Tema 3.- ELS ÉSSERS VIUS

Tamaño: px
Comenzar la demostración a partir de la página:

Download "Tema 3.- ELS ÉSSERS VIUS"

Transcripción

1 Tema 3.- ELS ÉSSERS VIUS pàgina 1 de Què és la biodiversitat? S'anomena diversitat biològica o biodiversitat la varietat de formes de vida que viuen a la Terra o que hi han viscut. La biodiversitat actual és el resultat d'un lent procés anomenat evolució, que va començar quan van aparèixer les primeres formes de vida i que continua actualment. En el transcurs de l'evolució, les espècies van canviant i van donant lloc a espècies noves. 2.- Darwin parla, en el seu llibre L'origen de les espècies, de lluita per la vida i selecció natural. Explica què volen dir aquests dos conceptes i quina relació hi ha entre ells. a) Lluita per la vida: al món neixen més individus que els que poden sobreviure. La majoria no arribaran a adults amb capacitat per reproduirse: moriran per falta d'aliment, per malalties o devorats per altres organismes. b) Selecció natural: Els individus que estiguin més ben adaptats al medi seran els que aconseguiran sobreviure i reproduir-se. Sobreviuen els més ben dotats: els més ràpids, els més forts, es que millor es camuflen... 3-Com s'anomenen científicament les espècies? Atès que les espècies tenen noms diferents en cada idioma, i que fins i tot aquests noms poden variar segons els territoris, es fa servir una nomenclatura internacional formada per dues paraules en llatí. La primera d'aquestes paraules designa el gènere, i s'escriu amb majúscula. La segona paraula designa l'espècie, i s'escriu amb minúscula. Si escrivim a mà caldrà subratllar aquestes paraules, si escrivim amb ordinador farem servir lletra itàlica o cursiva. Exemple:

2 pàgina 2 de 7 El pardal comú ( Spatz en alemany, sparrow en anglès, gorrión en castellà, moineau en francès, passero en italià) és el Passer domesticus, perquè pertany al gènere Passer i a l'espècie domesticus. Altres exemples: pinetell: Lactarius deliciosus alzina: Quercus ilex abella de la mel: Apis mellifera gat: Felis catus ase: Equus asinus sardina: Sardina pilchardus 4.- Explica breument quines són les tres funcions vitals, és a dir aquelles funcions que caracteritzen els éssers vius. a) La nutrició: els éssers vius obtenen l'energia i les substàncies necessàries per viure i per créixer. b) La relació: Els éssers vius s'adonen del que passa al seu voltant i actuen en conseqüencia. c) La reproducció: els éssers vius són capaços d'originar nous individus de la mateixa espècie. 5.- Com es classifiquen els éssers vius segons el seu tipus de nutrició? 1.- Autòtrofs: ells mateixos fabriquen aliment (matèria orgànica) a partir de matèria inorgànica. Això es fa a partir d'un procés anomenat fotosíntesi. Són autòtrofs les plantes, les algues i alguns bacteris. 2.- Heteròtrofs: no poden fabricar aliment, per això s'han d'alimentar d'altres organismes. Són heteròtrofs, entre d'altres, els fongs i els animals. 6.- Explica breument els dos tipus de reproducció. 1.- Reproducció sexual, en la qual intervé un sol individu que origina els descendents. 2.- Reproducció asexual, en la qual hi intervenen dos individus. Cadascun d'ells aporta una cèl lula sexual o gàmeta. Els dos gàmetes s'uneixen per

3 pàgina 3 de 7 formar el zigot, que es desenvolupa i dóna lloc al nou individu. 7.- Explica què són les substàncies orgàniques. Quines són les substàncies orgàniques principals? Les substàncies orgàniques són exclusives dels éssers vius. Contenen carboni com a component majoritari. Són les següents: 1.- Els glúcids, com la glucosa o la cel lulosa, que són utilitzats sobretot per obtenir energia. 2.- Els lípids, o greixos. Són substàncies de reserva d'energia. 3.- Les proteïnes. Formen estructures. Es toben sobretot en aliments d'origen animal: carn, peix, llet, ous Els àcids nucleics, com l'adn. Es troben en el nucli de les cèl lules i contenen la informació hereditària que es transmet d'una generació a la següent. 8.- Explica quines són les estructures comunes a totes les cèl lules. 1.-La membrana plasmàtica. És una capa prima que separa la cèl lula de l'exterior, la protegeix i regula l'entrada i la sortida de substàncies. 2.- El citoplasma. És el contingut de la cèl lula. Està constituït per un líquid viscós on hi ha unes estructures, anomenades orgànuls, que duen a terme diverses funcions cel lulars. 3.- El material genètic. És una substància que controla i regula el funcionament de la cèl lula. Correspon a l'adn, que conté la informació hereditària que passa d'una cèl lula a la cèl lula filla. 9.- Digues com es classifiquen les cèl lules segons com es troba l'adn en el seu interior. Les cèl lules eucariotes, amb el seu material genètic a l'interior del nucli, protegit per la membrana nuclear. Els animals, les plantes, els fongs i les algues tenen cèl lules eucariotes.

4 pàgina 4 de 7 Les cèl lules procariotes. No hi cap membrana que embolcalli el material genètic, que rep el nom de nucleoide. Els bacteris són cèl lules procariotes Principals diferències entre les cèl lules animals i les cèl lules vegetals. 1.- La cèl lula vegetal té una paret rígida, anomenada paret cel lular, que envolta la membrana plasmàtica. Aquesta paret manté la forma de la cèl lula i li dóna resistència. 2.- Generalment, les cèl lules vegetals tenen una forma polièdrica, mentre que les cèl lules animals adopten formes més diverses: poden ser estrellades, esfèriques, cúbiques, etc. 3.- Les cèl lules vegetals tenen uns orgànuls exclusius, que reben el nom de cloroplasts, que s'encarreguen de fer la fotosíntesi. 4.- El nucli de les cèl lules vegetals sol estar en un lateral, a causa de la presència d'un vacúol que ocupa una gran part del volum cel lular. Les cèl lules animals també tenen vacúols, però són més petits Els ésers vius es classifiquen segons 7 categories o tàxons. Digues quins són i fes la classificació zoològica de l'home, el gat o el gos... (el que tu vulguis) home gos gat Regne animal animal animal Fílum cordats cordats cordats Classe mamífers mamífers mamífers Ordre primats carnívors carnívors Família homínids cànids fèlids Gènere Homo Canis Felis Espècie sapiens familiaris catus

5 12.- Explica breument els cinc regnes en què es classifiquen els éssers vius. pàgina 5 de 7 Regne de les moneres.- Són organismes unicel lulars procariotes. N'hi ha que tenen nutrició autòtrofa, i d'altres, heteròtrofa. En aquest regne s'inclouen els organismes més simples, com ara els bacteris Regne dels protoctists.- Són un grup molt variat. N'hi ha d'unicel lulars i de pluricel lulars. Tots són eucariotes i no tenen teixits. Alguns són autòtrofs i d'altres heteròtrofs. Pertanyen a aquest regne els protozous i les algues. Regne dels fongs.- Poden ser unicel lulars o pluricel lulars. Tenen cèl lules eucariotes. No tenen teixits. Són heteròtrofs. Pertanyen a aquest regne els llevats, les floridures i els fongs que formen bolets Regne de les plantes.- Són organismes pluricel lulars eucariotes. Tenen teixits. Són autòtrofs. Aquest regne inclou les plantes sense flors i les plantes amb flors. Regne dels animals.- Són organismes pluricel lulars eucariotes. Tenen teixits. Són heteròtrofs. Pertanyen a aquest regne els invertebrats i els vertebrats Situa aquests organismes en el regne que els correspon: bacteri, parameci, rovelló, pi, musclo, balena blava, molsa, llevat del pa, cianobacteri, enciam de mar (alga de nom científic Ulva lactuca ) moneres protoctists fongs plantes animals bacteri Enciam de mar rovelló molsa musclo cianobacteris parameci Llevat del pa pi balena blava 14.-Explica què és una espècie invasora i com pot influir en un hàbitat. Posa'n algun exemple. Les espècies invasores han estat portades fora del seu hàbitat natural. En el cas que s'adaptin pot passar que degut a la manca de depredadors es

6 pàgina 6 de 7 multipliquin massa i esdevinguin una plaga que que pot produir danys importants a l'hàbitat i posar el perill les espècies autòctones. És el cas dels conills d'austràlia o de les rates de Jamaica. En el nostre país també tenim espècies invasores com el cranc de riu americà, el musclo zebra, la tortuga de Califòrnia o l'alga Caulerpa racemosa. 15a) Què és una espècie? 15b) Els ases i els cavalls poden aparellar-se (cavall amb burra o ase amb euga) i tenir descendència. Això vol dir que ases i cavalls són de la mateixa espècie? a) Una espècie és un grup d'individus semblants que es poden reproduir entre ells i donar lloc a una descendència fèrtil. b) Cavalls i ases no són de la mateixa espècie perquè la descendència no és fèrtil. Els muls (o matxos ) i les mules són estèrils Explica què és i com es produeix la fotosíntesi. La fotosíntesi és el procés pel qual les plantes (i també les algues i alguns bacteris) fabriquen nutrients a partir de matèria inorgànica. La planta absorbeix aigua i sals minerals a través de les arrels. Aquesta mescla, anomenada saba bruta, va de l'arrel a les fulles a través dels vasos llenyosos. La planta absorbeix el diòxid de carboni de l'aire a través dels estomes, uns petits porus situats a la part de sota de les fulles. Del CO2 la planta n'aprofita el Carboni, que juntament amb l'aigua i les sals minerals li servirà per fabricar matèria orgànica: tiges, branques, fulles, flors, fruits... L'oxigen que surt de la reacció les plantes el desprenen. D'aquesta manera els animals el poden respirar una altra vegada. Per fer la fotosíntesi la planta necessita energia solar, que capta amb l'ajuda d'una substància anomenada clorofil la, que és de color verd i és la que dóna el color característic a les plantes.

7 La fotosíntesi és el procés invers de la respiració. pàgina 7 de 7

LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL

LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL LES FUNCIONS VITALS: LA NUTRICIÓ VEGETAL UNITAT 1. LES FUNCIONS DELS ÉSSERS VIUS. Tots els éssers vius realitzen 3 funcions vitals: NUTRICIÓ: Obtenció de l energia i la matèria necessària per viure. RELACIÓ:

Más detalles

Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius:

Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius: LA CÈLLULA Tots els éssers vius estan formats per cèllules. La cèllula és l estructura més senzilla capaç de realitzar les funcions pròpies dels éssers vius: nutrició, relació i reproducció. L any 1665,

Más detalles

Els éssers vius. Els cinc regnes... (Conceptes fonamentals a recordar)

Els éssers vius. Els cinc regnes... (Conceptes fonamentals a recordar) Els éssers vius. Els cinc regnes... (onceptes fonamentals a recordar) La Terra i la vida. La vida en el planeta Terra és possible gràcies a: La temperatura del planeta, ni massa alta ni massa baixa, i

Más detalles

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS

TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS TEMA1: L ORGANITZACIÓ DEL NOSTRE COS El nostre amic Lucky Luke va tenir un greu accident quan volia anar massa ràpid a Fort Canyon. El nostre amic està decebut, ja que caure del cavall és un deshonor per

Más detalles

ALIMENTS I NUTRIENTS

ALIMENTS I NUTRIENTS ALIMENTS I NUTRIENTS NUTRICIÓ Funció vital per la qual els organismes obtenen i després fan servir els materials necessaris per a viure. Materials plàstics: són aquells que proporcionen les substàncies

Más detalles

BLOC DE QUÍMICA : LA MATÈRIA I LES SEVES PROPIETATS. LA DIVERSITAT DE LA MATÈRIA.

BLOC DE QUÍMICA : LA MATÈRIA I LES SEVES PROPIETATS. LA DIVERSITAT DE LA MATÈRIA. DEURES D ESTIU CIÈNCIES NATURALS 1r ESO CURS 14/15 Nom i curs: Aquest dossier compta el 20% de la nota final. Cal lliurar-lo el dia de l examen completament fet i amb les activitats realitzades en folis

Más detalles

Tema 3: Les plantes i els fongs

Tema 3: Les plantes i els fongs En aquest tema aprendràs que de plantes n hi ha de molts tipus. Les plantes fabriquen el seu propi aliment i els fongs s alimenten de substàncies que fabriquen altres éssers vius, pero també aprendràs

Más detalles

TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ

TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ TEMA 10 ELS ÉSSERS VIUS I LA FUNCIONS DE RELACIÓ Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- LA RELACIÓ EN LES PLANTES 2.- LA RELACIÓ EN ELS ANIMALS (I). ELS RECPTORS 3.- LA RELACIÓ EN ELS

Más detalles

WALL E, EVA i la planta dins la sabata

WALL E, EVA i la planta dins la sabata WALL E, EVA i la planta dins la sabata 1.-Per què WALL E està tot sol a la Terra? 2.-Aquesta és l EVA (EVE en anglès). Com arriba a conèixer al robot terrestre? 3.-WALL E, EVA i la planta dins la sabata.

Más detalles

DOSSIER RECUPERACIÓ CIÈNCIES NATURALS 1r ESO. IES CAMÍ DE MAR CURS Nom de l alumne:... Grup:... Professor/a:...

DOSSIER RECUPERACIÓ CIÈNCIES NATURALS 1r ESO. IES CAMÍ DE MAR CURS Nom de l alumne:... Grup:... Professor/a:... DOSSIER RECUPERACIÓ CIÈNCIES NATURALS 1r ESO IES CAMÍ DE MAR CURS 2016-2017 Nom de l alumne:... Grup:... Professor/a:... Instruccions de la tasca a realitzar durant l estiu. Naturals 1r ESO Aquest dossier

Más detalles

1. Indica a quins astres o elements astronòmics corresponen les afirmacions següents:

1. Indica a quins astres o elements astronòmics corresponen les afirmacions següents: 1. Indica a quins astres o elements astronòmics corresponen les afirmacions següents: a) Està formada per milers de milions d estrelles. b) Orbita entre Mart i Júpiter. c) La Terra només en té un. d) És

Más detalles

ELS ECOSISTEMES. 5A. Curs 16/17

ELS ECOSISTEMES. 5A. Curs 16/17 ELS ECOSISTEMES ' 5A. Curs 16/17 TIPUS D'ECOSISTEMES ECOSISTEMA DE BOSCOS Es un ecosistema terrestre en el que la vegetació predominant es l'arboria. Els arbres proporcionen refugi i aliment a nombrós

Más detalles

Dossier d estiu de Medi Natural. 3r d Educació Primària.

Dossier d estiu de Medi Natural. 3r d Educació Primària. 1.- Quines són les 3 activitats que realitzen tots els éssers vius? 2.- Els éssers vius estan adaptats al lloc on viuen. Descriu quines adaptacions fan aquests animals o plantes: Insecte pal: Castanyer:

Más detalles

TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS

TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS Cognoms: Nom: Data: Nivell: 1r d E S O Grup: 3.- ELS AMFIBIS (quadern 4) 3.1 Característiques dels amfibis 3.2 - Principals tipus d'amfibis 3.3 La metamorfosi de la granota

Más detalles

Tema 5: Els ecosistemes

Tema 5: Els ecosistemes En aquest tema aprendràs que a la Terra hi ha ecosistemes terrestres i ecosistemes aquàtics. Els éssers vius que hi habiten es relacionen entre ells. Si les característiques del medi varien, alguns d aquests

Más detalles

DOSSIER DE RECUPERACIÓ- SEGON TRIMESTRE. PRIMER D ESO A, B i D

DOSSIER DE RECUPERACIÓ- SEGON TRIMESTRE. PRIMER D ESO A, B i D DEPARTAMENT DE CIÈNCIES. INS RAMON TURRÓ I DARDER BIOLOGIA I GEOLOGIA MALGRAT DE MAR DOSSIER DE RECUPERACIÓ- SEGON TRIMESTRE. PRIMER D ESO A, B i D NOM I COGNOMS: NOTA: UNITAT 3 DE BIOLOGIA I GEOLOGIA:

Más detalles

Conjunt d!òrgans que realitzen una mateixa funció. Conjunt de cèl lules que realitzen una mateixa funció.

Conjunt d!òrgans que realitzen una mateixa funció. Conjunt de cèl lules que realitzen una mateixa funció. 7.1. Concepte d animal (pàgina 189) 1. Digues què estudia la zoologia. 2. Completa el següent paràgraf, amb les següents paraules: animal, cel lular, òrgans, relació, reproducció, eucariotes, nutrició,

Más detalles

Què és regne? Així per la seua complexitat i evolució tenim els cinc regnes: Moneres. Protists. Animal. Vegetal. Fongs

Què és regne? Així per la seua complexitat i evolució tenim els cinc regnes: Moneres. Protists. Animal. Vegetal. Fongs ELS ESSERS VIUS Què és regne? Per a poder definir un esser viu des del més senzill fins als més complexos cal entendre què els esses vius presenten una gran diversitat de formes i grandàries, i la taxonomia

Más detalles

ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup:

ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT. Nom i cognoms: Curs i grup: ESTUDI DE LA CÈL LULA: FORMA, MIDA I CONTINGUT Nom i cognoms: Curs i grup: 1. SÓN PLANES LES CÈL LULES? Segurament has pogut veure en algun moment una imatge d una cèl lula al microscopi, o bé una fotografia,

Más detalles

BIOLOGIA CEL LULAR I VIRUS. 1 L'esquema següent representa un cicle biològic. 1a En quin punt es dóna la meiosi? A) entre el zigot i els adults.

BIOLOGIA CEL LULAR I VIRUS. 1 L'esquema següent representa un cicle biològic. 1a En quin punt es dóna la meiosi? A) entre el zigot i els adults. BIOLOGIA CEL LULAR I VIRUS 1 L'esquema següent representa un cicle biològic. 1a En quin punt es dóna la meiosi? A) entre el zigot i els adults. B) en els adults a l'hora de formar gàmetes. C) en la fase

Más detalles

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D

VECTORS I RECTES AL PLA. Exercici 1 Tenint en compte quin és l'origen i quin és l'extrem, anomena els següents vectors: D VECTORS I RECTES AL PLA Un vector és un segment orientat que és determinat per dos punts, A i B, i l'ordre d'aquests. El primer dels punts s'anomena origen i el segons es denomina extrem, i s'escriu AB.

Más detalles

Exercicis de recuperació

Exercicis de recuperació Ciències de la naturalesa Exercicis de recuperació Primer d ESO Instruccions: Per tal de recuperar aquesta matèria que tens pendent del curs passat, has de fer dues coses: a) Elaborar un dossier que contingui

Más detalles

BIOLOGIA: TEMA 9 - REPRODUCCIÓ CEL LULAR

BIOLOGIA: TEMA 9 - REPRODUCCIÓ CEL LULAR BIOLOGIA: TEMA 9 - REPRODUCCIÓ CEL LULAR 1. Els briòfits són un grup de vegetals que presenten alternança de generacions, amb un cicle biològic diplohaplont. Aquest cicle es caracteritza perquè sobre el

Más detalles

Fitxes de repàs UNITAT 4

Fitxes de repàs UNITAT 4 CEIP Lucentum Curs 2013-2014 Fitxes de repàs UNITAT 4 Nom Data: 1) Roques, rierol, pluja, arena, núvols, aire 2) Roure, aranyes, herba, esquirols, mosques, ocell, raboses, ratolins, bolets, bacteris Perque

Más detalles

BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa. Aparells, sistemes i òrgans

BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa. Aparells, sistemes i òrgans BIOLOGIA I GEOLOGIA Versió impresa Aparells, sistemes i òrgans funcions vitals dels éssers vius Tots els aparells i sistemes que formen un organisme fan una determinada funció. Aquestes funcions poden

Más detalles

LOS COMPONENTES QUÍMICOS DE LA CÉLULA ELS COMPONENTS QUÍMICS DE LA CÈL LULA

LOS COMPONENTES QUÍMICOS DE LA CÉLULA ELS COMPONENTS QUÍMICS DE LA CÈL LULA LOS COMPONENTES QUÍMICOS DE LA CÉLULA ELS COMPONENTS QUÍMICS DE LA CÈL LULA JUNIO 2002 a) Estructura general de un aminoácido. Concepto de péptido Estructura general d'un aminoàci. Concepte de pèptid b)

Más detalles

Exercicis de Ciències Naturals 1r.ESO - ACD pendents Octubre 2014

Exercicis de Ciències Naturals 1r.ESO - ACD pendents Octubre 2014 Exercicis de Ciències Naturals 1r.ESO - ACD pendents Octubre 2014 INSTITUT LLUIS COMPANYS Data límit d entrega: 11 de febrer de 2015 Lloc d entrega: Departament d Experimentals Has d elaborar un dossier

Más detalles

Origen i evolució de la vida. Temes 2, 3 i 4

Origen i evolució de la vida. Temes 2, 3 i 4 Origen i evolució de la vida Temes 2, 3 i 4 De quina vida parlem? Humans i altres animals. Vegetals. Fongs. Protoctistes. Monera (bacteris). Provant d entendre què és la vida Els éssers vius estan formats

Más detalles

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA

DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA DIAGRAMA DE FASES D UNA SUBSTANCIA PURA Que es una fase? De forma simple, una fase es pot considerar una manera d anomenar els estats: sòlid, líquid i gas. Per exemple, gel flotant a l aigua, fase sòlida

Más detalles

BLOC DE BIOLOGIA: ELS ÉSSERS VIUS

BLOC DE BIOLOGIA: ELS ÉSSERS VIUS DEURES D ESTIU CIÈNCIES NATURALS 1r ESO CURS 15/16 Nom i curs: Aquest dossier compta el 20% de la nota final. Cal lliurar-lo el dia de l examen completament fet i amb les activitats realitzades en folis

Más detalles

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari:

operacions inverses índex base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: Potències i arrels Potències i arrels Potència operacions inverses Arrel exponent índex 7 = 7 7 7 = 4 4 = 7 base Per a unificar ambdues operacions, es defineix la potència d'exponent fraccionari: base

Más detalles

LA MEIOSI. A quina etapa de la vida de la cèl lula creieu que s'ha produït la duplicació?

LA MEIOSI. A quina etapa de la vida de la cèl lula creieu que s'ha produït la duplicació? LA MEIOSI El procés 1 La meiosi és el tipus de divisió cel lular que es produeix en cèl lules especialitzades relacionades amb processos sexuals. Per exemple, en els aparells reproductors dels animals

Más detalles

LA CÉLULA: UNIDAD DE ESTRUCTURA Y FUNCIÓN LA CÈL LULA: UNITAT D'ESTRUCTURA I FUNCIÓ

LA CÉLULA: UNIDAD DE ESTRUCTURA Y FUNCIÓN LA CÈL LULA: UNITAT D'ESTRUCTURA I FUNCIÓ LA CÉLULA: UNIDAD DE ESTRUCTURA Y FUNCIÓN LA CÈL LULA: UNITAT D'ESTRUCTURA I FUNCIÓ JUNIO 2002 a) Enuncia los principios que definen la Teoría Celular. Enuncieu els principis que defineixen la Teoria Cel

Más detalles

L activitat educativa per descobrir i gaudir del peix i el marisc

L activitat educativa per descobrir i gaudir del peix i el marisc L activitat educativa per descobrir i gaudir del peix i el marisc Educació Secundària Obligatòria Consulteu la nostra web: www.centreinteractiudelpeix.org 1. LA PESCA I LA LLOTJA ECOLOGIA DELS ORGANISMES

Más detalles

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4

Com és la Lluna? 1 Com és la Lluna? F I T X A D I D À C T I C A 4 F I T X A 4 Com és la Lluna? El divendres 20 de març tens l oportunitat d observar un fenomen molt poc freqüent: un eclipsi de Sol. Cap a les nou del matí, veuràs com la Lluna va situant-se davant del

Más detalles

TREBALL DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES NATURALS. 1a. AVALUACIÓ 1. Què és un mineral. 2. Què és la duresa? Digues què és l escala de Mohs

TREBALL DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES NATURALS. 1a. AVALUACIÓ 1. Què és un mineral. 2. Què és la duresa? Digues què és l escala de Mohs TREBALL DE RECUPERACIÓ DE CIÈNCIES NATURALS 1a. AVALUACIÓ 1. Què és un mineral. 2. Què és la duresa? Digues què és l escala de Mohs 3. Què és la exfoliació i la fractura? Posa exemples 4. Digues quins

Más detalles

TEMA 10 MONERES, PROTISTS, FONGS I PLANTES

TEMA 10 MONERES, PROTISTS, FONGS I PLANTES TEMA 10 MONERES, PROTISTS, FONGS I PLANTES Quadern 1 Cognoms: Nom: Data: Nivell: 1r d E S O Grup: 4.- EL REGNE PLANTES Les plantes amb llavors Les plantes sense llavors Més informació: www.lescienciesdelanaturadelllido.wordpress.com

Más detalles

Ciències de la Naturalesa 1er ESO

Ciències de la Naturalesa 1er ESO QUADERN DE TREBALL D ESTIU 1er ESO Professor: César Colomer Tena INS la Talaia de Curs 2013/14 UNITAT 1: L UNIVERS 1.- En què consisteix el fenomen anomenat Big Bang? 2.- Ordena de més gran a més petita

Más detalles

L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear

L ENERGIA mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear L ENERGIA L energia es presenta sota diferents formes: mecànica, calorífica, elèctrica, lluminosa, química, nuclear, etc. Unes formes d energia es poden transformar en altres, i l home aprofita aquesta

Más detalles

Tema 5: El sistema solar i l univers

Tema 5: El sistema solar i l univers Tema 5: El sistema solar i l univers Introducció Qué és una estrella? Una estrella és una esfera de gas molt calenta i brillant. Les estrelles produeixen la seva propia llum. Hi ha estrelles de moltes

Más detalles

Escherichia coli. Bacteri simbiont que habita lʼintestí gruixut de molts animals entre ells lʼhome.

Escherichia coli. Bacteri simbiont que habita lʼintestí gruixut de molts animals entre ells lʼhome. 2.2 Teixits Els organismes més simples que existeixen són aquells que estan formats per una única cèl lula. Aquest tipus d organismes s anomenen unicel lulars. Aquesta cèl lula és capaç de fer totes les

Más detalles

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius:

UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments. Objectius: UNITAT DIDÀCTICA MULTIMÈDIA Escola Origen del aliments Objectius: Conèixer quin és l origen dels aliments. Veure els ingredients de diferents menús infantils. Informar-se sobre el valor energètic de diferents

Más detalles

CIÈNCIES DE LA NATURALESA Quadern d exercicis ECOSISTEMES

CIÈNCIES DE LA NATURALESA Quadern d exercicis ECOSISTEMES CIÈNCIES DE LA NATURALESA Quadern d exercicis ECOSISTEMES 1.* Digueu quina part de la planta porta a terme les següents funcions. a) Les fulles b) Les tiges c) Les arrels 1.1. Capten energia de la llum

Más detalles

Introducció als elements químics. Sessió 1

Introducció als elements químics. Sessió 1 Introducció als elements químics Sessió 1 Que tenen en comú aquests objetes? Bateria liti Microxips Vidre Etiqueta Paper Mòbils TOTS ESTAN FORMATS PER ÀTOMS Carcassa de plàstic Pantalla LCD Polímers Poliamides

Más detalles

Curs Dossier de Recuperació INSTITUT OLIVAR GRAN. BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO D i E. Alumne/a: Curs i grup:

Curs Dossier de Recuperació INSTITUT OLIVAR GRAN. BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO D i E. Alumne/a: Curs i grup: INSTITUT OLIVAR GRAN Curs 2016-2017 Dossier de Recuperació BIOLOGIA I GEOLOGIA 1r ESO D i E Alumne/a: Curs i grup: INSTRUCCIONS - Per consultar les preguntes podeu consultar els apunts i el llibre de text

Más detalles

EL NUCLI. ESTRUCTURA D INFORMACIÓ EL NÚCLEO. ESTRUCTURA DE INFORMACIÓN

EL NUCLI. ESTRUCTURA D INFORMACIÓ EL NÚCLEO. ESTRUCTURA DE INFORMACIÓN EL NUCLI. ESTRUCTURA D INFORMACIÓ EL NÚCLEO. ESTRUCTURA DE INFORMACIÓN JUNIO 2002 SEPTIEMBRE 2002 JUNIO 2003 1) Explica breument els nivells d'organització de la cromatina. Explica brevemente los niveles

Más detalles

TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS

TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS Cognoms: Nom: Data: Nivell: 1r d E S O Grup: 4.- ELS RÈPTILS (quadern 3) 4.1 Característiques dels rèptils 4.2 - Principals tipus de rèptils Més informació: www.lescienciesdelanaturadelllido.wordpress.com

Más detalles

Ciències de la Naturalesa 1r ESO DEURES D ESTIU

Ciències de la Naturalesa 1r ESO DEURES D ESTIU Ciències de la Naturalesa 1r ESO DEURES D ESTIU DEURES ESTIU CIÈNCIES DE LA NATURALESA 1r ESO 2 Unitat 1. 1.Observa la imatge següent. És un ésser viu? Justifica la resposta. 2. Classifica els organismes

Más detalles

Enzims al lostèrics Disposició espacial dels enzims Regulació de les vies metabòliques Inhibició per retroalimentació: síntesi d'isoleucina

Enzims al lostèrics Disposició espacial dels enzims Regulació de les vies metabòliques Inhibició per retroalimentació: síntesi d'isoleucina Enzims al lostèrics Disposició espacial dels enzims Regulació de les vies metabòliques Inhibició per retroalimentació: síntesi d'isoleucina Enzims al lostèrics Els enzims al lostèrics són els que poden

Más detalles

Les dissolucions, de la mateixa manera que qualsevol mescla, poden ser sòlides, líquides o gasoses.

Les dissolucions, de la mateixa manera que qualsevol mescla, poden ser sòlides, líquides o gasoses. LES DISSOLUCIONS Definició: una dissolució és una mescla homogènia formada per un component majoritari, que s'anomena dissolvent, i una o diverses substàncies que es troben dissoltes, que s'anomenen soluts.

Más detalles

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES

QUÍMICA 2 BATXILLERAT. Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES QUÍMICA 2 BATXILLERAT Unitat 1 CLASSIFICACIÓ DE LA MATÈRIA LES SUBSTÀNCIES PURES Les substàncies pures dins la classificació de la matèria Les SUBSTÀNCIES PURES (també anomenades espècies químiques) només

Más detalles

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA

Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Tema 1. La teoria cineticomolecular de la matèria PRIMERES LLEIS CIENTÍFIQUES DE LA QUÍMICA Les primeres lleis relatives a les reaccions químiques han estat desenvolupades al segle XVIII. Hi ha lleis referents

Más detalles

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar?

La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa va de càmping, quina llet ha de triar? La Noa té 16 anys, està estudiant Batxillerat científic. Ella i el seu germà de 12 anys van al supermercat a buscar uns tetrabricks de llet per endur-se n,

Más detalles

L APARELL CIRCULATORI

L APARELL CIRCULATORI L APARELL CIRCULATORI NOM... CURS... L'aparell circulatori està format pel cor i els vasos sanguinis. El cor impulsa la sang pels vasos sanguinis, que recorren tot el cos. La funció principal de la circulació

Más detalles

Biologia. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 2. Fase específica. Convocatòria 2015

Biologia. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 2. Fase específica. Convocatòria 2015 Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2015 Biologia Sèrie 2 Fase específica Qualificació a Exercici 1 b c a Exercici 2 b c a Exercici 3 b Suma de notes parcials c Qualificació

Más detalles

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS

LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS LA MATÈRIA : ELS ESTATS FÍSICS ELS ESTATS DE LA MATÈRIA I LA TEORIA CINETICOMOLECULAR Per poder explicar les propietats i el comportament dels diferents estats d agregació de la matèria, els científics

Más detalles

Charles Darwin ( )

Charles Darwin ( ) Charles Darwin (1809-1882) Charles Darwin Estudià teologia, història natural, botànica i geologia a Cambridge. Acabats els estudis, es va embarcar com naturalista al Beagle, que va fer la volta al món

Más detalles

Biologia Sèrie 1. Instruccions

Biologia Sèrie 1. Instruccions Proves d accés a cicles formatius de grau superior de formació professional inicial, d ensenyaments d arts plàstiques i disseny, i d ensenyaments esportius 2012 Biologia Sèrie 1 SOLUCIONS, CRITERIS DE

Más detalles

TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES

TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES TEMA 8 LA TERRA I LA SEUA DINÀMICA: EL RELLEU DE LA TERRA I LES ROQUES Quadern Cognoms: Nom: Data: Nivell: 2n d E S O Grup: 1.- EL RELLEU DE LA TERRA 2.- ELS TIPUS DE ROQUES 3.- EL CICLE DE LES ROQUES

Más detalles

Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu.

Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu. Aproximar un nombre decimal consisteix a reduir-lo a un altre nombre decimal exacte el valor del qual sigui molt pròxim al seu. El nombre π és un nombre que té infinites xifres decimals. Sabem que aquest

Más detalles

TREBALLS DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES NATURALS 1r d ESO

TREBALLS DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES NATURALS 1r d ESO TREBALLS DE RECUPERACIÓ CIÈNCIES NATURALS 1r d ESO ACTIVITATS 1. Quin tipus de cèl lules tenen els organismes del regne dels protoctists? 2. Respon les preguntes següents: a. Quin tipus d éssers vius són

Más detalles

CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA. Proves d'accés a Cicles Formatius Error! Marcador no definido.de Grau Superior Biologia

CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA. Proves d'accés a Cicles Formatius Error! Marcador no definido.de Grau Superior Biologia CONVOCATÒRIA ORDINÀRIA Proves d'accés a Cicles Formatius Error! Marcador no definido.de Grau Superior 2000 Part específica Biologia Per accedir a cicles formatius de grau superior: Gestió i organització

Más detalles

Les mescles. Definició: és un sistema material format per diversos components.

Les mescles. Definició: és un sistema material format per diversos components. Les mescles Definició: és un sistema material format per diversos components. Les mescles Els components que formen una mescla s'anomenen substàncies pures. Segons el seu aspecte (també aspecte microscòpic)

Más detalles

Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria

Estructura dels àtoms. Les peces bàsiques de la matèria Estructura dels àtoms Les peces bàsiques de la matèria Teoria de la matèria La matèria esta formada per partícules en constant moviment Tota la matèria està formada per un o mes tipus de elements Els àtoms

Más detalles

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició

8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI. 8.1 Càlcul del grau d alcohol del vi per ebullició 8. DESTIL LACIÓ I CÀLCUL DEL GRAU D'ALCOHOL DEL VI La destil lació consisteix en separar els components d'una mescla líquida segons la diferència en el seu punt d'ebullició. El vi està compost bàsicament

Más detalles

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil

22a Mostra de Cinema d Animació Infantil 22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona. Curs 2011-2012 Fitxes per als alumnes PROGRAMA 1 ANEM A JUGAR! Cicle educació infantil 22a Mostra de Cinema d Animació Infantil Girona Curs 2011-2012 1.

Más detalles

1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 5.Què en sabem dels colors dels objectes?

1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 5.Què en sabem dels colors dels objectes? 1.Què és la llum?on es produeix?com es propaga?quins cossos propaguen la llum? 2.Quines són les propietats de la llum? 3.Què són els miralls i les lents? 4.Què és la llum blanca? 5.Què en sabem dels colors

Más detalles

El nostre projecte: Les plantes. Els viatgers tafaners

El nostre projecte: Les plantes. Els viatgers tafaners El nostre projecte: Les plantes Els viatgers tafaners FOTOS PLANTES LES PLANTES Les plantes són éssers vius, és a dir, igual que els animals, segueixen un cicle vital: Neixen. Creixen. Es reprodueixen.

Más detalles

Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal

Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal Programa del «Diccionari de Ciència i Tecnologia» Secció de Ciències i Tecnologia Guia d utilització de les opcions de cerca del Vocabulari forestal BARCELONA 2010 ÍNDEX 1 EXPLICACIÓ DE LES OPCIONS DE

Más detalles

DIVERSITAT CEL LULAR: VEGETAL I ANIMAL

DIVERSITAT CEL LULAR: VEGETAL I ANIMAL DIVERSITAT CEL LULAR: VEGETAL I ANIMAL Introducció En Marc, fins ara ha observat només teixits vegetals. Es pregunta si els animals també estaran formats per cèl lules. Vosaltres, què creieu? Com ho podríem

Más detalles

Tema 3 La geosfera. Minerals i roques. 1r d ESO, Biologia i Geologia Santillana, Sèrie Observa

Tema 3 La geosfera. Minerals i roques. 1r d ESO, Biologia i Geologia Santillana, Sèrie Observa Què és la geosfera? Tema 3 La geosfera. Minerals i roques 1r d ESO, Biologia i Geologia Santillana, Sèrie Observa Quina estructura presenta? Què és l escorça? Quines característiques té? Quins tipus d

Más detalles

Qüestionari (Adreçament IP)

Qüestionari (Adreçament IP) Qüestionari (Adreçament IP) 1. Quina longitud, en bits, té una adreça IPv4? Com es representa una IPv4? 2. Per cadascuna de les classes IP (A, B i C), digues: valors dels primers bits rang del 1r byte

Más detalles

La reproducció de la cèl lula eucariota (2)

La reproducció de la cèl lula eucariota (2) La reproducció de la cèl lula eucariota (2) La reproducció de la cèl lula eucariota La divisió cel lular. Tipus. El cicle cel lular. La interfase. El cicle cel lular. La divisió cel lular o fase M Formes

Más detalles

L ENTRENAMENT ESPORTIU

L ENTRENAMENT ESPORTIU L ENTRENAMENT ESPORTIU Esquema 1.Concepte d entrenament 2.Lleis fonamentals Llei de Selye o síndrome general d adaptació Llei de Schultz o del llindar Deduccions de les lleis de Selye i Schultz 3.Principis

Más detalles

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul

CALC 1... Introducció als fulls de càlcul CALC 1... Introducció als fulls de càlcul UNA MICA DE TEORIA QUÈ ÉS I PER QUÈ SERVEIX UN FULL DE CÀLCUL? Un full de càlcul, com el Calc, és un programa que permet: - Desar dades numèriques i textos. -

Más detalles

Biologia. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 3. Fase específica. Convocatòria 2016

Biologia. Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys. Sèrie 3. Fase específica. Convocatòria 2016 Proves d accés a la universitat per a més grans de 25 anys Convocatòria 2016 Biologia Sèrie 3 Fase específica Qualificació a Exercici 1 b c a Exercici 2 b c Exercici 3 a b Suma de notes parcials Qualificació

Más detalles

Física o química 2 La cera i el gel

Física o química 2 La cera i el gel Física o química 2 La cera i el gel Heu vist tot sovint que la cera de les espelmes quan es fon es converteix en cera líquida i que el gel quan es fon es converteix en aigua. Però heu observat alguna diferència

Más detalles

TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS

TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS TEMA 12 ELS ANIMALS VERTEBRATS Cognoms: Nom: Data: Nivell: 1r d E S O Grup: 2- ELS PEIXOS (quadern 5) 2.1 Característiques dels peixos 2.2 - Principals tipus de peixos 2.3 La classificació dels animals

Más detalles

Segon principi de la termodinàmica

Segon principi de la termodinàmica Segon principi de la termodinàmica El segon principi de la termodinàmica s introdueix a fi de poder preveure la direccionalitat i espontaneïtat d una reacció química. El segon principi de la termodinàmica

Más detalles

LES CATEGORIES TAXONÒMIQUES

LES CATEGORIES TAXONÒMIQUES Tema 6 Classificació i evolució LES CATEGORIES TAXONÒMIQUES REGNE Hi ha tants éssers vius que per classificar necessitem fer molts grups diferents. Així anirem reunint-los en grups cada vegada més especialitzats,

Más detalles

Les cèl lules i el microscopi

Les cèl lules i el microscopi Generalitat de Catalunya Escola Mare de Déu de Montserrat Castellbisbal Les cèl lules i el microscopi Nom i cognoms.. Curs.. La cèl lula (del llatí cellulae: petit compartiment o cel la) és la unitat estructural

Más detalles

1. El planeta Terra Els moviments de la Terra Les estacions 2. La Lluna Els eclipsis Les marees 3. La Geosfera 4. Característiques que fan possible

1. El planeta Terra Els moviments de la Terra Les estacions 2. La Lluna Els eclipsis Les marees 3. La Geosfera 4. Característiques que fan possible LA TERRA Tema 2 1. El planeta Terra Els moviments de la Terra Les estacions 2. La Lluna Els eclipsis Les marees 3. La Geosfera 4. Característiques que fan possible la vida 1.El planeta Terra -El planeta

Más detalles

METABOLISME. Concepte de metabolisme. 2n Batxillerat

METABOLISME. Concepte de metabolisme. 2n Batxillerat METABOLISME 2n Batxillerat Concepte de metabolisme El metabolisme és el conjunt de totes les reaccions químiques i per tant transformacions d energia que succeeixen en l'interior de les cèl lules. L esquema

Más detalles

Els éssers vius. Sabem què és la vida? Què estudiaràs. 1 Així som els éssers vius 2 Les cèl lules i els seus tipus 3 La descoberta de les cèl lules

Els éssers vius. Sabem què és la vida? Què estudiaràs. 1 Així som els éssers vius 2 Les cèl lules i els seus tipus 3 La descoberta de les cèl lules Els éssers vius Sabem què és la vida? Per a la ciència, mai no ha sigut senzill establir un límit entre allò que està viu i allò que no ho està, ja que, vives o no, les coses són matèria. Sembla que les

Más detalles

Clic de sons i nombres

Clic de sons i nombres Clic de sons i nombres Margarita Fortuny (mfortun4@pie.xtec.es) PAQUET D'ACTIVITATS D'ALGUNS DELS PRIMERS APRENENTATGES QUE ES FAN A L'ESCOLA: 1- ACTIVITATS DE NÚMEROS I NOMBRES DESTINAT A EDUCACIÓ INFANTIL.

Más detalles

S hereta el càncer de mama?

S hereta el càncer de mama? S hereta el càncer de mama? Càncer de mama i herència El càncer de mama consisteix en el creixement descontrolat de cèl lules malignes en el teixit mamari. Existeixen dos tipus principals de tumor, el

Más detalles

Una de les coses que farem aquesta quinzena és veure com es classifiquen els éssers vius en 5 regnes.

Una de les coses que farem aquesta quinzena és veure com es classifiquen els éssers vius en 5 regnes. ELS ÉSSERS VIUS: Els éssers vius són éssers complexos que estan formats per una o diverses cèl lules que duen a terme les tres funcions principals d'un ser viu: la nutrició (captar matèria i energia de

Más detalles

1,94% de sucre 0,97% de glucosa

1,94% de sucre 0,97% de glucosa EXERCICIS DE QUÍMICA 1. Es prepara una solució amb 2 kg de sucre, 1 kg de glucosa i 100 kg d aigua destil lada. Calcula el tant per cent en massa de cada solut en la solució obtinguda. 1,94% de sucre 0,97%

Más detalles

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ

NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ NOVES MILLORES EN LA CARPETA DEL CIUTADÀ ÍNDEX 1. LA MEVA CARPETA... 3 2. DADES DEL PADRÓ... 4 2.1. Contextualització... 4 2.2. Noves Millores... 4 3. INFORMACIÓ FISCAL... 6 3.1. Contextualització... 6

Más detalles

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES?

QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? QUÈ EN PODEM DIR DE LES ROQUES? Hi ha qui diu que los roques són com arxius, és a dir que si som capaços de desxifrar-les podem saber moltes coses del medi on s han format, de quins canvis han soferts,

Más detalles

Els àcids nucleics 1er Batxillerat

Els àcids nucleics 1er Batxillerat Els àcids nucleics 1er Batxillerat Àcids nucleics 3 Composició química L'àcid desoxiribonucleic (DNA) L'àcid ribonucleic (RNA) L àcid ribonucleic. (RNA). Polímer de nucleòtids amb ribosa i bases d A,U,G,C.

Más detalles

CIÈNCIES DE LA NATURALESA Versió impresa QUÈ ÉS UN ÉSSER VIU?

CIÈNCIES DE LA NATURALESA Versió impresa QUÈ ÉS UN ÉSSER VIU? CIÈNCIES DE LA NATURALESA Versió impresa QUÈ ÉS UN ÉSSER VIU? MICROSCOPI I CÈL LULES Què és la vida? Al llarg de la seva història, la humanitat s ha plantejat moltes preguntes. Algunes, com la següent,

Más detalles

A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S J A S E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A

A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S J A S E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A Homo sapiens A D E L A I D A A N T Ú N E Z F R A N K R I S JAS E S C O T O A L B E R T O M E G I N O J E R O M E L A M B I N I C I O G L Ò R I A N I E V A Índex Introducció Principals diferències amb l

Más detalles

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA

DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA DIBUIX TÈCNIC PER A CICLE SUPERIOR DE PRIMÀRIA Abans de començar cal tenir uns coneixements bàsics que estudiareu a partir d ara. PUNT: No es pot definir, però podem dir que és la marca més petita que

Más detalles

NATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D

NATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D NATURALS DOSSIER DE RECUPERACIÓ 2n ESO C i D S han de copiar els enunciats i resoldre les activitats en un full apart. El dia de la recuperació s entregarà el dossier al professor/a. TEMA 12 1.a) Què és

Más detalles