. No vos recordeu dels meus pecats. Vós que sou bo i ensenyeu el camí als desorientats. Perquè sou bo, perdoneu la meua culpa. Senyor, vós m ensenyeu el camí correcte. Eixampleu el meu cor dubtós i feu que sàpia comportar-me sempre com ho faríeu vós. Senyor, que isca de la meua closca i vaja cap a tu.

27 De 10 a 13 anys C t : E p q t n n Temps era temps vivia, un porc anomenat Antoni que volia ser cantant. Des de menut, sempre li havia agradat escoltar música. Es passava el dia cantant les cançons de moda que sonaven a la ràdio de la granja. Tothom li deia que els porcs no podien ser cantants. Però Antoni estava decidit a ser cantant, així que decidit, agafà les seues coses i se n va anar a la ciutat a cercar un professor de cant. Va visitar totes les escoles de música que hi havia, però en cap van voler donar-li classes perquè el seu grunyit era molt desagradable. Trist i desil lusionat, Antoni va decidir de tornar-se n a la granja. Però en arribar a l estació se n adonà que ja no li quedaven diners per a agafar l autobús. El pobre animal necessitava aconseguir diners per anar-se n, però no sabia fer res més que cantar, encara que a la seua manera. I no se li va ocórrer una altra cosa que asseure s en la entrada de l estació d autobusos a cantar un blues acompanyat de la seua guitarra. Mentre cantava va passar per allí un productor de cinema que es va quedar impressionat en veure el sentiment que Antoni li posava a la seua cançó. - Hola, què és el que et passa? -li va preguntar-. Per què cantes una cançó tan trista? - Vull ser cantant i ningú em dóna una oportunitat -va respondre el porc-. Tothom em diu que els porcs no podem ser cantants perquè som lletjos i bruts. I els professors diuen que el meu grunyir és horrible. - Ah si? Doncs et diré una cosa. No crec que això siga motiu suficient perquè te n tires arrere. Atén, hi ha coses que es poden canviar. Per exemple, si et dutxes bé estaràs més net i faràs molt millor olor. - Però els porcs no es dutxen -va respondre el porc-. - Clar, i tampoc són cantants! Si vols ser diferent hauràs de fer coses diferents. - És veritat... - I la meua veu? -va preguntar el porc. - Al meu entendre té personalitat pròpia i a més cantes amb molt de sentiment. Vine amb mi i faré de tu una estella. I així va ser com Antoni, el porc que volia ser cantant, es va convertir en actor de cinema i va triomfar cantant a la seua manera Eva María Rodríguez Reflexió: Si fem les coses be i som constants en el dia a dia, podem aconseguir allò que realment desitgem.

28 De 10 a 13 anys A i t : C e u c t Objectiu: Descobrir que el que cadascú de nosaltres fa és important per als altres. Ens dividim en equips parells (màxim 8-10 persones) que formen cercles asseguts al terra. Numeren els equips 1 i 2. Els diem que cada equip ha de crear un conte. Els equips 1, se ls reparteix paper i boli i se ls diu que cadascú ha d escriure una frase per un conte que es crearà al final ajuntant totes les frases dels membres de l equip. S indica qui comença i qui acaba el conte en cada equip. Als equips 2, se ls dóna un foli i un boli al que ha de començar el conte en cada equip perquè escriga la frase inicial. A continuació es va passant el foli cap a un dels costats i cada membre de l equip ha de llegir el que ha escrit l anterior i afegir una frase de la seua pròpia collita. Al final es lligen els contes. Reflexió: Si no tenim en compte els altres, les coses no tenen massa sentit. En canvi, quan compartim i coneixem els altres, tot es pot cohesionar. Jesús és el que ens fa de nexe d unió i ens serveix de model, ja que ho compartia tot amb els seus amics. C çó: T pèn (J e M i E i às) A vegades la gent ordenada em pregunta l ocell, el color o la flor que entre totes m agrada mai no tinc la mateixa opinió. Tot depèn de si fa un dia gris tot depèn dels Martinis beguts tot depèn de la noia que he vist fa només cinc minuts. Ja fa temps que no em faig cap pregunta com solia quan era un xicot la resposta que tot ho remunta la sabré quan em duguin al clot. Mentrestant tot depèn dels cafès de la mandra que tinc a la sang Mentrestant tot depèn de no res per dir negre o dir blanc. Deu ser bo trobar sempre resposta la paraula que cal ben apunt i tenir quan el sol va a la posta els problemes resolts d un en un. Jo confesso no crec gest en mi i que algú cregui en ell em sorprèn, si em pregunten només goso dir tot depèn, tot depèn, tot depèn.

29 De 10 a 13 anys O c ó: C vós No hi ha camins a la meua vida, Senyor; hi ha sendes que hui òbric i demà no se seguir. Estic en l edat dels camins: camins creuats, camins paral lels, i la meua brúixola, Senyor, no marca el nord. Vaig al galop caminant, i a les palpentes cerque un rastre, i seguisc unes petjades. I em dic: On em porta el camí? Si Vós l heu traçat vull saber-ne la meta. i vull que eixa meta hi sigueu Vós.

30 De 10 a 13 anys C t : E s n d l e g Això diu que era una eruga que caminava molt de pressa, quan se li aparegué al davant un cuquet que li preguntà: on vas?. L eruga li comentà que la nit abans havia tingut un somni meravellós en el qual arribava dalt d eixa gran muntanya i des d allí podia contemplar tota la vall. Les muntanyes, boscos, rius, les aus, la posta del sol, eren tan bonics que ella mai havia imaginat que pogueren existir eixos llocs. Així que he decidit anar cap allà. El cuquet li respon: és molt preciós el que has somiat però és impossible d aconseguir, com penses aconseguir-ho? Tan sols eres una eruga, mai podràs arribar a eixa muntanya! L eruga un poc trista per la resposta del seu amic li diu: jo seguiré intentant-ho i se m fa tard he de seguir; adéu L eruga contínuà el seu camí i un poc mes endavant es trobà amb una llagosta plena de curiositat què en veure a l eruga caminar tant de pressa i molt esgotada li preguntà, a on vas amigueta? Eruga li contesta: porte pressa, anit vaig somiar que jo estava a la part alta d eixa muntanya i m apure per arribar. La llagosta se n riu Ja Ja ja ja ja ja, com penses arribar a dalt de la muntanya? És la més alta de la regió! cap eruga ha arribat abans!. Ni jo mateix puc arribar ja ja ja ja ja ja ja ja ja... L eruga se la deixà, ja no volia escoltar mes el somriure burleta. No obstant això la veu es va escampar ràpidament per tota la vall, molt ràpidament tots els insectes estaven assabentats de l intent massa atrevit i fantasiós de l eruga. L eruga continuava el seu camí malgrat les burles, les crítiques dels seus amics i fins i tot les d altres erugues com ella. Malgrat tindre l ideal dels seus somnis, eixa força que et fa fer esforços sobrehumans i et dóna fe per aconseguir les teues metes i els teus somnis. Qualitats imprescindibles que et fan passar de ser un ésser ordinari a ser un ésser extraordinari, com la mateixa paraula ho diu extra-ordinari, d una persona que va fer un esforç extra. La nostra eruga extraordinària malgrat totes aquestes qualitats latents en ella per l ideal que alimentava els seus somnis arribà al cansament. I molt lentament es quedà dormida, sols aconseguí apujar-se n a un roser que va trobar en el seu camí.

31 De 10 a 13 anys En eixe lloc molt lentament va començar a formar un capoll fins a cobrir tot el seu cos. Els insectes de la vall mes encuriosits s acostaven a veure l, i no faltaren els qui per interessos propis van incitar a la por. Perquè ningú més s atrevís a eixa gosadia. Heu vist el que els passa aquells que no obeeixen? Perquè tant esforç?, aquesta eruga s ha mort pel seu atreviment i li passarà el mateix a tots aquells que seguisquen el seu exemple. Així és com acabareu tots vosaltres, fins i tot ens farem càrrec que així succeïsca, vosaltres són insectes. No busqueu més enllà dels vostres límits. Un silenci regnà per un moment, ningú es va atrevir a respondre, cadascú amb el dubte i la por se n van anar cap a les seues llars. Durant un parell de mesos els qui passaven per la tomba de l eruga recordaven amb temor les paraules dels seus dirigents per tenir-los reprimits en la foscor, en la dominació, en la esclavitud, en la rutina que els impedia imaginar mons millors, paradisos mai vists. Cert dia, al trencar l alba, una mica fred i ennuvolat, els qui per atzar del destí passaven pel roser on l eruga estava coberta per una closca, se n adonaren de com molt lentament el capol va començar a moure s. Els curiosos insectes es van sorprendre en presenciar aquest estrany esdeveniment. A poc a poc la closca del capoll es trencà i eixí de dins l eruga convertida en la més bufona papallona. La papallona volà i es va detindre un moment per a dirigir unes paraules als seus amics L eruga digué: Hui és un nou dia per mi, el qual viuré en plenitud, estic feliç perque ara per fi es farà realitat el meu somni. I tot l imaginable per tu és assolible, si no fos així, no seria just haver sembrat eixos somnis i frustrar-te per no poder aconseguir-los mai. Després d aquest breu missatge de l eruga, va desplegar les seues ales i va emprendre el vol directament cap al pujol més alt de la vall i així fer realitat el seu somni tant desitjat. Eva María Rodríguez Reflexió: Hem de tenir clar el nostre camí cap a la trobada amb Jesús i no hem de permetre que les circumstàncies externes ens facen desistir d això.

32 De 10 a 13 anys A i t : T b u Objectiu: Descobrir la importància de tindre una meta clara cap a la qual dirigir els nostres passos. Materials: Papers on hem escrit els nombres 1, 2, 3 o 4 (tants com participants) i 4 llanternes. L activitat es pot desenvolupar en una sala gran a fosques, si pogués ser a l aire lliure i de nit seria molt millor. Repartim primer les 4 llanternes (1,2,3 i 4) indicant-los què han d anar movent-se per la sala i que cada 10 segons han d encendre i apagar ràpidament la llinterna com el número que els ha tocat (1,2,3,4). Seguidament repartim als participants restants un dels papers. Cadascú mira secretament el nombre que li ha tocat i el memoritza. L objectiu és localitzar i acabar posant-se al costat de la persona que porta la llanterna que s encén cada 10 segons, el mateix nombre de vegades que el que ella té en el paper. Reflexió: Tots necessitem una llum que ens guie per a poder continuar el nostre camí. C çó: N és u (A i M t o) Sé que només tu pots fer-me riure tant. Se que només tu em coneixes de veritat. Sé que només tu ets capaç de compartir les penes la tristesa quan no me n puc sortir. Tens capacitat de donar tranqul litat de saber-me escoltar quan ja ningú em fa cas tu tens la virtut de fer-me oblidar la por de la foscor i em dónes claredat. Sé que només tu em pots fer entendre bé i sé que només tu ets la meva raó de ser. En silenci i sense dir ni una paraula. Tan sols amb una mirada és suficient, no ens cal parlar. Són vint anys de grans vivències que queden atrapades en records que ja mai més oblidarem. Sé que només tu saps demanar perdó. Sé que només tu entens aquesta cançó. Sé que només tu em dónes protecció m ajudes a fugir m apartes del dolor. Tens capacitat de donar tranqul litat de saber-me escoltar quan ja ningú em fa cas tu tens la virtut de fer-me oblidar la por de la foscor i em dónes claredat. Sé que només tu em pots fer entendre bé i sé que només tu ets la meva raó de ser.

33 De 14 a 17 anys O c ó: P e t a Senyor, comença el temps d Advent, podem triar entre preparar el nostre cor per acollir-vos, o seguir com fins ara que és el més fàcil i còmode. Podem triar entre seguir-vos i deixar que ens guies, o fer el nostre camí amb l única guia del nostre interès. Vos demanem que ens il lumineu per a ser capaços de seguir el camí correcte. Amén.

34 De 14 a 17 anys C t : m s a b r l a í Temps era temps, un vedell va haver de travessar un bosc verge al tornar a la seua pastura. Com era un animal irracional, va obrir una senda tortuosa, plena de corbes, pujant i baixant pujols. Al dia següent, un gos que passava per allí va fer servir eixa mateixa senda per a travessar el bosc. Després va ser el torn d un moltó, cap d un ramat, que veient l espai ja obert, feu passar als seus companys per allí. Més tard, les persones van començar a fer servir eixa senda: entraven i eixien, giraven a la dreta i a l esquerra, baixaven, es desviaven d obstacles, queixant-se i maleint, amb tota raó. Però no feien res per crear una nova alternativa. Després de tant de passar, la senda es va acabar convertit en un ampli camí on els pobres animals es cansaven sota pesades càrregues, obligats a recórrer en tres hores una distància que podria haver-se fet en trenta minuts si no hagueren seguit la senda oberta pel vedell. Van passar molts anys i el camí es va convertir en el carrer principal d un poble i, finalment, en l avinguda principal d una ciutat. Tots es queixaven del trànsit, perquè el traçat era el pitjor possible. Mentrestant, el vell i savi bosc somreia, en veure que els homes tenen la tendència a seguir com a cecs el camí que ja està obert, sense preguntar-se mai si eixa és la millor elecció. Paulo Coelho Reflexió: No hem de seguir el camí sense pensar en el que estem fent. Les coses cal pensar-les abans de fer-les. Cal prendre decisions en els moments de dubte i és Jesús el que ens ajuda, amb el seu exemple, a prendre les decisions. A i t : e ço Col loquem un llençol al terra i pugen damunt d ell diverses persones de manera que sols ocupen la meitat de l espai. A continuació se ls demana que li donen la volta al llençol. Hauran de girar-lo del dalt baix sense eixir-se n d ell. Reflexió: Al nostre caminar de cada dia, ens trobem amb problemes i diferents situacions davant les quals estem obligats a prendre una decisió i no hem de quedar-nos bloquejats davant el dubte. És important comptar amb la generositat i l empatia de les persones que ens envolten cada dia.

35 De 14 a 17 anys C çó: T e u (L n u o) Feia temps que de tu em parlaven però el meu cap a altres llocs estava pensaments de tu en tenia però estimar-te, jo no en sabia. A poc a poc en tu jo vaig creure tot vaig deixar-ho per venir a veure t i ara sé que si et vull trobar sempre t hauré de buscar. I per què així, tan difícil és la vida el que em queda la regalo, no m importa si tu volguessis creuaria pel temps per estar amb tu abans de l hora per sempre. Tu ets la llum, tu ets el camí tu ets la fi del meu destí i quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar. Sento el cor el sento a dintre sento algú a dins meu que crida diu que segueixi encara que em senti feble. Passaré per mar, terra i aire lluitaré sempre amb el diable tu només fes que tingui forces i ni cent homes podran parar-me Si em dius que em posi al foc, jo em cremo si em dius que em tiri al pou, m ofego si em dius corre, jo més de pressa si em dius calla, escoltaré. Tan sols parla, tan sols guia m tan sols porta m, tan sols digue m com buscar-te, com trobar-te si tu volguessis creuaria pel temps per estar amb tu abans de l hora i per sempre. Tu ets la llum, tu ets el camí tu ets la fi del meu destí quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar sento el cor, el sento a dintre sento algú dins meu que crida diu que segueixi encara que em senti feble. Tant se val si d un gra se m fa una muntanya, tan se val el que hagi d aguantar per tu no m importa que hagi de deixar la porta ben oberta, si es el que tu vols. Tu ets la llum, tu ets el camí tu ets la fi del meu destí i quan a tu arribi ja no hi haurà per on tornar. Sento el cor, el sento a dintre sento algú dins meu que crida diu que segueixi encara que em senti feble.