EL MÓN SOBRE RODES 1

Transcripción

1 Adaptació ADAPTACIÓ

2 EL MÓN SOBRE RODES 1

3 ABANS DE COMENÇAR MILÀ VENÈCIA NÀPOLS ROMA SANTORINI PRIMERA PART Europa: Itàlia i Grècia Estiu 2006 IOS, AMORGOS, ATENES, ÍTACA FLORÈNCIA SEGONA PART Àsia: Tailàndia, Malàisia, Singapur. Estiu 2007 BANGKOK 19 TAILÀNDIA PHI PHI, PHUKET, KRABI, AO NANG, TONCAI CHIANG MAI, CHIANG RAI SINGAPUR MALÀISIA: KUALA LUMPUR, ILLA TIOMAN, MELAKA TERCERA PART Europa: Almenya, Bèlgica, França, Escòcia. Estiu 2007 FRANKFURT, ALEMANYA 29 BÈLGICA MANCHESTER, GLASGOW, DUNDEE, ABERDEEN, IVERNESS TOQUIO QUARTA PART Àsia: Japó. Nadal de 2007 ODAWARA, KAKEGAWA,SHIZUOCA, HIROSHIMA MATSUYAMA PER ACABAR COM VEIG EL MÓN? QUÈ PENSEN ELS MEUS PARES? AGRAIMENTS

4 ABANS DE COMENÇAR Vull explicar la meva història. El meu nom és Albert i m agrada viatjar. Els pares sempre em portaven d excursió. Vaig estar malalt de petit. Ara vaig en cadira de rodes. Però jo volia viatjar. El pare i jo vam viatjar a Brussel les. Vaig aprendre a agafar un tren, a preguntar una adreça a una persona. Vull viatjar jo sol. Gasto 3 euros cada dia per menjar i dormo en estacions de metro, parcs o platges. A cada ciutat conec gent que m ajuda. Jo tinc moltes histories per explicar-vos. Comencem? 3

5 Catedral de Milà 4

6 PRIMERA PART EUROPA: ITÀLIA I GRÈCIA ESTIU DEL 2006 ELS PRIMERS PASSOS : MILÀ. El primer dia de viatge estava sol. No hi havia els meus pares. No hi havia ningú. Estava sol. Sol i lliure. La primera ciutat del meu viatge és MILÀ. A MILÀ plovia. Jo vaig preguntar a les persones on estava l oficina de turisme. Una persona em va dir on estava l oficina. El noi era molt amable. A l oficina de turisme vaig preguntar on podia dormir. Em van dir que podia dormir en un alberg. He visitat la ciutat de MILÀ amb uns nois de PERÚ. Els nois de PERÚ també dormien a l alberg. Són uns nois molt amables, alegres i riuen molt. Les coses són més fàcils si somrius. 5

7 VENÈCIA Després de la ciutat de MILÀ vaig visitar la ciutat de VENÈCIA. Sempre he volgut anar a VENÈCIA. És una ciutat molt bonica. Té carrers llarg i estrets. Sembla un laberint. VENÈCIA és una illa. Per passar de carrer a carrer hi ha ponts. Els vaporrettos són els autobusos que van per l aigua. A VENÈCIA vaig conèixer uns nois italians que em van convidar a una pizza. A VENÈCIA vaig anar a una festa a la platja. Allí vaig conèixer persones molt amables. Una senyora em va oferir la seva casa per dormir. Vaig dormir en un llit molt còmode. Canal de Venècia Canals de Venècia 6

8 NÀPOLS Vaig voler anar a NÀPOLS però vaig perdre l últim tren. Vaig agafar un vaporretto, l autobús que va per l aigua, i vaig anar a una illa deserta. Vaig dormir a una platja mirant la lluna. Meravellós!!. Al dia següent vaig agafar el tren a NÀPOLS. Una persona em va ajudar a pujar la cadira de rodes al tren. El cap d estació em va preguntar on eren els meus pares. Jo vaig explicar-li que viatjava sol. Però el cap d estació no volia que jo pugés sol al tren. Llavors va aparèixer un noi japonès. El noi japonès es deia Takahiro. Takahiro va dir al cap d estació que ell cuidaria de mi. Ell i jo vam anar junts al tren. Takahiro vivia a ITÀLIA. La seva família havia anat a Itàlia a visitar Takahiro. El pare de Takahiro va dir que jo tenia un bon cor. El tren va arribar a NÀPOLS. A NÀPOLS vaig dormir en un alberg. A l alberg vaig conèixer dos noies de Catalunya. Vaig visitar la ciutat de POMPEIA i la ciutat de NÀPOLS amb les dos noies catalanes. 7

9 La ciutat de POMPEIA em va agradar molt. És una ciutat molt bonica. A POMPEIA es va trencar una roda de la cadira. No podia anar a cap lloc. No podia viatjar. Llavors va aparèixer un senyor que coneixia de BARCELONA i em va ajudar. El senyor anava a ROMA amb el seu cotxe i vam anar junts. 8

10 Imatge de Roma Ens recuperem d una nit sense dormir per culpa dels aspersors. 9

11 ROMA. Vaig arreglar la cadira de rodes amb cinta adhesiva. Però la cadira necessitava una roda nova. El senyor del cotxe i jo vam dormir en un parc. Al mati jo vaig despertar de cop perquè van encendre els aspersors i em vaig mullar. El senyor va marxar amb el seu cotxe i jo vaig agafar el tren a ROMA. Roma és una ciutat gran, té parcs i carrers llargs. Roma té molts edificis i monuments. Vaig preguntar per una ortopèdia i quan vaig trobarla em van arreglar la roda trencada de la cadira. Després jo vaig conèixer la Valentina. La Valentina era una noia de ROMA. La Valentina parlava castellà i li agradava viatjar. Em va ensenyar la ciutat de ROMA. A ROMA jo estava molt a gust. Tenia on dormir i la gent era molt amable però jo volia viatjar més. 10

12 Santorini 11

13 SANTORINI Des de ROMA vaig decidir marxar cap a les illes gregues. Vaig agafar un vaixell per anar a GRÈCIA. El bitllet per anar amb vaixell a GRÈCIA era gratuït perquè tenia InterRail. He agafat el vaixell més ràpid. Em fa molta il lusió fer un creuer. El vaixell és de luxe: té deu pisos, botigues, casino, discoteca. El lloc que més m agrada del vaixell és la coberta.. Vaig agafar el sac de dormir i em vaig posar a la coberta tot i que feia molt vent. El vaixell estava ple de nois alemanys que anaven de campament. He arribat a un port de GRÈCIA. He conegut a un noi i una noia grecs que m han ajudat molt. Aquests amics grecs m han acompanyat a l estació de tren, al metro i busos fins arribar al port d ATENES. Al port d ATENES he agafat un altre vaixell cap a SANTORINI. Amb les presses no he pagat el bitllet però per sort tampoc me l han demanat. 12

14 Per fi arribo a SANTORINI. El primer que he fet en arribar a SANTORINI és buscar una oficina de turisme per demanar un mapa i informació. La gent de SANTORINI és molt amable. La gent em donava diners perquè pogués seguir viatjant, em convidaven a menjar, etc. A SANTORINI vaig conèixer la Constantina, que em va acollir a casa seva i em va acompanyar tots els dies que vaig ser a SANTORINI. Finalment arriba el moment de marxar. Marxo content.. He visitat tota l illa, he conegut amics, he anat de festa, he anat a platges, a escalar, a dormir a la platja. 13

15 IOS, AMORGOS, ATENES, ÍTACA No em queden diners, però realment no me n fan falta. Puc colar-me als vaixells. Només necessito 3 euros diaris per menjar i a vegades em regalen el menjar. Seguiré viatjant sense Interail perquè així puc viatjar més dies. Continuo el meu viatge per GRÈCIA i decideixo anar a ATENES. ATENES es podria dir la ciutat dels gossos, ja que miressis on miressis hi havia molts gossos abandonats caminant pel carrer. A ATENES hi ha el Partenó. Vaig decidir anar a visitar el Partenó. El camí feia pujada i jo estava molt cansat. Vaig veure un noi i una noia que passaven i els vaig preguntar si faltava molt per arribar. Els nois em van contestar que encara faltava una mica però que el Partenó estava tancat. Els nois van adonar-se de la meva frustració i van decidir ensenyar-me la ciutat. Al final del dia, els nois que havia trobat em van portar fins al parc perquè pogués dormir. Al parc amb tants gossos rondant em va agafar por. 14

16 L endemà vaig decidir anar a ÍTACA. La forma d ÍTACA és com la d un donut, en què el forat del mig és aigua. Vaig passar un dia sol i descansant. Quan es va fer de nit vaig buscar un lloc per dormir i vaig trobar un vaixell abandonat. Dormir en un vaixell és divertit. Partenó d Atenes 15

17 FLORÈNCIA Vull tornar a ITÀLIA. No vull colar-me sense pagar al vaixell cap a ITÀLIA perquè als vaixells entre països hi ha molts controls. L Interail estava caducat feia dies i només em quedaven 20 per pagar el bitllet i dinar una setmana. Necessitava sort.i llavors en un carreró fosc vaig trobar una petita botiga. Dins de la botiga hi havia una dona vella i li vaig preguntar si sabia d un vaixell barat que anés a ITÀLIA. La velleta em va aconseguir un bitllet per 8. Sempre tinc sort! A FLORÈNCIA volia visitar el meu amic japonès Taka. Però no sabia on vivia. No tenia el seu telèfon. Només sabia les instruccions que m havia donat en Taka per arribar a casa seva. En Taka m havia dit : quan arribis a Florència agafa el bus 116 i baixa a la parada de l abocador. I així ho vaig fer. Vaig arribar a l abocador però allí no hi havia res. Vaig caminar per una carretera fins arribar a una 16

18 casa vella però no hi vivia en Taka. La senyora de la casa no el coneixia. Perdut entre les muntanyes vaig continuar caminant fins que va passar un cotxe. Va parar i vaig explicar que estava perdut buscant un amic japonès que es deia Taka. No el coneixien però els hi vaig fer pena i em van portar a un lloc on preguntar per aquell amic japonès. Per fi un senyor m hi va acompanyar. Enmig de la muntanya hi havia una masia abandonada sense llums ni res. Vam trucar a la porta : Era en Taka.!!!!!! Els dies que he passat amb en Taka han estat genials. El més bonic ha estat viure amb el seu estil de vida. En Taka i el seu pare són quasi del tot autosuficients: tenen un hort, cultiven el que necessiten i només van a la ciutat per comprar les coses que no poden treure de l hort. A més en Taka com que és pintor, ven els seus quadres. Amb en Taka hem fet moltes coses. No ho oblidaré mai. 17

19 Torno a casa. El meu primer viatge m ha ensenyat moltes coses. He tastat la llibertat i la independència. A casa m han rebut molt contents i jo també estic content. Estic feliç de poder explicar tot el que he vist i après. Però tinc clara una cosa: això és només un començament. Catedral de Florència 18

20 Bangkok Les meves amigues de bangkok. 19

21 SEGONA PART ÀSIA: TAILÀNDIA, MALÀISIA I SINGAPUR ESTIU DEL 2007 NOUS HORITZONS BANGKOK El dia que vaig marxar a TAILÀNDIA estava molt nerviós. Tenia setze anys i anava amb cadira de rodes. I tenia por que alguna cosa no em sortís bé. Tot i les meves pors i dificultats, volia anar a ÀSIA El meu pare em va ajudar a aconseguir tota la documentació que necessitava. El bitllet em va costar pocs diners. De moment tot anava molt bé. Quan vaig arribar a TAILÀNDIA la policia em va dir que un menor no podia entrar sol en aquell país. 20

22 Jo vaig explicar a la policia que els meus pares em deixaven viatjar sol. Finalment, em van deixar entrar a TAILÀNDIA. Feia molta calor, però jo estava content i feliç. En aquest país tot era molt diferent: els colors, els sorolls, les olors... Carta a casa Hola, estic bé. Us aniré enviant correus electrònics quan pugui. De moment tinc sort. He après a regatejar i també a jugar al 4 en ratlla. Als tailandesos els hi agrada molt. Estic en un alberg molt barat. Els hostes de l alberg canviem classes d anglès per visites guiades de BANGKOK. Fins aviat. 21

23 24 de juny TAILÀNDIA és un país molt especial: - El trànsit és caòtic. - Les persones tenen una joventut llarga. Quan s acaba la joventut passen a ser vells. - Les persones d aquest país són feliços i fan feliços als altres, sempre riuen. És un país que m agrada. Estic amb les meves amigues al mercat flotant. 22

24 En una platja de l illa Phi Phi 23

25 PHI PHI, PHUKET, KRABI, AO NANG, TONSAI Després de visitar BANGKOK, volia anar a un lloc tranquil. Vaig arribar a una illa que es deia PHI PHI. A PHI PHI m ho vaig passar molt bé. Vaig fer molts amics tailandesos, vaig treballar a la cuina d un restaurant a canvi de menjar i vaig anar a una boda. Després vaig anar al PHUKET. No em va agradar gens i vaig marxar de seguida. Vaig anar cap a les illes D AO NANG I TONSAI. TONSAI em va encantar, era el paradís. Les cases eren cabanes enmig de la selva. 7 de juliol Avui m he despertat a la platja. Feia molt aire. La sorra se m posava als ulls i no els podia obrir. Havia arribat l huracà. Vaig córrer per poder amagar-me en un refugi. 24

26 CHIANG MAI, CHIANG RAI CHIANG MAI, al nord de Tailàndia.. Aquesta ciutat no és turística i els preus de les coses són més baixos. Vaig dormir en un alberg molt gran on els treballadors es dedicaven a jugar al bingo. Era el joc que els hi agradava més. A CHIANG MAI cada diumenge fan mercat. Anar a aquest mercat és molt divertit i està ple de coses curioses i interessants ( artesania, catifes, joies,...). La següent parada va ser Chiang Rai. Necessitava un lloc on poder estar. En un parc vaig trobar molts adolescents asseguts en rotllanes i em vaig quedar amb ells. Molts nois van voler provar la meva cadira de rodes. També em van dir que podia dormir en un temple budista sense pagar. 25

27 18 de juliol Els monjos budistes són diferents dels cristians. Mediten però fan les mateixes coses que tothom. Els monjos em van rebre amb alegria i em van oferir una habitació. Imatge d una casa de Chiang Mai 26

28 SINGAPUR Enviat : dimarts,24 de juliol de 2007 Ja no sóc a TAILANDIA. He arribat a SINGAPUR. Les gestions a l aeroport van ser molt complicades. Es un país molt petit. Té moneda pròpia. Els habitants de Singapur parlen anglès, tot i ser al mig d Àsia. També se senten sovint paraules com: chings, pungs, quangs. Feia un mes i mig que era fora de casa i havia après moltes coses: aconseguir aigua potable, dormir sense gastar diners i entendre la gent. Gratacels a Singapur 27

29 MALÀISIA: KUALA LUMPUR, ILLA DE TIOMAN, MELAKA Diari del 27 de juliol. A l ÀSIA hi ha molts insectes perillosos: papallones, escarabats, formigues i mosquits. Són tots molt més grans que els d Europa. Si els mosquits t ataquen el millor, si es pot, és tirar-te a l aigua. Un dia vaig colar-me en un tren i vaig dormir en una llitera. Moltes formigues van entrar a la motxilla i es van menjar totes les galetes OREO que hi portava!. A KUALA LUMPUR, mentre caminava, vaig trobar un institut de noies. Vaig parlar amb elles molta estona. L endemà marxava cap a l illa de TIOMAN. Aquell dia havia de dormir a la platja. Em van avisar que anés en compte amb les salamandres. La que vaig veure era grossa com un cocodril. Una família que estava allí de vacances em va convidar a sopar i uns dies a casa seva. 28

30 Eren de MELAKA, tenien una casa preciosa. La mare de la família era una ministra del govern del país. Feia molt temps que era de viatge i estava molt content. Encara no enyorava res i volia seguir viatjant. 29

31 TERCERA PART EUROPA: ALEMANYA, BÈLGICA, FRANÇA I ESCÒCIA ESTIU DEL 2007 DESCOBRINT EL CADIRAESTOP FRANKFURT, ALEMANYA Havia tornat del viatge a l ÀSIA i casa meva em quedava petita. No podia suportar la rutina de cada dia i m avorria molt. Pensava cap on podria marxar amb els pocs diners que em quedaven. Hi havia una altra cosa que m amoïnava, no volia continuar viatjant colant-me sempre en tots els mitjans de transport perquè és una cosa que esta mal feta i no volia tenir més aquest càrrec de consciència. A partir d ara viatjaré fent autostop. Per 15 euros vaig agafar un avió cap a FRANKFURT i a partir d allí només viatjaria en cotxe. A l avió, l hostessa em va reconèixer i no em va fer bona cara perquè sabia que insistiria en pujar a l avió sol, sense ajut, ni grues i això no els hi 30

32 31

33 agradava. A l avió vaig fer una amiga,una noia que anava al meu costat, vivia a prop de FRANKFURT i es va oferir a acompanyar-me un tros de camí. Vaig dormir fins arribar a una estació de servei a l autopista, a partir d allí continuava sol. El primer que calia fer era comprar un mapa i assegurar-me de la direcció que havia d agafar. El següent: parlar, preguntar a les persones cap on anaven i si em podien portar amb ells. I... funciona..!! He trobat gent molt amable i persones molt simpàtiques que fins i tot m han donat diners a l explicar com viatjo. He visitat molts pobles que de no ser així no hagués conegut. Ara estic a punt de marxar cap a FRANÇA o a HOLANDA, ja ho veurem. 32

34 BÈLGICA (sí, deixem-ho en Bèlgica) Des de FRANKFURT vaig anar cap a LUXEMBURG on hi passava les vacances l Arnau un dels meus millors amics de CATALUNYA. El camí es va complicar perquè no sabia que era fer autostop. De l autopista que em va deixar la noia de l avió, vaig anar a un poble molt petit. Vaig veure que seria molt difícil marxar d aquí al poble. Per això vaig tornar cap a l autopista. No sabia que caminar per l autopista estava prohibit. Quan feia una estona que caminava va venir la policia. Em pensava que els policies em pujarien al seu cotxe i em portarien on jo els hi digués o que em mirarien la motxilla per veure si hi portava armes, drogues Però no, no era això!!!! 33

35 34

36 Els policies es pensaven que m havia escapat de casa i que els meus pares estarien preocupats buscant-me. Els policies van telefonar els meus pares i es van quedar molt parats quan van veure que ells estaven ben tranquils a casa. Ells ja sabien que jo viatjava pel món. Després els policies em van ajudar. Van parar un camió perquè em portés a LUXEMBURG. El camioner em va deixar en un poble prop de LUXEMBURG. Es va posar a ploure. Era de nit. Vaig arribar en un monestir. Al monestir els monjos em van donar sopar i em van deixar dormir. 35

37 MANCHESTER, GLASGOW, DUNDEE, ABERDEEN, INVERNESS En un moment dels meus viatges per EUROPA vaig decidir que me n aniria a ESCÒCIA. Volia visitar el Diego i l Anna dos amics que vaig conèixer en un viatge a NÀPOLS. S acostava una onada de fred però no em vaig desanimar. Havia passat tanta calor a l estiu per les platges d Europa que fins i tot em venia de gust. Al cap d uns dies ja era a la ciutat de GLASGOW. Caminava pels carrers buscant un lloc per dormir on no hi fes fred i si podia ser que no em costés diners. Al cap d una estona em vaig trobar amb tres homes que semblaven rodamóns però no ho eren. Viatjaven pel REGNE UNIT. Portaven un sac a l esquena ple de llibres. Els hi agradava molt llegir. Aquests homes em van ensenyar com dormir tal i com jo volia : sense pagar i sense passar fred. Vam dormir al metro de GLASGOW. Vam estar còmodes i calents. 36

38 Aquests tres homes em van dir que m ajudarien a arribar al lloc on vivien el Diego i l Anna els meus amics. L endemà al matí vaig agafar un autobús que em portaria al poble dels meus amics. Un cop allí, vaig buscar l hotel on treballaven i vivien el Diego i l Anna. Els vaig trobar. Ens vam posar tots molt contents. El cap de setmana tenien festa i van dir que m acompanyarien a visitar la ciutat i el llac Ness. Quan anàvem a visitar el llac Ness, vam veure un castell. Vaig pensar que seria molt bonic dormir allí però els policies no hi deixaven acampar. Vaig pensar que em colaria, entraria al castell i dormiria dins. A l Anna i al Diego no els va agradar gaire el que volia fer però vam vigilar que no ens veiés cap guàrdia, em van ajudar a aixecar la meva cadira de rodes i així vaig saltar la tanca i arribar al castell. Però no vaig poder entrar perquè a la nit tanquen la porta. 37

39 Llavors l Anna i el Diego van marxar. Vaig passar molt mala nit. Feia molt de fred i va ploure. L endemà al matí em va trobar un guàrdia. Es va quedar molt parat de veure m i va cridar la policia. Els policies em van fer un munt de preguntes. Després em van donar menjar i un bitllet d autobús perquè tornés al poble. Allí em vaig tornar a trobar amb l Anna i el Diego que es van quedar parats de veure m viu. Però les ganes de viatjar no se m acabaven. Ara em venia de gust anar a algun lloc on hi fes molta calor. 38

40 QUARTA PART ÀSIA: JAPÓ NADAL DEL 2007 L ÚLTIM VIATGE ABANS DEL VIATGE A l estiu marxaré tot un any a fer un viatge per AMÈRICA DEL SUD i ÀFRICA. Però abans volia anar a ÀSIA o EUROPA. Després de molt pensar vaig decidir anar al JAPÓ. TÒQUIO Arribo a l aeroport de ROMA per marxar cap al JAPÓ. Quan estava a la cua per facturar l equipatge em van dir : - Una persona menor d edat no pot anar sola al JAPÓ! Finalment, em van deixar volar. Però havia de trobar algun adult que es fes càrrec de mi durant tot el viatge. 39

41 Quan vaig arribar a l aeroport de TÒQUIO, vaig anar a buscar el metro. Allà, m esperaven una colla d homes amb una rampa perquè pogués baixar. Però jo no hi volia baixar i vaig baixar totes les escales amb la cadira. La gent quan em va veure es va posar a cridar molt espantada. JAPÓ és un país únic. Diferent de qualsevol altre país del món. Els japonesos són molt especials. Al metro : no poden parlar, no poden deixar que soni el mòbil, no poden escoltar música amb els cascos molt forts... Quan entren a treballar en una empresa els hi donen un manual on els expliquen tot el que hauran de fer: com han de parlar, com s han de pentinar, com han de moure les mans Em van convidar a DISNEYLAND TOKYO un lloc tipus Port Aventura. Aquí no et deixen saltar les cues per ser discapacitat. Et guarden el lloc a la cua i mentrestant tu pots fer una altra cosa. 40

42 La primera nit que vaig estar a TÒQUIO volia anar a un alberg, però em va costar molt trobar-lo. Els carrers de TÒQUIO no tenen nom. Finalment uns policies em van ajudar i vaig aconseguir un alberg per una nit. L endemà vaig posar la meva tenda sota un pont, allí on dorm la gent que no té casa. Quan es va fer de dia em van despertar els crits espantosos de tres policies. Vaig tenir por. A part d això em va agradar mot l estada a TÒQUIO perquè vaig conèixer molta gent i vaig aprendre una mica de japonès. 41

43 42

44 ODAWARA, KAKEGAWA, SHIZUOKA, HIROSHIMA Volia marxar de TÒQUIO, però no tenia diners. Vaig decidir fer autoestop. Fer autoestop al Japó és difícil. Les autopistes estan a les afores de la ciutat. A més a més, les carreteres són elevades. Em va costar arribar a l autopista i també em va costar que pares algú. Però finalment van parar i vaig poder arribar a HIROSHIMA. En aquesta ciutat vaig aprendre a jugar al Go, vaig visitar el monument a la bomba atòmica i vaig viure a casa la Yumico. Era una casa japonesa autèntica. Hi vivia una extensa família (fills, pares, avis i besavis) i tenia un pati interior. 43

45 Casa típica de Matsuyama 44

46 MATSUYAMA El meu amic Taka viu a MATSUMAYA. El Taka el vaig conèixer a FLORÈNCIA fa dos anys. Un dia amb en Taka mai és avorrit. Avui hem escalat a la platja, hem explorat una casa abandonada, hem ajudat a construir un terra de fusta a un amic i després de visitar la ciutat hem anat als banys termals. En Taka és un noi únic!. És artista, construeix titelles gegants i fa obres de teatre al carrer. El que més em va sorprendre dels dies que vaig passar amb el Taka, va ser la celebració de la nit de cap d any que la vam anar a celebrar a un antic temple budista. El temple estava decorat amb 2008 espelmes enceses per celebrar l arribada de l any nou i estava ple de gent. També hi havia molts artistes fent espectacles de tota mena: pintant, ballant, fent manualitats... I per beure hi havia molt de sake. Va ser un comiat que mai oblidaré. 45

47 PER ACABAR Els viatges no acaben mai, però aquest llibre si. L any que ve marxaré a AMÈRICA DEL SUD i a ÀFRICA. M agradaria que amb les meves històries, hagi aconseguit que us adoneu que VOLER ÉS PODER. Anar amb motxilla fa que prescindeixis de moltes coses que abans eren indispensables. M han acollit trenta-cinc vegades en cases diferents. No tot el món deu estar ple d assassins...? He viscut sense diners. Per què eren tan importants abans?. L únic consell que us vull donar és: Viviu la vida que somieu 46

48 COM VEIG EL MÓN La meva manera de veure el món, la meva filosofia, l anomeno Felicisme. Per a mi la felicitat, ser feliç, és la única manera de poder donar felicitat als altres. I penso que s aconsegueix fent sempre el què vols fer i mirant les coses pel cantó positiu. Per això no em fa por que em robin. Si algú em roba la cadira de rodes... no passa res. Mai ningú em podrà robar el que he viscut en aquest viatge. I jo continuaré sent feliç. 47

49 QUÈ PENSEN ELS MEUS PARES L Albert ens ha demanat que expliquem per què li deixem fer el què fa. A nosaltres, els pares de l Albert, el que ens ha costat més és no ajudar-lo. No hem adaptat res a casa. Hem deixat que anés sol a l escola tot i la por que l atropellés un cotxe. Hem ensenyat a l Albert que cal creure en les capacitats que tenim i no en les discapacitats. Hem intentat que el nostre fill fos autònom, lliure i feliç! 48

50 AGRAÏMENTS Vull agrair als meus pares, a la meva família, a l escola i als amics. També vull donar les gràcies a totes les persones que he conegut en els meus viatges. Aquestes persones m han ajudat a fer realitat els meus somnis. El meu somni és conèixer llocs i fer amics a tots els llocs que visito. I, per acabar, us vull desitjar a tots: molta sort i molta felicitat!! 49